La Crònica dels Tres Germans - 21: Insufficient data for meaningful answer (p.II)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 01/09/2014 a les 16:19:17
Última modificació 01/09/2014 a les 16:19:17
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


21: Insufficient data for meaningful answer (p.II)

 

El James i la Lily van arribar a casa quan ja passaven de les set de la tarda, una mica fets pols. La Ginny ja havia tornat amb el Kreacher del Periòdic Profètic i ara estaven preparant un sopar suculent per celebrar l’aniversari de l’Sloan.

—Hola, nois, com ha anat? —els va preguntar sortint de la cuina mentre s’eixugava les mans amb un drap—. Ha estat d’ajuda la sra Swan?

—Ja ho crec! —va fer el James, fent-li un petó a la seva mare—. On són l’Al i l’Sloan?

—L’Albus és al bany i l’Sloan s’ha tancat a l’habitació —va explicar la Ginny, amb un posat greu—. Em sembla que no ha anat massa bé la trobada amb el seu pare...

—Vaja, aniré a veure-la... —va fer la Lily i es va encaminar cap a l’escala.

—Ei, espera —la va cridar el James, i va córrer darrere d’ella—. Dóna’m els records de la sra Swan, que li aniré preparant el regal al pare!

La Lily es va treure la petita motxilla que duia penjada a l’esquena, on havien desat tots els flascons amb els records i va remenar-hi per donar-los al James.

Amb les presses, però, no es va adonar que un dels records li relliscava dels dits i es quedava al fons de la motxilla, oblidat fins que algú hi mirés de nou.

El James va agafar tots els flascons que li allargava la seva germana i se’ls va endur a l’habitació. Sense dubtar ni un moment, va tancar la porta amb baldó, va anar a obrir el seu bagul i en va treure el pensiu que li havien regalat els seus pares pel seu aniversari. Va destapar tots els records i els va abocar a la vegada al pensiu, on es van arremolinar amb centelleigs platejats. Es va preguntar si els records serien gaire llargs, perquè no tenia clar si li donaria temps de veure’ls tots abans de l’hora de sopar... però fet i fet potser el temps a dins del pensiu passava més lentament que a fora.

Així que va ficar el cap al pensiu i de sobte es va notar que queia, queia, queia, fins que es va trobar assegut a la taula de Gryffindor del Gran Saló de Hogwarts, ben bé cinquanta anys abans. Estava ple d’alumnes, i davant de la taula dels professors hi havia una munió de nois de primer, darrere del tamboret amb el Barret que Tria i d’una professora McGonagall molt més jove (el seu monyo no era gris, sinó negre) que passava llista en un pergamí.

—Comencem —va dir la McGonagall, mirant el pergamí—: Angus, Avery.

Un noi menut de cabell castell es va anar a asseure al tamboret.

—Slytherin!

La taula del fons es va posar a aplaudir.

—Black, Sirius.

Un noiet alt de cabells negres i aspecte desmenjat i despreocupat es va anar a asseure al tamboret. Al James se li va escapar el riure. Mai no havia vist el Sirius tan petit! I ja amb aquells aires!

—Gryffindor!

La taula de Grryffindor es va posar a aplaudir, amb aire sorprès, mentre a que a la d’Slytherin s’hi van sentir murmuris de desaprovació. El James tot sovint deia que hi havia cognoms que no fallaven mai, però de tant en tant hi havia sorpreses.

El Sirius es va anar a asseure just davant del James i es va quedar mirant la tria, igual que ell. Va veure com la Lily era enviada a Gryffindor, igual que la resta dels Rondadors, la Helen Swan, la Mary McDonald i la Blake Waterstone, que ja era molt bonica fins i tot de petita. Tots es van asseure junts al principi de la taula i aviat van començar a parlar, mentre devoraven el banquet, amb el James entremig.

—Tu ets la del tren, oi? —va preguntar-li l’avi del James a la Lily—. La de l’amic raret!

La Lily se’l va mirar de reüll.

—Ens hem vist al vostre compartiment, sí —va dir la Lily, obviant el comentari sobre el seu amic.

—Ha anat a Slytherin, tal com ell volia? —va preguntar el James, intentat veure la taula del fons.

—Sí, igual que tu —li va respondre la Lily, una mica tallant.

—I tu, has anat on volies? —li va preguntar el James, amb un somriure entremaliat.

La Lily va somriure.

—No ho sé, ja t’ho diré d’aquí a uns dies.

—El meu pare diu que la Sala Comuna de Gryffindor és genial, es veu que està a dalt de tot d’una de les torres! —va seguir explicant el James per tot aquell que volgués escoltar.

—Ah sí? —va fer la Helen, emocionada—. Com mola! El meu pare va anar a Hufflepuff, així que no en sé gaire res, de Gryffindor! Els vostres pares van anar tots a Gryffindor?

—Els meus pares no fan màgia cap dels dos —va dir la Mary McDonald.

—Els meus tampoc! —va fer la Lily—. Que bé, pensava que seria l’única que aniria retardada amb tot i que semblaria una idiota amb la boca oberta! I els teus, Blake?

La noia rossa es va girar, una mica incòmode de ser el centre d’atenció.

—El meu pare és muggle. La meva mare va anar a Ravenclaw —va dir només.

—I tu... Sirius, et deies? —va demanar la Helen, mirant el noi.

—Doncs el meu pare va anar a Slytherin —va dir amb cara de circumstàncies—. La meva mare, a Slytherin. Els meus tiets, a Slytherin. Les meves cosines van a Slytherin. Estaran encantats amb mi...

—Sóc l’únic descendent de Gryffindors? —es va sorprendre el James, amb les mans a la cintura.

—Els meus pares també eren de Gryffindor! —va fer el Remus, fent-se notar.

—Ah... menys mal! I els teus, Ben?

—Mmm no ho sé —va fer el noi, rascant-se el cap—. La meva mare és llufa, així que no va venir a Hogwarts. Al meu pare no el vaig conèixer.

El James del futur va veure com en aquell moment tots els nens es miraven sense saber gaire bé què dir, però sabia el que estaven pensant: “No l’ha conegut? S’haurà mort? O potser va abandonar la seva mare? Potser no sap ni qui és? Puc preguntar-ho en veu alta o serà molt desconsiderat i em miraran tots fatal?”

—Doncs diuen que la professora de Transfiguració és molt estricta! —va trencar el silenci el James, canviant de tema radicalment i fent que tots tornessin a la normalitat—. Tot i que a mi aquesta assignatura no m’interessa massa. Jo el que vull és fer classe de vol!

El Gran Saló es va tornar blanc i el James va entendre que estava canviant de record. De cop i volta es va trobar en una de les habitacions de la torre de Gryffindor. La Helen i la Mary estaven assegudes en un llit mirant unes fotografies d’una revista. El James va pensar que allà devien tenir ja catorze o quinze anys. Aleshores la porta es va obrir d’una revolada, i en va entrar la Lily feta una fúria, i va llançar el llibre que duia a la mà amb força contra la paret.

—Què ha fet, ja? —va preguntar la Helen enriolada, tot i que sense immutar-se massa.

—Humiliar-me en públic! —va cridar la Lily, fora de sí—. Se m’ha declarat enmig del passadís, davant del Dumbledore, la McGonagall i mitja escola! S’ha posat de genolls, i ha començat a recitar un poema horrible a crits! Ho ha sentit tothom!

La Helen i la Mary es cargolaven de riure al llit.

—No fa gràcia! —va cridar la Lily—. Potter dels nassos, com l’odio!

—Però a veure —va dir la Mary—. Si vols que pari, ja saps com fer-ho: concedeix-li una cita, un dia, un sol dia, i si no vols sortir més amb ell, doncs li dius que no t’agrada i punt! És la manera que deixi d’insistir!

—Qui sap, potser t’ho passes bé i tot! —va somriure la Helen.

—Per sobre del meu cadàver! —va cridar la Lily.

En aquell moment la porta es va tornar a obrir (amb molta més suavitat) i va entrar la Blake Waterstone carregada de llibres que va anar a posar al seu bagul.

—Bona tarda, noies... —va saludar distretament, i el James no va saber si s’havia adonat o no que les seves companyes havien callat de seguida quan havia entrat—. Lilian, la professora McGonagall m’ha demanat que et digui que si tornes a agredir un company t’haurà de castigar.

—A sobre! —va exclamar la Lily, que no s’ho podia creure.

—Quan has marxat al James li sagnava la cella —va explicar la Blake—. No et retrec res, eh, que ja entenc que es posa una mica pesat, però no hauries de pegar-lo ni llançar-li coses quan hi ha professors davant...

—En això tens raó, li he de fotre quan no em vegin...

Després d’aquell record n’hi van anar uns quants més, d’algunes classes, del James i la Lily barallant-se pels passadissos, pels jardins, per Hogsmeade, alguns de quant ja sortien junts, un partit de quidditch en què el James havia fet molt bons llançaments i havia portat l’equip a la victòria tot solet... Però res de tot allò no va servir al James per descobrir res de la relació entre la Blake i el Sirius.

L’únic record del qual en va treure alguna cosa en clar en va ser un en què es va trobar assegut a la vora del llac amb la Lily, la Helen i la Mary. Uns metres enllà hi havia el James, el Sirius i el Ben rient i prenent el sol. Com que de les noies no n’havia tret gran cosa, va decidir anar cap on hi havia els Rondadors. Devien tenir uns quinze o setze anys, allà.

—Heu vist la cara que se li ha quedat a l’Avery quan li ha anat la poció a la cara? —va riure el seu avi—. Semblava un fetus desfigurat!

—Ha estat la millor classe de Pocions des de feia setmanes —va assentir el Sirius—. S’ha enfadat gaire, l’Slughorn?

—Bah, he d’anar aquesta tarda a netejar-li l’aula i ja està.

—Mireu, ja arriba el Remus —va dir el Ben, mirant cap enrere.

El Remus i la Blake, tots dos amb els seus pins de monitors, es van acostar on eren els nois. El Remus es va asseure amb ells, però la Blake només els va saludar i es va quedar dempeus.

—Que hi haurà entrenament, avui, James? —li va preguntar la Blake—. Com que sé que t’han castigat...

—Sí, sí, però el passem a les set comptes de les cinc, d’acord?

—Ah, molt bé —va dir la noia—. Ja hi seré, doncs.

I dit això se’n va anar a asseure’s a la vora del llac tota sola, i es va posar a llegir un llibre.

—I bé? —va fer el James amb cara de complicitat, mirant el Remus—. Algun progrés?

—No —va sospirar el Remus—. Deixa’m estar, d’acord?

—De què parleu? —va demanar el Ben.

—Que aquí a l’Enllunat li fa vergonya demanar-li una cita a la Waterstone —va explicar el Sirius amb veu una mica burleta.

—No costa tant, mira —va fer el James i es va posar a saludar cap al grup de noies—. Evans! Eh, Evans! Vols sortir amb mi?

—More’t, Potter! —va cridar la Lily des de l’altra banda.

—Veus? Demanar-ho no és tan difícil! —va exclamar el James—. El problema és la resposta. Però, eh, tu comptes amb el fet que a la Waterstone li caus bé!

—Crec que ets pràcticament l’única persona que li cau bé, de fet —va aportar el Sirius, mirant cap on era la Blake—. Jo crec que si algú té possibilitats ets tu...

Quan el James va sortir del pensiu i es va trobar de nou a la seva habitació de casa va pensar que aquella era l’única pista que tenia al respecte de la Blake Waterstone. D’adolescents, al Remus li agradava la Blake, i eren força amics. Però no s’atrevia a demanar-li per sortir. Podia ser que al Sirius també li agradés, però no en digués res per respecte al Remus? Podia. Però no seria gaire del seu estil, trair el seu amic i acabar sortint amb ella, no? Potser tenia permís del Remus? Devia haver-hi alguna explicació... I de totes maneres no havia vist que hi hagués cap mena de relació, entre la Blake i el Sirius durant l’escola...

No n’hi havia prou. Havia recol·lectat un munt de records, però no hi havia res que li donés cap pista sobre la raó per la qual la Blake havia fugit del país quan Voldemort havia estat vençut. La gent el que feia era tornar, no amagar-se! Per què? Per què ella va fugir, precisament aquell dia, aquell dia en què li havia d’explicar alguna cosa important al Sirius...? El dia que els seus avis van ser assassinats...

 

*   *   *

 

L’Sloan va baixar a la cuina a sopar una mica després que la Lily marxés a preparar quatre coses amb la seva mare. A les escales, es va creuar amb l’Albus, i es va apressar a apartar la mirada.

—Escolta... —va començar a dir l’Albus—. Pel que fa al teu pare...

—Ah, no —va dir-li l’Sloan, i es va girar valentament per enfrontar-lo cara a cara—. Tu i jo ja no ens dirigirem la paraula ni establirem contacte visual a partir d’ara.

—Això és per què t’he vist despull...?

—Que no ens parlem! —va exclamar l’Sloan, baixant escales a tota pressa.

—De debò? —va fer l’Albus, perseguint-la—. Anem a la mateixa residència, dinem i sopem a la mateixa taula a Hogwarts, compartim sala comuna, som tots dos a l’equip de quidditch, i també ens reunim amb l’EM... de veritat et sembla realista això d’evitar cap mena de contacte?

L’Sloan va parar i es va tornar a girar.

—Tinc mitja família a Xina i l’altra mitja a Berlín, i acabo d’engegar a la merda a l’únic familiar que tinc a la vora. Et sembla que sóc una persona que viu en un món realista?

—Però...

—A partir d’ara, he dit!

L’Albus va fer un sospir i va seguir l’Sloan fins a la cuina, a una distancia prudencial. No n’hi havia per tant. No tenia de què avergonyir-se, vaja, era una noia preciosa!

A la cuina els esperaven l’Hugo i el Kilian, perquè la Lily els havia invitat. Tot estava decorat amb globus de colors que l’Albus s’havia dedicat a inflar tota la tarda i sonava una música molt animada. Aviat a l’Sloan li va passar la mala lluna que duia des que havia vit el seu pare i es va oblidar de tot. El sopar va ser suculent i molt bo, i hagués estat tot perfecte per a tothom si no hagués estat per les mirades preocupades que es dirigien el James, l’Albus i la Lily: el Harry encara no havia tornat a casa.

No en van saber res d’ell fins força després de sopar, quan ja era de nit. L’Hugo i el Kilian ja havien marxat i els Potter i l’Sloan eren al sofà, veient la tele i empatxant-se de pastís d’aniversari que havia comprat l’Albus aquell matí. Van sentir com a la Ginny la cridaven pel mirallet intercomunicador i de seguida es van posar a escoltar com el Harry li explicava a la Ginny que no aniria a casa a dormir aquella nit, perquè atacarien l’amagatall dels Vlads a trenc d’alba. Van sentir com la seva mare s’esgarrifava en sentir-ho.

—Tranquil·la —la va calmar el Harry—, hi anem tots, som molts i tenim un bon pla. No pot sortir malament.

L’Sloan va veure com els tres germans es tornaven a mirar, realment preocupats. Per a ella el Harry Potter sempre havia estat una mena de llegenda, no pas algú per qui s’hagués de patir. Era estrany quan coneixies algú de qui havies sentit tant a parlar i t’adonaves que era una persona de carn i ossos com qualsevol altre.

Quan va finalment es van dir bona nit i va marxar a la seva habitació es va sentir una mica intrusa en aquella casa. Va deixar la bossa amb els regals del Kilian l’Hugo i la Lily a dins el seu bagul, i quan es va anar a asseure al llit va trobar-hi un paquet més. Podia ser de la seva mare? O potser finalment el seu pare li havia fet arribar per mussol! Va desfer el llaç del paquet i va obrir la caixa. A dins hi havia diferents accessoris per a la seva càmera de fotos: un trípode, un conjunt d’objectius, filtres, rodets de diferents tipus i fins i tot el líquid per rebel·lar les fotografies màgiques que feia que es moguessin. Era fantàstic! No es podia creure que, en comptes de comprar-li la bajanada més cara de la botiga, els seus pares finalment li haguessin parat atenció cinc minuts per adonar-se què era el que realment li agradava. Aleshores va veure el sobre del costat del paquet i el va obrir de seguida.

Ja sé que no et puc parlar ni mirar, però no has dit res d’enviar-te notes. Per molts anys! Albus.

L’Sloan va trigar uns segons en assimilar allò. Per un moment es va sentir trista, perquè era evident que als seus pares no els hi importava gaire. Però se li va passar de seguida, perquè aquella nota, per algun motiu, la va fer posar contenta. I una mica confosa també. I abromada. Era el millor regal que li havien fet mai.

Es va estirar al llit i va somriure, sentint-se una mica tòtila.

 

*   *   *

 

Ja eren gairebé les tres de la matinada i el James encara no s’havia pogut adormir. No parava de donar voltes al llit i sentir com se li regiraven els intestins. A quina hora sortia el sol? A les 7, o les 8 del matí, no? Cinc hores... en cinc hores atacarien els Vlads. Quatre hores, cinquanta-nou minuts i cinquanta-cinc segons... Cinquanta-quatre, cinquanta-tres, cinquanta-dos...

Va ser en aquell moment que va sentir el timbre. Algú era a la porta de casa seva. El seu pare? No tenia claus?

Es va aixecar del llit d’una revolada i va anar a mirar per la finestra. Era de nit i no s’hi veia gaire, però un fanal de la plaça va il·luminar una silueta femenina amb una cabellera molt poblada. La tieta Hermione. Li hauria dit el Ron alguna cosa?

El James no va dubtar ni dos segons i de seguida va sortir de l’habitació i va córrer escales avall en roba interior. A pis de sota del seu va veure que l’Albus i la Lily també sortien de la seva habitació en pijama.

—És el papa? —va preguntar la Lily, fregant-se els ulls.

—La tieta —va fer el James, i va seguir corrent escales avall, ara amb l’Albus i la Lily darrere seu.

La Ginny, que segur que ni tan sols havia anat al llit sinó que s’havia quedat al sofà esperant que es fes de dia, ja havia obert la porta i ara ella i la tieta Hermione se’ls miraven baixar l’escala.

—Què hi feu fora del llit? —va demanar la Ginny.

—Tu et penses que podem dormir? —li va deixar anar el James i es va girar cap a la tieta Hermione—. Què ha passat?

L’Hermione, abans d’explicar res, es va mirar la Ginny demanant permís, que finalment es va encongir d’espatlles amb aire esgotat, així que finalment va dir:

—Res que sapiguem de moment, però... Has tingut notícies del Harry, des d’aquest vespre, Ginny? —la Ginny va fer que no amb el cap—. Jo tampoc, el Ron ni tan sols contesta al mirallet intercomunicador.

—Els han degut deixar al Departament, no...?

—Podria ser, no és aquesta el problema —va dir l’Hermione, mirant la Ginny intensament—. El problema és que la teva mare m’ha contactat tota esglaiada fa mitja hora. Saps el rellotge de la cuina del Cau?

—Aquell en el que ens té controlats a tots? —va demanar la Ginny.

—Sí. El Ron és a “Perill mortal”.

El silenci va caure sobre el menjador. La Ginny i l’Hermione es van aguantar la mirada, la Lily mirava el terra i l’Albus tenia els ulls clavats en el rellotge del menjador amb front arrufat. El James es va passar la mà pels cabells amb incomoditat.

—Ja sabem que van a enfrontar-se als Vlads... —va començar el James lentament—. Potser és normal que el rellotge marqui “perill mortal” cada vegada que van a alguna missió perillosa?

—És el primer que he pensat jo —va dir l’Hermione—. Però la Molly m’ha dit que feia anys que no veia el Ron en aquella posició del rellotge. És clar que potser és casualitat i no s’hi ha fixat mai abans quan s’ha enfrontat amb els Vlads...

—Ho dubto molt —va rumiar la Ginny—. No s’hi ha fixat altres vegades i avui estava pendent del rellotge a dos quarts de tres de la matinada? Estic segura que la meva mare sempre té un ull ficat al rellotge.

—El que és estrany —va fer l’Albus, amb la mirada encara fixa al rellotge— és que a les tres ja marqui “Perill mortal”. En tot cas, l’hauria de marcar quan es fes de dia, que és quan pensen atacar, no? Si ho marca ja ara...

—Estàs pensant que els han descobert abans de la sortida del sol, oi? —va dir l’Hermione, tocant-se el cabell nerviosament—. A mi també m’ha estranyat això de l’hora.

—Però si estan en problemes —va dir la Lily—, la resta dels aurors deuen saber...

—Però el Harry m’ha dit que havien anat tots a la missió! —va exclamar la Ginny, esglaiada—. Tots! Si els tenen a tots acorralats...

—Exacte —va fer l’Hermione—. Si estan tots els Aurors en problemes, qui organitza un equip de rescat?

—Creieu que fora del departament a la Conselleria deuen saber això de la missió? —va preguntar el James, ara extremadament preocupat—. Potser el Kingsley podria organit...

—Ho dubto molt —va dir l’Hermione—. Era una missió d’alt secret i estaven seguint una pista del Mundungus, pel que sé... Era indispensable que no es filtrés res del que sabien; no crec que ho comentessin en detall a ningú de fora del Departament.

—Llavors si estan en problemes no ho sap ningú? —es va esgarrifar la Lily—. No saben on són ni què fan?

—No ho sé! —va exclamar l’Hermione, molt nerviosa—. Tan de bo pogués parlar amb el Ron, però no em contesta el mirallet... i no m’atreveixo a enviar-los un patronus en plena nit, perquè depèn d’on siguin encara els descobriria o els ficaria en més problemes...!

—Què fem? —va dir la Ginny—. Organitzem un rescat nosaltres? Ajuntem el clan Weasley i...

—I què? —va fer l’Hermione—. No sabem on són!

La Ginny es va endur les mans al cap i va començar a caminar en cercles.

—Espereu! —va exclamar el James, que s’acabava d’il·luminar—. Crec que pot haver-hi algú que sàpiga on són! La sergent Belacqua té prohibit anar a missions, la tenen confinada a les oficines... ella no ha degut anar a la missió, però probablement en sàpiga els detalls!

—Com ho saps, això? —es va sorprendre la Ginny.

—És qui fa la formació d’Aurors a Hogwarts i... me l’he... creuat... algun cop.

—Deu ser al Departament, ara? —va rumiar la Ginny, posant-se l’abric.

—Probablement... —va fer l’Hermione—. Anem primer a veure-la o organitzem un equip de rescat?

—Ostres, tinc una idea! —va exclamar la Ginny de cop, i va desaparèixer escales amunt.

En va tornar a baixar amb el que semblava un galió normal i corrent a la mà.

—És el galió de l’ED del Harry! —va explicar la Ginny ràpidament—. Creus que si posem el lloc, la data i l’hora respondrà algú?

—Esperem que sí, bona idea! —va exclamar l’Hermione—. Estic convençuda que almenys el Neville i la Luna n’estaran pendents. Anem al Ministeri?

—Anem —va dir la Ginny, agafat la seva bossa—. Kreacher, vine siusplau, que potser et necessitem per aparetre a algun lloc.

El Kreacher es va apressar a seguir les dues dones, i la Ginny i l’Hermione es van encaminar cap a la porta. La Lily va córrer darrere seu i li va fer una abraçada a la seva mare.

—Nois, quedeu-vos a casa i no us mogueu, siusplau —va dir-los la Ginny—. No pateixis Lily, segurament no és res, només anem a assegurar-nos-en. Feu cas en tot el que us digui el James, d’acord? Us enviaré un Patronus quan sàpiga alguna cosa.

La Lily va assentir sense dir res i va tornar cap al llindar de la porta, on ja s’esperaven el James i l’Albus. L’Hermione, la Ginny i el Kreacher van desaparèixer amb un CRAC, i el James va tancar la porta. Van veure que l’Sloan també s’havia llevat i era a meitat de les escales.

—Què ha passat? Va tot bé?

—No massa —va respondre el James—. Crec que serà una nit llarga.

—Vaig a fer te —va sospirar l’Albus, i va anar cap a la cuina.

 

*   *   *

 

Eren ja passades les sis del matí quan va arribar un cavall platejat al menjador de la casa dels Potter i va parlar amb la veu de la Ginny:

—Hola, nois. De moment seguim sense notícies del pare i el tiet, però hem localitzat la sergent Belacqua i sabem on són. Anem cap allà amb ella i una bona munió de l’Exèrcit del Dumbledore que ha acudit a la crida, per si de cas tenen problemes. No intenteu contactar-nos, siusplau, us tornaré a enviar un patronus al matí si no és que venim directament.

Es van sentir uns quants sospirs d’alleujament. Ja començaven a pensar que a la seva mare i la seva tia les havien agafat també.

—Són bones notícies, no? —va preguntar la Lily.

—Bé, és un equip de rescat força decent —va dir l’Albus—. Si estan en problemas, almenys tenen gent de part seva.

—M’he de moure —va fer el James, aixecant-se del sofà on havien estat mirant la tele sense veure-la—. Vaig a dutxar-me, a veure si se m’aclareixen les idees. Si hi ha novetats aviseu-me.

El James va pujar les escales i va entrar badallant a la seva habitació. Va buscar una muda al seu bagul (no tenia sentit desfer-lo per només deu dies de vacances) i va notar amb la mà que tocava un flascó. Què era allò? Algun record? Va treure el flascó i va veure que la superfície de dins no era platejada, sinó daurada. Era el Felix Felicis que li havia regalat el Frank pel seu aniversari. Es va començar a maleir interiorment. La mare que l’havia matriculat! Com no hi havia pensat abans, i l’havia donat al seu pare, o a la seva mare? Havia d’ajuda per força, una cosa com aquella, no?

Se la va quedar mirant i es va posar a rumiar. I si en bebia una mica ell? Podia donar sort al seu voltant? És a dir... en un moment en què algú tingués molta sort, no perdria els seus pares, oi? És clar que havia estat guardant aquella poció per algun moment en què... què? Què? Hi havia alguna cosa més important que aquella? És que no valia la pena, córrer el risc de perdre algunes hores de poció si allò servia perquè els seus pares no prenguessin mal? Potser no servia per a res però el que estava segur era que malament no li podia anar.

Així que el James va destapar l’ampolleta en va fer un glop i la va tornar a mirar. El Frank li havia dit que hi havia dotze hores de bona sort, així que va calcular que devia tenir unes tres hores. Ja seria de dia, ja hauria passat tot. Suficient. Va notar que una agradable escalforeta li recorria el cos i, de sobte, el va envair una sensació d’eufòria. Tenia ganes de saltar, de córrer, de fer coses! D’anar a caçar Vlads i tot! Fet i fet, era major d’edat ja, no tenia per què fer el que li havia dit la seva mare, no...?

Va sentir un impuls que el va fer sortir de l’habitació i, en comptes d’anar al bany, va seguir pujant escales amunt, en direcció al despatx del seu pare.

—Alohomora.

Es va quedar ben parat quan la porta es va obrir. No havia previst, el seu pare, que ja podia fer màgia? Potser, com que havia anat tan distret aquells últims dos dies, s’hauria oblidat de posar altres encanteris protectors. El James va obrir la porta i va entrar al despatx, que era tan caòtic i desendreçat com sempre. El James va donar una ullada a les parets plenes de retalls de diaris, mapes, xinxetes i fotografies, per si trobava alguna pista d’on podia ser l’amagatall dels Vlads, però li va resultar completament indesxifrable. Aleshores va dirigir la mirada cap a la taula i hi va veure un sobre tancat, a nom del seu pare. El va agafar i li va donar la volta, sense saber si obrir-lo o no. El correu no s’obria. Però... però el Felix Felicis li deia que l’havia d’obrir. Era un moment important, i tenia la sensació que havia d’obrir el sobre. Així que va agafar aire i ho va fer. A dins hi havia només un pergamí, escrit amb retalls de revistes i diaris.

 

éS uNa TRaMPa.

Si Feu eXPLoTaR eL SoSTRe,

eXPLoTaReu ToTS.

 

I llavors el James va sentir que, durant una fracció de segon, se li va parar el cor. Després es va posar a cridar a ple pulmó.

—Albuuuuuuuuus!


Llegit 636 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Cassandra Ross Anònim01/09/2014 a les 18:24:09
#25004Encara no he escrit cap fanfiction

Hola,

sé que hi han capítols que no te'ls he comentat perquè no hi era a temps o altres coses. M'agradaria comentar-te'ls però entre que són molt llargs i que ara no recordo res interessant per posar aquí. Bé, aquest m'ha encantat.

Per una banda el tema dels records: m'han semblat molt interessants, perquè a mi l'època dels rondadors m'encanta. Allò que es deixen un flascó em fa molta mala espina... però nois, que no els heu comptat a veure quants us donaven i quants mireu!? En fi, sé que ho has fet per algun tema interessant així que suposo que s'haurà d'esperar a més endavant per saber-ne coses. Sobre el dia de la selecció dels Rondadors, m'agradaria dir-te que a Pottermore —em pensava que tu hi tenies un usuari— han dit que la mare del Remus és muggle. Don't worry.

La relació entre l'Albus i la Sloan m'encanta. Per una banda, em va fer molta gràcia veure al capítol anterior tot el tema de com l'Albus la veia despullada i aquestes coses. Uuuuh, xD. M'agrada molt veure un Albus enamorat d'una noia que farà tot el possible perquè se n'adoni. Les converses entre ells dos m'han fet riure, sobretot el punt que una volia que callés i l'altre no ho feia. El regal també m'ha agradat molt, sobretot la frase del mitjà dels fills del Harry.

Sobre el tema dels Vlads, bé, em tens penjant aquí d'un fil per culpa de l'emoció. M'ha fet gràcia quan el James ha hagut de justificar d'aquella manera tant dolenta que la Belaqua està al departament xD Pel que fa al final aquest, no l'he acabat d'entendre. Sostre? Quin sostre? Ja va quedar clar que l'oracle no tenia res a veure, oi? Doncs jo penso que els Vlads hi estan posats pel mig i fa referència a la missió secreta del Harry i els seus.

Segueix aviat,

Cassie.

PSD—. M'encanta el títol, d'on és?




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris01/09/2014 a les 20:08:01
#25005Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola, Hola!

Havia de marxar corrent i no m'ha donat temps de fer el primer comentari explicatiu.

Primer, el títol és una frase d'un relat curt d'Isaac Asimov titulada The Last Question. És una història de ciència ficció (suposo que molts deveu conèixer l'autor, i és un dels grans de la ciència ficció) en què la humanitat li pregunta al superordinador central si hi ha alguna manera d'aturar o d'impedir la fi del món. La resposta de l'ordinador és "Insufficient data for meaningful answer" (No hi ha prou informació com per donar una resposta concreta). El final de la història és molt guai ^^

Això va, en primer lloc, pels records de la sra Swan. No hi ha prou informació per respondre la pregunta del James. Evidentment, la informació necessària, resideix en el record que s¡ha quedat per mala sort al fons de la motxilla de la Lily. I, és clar, en segon lloc, també va per saber on és i què fa el Harry amb els aurors. No tenen prou informació com per saber si estan bé o no. En tercer lloc, tot i que només de retru, també va per la nota. Evidentment, no s'acaba d'entrendre de què parla, perquè no sabem el pla dels aurors. Però sí que veiem que no són bones notícies.

Se m'han avançat i tot amb els comentaris! Ara passo a respondre! Comenteu molt, porfa!

Agatha Black

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris01/09/2014 a les 20:21:14
#25006Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cassandra Ross:

Sí, hi ha molta gent que s'ha pres unes vacances de comentar la meva fanfic. Snif, snif! A l'anterior capítol vaig tenir només un comentari... T.T Pe`ro no passa res sempre que torneu!

M'alegro que t'hagi agradat el capi. A mi, evidentment, també m'encanta l'època dels rondador.s De fet, la primera fanfic que vaig escriure era sobre els Rondadors, però no m'acabava d'agradar com m'estava quedant així que la vaig deixar córrer. Representa que no, no han comptat quants records hi havia: eren molts, un bon grapat, així que simplement els fiqun a la bossa de la Lily i ja està. Però acabarà sortint a la llum, aquest flascó, és clar, i serà el que donarà la "meaningful answer". 

Sí que sóc a Pottermore, però la veritat és que no m'hi conecto gaire sovint i abanço força lentament! No sabia que la mare del Remus era muggle... bé, farem que el seu pare és de Gryffindor i ja està doncs! Hehehe. 

A mi també m'encanten l'Albus i l'Sloan. No són la típica parella, oi? Tots dos així seriosos i una mica aturadets, però amb la tonteria l'Albus ja l'ha vista en boles XD. I sí, el regal és molt mono, tot i que segons com l'escena de l'aniversari de l'Sloan enmi d'un capítol tan intens queda una mica fora de lloc... però bé, s'havia de posar. 

Jaaaaaa, els Vlads ens porten de cap, eh? I la nota és normal que no l'entengueu, perquè en realitat va dirigida al Harry. Però la part important és la primera frase: És una trampa. Els Vlads ho han preparat tot perquè els aurors vagin a buscar-los. Crec que si hi rumieu una mica ho podeu treure per això: 

- Van a buscar el lloc on s'amaguen els vlads durant el dia, xk als Vlads no els pot ocar el sol.

- Hi van a trenc d'alba, per tant, quan ja hi ha sol.

- Si als vlads no els pot tocar el sol, segurament el seu amagatall és un lloc fosc i tancat perquè no hi entri la llum.

- Hi ha un sostre que sobra.

Ja es pot veure una mica, no, quni és el pla dels aurors? Gràcies pel comentariiii!




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris03/09/2014 a les 19:06:45
#25030Encara no he escrit cap fanfiction

Aaaaaaaaaah això està molt emocionant  :D Se'm fan curtíssims els capítols T.T Tant de bo pogués seguir seguir seguir i seguir llegint! Jo t'aviso, que crec que no podré comentar gaires coses raonables, estic que si em punxes exploto de les dsnkjufjubkujekbcvoulaeblujbcvbalocvujbwauolb aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah vull la continuacióóó T.T aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaalqkwnldqinwldi andsakncsajnc aucnsncolanolsc

Ah sí, que me n'oblidava: kasdjcxkasnckasb ckacb a i aucnaousbncoabco també, sip.

He intentat retransmetre les meves idees sobre el capítol/s, de debò que sí, tot el que he dit n'és una representació gràfica.

Mmm... A veure, faré un esforç mooooooolt gran per dir alguna frase llegible.... L'SLOAN I L'ALBUS M'ENCANTEN.

Anem a fer un recompte dels meus personatges preferits! Jo sóc... Team Lily, Team Sloan i Team FrankAliceGeenaJamesAlbusAberforthMinervaHarry BelacquaLizbellNevilleBarretQueTria. Bah, sóc de tres equips, tampoc són tants. No estic obsessionada ni res. Un, dos i tres, em sobren dits d'una mà! Ha!

Et deixo un conillet perquè t'inspiri, que jo ho estic fent molt malament xD

((
( - -)
((') (')

PD: SEGUEIX ESCRIVINT PORFAPLIS NO SÉ NI COM M'AGUANTARÉ FINS AL PROPER DILLUNS. Ah, ja sé! Necessito una poció de l'Hermione, d'aquelles calmants que fa per a la Rose. Accio poció! Val. Inspira, expira... Millor. Potser d'aquí uns dies se'm refresca el cap i et comento millor. Ho intentaré, ho prometo ^_^




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris03/09/2014 a les 19:29:18
#25031Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Arwen!

Per fi! Doncs sí, has arribat en un moment molt emocionant! M'estic emocionant jo i tot escrivint! Però això no és excusa pel teu comentar! Em deus un comentari decent! Que el conillet és molt mono, però la propera vegada deixa un dibuix nou! :D (Pliiiiiiiiis?)

Una altra a la que li agraden l'Sloan i l'Albus. Okay, m'ha quedat clar! I veig que ets de toooots els personatges de la fanfic, que bé! ^^ Seguiré aviat, el dilluns, el dilluns, promès! Que aquest Nadal és molt i molt emocionant, oi?

Merci per comentaaaar. 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris04/09/2014 a les 01:48:10
#25035Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Buuuuf, això vol dir que la carta ha arribat tard o el Harry no l'ha vista o algo? Encara que si l'hagués llegida potser s'hauria creat una paradoxa... cosa que em fa pensar que algo greu deu passar, perquè si no passés res greu el remitent no ho hauria enviat, sabent que seria una paradoxa. (És molt difícil, això de parlar encriptadaent, de veritat que ho és). O l'única raó per la qual s'ha enviat és perquè ho vegi el James?

Continuant amb la carta, suposo que això de fer explotar el sostre deu ser perquè entri llum mentre els vlads són dins de l'edifici. Però això vol dir que el perill hi seria quan fessin explotar el sostre, cosa que seria quan es fes de dia. Així que el James encara hi pot fer algo i després assabentar-se del pla original i tal... Em preocupa que la Lily els segueixi, però.

Total, que en l'hipopòtam cas que el pla fos aquest, no hi hauria explicació per la no-resposta del Ron i lo del perill de mort. Així que hi ha d'haver algo més segur. A no ser que sigui que el rellotge consideri que si estan sobre d'una teulada-explosiu vulgui dir que estan en perill de mort. Aaaaaargh, no ho sé.

A part, el tema del record perdut, seria molt demanar que el James arribés a casa encara sota els efectes de la Felix Felicis i se li acudís buscar dins la motxilla, no?

I l'Albus i la Sloan, que no em deixaré de parlar d'ells, ni en broma. L'Albus és taaaaaaaaan mono amb el regal i la notaaa! Aviat tornaran a parlar, aviat ^^

Suposo que això és tot, doncs. A veure si el tema dels vlads s'acaba solucionant bé, que a veure si vas matar un desconegut i gairebé la Belacqua per preparar-nos per una massacre aquí i mentalitzar-nos...Aix, no m'agrada aquest suspens! Que arribi dilluns! (la setmana que ve em serà molt més difícil dir això hahahhaha).  Fins el pròxim!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/09/2014 a les 09:00:49
#25038Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Okay, intentaré explicar-t'ho sense liar-la XD:

La carta s'ha enviat bé, en principi perquè la rebés el Harry, pe`ro com que quan ha estat a casa dutxant-se i fent una becaina anava com un zombi, ni tan sols s'ha preocupat d'obrir-la. De totes maneres, pensa que la persona que envia les cartes ja sap també que això passaria, i sap qui la veuria, així que fet i fet tot ha anat com havia d'anar. I hi van tots tres perquè... perquè hi han d'anar tots tres. En especial la que et preocupa. I ja veuràs per què!

El pla dels aurors el tens més o menys clar, fan petar el sostre quan es fa de dia, i els Vlads es queden tots fregit a dins... el problema és, que si ho fan, ells també petaran, perquè és un pla dels Vlads, en realitat, i ja els esperen.

M'ha encantat això de "l'ipopòtam cas" (imagino que això ha estat el corrector, que no li devia agradar la paraula hipotètic XD). L'explicació per les no-respostes és que per entrar al lloc on han d'entrar han d'estar en complet silenci, o sigui que no poden portar mirallets ni res. Per suposat, enviar un patronus seria MOLT mala idea perquè pensen que els Vlads els descobririen fàcilment. Pel mateix motiu la Ginny els ha dit que no la contactin tampoc. I sí, estan en perill de mort perquè estan rodejats d'explosius encara que no ho sàpiguen, s'han ficat a la gola del llop!

I sí, és massa demanar que trobin el record, més que res perquè quan tornin ja s'hauran passat els efectes.

L'Albus i l'Sloan, sí, evidentment, tornaran a parlar. Com va dir l'ALbus, esveuen massa com perquè el pla de l'Sloan sigui realista.

I tot això dels Vlads... a veure, evidentment que se solucionarà, perè no prometo res pel que fa a morts. Però no crec que mati coneguts, de moment... els aurors molen molt! Fian aviat i merci per comentar-ho tot!