Lily Evans - Capítol 24
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 03/09/2014 a les 15:56:40
Última modificació 03/09/2014 a les 15:56:40
Tots els capítols de Lily Evans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 24

 

Quan vaig sortir de la biblioteca no sabia ben bé on anar, al final vaig anar al lavabo més proper que vaig trobar. En entrar vaig tancar-me en un dels vàters i vaig començar a pensar en totel que acabava de fer.

Havia perdut un amic que m'havia demanat perdó just després de que m'hagués enfadat; havia perdonat a una amic que feia mesos que no em parlava i que no m'havia demanat perdó fins ara.

Al cap de poc vaig sentir una veu coneguda que cridava dins del lavabo:

-Lily, Lily on estàs?

No volia parlar amb ningú, però a l'Alice li havia d'explicar, era una de les meves millors amigues, sempre m'ajudava. Així que vaig obrir la porta i vaig sortir.

Ella se'm va acostar i em va abraçar. No em va fer cap pregunta, només em va abraçar.

Ens vam estar abrçades una bona estona, fins que al final ella em va deixar anar i em va dir sense tallar-se gens ni mica:

-No has de defensar tan a l'Snape, Lily. Mai t'havia vist plorar, tu ets una noia forta, i mira, per culpa seva ara estàs plorant.

-No ha sigut culpa seva que jo plori...

L'Alice va començar a recollir els llibre que hi havia al terra i em va agafar de la mà i em va dir mentre es dirigia a la porta:

-Anem cap a fora, va.

Quan vam sortir no ens vam trobar a ningú, tot l'interior del castell estava desert, tothom estava a fora.

No sabia on m'estava portant l'Alice, però jo la seguia. Al final d'una porta ens vam parar i l'Alice va trucar i una veu de dintre va respondre:

-Endavant.

Vam entrar per aquella porta i llavors vaig veure que estàvem al despatx del professor Cooper. Un despatx d'aspecte trist i poc il·luminat.

-Què passa, senyoreta House?

-Que la senyoreta Evans no es troba gaire bé.

-Què li passa, senyoreta Evans? -va preguntar el professor Cooper mentre si acostava.

-Res, estic bé. Només he plorat, ja està.

El professor va obrir un armariet pròxim i en va treure una amppolleta de color rosa.

-Preguis això.

La Lily no estava segura de si prendre-s'ho, ell era el professor de Defensa Contra les Forces del Mal, no de Pocions, però tot i així es va prendre aquella poció que tenia un gust a maduixa molt dolça.

De cop em vaig sentir molt millor. Ja no estava trist ni em feien mal els ulls.

-Gràcies. -vaig dir quan l'Alice i jo sortíem del despatx.

L'Alice em va començar a tibar un altre cop, ara si que ja no sabia on aniríem.

Llavors, del no-res ja estàvem a la sala comuna assegudes a les butaques més còmodes que hi havia.

-Et trobes millor? -em va preguntar.

-Sí. Però què era allò que m'ha donat el professor Cooper?

-És una poció estranya que es prenen els jugadors de quidditch, he pensat que t'aniria bé.

-I com sabies que ell en tenia?

L'Alice es va posar una mica vermella i les puntes de les orelles se li van començar a rosar.

-Doncs, es que un dia vaig entrar al despatx de professor Cooper per entregar-li un treball i vaig veure com n'hi estava donant una empolleta a la Marlene.

Les dues vam riure. Era el primer riure que feia des de que m'havia posat a plorar, era com alliberar tots els sentiments que no sabia com deixar-los anar.

La resta de la tarda ens la vam passar les dues soles a la sala comuna estudiant pels examens que teníem demà.

Quan va ser hora de sopar vam baixar parlant de les tonteries més grosses de les que podríem haver parlat, però en Peeves se'ns va aprèixer al davant i va dir amb una veu que no semblava la seva:

-Qui és la senyoreta Evans?

-Jo. -vaig dir una mica insegura.

Em va donar un pergamí embolicat i va marxar cap al pis de dalt.

Vaig desembolicar el pergamí amb molt de compte, i escrit amb lletres molt petites deia:

Hola Evans,

Sento molt el que ha passat aquesta tarda, però es que el Nas-de-mocs o Snape, com li vulguis dir, se l'ha buscada.

No sé per què el defens, ell a tu mai et defensarà.

James Potter.”

Li vaig donar la nota a l'Alice perquè la llegís i em digués que en pensava, però quan va acabar de llegir-se-la me la va tornar i no va dir res.

-No diràs res? -vaig dir-li.

Ella va negar amb el cap.

-Penses com en Potter llavors?

-A mitjes.

---------------------- ---------------------------------------------------------

Espero que us estigui agradant. Serà un final de curs molt celebrat (per dir-ho d'alguna manera).

Ja he començat a escriure el segon any, no sé quines coses poden passar, però ja pensaré XD

Petons i abraçades!!!


Llegit 430 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris04/09/2014 a les 10:32:48
#25040Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wiiii que bé continuació!

M'encanten les potingues aquestes dels mags que ho solucionen tot. Per qualsevol ócasió, una poció! XD

Que mona que és l'Alice. I el James també, amb les seves notetes totes mones ^^. I estic d'acord amb el que diuen l'Alice i el James. L'Snape no mouria un dit per protegir-la dels seus amics.

Que bé que ja estiguis fent la segona part! Quines ganes de saber com avança!

Petons!




Avatarhermione potter 235 comentaris04/09/2014 a les 15:14:47
#25042Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Siii hahah XD

Oi que sí? A mi m'encanta, per això ho he posat. Qualsevol cas, una poció.

L'Alice defensa a la Lily fins a la mort, però el que més m'agrada és que li diu les coses a la cara encara que siguin amigues.

En James, se les busca ben buscades eh!!! XD

La veritat és que no sé si serà tan bona com la primera, però ho intentaré, intentaré que no es faci gaire repetitiu.

Muaaaa!!!