La Crònica dels Tres Germans - 27: But how can you walk away from something and still come back to it?
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 27/10/2014 a les 14:53:05
Última modificació 27/10/2014 a les 14:53:05
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


27: But how can you walk away from something and still come back to it?

 

El James tornava de la biblioteca de fer un treball per a la formació de Legislació amb l’Anne, i va entrar a la Sala Comuna bastant fet pols i desitjant anar a ficar-se al llit i que l’endemà fos un altre dia. Lamentablement per a ell, quan va començar a pujar les escales va començar a sentir la vibració d’un baix. A l’alçada del tercer pis va començar a sentir la bateria. Al cinquè ja es distingien les guitarres i la música d’ultratomba. Al sisè pis es va trobar amb l’Albus, el Lorcan i el Charlie, que baixaven les escales en pijama, amb el seu coixí a la mà.

—On aneu? —els va demanar.

—Ah, James, ha estat un plaer compartir habitació amb vosaltres —va dir el Lorcan amb cara de desequilibrat mental—. Però fins aquí hem arribat. Molta sort en el futur.

—No podem més, ja —va assegurar el Charlie, amb els músculs tensats.

—Ens en tornem a la nostra habitació original —va dir l’Albus—. No em molesta escoltar música de tant en tant, i el Frank en sap molt, però ja hem tingut Black Metal suficient, aquesta setmana.

—Tenim un examen de Transfiguració la setmana que ve —va dir el Lorcan, amb cara de boig—. I no puc passar de la tercera línia del llibre abans de el cantant de Behemoth se m’incrusti al cervell. Intento practicar qualsevol encanteri i és com... FerabertooOOOOHHHHRRGGGHHHH! Saps els que el vull dir? Jo plego.

—Porto tres dies sense dormir —va explicar el Charlie—. Tres. Avui m’he adormit a classe de Pocions.

—Se li ha caigut el cap a dins la marmita —va assentir l’Albus—. Hauries d’haver vist com s’ha posat el McNair.

—Cinquanta punts, m’ha costat la broma —va dir el Charlie—. I demà tinc càstig amb ell, a més.

—Mira, estimem molt el Frank —va enllestir el Lorcan—, però ens hem de canviar d’habitació. Hi està en joc la nostra salut, les nostres qualificacions i el rellotge de sorra de Gryffindor. Que no és que hagi estat mai gaire ple, tampoc, però vaja...

—Si ja ho sé, què m’heu de dir —va fer el James, mentre es despentinava els cabells—. Intentaré parlar amb ell per enèsima vegada. No sé com fer-li entendre, ja.

—Bona sort —va desitjar-li l’Albus, i van anar tirant tots cap avall, mentre el James pujava un pis més i entrava a l’habitació que ara compartia només amb el Frank. Quan va entrar, un crit eixordador del cantant de la banda de torn li va donar la benvinguda i gairebé el tomba d’esquena.

—L’Al, el Lorcan i el Charlie es muden! —va informar-lo el James a crits.

El Frankno es va moure. Estava estirat al seu llit de panxa enlaire.

—Tinc ganes que sigui ja el dia vint-i-cinc i pugui anar comprar alcohol —va dir només—. Emborratxar-se amb batut de bescuit és una mica complicat.

No era perquè no ho estigués provant amb ganes, però, va pensar el James, veient les ampolletes buides que omplien el terra del voltant del llit del seu amic. Se’n va anar cap al gramòfon i va alçar l’agulla perquè el cantant de Behemoth descansés una mica.

—Eh! Qui t’ha donat permís per treure la música? —va exclamar el Frank, mosquejat.

—Frank, això s’ha d’acabar. Per la teva salut mental i la dels que et rodegen. M’ha dit el teu pare que t’has saltat la classe de Botànica. Li he dit que no et trobaves bé, però no s’ho ha empassat. No pots faltar a classe!

—Només ha estat una sessió! —es va queixar el Frank, sense moure’s.

—I no vas entregar el treball de Defensa del dilluns.

—Si l’Agatha McGonagall pot tolerar que l’Alice es porti a classe com es porta, pot tolerar que jo no li entregui un treball. I ara fes el favor de tornar a posar la mú...!

—No, Frank, prou! —va dir el James—. T’ho estàs carregan tot! Tu, sí, tu! No la Geena, no el Diggory, tu t’estàs carregant els Magatotis, l’EM, l’habitació, i d’aquí a poc et carregaràs els nervis de la resta de la sala comuna. Sé que estàs penjat de la Geena des de fa temps, però...

—Ho saps? —es va sorprendre el Frank.

—Jo? —va riure el James—. Tots, TOTS ho sabem. Però has de passar pàgina. No et pots tancar i enfonsar d’aquesta manera només per no ser correspost! Això li ha passat a tothom alguna vegada a la vida, els teus problemes no són més importants que els de la resta.

—Però són els meus!

—Doncs aprèn a conviure-hi o a posar-hi remei, però no ens pots amargar la vida a tots! —va acabar cridant el James—. Sí, la Geena surt amb el Diggory, però segueix menjant amb nosaltres, treballant amb nosaltres, xerrant amb nosaltres a la Sala Comuna... fins i tot hagués vingut amb nosaltres a Hogsmeade la setmana passada si no t’haguessis posat tant torracollons!

El Frank va fer un sospir avergonyit, i es va incorporar al llit. El cabell li va tapar els ulls.

—Per Merlí, quant fa que no et dutxes? —va preguntar-li el James.

—Em sap greu haver estat un gra al cul aquests dies —va dir al final el Frank, amb la mirada perduda—. No tinc ganes de fer res, i molt menys d’estar amb ella.

—Ho entenc, entenc que et vulguis distancia d’ella —va dir el James, i es va anar a asseure al seu llit al costat del del seu amic—. I et prometo que no et quedaràs sol. Podem fer coses tu i jo mentre l’Alice és amb la Geena, o a l’inrevés, i molts cops ella no hi serà. Però per Gryffindor que has de canviar d’actitud, anar a les classes, fer el que has de fer i, sobretot, rentar-te el cap i la roba.

El Frank es va olorar la samarreta que duia, va fer un gest de disgust i va semblar que amb allò tornava una mica a la realitat.

—Està bé, tens raó —va dir al final el Frank—. Mira, et prometo que a partir de demà sortiré de la cova i faré el que pugui... però necessito aquesta nit per pensar. No sé si li hauria de dir alguna cosa a la Geena o no.

—El que a tu et sembli.

—Dóna’m aquesta nit per compadir-me una mica de mi mateix, aclarir-me i acabar amb això, siusplau.

—Però demà s’haurà acabat tot?

—T’ho juro —li va assegurar el Frank.

Així que el James va acceptar amb un sospir, va tornar a encendre el gramòfon i va sortir de l’habitació amb seu coixí i una manta. El Frank potser no, però ell necessitava dormir. A l’habitació dels de cinquè no hi tenia lloc, ara, però podria passar la nit en un sofà a la vora del foc de la Sala Comuna. A aquelles hores segurament tothom estaria ja dormint.

Però quan va arribar a la Sala Comuna va veure que el seu germà era allà, estudiant, per variar.

—Al final has decidit que vols ser Conseller d’Afers Màgics, o què? —es va burlar una mica el James, i l’Albus es va posar a riure.

—Tenim un parcial la setmana que ve... i després dels mocs de la Rose, ara em ve de gust treure millor nota que ella.

—Uhhh, es pujarà per les parets —va dir el James amb un somriure tort.

—Com ha anat amb el Frank?

—Molt millor. M’ha demanat que el deixi al seu món aquesta nit per pensar i que a partir de demà començarà a comportar-se.

—Menys mal, començava a ser preocupant —va dir l’Albus, apuntant alguna cosa als marges del llibre de Transfiguració, mentre el James es preparava un llitet improvisat al sofà de més a la vora.

Estaven tant concentrats i tant en silenci que el CRAC que es va sentir en aquell moment va fer que el James caigués al sofà i l’Albus guixés la pàgina de dalt a baix. Tots dos es van mirar espantats la silueta retallada contra el foc que s’acabava de materialitzar a la sala. Era petita, i duia un barret de cowboy amb dos forats perquè en sortissin les seves grans orelles.

—Agent Buddy del Departamemt d’Aurors —es va identificar l’elf domèstic, mostrant-los una placa en forma d’estrella de xèrif—. A l’agent Buddy l’envia el comandant Potter per parlar amb vostès.

—Ah, tu ets l’elf domèstic que van contractar per Nadal, oi? —va demanar l’Albus.

—Diria que el Buddy l’està tractant de vostè —va deixar anar l’elf com qui no volia la cosa.

El James i l’Albus es van mirar. Era l’elf menys domèstic que havien conegut mai.

—Disculpi, agent Buddy —va corregir el James—. Ara l’envien a vostè, com a missatger en comptes de la Lizzbell?

—De vegades —va explicar ell, més calmat ara que veia que el tractaven amb el degut respecte—. Hi ha llocs on només els elfs poden aparetre-hi. I el trajecte volant fins a Hogwarts des de Londres és força llarg.

—I què és el que ens volia dir, el nostre pare? —va voler saber l’Albus.

—És en referència a la carta sobre els Parkinson que li va escriure el senyoret James fa poc.

El James va assentir, però l’Albus se’l va mirar tot estranyat.

—L’Sloan em va dir que s’havia creuat amb la Parkinson el dia que vam tornar de les vacances —li va explicar ràpidament el James—. Es veu que estava... molt ben informada dels seus moviments. I dels nostres, teus, de la Lily... sabia que l’Sloan havia passat el Nadal a casa i sabia coses d’ella que em va dir que no havia explicat a ningú.

—Eh? —va fer l’Albus, una mica esglaiat—. L’Angela va parlar amb l’Sloan? Espero que no li fes res...

—Oh, segur que devia ser ben odiosa, però jo no em preocuparia per l’Sloan; té força mala baba quan es calenta, oi? Te’n recordes del placatge que li va fer  a la Montague al Gran Saló? Es va quedar ben parada quan va saber que la Parkinson havia estat la teva xicota...

—Perdona? —va saltar l’Albus—. Com que “quan va saber que havia estat la meva xicota”? Com recoi ho va saber, això?

—Li... li vaig dir jo —va fer el James, una mica sobtat—. No ho havia de saber?

—No és que no ho hagués de saber, és... —va dir l’Albus amb una mica de recança—. És que em fa una mica de vergonya tot el tema del meu passat amb els Slytherin.

—Però tothom ho sap i està bé, no?

—Sí, suposo, però la gent que sap això em coneix i sap com sóc —va explicar el noi—. Però ella tot just em coneix de fa uns mesos. Deu pensar que sóc ben idiota, per anar amb gentussa com la Parkinson. I sortir amb ella, ni més ni menys!

—He de reconèixer que la noia és guapa —va admetre el James.

—Sí, però és la persona més metzinosa que he conegut mai... —va fer l’Albus—. Huh! Ara que ho dius... Potser és per això que m’està tractant d’aquesta manera últimament, com si l’hagués ofès per alguna cosa.

—Doncs tu no, però la teva ex probablement...

—Disculpin —va fer el Buddy, que estava parat per com la conversa oficial que havia vingut a tenir de cop i volta havia esdevingut una telenovel·la—. Que el Buddy està de servei i té coses a fer, eh?

—Perdoni, agent! —va fer l’Albus, una mica vermell en adonar-se que l’elf seguia allà—. El meu germà només m’estava posant en situació; jo no sabia res de la carta aquesta.

—Està bé, està bé —va dir l’elf que volia anar per feina—. Pel que li va dir a la carta, la senyoreta Parkinson tenia informació força fiable sobre la família del comandant i sobre la filla de l’ambaixador alemany.

—Sí, se sap d’on podria estar aconseguint aquesta informació? —va demanar el James.

—Doncs a mitges —va respondre l’agent—. La mare de la senyoreta Parkinson no treballa, però la seva tia, Pansy Parkinson és la Cap del Consell Escolar de Hogwarts, pel que podria tenir accés a certa informació dels alumnes i els seus tutors legals.

—Sí, ho sabia per alguna carta que demanava la dimissió de la McGonagall —va dir el James—. Recordes quan van venir a fer una inspecció a l’escola, fa tres anys, Sheila?

—Ah, quan teníem la Resistència, oi? —va recordar l’Albus.

—Sí, la que li enviava les cartes era aquesta tal Pansy Parkinson —va dir el James—. Què hi ha del pare de la Parkinson? Podria estar informat d’aquestes coses d’alguna manera?

—Bé, no ho sabem ben bé, perquè la feina del senyor Parkinson... —va començar a dir l’agent Buddy—. Resulta que és Indiscible.

—Què és això? —va preguntar el James.

—Són la gent que treballa pel Departament de Misteris —va informar-lo l’Albus—. Vaig estar fent un treball per a Història sobre els Departaments del Ministeri fa unes setmanes i vaig llegir-ne una mica al respecte. Sobre els Indiscibles no hi havia gaire informació. Sembla que ningú no sap gaire bé què fan.

—Pel que es veu ningú no en té ni la més remota idea —va aportar el Buddy—. I això que hem intentat investigar-ho des del Departament d’Aurors. El màxim que hem arribat a esbrinar i que podria estar relacionat amb el tema, és que hi ha una secció al Departament de Misteris anomenada “Registres Màgics”. Pel que es veu allà és on es detecta els nadons que neixen amb poders màgics, que queden directament inscrits a Hogwarts, i també se’ls segueix la pista durant els primers disset anys, per detectar si fan màgia.

—La Marca —va dir l’Albus i el Buddy va assentir.

—Podria ser que dins d’aquest registre i d’aquests seguiments es pogués seguir la pista del que fan els bruixots en la seva vida diària? —va preguntar el James.

Aquí el Buddy es va encongir d’espatlles.

—Podria ser. El Comandant pensa que la cosa podria anar per aquí. Però el que fan els Indiscibles només ho saben els Indiscibles. Tot és molt confidencial, al Departament de Misteris.

—Ja veig —va fer el James, rascant-se la barbeta.

—De moment el Comandant els recomana que evitin el màxim possible la noia aquesta, i el seu cercle més proper.

—Cregui’ns que fem tot el possible, agent —va somriure el James—. Però els d’Slytherin són com una plaga d’escarabats.

—No són pas tots mala gent —va saltar l’Albus, pensant en l’Scorpius.

—No enviïn més cartes per mussol sobre el tema —va demanar-los el Buddy—. Creiem que de vegades ens intercepten missatges. Si veuen el Buddy o la sergent von Überwald, els poden donar el missat...

—Sergent? La Lizzbell és sergent? —va demanar el James.

—El comandant la va ascendir després del rescat a l’amagatall del Vlads per Nadal.

—Raonable —va riure l’Albus.

—Ens hauria d’ascendir a nosaltres també —va afegir el James—. “Fills honoraris” o alguna cosa així. És clar que no va estar gaire content amb les meves decisions d’aquell dia...

—Si això és tot, el Buddy tornarà al departament.

—Gràcies per la informació, agent —va dir el James, abans que l’elf desaparetés amb un altre sonor CRAC.

—Me’n vaig al llit —va dir l’Albus, tancant el llibre de Transfiguració.

—Estàs bé? —va demanar-li el James.

L’Albus va fer un sospir, mentre el James s’estirava al sofà i es tapava amb la manta.

—Tot això de la Parkinson... no m’agrada gens —va respondre—. De totes maneres no va ser gaire intel·ligent per part seva fer-li saber a l’Sloan que té tant d’accés a tota aquesta informació. Per què ho devia fer?

—Sembla més com si volgués espantar-la, oi? —va assentir el James—. No ho sé, però al cap i a la fi és una cria de quart. Potser va sentir els seus pares comentant alguna cosa a casa i va decidir fer-se la interessant davant de l’Sloan per tocar-li els nassos.

—Però si no la coneix de res... Per què voldria molestar-la?

—No ho sé... —va fer el James, fregant-se els ulls—. T’importa si elucubrem un altre dia? Tinc l’horari una mica atapeït, demà.

L’Albus va assentir, va dir bona nit i se’n va anar cap al dormitori, i el James es va posar bé al sofà. Llàstima que no era gaire tou, perquè en realitat allà davant de les brases s’hi estava de meravella. S’estava a punt de quedar adormit quan va notar que algú se li asseia al damunt.

—Auch!

—Argh! —va xisclar una veu femenina, i va veure una silueta que es portava la mà al cor—. James? Què hi fas aquí?

—Ah, Alice. El Frank no em deixa dormir amb la música... —va dir el James incorporant-se de nou—. És clar que avui la Sala Comuna sembla molt més concorreguda que de costum. I tu? No pots dormir?

Es va enretirar una mica perquè l’Alice segués al seu costat.

—No, de vegades em passa —va respondre ella—. Últimament més que de costum.

—Per algun tema en particular?

L’Alice va fer un sospir.

—De cop i volta sembla que tot se n’ha anat una mica en orris, oi? Els Magatotis, l’EM...

—He estat parlant amb el Frank. M’ha promès que tot s’acabarà a partir de demà.

L’Alice es va apartar els cabells amb la mà i va assentir, seriosa. El James va preguntar que mirava de saber què sentia el Frank en aquells moment, si ja no estava tan deprimit.

—Pobre.

—Són coses que passen —va dir el James—. Sé com se sent.

—No, no ho.. —va començar a arrencar l’Alice, però el James la va tallar.

—Deixa estar la cantarella!

Estava tan fart del Frank per un motiu més que concret. I començava a estar fart també del fet que l’Alice pensés que no sabia de què parlava. I, en part perquè encara estava una mica adormit, i en part una mica mosquejat, va deixar anar el que tenia al cap sense pensar.

—Sé perfectament el que sent el Frank! Entenc la posició en què es troba, saps? Que estimis una persona, però que aquesta persona estigui lligada a una altra! Sé el que és! Porto dos anys vivint-ho!

L’Alice se’l va mirar intensament, i el James es va adonar de tot el que acabava de dir en els últims cinc segons. Va apartar els ulls de l’Alice, va mirar enlaire i va deixar anar un sospir. Doncs apa, ja ho havia dit, i no hi havia volta enrere.

—Tu ja ho saps. Ho saps molt bé. I és culpa meva, en el fons, per dir que no quan hauria hagut de dir que sí, així que m’està ben merescut.

—James... —va fer l’Alice amb veu tremolosa i els ulls llagrimosos—. James, jo no puc...

—Ja ho sé, ja ho sé, perdona, no t’he dit res, d’acord? —va fer el James, despentinant-se nerviós, ben penedit d’haver parlat—. Ho sento, oblida els últims dos minuts.

L’Alice es va fregar les mans, nerviosa, però no va marxar. Es van quedar tots dos en silenci, mirant les brases. El James la va mirar de cua d’ull i va veure que plorava. Es va sentir molt culpable.

—Ei, ja està, no passa res —va dir de seguida i la va abraçar—. No ploris, tu no tens la culpa de res.

L’Alice es va fregar els ulls i va correspondre a l’abraçada del James.

—És un tema meu, d’acord? —va seguir el James—. Ja se’m passarà.

—No sé si vull que se’t passi —va xiuxiuejar l’Alice—. Sé que és egoista, però m’agrada poder comptar sempre amb tu. M’agrada tenir-te al meu costat.

—Vam dir que no ho faríem més —va recordar-li el James.

—Sí, sempre diem que ens hem d’apartar... i sempre hi tornem.

—No estem fent res mal fet. Només som amics.

—Ja ho sé —va dir l’Alice—. Però tot i així em sento culpab...

—Alice? James?

Tots dos van fer un bot, com si els hagués passat la corrent, i es van apartar l’un de l’altre de seguida. La Geena se’ls mirava des de l’escala que duia al dormitori de les noies, amb sabatilles i camisa de dormir, i una expressió a la cara que no feia gens de gràcia.

—Es pot saber què feu? —els va preguntar amb veu acusadora.

—Res —va dir l’Alice de seguida, alçant-se del sofà—, no podia dormir i he baixat i m’he trobat el James. I de totes maneres no és que t’incumbeixi.

—Lamento discrepar —va deixar anar la Geena, amb mala baba, i allò no era gens usual—. Perquè l’última vegada que vaig mirar, estaves sortint amb el meu germà. El Paris és un noi bo i sensible. Si li fas mal...

—Geena, l’Alice no ha fet res mal fet —va intervenir de seguida el James, que s’estava morint de la vergonya i de veritat que no volia ser enmig d’aquella conversa—. Només estàvem parlant.

—Sí, això semblava des d’aquí —va dir irònicament la Geena.

—Què faràs, castigar-me, Madame Monitora? —va saltar l’Alice.

—No em facis cabrejar, Alice —la va advertir la Geena—. El meu germà...

—Mira —la va interrompre l’Alice—, no em facis parlar de germans.

Dit això, se’n va anar a grans gambades cap a l’habitació, assegurant-se de donar un empenta accidentalment a propòsit a la Geena en creuar-se-la. Al James li hauria agradat marxar també, però el seu llit era el sofà, així que estava una mica atrapat. Va sentir que la Geena li clavava la mirada.

—Des que va començar a sortir amb el Paris, entre l’Alice i jo no ha passat mai res —va sentir-se forçat a dir el James—. Només som amics, t’ho juro.

—Però a tu ella t’agrada —va dir la Geena. No era una pregunta, ho havia dit com un fet.

—Però no puc fer-hi res al respecte, oi? —va sospirar el James, que li va semblar estúpid negar-ho—. Bona nit, Geena.

Es va tapar amb la manta i es va quedar silenci, fins que va sentir les passes de la Geena de camí de tornada a la seva habitació.

 

*   *   *

 

L’Albus es va llevar l’endemà de força mala lluna. Per primera vegada en uns quants dies havia pogut descansar en una habitació lliure de música metal, cosa que estava bé, però havia tingut alguns somnis incòmodes sobre espies d’Slytherin.

Així que, tot i que havia promès al seu pare que s’apartaria de l’Angela Parkinson i del seu cercle d’amistats, quan va entrar al Gran Saló per esmorzar, en comptes de dirigir-se a la taula de Gryffindor, se’n va anar primer a la d’Slytherin. Va buscar una cabellera negra i brillant, que va localitza de seguida, i es va dirigir cap a ella a grans gambades.

—Bon dia, Parkinson—va dir, deixant els llibres que duia a la mà sobre la taula al costat del plat de la noia, amb un cop sord.

—Ui, hola, Severus, volies res? —va saludar-los ella amb un somriure, ja que no semblava afectar-li gens la cara de pomes agres que duia el noi.

—Doncs mira, per començar a partir d’ara em diràs Potter, només els meus amics em diuen pel nom de pila.

—Vaja, quin greu —va fer la noia sense perdre el somriure—. Alguna cosa més?

—No sé quin rotllet us porteu tu i la teva família jugant als espies, però ja els pots passar un memoràndum perquè parin d’una vegada —li va deixar anar—. I tu deixa’m estar, a mi, a la meva família i als meus amics.

—Les teves amenaces no fan gaire por... —va riure l’Angela, tot i que l’Albus es va adonar del gest de pànic que havia posat quan li havia deixat anar allò dels espies—. Un altre vegada envia la Münn, que sembla que ella d’aterroritzar en sap força.

L’Albus no sabia de què parlava, però li va ser ben igual.

—No sé per què, però com menys vull saber de tu, més te’m trobo per tot arreu.

—Deu ser el destí —va dir la Parkinson, posant-li ullets, i l’Albus no va saber si s’estava burlant d’ell o no.

—M’és igual. Procura que no senti gaire a parlar de tu —la va advertir—. Deixa estar els meus amics.

—O si no, què? —va fer ella, divertida.

—Per començar, tens deu punts menys —li va deixar anar, recollint els seus llibres—. I a partir d’ara, cada vegada que senti el teu nom en boca d’un amic meu, pel que sigui, tindràs un càstig d’una tarda. O sigui que jo de tu, procuraria que no passés.

—Això és abús de poder eh?

—Sí —va assentir l’Albus, amb tota la barra del món—. Així que tu mateixa, ja saps el que hi ha.

Dit allò se’n va anar a la taula de Gryffindor, a seure amb la Rose i l’Andrea, que ja estaven acabant d’esmorzar.

—Què ha passat? —li va demanar la Rose, amb els ulls com plats—. Què li has anat a dir, a la Parkinson?

—Res, és igual —va dir l’Albus de mala lluna, mirant de reüll a l’Sloan, que seia amb la Lily més enllà de la taula—. Que es veu que ara es dedica a agafar per banda gent de Gryffindor i amenaçar-la. Ja li he dit, que cada vegada que senti el seu nom la penso castigar.

—Ha —va fer la Rose, i va intercanviar una mirada amb l’Andrea.

—Què? —va preguntar l’Albus.

—No res, que potser és el que busca —va dir l’Andrea—. Últimament et té molt al punt de mira.

—Què vols dir? —va demanar l’Albus, una mica fart, ja, deixant la torrada sobre el plat.

—Jo diria que encara li agrades, a la Parkinson —va explicar la Rose.

—Però si em va deixar per un grapat de monedes!

—Sí, però allò va ser quan feies segon —va explicar la Rose—. No sé si te n’has adonat, però a part de ser el fill del Harry Potter, des de llavors també has crescut ben bé dos pams, estàs més fort, ets guapet, jugues a l’equip de Quidditch, ets monitor...

—Ets el millor del curs... —va aportar l’Andrea.

—Dels millors del curs. —va corregir-la la Rose, altivament.

—Què voleu dir, amb això? —va preguntar l’Albus, que no sabia on volien anar a parar.

—Que ets força popular, ara mateix, Al —va explicar la Rose, com si fos una mica curt.

L’Albus es va rascar el clatell i es va posar una mica vermell. Ah sí? Era popular? Des de quan? La veritat era que últimament ni tan sols el James no feia cap esforç per amagar que eren germans i això que quan eren més petits se’n burlava molt. Ara moltes vegades acudia a ell per demanar-li consell i tot. Fins i tot la Lily el tractava amb una mica més de respecte, tot i que seguís amenaçant-lo amb el monopatí dia sí i dia no, però almenys ja no havia de comprovar que el suc de carbassa no tingués tabasco cada matí.

Ha. Podia ser que la Rose tingués raó? Potser li agradava a la Parkinson i per això l’espiava? No era pas que li interessés, ni molt menys, no tornaria a caure en la trampa, però... d’alguna manera, de cop i volta, se sentia més alt, més fort, i més ben vestit.

—Ui, mireu! —va dir l’Andrea aleshores, traient-lo dels seus pensaments—. El Frank s’ha dutxat!

Era cert, El Frank acabava d’estar al Gran Saló fent molt més bona cara de la que feia últimament, amb la roba neta i el cabell brillant, i no semblava pas una ànima en pena, sinó que caminava amb el cap ben alt. Com que els Magatotis no hi eren, se’n va anar a seure amb ells.

—Caram, fas patxoca —va riure l’Andrea—. Les del club de fans es posaran contentes.

El Frank va somriure dèbilment i va agafar una torrada.

—Que heu vist els del meu curs?

—Sí, fa una estona —va assentir la Rose—. L’Alice ha marxat fa no res a Criança i el James i la Geena han dit que havien d’enllestir un treball d’Història per aquesta tarda, així que suposo que seran a la biblioteca.

 

*   *   *

 

Així que el Frank es va dirigir a la biblioteca després d’esmorzar. Les mans li suaven de valent. No es podia creure que estigués a punt de fer allò. Però no hi havia cap altra opció, ho necessitava per la seva salut mental... i per avisar la Geena.

Com que la majoria dels alumnes eren a classe, la biblioteca estava pràcticament deserta. En un dels passadissos atapeïts de llibres a banda i banda hi va tribar la Geena de puntetes, intentant arribar a un llibre que podia tocar amb les puntes dels dits però de cap manera treure del prestatge. El Frank es va acostar cap on era i va baixar el llibre.

—Saps que el pots fer baixar amb màgia, oi? —li va preguntar amb un somriure, mentre li allargava el llibre.

—Vaja, ja em parles? —va fer la Geena amb una mica de recança, però va agafar-lo.

—Sí, mmm... et venia a demanar disculpes i a parlar amb tu un moment.

En aquell moment va aparèixer el cap del James pel final del passadís.

—Que trobes el llibre, G? Oh, hola, Frank.

El Frank va tornar a agafar el llibre que li havia donat a la Geena, li va allargar al James i li va fer una mirada significativa perquè marxés a pasturar una estona. El James no va trigar ni dos segons en desaparèixer per on havia arribat.

El Frank es va tornar a armar de valor, una mica molest per la interrupció, i va tornar cap on era la Geena.

—Em vas a explicar per fi per què estaves enfadat amb mi? —va preguntar-li la Geena—. Perquè si és perquè em vaig asseure a classe amb el Diggory, doncs em puc asseure amb vosaltres i ja està...

—Pots seure on vulguis i amb qui vulguis, Gee —va sospirar el Frank—. Em vaig portar com un nen de cinc anys, i fins ahir no em vaig adonar que estava sent patètic. L’últim que vull és desfer el nostre grup o que et sentis rebutjada.

—I doncs? —va fer la Geena—. Què és el que et passa, Frank?

El Frank va canviar el pes de cama, ara a l’esquerra i ara a la dreta, i va intentar eixugar-se la suor del front dissimuladament.

—Ei, m’ho pots explicar, d’acord? —li va dir la Geena, una mica preocupada, agafant-li la mà—. Per què estàs tan molest amb mi des que hem tornat de vacances?

—Perquè t’estimo —va dir el Frank simplement.

—Bé, jo també t’estimo molt, però...

—No, Geena —la va tallar ell—. T’estimo de veritat. Estic enamorat de tu.


Llegit 805 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris27/10/2014 a les 14:57:46
#25227Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Uhhhhh perdoneu per tota la diabetis del capítol, com diria l'Anne Boot! M'ha quedat massa... massa. Massa. Però mira, ha anat així. Segur que estereu encantades XD Ja sé que ho he deixat en un clímax important, però és que si no em quedava ja massa llarg... i a veure, és un bon final de capítol. 

El títol és de la novel·la Coraline del Neil Gaiman (potser heu vist la pel·lícula animada que en van fe rno fa gaire! Està molt bé!). Ja vaig parlar del tiet Neil fa no gaire, amb el llibre Good Omens, que havia fet amb el Terry Pratchett, però bé, Coraline és la seva novel·la escrita obra més famosa, juntament amb Stardust. Després té la nbovel·la gràfica Sandman, que potser els més freaks coneixeu! És igual, mola molt, llegiu-la, veieu la pel·li... és un poema d'història. 

I bé... comenteu. Sé que voldreu comentar molt. És que... ho sé. Au, explaieu-vos.XD

Petonets!

Agatha Black




Cassandra Ross Anònim27/10/2014 a les 16:13:59
#25228Encara no he escrit cap fanfiction

És el millor final de capítol que he llegit de les teves fanfics. Sí :D Sí, oh, Frank, has pillat de què anava la cosa! Bé, l'evolució del personatge al llarg del capítol m'ha agradat molt i aquest final ha sigut sublim. A veure què li respon, la G! La resta de personatges també m'ha agradat molt.

Veig que per fi l'Al sap què passa amb la Sloan i segurament ho intentaran resoldre o una cosa així. També m'ha fet molta gràcia que s'adonés que s'està fent gran i tal i que és guapo i tal xD L'escena i sobretot el diàleg amb la Parkinson ha sigut molt interessant, m'ha agradat molt veure reflectida la tibantor entre els dos personatges.

El moment en el que la Alice i el James s'estaven apropant tant allà a la Sala Comú m'ha agradat molt i, encara que em sap una mica de greu, en el fons m'agrada bastant que la G els hagi interromput. La conversa entre tots tres ha sigut interesant, però el que més m'ha agradat ha sigut aquesta frase final de l'Alice dient-li "No em parlis de germans, tu, ara." xD (Bé, sé que no era així però bueno.)

M'agradaria que continuessis abans, que la continuació la pugessis per avançat, que segur que la tens escrita.

Per cert, l'Al i els seus companys fan sisè, no? Llavors, per què se'n van a dormir a l'habitació de cinquè?

Petons!

Cassie.




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris27/10/2014 a les 16:52:54
#25229Encara no he escrit cap fanfiction

UAAAAAAAAAAAAAA que si volem comentar molt? QUE SI VOLEM COMENTAR MOLT? Estava fli-pant (mai dit en millor moment xD), pensant oh déu meu, ha arribat "el moment"? HEM arribat ja a aquest esperat punt? Merda, merda, la barra de la posició de la pàgina ja està molt avall, fijo que s'acaba en un moment clau. ZAS -.- xD Però està bé, m'agrada, m'agrada que acabi així, perquè han passat moltes més coses en aquest capítol i ja m'he xutat la suficient dosi de fanfic d'Agatha com per a poder soportar la setmana. En la meva opinió t'ha quedat molt bé tot. El final a l'escena de la sala comuna de "mira, no em facis parlar de germans" m'encanta :D

Per Gryffindor? Als llibres el Harry, Ron i Hermione usaven "per Merlí", oi? M'ha vingut curiositat de si el James sap que Merlí va ser d'Slytherin i per això prefereix usar Gryffindor o simplement és per la veneració al fundador de la seva residència. Per altra banda, molt bo el moment on l'elf auror es queda parat de què allò s'hagi tornat una telenovel·la :'D jo encantada, no és que aquestes escenes sigui l'únic que m'agrada d'aquest fanfic, però trobo que les escrius molt bé. He plorat amb l'Alice i el James. De debò. u_u

Viscaaa, la situació entre l'Albus i les noies progressa, al menys ara l'Albus ja sap que l'Sloan i la Parkinson van parlar. Parlarà ara amb l'Sloan? ^_^ El tema de l'Sloan calant foc a una companya de la seva antiga escola, segur que va fer algo que la va provocar, tinc curiositat per saber què devia ser. Tot i així, no em sembla algo TANT greu, no? Sobretot si hi havia gent al voltant per apagar-lo, que no ho sé. És que són mags, cada dos per tres es trenquen ossos i se la juguen i muggles en situacions semblants la palmarien, vull dir que tot es torna més bèstia, amb la màgia.

En fi, genial capítol, i amb ganes de la continuació, com sempre, i gràcies per ser tant constant i penjar cada setmana!! Podries ser Hufflepuff per lo de treballadora i constant, no? >:P fins la pròxima!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris27/10/2014 a les 18:58:43
#25230Encara no he escrit cap fanfiction

UUUHH!!

Que es aixo de deixar-nos aixi????? ES a dir ara m'he d'esperar 1 setmana sencera per saber que pasa?? Aixo no es fa Agatha...

L'ultim paragraf ha estat un bomba! i el final... eske dels millors que he llegit en fanfictions, 

I veig que ha tocat capitol de parelletes, aixi que som-hi:

1. Sloan-Albuss: veig que per fi l'Albus ha vist lu que no rutllava entre l'Sloan i ell, estic d'acord,ultimament l'Albus ja no es el panoli d'abans... i es possible que a la Parkinson encara li agradi... Aviam qe fa per arreglar les coses..

2.Alice- James: Aquesta parella promet tema almenys! el seguents 2 capitols... de moment crec que han avançat.. i l'intervencio de la G.. si sapigues com n'esta d'implicada amb el germa d'Alice potser ja no xerraria tant... Aixo si en James i l'Alice tenen una conversa pendent...

3. Geena- Frank: La BOMBA deu meuuu! Aviam que fara a la G! Perque es de haver quedat de pedra... Trobo que en Frank despres de la seva etapa  "de depressio" ha estat molt valent el dirli la veritat a la Geena.. espero que aixo no afecti massa els magatotis....

Dels millors capitols de la fanfictiooon!!

Petoons




AvatarLaia Weasley 140 comentaris27/10/2014 a les 18:58:43
#25231Encara no he escrit cap fanfiction

UUUHH!!

Que es aixo de deixar-nos aixi????? ES a dir ara m'he d'esperar 1 setmana sencera per saber que pasa?? Aixo no es fa Agatha...

L'ultim paragraf ha estat un bomba! i el final... eske dels millors que he llegit en fanfictions, 

I veig que ha tocat capitol de parelletes, aixi que som-hi:

1. Sloan-Albuss: veig que per fi l'Albus ha vist lu que no rutllava entre l'Sloan i ell, estic d'acord,ultimament l'Albus ja no es el panoli d'abans... i es possible que a la Parkinson encara li agradi... Aviam qe fa per arreglar les coses..

2.Alice- James: Aquesta parella promet tema almenys! el seguents 2 capitols... de moment crec que han avançat.. i l'intervencio de la G.. si sapigues com n'esta d'implicada amb el germa d'Alice potser ja no xerraria tant... Aixo si en James i l'Alice tenen una conversa pendent...

3. Geena- Frank: La BOMBA deu meuuu! Aviam que fara a la G! Perque es de haver quedat de pedra... Trobo que en Frank despres de la seva etapa  "de depressio" ha estat molt valent el dirli la veritat a la Geena.. espero que aixo no afecti massa els magatotis....

Dels millors capitols de la fanfictiooon!!

Petoons




Cassandra Ross Anònim27/10/2014 a les 20:35:44
#25232Encara no he escrit cap fanfiction

Ei, el llibre aquest del qual has tret la frase del títol... És aquell en el que es va basar la pel·lícula anomenada "Los dos mundos de Coraline", de dibuixos animats tipus Tim Burton? La vaig veure quan era més petita i em va agradar abastant, tot i que clar, fa por.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris27/10/2014 a les 22:25:20
#25233Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Aaaaai, que bé, quants comentaris! Okay, som-hi!

Cassandra Ross: Ahh que bé que t'hagi agradat! Sí, ja començava a ser hora que el Frank sortís de la cova. La resposta de la G... al següent comentari! L'Al ja sap perquè l'Sloan està tan rara, però no s'acaba d'imaginar fins a quin punt l'afecta a ella. A mi també m'ha agradat molt el diàleg amb la Parkinson. 

I estic d'acord amb tu amb la intervenció de la G a l'escena del James i l'Alice, tot i que no hagues passat res. Moltes vegades han esatt junts tots dos i sembla que està a punt de passar alguna cosa... però sempre s'acaben parant a temps. El James diu la veritat, quan diu que mai no ha passat res entre ells des que està amb el Paris. I la frase de l'Alice de "No em facis parlar de germans" queda brutal, és clar!

 

Doncs em sap greu no penjar abans, però no, no tinc la resta escrita, de fet m'he quedat aquí, ni tan sols tinc el final de l'escena... Sé que molta gent escriu per avançat, però jo normalment acabo els capis el mateix dilluns pel matí! XD Sí que tinc pensada la línia argumental i el que passarà més o menys per sobre, però escrit, no pas! 

I no sé per què t'ha semblat que l'Albus i cia fan sisè... No, no. Fan cinquè. El James fa sisè, que fan ja les branques després dels GNOM i tal, l'Albus, la Rose i els altres fan cinquè (encara no saben ben bé quines branques volen fer) i la Lily, Sloan i els altres fan tercer. Pel que fa a les habitacions, això ve del primer any a Hogwarts de l'Albus. la seva habitació, la dels tres que feien primer, Albus, Lorcan i Charlie va explotar el primer dia de curs, i com que havia estat culpa del James i el Frank, els van obligar a fer-los lloc a l'habitació. I es van quedar amb ells, més que res perquè la dels magatotis era a dalt de tot de la torre i mola més. El mateix va passar amb les noies. A la de la Geena i l'Alice s'hi va fer un forat a la paret, i se'n van anar amb la Rose, l'Andrea i aquestes, i ara comparteixen habitació (tot i que la Martha i la Sandy van decidir canviar-se elles a l'habitació de dos fa poc, xk la volien convertir en la seu del club de fans. 

Petons i gràcies per comentar!

PD: Sip, aquesta és la pel·li de la qual parlava, Los mundos de Coraline, que sí que és una mica rotllo Tim Burton. A mi em va encantar! 

------------------------------

Arwen Black: Hahaahahahaha, ho sabia. Sabia aquestes reaccions! XD M'ha fet molta gràcia això de la barra de desplaçament! Que bé que t'hagi agradat. La veritat ñes que sí que han passat moltes coses, pe`ro gairebé totes molt ensucrades, oi?

Hahahahaha, no és res residencialista, això de "per gryffindor". Normalment també faig servir "per Merlí", com fa el Ron, però mira, és pr canviar una mica. Potser d'aquí a poc posaré un "per tutatis!" i em quedaré tan ampla XD

Ohhh t'he fet plorar en l'escena del James i l'Alice *.* Em sento realitzada! 

Hahahahahaha! Ja us vaig dir que l'Sloan era rareta. Com ja heu vist, quan es molesta perd una mica els estreps, i de vegades exagera. Encara no he preparant la història del tot, però si, es devia molestar amb una noia i li va calar foc. Així, per demostrar-li que podia. En realitat la idea va sorgir de la pròpia Sloan Sabbith (el personatge de Newsroom en el qual està basat l'Sloan) i em va fer tanta gràcia que vaig pensar que havia de fer una referència. Aquí la teniu, és al primer minut, ja... és rareta XD

https://www.youtube.com/watch?v=hZznyFghCcs

Ohhh, podria, podria ser una Hufflpeuff... però em falta humilitat i em sobra egocentrisme, així que NAHHHHH! XD Moltes gràcies per comentar! Fins dilluns!

----------------------------

Laia Weasley: Ui, se t'ha duplicat el capítol. Qué dolor, qué dolor, qué pena. Faré vure que no sé com esborrar-lo! Hahahaha. Sí, lamentablemente (o potser per a voslatres no tant?) va bàsicament de parelletes. Menys mal de l'agent Buddy, que apareix per posar una mica de seny! Veig que curiosament tothom s'ha oblidat pràcticament d'ell a l'hora de comentar! XD

1- Sí, l'Albus s'ha adonat UNA MICA de les coses. Però només una mica. Sort que l'Andrea i la Rose l'han fet veure una mica més enllà. I sí, ara que és mono, a la Parkinson li torna a fer gràcia. per la popularitat, és clar, per què si no? XD

2- Pel que fa a l'Alice i el James, jo no crec que hagin avançat gaire, si et dic la veritat. Com ha dit el James... l'Alice, en el fons, ja ho sabia. I el James també sap que l'Alice sent alguna cosa per a ell. Evidentment, s'estima al Paris i no el deixarà, però l'Alice sap que sempre té al James pendent d'ella. I són cucos. I no haurien de seguir tenint converses si no volen que la cosa acabi malament. XD

3-Hahahaha, sí, això sí queha estat un amica bomba XD. La reacció de la Geena al proper episodi, pe`ro no vas desencaminada, no... ^^La part bona és que el Frank ha reflexionat molt sobre toma i, sortosament, farà que els Magatotis segueixin units, més que mai! 

Que bé que t'hagi agradat tant el capi. Merci per comentar i fins dilluns!




Avatarginny loovegod 314 comentaris28/10/2014 a les 18:33:04
#25236Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Ooooooomg. Tens raó. És un capítol moolt pastelós però ésque... ésque... ésque... oh Gosh.

Aaaaaveure, anem per parts, que aquí l'Erin hiperventila. Comencem pel més (de moment!) fluixet: l'Albus per fi sap què li passa a l'Sloan! Ara, que això no vol dir que sàpiga com arreglar-ho... La veritat és que no estic gens segura de com anirà la cosa entre aquests dos, perquè tot i que l'Sloan sap que li agrada l'Albus, ell no n'acaba de ser gaire conscient, oi? hmm, em pretunto què passarà quan tinguin una xerradeta!

M'ha molat moltíssim la conversa amb el Buddy. Especialment la part en què exigeix que el tractin de vostè... Quina actitud que té aquest elf, m'encanta! Segur que a l'Hermione li cau molt i molt bé. ^^ Per altra banda, les idees que es deixen anar en aquesta escena son molt guais... Encara no n'hi ha prou per elucubrar gaire, però és molt i molt interessant això que investiguen els aurors! :)

Què més... Oooooooooomg el James i l'Alice. Sé que de moment estàs sent molt bona, però jo per si de cas et recordo que ens vas prometre que no passaria res entre el James i l'Alice fins que ella hagi tallat amb el Paris. Just saying :P Però per l'altra banda, massa mona l'escena. Pobre James, realment ell està gairebé igual de fotut que el Frank. I no només això, sinó que a sobre ha de consolar l'Alice perquè sap que els seus sentiments cap a ella la fan sentir malament. pfff. Estic seguríssima de que si la Geena no els hagués interromput no hauria passat res entre ells, per això! Però és clar, les coses semblen el que semblen. Espero que la Geena i l'Alice estiguin bé, per això!

Okay, una coseta. Parèntesis momentani per fer una pregunteta de no res: Què passarà amb el Paris quan es quedi solet i abandonat? Perquè l'altre dia hi estava pensant, i dic... Quina noia té a prop que sigui semblant a l'Alice però no tan tan tan bèstia com ella? Podriiiiiia ser que la Sofia ens consolés al pobre Paris? jajajaja només sàpigues que, en la meva imaginació, jo ja els shippejo. (A ells dos i a l'Elektra i l'Angelos, Obviously! :P)

Ja està, idiotades que se m'acudeixen a classe XD què més... Realment no m'esperava que muntéssis aquests pollos! Primer amb l'Alice i el James, que flipa flipa flipa, però sobretot he al·lucinat moltíssim perquè porto tres fanfictions donant per suposadíssim que el Frank mai de la vida li diria a la Geena que estava enamorat d'ella. Pensava que passarien anys i panys fins que el Frank s'acabaria cansant de perseguir-la i sortiria amb una altra noia, i llavors es giraria la truita i seria la Gee qui s'interessaria pel frank. Mai hagués cregut que li diria de primera mà, i menys quan està sortint amb un altre noi! Però tot i així té sentit perquè és l'única manera de que els Magatotis puguin seguir més o menys junts. Ara queda veure la reacció de la Geena, que segur que no s'ho espera gens ni mica, i la solució que tingui pensada el frank! Mare meva, quanto pollo XD

Peeeerò bueno, amb aquest capítol ja quasi estan totes les cartes sobre la taula. Un cop el James i l'Alice comencin a sortir (espero que quedi poc :3 ) ja ens posarem tots a ballar la conga! Bueno, a ballar durant deu segons perquè encara queda que el Frank s'enteri del pastel i torni a posar la música rock a tota merda xDD

Aaaaanyways, fins aquí! Sorry pel comentari tan llarg, ésque 1) el capítol ha sigut molt fangirl appropriate i 2) és això o estudiar geografia xD. Fins la setmana que vé! Ja tinc ganes de llegir el seguent ^^

Sigues feliç!

Erin :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/10/2014 a les 22:03:31
#25237Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ginny_lovegood: Erincita hoooola ^^ Que bé, veig que últimament estàs molt aplicada amb els comentaris! Ja no et podré fer xantatges emocionals perquè em donis cupcakes!

Sí, l'Sloan es comença a adonar que li agrada l'Albus, però ell ni s'ho imagina ni sentel mateix per a ella, de moment. O sigui, li cau bé la noia i li col fer una bona impressió pe`ro de moment la veu més com una germana petita que no vol matar-lo. XD

Ahhh, sóc fan del Buddy, crec. I sí, es comença a veure ja una mica de trama interrant amb els nous "cavallers de la mort" o "aliats dels Vlads", que encara no sé quin nom els posaré. Però sí, allò que va dir el Malfoy que "Aquí es prepara aluna cosa" ja comença a notar-se. I els Vlads només són... una avançadeta, una petita part del pla! XD

 

James i Alice. Okay, tu m'entens. No, encara que la Gee no hagués aparegut, no hagués passat pas res entre ells dos. I l'Alice i la Geena... ara mateix no estan gaire bé, però vaja, ho començaran a estar ara que la Geena també començarà a saber què és tenir algú allà penjat de tu i que a sobre és amic teu i no el pots engegar a la merda. Així que estrobarà en una situació semblant i ho entendrà. 

La pregunta sobre el Paris! Doncs tenia una cosa pensada, però bastant a l'inrevés de com ho has dit tu! Per la manera que tenen de ser, sempre he pensat que el Paris faria bona parella amb l'Elektra. Tots dos son més tranquil·lets i reflexius. Potser l'Elektra pel fet de ser dona llop és més echá p'a lante, però es porten aquest rotllo intel·lectual cuqui. Per la Sofia tinc altres plans ^^ Hahahahaha, massa bons. Flipareu, no dic més!

Jo primer també pensava fer que el Frank no li digués res a Geena fins molt més endavant però... oder macho, vull deixar descansar el Frank una estona o serà una ànima en pena. Així que millor buidar el pap, i ja ho aniré arreglant tot sobre la marxa perquè tingui sentit. Aquesta situació del Frank sortint amb una altra noia i la Gee començant a anar darrere seu, no serà exactament així. El Frank MAI no deixarà d'anar darrere de la Geena. Ella no tindrà mai de què posar-se gelosa. És que penso fer fer al Frank una cosa preciosa *.* Que ningú en els seus cabals faria mai, però el Frank és un romàntic. 

El Jame si l'Alice no trigaran gaire temps a estar junts. Promès. I hahahahahahaha encara no sé com s'ho prendrà el Frank. M'imagino mil reaccions diferents i he de veure quina m'agrada més.

Pots fer comentaris llargs sempre que vulguis! J ja tinc ganes que el següent capi estigui escrit. No es podria escriure sol? XDXD Sigues feliç tu també, i gràcies pel comentari! Petooons!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris29/10/2014 a les 00:28:59
#25238Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

LIANTAAAAAAAAAAA! LIANTAAAAAAAAAAAA! No n'hi havia prou amb una confessió, no? Havien de ser tots dos! M'ha semblat curiós que siguin els dos nois, els que estiguin en aquesta situació, normalment als llibres i tal acostuma a veure's més aviat en noies haahahah Aixi m'agrada!

TInc aquesta sensació que els Magatotis no només se separaran en dos grups, sinó que començaran a anar per la seva banda... la Geena, almenys, ja pot justificar allunyar-se de tots els altres tres. El James i l'Alice saben dissimular i fer com si res, però fins a quin punt? I depèn de com acabi tot, el Frank a veure com reacciona... Potser els bessons continuarien junts però el James aniria amb l'Anne i la Geena amb el Diggory? Tot i que espero que només siguin suposicions!

Pel que fa a la diabetis, m'estic adonant que és millor llegir-la que escriure-la, quan l'escrius sempre et sembla massa. Almenys, a mi és el que em va passar a l'últim capítol xDDD i ara m'he sentit identificada amb tu! Però ja et dic, llegir-la sempre és millor ^^

Uuuuuh, quin mal rotllo que el pare de la Parkinson sigui Unspeakable... tot aquest tema fa mala espina, no veig gens clar per on pot sortir. Perquè dubto que ho hagis fet sortir només pel tema Albus-Sloan... nà, això portarà cua. (I que l'Albus i la Sloan són massa cute. S'ha de dir almenys un cop per comentari.) De tota manera, m'ha agradat molt que l'Albus prengués la iniciativa i anés a dir quatre coses a la Parkinson (cosa que, siguem sincers, no veig clara, però que ha estat bé veure l'Albus amb més de caràcter cada vegada. Encara que no sé si era el millor moment hahaha).

Per cert, avui em preguntava per què l'Agatha McGonagall es diu Agatha. Té alguna rellevància a la ff? Perquè si em dius que no ja no em trencaré més el cap ahahaha

Crec que això és tot, doncs. A veure quines conseqüències pot portar tot això... que encara que no hi hagi hagut acció, ha estat intens intens!

Fins el pròxim!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris29/10/2014 a les 12:04:07
#25239Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Holaaaa!

Sí sóc una lianta... la veritat no sé com ha passat, en principi només tenia pensat que for el Frank el que es declarés però no sé, ha aparescut l'Alice i de cop i volta ja em tenies al James deixant anar les coses sense pensar (de vegades em passa XD). Sí, normalment són les noeis, les que es declaren? A mi no m'ho sembla pas, jo les veig menys llançades...

Em complau informar-te que no, els Magatotis no se separaran, tot el contrari, que tornaran a fer pinya. El Frank li ha estat donant moltes al tema durant la nit, i si li ha dit això a la Geena és perquè forma part del que ha decidit. Ja ho veureu al següent episodi.

Ah, a tu també et passa, que et fa angúnia tant d'ensucrament, quan escrius? Em rel·laxa saber que llegit no és tan monyes, doncs!

I sip, el pare de la Parkinson fa MOLT mal rotllo. Pe`ro nmo és pas el sr mal rotllo. No, no ha sortit només per l'Albus i l'Sloan. De fet els he fet servir una mica per donar a veure que hi hitorna a haver "cavallers de la mort" entre la gent xunga de Hogwarts. A mi m'ha encantat el que li ha dit l'Albus a la Parkinson, per això! ^^

No entenc la pregunta de per què l'Agatha es diu Agatha. Mmmm es diu així, perquè es diu així XD. Si et refereixes a per què vaig triar aquest nom per a ella és simplement perquè vaig decidir donar-li el meu nom fictici al personatge més misteriós de la fanfic.

Doncs apa, ja està. La putada és que amb tot el tema de la ff comunitària encara no he escrit res dels magatotis... espero que em dini temps per dilluns o em linxareu! XD gràcies per comentar! Un petonet!




Avatarharry_james_potter 119 comentaris30/10/2014 a les 00:28:45
#25241Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

PER FIIII! Per fi, per fi i per fi!

M'agrafaria explicar perquè no escric tant com ho feia abans: no m'agrada repetir-me. Els capítol m'agraden molt, i ja no sé què dir-ne. Així que no afageixo res més a part de PER FI!

 

PS: Agatha, segueix així. La propera parella l'Albus i l'Scorpius. Sense pressió, eh? ;)




Avatarharry_james_potter 119 comentaris30/10/2014 a les 00:28:46
#25242Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

PER FIIII! Per fi, per fi i per fi!

M'agrafaria explicar perquè no escric tant com ho feia abans: no m'agrada repetir-me. Els capítol m'agraden molt, i ja no sé què dir-ne. Així que no afageixo res més a part de PER FI!

 

PS: Agatha, segueix així. La propera parella l'Albus i l'Scorpius. Sense pressió, eh? ;)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/10/2014 a les 15:19:58
#25243Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

harry_james_potter: Ei! Que bé veure't de nou! Gràcies per comentar, doncs, encara que sigui molt de tant en tant. M'alegro que t'agradi la fanfiction, per això, sempre va bé sentir-ho!

Seh, PER FI! Hahahaha! Però molt em temo que t'hauré de decebre pel que a l'ALbus i l'Scorpius. Crec que ho veig una mica negra, això d'aquesta parella.

Fins aviat!




AvatarJuliet Bell 36 comentaris30/10/2014 a les 15:45:45
#25244Encara no he escrit cap fanfiction

MMMMMM FEIA MIL QUE NO PASSAVA I M'HA AGAFAT UN INFAR AMB ELS CAPITOLS!!!!

vale vale no ens estressem, només comento aquest,

em fa vergonya admetre-ho però m'encanta el rollo pastelero, ho sé ho sé... no pot ser! hahahahahaha Bueno primer de tot em sembla fantàstic que hi hagi un grup nou de penya xunga perquè està clar que els vlads no ho fan tot sols i que algusn d'slytherin sempre amagaran coses!

Albus-Sloan.... sisplau, HO NECESSITO!! Són super adorables i l'Sloan és brutal i encaixa molt bé amb la Lily! L'Alice i elJames són de lo més perfecte del món mundial i no estan junts perquè són burros els dos! A veure quan posen una mica de seny.. I el Frank és el meu prefe amb diferència! És taaaaaaaaaaaaan mono! Que la Genna obri els ulls! Em moro de ganes de veure la seva reacció!! jujujujujujuju

Per mi la parelleta que falta és òbviament Scorpius-Rose, I ship them so hard sososososososososo hard!!!! Series la meva heroïna si els ajuntessis!

Apa, això és tot! Espero que segueixis actualitzant tots els dilluns i prometo que cada setmana llegiré! :)

Fins aviat!!

 




Avatarharry_james_potter 119 comentaris30/10/2014 a les 20:15:35
#25245Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Tranquil·la, Agatha, em faré pesat fins que ho aconsegueixi :P




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris31/10/2014 a les 08:43:18
#25246Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Juliet Bell: BENTORNADA! Hola! Feia segles que no et veia per aquí (potser encarea no havies vist la 4a part de l'etrega dels Magatotis? Diria que no, oi?) qui il·lusió que torni gent! T'has degut posar al dia amb toooooots els capítol en només uns dies, oi? Espero que t'estigui agradant per on va!

Quina pena que només em comentis aquest capítol, perquè m'encantaria saber què en penses de tot! Hi ha moltes novetats en aquesta 4a part!

Ja, sabia, SABIA que aquest capítol tindria molts comentaris... 16 nada menos, així com qui no vol la cosa. És qüestió que algú es declari, i halaaaaaaa tothom es motiva! Hahahahaha! Bo per a mi! Però sí, veig que també us agrada la trama així més misteriosa/xunga de la història amb els Vlads.

L'Albus i l'Sloan estan teneint molt d'èxit. Crec que l'Sloan s'ha fet ràpidament un lloc en el Top 5 dels preferits de la gent, la veritat és que sí que mola! L'Alice i el James posaran seny aviat. I pel que fa al Frank... el Frank, bé, s'està ficant en un marron, però és adorable.

Scorpius Rose, dius? Hm. No m'he plantejat ningú per a la Rose, encara... però no sé jo si en aquesta fanfic fan gaire l'un per a l'altre. A més em temo que el Ron es pujaria per les parets quan se n'assabentés! XD

 Me n'alegro molt que hagis decidit segir els capítols cada setmana, doncs! Ens veiem dilluns i esperaré els teus comentaris! Que guai! Gràcies per haver tornat i per comentar!

 

 

Harry_james_potter: Hashahaha, ves insistint, doncs... com veus, aquí hi ha més gent que també té altres plans per a l'Scorpius! Hahahaha, fins aviat!




Avatarharry_james_potter 119 comentaris03/11/2014 a les 01:14:38
#25248Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Tinc una idea: l'Scrop, enamorat de la Rose, vol treure informació sobre ella de l'Albus i per un factor X que et deixo a tu l'Albus es pensa que li està tirant floretes, començant així una mena de quartet amorós entre aquests tres i l'Sloan. Quedaríem en paus així?




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris03/11/2014 a les 13:00:25
#25251Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hahahaha, no parareu, no. El màxim que puc prometre és que m'ho pensaré. però, sincerament, no veig el meu Scorpius enamorat de la meva Rose...