La Crida d'Avalon - Capítol 23: Pressió emocional
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 05/10/2014 a les 20:51:04
Última modificació 05/10/2014 a les 20:52:45
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 23: Pressió emocional

Capítol 23: Pressió emocional

 

 

Després de les proves van deixar uns dies perquè les noies de la profecia s'acostumessin a la quantitat d'energia que absorbien ja que, com la Julie, havien començat a anar atontades pels voltants. Durant aquells dies, els Desterrats van descobrir els racons més bonics d'Avalon, van descansar i es van recuperar completament de les anades i vingudes dels mesos anteriors.

L'únic problema eren les poques notícies que arribaven de fora. Avalon estava aïllat de veritat. L'Ayleth s'havia posat en contacte amb l'Orde del Fènix perquè s'assabentessin que els Desterrats havien arribat i que els estaven formant, a ells i a les noies de la profecia. Ells, en canvi, no havien rebut cap informació.

Incògnites com on era en Louis, si els Cavallers de la Mort estaven a prop de l'escola del Fènix, si les seves famílies estaven bé... tot havia tornat juntament amb el temps per pensar-hi. Després de tants mesos, tenien estones mortes, hores i hores lliures. I era un turment.

Però, almenys, al cap d'uns dies, les noies es recuperaven i explicaven com estaven les coses per Hogwarts i per l'escola del Fènix. Si bé no sabien els temes exteriors, podien explicar la vida dels alumnes i els professors, i es van assabentar de la feinada que estava fent l'ED a Hogwarts.

—I llavors la Gregory va tirar en Ged i l'Apol·lo al llac —feia la Júlia, rient—. Tots els de Slytherin pensen que la Gregory és dels més radicals i fidels al director i el seu equip de rates. Si sabessin que és dels caps de la resistència...

—Fan un equip genial com a dirigents de l'ED a l'Ala Nord, tots tres, i mira que són persones diferents. En Ged està molt centrat, qui s'ho hauria imaginat! —continuava la Lydia.

—Però ells dos es deixen atrapar massa sovint. Com tu —deia la Cindy fent una mirada acusatòria a la Júlia—. Només cal que et miris, vas plena de cicatrius!

—Té raó —s'hi afegia en Mike—. No sé com n'has aconseguit tantes!

—Ai, deixeu-me tranquil·la —deia ella, defensant-se.

Però tot i que era refrescant sentir a parlar dels seus antics companys de Hogwarts, que tant trobaven a faltar, continuaven quedant moltes preguntes a l'aire per les quals ningú no tenia resposta.

A manca de comunicació amb l'Orde, només quedava una única entrada d'informació. Una entrada d'informació que es queixaria insuportablement si no obtenia resposta al cap de...

—Cinc minuts i marxo, nois, que vull fer una dutxa ràpida —va dir la Mei.

—És l'últim dia que tenim abans de començar classes, dona, queda't una mica més. Ja tindràs temps d'anar-hi després —es va queixar l'Àlex.

—Si ni tan sols ho notarem, això de les classes —va replicar ella—. Sabeu perfectament que nosaltres estarem lliures, només tenim un parell d'hores al dia ocupades. Les que s'hi estaran tot el dia seran les de la profecia.

—Hola, gràcies, sóc aquí —es va queixar la Julie.

—Sí, perdona, perdona —va respondre la Mei aixecant-se—. D'aquí una estona tornaré a ser aquí, no tindreu temps de trobar-me a faltar!

I dit això, es va allunyar cap a les cabanes.

—A vegades fa coses molt rares —va fer la Julie.

—És la Mei —va dir en Heath com a única explicació. A tots els va semblar plausible.

 

 

 

Quan va veure que ja no miraven cap on era, es va posar a córrer per arribar a l'habitació. Hi va arribar esbufegant, va treure totes les coses de la motxilla, va obrir el fals fons i en va treure el mirallet. Es va asseure al llit i, automàticament, va sentir una veu.

—Fas tard.

La cara més avinagrada del Malfoy l'esperava a l'altra banda del mirallet, de mal humor.

—Et penses que és fàcil, allunyar-me dels Desterrats sense que sospitin?

—També ho he de fer jo, i no dels meus amics, sinó dels Cavallers de la Mort.

—Els cavallers de la mort et consideren una criatura i passen de tu, si et vas a tancar a la teva habitació. Els importa ben poc.

El Malfoy va empitjorar la cara de mala llet, però es va acabar relaxant i va dir:

Touché.

—Suposo que vols saber alguna cosa sobre les teves germanes.

—En saps res? —va preguntar, posant-se tens de cop—. Em pensava que estaves aïllada de tot!

—Tinc moltíssima informació, avui. Més et val donar-me alguna cosa sucosa a canvi.

—Com de sucosa ha de ser, perquè ho deixis anar tot?

—Tu digues i jo consideraré fins a quin punt et puc explicar a canvi.

—Però… no! —va replicar, amb cara de preocupació—. No… no pots! M’has de dir com està la Lydia, i m’ho has de dir ja! Necessito saber si està bé!

—La teva preocupació per la Júlia és commovedora. I si ho vols saber, val més que t’afanyis a dir-me alguna cosa que valgui la pena.

—En Louis s’ha escapat! —va cridar, amb cara de desesperació, i la Mei es va asseure millor.

—Ara ens comencem a entendre.

—El volien mantenir viu per saber més coses sobre l’escola, però s’ha escapat. El van estar torturant perquè deixés anar informació. Però no va dir ni una sola paraula. I ahir va venir un esquadró de l’Orde del Fènix —va dir, escupint les paraules— i se’l van emportar. Està bé, suposo. N’hi ha prou?

—N’hi ha prou per la informació equivalent. La Lydia i la Júlia estan bé. Les he vist, i no cal que et preocupis per elles.

—Res més? Això és tot? -va fer, una mica més relaxat.

—Això és tot el que et puc dir a canvi del que m’has dit tu.

La Mei es va mossegar el llavi, esperant. Sabia que no era veritat, que li podia dir més, però volia veure fins on li podia treure informació.

—En Matt. El tenen tancat, però el cuiden bé. L’entrenen perquè es converteixi en un Cavaller de la Mort exemplar, el general de tot l’exèrcit, la mà dreta del Senyor de les Forces del Mal. L’estan treballant perquè perdi la por de la llum i qualsevol cosa que li pugui impedir ser inflexible i letal.

La Mei va empassar saliva, i li va costar molt de dir:

—Res més?

—Estan rastrejant tot Londres per trobar-hi l’escola. És qüestió de setmanes que la trobin. I quan l’hagin trobada, es mantindran al marge per estudiar-la i fer un pla d’atac. Atacaran quan es pensin que ho han deixat estar. Serà d’aquí dos mesos, tres com a molt. Quan vulguin atacar, t’avisaré.

—Per què hauries de fer-ho? -va preguntar la Mei, estranyada.

—Perquè hi ha la millor amiga de la Lydia. Sé com d’important és per ella. I no em perdonaria mai a mi mateix no haver-la salvat tenint en compte que podia.

La Mei va notar com s’encongia. Havia de dir-li, li havia de dir que l’Airina estava en un lloc segur, que no era a l’escola. Però això voldria dir que no l’avisaria, i així condemnava tota la resta de nens. I no podia fer-ho. Encara que això volgués dir deixar el Malfoy d’aquella manera. I tot i que li trencava el cor, va dir.

—Molt bé.

—N’hi ha prou, amb això? —va preguntar ell, fluix i amb cara de súplica—. Em diràs res més, ara?

La Mei va fer una respiració profunda. Se sentia una persona horrible.

—N’hi ha prou, n’hi ha prou. Els Desterrats som a Avalon, i la Júlia i la Lydia també.

El Malfoy va obrir molt els ulls.

—Hi han portat tots els de la profecia de la Lydia que estaven sota influència dels cavallers de la mort —així s’explicava que l’Airina no hi fos—. Almenys, ho han intentat. Saps que no han pogut amb en Matt.

—I vosaltres? Com és que hi sou?

—Bàsicament, Avalon estava en problemes i els hem ajudat per segona vegada. A canvi, ens han ofert allotjament i formació.

—Interessant.

—Ens han fet unes proves, i demà comencem classes.

—Així que aprendreu la màgia més poderosa del món.

—Ahà.

—Poca cosa.

—Pse, una menudesa.

Van somriure tots dos un moment fins que es va sentir un crit de fons.

—Mei! D’aquí deu minuts hem d’estar sopant! Nosaltres anem tirant!

—La Marta crida molt fort —va observar el Malfoy.

—Ho acostuma a fer —va respondre la Mei abans de cridar:—. Ara vaig!

—Suposo que ho hem de deixar aquí.

—Sí.

—Cuida-les. Que estiguin bé.

—Cap problema. Estan en bones mans.

El Malfoy va assentir i va tallar la comunicació.

La Mei va sospirar i es va estirar al llit un moment. Se sentia molt malament. Però ho feia per evitar més desgràcies. Ara sabia que en Louis estava bé, què havia passat amb en Matt i que sabria quan els Cavallers de la Mort atacarien l’Escola del Fènix. I tot això valia la pena, no?

Es va mirar el rellotge i va fer un bot. Amb una correguda, va anar al lavabo i es va mullar els cabells. Tot seguit, va sortir corrents de l’habitació.

 

 

 

L'endemà a la tarda, esperava que la Marta sortís de classe per anar a buscar la resta de Desterrats menys en Heath i la Julie, que encara tenien formació. Li havia de dir, el que sabia d'en Louis? Després d'haver-hi passat tot el dia, havia conclòs que la resta d'informació l'enviaria a l'Amy Sumner. Ella no li preguntaria d'on l'havia treta ni la delataria. I havien de saber que faltava poc perquè ataquessin l'escola, havien d'estar a l'aguait.

Però la Marta... era diferent. Sabia que es preocuparia per què havia hagut de fer per a aconseguir aquesta informació. I que ho voldria dir als Desterrats. I sabia que ho faria per protegir-la, però no es podia permetre tenir-los a tots a sobre mentre intentava aconseguir més informació. Perquè seria agobiant.

Tot i això... sabia que la Marta creia que era culpa seva, que en Louis hagués tornat a desaparèixer, encara que no ho digués. I que es mereixia saber que estava bé.

Mentre s'esperava, va veure com dues sacerdotesses passejaven a la llunyania. Les va reconèixer a l'instant. Eren l'Alianor i la Cedany, les bessones de pell fosca. Eren gairebé les més joves de les sacerdotesses, amb l'única excepció de les del foc i la llum, i eren molt diferents de les altres. Per començar, detestaven les túniques. De tant en tant les veies corrent, saltant o ballant per allà al voltant. Feien broma a les altres sacerdotesses, i n'hi havia que pensaven que no eren aptes per al seu càrrec. Però l'Ayleth sempre les havia defensat, i agraïa que hi hagués algú per alleugerir els ànims. A més, també eren capaces de posar-se serioses quan calia, i eren unes grans professores.

Almenys, la Cedany, que donava Levitació i havia fet la primera classe aquell matí. La Mei no sabia que aprendrien a levitar, i li va semblar la millor idea del món.

A part de les classes dels cinc elements, hi havia tres classes més: levitació, botànica i meteorologia. Les de la profecia les feien totes tres, però la resta només dues: levitació i la que s'escaigués més amb el seu element.

L'Alianor donava Botànica, i a la Mei li sabia molt de greu, perquè això volia dir que no la tindria.

La Mei va aixecar la vista per mirar-les altre cop i es va adonar que s'acostaven cap a ella al costat de la Marta, que ja devia haver acabat la classe.

—Et veig pensativa —va observar l'Alianor quan van arribar cap a ella.

—Teniu molt poques coses per fer, aquí. Hi ha massa temps per pensar.

—Què diiiiiiiiius? —va exagerar la Cedany—. Avorriment? Sempre pots posar-te a fer mandales!

La Mei va somriure. A ella tampoc no li havien agradat mai, els mandales.

—Potser aprendries a tenir més paciència, Mei, si fessis mandales —va observar la Marta.

—És veritat —hi va estar d'acord l'Alianor—. Per molt que digui, la Cedany era molt pitjor, abans de fer mandales. Encara que costi d'imaginar-s'ho.

—Eh! —es van queixar les dues al·ludides.

La Marta i l'Alianor van riure.

—Sigui com sigui, nosaltres hem de marxar —va fer la Cedany—. Tenim reunió per posar en comú com ha anat el primer dia. I mentre no arribi l'Alys, les altres vuit ho hem de muntar tot.

—Que vagi bé, noies —va concloure l'Alianor—. Ens veiem demà.

I es van allunyar, la Cedany a pas ràpid i l'Alianor amb els seus típics saltironets, que només evitava quan estava davant de la Dimia, la sacerdotessa de l'aigua, de cabells blancs; la persona més severa i inflexible que la Mei i la Marta havien conegut mai.

—Què fem, doncs? —va preguntar la Marta—. Anem a buscar els altres?

—Espera —va dir la Mei, sabent que se'n penediria.

—Què passa?

—Confies en mi?

—Què?

—Que si confies en mi.

—És clar que confio en tu!

—I em promets que el que et diré ara no sortirà d'aquí?

—Què...?

—I per moltes preguntes que tinguis, que me les puc imaginar, has de saber que no les puc respondre. I que això és una... feina extra que estic fent. Pel nostre bàndol. Per guanyar la guerra.

—Mei, m'estàs espantant.

—No, no passa res. No és res greu. Només que sé una cosa que has de saber i m'has de prometre que no em començaràs a seguir, ni ho diràs als Desterrats, ni intentaràs descobrir com ho he sabut per cap mitjà. Queda clar?

La Marta la va mirar amb cara de preocupació, però va acabar sospirant i va dir:

—Com als vells temps, no?

—Com als vells temps.

—D'acord, doncs. Queda clar.

—És en Louis. El tenien presoner, però l'Orde del Fènix l'ha anat a buscar i ara és amb ells.

—Què... com? N'estàs segura? —va dir la Marta, que continuava preocupada però ara havia canviat d'expressió.

—Seguríssima. El... el van torturar, no et mentiré. Però ja està amb l'Orde, i segur que els Anderson o algun altre metge l'estan tractant.

La Marta va inspirar i expirar intentant tranquil·litzar-se.

—Estic intentant no fer preguntes.

—Ho sé.

—Gràcies. Faré veure que no me n'has dit res.

La Mei es va girar, sorpresa. Això volia dir que confiava en ella, de veritat. Sempre havia pensat que els Desterrats no hi confiaven. Però semblava que sí.

—L'Àlex i en Mike ens esperen i ens preguntaran per què hem trigat tant, si no hi anem ja. Creus que pots fer com si res?

—Ho intentaré. Tens raó, millor que hi anem ara.

Es va passar un dit per la galta ràpidament, per eixugar-se una llagrima, i va tornar a respirar profundament.

—Ara tot anirà millor.

 

 

 

When the light started out they don't know what they heard.______________________________________

 

Holaholaaaaaaa! Com us vaig dir que faria, he estat analitzant com vaig de feina i cada quant puc penjar capítol, i he decidit tornar a la fórmula de l'any passat: capítol cada dos diumenges. Si veig que tinc capítols avançats i que puc penjar cada setmana ho faré, però per si de cas prefereixo començar així.

Avui, una mica de Mei Snicket! Feia dies que no tenia cap capítol on sortís durant molta estona, així que avui és la protagonista absoluta :) Com veieu tot això del Malfoy? Creieu que acabarà bé? Se n'assabentarà algú?

A banda de tot això, avui tinc una sorpreseta ^^ Us vull presentar un dels personatges nous d'aquesta ff, que apareixerà d'aquí poc i M'EN-CAN-TA. De moment us passo una foto i a veure què en traieu!

 

SABIES QUE, a Avalon, les 5 sacerdotesses que donen les classes dels elements acostumen a menysprear les que donen Levitació, Botànica i Meteorologia? De la mateixa manera, les sacerdotesses que donen aquestes classes solen ser les que tenen menys influència dins del Consell. La Dama del Llac, per la seva banda, no és professora de cap assignatura.

 

Dedico el capítol a la Roser, l'Agatha Black, la Laia Weasley, la Potter_granger, la Judith i la Rosa. Un petó a totes!

 

Marta 


Llegit 571 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarLaia Weasley 140 comentaris06/10/2014 a les 20:38:04
#25167Encara no he escrit cap fanfiction

Holaaaa!!

Iessaaaa Mei!! Jo continuo pensant que juga amb el foc i s'acabara cremant... pero, sens dubte te una bona font d'informacio i fiable! Osigui que ole ella en part

Pero ma agradat tindre noticies de la Greogory! La veritat es que la trobo a faltar...

La veritaat es que m'han caigut moltbe les sacerdotesses de levitacio ( que guai aquesta assignatura!) Meteo, molt majes i m'ha agradat el detall de la mandala ;)

Buenoo comencen les clases, aviam quins moments ens donen! I si acaben tots molt ben preparatss!

Molts petoons                                




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/10/2014 a les 12:36:56
#25170Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hoooola! Perdó que vaig tard, hehehe, pe`ro és que o acabava el meu capítol d'una vegada o no penjava mai, hehehe!

Okay, per parts:

M'encanta com tots veuen que la Mei fa cses rares i diuen "Bueno, és la Mei" i ja no es preocupen més. Rareeeeta. XD Pel que fa a la comunicació amb el Malfoy jo no em sentiria pas malament per mentir-li. El Malfoy seria capaç de no avisar-los de l'atac i deixar que molts nens innocents morissin. I estem parlant de nens. És igual que l'Airina hi sigui o no, això al Malfoy no li hauria d'importar. I tant me fa si acaba bé la relació o no entre ells dos, han de salvar els nens! I punto!

Que bé que li hagi dit això del Louis a la Marta i que hagi estat capaç de no preguntar res... De totes maneres, seria molt greu que els Desterrats sabessin que té contactes amb el Malfoy? Vull dir, amb aquest contacte poden salvar molta gent i estar informats... i sembla que l'únic que vol saber el Malfoy és com estan les seves germanes (LA seva germana, més aviat), no li estan passant pas informació gaire greu... al cap i a la fi els Cavallers de la Mort ja tenien certa idea que els Desterrats eren a Avalon, no?

Que veurem alguna classe? M'agradaria veure-les, les dels 5 elements i la de levitació que sembla molt guai! Segueix aviaaaaat! Petons!

A. Black

 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris07/10/2014 a les 14:06:54
#25171Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Laia Weasley: és perillós, és cert. I la Gregory, necessitava mencionar-la! La trobo moltíssim a faltar, jo també, i tinc moltes ganes de fer-la sortir a algun lloc. Però falta taaaaaant pel final de la ff! Són Levitació i Botànica, no meteorologia :) A mi també m'agraden molt! Preparadíssims, ja ho veuràs ^^

Agatha Black: però si ets molt puntuaaaal! Si ets la segona que comenta! A part, no havia avisat ni res. A mi també m'encanta que a la Mei li passin coses perquè "és la Mei", dóna molta llibertat xDDD Per això, per això la Mei no li diu que l'Airina és allà. No deixa de ser el Malfoy, i es preocupa, però es preocupa per un nombre reduït de coses, mira la Júlia. Encara que una certa preocupació per ella sí que té, senzillament que és massa orgullós com per demostrar-ho. I no seria tan greu com problemàtic, perquè la Mei sap que la majoria la qüestionarien i, com més gent ho sabés, més fàcil seria que arribés a les orelles de les sacerdotesses, que no ho permetrien. Alguna classe veurem! ^^ Als pròxims tindrem una mica de llum, terra, aigua i foc :)




Avatarhpkarina 373 comentaris07/10/2014 a les 16:20:41
#25176Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Sííí!! ja he tret temps!!! Ja saps com vaig jo amb els horaris aquest any xD a veure a veure...

Aiii Mei Mei Mei Mei!!!! Pobreta, jo seria incapaç d'amagar això del Malfoy... :/ però almenys sabem més cosetes, i Louis està bé!! :D :D :D :D :D Ara, això de què en tres mesos atacaran l'escola.. NOPE mi no gustar! Voldria saber més coses de l'exterior..... :(

Sort que hi ha sacerdotesses bien, perquè si foren totes tan inútils com les que ensenyen els elements XD

Bieeeen cada dos diumengees tomaaa!! Ara ja sé quanesperar capítol! :P

Bueno, que no tinc gaire temps que no tinc molta faena! :D

Ja parlem! un beseet! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris11/10/2014 a les 11:31:43
#25188Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

No worries, ho sé, ho sé ^^ Aviat sabrem més coses de l'exterior! Tot i que, havent llegit el llibre, ja sabem bastant què hi passa :) Nà, no totes les dels elements són inútils ni prepotents, només que les bessones són... diferents hahaha De fet, no crec que ho recordeu, però van sortir a Els Desterrats! Em sembla molt bé que treballis, però avui descansaaaaaa! Per molts anys! ^^




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris14/10/2014 a les 20:26:31
#25198Encara no he escrit cap fanfiction

WEEEEEE!! CAPITOOOL!!!! :D

 

Si, se que... porto una temporada sense comentar. Pero la uni i tot es... compicat. 


WEEEE!!! CAPITOOOOL!!!

 

Ha estat be, feia molt que no teniem un capitol que fos Mei-centric, i va be saber com estan les coses fora. Aixo del atac a l'escola no em fa molta bona espina... espero que no acabi en desastre... 

M'encanten els mandales XP I les sacerdotesses. Sont molt simpatiques XP Espero veureles interactuar amb els demes desterrats. Jo crec que els desterrats s'enteraran de lo de la Mei, tard o d'hora XP Encara que sigui molt... estrambotica la nena, a vegades XP

Esperant els seguent amb moltes ganes!! :D