La Crònica dels Tres Germans - 24: All children grow up, except one
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 06/10/2014 a les 16:36:30
Última modificació 06/10/2014 a les 16:36:30
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


24: All children grow up, except one

 

La Geena va veure un matoll de cabells desendreçats en la llunyania de l’andana 9 i ¾ i s’hi va dirigir en un esprint, amb el Periòdic Profètic arrugat de qualsevol manera a la mà.

—James! —va cridar quan va arribar a ell, i li va fer una abraçada—. Ostres, he parlat amb el Frank aquests dies, però no hi ha hagut manera de contactar amb tu, per allò dels Vlads! Ara venint des de l’aeroport estava llegint el Profètic... esteu tots bé?

—Sí, sí, perdona —va disculpar-se el James—. Vaig haver de guardar el mirallet intercomunicador al bagul des de Nadal, perquè no parava de contactar-me gent de Hogwarts per xafardejar, i ja teníem un panorama prou delicat a casa meva.

—Escolta —va fer la gent abaixant la veu—. És cert això que e va explicar el Frank que va haver de ser la Lily la que...?

—Sí —la va tallar el James—. Sí, la Lily va entrar, i jo li vaig permetre, i gairebé ens hi quedem tots, i va ser una decisió molt qüestionable i probablement no gaire encertada, però va anar així i ja me’n penedeixo prou, així que no em fotis el sermó tu també, d’acord?

La Geena va desviar la mirada amb certa recança però va decidir canviar de tema.

—Pensava que aniríeu a Hogwarts amb el Nitrèpid Bus, com sempre feu per Nadal.

—És que l’Albus es mareja —va dir la Lily de seguida, que va passar pel seu costat, arrossegant un bagul cap a dins del tren amb ajuda de l’Sloan.

—No diguis mentides! —va saltar l’Albus des de darrere.

—Oh, o sigui que no et mareges? —va fer la Lily, amb les mans a la cintura, i deixant a l’Sloan mig aixafada sota el bagul.

—És clar que em marejo! Qui no es mareja en aquell trasto del dimoni? —va exclamar l’Albus, que va córrer a socórrer la noia—. Però aquest no és el motiu pel qual no ens deixen pujar al Nitrèpid Bus, oi?

—En fan un gra massa —va dir la Lily, trient-li importància amb la mà.

—L’any passat es va fer una liana amb el passamans de l’autobús i es va anar balancejant d’una punta a l’altra —va explicar-li el James a la Geena amb un sospir—. Va acabar donant-li una coça a l’Ernie, el conductor, que es va trencar les ulleres i va perdre el control, i ens vam quedar penjant de Tower Bridge pel tub d’escapament.

—I encara sort que estava encantat per evitar desgràcies! —va cridar l’Albus—. Perquè si no encara ens estarien traient del riu!

—Sincerament —es va defensar la Lily—, de la manera que condueix aquell vell, probablement haguéssim acabat igual si el conductor hagués tingut les ulleres intactes...

—I tu havies d’augmentar les probabilitats! —va seguir bramant l’Albus—. Com si no fos ja un esport de risc pujar en aquella andròmina en condicions normals!

—Sigui com sigui, aquest matí hem vist que tenen la foto de la Lily enganxada al vidre com a “persona non grata” —va acabar d’explicar el James—. El meu pare ha posat el crit el cel, li ha deixat anar quatre barbaritats a la Lily i ens ha portat en cotxe abans no fossin les onze.

—Gairebé volàvem per la carretera! —va exclamar la Lily, exultant.

—Me’n vaig a buscar l’Scorpius abans no l’ofegui —va informar-los l’Albus, i va desaparèixer cap al davant del tren després d’acomiadar-se dels seus pares.

—Mira, ja arriben el Frank i l’Alice —va dir la Geena, saludant en la llunyania, on dues figures es van materialitzar entre la boira, corrent darrere dels seus carrets—. Vinga nois, que una mica més i perdeu el tren!

—Resulta que aquí Miss Simpatia té un Dia d’Aquells i s’ha posat a discutir amb el taxista, que s’ha cabrejat i ens ha fet baixar! —va dir el Frank, que es va apressar a fer pujar els dos baguls amb ajuda del James.

—Ens estava fent donar volta i ho saps! —va exclamar l’Alice, suada i despentinada.

—Oh, i a peu hem anat molt millor, oi? —va ironitzar el Frank—. Mira, ja tinc la caçadora nova tota suada! Saps quant em va costar?

—Potser que gastis més en desodorant, en comptes de roba de cuir, doncs! —va seguir l’Alice—. I això és culpa teva! Si no haguessis deixat la moto a Hogwarts per Nadal haguéssim arribat de seguida!

—No pateixis que per Setmana Santa me l’enduc, però ja t’asseguro que tu no hi pujaràs!

Com que només faltaven dos minuts per les onze i el Hogwarts Express ja estava escalfant motors, el James es va anar a acomiadar dels seus pares. Al Harry ja se li havia passat una mica el cabreig per no haver pogut fer-los pujar al Nitrèpid Bus i estava molt més tranquil, parlant amb el Ron i l’Hermione. Les coses entre ell i el James havien estat una mica delicades d’ençà de Nadal, però havien pogut parlar amb calma durant els dies després i semblava haver entès que el James havia fet les coses tan bé com havia sabut donades les circumstàncies.

Per això al James li va sobtar que se l’emportés per banda quan li va anar a fer una abraçada.

—James, creus que podràs tenir-li un ull posat a la Lily, a Hogwarts?

—Eh? —es va estranyar el James—. Si ja ho intento! Si això és pel que va passar al Nitrèpid Bus, t’asseguro que l’Albus i jo vam intentar evitar-ho...!

—No és només això —va negar el Harry—. He notat que últimament ha canviat una mica...

—S’està fent gran, oi? Jo també ho he notat.

—Sí, però està madurant d’una manera una mica...

—Caòtica —va endevinar el James.

—Sí —va assentir el seu pare—. Ja no fa tantes bajanades, però quan en fa alguna... la fa més grossa. Em preocupa una mica la magnitud de les seves bogeries. Aquest estiu va acabar a comissaria.

—Mai no pren mal ningú a banda d’ella —va intentar disculpar-la una mica el James—. I de l’Albus, és clar. Però és que l’Albus ja té una tendència natural a ser enmig de tots els pollastres...

—De totes maneres vigila que no se li’n vagi la mà, vols? —va insistir el Harry—. Que no se li creuin els cables i acabi fent rituals satànics o vagi a saquejar tombes, ja m’entens.

El James es va posar a riure.

—Crec que des que va amb l’Sloan està una mica més calmada, ara que té algú que la vigila, més que no pas animar-la, com fan l’Hugo i el Kilian.

—Sí, a mi també em sembla una noia força responsable i intel·ligent... em sobta una mica que es duguin tan bé.

—L’Sloan és rara amb ganes, quan la coneixes una mica —va explicar el James.

—Deu ser això, doncs.

Es va sentir el xiulet del tren i el James es va apressar a pujar-hi. Es va quedar una estona veient per la porta com s’allunyava King’s Cross, pensant en el que li havia demanat el seu pare. Era una mica estrany. La Lily sempre havia estat una mica grillada. Saquejar tombes... a qui se li acudia!

Quan va entrar al seu compartiment va veure que només hi havia l’Alice.

—El Frank i la Gee han anat al vagó dels monitors, a veure quan els toca la ronda —va explicar-li noia, que intentava recollir-se el cabell a la vegada que obrir la finestra, perquè havia quedat ben suada després de la cursa per Londres—. I menys mal, perquè anava a engegar el meu germà a la merda una estona.

—S’ha molestat una mica —va riure el James.

—És burro! Però si s’ha disculpat amb el taxista i li ha pagat i tot! A sobre que ens intentava estafar! I diu que jo li faig passar vergonya!

—Porta aquí la finestra, que encara et faràs mal —va dir el James, en part perquè deixés estar el tema i en part perquè encara hagués acabat trencant la finestra—. Fot un fred que pela, segur que la vols...?

—Si vols esperar que vingui el Frank amb la seva oloreta de caçadora de pell suada, tu mateix.

El James va obrir la finestra un parell de dits i tots dos es van estirar a les butaques del compartiment, cada un en una banda.

—Com va acabar al final, allò dels teus avis? —va voler saber el James.

—El meu pare es va passar tres dies sense parlar-me i la mare em va fotre la bronca del segle per la meva falta de consideració. Ja era el que m’esperava.

—Em sap greu —va fer el James, rascant-se el cap—. Crec que ho haurien d’entendre...

—És el tema tabú de casa meva —va sospirar l’Alice—. Ja podria tenir por de les serps o les aranyes, tu! I tu amb els teus pares què? Ja et van perdonar que gairebé et carreguessis la seva filla petita?

—Meh, al cap i a la fi estaríem tots més tranquils! —va fer el James, sense poder evitar fer una rialla.

Era fàcil parlar amb l’Alice. Amb ella es podia bromejar literalment sobre qualsevol cosa, per cruel o macabra que fos, perquè sabia que no es prenia malament res.

—M’ha demanat que la vigili, ara quan hem pujat al tren —li va comentar.

—A bones hores! —va riure ella.

—Oi que és curiós? Diu que ara que s’està fent gran és més caòtica i que pot fer-les més grosses, si no vigilem.

—Vols dir com ara incomplir la Llei de Secretisme o alguna cosa així?

—Molt graciosa.

—Bah, jo no crec que n’hi hagi per tant —va dir l’Alice—. La Lily és una nena, i crec que sempre ho serà.

—Jo no n’estaria tant segur... —va fer el James—. Últimament m’ha sorprès amb algunes preocupacions força profundes.

—Això també passa amb els nens de set anys —va insistir ella—. És una nena! Què t’hi jugues que en fa alguna de les seves de sempre abans que arribem a l’escola?

 

*   *   *

 

L’Albus va sortir del compartiment on s’havien reunit els monitors darrere del Frank i la Geena. Ell i l’Scorpius eren els únics monitors del seu curs que tornaven a Hogwarts en tren, així que els havia tocat a tots dos fer la primera ronda. No és que hi hagués massa a vigilar, tot i així; alguns alumnes es quedaven a Hogwarts a passar el Nadal, i altres no tenien germanes tocades de l’ala que els impedissin anar-hi d’alguna manera més rapida.

—Sempre passeu Nadals mogudets a casa teva, eh? —li va comentar l’Scorpius, després que l’Albus li expliqués les seves festes.

—És tradició, ja —va assentir ell—. Tu què tal?

—Bé, tranquil, no som gaire família —va fer l’Scorpius, encongint-se d’espatlles—. Jo sóc fill únic, el meu pare també... tinc uns tiets per part de mare però no tenen fills... tot molt avorrit. Però vaig rebre molts regals, això sí!

—No ho dubto —va riure l’Albus, que sabia que la família Malfoy era molt adinerada.

—Ui, t’he d’ensenyar el que em va regalar el meu pare, fliparàs...

L’Albus, però, no estava gaire pendent del que li explicava el seu amic perquè acabava d’entreveure una mitja meleneta negra que acabava de creuar el vagó de davant seu.

—Scorp, t’importa començar la ronda sense mi? Necessito parlar amb algú que acabo de veure. No trigo ni deu minuts!

—Psè, ni que hi hagués res a fer... Aniré a veure si trobo la dona del carretó, mentrestant.

Mentre l’Scorpius girava cua, l’Albus va travessar el vagó.

—Ei, Sloan! —va cridar, i la noia es va girar—. Creus que podries deixar d’evitar-me una minuts?

—Mmm... no —va fer ella, donant-se la volta de nou i seguint el seu camí.

—Va dona! —va insistir l’Albus, seguint-la—. M’has estat evitant tot el Nadal, no t’has separat de la Lily!

—Necessita vigilància les 24 hores del dia.

—No t’ho negaré, però ja que l’has deixat una estona...

—He d’anar al bany, de tant en tant —va explicar l’Sloan.

—I trobo admirable que al contrari de la resta de noies de l’univers hi vagis tu sola —va dir l’Albus.

—Sí, no entès mai perquè les noies normalment volen que les acompanyin, vull dir, són coses força íntimes, saps?

—Per què m’estàs parlant d’anar al bany, Sloan? —va demanar l’Albus.

—Perquè faig comentaris irrellevants quan em sento incòmode —va explicar ella ràpidament.

L’Albus va fer un sospir. Era difícil tenir-hi converses normals, amb l’Sloan. Va veure que just al seu costat hi havia un compartiment buit, així que va obrir-ne la porta i li va fer un gest a l’Sloan perquè passés. Ella va vacil·lar una mica, però finalment ho va fer. L’Albus va entrar darrere d’ella i va tancar la porta.

—Només  volia parlar amb tu perquè t’he vist força moixa, aquests dies —va explicar-li, seient d’avant d’ella.

—No crec que hagi estat la millor època per passar les vacances a casa vostra —va comentar l’Sloan—. Entre els meus pares, el meu aniversari, i l’adebacle de la Nit Bona a cals Potter, no han estat uns bons Nadals per a ningú.

—Jo diria que a casa meva han comptat com uns Nadals Normals —va fer l’Albus.

—Sí, ja m’ha explicat la Lily que això és el pa de cada dia a casa vostra —va dir l’Sloan—. Bé, m’alegro de no haver estat una mala càrrega, doncs.

—Impossible —va negar l’Albus amb un somriure—. Però al que anava, com estàs? Has tornat a parlar amb el teu pare?

—Nope —va dir l’Sloan—. Ell tampoc no ha intentat contactar amb mi.

—No es va portar massa bé, la veritat, després de tot —va rumiar l’Albus, rascant-se el clatell—. Però segur que la teva mare...

L’Sloan va fer rodar el ulls.

—Albus —el va tallar—. La meva família no és com la teva família. El dia del meu aniversari em vaig barallar amb el meu pare, sí. Va venir a veure’m i a portar-me alguna barbaritat de regal pensant que amb allò ho compensava tot. La seva falta d’interès, el fet de presentar-se amb la seva amant... I ens vam discutir i estic molt enfadada amb ell. Però va venir-me a veure, saps? El tema és que va ser el meu aniversari i la meva mare ni tan sols no em va felicitar. El meu pare va ser un imbècil, però almenys no se li va oblidar que la seva filla feia quinze anys. De la meva mare, ni una trucada, ni una carta, ni una felicitació.

L’Albus va mirar al terra, sense saber què dir.

—Gràcies pel teu regal, per cert —va dir l’Sloan, però sorpresa del noi—. Va ser el millor de tot. Sempre he rebut regals molt cars, però no pas de tant detallistes. I mai n’havia rebut cap d’un amic. Tu, la Lily, l’Hugo, el Kilian mai no m’havia sentit apreciada per tanta gent.

El noi va somriure, francament.

—Sembla que pots comptar amb una nova família, doncs.

L’Sloan va assentir amb silenci.

—Fa uns dies em preguntava on era casa meva —va explicar—. He viscut en moltes cases, en moltes ciutats, en molts països, ara tinc la família desperdigada pel món... He arribat la conclusió que al final “casa” és el lloc on un se sent estimat i protegit. I crec que ara mateix casa meva és Hogwarts.

—Benvinguda a la família, doncs —va somriure l’Albus.

Es van quedar tots dos mirant-se uns instants, fins que l’Sloan va trencar el silenci.

—Albus? —va murmurar molt baixet.

—Sí?

—Hi ha una noia observant-nos per la finestra del compartiment. Sóc jo o és una situació curiosa?

L’Albus va mirar per la finestra. Sí que hi havia algú observant-los. Era una noia que l’Albus coneixia massa bé.

—Volies res, Angela?

L’Angela Parkinson, alumna de quart d’Slytherin, Germana Acadèmica de l’Alice (o, més aviat, Parent Llunyana Acadèmica) i ex-nòvia de feia molt de temps de l’Albus, se’ls va mirar enriolada des de l’altra banda de la porta, amb els seus cabells llargs i foscos i els seus ulls de color verd metzinós.

—No hauries d’estar fent la ronda amb l’Scorpius? —va preguntar.

—Explica’m per què t’importa, corre —li va deixar anar l’Albus amb una mirada freda.

—A mi? Per a res —va dir ella, amb un somriure sardònic—. Però em preocupa que no matis la Münn d’avorriment.

—Perdona, ens coneixem? —va saltar l’Sloan, que no sabia si estava més sorpresa pel fet que aquella sàpigues el seu nom, o perquè es tutegés amb l’Albus.

—És clar —va fer la noia, mirant-se-la de cua d’ull—. Estàvem juntes a la Hogwatch... abans que abandonessis després d’ocupar la primera plana gràcies a les aventures del teu pare.

—Doncs no et recordo—va fer l’Sloan empetitint els ulls—. No devies ser gaire interessant.

—Ja, no és que tu fossis l’ànima de la festa, precisament... —va dir la Parkinson amb veu greu—. Caram, Severus, de mal en pitjor, eh? D’Slytherin a la més rareta de Gryffindor? Deixant de banda la teva germana, és clar...

—Que vols començar el curs castigada, potser? —va dir aleshores l’Albus, a qui se li acabava de pujar la mosca al nas—. Torna al teu compartiment, deixa de dir als monitors el que han de fer, i com et torni a veure faltar-li el respecte a algú et posaràs a netejar vàters. M’explico?

—És clar, senyor monitor —va dir la noia amb rintintí i va marxar fent voleiar el seu cabell brillant.

L’Albus es va girar per mirar l’Sloan, una mica avergonyit, i se la va trobar estupefacta.

—I aquesta tia? —va dir, al·lucinada—. Es pot saber qui és?

—Doncs és... —va vacil·lar l’Albus—, una llarga història.

Va sentir que l’Sloan li clavava la mirada i, per algun motiu, no li va venir gens de gust explicar-l’hi la història. No, definitivament, no li volia explicar a l’Sloan de què coneixia a l’Angela Parkinson. Per sort, l’Scorpius, que va arribar corrent com un esperitat els va interrompre.

—Sev! Ta germana!

—Què ha fet ara? —va dir l’Albus fent un bot.

—Mira per la finestra! —va cridar l’Scorpius.

L’Albus i l’Sloan van intercanviar mirades esglaiades i es van abocar a obrir la finestra.

—S’està arrossegant amb el monopatí! —va seguir cridant l’Scorpius.

Era cert. No se sabia ben bé com, la Lily se les havia empescades per lligar una corda al final del tren, que duia agafada de les mans, mentre es deixava arrossegar per la via sobre el monopatí, com si fes esquí aquàtic d’alt risc. Evidentment, d’unes finestres enllà en sortien dos caps, un de castany i un de pèl roig, que l’animaven.

—Lily! —va bramar l’Albus—. Què merdes fas?

La Lily, que amb soroll del vent i de la locomotora no sentia des de res, va saludar alegrement a l’Albus i, en fer-ho, gairebé es va fotre de morros contra la via.

—És que no us puc deixar sols ni per anar a pixar? —va cridar l’Sloan a l’Hugo i el Kilian.

—Jo no vull dir res, però crec que queden com un parell de quilometres per arribar al pont —va informar-los l’Scorpius.

—Que se’ns mata! —va cridar l’Albus, i va sortir corrent del compartiment a buscar el conductor.

Quan va passar per davant del compartiment dels Magatotis, el James va treure el cap.

—Va tot bé? —li va cridar des de lluny.

—Què ha d’anar bé! —va bramar l’Albus, d’esquenes a ell, que seguia corrent—. La molt xalada està fent esquí aquàtic sobre rails!

—Però si li acabo de prometre al pare que la tindria vigilada! —va exclamar el James, que va arrencar córrer darrere seu.

—Bona feina, doncs!

 

*   *   *

 

—Em deus un batut de bescuit —va dir-li l’Alice al James tota enriolada, quan enfilaven cap al castell des de Hogsmeade.

—Perdona? —va fer el James.

—Sabia que la Lily en faria alguna abans d’arribar a Hogwarts... —va respondre—. La Lily de sempre!

Al final havien pogut parar el tren abans d’arribar al pont. La Lily s’havia fotut l’hòstia del segle, això sí, i ara pujava cap al castell tota moixa amb dues dents a la mà, mentre l’Hugo i el Kilian se’n burlaven.

—Mira-la, tota derrotada —va bufar el James, de braços creuats—. Com si l’haguéssim ofès d’alguna manera! Ja me la veig “Mai no em deixeu fer res divertit”.

—A mi això de l’esquí sobre rail m’ha semblat brutal, doncs —va fer el Frank, que encara reia—. No sé com no se’ns va acudir mai a nosaltres.

—Potser ho haguéssim fet —va concedir la Geena—, però amb una mica més de seny, que no haguessin de parar el tren a corre-cuita...

Vacallar, i els seus amics van veure que somreia en veure alguna cosa quan van travessar les portes dels porcs senglars alats, i tots van dirigir la mirada cap allà: hi havia l’Ephran Diggory amb bufanda i guants esperant-la als jardins. I, sense dir gran cosa més als Magatotis, va córrer cap a ell i s’hi va abraçar. I segons després...

—Però què coi...? —va dir algú.

I ho va dir algú altre, perquè els Magatotis s’havien quedat sense paraules. El James i l’Alice es van quedar de pedra, amb els ulls com plats i la boca oberta, veient com la Geena i l’Ephran es feien un petó apassionat davant de tothom.

—Estan sortint? —es va sentir que preguntava algú entre la multitud.

—Es veu que sí —va contestar algú altre.

—Ja ho deien des de fa temps...

—No van sortir a la Hogwatch?

—Sí, però es veu que encara no era oficial.

—Hm, fan bona parella...

Encara clavats on eren, el James i l’Alice van intercanviar una mirada que volia dir moltes coses. I van notar que el Frank ja no hi era, sinó que havia acabat de pujar de pujar les escalinates que duien fins al castell tot sol a grans gambades, i ja estava creuant el vestíbul.

—Bon any nou —va dir l’Alice irònicament, sabent que allò, de bo, no en portaria gaire res. 


Llegit 624 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris06/10/2014 a les 16:46:41
#25163Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola, hola!

Ja he tornat de vacances! Perdoneu que no hi hagi hagut capítol en dues setmanes, però he estat molt, molt ocupada. Bé, en aquest capítol, tret del final no hi passa gran cosa, però necessitava un capítol d'enllaç entre tot el que havia passat i la tornada a Hogwarts. 

El nom del capítol, molts el coneixereu, suposo. Es la primera frase de Peter Pan, de J. M. Barrie, 1904: All children, except one, grow up. Representa que és el Peter, però aquí, evidentment, és la Lily! XD

Doncs bé, sembla que la Geena i l'Ephran han estat xerrant xerrant molt, aquestes vacances de Nadal! I la Lily... Bé, és la Lily, però suposo que heu entès una mica les preocupacions del Harry perquè la Lily no vagi a "saquejar tombes" XD. Perquè precisament en té una molt a l'abast...

Apa, doncs, dilluns que ve, més. A veure si puc reprendre el bon costum d'escriure cada setmana. Comenteu molt!

Petonets!

A. Black

PS: Perdoneu si hi ha faltes... l'he escrit tot avui a la feina i no l'he pogut repassar gens... després m'hi poso!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris06/10/2014 a les 18:32:16
#25164Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Yaaaaaaaaaaaay, ben tornada!

Ben tornada és un dir, és clar, mira que fer-li això al pobre Frank... Que l'Ephran és molt mono i tal, però que no, coi, que no. I que sempre és el que reeeep! I fa peneta! Sort que ens dónes alegries amb l'Albus i l'Sloan ^^  Que parlin, que parlin mooooooolt! I la Parkinson, sort que has recordat qui era perquè no me'n recordava gens però gens. És molt interessant el joc que pot donar si la fas sortir més!

M'ha fet molta gràcia el comentari de saquejar tombes i el James que no entenia res... i em pregunto seriosament qui serà el que saquejarà la tomba, perquè queda clar que la Lily l'ha de tenir, és l'única que falta... O potser ja l'han saquejada? Hmmmm... a veure si aviat tenim més pistes!

I sé que ho he dit ddeu mil vegades, però m'encanten els teus títols.

A veure si pots escriure cada setmana! Fins el pròxim!




Cassandra Ross Anònim06/10/2014 a les 19:06:42
#25165Encara no he escrit cap fanfiction

Hola, hola!

M'ha agradat molt aquest capítol, sobretot pel que fa a la Lily. Saquejar tombes? Uh! No va ser el James el que va anar a parar a la de Gryffindor? Fa tant de temps que sembla una vida passada, o potser m'equivoco de fanfic. Per cert, quina tomba té a prop? La de Dumbledore? Per cert, ara que ella és l'hereva de la vareta més màgica del món màgic... és clar! Potser el Harry es refereix a la vareta d'àlber que va tornar a la tomba del Dumbledore. Però la Lily no sap res. Per què ho hauria de fer? (Me n'he adonat mentre escrivia, xD)

Tota la resta del fanfiction m'ha encantat, sobretot... és que tot! La manera tant estranya com arriben a l'Andana els Longbottom i els Potter, l'advertència del Harry, la conversa James i Alice, la Lily, la Sloan i l'Albus, el petó del Diggory i la Gee, el Frank pujant les escales d'aquella manera. Estic molt emocionada, espero que continuis aviat.

He tingut un petit lapsus. Em podries dir en quin curs estant el James, l'Albus i la Lily? Gràcies!

Segueix tant aviat com puguis.

Cassie sortint del seu exili temporal.




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris06/10/2014 a les 20:03:54
#25166Encara no he escrit cap fanfiction

Peter Pan l'he llegit :O  el vaig llegir a l'estiu, enmig d'altres recomanats per  tu durant l'emissió d'aquesta fanfic :) Em va agradar molt entendre petites diferències amb les películes... Em fa ilu perquè no m'acostuma a passar això de què hagi llegit el llibre que tries pels títols >.<

COM SE LI ACUT AL HARRY de soltar la idea de saquejar tombes. Encara hi aniran per la seva "brometa" que el James ha trobat estranya xD

M'agrada que la Geena i l'Ephran surtin, cada vegada que sabem més coses d'ell m'agrada més :) I el Frank és molt cuqui veure'l gelós XD Suposo que estic tranquil·la perquè sé que acabaran junts en algun moment. L'Sloan em segueix encantant :3 A veure, a veure com segueix tot, quines ganes :D 

La Lily l'he trobat més esbojarrada del que em pensava. O sigui, sí, si m'hi paro a pensar sempre ha estat una mica així però ara... em preocupa que es faci mal, potser és el que ha dit el Harry, que fa menys tonteries però més grosses.

Quina alegria veure't al peu del canó amb intenció de retornar cada setmana ^_^ Jo als últims capítols no havia comentat perquè em vas dir que a veure si al pròxim coment et posava un nou dibuix i m'ho vaig prendre seriosament I EM VA MARXAR LA INSPIRACIÓ D: Millor deixo de posar-me pressió, que és millor comentari sense dibuix que no comentari suposo xd així que a partir d'ara torno a ser per aquí ^_^ Espero amb ganes el dillunt :D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/10/2014 a les 08:16:11
#25169Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Hola de nou! ^^

Ai, sí, pobre Frankm però les coses són com són i toca patir! L'Albus i l'Sloan són molt monos, però... bueno, ara l'Sloan s'anirà assabentant mica en mica del passat fosc de l'Albus, hehehe. Suposo que sí que la seguiré fent sortir, la Parkinson. La veritat és que des que l'Albus va deixar d'anar amb els Slys ja no es havia tocat gaire, i espero que en aquesta fanfic els pugui anar reprenent... els Montague, el McNair, la Parkinson, l'Scorpius per suposat... Així com també h intentat que sortitissin una mica més els del curs dels Magatotis, l'Ephran, el Mike Abbot, l'Anne, la Sharon, etc. És una mica complicat, però fer que surti tanta penya! XD

Això de saquejar la tomba del Dumbledore... bé, en algun moment o altre haurà de passar. Saps que he posat que la "La Lily tornava tota moiza cap al castell"? És per un bon motiu que està tan moixa. Ja ho veureu al següent!

Gràcies per això dels títols! Jo també espero poder seguir amb el ritme de cada setmana... i a veure si tinc una estoneta avui, que sé que tinc la teva fanfic pendent! Fians aviat! ^^

< p> ---------------------------------------------

Cassandra Ross: Hola!

Que bé que t'hagi agradat el capi. A mi la veritat és dels que menys m'agraden, de fet ni tan sols no sabia què escriure, després del que havia passat per Nadal i tot... Però bé, ara ja comença a estar encarrilat, ara que són a Hogwarts, que la Geena surt ambel Diggory, que l'Sloan voldrà descobrir coses de les relacions de l'Albus amb els Slys, la Lily... ^^

I sí, l'has encertat amb això de la Lily, el Harry es refereix a la tomba del Dumbledore! La Lily no en sap res, no, és clar, però encara que no ha sortit, durant aquest trajecte en tren, a la Lily li ha passat una cosa... bé, ja ho sabrem al proper capítol. La cosa és que els de tercer es posaran a investigar això de la vareta. I sí, tens raó que en una fanfic anterior el Jame si els Longbottom van a anar a ivestigar la tomba de Gryffindor mateix! Així que al James tampoc no li hauria de semblar tan descabellat, oi?

Hahaha, sí, a mi també m'ha agaradat com tots acaben anant en tren de rebot... a uns que no els deixen pujar a l'autobús, i ja veus el Harry corrent, l'Alice barallant-se amb el taxista... XD

Pel que em dius dels cursos! El James està fent sisè, l'Albus fa cinquè i la Lily, tercer. Tant el James com la Lily són de finals d'any i, per tant, "els més grans" del seu curs (segons les normes britàniques) per això el James ja té 17 anys i la Lily ja ha fet els 14 també. L'Sloan fa tercer com la Lily, tot i que hauria de fer quart, perquè és un any més gran, però està repetint curs per haver canviat d'escola i tal. Espero no haver-te embolicat més! 

Seguiré aviat, gràcies per comentar! ^^

-----------------------------------------

Arwen Black: Per fiiiiiii!

Ja pensava que t'havies exiliat al poble i que no tenies internet i que no et comectaves i estava tota trista...! Hahahaha, no pateixis pels dibuixos, dona, que és broma! Si ja m'encanten els que tinc! Tu comenta, comenta! Ja em va estranyar que no diguessis res en els últims 3 o 4 episodis, que passaven un munt de coses...Tu no em prenguis seriosament! M'alegro que hagis tornat! va, anem al capi:

Que bé que hagis llegit Peter Pan! A mi m'encanta! 

Evidentment, la Lily i els seus amics aniran a saquejar la tomba en algun moment o altre. Però no ho faran pel comentari del Harry, és clar, sinó perquè investigaran i descobriran coses! Huhuhuhu. 

A mi també m'agrada l'Ephran i veure el Frank tot gelós ell, que cuqui *.* I a l'Sloan també li agafarà alguna que altra rebequeria, és clar, quan se n'assabenti de qui és la Parkinson exactament i de que coneix l'Albus. I la Lily... a veure, com diu l'Alice, és la Lily. Sí que esta creixent, però no es tan greu com es pensen, segueix estant tarada. XD

Gràcies per comentar de nou! Fins dilluns! ^^

 

Agatha Black

 

 

 

 

 

 




AvatarLaia Weasley 140 comentaris09/10/2014 a les 17:37:41
#25186Encara no he escrit cap fanfiction

Holaaa!

Que be que hagis tornat :)

Aviam, aviam, l'Alice te rao la Lily sempre sera la Lily encara que maduri :), aixo si amb la vareta d'alber encara em fa mes por... Sort que la Sloan li para una mica els peus que si no...

L'Sloan i l'Albus son molt cukis ^^, espero que sorgeixi alguna cosa... I espero que l'Sloan perdi la vergonyaa.. tot i que amb l'esceneta....jajaa, i la Parkinson.... aiaiai quin peça.. pero segurament i posara joc

Eprhaan i Geenaa ^ ^ mooolt moniis.... tot i que em sap greu perque soc TEAM FRANK completament, pero aviam quan duren i que fa el Frank el respecte, l'Eprhan es un bon noi i em cau be, tinc la sensacio que viurem bons i mals moments amb aquest triangle...

Amb mooltes ganes de seguir :)

Petoons

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris09/10/2014 a les 19:40:09
#25187Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Síiiii, hola de nou, per fi he tornat!  Jo també trobava a faltar els Magatotis!

Jo també crec que la Lily és a Lily, gran, petita, amb vareta d'àlver, amb vareta normal o sense vareta. Farà por amb la vareta d'àlber? Sí, bé, però no pas més por que alguns que l'han tinguda! Només que si s'equivoca d'encanteri i la lia... la liarà a lo gran! XD

Zi, l'Sloan i l'Albus són molt cuquis, però encara no s'han adonat exactament que s'agraden... bé, potser l'Sloan n'és més conscient que l'ALbus, pe`ro m'agrada que de moment siguin "amics" i confidents. I la Parkinson, sí, bé, va estar una idea d'última hora, però sí, hi posarà joc! XD

Jo també sóc del Team Frank al 100%, tot i que també em cau bé l'Ephran, és clar, és un bon Hufflepuff! I els Huffies són adorables *.* Em passa amb ell una mica com amb el Paris que també seria un bon Huffie si hagués anat a Hogwarts.

M'alegro que tinguis ganes de seguir! I gràcies per comentar! Fins dilluns! ^^