Lily Potter - El camí cap a la sala
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 27/09/2014 a les 21:20:23
Última modificació 27/09/2014 a les 21:20:23
Tots els capítols de Lily Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


El camí cap a la sala

 

El camí fins a la sala

Bé, ja sé que avui no toca, però com que aquests dies he escrit bastant tenia ganes d epenjar capi XD

Sento molt no haver pogut penjar el capítol que tocava de la Lily Evans, vaig tenir molts problemes, però demà el penjo.

Ara a llegir!!!

------------------------------------------ -----------------------------

Quan l'agulla gran del rellotge va apuntar al número sis, les quatre persones que quedaven a la sala comuna de Gryffindor es va aixecar d'un bot de les seves butaques respectives i es van mirar, sense saber què dir-se, només escoltant com la pluja xocava contra les finestres tancades de l'acollidora sala.

-Hi ha una última cosa que us haig de dir. -va dir la Lily mirant les cares espantades tres nois- Si per algun cas algú us pregunta on sóc o vosaltres esteu preocupats per mi i em voleu venir a buscar, espereu-vos mitja hora.

Els tres nois van acceptar aquella condició de mala gana.

Els quatre es van abraçar i la Lily es va posar aquell caramel a la boca i a dir en veu baixa:

-Invisible.

De cop la Lily va començar a desaparèixer fins que es va tornar invisible per tothom.

L'Hugo va obrir el forat del retrat i mentre la Lily sortia, ell li va dir:

-Bona sort.

A partir de llavors va quedar tota sola, enmig d'un passadís ple de quadres adormits que no la podien veure i il·luminat només per teieres les quals quasi no il·luminaven.

Es notava el caramel a la boca, se li anava desfent a poc a poc, però no es podia quedar allà quieta. Va començar a caminar endavant, cap a la sala de trofeus, però de com va notar que alguna cosa peluda li olorava la cama esquerra. La senyora Norris ja estava vella, però tenia un olfacte de gos rastrejador ben jove. La Lily es va quedar quieta on era. Segur que aquella vella gata olorava el seu olor humà, sabia que allà hi havia algú. Llavors va girar cua i, segons va pensar la Lily, devia anar a avisar en Filch.

Va seguir endavant, va girar a la dreta i va començar a notar que cada vegada li quedava menys caramel.

Un llampec va fer que la Lily es girés per mirar la finestra que havia quedat il·luminada. La tempesta anava creixent a mida que avançava la nit.

Va parar-se en sec quan va veure al professor Howard que anava cap al seu despatx amb un tou de pergamins a les mans. Poca estona després va haver de tornar a parar perquè en Peeves estava fent de les seves; havia lligat una armadura damunt d'una vella aranya empolsinada, si algú estibava una corda situada just a sota de l'aranya li cauria l'armadura al cap.

És el trajecte més llarg que he fet en tota la seva vida, pensava la Lily. Mai li havia costat tant arribar a la sala de trofeus. Encara li quedava més o menys mig camí i se li estava acabant el caramel. Notava com dintre la boca aquella pastilla que s'havia posat feia tan poc s'anava desfent cada cop més i més ràpid, fins que va arribar un moment en que l'últim tros de caramel que quedava es va dissoldre.

La Lily es va quedar parada contra una paret. Ara ja es veia les mans i els peus, allò volia dir que ja no era invisible. Li quedava poc tros per arribar a la sala de trofeus, només havia de córrer una mica ràpid i temptar a la sort perquè no la veiessin. Era la única cosa que podia fer, si ara tornava cap a la torre de Gryffindor segur que la trobaven abans de que hi arribés i la castigaven. A més ella volia veure al seu pare; tenia ganes d'abraçar-lo i dir-li que l'estimava.

Dit i fet, va decidir córrer el més ràpid que podia fins a arribar a la porta de la sala de trofeus.

Mentre corria li va sembla veure a la professora Sinistra dirigint-se al seu despatx amb tot de petits dolentoscopis i a la senyora Norris vagant entre la foscor per intentar atrapar algun alumne que s'hagués escapat del dormitori i poder anar a buscar el seu estimat Filch.

Al final va arribar al davant de la porta de la sala de trofeus. No sabia que es trobaria quan l'obrís. Ara tots els pensaments més dolents del món li van començar a rondar pel cap; que el seu pare estigués greument ferit, que fos un broma dels Slytherin i només volguessin riure's d'una Potter, que no hi hagués ningú, que s'hagués equivocat de dia o d'hora.

Sembla que haguessin passat hores, però llavors del rellotge de l'escola es van sentir dotze campanades. Eren les dotze en punt, mitjanit. La Lily havia d'escollir. Ja havia arribat fins allà, només havia de girar una mica el pom de la porta i estaria dins per veure què hi havia.

Mentre posava la mà damaunt del pom li va venir al cap una de les frases que la seva àvia li havia dit feia nits, quan estava al lavabo de noies del segon pis: Era més o menys com tu, Lily.

Aquella frase va fer que tot el valor que duia a dintre sortís de cop.

Va moure el pom de la porta a poc a poc. Va obrir la porta sense deixar de mirar endavant. Va fer un pas endavant sense tancar la porta, llavors, quan ja havia fet uns quants passos i tot seguia fosc, es va sentir un BUM. La porta s'havia tancat de cop i tota sola. Ara no podria sortir tan fàcilment.

La Lily es va quedar sense respirar durant uns segons. Potser havia sigut un cop de vent. O potser es que la Lily no estava sola a la sala de trofeus.

-Papa... -va dir la Lily quan va poder articular alguna paraula.

Llavors, al mateix temps que un tro feia moure les parets de l'escola es van encendre dues petites torxes situades als costats de la sala i la Lily va poder distingir un cos més o menys de la seva mida, amb el cabell llarg i castany i amb un uniforme molt estripat.

La Lily es va acostar a aquell cos que estava estirat a terra. Va agenollar-se al seu cantó i va girar-li a poc a poc la cara per saber qui era. Quan va haver vist la cara de noia inconcient que estava estirada al terra de la sala, va proferir un crit. Era la Kat.

Com podia ser que estigués allà? Com ho havia sabut? Els hauria sentit? Però si els havia sentit... Com era que estava allà al terra inconcient? I qui l'havia deixat allà al mig? O hi havia anat sola?

La Lily estava tan concentrada en totes aquelles preguntes sense resposta i en que qui hi havia a terra que no s'havia adonat de que davant seu, a la paret paral·lela a la porta hi havia algú amb una llarga capa negra, amb una vareta i un punyal a la mà, esperant-la.

---------------------- ----------------------------------------------------

Espero que us hagi agradat, ja sé que sóc dolenta i us deixo amb les ganes de saber què passa, però com diuen: "lo mejor para el final".

Petons i abraçades!!!

 


Llegit 540 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris01/10/2014 a les 18:53:22
#25155Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Uoooooooo!

M'ha agradat moltissim, aquest capítol! Està molt ben escrit, eh? Posa els pèls de punta, el final! I durant tt el camí que fa la Lily he estat amb uns nervis...!

M'ha agaradat molt això del caramel que la fa tornar invisible i el tros de la sra Norris que l'olora... fins i tot el detall de l'armadura que ha preparat el Peeves i com descriu l'últim moment, que no sap si obrir la porta o no... està súperbe!

Però buaaaaa! I ara? Què hi fa, allà, la Kat? (La Kat és una companya seva, oi? És que com sempre va amb els nois no les tinc massa controlades, ara les noies). I la persona amb el punyal? Joder, jo que em pensava que seria algú d'Slytherin preparat x atacar-la... merda, si és una persona amb un punyal és molt més greu que algun crio d'onze anys d'Slytherin, que com a molt li pot fer un malefici de pà sucat amb oli... 

Segueix aviat, que això no es pot quedar així!

Petons!




Avatarhermione potter 229 comentaris01/10/2014 a les 19:52:22
#25157Tinc 7 fanfictions i un total de 66 capítols

Ostres, moltes gràcies, si vols que et sigui sincera em va costar molt escriure aquest capítol, va ser molt dur. Era la intensió, posar els pèls de punta XD

Jo mentre ho escrivia també estava nerviosa i tot hahah

M'agrada que t'hagi agradat tant Agatha, m'has alegrat el dia.

Molt fort eh? Doncs ja veuràs perquè està allà.

La Kat es la nena amb qui s'havia fet molt amiga i a partir de les vacances de Nadal, una mica abans, va deixar de dirigir-li la paraula.

Petonets!!!