Lily Potter - En el moment de despertar-se
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 03/10/2014 a les 17:07:58
Última modificació 03/10/2014 a les 17:07:58
Tots els capítols de Lily Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


En el moment de despertar-se

 

En el moment de despertar-se

Es veu que vaig ser tan despistada que vaig passar-me dos capítols, així que ara sí que ho entendre-ho tot, espro que us agradi.

----------------------------------------------------------

La Lily va obrir els ulls sense saber ben bé on estava. Li feien mal les cames i es braços i no es notava quasi bé la cara.

Ho veia tot molt borrós, però a mida que s'anava despertant ho anava veient tot millor.

Al seu costat hi havia algú assegut, esperant a que es despertat.

La professora McGonagall duia una túnica de color blau cel, un color que encara no li havia vist mai posat, amb un barret a conjunt.

-Ja m'estaves fent patir Lily. -va dir la professora McGonagall quan va veure que la Lily es començava a despertar i a moure pel llit.

-On sóc? -va dir la Lily desorientada.

-A la infermeria de l'escola. Fa una setmana que ets aquí.

La Lily va començar a recordar tot el que havia passat feia nits, ella estava a la sala de trofeus i la Kat...

-Com està la Kat? -va dir preocupada.

La professora McGonagall va fer un petit somriure i li va respondre:

-Està bé, gràcies a vostè.

Llavors va seguir pensant en tot el que havia passat aquella nit de tempesta a la sala de trofeus. Tenia moltes preguntes al cap i cap resposta, però la professora McGonagall devia haver previst que la Lily estaria així i va començar a explicar:

-Aquella persona que hi havia a la sala s'ha escapat, però gràcies a vostè intentaran trobar-la.

-Gràcies a...

-Deixi'm acabar, Potter. Vostè li va arrencar un tros de capa, recorda?

La Lily va recordar que abans de caure's al terra d'esquenes i trobar-se amb la professora McGonagall va estibar alguna cosa.

Es va mirar el puny dret, el tenia vermell i tancat amb molta força, li feia mal.

-Però vostè com...

-Ara li anava a explicar això.

>>Fa unes nits, em van enviar una carta urgent de la Conselleria dient-me que el senyor Potter havia tornat i que es dirigia al castell. -la Lily va fer una cara d'alegria, i quan anava a dir una cosa la professora la va fer callar- Així que vaig anar a buscar a la seva mare, i quan vam estar juntes vam pujar corrents amb el professor Longbottom a la torre de Gryffindor. Un cop allà ens vam estranyar de veure desperts als senyors Weasley, Longbottom i Hapiner, però vam anar a buscar als seus germans i els vam despertar, però quan vam anar a desperatar-la a vostè vam trobar-nos el seu llit i el de la senyoreta Jones buits. Així que vam anar a parlar amb els seus tres amics i ens va costar ben bé mitja hora convèncer'ls de que ens digués on estava.

La Lily no sabia què dir, els seus amics havien estat lleials amb ella, però no sabia com era que la Kat no estava al llit i... el seu pare havia tornat!

-Tornant al tema de la senyoreta Jones li haig de dir que una mica abans i a partir de les vacances de Nadal fins ara no era ella.

-Com que no era ella? -va preguntar la Lily confosa.

-Era una persona que prenia la poció de la mutació per fer-se passar per ella, segurament algun seguidor d'aquella persona amb qui es va enfrontar.

La Lily estava molt desconcertada. Havia conseguit resoldre molts dels dubte que tenia dins el cap, però encara en quedaven molts d'altres per resoldre, i no volia gastar el meravellós temps de la professora McGonagall amb estupideses seves.

-Pot preguntar-me el que vulgui Potter. -va dir la professora McGonagall veient la cara de confusió que feia la Lily.

-La pedra...

La professora va fer un somriure trist i li va dir:

-No l'han trobada.

Perquè la tinc jo, va pensar la Lily quan va sentir el que li havia dit la professora McGonagall.

Les dues es van quedar callades, escoltant com la senyora Pomfrey corria amunt i avall de la infermeria i sentint des de molt lluny el so del cant dels ocells, avisant que l'estiu ja estava aquí.

La professora McGonagall es mirava a la Lily, sense saber que més explicar-li.

-Ara vindrà el seu pare a parlar amb vostè. -va dir-li finalment mentre s'aixecava de la cadira què hi havia al costat del llit.

La professora va marxar despedint-se de la senyora Pomfrey, qui va anar a buscar una ampolleta d'un color gris per anar a donar-li a algun altre pacient que tenia per allà.

Durant la resta del matí la Lily es va estar mirant el sostre de la infermeria, recordant cada detall, cada moment d'aquella nit.

Després de dinar, una cara molt familiar i amb qui tenia moltes ganes de parlar va aparèixer a la infermeria.

En Harry feia cara de cansat, d'haver dormit poc.

-Lily, ja estàs desperta, quina alegria em fa veure't amb els ulls oberts -va dir en Harry amb la veu cansada.

La Lily va fer un petit somriure, es va redreçar damunt del llit i va abraçar al seu pare.

-No has de córrer perills per mi. -va dir en Harry quan la Lily el va deixar anar- Mira que t'ha passat, i tot això només per voler veure'm.

Ella pensava diferent, donaria la vida per la seva família, ho era tot per ella.

-Ara anem al tema del que et vull parlar abans de que vinguin els altres. -va dir en Harry posant-se seriós- Tens la pedra?

Què li havia de dir? Havia corregut molts perills per veure al seu pare, però si li deia la veritat segur que li treia la pedra i no li tornava. Però si li mentia després es sentiria malament per haver-ho fet.

La Lily va mirar aquells ulls verts del seu pare i li va respondre:

-No.

El seu pare se la va quedar mirant, la Lily va pensar que potser sabia que l'havia mentit, però llavors, va desviar la mirada i li va dir algre:

-La teva mare et menjarà a petons.

-Una cosa papa, em podràs explicar on estaves? -però la Lily, en veure la cara del seu pare es va respondre-. No m'ho pots dir, és confindecial.

-Efectivament carinyo.

Poca estona després d'haver parlat amb el seu pare, van entrar a la infermeria en James, l'Albus i la Ginny, tots amb cara de cansats.

-Lily! -va cridar la Ginny mentre s'hi tirava a sobre i li començava a fer petons sense parar.

-Ja pensàvem que no despertaries! -va dir en James mentre li despentinava els cabells pèl-rojos.

-Ens has ben espantat. -va dir l'Albus mentre li agafava la mà amb força.

Va estar tota la tarda amb la seva família a la infermeria.

Allà a les sis els seus pares van marxar a canviar-se i l'Albus i en James es van quedar amb la Lily per fer-li companyia.

-Tothom et té per una heroïna. -li explicava l'Albus, orgullós.

-Ja sabíem que eres Potter, però no tant. -bromejava en James.

La Lily va començar a pensar en totes les coses que li havien passat aquell any, i llavors, mentre mirava en James, se li va encendre la bombeta.

-James, m'has de fer un favor.

En James se la va mirar desconcertat.

-No surtis amb un tal Hellen que té l'edat de l'Albus.

L'Albus es va posar a riure, però en James no sabia què dir-li, estava ben confós.

Quan l'Albus i en James van marxar a sopar la senyora Pomfrey va dur la safata amb el sopar a la Lily, i llavors, mentre s'estava acabant la sopa ho va veure, es va veure la cara.

El tall que tenia a la galta dreta no se li havia regenerat del tot, era ben estrany, totes les altres fisures se li havien curat perfectament, però aquell tall no.

Aquella nit va dormir molt malament, i es va despertar just entrada l'alba, però no es va aixecar del llit ni es va moure, només va escoltar la conversa què hi havia darrere les cortines.

-Ha fet el que ha pogut, senyora Pomfrey? -va dir la veu preocupada del seu pare.

-Sí Potter, no sé com devia ser aquell punyal, però només se li va regenerar el més profund, la resta es quedarà tal com està.

En Harry va esbufegar.

-Potter, és petita la cicatriu, no es preocupi -va dir la professora McGonagall.- Sabrà viure amb ella, com vostè sap viure amb la seva.

Llavors es van deixar de sentir les veus i tot va tornar a quedar en complet silenci.

La Lily es va començar a tocar la cicatriu de la galta i va notar que tenia com una mena de crosta estranya, segurament pel que la senyora Pomfrey li havia estat posant durant aquells dies.


Llegit 534 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris07/10/2014 a les 22:53:59
#25177Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Oooookay, sí, ara tot té molt més sentit! ^^

M'ha agradat molt la conversa amb la McGonagall, m'ha recordat a les que tenien el Harry i el Dumbledore sempre a final de curs! M'alegro que el Harry estigui bé! I la Kat! Ja tinc ganes de veure el retrobament entre elles dues, a veure què li explica! On devia ser, tot aquest temps, la pobre, mentre es feies passar per ella?

Espero que pillin la persona de la sala... No crec que passi ja en aquesta fanfic perquè dius que ja s'acaba, però suposo que seguirà sortint a la propera. 

Crec que ja t'ho vaigcomentar, però a mi m'encanten les cicatrius! I és tradició Potter tenir-ne! ^^

Demà em rellegeixo el proper i et comento! Petons!




Avatarhermione potter 235 comentaris08/10/2014 a les 11:45:41
#25180Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Ara sí que sí XD

Doncs sí, també ho he fet expressament, trobo que és molt maco, a mi m'agraden molt aquelles converses on en Dumbledore li explica coses i l'ajuda.

Oi tant, aquest personatge donarà joc, seguirà sortitnt.

Clar que sí, acabaran tots amb cicatrius ;)

Petonets!!!