Petons vora el tren escarlata - Petons vora el tren escarlata
AvatarEscrit per Cass Ross
Enviat el dia 01/09/2014 a les 13:37:17
Última modificació 04/09/2014 a les 16:42:28
Tots els capítols de Petons vora el tren escarlata
impresora Versió per imprimir



Petons vora el tren escarlata

Avís: aquesta història participa al II Repte de Fanfictions.

Nota: He decidit tornar a participar amb una història nova! Ja sé que vaig dir que aquesta seria la primera que pujaria, va ser la primera que vaig escriure, però per circumstàncies que només entenc jo he decidit canviar l’ordre. Tampoc crec que us importi molt.

Gaudiu, i a llegir!

*

Petons vora el tren escarlata

*

A dins de l’andana màgica, el vapor blanc omple l’aire d'una atmosfera surrealista. Les veus sonen al seu voltant, deslliurades dels seus propietaris, en un to més alt del normal.

Enmig de la boira blanca, la Victoire Weasley contempla el rostre mig difuminat del seu germà (que té un somriure radiant perquè visitarà per primera vegada Hogsmeade) mentre ell parla amb els seus pares. La Dominique s'ha acomiadat de la família tant bon punt ha vist la Leah Wood, i parlant totes dues entusiasmades de Quidditch s'han esfumat en la blancor.

Mentre ella s'acomiada dels seus pares, i ells li repeteixen gairebé el mateix de cada any: que s'ho passi bé, que gaudeixi de l'últim any a Hogwarts i que vingui per Nadal al dinar del Cau, no pot evitar ni tant sols en aquest moment deixar de pensar en ell. Més que pels pares, aquell any anirà al Cau per Nadal perquè així tornarà a veure el Teddy, que ja no va a Hogwarts.

Quan és el torn del seu germà d'acomiadar-se dels pares, qui li recorden que no es gasti tots els diners de l'aniversari en les gominoles de Hogsmeade, ella decideix marxar cap al tren escolar a deixar-hi les maletes. I després buscar, enmig de la boira blanca, uns cabells de color blau elèctrics. Sap que en Teddy serà per allà, només per ella, per acomiadar-la abans que faci el seu últim viatge amb el Hogwarts Express.

Una mica més lluny, en el nom de l'estimada és l'única cosa en la qual pot pensar un noi de dinou anys i mig des que ha entrat a dins de l'andana. Podien haver quedat d'alguna altra manera si ho haguessin fet, però al llarg dels anys acomiadar-se o trobar-se a l'andana ha sigut sempre un acord fet sense parlar. Decidir aquestes coses trauria l'encant de creuar-se  per casualitat amb ella abans que pugi al tren escarlata.

Mentre va esquivant consells, somiquejos i crits que pul·lulen per damunt de l'ambient dens que plana per damunt seu, el Teddy té la vaga impressió que aquell any l'estació està més plena del normal.

En un moment donat té la sensació que sent la veu del seu cosí Louis que assegura a la seva mare que no es gastarà tots els diners de l'aniversari a Hogsmeade. Els passa de llarg, apartant-se d'ells, mentre agraeix que l'atmosfera és tant densa que no els ha de saludar. Quan al cap només hi té la noia que estima, prefereix no creuar-se amb cap membre de la família Weasley que no sigui ella.

Quan està gairebé al costat del tren escarlata, pot albirar a la porta d'un vagó l'ombra d'una noia que en baixa. Amb passes tranquil·les, obrint-se pas per la blancor de l'ambient, s'hi acosta. Tot just ella posa els peus a terra i fa el gest de buscar a algú que ell la reconeix. És la Victoire.

L'abraça per la cintura des del costat i la gira cap a ell mentre la besa suaument durant uns segons. Ella fa una petita rialla de sorpresa i se'l mira amb aquests ulls tant blaus que són inimitables. Amb un parell de passes s'han apartat de l'entrada del vagó i ella l'abraça ben fort. En aquests segons en els que es fonen en una sola persona, enmig de la boira blanca de l'andana, el Teddy sent que perd el sentit de l'espai i del temps.

Falten pocs minuts per a les onze i en qualsevol moment els dos enamorats s'hauran de separar. La Victoire torna a buscar aquells llavis que trobarà a faltar durant tots aquests mesos i ell la besa com si fos l'última vegada que ho farà en la seva vida. Ràpidament, cada petó es converteix en el penúltim quan després de separar-se uns segons per veure que estan l'un al davant de l'altre i recuperar l'aire es tornen a besar.

—Teddy, què estàs fent? —pregunta una veu que tots dos coneixen massa bé.

Al girar-se, el Teddy veu darrere seu el seu cosí James. Està dret, quiet i fa pinta d'haver-los estat observant almenys un parell de segons abans de parlar. Malgrat que els acaba d'interrompre, el Teddy intenta fer un somriure convincent.

—Li he vingut a dir adéu —diu, observant de reüll com la Victoire es mira el nen fixament amb no gaire bones intencions. Uns segons més tard, afegeix—. Va, James. Per què no te'n vas?

—D'acord! —comenta el nen, després de pensar-s'ho un segon. Fa mitja volta i arrenca a córrer. Ràpidament s'esvaeix en el vapor blanc.

Quan torna a mirar la seva estimada, veu que està al seu davant, amb els braços creuats i observant de manera pensativa les rodes del tren. No sap realment si la seva actitud és a causa del disgust o el desgrat i es queda observant-la uns segons sense saber què fer. Finalment la Victoire se'l mira i diu en veu baixa:

—Ho dirà als seus pares.

—És un nen de dotze anys, com vols que se'l creguin?

—I després ho sabrà tota la família.

Cap dels dos sap exactament per què però no ho han dit mai a ningú que són nòvios. No creuen que faci falta proclamar el seu amor en veu alta als quatre vents però tampoc han amagat del tot que estan sortint junts. En el fons, tots dos saben —encara que potser ho ha entès millor ell que ella— que la família sencera deu entreveure l'amor que es professen. Excepte aquella desagradable vegada que la Dominique els va descobrir petonejant-se, no s'han besat mai davant de la família.

—De debò creus que diran res, la família? —intenta consolar-la el Teddy—. Que ens assenyalaran amb el dit, ens tancaran al soterrani o ens deixaran excomunicats de la resta?

—No, però... —respon ella, una mica molesta encara que se li pot entreveure que en el fons se li escapa el riure per sota el nas.

—No, no ho faran. Per què no s'ho poden permetre. —Ella se'l mira una mica divertida, amb una cella lleugerament aixecada desafiant-lo a que la sorprengui. Tampoc n'hi ha per tant.— Com poden esborrar de la família a les dues persones més interessants que tenen? —El seu cabell es torna panotxa i els seus ulls d'un blau amb tonalitats grises.

Ella se'l mira, amb els braços encara creuats, però amb un somriure a la cara i fent que no amb el cap com si pensés que el seu nòvio no té remei. Després d'adonar-se que se n'ha sortit amb la seva, al Teddy se li acudeix una idea que per fer que els dies que estaran separats siguin interessants. Un joc més, per fer-li adonar que l'opinió de la família —ni la de ningú— no té importància.

—D'acord. Tornem-nos seriosos. —Torna al seu aspecte habitual.— Fem una aposta. Si el James ho ha dit a la família i ens miren de manera estranya, tindràs raó i et pago els diners. Si no ens miren de cap manera diferent, encara que el James ho hagi dit, els cobro jo. D'acord?

—Totalment d'acord. No saps on et fiques, Llopin! —exclama la Victoire—. Què apostem?

—Cinc galeons?  —respon, després de fer veure que s'ho pensa durant uns segons.

Des que van començar a sortir sempre han fet apostes per reptar-se mútuament a fer alguna cosa millor que l'altre o preveure què faria algun membre de la família en una situació determinada. Tot i així, en totes les vegades que s'hi han jugat diners no han cobrat les apostes en metàl·lic. Molt sovint, una sortida romàntica a  Hogsmeade a costa del perdedor era més interessant.

—Més et val tenir-los en metàl·lic per Nadal, amor meu! —respon ella, abans de fer-li un breu petó als llavis fent que s'hagués de posar de puntetes davant seu—. Aquesta vegada te'ls faig cobrar...

—No t'emocionis, que aquesta vegada t'arruinaré jo —l'amenaça ell quan l'abraça amb un somriure radiant de felicitat als llavis—. Ja ho veuràs.

—És clar.

El Teddy agafa la mà de la Victoire i l'acompanya cap al tren. La boira ja s'ha dissipat una mica. Quan són davant les escales que pujen cap al vagó, es fan un últim petó. Ella puja els esglaons que hi han i quan arriba al terra del vagó és una mica més alta que ell. Es deixen anar de les mans.

—Et trobaré a faltar.

—Jo encara més. —Uns segons de silenci.— T'estimo molt.

—Jo encara més. Fins Nadal, amor meu.

—Fins Nadal.

Un últim petó llençat a l'aire que l'altre caça al vol. Les portes es  tanquen i ella es dirigueix cap a un vagó. El tren escarlata arrenca abans de poder-la torna a veure per una finestra. El rastre del vapor blanc s'esvaeix enmig de l'aire de la tardor. Li sembla veure els seus cosins com desfilen davant dels seus ulls darrere les finestres en moviment. L'últim vagó gira el revol i els perd a tots de vista.

Amb un somriure als llavis, es gira i es dirigeix cap a l'estació muggle de King's Cross mentre pensa que el seu últim curs de Hogwarts va ser el més màgic de tots. Potser perquè va ser quan ell va començar a sortir amb la noia dels seus somnis.


Llegit 773 vegades



 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris01/09/2014 a les 21:18:07
#25008Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Molt maco, sí.

Però després de llegir "La creu del rei" queda molt fluix en comparació! Hahahaha, no és que sgui dolent, eh? Està molt bé, però crec que l'hauries hagut de penjar abans que l'altre! ÉS QUE L'ALTRE ESTÀ BRUTAL. 

Nah, però es molt bonic, eh? Una mica empal·lagós, però ja és el que toca, amb aquests dos! I sortia el James, és clar! *.* Ni dos minuts, triga, en anar i cantar-ho tot! Hahahaha Aaaaaaai, Jamesy! XD

Doncs apa, un altre de penjat i de llegit. Segur que tindrà molt fans, per això, no cal patir! Que aquí agraden molt els enamoraments!

Petons!

Agatha




Cassandra Ross Anònim01/09/2014 a les 21:40:10
#25009Encara no he escrit cap fanfiction

Hola, Agatha Black!

Sí, en sóc totalment concient que comparat amb l'altre fanfiction aquesta és fluixeta. L'altra me la vaig currar i vaig deixar plasmada una paranoia, però aquí volia més aviat una historia amena que cumplís els requisits del repte. Potser sí que ho hauria pogut pujar al revés, però no volia fer les dos el mateix dia i aquesta em feia il·lu avui i en l'altra com que el senyor Cattermole comenta que són a finals d'agost —quan són a l'1 de setembre— em va fer gràcia pujar-ho el dia 31. Sí, sí, com he dit abans una història bonica d'amor i mua mua mua. I el James, és clar. No ens el podem oblidar. I les apostes ;D Ho consider-ho un one-shot per passar l'estona, xD

Gràcies per comentar!

Cassie.




Avatarhermione potter 236 comentaris01/09/2014 a les 23:34:32
#25012Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Que bonic!!! Molt maco, m'encanta com descrius els pensaments de cada un mentre s'estan fent petons, molt maco. M'agraden molt les dues FF, diferents però entretingudes i interessants les dues :)




Avatarhpkarina 373 comentaris01/09/2014 a les 23:56:57
#25013Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

oiiiiiiiiiiiiiii que boniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiic :3 són molt cuquis i adorables :P m'ha agradat bastant i és molt diferent a l'altra! No entenc per què no li ho diuen a la família, però si la família Weasley és hiper adorable, no els dirien res! >-< I el james, ahhahahaha que graciós xD segur que els ho diu als pares, no en tinc cap dubte! hahahahah

Bé, doncs res, això, molta sort al repte! ^^




Cassandra Ross Anònim02/09/2014 a les 10:52:29
#25017Encara no he escrit cap fanfiction

 

Hola, tinc comentaris nous!

hermione potter. Perdona que en l'altre comentari t'hagi deixat el nick name una mica canviat, per desgràcia me n'he adonat massa tard. A mi també m'agrada molt els pensaments d'aquesta fanfiction tot i que ho consider-ho com una història més amena, així que potser no està tant currada i en aquest sentit no és tant profunda. Igualment, m'alegra que les trobis totes dues interessants! Gràcies per comentar.

 

hpkarina. Sí, sí, volia una fanfiction cursi i amor pur i molt mua mua mua. No ho diuen a la família perquè els dos són com molt complicats en aquest aspecte. A més, sempre han estat junts —i de fet tota la família ja ho deu saber que són novios, sense que el James digui res (bé, la Lily Luna Potter és un cas a part; em referia més aviat als adults)— i al final, com que és una cosa tant feta sense dir paraules ni res tampoc pensen que sigui important fer-ho oficial. Si tothom ho sap... Què importa dir-ho? Bé, aquesta seria una mica la idea, espero que ho hagis pogut entendre més, però és que són estranys en aquest sentit... (En el fons molt en el fons i sobretot quan era més petit el Teddy em recorda al seu pare). Gràcies per comentar.

 

Petons!

 

Cassie.

 




AvatarAntares_Black 375 comentaris04/09/2014 a les 15:37:42
#25046Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }

L'he trobada molt enganxosa! xD

Sort que ha vingut en James a “salvar-ho” (en James!), perquè si no s'arriben a passar tota l'estona sense parlar! Només petonejant-se i abraçant-se per aquí i per allà... xD Ho sento, però no ho trobes... mmm... massa... enganxós? Tu fas/faries això amb la teva parella? :S

Això de les aportes ja ho trobo millor!! I, a més, és molt guai! Bona idea!

Crec que insisteixes massa en tot això de: el tren escarlata, cabells blau elèctric, que en Louis no es gasti tots els diners a Hogsmeade... I també que abuses de la paraula pillar, no?; jo faria servir 'enxampar', 'enganxar', 'sorprendre', 'atrapar'... No ho sé, potser són coses meves...

Quina gràcia! Has fet que a en Ted li canviïn de color els cabells segons les emocions!! Jo també m'ho imagino així! :3 Això m'ha agradat!! :)

«que s'ha sortit amb la seva», no pas «que se n'ha sortit amb la seva» (no t'inventis pronoms ;) , així com de vegades te'ls menges xD)

És una treball diferent que el de La Creu del Rei. Que no vol dir que aquesta sia dolenta, eh! Senzillament, és diferent. Que t'ha quedat molt maca!!

M'agrada que estigui en present!

Antares

PD: Crec que no tens clara la diferència entre tan i tant.

 




Cassandra Ross Anònim04/09/2014 a les 16:36:28
#25048Encara no he escrit cap fanfiction

Hola Antares Black!

No, sí, jo cada vegada sóc més conscient que aquesta fanfiction és una mica massa... enganxosa xD Tens raó, devia estar massa lela el dia que la vaig escriure i després no se'm va acudir arreglar-lo. De fet, no n'estic gaire orgullosa, m'encanta molt més l'altra que participa al concurs :D

Tens raó quan em comentes tots els problemes que tinc amb els pronoms i el tan i tant. Sobretot aquests dos últims... en català em sembla que no els sé distingir. Ja ho repassaré quan pilli una mica de temps lliure ;) Pel que fa als pronoms, gràcies per ser tant explícita, ara mateix ho arreglo!

Gràcies per comentar!

Cassie.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris04/09/2014 a les 18:39:29
#25051Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Holaholaaaa!

Doncs jo m'he posat a llegir ara i les estic llegint en ordre invers, així que encara no he llegit l'altra! Però aquesta està molt bé! Ara, tot depèn de si t'agrada el romanticisme... i com diu l'Agatha Black, els pastelons tenen èxit en aquesta web hahahahah Personalment no sóc molt fan de les ff que "només" són romàntiques, però és un oneshot i se surt de les normes, i a més és molt mono i està molt ben escrit!

Total, conclusió, que dins del tema està molt bé, es llegeix molt lleugerament i és molt maco! Continuo llegint els altres! ^^




Cassandra Ross Anònim04/09/2014 a les 19:44:13
#25054Encara no he escrit cap fanfiction

Hola marta_ginny!

El teu comentari ha sigut una autèntica sorpresa, no me l'esperava. Moltes gràcies per comentar. Penso que és millor que et llegissis aquesta primer perquè m'agrada més l'altre, que els que s'ho han llegit al revés diuen que s'han decebut xD Tothom m'ho diu que aquesta fanfic és romàntica a rematar, tot i que clar, aquí tots una mica ho som que si no... Bueno, gràcies! Has aconseguit pujar-me una mica la moral amb aquesta història perquè cada vagada l'estava deixant més avall!

Gràcies per comentar!

Cassie.




AvatarAntares_Black 375 comentaris04/09/2014 a les 23:21:47
#25079Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

-Que consti que no volia dir que no m'agradessin els escrits romàntics. Però jo sóc més dels romanços del tipus Jane Eyre, Emma, Sense and Sensibility... Ja saps, clàssics xD M'agrada l'angoixa, el drama real, l'estat de desconcert... no tant la part física i, en certa manera, adolescent... Però això és qüestió de gustos i he de dir que la teva ff està molt bé en aquesta línia!! :D Que de vegades no sono com voldria!

No diguis que estaves lela quan la vas escriure. Jo crec que ho devies sentir en aquell moment, sinó no tindria la força que té. I també crec que no és gaire comparable amb l'altra en el sentit que són diferents, corren en seccions diferents, no vol dir que una sia millor que l'altra.
 

-Tampoc no volia sonar gaire contundent, amb això de comentar-te errors... Sempre ho dic amb la millor intenció, ja ho saps! :)

-Això del tan i el tant no és tan difícil com sembla. Si no hi caus, et pots fer un bon embolic! Quan ho vegis, diràs: I tant em costava això!? xD Només has de pensar que tan sense t acompanya o complementa un adverbi o un adjectiu; i que el tant amb t acompanya o complementa un nom o un verb. S'assembla una mica amb el so i el such en anglès (amb altres normes, és clar), no sé si l'has estudiat. Mira-t'ho així: que en general el tan sense t és qualitatiu i el tant amb t és quantitatiu.

Si en castellà ho penses bé, et pots ajudar d'aquí (tan o tanto). Coincideix en la majoria dels casos (no en tots...). O també pots tenir una frase d'aquelles de crossa (com allò de «lo primero que se hace es la ache» o «lo primero que se echa es la hache» que segur que coneixes): «davant d'adverbis i adjectiu no hi volem la t». A mi em va anar molt bé ;) Ja m'ho diràs!

Això sí, has de recordar cosetes com el tant de bo (amb t) i ja està :)
 

Ens llegim!

Antares




Cassandra Ross Anònim05/09/2014 a les 10:40:10
#25082Encara no he escrit cap fanfiction

Hola, Antares!

Bé, jo segueixo pensant que m'agrada més l'altra. Aquesta però, és que com que ja l'havia escrit per a aquest repte no m'agradava no pujar-la. I, total, per aprofitar... Moltes gràcies per explicar això del tan i el tant! Quan tingui una mica de temps, ja m'estaré a mirar on vaig equivocar-me en aquesta fanfiction. Però recordant que un és per qualitatiu i l'altre quantitatiu ja crec que en tindré prou, d'ara en endavant. (De fet, en aquesta fanfiction em vaig fixar massa en que despedir és en realitat acomiadar. I és clar, amb la resta va quedar d'aquesta manera)

Petons, i gràcies!

Cassie.




irinawatson06 105 comentaris28/01/2017 a les 18:51:23
#27047Encara no he escrit cap fanfiction

Hola, a mi m'ha agradat molt el treball que has fet: com has descrit l'andana amb la boira o els pensaments que tenien els protagonistes... i el james m'ha encantat😂😂

Pel que he llegit els altres comentaris, aquest és més fluix que l'anterior així que vaig pitant a llegir-me'l




AvatarCass Ross 286 comentaris01/02/2017 a les 12:17:34
#27076Tinc 9 fanfictions i un total de 17 capítols

Hola, irinawatson06. Moltes gràcies pel teu comentari! M'alegro que t'hagi agradat. Els altres diuen que és més fluixa que l'altra perquè 1) no perdonen res haha i 2) tenen raó. Aquesta història i l'altra ("La creu del rei") formaven part d'un concurs. Aquesta era la historieta light i clitxé que tenia ganes d'escriure pel concurs, en canvi l'altra era una història més densa, més preparada que forma part d'una història més gran (el que en dic la saga Reminiscència, que fa tres segles que no escric res). Si la llegueixes i t'agrada, ja em diràs! ^.^

Cass.