La Crònica dels Tres Germans - 26: There was a boy called Albus Severus Potter, and he almost deserved it
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 20/10/2014 a les 08:08:57
Última modificació 20/10/2014 a les 08:08:57
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


26: There was a boy called Albus Severus Potter, and he almost deserved it

 

L’endemà, després del pati, el James l’Alice i la Geena es van dirigir junts cap a l’aula de Pocions. El Frank no havia aparegut en tot el matí, però esperaven veure’l a classe. Quan el James s’havia despertat, el Frank ja no hi era, però s’havia llevat una mica més tard del compte, i probablement el Frank ja se n’havia anat a esmorzar i a classe de Botànica, que ells tres no feien.

Quan van entrar a l’aula, la Geena va saludar l’Ephran Diggory amb un somriure, i ell li va fer un gest perquè anés a seure a la seva taula. La Geena es va mirar el James i l’Alice, vacil·lant.

—Us faria res si a les classes que coincideixo amb l’Ephran m’assec amb ell? —va demanar-los—. Ho dic perquè durant els àpats estic amb vosaltres, i a la sala comuna també, i si a classe no...

—Ves amb ell, tranquil·la —va assentir el James, i es va dirigir amb l’Alice a la taula que normalment ocupaven ells quatre.

—Ja, mmm... —va fer la Geena, seguint-los amb cara de no saber com dir-los allò—. L’Ephran només comparteix taula amb l’Anne Boot, i si hi vaig només jo l’Anne estarà allà de canelobre... Potser no us faria res a algun de vosaltres...

—Sí que ens faria —va tallar-la l’Alice, preparant les seves coses a la taula—. No m’agrada seure amb gent que no conec gaire, estic incòmode. I amb el Diggory no hi he creuat mai ni quatre paraules seguides.

La Geena va assentir, comprensiva, i se’n va anar a la taula de l’Ephran i l’Anne. El Frank va aparèixer poc després, va dirigir una mirada disgustada a la taula de la Geena i se’n va anar amb el James i l’Alice.

—Ei, ons has estat, a l’hora del pati? —va demanar-li el James.

—Oh, he ajudat el meu pare a recollir l’hivernacle, que ha quedat fet una porqueria després de la classe.

—Ja t’has recuperat del mal de panxa d’ahir? —va demanar-li l’Alice, com si en realitat no sabés què tenia.

—Hm, més o menys —va fer el Frank, donant una llambregada darrere seu.

Tots van callar perquè en aquell moment va entrar el McNair amb cara de pomes agres, i allò no presagiava mai res de bo.

—Antídots —va remugar i es va començar a repartir diferents pocions per la sala.

A  tots els va caure l’ànima als peus, perquè amb els antídots no s’havien de seguir instruccions directes del llibre, sinó que depenia de la poció que tenies. A més és clar, volia dir que no es podien copiar del Frank.

L’Alice i el James li van donar un cop d’ull cadascú a la poció que li havia tocat i van intercanviar mirades.

—Frank, què hem de fer? —van demanar tots dos alhora.

—Sí, Frank, què hem de fer? —va fer l’Anne Boot, que en un moment havia agafat la seva marmita i ingredients i s’havia traslladat al lloc buit de la taula dels Magatotis—. No us fa res que segui aquí, oi? A la meva taula usual m’agafarà diabetis. I sempre va bé tenir el Longbottoma  la vora, a Pocions.

—Mmm, a veure —va fer el Frank, fregant-se els ulls, que els tenia enfonsats de no dormir bé—. El primer que heu de saber és quina poció teniu, així que podeu començar per fer-hi un encanteri d’specialis revelio, i després abocar-ne unes gotes en una proveta amb aigua destil·lada i calentar, perquè es distingeixin els components. La teva és Poció de la Mutació, Anne.

—Ah sí? —va fer l’Anne mirant-se el seu líquid marró i espès—. Com ho saps, només a ull?

—Jo en sé molt —va dir el Frank, en comptes d’explicar que en preparava cada dos per tres—. Però igualment fes això que he dit per si de cas és una poció de la mutació mal preparada; llavors l’antídot hauria de ser més específic.

Tots es van posar a la feina, mirant el que feia el Frank i imitant-lo. El James, que tampoc no havia dormit gaire bé, va intentar treure el tema de l’habitació amb la màxima delicadesa possible.

—Què farem aquesta tarda, després de l’entrenament de quidditch? —va demanar el James, mirant-se el Frank.

—Jo aniré a l’habitació —va respondre ell—. Tinc un parell de discs nous de Black Metal que encara no he escoltat.

El James i l’Alice es van mirar, mentre escalfaven les seves provetes, una mica preocupats. En unes altres circumstàncies, allò seria ben normal, però tenint en compte la nit anterior, no augurava res de bo.

—Escolteu i per què no fem una escapadeta a Hogsmeade i... —va comença a proposar l’Alice, però l’Anne la va tallar.

—Sabeu que sóc monitora i que sóc aquí davant, oi? —va fer la noia.

—No siguis torracollons i enrotlla’t una mica —li va deixar anar el James, catapultant-li escarabats a l’Anne amb una cullereta—. Pots venir amb nosaltres, si vols.

—Fot un fred de nassos, que no heu vist que neva? —va dir la noia—. És millor quedar-se dins dels murs. Ni tan sols sé com us atreviu a sortir a entrenar quiddicth...

—Som de Gryffindor —va dir el James, com a tota explicació—. Després ploraràs al partit del mes que ve, quan us fotem una pallissa...

 

*   *   *

 

L’Albus i l’Scorpius eren asseguts a primera fila classe de l’aula Transfiguració amb la feina sobre de la taula. El professor McMillan anava passant revista per tots el pupitres mirant com ho havien fet. L’Albus estava molt satisfet amb el seu conillet gris que abans havia estat un corb. El de l’Scorpius no estava malament, però encara tenia un bec taronja que no l’afavoria gens.

—Caram, Severus, a veure si m’ajudes pels GNOM, eh? —va dir l’Scorpius, força admirat.

—Anem a veure... —anava fent el professor—. Molt bé, com sempre, senyoreta Weasley... Senyoreta O’Brien, prou bé, a veure si a la propera sessió aconsegueix que canvïi de color. Ah, senyor Malfoy, el cos molt bé, però diria que aquest conill encara no és del tot herbívor, eh? I a veure... Hm! Molt bé, senyor Potter! Mirin tots el conill del senyor Potter, siusplau!

El professor va alçar el conill i va fer notar com estava perfectament transformat, i que fins i tot la seva naturalesa d’ocell, que per exemple el de la Rose encara conservava, havia desaparegut del tot.

—Felicitats, senyor Potter, últimament fa una feina excel·lent! —va dir el professor McMillan, tot content—. Deu punts per a Gryffindor! Ja ponden anar recollint, vull la redacció que els he manat pel dimarts. I recordin que d’aquí a dues setmanes farem un examen parcial per veure com estan tots pels GNOM!

L’Albus es va acomiadar de l’Scorpius i va anar amb els seus amics de Gryffindor cap al Gran Saló per dinar. La Rose semblava una mica mosquejada per algun motiu.

—Estàs bé, Rose?

—El teu conill era gris, però el meu era blanc —va deixar anar ella—. Si el meu encara estava una mica encarcarat és perquè m’he dedicat els últims quinze minuts a treure-li tot el negre; si no, l’hagués pogut deixar com el teu!

—Ah, molt bé —va fer l’Albus, que li semblava que començava a entendre el que passava—. Segur que el professor McMillan ho té en compte.

—Trauré més bona note que tu, a l’examen parcial —va sentenciar la Rose, i l’Andrea, el Lorcan i el Charlie van deixar anar un “Uhhhhh!” des de davant seu.

—Es clar que sí —va assentir l’Albus—. No pretenc robar-te el tro ni res eh? Només vull treure bones notes, això és tot!

—Hm! —va fer la Rose, tota tibada, i a l’Albus li va semblar que en feia un gra massa.

Quan van arribar al Gran Saló, l’Andrea es va dirigir directamente on ja hi havia el seu germà, així que tots es van asseure amb els de tercer. L’Albus també va seure al costat de la seva germana, davant de l’Sloan.

—Què, com ha anat el primer dia després de les vacances? —va demanar, sevint-se crema de carbassa d’un bol fumejant.

—Bé —va dir l’Sloan, tota tallant.

—Molt bé, molt bé —va saltar de seguida la Lily, una mica exageradament—. La classe d’Encanteris ha anat molt bé, oi nois? Sobretot a mi, que tinc una vareta que està com nova i que funciona perfectament, eh que sí?

—I tant, i tant! —van fer l’Hugo i el Kilian, assentint efusivament.

Els de cinquè se’ls van quedar mirant una mica estranyats.

—Sou molt raros, gent —va dir el Lorcan, expressant el que tots pensaven.

—Sí, quins quatre s’han anat a ajuntar! —va exclamar l’Andrea.

—Home, a la pobra Sloan no la fiqueu al sac, no? —va somriure l’Albus.

—I a tu què t’importa? —li va deixar anar l’Sloan.

L’Albus es va quedar una mica parat. Per què tothom semblava mosquejat amb ell, avui? Entenia que la Rose pogués estar una mica gelosa dels afalacs del professor, però que ell sabés no li havia fet res a l’Sloan.

—Et trobes bé, Sloan? —li va demanar.

—Perfectament —va respondre ella.

L’Albus es va mirar la Lily, que simplement es va encongir d’espatlles, també una mica estranyada.

—Ei, nois! —va saludar el James, que arribava amb els seus amics de classe de Pocions, amb el cabell brut, moll i encara més escabellat del que el portava normalment.

—T’has tirat la poció per sobre? —va demanar l’Albus alçant una cella.

—L’Anne Boot, que s’ofèn de seguida —va dir el James com a tota responta, seient i repartint vols de crema de carbassa—. El MacNair li ha descomptat punts a Gryffindor, però, perquè ha pensat que m’ho devia merèixer.

—Jo també t’hagués llençat la meva marmita per sobre —va dir l’Alice, seient al seu costat.

La Geena va anar a seure al costat del Frank, i li va fer un parell de copets a l’esquena.

—Ei, que no t’he vist en tot el dia! Com estàs? Et trobes bé?

—De sobte ja no gaire —va deixar anar el Frank, apartant el seu bol de crema de davant seu—. Que estrany que no seguis a la taula de Hufflepuff a dinar, també, no?

—T’has enfadat perquè no m’he assegut amb vosaltres? —va murmurar la Geena, amb cara trista—. El James i l’Alice m’han dit que no els feia res...

—Doncs a mi sí —va dir el Frank, tot sec—. Però bé, si ara tens nous amics...

La Geena es va quedar blanca, i va fer cara de posar-se a discutir, així que el James va intervenir de seguida.

—Recordeu que aquesta tarda a les quatre  hi ha entrenament, eh?

—Sí, i a mitjanit reunió de l’EM —els va informar també l’Albus—. Crec que podríem començar a practicar coses noves.

—Tenies res en ment? —va preguntar l’Alice.

—Doncs sí, però si us sembla bé en parlem aquesta nit —va respondre ell.

—Jo crec que avui passo de venir —va murmurar el Frank.

—Au va, Frank, —va saltar el James, una mica fart, ja— perquè no deixes estar una mica la ximpleria i…?

—Tinc Muggleologia, me’n vaig —va dir el Frank, alçant-se i agafant les seves coses—. Ens veiem a l’entrenament, si és que em trobo bé.

—Ja pots fer el favor de trovar-t’hi, o la semana que ve somiaràs amb flexions i tot! —va cridar el James a l’esquena del Frank, que ja marxava.

—Merda, jo també hauria d’anar tirant a Runes —va dir la Geena, mirant el rellotge—. Després siusplau m’expliqueu què li ha picat al Frank.

El James i l’Alice es van quedar mirant com la Geena i el Frank marxaven sense dirgir-se la paraula.

—Per què merdes fa veure que no sap què passa? —va demanar l’Alice.

—Quan va estar amb l’Angelos a Atenes el Frank no ho duia tan malament —va rumiar el James.

—És veritat —va sospirar l’Alice—. Però suposo que era en part perquè l’Angelos era un faldiller i tothom sabia que no durarien. A més, encara que només faci dos anys, llavors érem uns crios. Aquest curs tots fem els disset. Sortir amb algú ja implica altres… coses.

El James es va despentinar els cabells, que no recordava que duia empastifats de poció de la mutació de l’Anne. L’Alice teia raó. La cosa començava a no tractar només de fer-se petonets i anar agafadets de les mans. Sense voler la seva ment va volar cap a l’Alice i al Paris. Haurien…? No. Oi?

Va sentir que posava una mica vermell i va veure que l’Alice també ho estava. Estaria pensant en el mateix?

—Vaig a dutxar-me abans no se m’assequi la poció aquesta al cabell —va dir aixecant-se de la cadira de mala lluna.

—Nosaltres també marxem, que tenim Criança —va anunciar la Rose, i tots els de cinquè es van alçar.

L’Alice es va quedar mirant els de tercer, que eren els que quedaven a la taula, pensant si li venia de gust pasar la tarda amb aquells quatre degenerats.

—Espereu, vinc amb vosaltres —va dir, arrencant a córrer darrere de l’Albus.

—A clase de Criança? —es va estranyar ell.

—Sí, al Hagrid no crec que li faci res. A més, coneixent-lo a ell i les seves bèsties, aniria bé tenir sempre algú de reforç a classe, en la meva opinió…

 

*   *   *

 

—Doncs tenies raó —va assentir l’Albus, mentre es dirigia cap al camp de Quidditch amb l’Alice—. Ha estat bé poder veure com alimentava un thestral una persona que no els pot veure… Pel Hagrid ha de ser difícil fer una demostració, quan ell els veu. La majoria de nosaltres tampoc no podíem.

—I espero que sigui així durant molt de temps —va assentir l’Alice—. Diu la Geena que són bonics a la seva manera, un cop t’acostumes al seu aspecte anguniós, però sicerament no tinc ganes de veure morir ningú.

—Sembla curiós, per això, oi? Que tot i els atacs dels Vlads, tot i que a casa meva normalment anem de cul… seguim sense veure thestrals.

Es van separar per anar als seus respectius vestuaris. Quan l’Albus va entrar al dels nois, va veure que el James i el Neil Johnson ja s’havien canviat però el Frank encara no havia aparescut. El James estava d’un humor de gossos.

—Dona-li un respir —va suggerir l’Albus, i de seguida es va adonar que no hauria hagut d’obrir la boca.

—És el meu equip i el porto com em dóna la gana! —va exclamar el James—. Porto dos dies macos, macos, o sigui que no em fotis emprenyar si no et vols posar a fer voltes al camp amb ell!

En aquell moment va arribar el Frank, amb aspecte desmenjat i el James el va cridar a part per parlar amb ell. L’Albus va decidir no dir res més i sortir al camp, perquè sabia que allà el James era una mica tirà i que molt bé podia fer-li empassar els seus consells. La Lily i l’Sloan ja hi eren, estirant.

—Ens espera una tarda animadeta —va dir-los l’Albus, per fer tema de conversa—. El James està que mossega. Sembla que hi ha problemes entre els Magatotis.

—Hm —va fer la Lily, tota sorruda.

—Es pot saber què et passa, a tu? —va demanar-li l’Albus—. Des que vam tornar a Hogwarts que estàs d’un seriós gens usual.

—Què va —va fer la Lily—. Estic normal, ben normal.

—No és veritat! M’ho vols explicar, siusplau?

—No —va dr la Lily, i es va allunyar uns metres per anar a estirar lluny d’ell.

—Serà possible… —li va comentar a l’Sloan—.Tu saps què li passa?

L’Sloan se’l va mirar amb els seus ulls rasgats, amb una mirada ofesa que l’Albus no va entendre.

—Què et fa pensar que ja ens parlem, tu i jo? No vam quedar per Nadal que ni tan sols tindríem contacte visual?

—Però si al tren…

—Això, ves a parlar amb els teus amiguets del tren —el va tallar la noia.

—De què parles? —va demanar l’Albus.

—Ni contacte visual, he dit!

—Però es pot saber què li passa a la gent amb mi, avui? —va exclamar l’Albus en veu alta, que no entenia què podia haver fet per ofendre tothom d’aquella manera.

La Rose no li parlava, la Lily tampoc, l’Sloan semblava molt ofesa per algun motiu, i el James pagava amb ell la situación dels Magatotis. S’havien trastocat tots, o què?

L’entrenament, però, no va anar tan malament com esperava. Després que la Geena enviés al Frank a pastar fang pels dos intents fallits de començar una conversa amb ell, el noi es va posar a llançar bales amb un agressivitat que hauria pogut tombar de l’escombra fins i tot al Hagrid. L’Sloan, que semblava tan ofesa amb ell, no parava d’intentar ficar bombes al cèrcols, i l’Albus s’assegurava de parar-les totes per no donar-li la satisfacció de guanyar-lo. El James, que havia començat a clavar crits sense sentit, havia callat de cop quan finalment a l’Alice se li havia “escapat el bat” i li havia fotut pel cap. Semblava que ningú no es parlava amb ningú, i que tothom es dedicava a focalitzar-se en la seva tasca. A final de l’entrenament, a l’Albus li va semblar que el James hauria d’estar força satisfet, però només va veure que es mirava l’Alice amb aire sorrut.

Esperava, però, que aquella nit se’ls passés una mica la mala lluna a tots plegats amb la idea que havia tingut. Així que quan es van trobar tots a mitjanit a la Sala de la Necessitat, vestits amb les capes vermelles i col·locats en cercle, l’Albus es va dirigir al centre de la sala subjectant el gran cargol de mar i els va adreçar un somriure a tots. Ningú no li va tornar.

Comencem bé, va pensar.

—El trimestre passat vam estar practicant alguns encanteris defensius, i en l’última sessió els vam repassar tots —va començar dient—. Crec que estareu d’acord en mi en dir que hem fet uns progressos notables. Havia pensat, però, que potser ens aniria bé començar a practicar coses més… complicadetes però que ens poguessin servir davant dels perills més reals que ens podem trobar fora de les parets del castell.

Va fer una pausa dramàtica que només li va servir per sentir alguns sospirs d’impaciència, i algú que feia repicar el taló contra el terra.

—Com suposo que sabreu tots —va seguir—, aquestes vacances de Nadal va tornar a haver-hi aldarulls amb els Vlads, que estan més al peu del canó que mai. I també deveu saber que els éssers amb qui s’han aliat són ni més ni menys que els demèntors. Ja que som un equip de defensa, crec que estaria bé començar a fer classes de defensa específica sobre aquests éssers. I sóc de l’opinió que ens donaria molts ànims començar a practicar… patronus.

L’Albus esperava que tots es posessin contents de l’excitació, però només va veure que intercanviaven mirades insegures.

—Això no és molt xungo, gent? —va dir el Lorcan.

—Jo diria que sí —va assentir l’Andrea.

—No sé si algú ho ha notat, però nosaltres només fem tercer, eh? —va dir l’Hugo, alçant la mà.

—Què coi és un patronus? —va demanar el Kilian.

—A veure, a veure, nois —els va intentar fer callar l’Albus—. No estic dient que ho aconseguim a la primera, ni molt menys. Pel que sé és molt més complicat fer-los davant d’un demèntor, però podem començar practicant sense demèntors a la sala! I els de tercer evidentment no esperem que feu patronus corporis, però crec que seria tot un què que poguéssiu fer una mica de fumarada platejada, no? I l’únic que necessitem, per cmençar, és centrar-nos en un record feliç.

—Per records feliços estic jo —va remugar el Frank, i es va treure la capa i se’n va anar de la sala.

—Li fotré un parell de mastegots que veurà… —va dir el James, i va desaparèixer darrere d’ell.

—Però es pot saber què li passa? —va saltar la Geena, seguint-los també.

—Voleu fer el favor de deixar-lo tranquil? —va exclamar l’Alice, encaminant-se defensar-lo.

Els de tercer i cinquè es van mirar, insegurs.

—Nois, els magatotis són els únics que saben fer patronus… —va dir la Rose—. Per estar aquí practicant sense sentit, jo me’n vaig a estudiar Transfiguració, que tenim examen d’aquí a quinze dies.

—Ui, jo és que m’he deixat la vareta, eh? —va dir la Lily, veient el moment d’escapar-se de la situació dissimuladament, i els altres de tercer la van seguir.

Al final només quedaven l’Albus, el Charlie i el Lorcan.

—Records feliços, Al? —li va retreure el Lorcan—. Avui? És que no has vist com està el pati?

—De veritat que hi ha dies que t’ho busques… —va sospirar el Charlie.


Llegit 601 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/10/2014 a les 08:15:18
#25206Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Yupiiii un altre!

M'ha costat d'acabar, aquest! És més curtet que normalment i no passa gran cosa, però vaja, ja en tocava algun que fos més des del punt de vista de l'Albus... que té mals dies, el noi! Hahahaha! El que passa que és difícil escriure'ls des del punt de vista d'una persona quan vols que surtin altres personatges... però vaja, espero que s'entengui. 

El títol original és "There was a boy called Eustace Clarence Scrubb, and he almost deserved it.", és d'un llibre de les Cròniques de Narnia, The Voyage of the Dawn Treader, CS Lewis, 1952. No he llegit mai Narnia, encara, els tinc pendents, però em vaig creuar amb aquesta frase per internet i em va recordar tant el miserable nom de l'Albus que vaig pensar que l'havia de fer servir. 

Bé, doncs, a veure si aconsegueixo tants comentaris com la setmana passada. A veure què us ha semblat. Ens llegiiim!

A. Black




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris20/10/2014 a les 14:02:07
#25210Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha semblat bastant graciós que l'Albus rebés males vibracions per tot arreu (moltes sense ni saber per què). Tots podem tenir un mal dia, i tant! Inclús l'adorable de l'Albus; o més ben dit casi tots els del seu voltant. Amb aquestes escenes venen més ganes de que arribi el moment on surti tot a la llum ^_^ Muahahah!

M'agrada molt més ara, el personatge de l'Albus *-*, sent algo més que simplement la víctima constant de la Lily i el germà poc popular... Que ja m'agradava, però dóna satisfacció que se'l reconegui :) Però el títol, si he entès bé el motiu pel qual l'has posat, per mi no encaixa ja que m'encanta el nom de l'Albus :( ... no vull començar una guerra sobre si el Dumbledore i l'Snape eren més aviat bons o dolents, només dic la meva opinió xD

Frases for the win que m'han fet riure molt:

-Ah sí? —va fer l’Anne mirant-se el seu líquid marró i espès—. Com ho saps, només a ull? —Jo en sé molt —va dir el Frank, en comptes d’explicar que en preparava cada dos per tres.

-Molt bé, molt bé —va saltar de seguida la Lily, una mica exageradament—. La classe d’Encanteris ha anat molt bé, oi nois? Sobretot a mi, que tinc una vareta que està com nova i que funciona perfectament, eh que sí?--I tant, i tant! --van fer l'Hugo i el Kilian, assentint efusivament.

-Ens veiem a l’entrenament, si és que em trobo bé. ("si és que em trobo bé"? XD lol)

Suposo que m'he posat a citar frases perquè no se m'acudeixen més coses a dir, bé, com tu has dit no en passan gaires de grosses. La narració des del punt de vista de l'Albus jo l'he vist bé i m'ha agradat!

Fins la propera! (amb moooltes ganes) :D

(en sèrio, moltes, la idea de què ara m'he d'esperar tota una altra setmana em desespera D:)

Arwen




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/10/2014 a les 16:25:26
#25211Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Arwen Black:

Hahaha, sí, a l'Albus li venen de totes bandes, al pobre. Tots tenen mal dia i ho paguen amb ell.

A mi també m'agrada molt més, l'Albus, ara. Això sí, té un nom horrible. Albus Severus? De debò que t'agrada? És el pitjor nom de la història! Deixant de banda el Dumbledore i l'Snape, crec que l'únic que competeix amb ell és l'Scorpius, pobre! Hahahaha, pe`ro si hi ha bromes de fans i tot per la web! 

M'alegro que t'hagi fet gràcia el capítol, i també que esperis amb ganes la continuació. Encara he de muntar una mica aquest segon trimestre, pe`ro crec que el trobareu molt interessant. Només ha fet que començar, això! ^^ Gràcies per comentar!

 




Cassandra Ross Anònim20/10/2014 a les 16:35:24
#25212Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Perdona per no comentar el capítol anterior però és que em vaig passar la meitat de la setmana de viatge i l'altre preparant-lo, així que no vaig tenir temps per passar-me per aquí a comentar-te (a llegir-te sí). Tots dos capítols em van agradar moltíssim, m'encanta com escrius.

M'encanta la parella SloanxAlbus i quan va sortir la noia no me la imaginava. Tot i que la idea ScorpiusxAlbus em tempta. En fi, que la relació que tenen els dos en aquest capítol —i ell que no sap res, pobret— m'ha semblat molt interessant tot i que la Sloan crec que ho està exegerant. Jo també he pensat que els Parkinson —la Pansy, sobretot, als llibres— es mereixien aquest nom xD

M'ha agradat molt aquest capítol, i comencem el títol. Pobre Albus, no crec que es "mereixi tenir aquest nom", com dóna en entendre el títol. A veure. He llegit les Cròniques de Nàrnia, i aquest en concret, unes quantes vegades (La travessia del Navegant de l'Alba). El Eustace és un fill de puta i es mereixia aquest nom al principi del llibre, tot i que va evolucionant per a bé. Suposo que segons com l'Albus també és desgraciat en aquest sentit però no s'ho mereix. Et recomano que et llegueixis els llibres, tot i que estan escrits d'una manera "simple" que a vegades et pot semblar una mica infantil. Et pots distreure buscant-hi les influències de la religió cristiana. En fin...

Lily, preciosa, saps on és la tomba del Dumbledore? És que no sé si hi has d'anar. Que fort! La Lily fent esquí d'aquella manera només perquè se li petés la vareta, de debò? xD El capítol d'avui m'ha fet molta gràcia, sobretot la Lily dient que li havia anat de puta mare la classe d'encanteris i els seus amics dient-li que sí, que havia sigut extraordinària. En fin. Jo li recomanaria que ho expliqués als seus germans, però els dos estan una mica cabrejats últimament i... no deu ser una bona idea.

El Frank escoltant aquella música al capítol anterior va ser com surrealista. M'ho imaginava i em cardava de riure. Boníssim. S'ho ha pres massa a pit, que la Gee vagi amb l'altre (sóc FrankxGee, ho sento, encara que el Diggory és bastant mono). Tot i així, l'Alice té raó amb allò de que els amors de setè... Per cert, encara surt amb el germà de la Gee o com va acabar la cosa, que no me'n recordo?

La reunió de l'EM ha sigut molt interessant. Sobretot el fet que l'Al diu que vol fer els patronus (per cert, a aquest tiu li ha passat alguna cosa o què? Ho dic perquè l'he vist canviat, com si estigués molt més madur i no sé...). L'Al vol fer els Patronus i els únics que en saben són els Magatotis que se'n van. Boníssim com se'n van, la veritat. Un darrere l'altre i sense adonar-nos-en ja no hi són xD La Lily dient que s'havia oblidat la vareta ha sigut l'hòstia. Per cert, anaven amb capes de color vermell, no, els de l'EM? Per cert, els comentaris dels de tercer han sigut divertits.

Petons!

Cassie.

PSD—. Tinc una curiositat insana per saber com es resoldrà el conflicte de la vareta de la Lily. Per començar, no pot amagar molt de temps més que la té trencada. A més, el professor d'Encanteris no diu res al respecte?




Cassandra Ross Anònim20/10/2014 a les 16:40:40
#25213Encara no he escrit cap fanfiction

PSD—. Mirant la preciosa portada d'aquest fanfic m'he adonat que entre els tres germans Potter (bé, entre el James i la Lily en un futur, l'Al es el pringat de torn) tenen les tres relíquies de la mort. Li vindrà un atac de cor al pare, quan ho sàpiga? Per què ell no sap que el James té l'anell oi? (Per cert, encara el té, oi?) Ah, i una altra cosa, a la portada falta la vareta. No hi és perquè si la posaves, era un spoiler sobre el fet que seria propietat de la Lily? Ah, per fi he entès el títol! S'assembla a la rondalla dels tres germans Peverell, fa referència a això, oi? Mola mogollón. El que em fa gràcia és que els tres germans Potter són descendents d'un dels tres germans Peverell. M'encanta.

La teva fanfiction, tant aquesta com les altres, m'encanten. És la única fanfiction sobre la TG que veig tant ben feta i que m'agrada.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/10/2014 a les 17:00:03
#25214Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cassandra Ross:

Ei! Tranqui si no has pogut comentar, jo quan vaig de vatge també desconnecto! XD M'alegro que t'agradessin els capítols, per això, tot i que trobo que aquest és força més fluixet, però vaja, per anar veient diferents punts de vista.

A mi tamb´m'encante l'Sloan i l'Albus! L'Sloan... sí està exagerant una mica, però encara no ha acabat d'entendre el que sent per a l'Albus i de cop i volta es troba la seva estúpida ex i resulta que és molt bonica... i es puja per les parets perquè ara pensa que l'Albus és un superficial. Els Parkinson sí que es mereixen el seu nom, eh?

Hahahaha, certament ningú no es mereix tenir aquest nom, és terrible. Però el seu pare li posa amb tot l'amor del món, per la qual cosa no es pot considerar pas un càstig. Però com li diu el Charlie, de vegades s'ho busca. Amb el James hauria hagut de mantenir la boca tancada, i ser amic dels Slys ara li està passant factura amb l'Sloan. Evidentment, aquesta reunió amb l'EM estava destinada al fracàs! XD

 

Hahaha, sí, la Lily sap on és la toma del Dumby, però no sap que ella té dret a la seva vareta i no creu que li funcioni. Pel moment només sap que és la vareta qui escull al mag, i que de vegades funcionen les varetes dels familiars propers. Però anirà investigant! Els professors que té a classe, com els seus companys, ja saben que té la vareta trencada, pe`ro no vol que se n'assabentin els seus germans, perquè no vol que ho diguin a casa. L'últim cop que en va fer una de grossa la van dur al psiquiatre! 

Jo sempre m'he imaginat el Frank molt punk-rock, evidentment li agrada la música metal, acostuma a vestir-se de negre quan no duu l'uniforme, sempre va amb la jaquesta de cuir, i té la Harley... és un noi molt rocker. Evidentment, quan està frustrat o enfadat (perquè ara mateix està més indignat que no pas trist) el que fa és escoltar heavy metal a tota merda amb cara d'odi XD. Jo també són FrankxGee!

Pel que fa a l'Alice i el Paris, sí, encara surten, per això el James es pregunta si hauran... El que passa és que com que vieun en països diferents no es veuen tan sovint com voldrien, i aquest curs ni tan sols no s'han vist per Nadal. I a Hogwarts l'Alice té al James, i no es convenen, aquests dos! Hehehe

Tindrem patronus en alguna reunió de l'EM aviat, promès! I sí, l'Albus ha madurat molt. A veure, sempre havia estat el més madur i responsable dels tres germans, però també hem de tenir en compte que han passat dos anys des de l'última fanfic. L'Albus és responsable i paternal, i sí, madur, tot i qe de vegades una mica massa sentimentaloide. També he deixat anar un parell de vegades que està molt més corpulent que no pas abans, que havia estat descrit com "una mica delicat", i la seva relació amb el James ara és mol més d'adults que no pas les picabaralles que tenien abans. (Tot i que de vegades amb la Lily encara perd els estreps! XD)

A mi també m'ha semblat graciós com se'n van el magatotis, el Frank tot enfadat, el James que creu que està exagerant i vol que li passi la ximpleria, la Geena que no entén res, i l'Alice que és l'única que sap com se sent el Frank en realitta i vol que el deixin en pau. 

Pel que fa a l'EM, sí, van amb capes vermelles... que l'he liat? Em sembla que he posat que eren capes vermelles... almenys en un lloc he vist ara que sí... si ho he posat malament en algun lloc, digues-m'ho siusplau! 

Merci pel comentari! Fin aviat!

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/10/2014 a les 17:05:01
#25215Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cassandra: Has posat el segon comentari quan ja havia contestat... Sí, el significat de la fanfiction és que per fi cadascun dels germans té una relíquia, així que ara els Potter tornen a ser el Peverell, la història es repeteix. Per això ara és una "crònica" i no només una "rondalla" o "conte". El Harry va descobrir que el James tenia l'anell durant la tercera prova del Torneig dels tres bruixots, el va veure amb l'anell posat. Així que sí, el Harry és conscient de tot i està que ho flipa en colors de com de malament ha acanbat tot, però no pot fer gran cosa si no explica tota la veritat als seus fills, cosa que no vol fer perquè no flipin en colors també... pe`ro al final haurà de sortir a la llum és clar.

I com bé has dit, la Lily no duu la vareta perquè hagués estat un Spoiler ^^

M'alegro que t'agradi aquesta fanfic de la tercera generació i que la trobis ben feta. Pensada ho està molt! Moltes voltes li he donat, perquè tot tingui sentit! 

 




AvatarLaia Weasley 140 comentaris20/10/2014 a les 20:21:57
#25217Encara no he escrit cap fanfiction

Aiii pobre Albus!

Sempre reben els mateixos... La Rose em recorda molt a l'Hermione.... Deu ser genetic :)                                            la veritat es que em fa peneta es com el mes "innocent" i bon noi de la familia... tot i que l'ha cagat una mica amb lu dels records feliços...

El Frank esta que no s'aguanta... suposo que jo estaria una barreja entre el James i l'Alice... i la G segueix sense adonarsen...  ai quan reaccioni... l'Anne Boot trobo que es gran fitxatge i molt bona tia, per molt que xoqui amb em James..

Mm... la Lily necessita una vareta nova siusplau! Bona la frase en referencia que la te perfecte ;)

I l'Sloan... home a mi tampoc em faria gracia... pero es que l'Albus em fa peneta... aviam que pasa i si es parlen aviat...

Superguaii!!

Cada vegada mes interessant!

Petons




Avatarginny loovegod 314 comentaris20/10/2014 a les 21:33:04
#25218Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Oooomg. Mare meva. Com la lies. 

Quant mal rollito en un sol capítol! xD Sobretot pel pobre albus, que s'emporta totes les patades verbals de la gent i no sap ni per què jajaja espero que ho arregli amb l'Sloan i que pugui ajudar la Lily ben aviat, per això!

I l'altre que també està per tancar és el Frank. Pobret meeeeeeu! a l'últim capítol em vas tenir en plan sobbing de la peneta... I és que l'Alice té raó, crec que cap de nosaltres no es va preocupar gaire per l'Angelos perquè se sabia que no duraria gaire. Però l'Ephran (Pobret, no aconsegueixo que em caigui bé xD) pot ser una parella que duri anys, i això és un patiment massa extrem pel pobre Frankie :( normal que es vulgui apartar una miqueta de la Geena, que a sobre no s'entera de res. Que per cert, l'Alice ha dit en un moment "Per què merdes fa veure que no sap què passa?". Això és que la Geena realment se sap el pastel, o només s'ho pensa l'Alice? perquè la història varia moooolt! jeje

I pel que fa al James, entenc el seu punt de vista respecte el Frank però penso que el coneix prou bé com per saber que el Frank és molt més sensible que ell i que li costarà molt més superar-ho. Ara, quasi m'imagino que al pròxim capítol perd els estreps i li deixa anar "Ah sí? et creus que estàs molt malament? Jo estic enamorat de ta germana i no em queixo!!" jajaja el pollo que es muntaria seria gran... segur que al Frank se li passaria lo de la geena en cinc minuts! xdd

Een fi, ho deixo ja que com tu has dit es un capítol curtet i tampoc hi ha moltíssim a comentar. Tot i així, m'ha agradat molt! especialment el fet que estigués fet des del punt de vista de l'Albus, que a vegades és molt guai veure les coses a través d'un secundari perquè dóna perspectiva. ^^ 

Fins la setmana que ve! Ja tinc ganes de llegir el següent :)

Erin

PS: Porfa, porfa, porfa, porfa, porfa (...) porfa sigues bona amb el Frank i no el facis sofrir gaire. O sinó envia-me'l a casa meva, que jo l'animo! :P Convoco una nova Plataforma de Protecció pel Frank Longbottom jeje




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris21/10/2014 a les 18:08:48
#25220Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley:

Hahaha, sí, sempre intento que alguns personatges s'assemblin als ses pares. Procuro que la Rose s'assembli a l'Hermione, l'Hugo al Ron, l'Scorpius al Draco, el Lysander a la Luna, són alguns que tinc marcats! A mi l'Albus m'agrada molt, ara, i sí, en aquest capi fa peneta i tot! 

El Frank necessita passar pàgina però JA. Ah, i ami també m'encanta l'Anne Boot, la trobo molt graciosa i ocurrent, per aixòla vaig posar a Ravenclaw més que no pas perquè sigui molt estudiosa. I tranquil·la que la Lily tindrà vareta nova. Portarà problemes, és clar! XD

 

A mi no em faria gens de gràcia trobar-me una ex que fos allà guapíssima però supermalapersona, diria molt poc de les prioritats dels noi, oi?

Gràcies per comentar! Una abraçada!

------------- --------------------

ginny_loovegod: 

Quant de mal rotllo, eh? L'Albus pobre és un iman de mala sort, però mola molt! Ho arreglarà amb l'Sloan en algun moment, però a la Lily no l'ajudarà pas ell! Als de tercer ja els agrada ficar-se en merders! 

El Frank necessita que el James li foti un parell de bufetades aviat i reaccionar una mica. I sí, té raó l'Alice, l'Ephran no és l'Angelos, i les parelles a sisè i setè no són com les parelles a tercer o quart... hehehe. La gent acstuma a durar, si sobreviun els últims anys a Hogwarts! 

Ok, aquí és el que passa amb la Geena. Tothom sap que al Frank li agrada. El Frank, l'Alice, l'Albus, el Lorcan, el Charlie, tothom, TOTHOM ho sap perquè és evident. És tan evident que l'lice creu que la Geena ho a de saber, també, sobretot perquè normalment és una metomentodo. Però no és així. Ela se n'adona de tot menys del que va amb ella XD

 

Hahahaha, el James ja en té una mica fins al capdemunt. Primer gairebé se li carrega el partit contra Hufflepuff per cupa del tema, i ara li fa tard als entrenaments, se'n va de l'EM, els té fregits a l'habitació amb la música a tope... XD I pollo es muntarà, es muntarà, però no pas entre els dos nois. XD

M'alegro que t'hagu agradat tot i ser curtet. Gràcies per comentar, fins la setmana que ve! Petons!

PD: hehehe, ja t'envio el Frank de vacances a casa! XD

 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris23/10/2014 a les 23:50:36
#25224Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Shit, em vaig oblidar de comentar O.o  Me n'acabo de recordar! Ja que no ho vaig dir quan tocava, gràcies, GRÀCIES per penjar el capítol tan d'hora. El vaig trobar dilluns a les 8 del matí anant en tren cap a la uni i va ser un regal fantàstic!

Pobre Albuuuus! Ha estat molt graciós, però és veritat que no és precisament observador el noi xDD De fet, és curiós, perquè de vegades és el primer d'adonar-se de què passa a la gent i de vegades no s'empana de res hhahahah Si és quan s'emociona amb una cosa es tanca i tot el que passi a l'exterior desapareix... Deixant això de banda, la idea dels patronus és guai, a veure si la recupera més endavant, quan la Geena ja hagi tallat amb el Diggory i el Frank i ella puguin viure happily ever after ^^ I, de passada, que tallin el Paris i l'Alice, també. Ja que ens hi posem, posem-nos-hi bé!

I el titooooool! M'encanta per l'Albus, és perfecte xDD No sé si la frase surt a la pel·lícula o també l'he llegida per internet, però em va fer molta gràcia la primera vegada que la vaig veure i ara encara més hahaaha A veure si la Sloan baixa una mica del burro, que mira que és tossuda tossuda xDD

No m'agrada que la Geena marxi, però M'ENCANTA que hagi arribat l'Anne Boot. No com a substituta d'ella al grup dels Magatotis, eh? Però estic molt contenta que la puguem veure més, que saps que l'adoro xD Ravenclaw pride! Començo a pensar que al Frank li passa alguna cosa més perquè d'acord que estigui afectat, però tant? El que comenten el James i l'Alice té sentit, però és que està molt afectat, eh?

Què més... ah, la Rose. Maaaaare meva, és pitjor que sa mare a la seva edat! Suposo que, amb una família tan famosa, té ganes de destacar en alguna cosa, i els estudis són el que li permet fer-ho... i no deu fer gaire gràcia que arribi el teu cosí, el fill del Harry Potter, i et superi en l'única cosa que penses que saps fer millor que ell. Això m'ha recordat la Sandy i la Martha, es deien? Tornaran a aparèixer? Seria graciós hahaha

Apalins, això és tot. Fins dilluns que ve! Ara miraré lo de la ff comunitària!

Marta




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/10/2014 a les 19:40:34
#25226Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Ostres, et juro que em pesava qu ja havies comentat. D'on han sortit tants comentaris aquesta setmana? Si és un dels capítols més avorrits! (al meu parer!) XD

Sí, vaig penjar el capíto d'hora perquè l'havia acabat la nit anterior i per la tarda no podia, així que ho vaig fer a bon matí! No crec que sigui el més usual, per això, perquè normalment els dilluns rellegeixo i acabo d'escriure, que de vegades vaig una mica curta de temps! El podries llegir el dimarts al matí mentre vas a la uni, per això, si ho refereixes! Hehehe.

L'Albus acostuma a ser observador i adonar-se de les coses, però és força innocent i creu que tothom és tan tranquil·let, raonable i lògic com ell. I el Magatotis són uns terratrèmols! I sí, quan s'mociona amb alguna cosa es posa tot motivat, com quan va fundar l'EM o se li va acudir la idea e les capes, o de la petxina per parlar. Tindrem la classe de patronus aviat, per això! Et veig molt optimista amb la Gena i el Frank, però!

Hahahaha, vaig trobar el títol i vaig pensar en l'Albus de seguida. Síiii, Anne, l'Anne mola molt. Estic intentant posar més Ravenclaws i Hufflepuffs en questa fanfic, que com que tinc tants gryffindor a cursos diferents estaven una mica deixats de la mà de Déu! XD Al Frank no li passa res més, però és que és una mica dramàtic. XD

 

Hahahaha, la Rose està pitjor que l'Hermione quan es va enfadar amb el Harry per ser millor que ella a Pocions amb el llibre del Príncep! XD La Sandy i la Martha... bé, les anirem sentint anomenar perquè són dels Club de Fans i tal... pe`ro les vaig haver de fer desaparèixer una mica perquè tenia massa personatges i aquestes dues no aportaven gran cosa, la veritat. 

Ja he vist que t'has apuntat a la ff comunitària. aig a veure si ho començo a posar en marxa. Gràcies per comentaaaar. Fins dilluns!