Cabells curts i sabates de xarol

Repte II

Deu i mitja del matí. Ja és quasi hora. L'estació de King's Cross és plena a vessar. És hora punta i les andanes pareixen un formiguer de tanta gent que hi ha. I al bell mig de tot aquell caos es troba una xiqueta. Una xiqueta espantada. Té tan sols onze anys i no sap ben bé què fer. Ningú no la mira. Mai no ha destacat per la seua altura però enmig de tota aquella gentada pareix un gnom de jardí. Està palplantada mirant fixament la columna que hi ha entre l'andana 9 i 10. Al seu costat hi ha un bagul que en fa tres com ella i a sobre, una gàbia amb un gat a dins. La xiqueta sosté un bitllet daurat a les mans i l'agafa fort, com si li anara la vida en això. El bitllet venia amb la carta que ho va canviar tot.

Poc abans de començar l'estiu, just després del seu onzè aniversari, un mussol va entrar a la cuina i va deixar caure un sobre sense cap remitent. Segons aquella carta, era una bruixa i aquell any començava un curs a Hogwarts, una escola de màgia. No s’ho acabaven de creure, al principi, però era tan estrany rebre correu d’aquella manera que no estaven segurs de res. Qualsevol altre xiquet de la seua edat hauria començat a donar bots d'alegria i s'hauria sentit el més afortunat del món, però Aileen no. Aileen es va espantar. Es va passar tot l'estiu plorant i demanant als seus pares que la borraren. No volia anar a una altra escola. Li feia pànic. No conèixer ningú. No conèixer res. Lluny de casa. De la família. Tot allò era massa per ella. Els seus pares van intentar convèncer-la que allò era un regal, que no era roí. Que era el millor que li podria haver passat. Finalment, van aconseguir que accedira a anar a Hogwarts.

A l'agost van anar a la Ronda d'Alla, seguint les instruccions de la carta. No s’acabaven de creure tot el que veien: mags i bruixes per totes bandes, una paret que s’obria sola, varetes, ingredients per a pocions, graneres voladores. Van decidir comprar-li un gat perquè li fera companyia i que no se sentirà tan sola. Però res no aconseguia tranquil·litzar la pobra Aileen. I allà es trobava ara, completament sola. Desprotegida. Desemparada. Perduda. Confosa. Els pares no havien pogut acompanyar-la, tots dos havien de treballar molt per a poder arribar a fi de mes. Havia hagut d'agafar un autobús ella sola des de les afores de Londres i carregar aquell bagul tot el camí des de casa. Li va costar Déu i ajuda i la gent no havia deixat de mirar-la fins que no va arribar a l'estació. Li feien mal els braços. Estava cansada i volia plorar.

Feia mitja hora que s'estava allà dempeus. Duia els auriculars posats i escoltava música del seu mp3; era l’única cosa que la relaxava. Havia vist molta gent travessar la barrera, però ella no s'hi atrevia. I si no funcionava? I si resulta que al final no era una bruixa? I si havia de dir alguna cosa? I si s'estavellava contra la paret i la prenien per boja i se l'enduien a un manicomi? I si no tornava a veure els seus pares? Va començar a respirar agitadament i a ficar-se cada vegada més nerviosa. Quan es va adonar que tot allò era una estupidesa i que s’estava emparanoiant va intentar deixar la ment en blanc i tranquil·litzar-se. Després d’unes quantes respiracions profundes, es va calmar i va tornar a mirar la barrera. No podia esperar-se gaire més. Finalment, va agafar aire, va començar a empentar el carretó i va córrer en direcció a la columna amb els ulls tancats.

Quan els va tornar a obrir va veure davant seu el majestuós Hogwarts Express. Enorme i escopint fum per la xemeneia. Tota l'andana era plena de gom a gom de famílies acomiadant-se. Xiquets somrients que pujaven al tren. Pares que besaven els fills. Amics que es retrobaven. Tot cares alegres. Aileen va començar a posar-se  més i més nerviosa. Hi havia molta gent. Massa. De sobte es va sentir més sola que mai. Volia estar amb els seus pares. A casa. Protegida. Rodejada de normalitat. No volia ser una bruixa. No volia anar a cap escola especial ni tenir una vareta. No volia poder fer màgia. Volia estudiar matemàtiques. Volia fer coses ordinàries. Volia tornar a casa. A la seua habitació, amb els seus llibres, i amb els seus pòsters. La gent passava pel seu costat a tota velocitat empenyent-la ara cap ací ara cap allà. Sense adonar-se'n, es va trobar arraconada contra la paret. La por i l'angoixa augmentaven. Va començar a respirar molt ràpidament. Estava marejada. Les cames no li aguantaven el pes. Estava confosa. No sabia cap on mirar. Va caure a terra i es va quedar allà asseguda, plorant. Els auriculars li van caure i la música no deixava de sonar, però no li importava. No tenia forces per a res. Intentava ficar-se dempeus però el seu cos no responia. Només podia plorar. Tot es va fer negre. Els pares. Només volia els pares. Per què li feien allò? Per què no estaven amb ella? Sabien que era incapaç de fer allò sola. Volia que foren allà amb ella. Se sentia abandonada.

«Ei, què estàs bé?». Era una veu de xica. Dolça. Va notar que una mà li tocava els cabells. Va alçar el cap i va veure una noia un poc més gran que ella. Era alta i molt prima, cosa que la feia parèixer encara més llargueruda. Tenia els cabells rojos com el foc i llargs, els més llargs que Aileen havia vist mai. Els duia recollits en una trena d'arrel un poc solta que li suavitzava els trets de la cara. Tenia la pell blanquíssima i algunes pigues a la cara. Però el que més va cridar l'atenció de la petita van ser els ulls: uns ulls verds maragda, alegres i plens de vida que la miraven preocupada. «Què et passa? Estàs perduda? On són els teus pares?». Aileen només va poder fer que no amb el cap. «No han pogut venir? Que tens por?». Preguntà mentre es ficava a la mateixa altura que la  xiqueta. Aileen va assentir sense deixar de plorar. «Ei, no has de tenir por, si eres la xiqueta més bonica que he vist mai! Em dic Iris, Iris Weasley. I tu?». «Aileen...» Digué molt fluixet. «Aileen, quin nom més bonic. I quin goig que fas amb aquest vestit roig i les sabates de xarol. I amb aquests cabells pareixes una nina de porcellana. Però si se t’han caigut els auriculars, hauries d’apagar l’mp3, se t’acabarà la bateria i a Hogwarts no hi ha endolls. De fet, seria divertit veure algun endoll per Hogwarts». Digué un poc pensativa després d’apagar l’mp3 i enrotllar els auriculars al voltant.

La nena pèl-roja no havia deixat de somriure en cap moment i a Aileen li van pujar els colors a la cara i va agafar l’aparell que aquella desconeguda li tornava. La petita duia un vestit de tirants roig amb unes sabates de xarol a conjunt i els cabells morens tallats curts i rectes amb un serrell també recte que odiava amb tota la seua ànima. Anys després acabaria tallant-se'ls bens curts i desfent-se d'aquell estil que sa mare li obligava a portar. «Eres de primer? Aquest és el teu primer any?». Aileen va tornar  a assentir però aquesta vegada ja no plorava. «Jo aquest any comence tercer, però també estava molt espantada el primer any. Fa por tot allò desconegut, eh? Tens por de no saber fer res?» Iris no deixava de somriure i Aileen, fascinada per la tranquil·litat i l'alegria que transmetia l'altra noia, va tornar a assentir. «Però no, dona! I per què no en seràs capaç?» «Els meus pares no són mags...» digué la morena tota afligida. «Això no importa. Mira, veus aquella família d'allà? La de la mare pèl-roja i el pare amb ulleres rodones que tenen tres fills? Sí? Doncs ell és un dels millors mags de tota la història de la màgia i veus aquell xiquet que fa la mateixa cara que tu? És el seu fill, també fa primer, i creu-me: té les mateixes por que tu, en tota la setmana no ha dormit gens, dels nervis; i mira quin pare que té! I veus la parella del costat, la dona amb els cabells rulls? Ella també és filla de muggles i és la millor bruixa de la seua generació. El que vull dir és que la família no condiciona les capacitats màgiques, això depèn del que duem a dins i jo estic segura que tu seràs una gran bruixa».

Aileen va somriure per primera vegada des de feia mesos. No sabia ben bé per què, però Iris la feia sentir segura. Tenia una veu dolça i un somriure que inspirava confiança. «I si véns a Gryffindor, no t'hauràs de preocupar de res, ja t'ajudaré jo en tot el que faça falta. I ara, que te pareix si ens alcem i anem cap al tren?». La pèl-roja va agafar la morena de les mans i la va ajudar a posar-se dempeus. El contacte amb aquelles mans tan blanques i delicades, va fer sentir a Aileen una sensació molt estranya a l'estómac, una sensació que encara li costaria un parell d'anys entendre-la. Iris va agafar el carret d'Aileen i juntes van entrar al Hogwarts Express i es van acomodar al vagó on Iris ja tenia el seu bagul col·locat. Aileen ja no tenia por. Ja no estava confosa, ni espantada, ni perduda. Ara tenia Iris. I, Amb ella, estava a punt de començar l'aventura més gran de la seua vida.

************

Hola, hola! Bé, doncs aquest és el meu one shot per al segon repte, espere haver complert totes les regles! XP (i també espere que vos agrade, of cors!) He de fer dos aclariments:

1-     Iris és un personatge que procedeix de la família que vaig crear/canviar/modificar a les meus ff anteriors (Sirius+Iris = Julian // Julian+George = Fred; Iris; Molly) la resta dels personatges de la ff (exceptuant Aileen) són creació genuïna de J.K. Rowling, com bé sabeu!

2-     En realitat Iris també seria de primer però quan vaig començar a escriure la ff no sé per què vaig pensar que era l’any 2019 quan en realitat és el 2017 i ja la tenia tota escrita i no volia canviar-ho (em va saber molt malament perquè vaig intentar fer que les edats quadraren perfectament amb el que havia dit a les ff anteriors, però mira.... T___T)

I això és tot, espere que la gaudiu tant com jo he gaudit ideant-la i escrivint-la! :)

Un besot!

Rouss

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 20/08/2014 a les 22:35:34
  	#24908	He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

  
  

  Ohhhh que maca!

  M'agrada moltíssim, està molt ben redactada, i m'agrada molt aquest estil que has fet servir, pràcticament tot narrat, només amb el diàleg just. I això que la protagonista gairebé no parla! El personatge de l'Iris és encantador, com un àngel de la guarda de l'Aileen.

  I els sentiments i els pensaments de la protagonista estan molt ben redactats, m'ha agradat molt la part de l'mp3, quan li cau a terra però la música seguia sonant... ho veia i sentia ben bé com en una pel·lícula! 

  Ah, i no sé si ho has fet a propòsit o no, però les sabatetes vermelles de xarol de l'Aileen m'han fet recordar les de Dorothy al Mag d'Oz, sobretot perquè ella vol tornar a casa i tot l'estona ha tingut el poder de fer-ho, donant tres tocs amb les sabates.

  I ara preguntes: Faràs una continuació, o es quedarà one-shot? És que m'ha semblat que hi havia una bonica història per desenvolupar entre l'Aileen i l'Iris. En cas que no, ens expliques algunes cosetes? a) Anirà l'Aileen a Gryffindor, com deixa anar l'Iris? b) Quina relació hi haurà entre les dues? M'ha semblat entreveure que potser l'Aileen s'enamoraria de l'Iris, però ha estat tan subtil que podria ser una relació completament diferent!

  Vaja, que m'ha encantat, felicitats!

  Agatha Black

  
  
  
  

• 	Cassandra Ross Anònim	Enviat el 21/08/2014 a les 10:20:10
  	#24909

  
  

  Hola!

  Coincideixo amb l'Agatha, està molt ben redactada! La manera com ho expliques és molt atraient perquè et dóna la informació justa que necessites.... També expliques els sentiments de la protagonista d'una manera que, no sé, t'ho acabes creient, te la fas teva! I tot per la narració, perquè el diàleg és breu, i més encara el que diu ella.

  Un altre punt a favor teu —una cosa amb la que jo he connectat perquè m'ha fet pensar en la fanfic que tinc abandonada—, és que no ens mostres els fills de muggles totalment il·lusionats amb el nou món. Ens mostres una noia que és reticent a abandonar tot allò que coneix, i a qui han de convèncer perquè vagi a l'escola! (No va anar cap mag a visitar-los?) Coi, jo hi aniria abans de dir quidditch! També m'ha agradat que s'esmenti el billet per entrar, que a part del primer llibre a la resta em sembla que ja no apareix i gairebé totes les fanfics se'l deixen.

  I ara ve el però... Vull dir, no és un retret, però en l'epíleg es fa èmfasi una mica en que almenys a dins de l'andana 9 i 3/4 hi ha molta boira o així, cosa que fa que els personatges no es veuen si no són aprop. (D'aquesta manera el Harry s'estalvia de parlar amb el Percy, i l'Albus —em sembla que era ell— està preocupat per no veure els seus tiets.) En canvi, en la fanfic no surt. Per què la Iris és capaç d'assenyalar la família Potter i la família Weasley-Granger des de la distància, o així ho suposo jo. No et preocupis, és un detall menor. Sóc una tiquismiquis.

  (Una cosa que, penso, estaria bé que arreglessis és la mida dels paràgrafs. El del diàleg és molt gran, i vull dir quan ho llegia no m'ha molestat gaire —ho he fet abans, pel mòbil, i no me n'he adonat— però ara veient-ho aquí a la web... No sé, potser fer-lo més petit seria més còmode.)

  Hauries de seguir amb aquesta família tant interessant! Com l'Agatha, també estic interessada a saber com acaba la relació entre l'Aileen i la Iris! Així que ja saps, estarem encantades de veure per quan hi ha una continuació. —Dono per sentat que la faràs. *Riure malèfic*

  Gràcies per escriure-ho.

  Cassie.

  PSD—. Molly II és la filla del Percy. La filla que té el George (amb l'Angelina) es diu Roxanne, i com que veig que has mantingut el Fred. És que hi han dues Molly's de la generació dels fills del Harry?

  
  
  
  

• 	hpkarina	Enviat el 21/08/2014 a les 16:59:21
  	#24910	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  

  Ostres tu! No m'esperava rebre comentaris tan prompte ni tan elaborats! :)

  Agatha Black: oiiish quines coses més boniques me dius :3 Sí que és veritat que quasi no hi ha diàleg, volia intentar-ho perquè sempre en solc posar molt i tenia ganes de provar alguna cosa de diferent, i veig que ha funcionat! :D Aiii que contenta estic que t'agrade el personatge d'Iris, me les vaig imaginar molt cuquis a les dues :P Un poc en Dorothy sí que vaig pensar, però va ser com una imatge que em va venir a la ment i vaig pensar que quedaria bé!

  Hmmmmm.... La història d'Iris i Aileen sí que la tinc mig ideada (els escriptors sabem com acaben la vida dels nostres personatges, i qui diga que no, menteix!) però si la vaig a escriure o no, no n'estic gaire segura per dos motius: 1) aquest any aniré més de bòlit que mai perquè vaig a estudiar un any a l'estranger (això no vol dir que un dia m'inspire i em fique a escriure!) i 2) ficar-me  a escriure sobre aquesta generació seria ficar-me en un "fregao" molt gran amb tots els personatges i fills i demés (de fet, ja l'he liada amb el nom de la germana xicoteta, que li vaig ficar Molly a l'altra ff tota convençuda i resulta que Molly és la filla de Percy XDDDD) I aquesta és la raó per la que no vull dir gaire cosa però.... Un pardalet m'ha dit que Aileen demanarà molt molt molt molt fort al barret que tria d'anar a Gryffindor ;)

  Cassandra: Repetisc, estic molt contenta que vos agrade l'estil i el resultat final! No sabeu com de feliç em fa! :):):):) Pel que fa als fills de muggles, jo sí que n'estaria d'il·lusionada però jo crec que molts tindrien por, perquè és l'edat quan comences a veure que la màgia no existeix, que el pare noel són els pares i tot això, i és clar, que de sobte t'envien una carta i te diguen que eres bruixa ha de ser un shock prou gran! Aquesta por d'Aileen en part l'he treta de mi mateixa: em fan una por enorme els canvis però molta por! I ho passe molt malament quan he d'anar a llocs nous jo sola i no conèixer a ningú, així que m'identifique amb la protagonista xD Ara els peròs, t'he de confessar una cosa: no m'he rellegit l'epíleg per a escriure el oneshot (mea culpa), de fet, com ja he dit, he confós anys i tot xD no ho vaig fer perquè no pensava fer aparèixer cap dels personatges principals però després em va venir aquesta escena al cap... I bé, podríem dir que des del lloc on estan Aileen i Iris la boira no molesta tant i sí que poden distingir a la gent (???) ^^'' I quant al nom de Molly, estava convençudíssima que Molly era la filla de George i ni ho vaig mirar xD això de Molly ho vaig ficar a l'altra ff perquè per a aquesta sí que he estat mirant noms de fills i anys i coses vàries (és la ff de Harry Potter per a la que més m'he documentat i encara m'han quedat coses soltes! hahaha) 

  Això dels paràgrafs ho he canviat, crec que ara queda un poc menys pesat, no?? :) i la continuació, el que li he dit a Agatha, ja es veurà! :P

  Un besot enorme a les dues i espere llegir prompte les vostres ff per al repte!! :D:D:D:D:D

  (Gràcies per llegir i comentar! Lots of love for you!)

  
  
  
  

• 	hermione potter	Enviat el 01/09/2014 a les 11:05:09
  	#25001	He escrit 10 fanfics amb un total de 73 capítols

  
  
  Ostres que maca, m'encanta, és preciosa. Els sentiments de l'Aileen, els seus pensaments i accions. Preciós, de veritat t'ho dic. Adoro a l'Iris, és màgica XD, un àngel caigut del cel eh! Doncs els errors que hagis pogut tenir es compensen (per la meva part) amb la maca redacció que has pogut escriure. Si per algun cas tinguessis temps jo estic amb l'Agatha i la Cassandra: m'agradaria molt una continuació. No sé per què, però se m'ha fet curta, m'he quedat amb ganes de més :) Petons!!!
  
  
  
  

• 	hpkarina	Enviat el 02/09/2014 a les 00:08:15
  	#25014	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  

  Oiiiii!!! Moltes gràcies! No saps com m'alegra que me digues que t'agrada la forma com està redactada i tal! :P I sí, Iris és adorable! Jo me l'he imaginada molt molt molt molt molt cuqui! :3 una continuació? Tu també? hahahahha Bueno, alguna cosa faré, si tant m'ho demaneu, però ara mateixa en tinc una altra mig entre mans (no és de harry potter, per això) però bueno, I'll try! :) Gràcies per llegir i comentar! :D

  
  
  
  

• 	Antares_Black	Enviat el 04/09/2014 a les 15:37:33
  	#25043	He escrit 11 fanfics amb un total de 57 capítols

  
  

  P { margin-bottom: 0.21cm; }

   

  Oh! :3 Crec que m'he enamorat! xDD

   

  M'ha encantat! I l'Iris és fantàstica!!

  Una de les coses que m'han agradat més ha estat com l'Iris la tranquil·litza, assenyalant-li els Potter i els Weasley i fent que no se senti tan sola, diferent ni abandonada.

  He de dir que jo sóc més de diàleg directe, però d'aquesta manera fa la sensació que l'Aileen està flotant mentre li parla l'Iris. Com si fossin en un món apart. Crea una atmosfera íntima!

  És cert: l'Iris és com un àngel!

  Sí, jo també hi he vist una mena de crush! És cert que de vegades em diuen que veig fantasmes allà on no n'hi ha (i això que amb en Dumbledore, després de mols cops de sentir que no hi toco, va resultar que tenia raó...), però ho volia comentar igualment. Veig que no he set l'única!

  Crec que l'Aileen està fascinada amb l'Iris (jo també xD). També es veritat que pot resultar ser un altre tipus de relació, un altre tipus d'enamorament. Vull dir... Fos com fos, és com si l'hagués rescatada de la seva inseguretat, de la seva inquietud, no? Bé ha aconseguit tranquil·litzar-la...

  A mi sí que m'agradaria que s'enamoressin :3 , però crec que qualsevol mena de relació entre elles ha de ser bonica per força! :3

  M'ha encantat, de debò!

  I jo també he notat el símil amb el Mag d'Oz, com et diuen per aquí :) M'agrada molt.

  En realitat, entenc l'Aileen. Sí que m'agradaria anar a l'escola de màgia, però els canvis sempre m'espanten. I aquest és un gran canvi. M'agrada quan dius que no vol tenir una vareta (precisament, la cosa que més voldria jo), sinó que volia estudiar matemàtiques. I quan dius que vol tornar a casa: i, de l'habitació, en descartes els llibres i els postres.

  Que mona, quan dius que sembla un gnom de jardí! :3

  Discrepo amb la Cassandra Ross i amb l'Agatha Black quan afirmen que el diàleg és just i que els sentiments es transmeten bèsicament en la narració. A mi m'ha fet l'efecte que el diàleg entre les dues era el centre de la història. L'Aileen parla poc i respon les frases de l'Iris amb expressions, posats, gests i mirades... Per això deia que és un diàleg molt íntim... Però, bé, això ho haurà de puntualitzar l'autora ;)

  També m'ha agradat que mostressis el bitllet, tal com diuen per aquí :)

  Això de la boira, jo sí que ho he tingut en compte (ja ho heu vist). Però és que a mi m'anava bé per la història. Ara que, ja que tenies el problema aquell de les correlacions temporals i les edats, pots fer una cosa (a veure què et sembla): Si la decidissis continuar (que m'agradaria molt, com per aquí també et demanen), pots fer que passi a l'any 2019, tal com ho havies pensat. No té perquè haver-hi tanta boira (si és que es parla de boira natural, perquè de fumera també n'hi haurà xD), i les indicacions que fa l'Iris amb en Harry, amb l'Albus i amb la Hermione, ho pots fer igual, només dient «en el seu primer any», en comptes de parlar en present. Suggereixo; agafa'n el que vulguis :)

  M'ha encantat, de debò! :3 Felicitats!

  Antares

  PD: Estic d'acord en el que dius, que els escriptors sabem com acaben les vides dels nostres personatges. El que digui que no o menteix o és que no coneix prou els seus personatges i això és ben trist...

  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 04/09/2014 a les 22:05:58
  	#25074	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  

  Dararaaaaaaaaaaa! Sí, soc la peste, un altre cop (últimament no paro de dir això xDDDD), però he acabat trobant un moment per llegir les ff del repte després de penjar el capítol. Bien por mí!

  M'ha agradat moltíssim, crec que és del millor que has escrit, i mira que he llegit coses teves! L'estil super maco, entres de seguida en la situació. I tot i que hi pot haver una continuació, no deixa de funcionar bé com a oneshot, perquè té un desenllaç, o sigui que va perfecte pel repte! El problema és que si ho continues hauràs de refer el tema de les edats, no? Anyway, tens una altra ff molt interessant entre mans ^^ O sigui que allons-y!

  També m'ha fet molta gràcia que sortís una mini-Iris, que se'ls troba a faltaaaar! M'has fet venir ganes de tornar a llegir la teva ff, mardita, que els dies no tenen 25 hores encara! Aaaaaaaaix u.u Quin desastre!

  Apa doncs, ara que les he llegit totes, he de pensar a qui voto ^^ Molta soooort!

  
  
  
  

• 	hpkarina	Enviat el 05/09/2014 a les 00:05:59
  	#25081	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  

  Hola, hola!

  Mare de Déu, Antares! Quina parrafada!! XD Doncs anem a veure: 

  Moooltes gràcies per tots els comentaris positius! De veritat!! :) El personatge de l'Iris és un personatge que m'estime molt i que me l'imagine com una persona amb un cor enorme, amb molta energia i sempre somrient! Com el seu pare, més o menys :) En canvi Aileen me l'imagine com una xiqueta molt dolceta, amb veu suau i molt delicada ^^ 

  Jo també sóc molt del diàleg directe, ara bé, aquest tipus de diàleg és molt dinàmic, dóna ràpidesa a la lectura (no sé si m'explique); en canvi, aquesta conversació me l'imaginava pausada i crec que l'efecte el dóna molt més aquests diàlegs indirectes que no el directe! Sí que queda íntim, era el que volia, que quedara com si a l'andana, de sobte, només estigueren elles dues. A tu també te recorda al Màgic d'Oz? Bé, la veritat és que això de les sabates va ser una aportació d'última hora xD

  Pel que fa a això de transmetre els sentiments jo crec que no és ni només la narració ni només els diàlegs, és tot junt: D'una banda, a al narració veiem més els sentiments d'Aileen però amb el diàleg veiem els d'Iris (més o menys) Aiii tots em demaneu una continuació, però ara mateixa vaig molt malament de temps i en tinc una altra d'un altre fandom entre mans! XD però bueno, si tots la demaneu, faré un esforç! Però no promet res, eh? I no pense avançar res de la seua relació, spoileeers! :P

  Martaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Aiii, per fi l'has llegida! :):):) El millor que he escrit? Llavors vol dir que vaig millorant! :D uiii ni se t'ocòrrega llegir altra vegada la meua primera ff, que la vaig començar fa la vida i em fan vergonya els primer capítols (de fet, em fa vergonya més de mitja ff xD) i I know the feel de no tenir temps de res, jo hauria d'estar fent deures i encara no he començat res xD aiii el tema de les edaaats T___T (el problema més gran, in fact, és que la llibreta on tenia els anys i tal, s'ha quedat a València, bien por mii!!) hmmmmm però potser faig el que ha dit Antares de si acabe continuant-la (que potser seguiré en aquesta o potser començaré com una ff nova) canviaré i en lloc de dir "mira quina por té" dir "mira'l, ell fa dos anys estava cagadíssim" I don't know, algo pensaré xD Que no saps a qui votar? A mi, of cors  hhahahahah no, és broma, vota a qui cregues convenient XD

  I això, mil gràcies a totes per llegir-me i pels voltres comentaris! :D

  
  
  
  

• 	Potter_granger	Enviat el 01/10/2015 a les 16:23:17
  	#26201	He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols

  
  

  Vinc molt tard, ho sento, però és que quan passava anava amb el temps just per a una confessió! Perdó, no ho tornaré a fer. A partir d'ara, com un rellotge quan pengis cada capítol!

  M'agrada molt la nova ff, la història és molt maca! A veure com va avançant tot... Entre l'Aileen i l'Iris hi pot haver una relació molt bonica, tant d'amistat com... un enamorament! Ei, que tot pot ser, no?? Descrius molt bé els sentiments, i realment és com una pel·lícula que em passa per davant dels ulls.

  Passo al següent!

  Potter_granger