La Crida d'Avalon - Capítol 22: Les aptituds surten millor sota pressió
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 04/09/2014 a les 00:26:38
Última modificació 04/09/2014 a les 00:26:38
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 22: Les aptituds surten millor sota pressió

(Final del capítol anterior, per contextualitzar)

Ja heu sentit que són 9. La Julie és una. Dues més són la Hilary i la Cindy, unes noies del nostre curs de Hufflepuff, us en recordeu? Després hi ha l'Airina Anderson, la noia de Ravenclaw que fa un curs menys que nosaltres i que és a l'escola del Fènix. És la filla dels metges que van aconseguir la cama per la Susan Cast —va començar la Mei.

També hi ha les bessones Malfoy. Tots aquests els van alliberar i els van retornar amb les seves famílies, tot i que als Malfoy els van deixar cuidar la Júlia a canvi d'emportar-se la Lydia.

El problema són els tres que van quedar sota la tutela dels Cavallers de la Mort i que no se sap on són. L'únic nen, el més petit, que la Julie no ha dit mai com es diu. Sempre en parla com "el que té por de la llum". I les altres bessones, la Vanessa i la Verònica.

I els tenien vivint tots junts? A part de la Júlia, és clar.

L'Airina vivia amb la Lydia, i la Julie amb la Hilary a casa de l'Snape. Però convivien moltes hores del dia. Això és tot el que sabem.

A casa de l'Snape? —va preguntar en Heath, sorprès.

Sí, això jo ho sabia —va fer l'Àlex.

I com es va prendre que matés el Dumbledore, la Julie?

Continua pensant que tenia alguna raó. No ho accepta, ni crec que ho arribi a fer mai —va dir la Marta.

Es van girar de cop quan algú va trucar a la porta.

Podem passar?

La Julie va treure el cap, seguida de l'Ayleth.

Necessitem que vingueu. Anirem a buscar els vuit que falten, i hi hauríeu de ser per ajudar a rebre'ls. Voldran veure cares conegudes.

Esteu segures que vindran tots així com així?

És el problema de la Crida. Mai no saps com reaccionaran.

La Crida?

L'illa crida aquells que apareixen en alguna profecia. Ells trien què respondre —va explicar la Julie—. És la Crida d'Avalon.

 

 

 

 

Capítol 22: Les aptituds surten millor sota pressió

 

La Júlia es va despertar a mitjanit amb el cor accelerat. Al seu voltant, la resta de l'habitació dormia profundament.

Es va llevar i es va posar la bata, i va sortir silenciosament. Va travessar la Sala Comuna i va sortir al passadís on hi havia les quatre Sales Comunes de l'Ala Nord.

Just quan a obrir la porta, va sentir soroll a la seva dreta i es va adonar que era la seva germana.

—Lydia! Què hi fas, aquí, a aquestes hores?

—El mateix et podria preguntar jo!

—Espera un moment —va dir la Júlia—. Sento un soroll. Amaguem-nos.

Però no van tenir temps d'amagar-se que la porta de Hufflepuff es va obrir i en van sortir la Cindy i la Hilary.

—Júlia! Lydia! Què feu llevades?

—I vosaltres? —va respondre la Júlia, a la defensiva.

—He... he sentit algú que em cridava —va dir la Cindy, avergonyida.

—Jo també —va dir la Lydia amb sorpresa.

—I jo —van dir alhora la Júlia i la Hilary.

—Ve d'allà —va continuar la Lydia, senyalant el passadís de la dreta.

—Hi ha una llum! —va cridar la Hilary—. Som-hi!

Sense preocupar-se per no fer soroll, van començar a córrer per trobar l'origen de la llum. Però per molt que semblés que la tenien al costat, van haver de fer un camí molt llarg que les va acabar portant als jardins, plens de neu. Allà, finalment, van trobar l'origen de la llum: un portal obert al costat del Llac Negre. Com més s'hi acostaven, més vent feia.

—Algú veu què hi ha a l'altra banda? —va cridar la Cindy intentant que se la sentís per sobre del vent.

—Impossible! —va fer la Lydia.

La Júlia i la Hilary es van mirar amb un somriure sospitós.

—Ni se us acudeixi —va dir la Cindy quan les va veure, fent que la Lydia es girés i, en entendre què volien fer, intentés parar-les.

Però va fer tard. Abans que la Cindy i la Lydia assimilessin què havia passat, les altres dues ja estaven creuant el portal.

—Geronimoooooooooooo!

—No, no, no! Merda!

La Hilary i la Júlia van desaparèixer darrere de la llum del portal. Tot just havien passat, el portal es va posar a parpallejar insistentment, com si estigués a punt de tancar-se, i el vent es va fer més fort. La Lydia i la Cindy es van mirar, van sospirar, es van agafar de la mà i van saltar darrere de les altres dues sense veure les figures negres que corrien cap a elles amb la vareta alçada, a punt d'atacar. Al mateix instant, el portal es va apagar.

 

 

 

La Lydia va obrir els ulls a poc a poc. El vent s'havia aturat, i ara se sentien moltes veus al seu voltant.

Continuava sent fosc, de nit, però no feia tant de fred. El cel estava clar, sense ni un sol núvol, i a terra només hi havia una fina capa de neu. La Cindy li va deixar anar la mà de cop, i ella va estar a punt de protestar, però algú li va tirar alguna cosa per sobre, que va resultar ser una manta.

—Es pot saber a qui se li acut sortir amb aquest fred sense abrics ni bufandes? Que Hogwarts és a Escòcia, per l'amor de Déu!

Encara no s'havia acostumat a a foscor, però hauria reconegut aquella veu a qualsevol lloc.

—Airina! —va exclamar la Lydia, oblidant-se un moment de tot el que havia passat en veure la seva millor amiga després de tant de temps—. Estàs bé!

—És clar que estic bé! Et recordo que era a l'escola de l'Orde del Fènix! Ets tu la que era al mig del quarter general dels Cavallers de la Mort. I pel que diu la gent, semblaves estar de part seva. És veritat que no et parles amb la Júlia?

—La Júlia! —va recordar de cop—. On és? I la Hilary? Estan bé? On som?

—Són aquí mateix, que els Desterrats les estan atenent.

—Els Desterrats? Què hi fan, ells, aquí?

—Nosaltres també ens alegrem de veure't, Lydia —va fer la Julie, acostant-se a ella al costat de la Hilary.

—Julie! Algú m'explicarà què passa aquí?

—No li has dit res, encara? —va preguntar la Julie a l'Airina, aixecant una cella.

—No veus que no para de fer preguntes? No les puc respondre totes!

—Som a Avalon —va aclarir l'Àlex, que estava assegut uns metres més enllà amb la Cindy—. I sou aquí perquè formeu part d'una profecia. És difícil de resumir, ara, així que què us sembla si anem a algun lloc que no sigui a la intempèrie i us ho expliquem bé davant d'un te? Sou les últimes, ja, i us estaven perseguint perquè ens han descobert, però l'important és que heu pogut arribar. A dins us ho expliquem tot.

—I la Júlia?

—Amb en Mike, ja han començat a passar.

La Lydia va sentir una punxada d'enveja en saber que la Júlia havia marxat sense preocupar-se per anar a veure si ella estava sencera. Però bé que ella s'havia oblidat de tot quan havia vist l'Airina, no? Per la Júlia, en Mike era com el germà gran que no havia estat en Draco, com la família que els Malfoy no havien volgut ser des que havia entrat a Gryffindor. No podia culpar-la per estar amb ell, ni per no haver pensat en ella.

—Anem, doncs —va acabar dient.

 

 

 

Al cap de mitja hora, la vida de les set nouvingudes va fer un canvi radical. La Cindy i la Lydia van enfonsar la cara entre les mans. L'Airina va pujar els peus a la cadira i es va agafar els genolls. La Júlia va mirar a terra, i la Hilary va mirar cap al sostre. La Vanessa es va posar a plorar, i la Verònica es va aixecar de cop.

—No és just. No em sembla just que algú de nosaltres hagi de donar la vida, ni que hagi de quedar desfigurat, ni que hagi de trastocar-se. No ho podeu decidir vosaltres, això.

—No ho decidim nosaltres. És una profecia.

—Sigui el que sigui, s'ha de poder canviar.

—No es pot —va dir la Julie—. Creu-me, jo vaig dir el mateix, ahir, quan m'ho van explicar. No és just que ens toqui a nosaltres. De la mateixa manera que no seria just que li toqués a algú altre. Però al llarg d'aquesta tarda-nit, mentre us intentàvem portar aquí... he estat pensant. Sabent la profecia, podem intentar tenir un control sobre ella. Hi ha moltes interpretacions possibles per a cada destí, i potser podríem provocar que fossin tan positius com sigui possible. Cal intentar-ho, almenys. Per això ens hem de quedar aquí.

—I en Matt? —va fer la Vanessa, obrint la boca per primera vegada.

—Està pirat, a veure quan ho acceptes —va contestar la Verònica, burleta—. No podies esperar que seguís cap mena de llum. Li fa por.

—No és culpa seva, Verònica —va respondre l'Airina ràpidament—. El van tenir pràcticament a les fosques fins que va fer 7 anys. Imagina't que t'ho fessin a tu.

—A part, que el martiritzis no ajuda —s'hi va afegir la Lydia—. Saps que a totes ens costa, portar-nos bé amb ell. I estic segura que el tractes igual que fa cinc anys, l'última vegada que ens vam veure.

—El tracto com es busca que el tractem.

—No es podria fer res per anar-lo a buscar? —va preguntar la Julie a l'Ayleth—. No el podem deixar sol, encara no té 13 anys.

—Em sap greu, però ha refusat la Crida. Ara, per anar-lo a buscar, ho hauríem de fer físicament, i ni que sabéssim on és, seria impossible que arribéssim fins on és ell, perquè hi hauran posat milers de trampes.

—No cal que us preocupeu per ell, però —va dir la sacerdotessa de la túnica verda, que sempre calmava els anims—. Ara el tractaran bé, perquè ha estat ell, el que no ha volgut venir. A part, saben que el poden fer servir com a arma. La profecia ja diu que si esteu de part de l'Innominable decantareu la balança cap a ells. No voldran perdre aquest aventatge. Així que allà estarà segur.

—Pel que fa a vosaltres, us haurem de fer proves per saber quines aptituds teniu. Hi ha cinc possibilitats: foc, aire, aigua, terra i llum. Les de la profecia podreu participar a totes les formacions menys a una. Sempre hi ha un element que no dominem, per la causa que sigui. Els altres, com us hem dit, rebreu una formació més reduïda, i us haureu d'especialitzar en una cosa, només.

—De tota manera, el més probable és que només destaqueu en una. Ja us vam dir que la gent que forma part d'una profecia té més capacitat d'emmagatzemar energia, i això es tradueix amb més aptituds per aquest tipus de màgia. Ho sento, nois.

—Oh, no passa res —va dir la Mei—. No ens cal gaire per superar-les.

La Julie li va clavar un cop de colze i les altres van somriure una mica.

—Queda tot dit, doncs. Les proves començaran demà, 21 de desembre, exactament al solstici d'hivern, a les 8:07 del vespre. I ara, crec que el millor és que anem tots a dormir. Ha estat una tarda molt llarga.

—Teniu habitacions assignades —va explicar la sacerdotessa que portava la túnica grisa—. Julie, aquesta nit ja t'hauràs de separar de les que no fan la mateixa formació que tu. A partir d'ara, ho faràs tot amb les altres de la profecia. D'acord?

La Julie va assentir de mala gana.

—Molt bé, doncs. Seguiu-me. Els altres ja sabeu on heu d'anar.

 

 

 

Va resultar que, al capavall, anaven cap als mateixos edificis, i les de la profecia s'allotjaven al de les noies, però en altres habitacions.

—I, de cop, ja no som ningú —va dir en Heath mentre els Desterrats anaven cap allà sense la Julie—. És increïble que ràpid s'obliden de nosaltres quan arriba la gent important.

—Bah, millor —va fer la Mei—. Ara tindrem molta més llibertat.

—Com per exemple, per fer algun tipus de celebració demà —va dir la Marta, triomfal.

—Celebració? —va preguntar en Heath—. Per què?

—No ho has sentit? Demà és 21 de desembre —va respondre l'Àlex—. Aniversari d'en Mike.

—És veritat! —va dir la Mei—. Ostres, després de tant de temps de no saber quin dia és es fa estrany.

—No ens deixaran fer cap celebració —hi va intervenir en Mike—. Tenen tot tipus de rituals programats pel solstici.

—Ja sabies quin dia era i no ens n'havies dit res? —va preguntar l'Àlex, indignat.

—No és important.

—Però ens ve de gust celebrar alguna cosa, que ja toca.

—Igualment no podem. El que haurem de fer serà matinar, perquè ens faran assistir a tot.

—A tot? —es va queixar la Mei—. És impossible! Amb tots els problemes que hem tingut per l'Airina i els tres que estaven amb els Cavallers de la Mort hem passat hores aquí! És més de mitjanit, no ens poden fer llevar a les 6 i pretendre que no ens adormim!

—No et preocupis, que ara començaran a centrar-se en elles i ens deixaran tranquils. Ben aviat podràs dormir! —va fer l'Àlex.

—Més els val. Més els val —va respondre la Mei, de mal humor.

 

 

 

La Marta va fregar-se les mans, nerviosa, davant la perspectiva de les proves. Ja eren les nou del vespre, i les vuit de la profecia estaven passant l'última prova, la de la llum. Als Desterrats els tocaria després, però per sort, ja havien pogut veure de què anava tot.

—I si no tenim aptitud per a res? —va preguntar a la Cedany, una de les sacerdotesses bessones, que seia al seu costat perquè no feia cap de les cinc formacions essencials.

La Cedany va dubtar.

—Això no passarà.

—I si passa?

—Si passa... aquesta persona haurà de marxar. Però vaja, que dic que no passarà.

—Ja...

Tot just llavors, la Lydia, l'última de fer cada prova, va acabar. La Marta va fer recompte. Tot havia passat segons el que estava previst. L'Airina no havia estat capaç de controlar el foc i l'havien hagut de treure d'entre les flames a l'últim moment. La Cindy i la Vanessa gairebé se n'havien anat amb el vent, mentre que la Júlia i la Verònica havien fet pansir la planta en lloc de fer florir la margarida. La Lydia, que es veu que tenia terror a l'aigua, no s'havia vist en cor ni de fer la prova, i la Hilary havia fracassat. Per últim, la Julie no havia pogut superar la prova de la llum, que li havien explicat que era l'única aptitud no ofensiva, ja que servia per guarir.

La Marta es va sobresaltar quan va sentir el seu nom i es va aixecar per baixar amb els altres quatre.

—Començarem de seguida —va dir l'Ellyn, la sacerdotessa encarregada de la formació en foc, de túnica vermella—. Marta, és per ordre alfabètic, així que et toca començar. Preparada?

La Marta no estava preparada, però va assentir de tota manera. Va començar a caminar cap al centre del cercle i, quan hi va arribar, va observar com sortien flames de la línia de terra. Deien que les aptituds sortien més fàcilment sota pressió. Toca collons, també.

Sabia en què consistia. En el moment en què aconseguís fer tirar enrere una flama, tot el foc s'apagaria automàticament. El problema era que no tenia ni idea sobre com fer-ho.

El foc s'anava acostant, a poc a poc però inexorablement. Va decidir concentrar-se en les flames que tenia just davant. Només calia fer retrocedir un centímetre un punt de la gran flamarada, només un centímetre...

Quan va deixar de mirar fixament endavant, es va esglaiar de veure que tenia el foc a mig metre. I s'acostava. I s'acostava. I s'acostava.

I de cop, es va apagar.

—No és el teu punt fort —va dir l'Ellyn—. He hagut d'apagar les flames.

La Marta va sortir entre alleujada i desanimada.

—Tens la faldilla mig socarrimada —li va dir la Mei mentre l'Àlex es posava on havia estat ella uns segons abans.

Efectivament, les puntes de la túnica havien estat afectades pel foc.

—Oh, perfecte. Si se'ls acudeix queixar-se, us juro que agafo una barca, vaig a buscar roba com cal i torno.

Es va consolar una mica en veure que l'Àlex tornava com ella i era el torn d'en Heath, a qui va passar el mateix. En Mike, en canvi, va aconseguir fer apagar les flames uns segons després que s'encenguessin.

—I sense ni despentinar-se. Serà possible...

La Mei també va fracassar, així que en Mike era l'únic que havia descobert la seva aptitud. Va anar a seure tranquil·lament al costat de la Julie, que semblava preocupada.

—Què toca, ara? —va preguntar la Mei—. Ah, sí. Que sortim volant amb la ràfega de vent.

La Phrowenia, instructora del vent, ja s'esperava, a punt de llançar el cop d'aire. La Marta va sospirar i es va posar al cercle, preparada per acabar qui sap on. Però als pocs metres, la va aturar, veient que no reaccionava. Completament despentinada a part de socarrimada, es va acostar als altres. En aquella ocasió, l'única que se'n va sortir va ser la Mei, que va aconseguir aturar el vent abans que l'aixequés de terra. Satisfeta, va anar a seure amb els altres.

En Heath, l'Àlex i la Marta es van mirar, compartint el mateix pensament. Tots els altres se n'havien sortit. I si ells no ho feien? I si els expulsaven d'Avalon per no tenir cap aptitud?

Però la següent prova havia de començar, i la Marta es va acostar. Aquesta era fàcil. Havia de tocar la planta. Si es marcia, no tenia l'aptitud. Si floria, el malson s'hauria acabat.

Va posar-hi la mà a sobre sense atrevir-se a obrir els ulls. Quan ho va fer, però, es va adonar amb perplexitat que no havia servit de res. Ni s'havia marcit, ni havia florit.

—Que ho provi el següent —va dir l'Alys, sacerdotessa de túnica verda, amb seguretat aparent.

L'Àlex es va dirigir cap allà. La planta es va pansir immediatament. Ell es va acostar a la Marta amb cara de derrota.

—Eh, tu almenys has tingut un dels dos resultats possibles. Si hi havia a i b, a mi m'ha sortit c.

En Heath va esperar que portessin una altra planta. I va fer florir les margarides.

Somrient com si sempre s'ho hagués esperat, va anar a seure. La Marta i l'Àlex van fer que no amb el cap.

La següent prova consistia a entrar en una caixa transparent que s'aniria omplint d'aigua. L'objectiu, no ofegar-se.

La Marta hi va entrar de mala gana. Allò era claustrofòbic. I més veient com l'aigua pujava... pujava... pujava... i ella es quedava sota picant a es parets, sense poder fer res per fer-la baixar i sense que ningú no l'ajudés. Però què collons estaven fent?

La sacerdotessa de túnica blau clar, la Dimia, la va deixar sortir just quan es quedava sense aire. Un cop fora, la Marta es va posar a tossir aguantant-se les llàgrimes i la va mirar sense poder dir res.

—Les aptituds surten millor sota pressió —va ser l'única resposta que va donar.

L'Àlex va tenir sort i va poder aturar l'aigua quan li arribava per la cintura i es va allunyar fent cara de clar alleujament però sentint-se una mica culpable per deixar la Marta sola. De manera que ella es va trobar confosa, xopa, socarrimada i feta un desastre davant d'una bola de vidre de la mida d'un puny plena de llum.

—Ja saps què has de fer —li va dir la Kaylein, de túnica blanca—. Només cal que hi posis la mà a sobre, i l'altra a sobre de la ferida que em faré a la mà. Si la ferida es cura, és la teva aptitud. A punt?

La Kaylein es va fer un tall al dit amb una navalla. Havia repetit aquella operació diverses vegades, i sabia que si no era capaç de curar-la, la sacerdotessa mateixa ho faria. De manera que va posar la mà esquerra sobre de la bola de vidre, i la dreta en contacte amb la ferida de la Kaylein.

I de cop, va desaparèixer. No s'ho podia creure, així que va agafar-li la mà per comprovar-ho. No hi havia res, absolutament res!

Amb felicitat, va fer un salt i es va abraçar a la Kaylein, que la va mirar amb els ulls molt oberts. Però la Marta ja havia marxat a veure els Desterrats.

—En realitat ja ho esperàvem —li va dir l'Alys pel camí—. Per això no ha passat res a la flor. No tenies l'aptitud, però tu guareixes. No podia ser que la pansissis.

—Gràcies per haver avisat, doncs —va dir la Marta i va passar de llarg—. Crec que les sacerdotesses m'estan agafant mania —va fer quan va arribar amb els Desterrats.

—Marta! Estàs bé? —va preguntar la Julie, abraçant-la—. Volíem venir quan has pogut sortir de la caixa d'aigua, però no ens han deixat! S'ha passat molt!

—Ara estic bé —va dir, mentre els altres l'anaven abraçant—. Això sí, el pròxim que se li acudeixi mencionar que les coses funcionen millor sota pressió es menjarà el meu puny.

 

But I'm only human and I bleed when I fall down._____________________________________________

 

I ja hi sooom! Sento moltíssim haver trigat tant, però és que m'ha costat horrors escriure'l. De fet, m'ha acabat quedant llarguíssim, perquè l'arribada dels de la profecia havia de ser al capítol anterior, i llavors he hagut d'escurçar la resta... i total, un merder.

Ara sí que us prometo més regularitat, de veritat que sí. Abans del dia 15 penjaré com a mínim un capítol més, i quan comenci el curs i vegi com vaig de feina decidiré si penjo un capítol per setmana, o un cada dues setmanes... ja ho veurem. Però res d'aquestes anades i vingudes, que no és bo per vosaltres ni per mi.

Què us ha semblat començar a conèixer els nous inquilins d'Avalon? Si algú té ganes de conèixer-ne algun més individualment, us recordo que al capítol 18 sortien tots en escenes curtetes. Ara que els heu vist tots, teniu alguna suposició sobre qui farà què a la profecia? Algun personatge que us hagi cridat l'atenció o us agradi més i vulgueu veure més sovint? Perquè no podran sortir tots per igual, és clar ^^' I si no ja ho direu quan els conegueu més.

SABIES QUE, entre els Desterrats, no hi ha cap fill de muggles? En Mike és de sang pura (tot i que el seu pare és mort i la resta de la família va caure en la misèria), les noies i en Heath són fills de bruixots (però, com ja sabem, en Heath i la Julie són orfes), i l'Àlex de bruixot i muggle.

Dedico el capítol a la Roser, l'Agatha Black, la Laia Weasley i la Judith. Mil gràcies!

 

Marta

 

PD: Ah! I us recordo que si teniu algun dubte que vulgueu que surti al Sabies que només cal que ho digueu!


Llegit 542 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris04/09/2014 a les 01:42:55
#25034Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Ja era hooooooooooooraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! :P

A veure a veure què puc comentar.... Mha agradat això de les proves però no sé per què esperava que algú de la profecia puguera dominar-ho tot o que algú de la no-profecia puguera dominar més d'una aptitud, però nah, s'ha quedao normal. No creia que algu es quedara fóra!

M'ha fet molta llàstima que Matt se quedara fora... T___T i si no el poden recuperar? I si l'obliguen a fer coses lletges? Jo crec que el que donarà la vida serà Matt o Julie (de fet, tinc bastant clar que serà Julie specially per alguna cosa que m'has anat comentant XD) i que el que se tornarà boig serà o Matt o una de les bessones (a causa del que li puga passar o del que li puguen fer  a l'altra bessona. 

Una pregunta, Mike no tenia una germana or sth like that? Me sona de la primera ff que de fet ell no anava a Hogwarts, no? O algo així, no sé, potser m'ho estic inventant XD

I les sacerdotesses cada vegada me cauen pitjooor! hahahhaha jo estic amb marta XD

I fins ací (esta vegada llarg o no, eh?) Ha estat Brilliant! :P

un besooot!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/09/2014 a les 09:55:50
#25039Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ei! Millor tard que mai! Gràcies pel repàs perquè no tenia gaire clar on ens havíem quedat! Em sap molt greu aquest pobre nen... està realment boig, com diu la Verònica? (Perdó, consulta: per què li té tanta mania ella, al matt, a diferència de les altres). Molt fort, això que el tinguessin a les fosques fins els 7 anys. Xuuuungo. Jo crec que ell serà el que "haurà de superar la seva por".

La Verònica aquesta no la conec però em sembla interessant el seu personatge... Se la veu de les que està normalment de mala lluna! XD

M'ha fet gràcia el comentari dels desterrats de "No som ningú" XD. I jo ja sabia que la Marta seria la sanadora, ja que aquest ja és el seu paper din el grup dels desterrats, no? A mi m'agradaria controlar el foc, com el Mike.

I quina és l'especialitat dela Julie? Has dit que una se'ls donaria millor que la resta, oi?

Siiii,a  seguir aviat! Muaks!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris04/09/2014 a les 14:56:25
#25041Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: nà, això no portarà cua, tot és normal. Ara el que m'interessa en els següents capítols és que aneu coneixent els de la profecia, que ben aviat començarà a funcionar ^^ Al Matt no l'obligaran a res, no et preocupis, que com han dit, està bé. Bé, però impossible de recuperar. He de dir que dins de les teves suposicions hi ha hagut una cosa que va per molt bon camí! I sí, el Mike té una germana que és a Hogwarts liant-la parda hahaha No t'ho inventes, no, en Mike va entrar directament a segon, com que eren pobres i la seva mare estava molt malalta ell havia de treballar per tirar endavant la família. Hi ha sacerdotesses guais, com les bessones, l'Ayleth, la Kaylein i la Maerwynn. El problema és que les dels quatre elements ofensius s'ho tenen molt cregut, i porten molts fums, però no worries, per això tenim els Desterrats ^^

Agatha Black: m'ha semblat necessari hahaha No està boig, senzillament té por a la llum i la Verònica considera que això és de persona boja en lloc d''entendre que ha estat culpa de com el van criar. És una borde i bastant egoista, a part de sobreprotectora amb sa germana, però ja ho veureu. Era molt evident per tothom menys per ells hahahaha Jo seria més d'aigua, doncs! Buf, no ho dec haver explicat prou bé -.- Els de la profecia, com que tenen més capacitat per emmagatzemar energia, no tenen més inclinació cap a una de les aptituds, senzillament que n'hi ha una que són incapaços de dominar. Això d'una de sola és pels altres.




AvatarLaia Weasley 140 comentaris05/09/2014 a les 12:55:27
#25083Encara no he escrit cap fanfiction

Weeeeeeeeeeeeeee!

Chapteer!, gracies per el recordatori, bueno ara ja han arribat els de la profecia, be excepte en Matt... sincerament no m'agradaria estar el seu lloc...i  ja veig que ja se n'han sortit prou be....pobre Julie, jo crec q preferia estar amb els desterrats ;) , ahsii estic d'acord amb l'Aghata am lo qui sera el "de superar la por" que sigui en Matt, amb els altres nose, i tampoc no vull fer apostes...

i els desterrats! la veritat esque patia una mica per la Marta, pero ja suposava que no en deixaries cap fora... la veritat es que m'agraden bastant totes les aptituds, sobretot el foc i la guaricio, tot i que l'aigua tampoc esta mal... aixo si la manera de fer les proves es bastant estressant...

Aviaam com avança tot i si es comensa a produir la profecia!!

Petooons 




AvatarPotter_granger 349 comentaris06/09/2014 a les 11:22:01
#25084Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Buf, per fi m'he posat al dia! (ho sento molt, m'he passat tot l'estiu sense ordinador)

En això de les aptituds, ja començava a patir per la Marta. Que malament s'ho ha hagut de passar! M'he alegrat molt per ella quan ha demostrat que és apta per la última!

M'alegro molt de que tornin a aparèixer les bessones Malfoy, l'Airina... aquests personatges que no han sortit en uns quants capítols.

Un altre cop, sorry per haver desaparegut tot l'estiu.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris07/09/2014 a les 00:32:27
#25085Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Laia Weasley: en Matt estarà bé, no us preocupeu per ell, estarà més tranquil! La Julie, evidentment, prefereix estar amb els Desterrats, però sap que té un deure i s'aguanta. Com més els anem coneguent més veureu a què tenen por i podreu relacionar cosetes! Haha la Marta era una guaridora molt clara! Ben aviat la profecia treurà el nas, estigueu atentes! ^^

Potter_granger: yaaaaaaaaaaay, has tornat! S'ho ha passat molt malament, però guarir és lo seu, pensa que a ella no li agrada lluitar... les bessones i l'Airina són precisament les que sortiran més, juntament amb la Hilary. Les altres també, només que no les puc fer sortir a totes per igual... i de fet, ja eren les que tenien més tracte amb els Desterrats. No et preocupis, jo feliç que hagis tornat! ^^




xudit_95 80 comentaris14/09/2014 a les 18:50:10
#25123Encara no he escrit cap fanfiction

WooooW jo amb retard com sempre, pero complint! ;)

Ja m'imaginava que ningú es quedaria fora! La Marta havia de ser la de la curació.... sempre cura! 

La veritaat es que m'imaginava que l'Àlex tingues el poder del foc, pero el de l'aigua m'encanta eee :3

Llegint el comentarid e la Roser, estic bastant a favor de lo que diu de les bessones...igual seras molt cruel, com la Rowling i mataras a una d'elles i l'altra es quedarà boja. De lo del Matt... hi havia algu que es passava al costat contrari? No ho recordo hehe

Les sacerdotesses tambe son una mica raretes eee, s'ha de dir eeee. N'hi ha que son majes, pero ni ha que buuuf. (Aixecarse a les 6 del mati?? pero esto que eeeh?? (em sembla que aio es lo mes cruel que has fet de tota la ff)

Esperant el proxim! i encara que el llegeixi amb retard, saps que els llegeixoooo! <3 (Pero avisa'm igualment quan pujes ee)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris06/10/2014 a les 22:36:01
#25168Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

L'Àlex, el foc? Si he de ser sincera, no m'havia plantejat res més que aquest repartiment, per mi sempre ha estat l'única possibilitat. La Marta i la Julie suposo que si hagués hagut de triar un dels 4 elements haurien acabat a aigua i a foc, respectivament.

Hahahhaha potser sí, potser és el mes cruel que he fet. De moment ^^