La Crònica dels Tres Germans - 28: La importància de ser Frank
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 03/11/2014 a les 14:29:18
Última modificació 03/11/2014 a les 14:29:18
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


28: La importància de ser Frank

 

—No, Geena. T’estimo de veritat. Estic enamorat de tu.

Les paraules del Frank van ressonar dins el cap de la Geena com si vinguessin de molt lluny, com si en sentís només un tènue eco que es repetia una vegada i una altra. Primer la Geena es va quedar en blanc. Va tenir una sensació estranya, com si sortís del seu cos i es mirés la situació des de fora, com si fos a una altra persona a la que li acabaven de dir allò. Va rumiar que potser tot plegat era un somni, així que va mirar a un costat i a l’altre dels passadissos de la biblioteca per assegurar-se que no hi havia llumetes de colors estranys ni paradoxes espacials. Però no, semblava que era la vida real. Després, va pensar que potser era una broma del Frank, però no va voler riure, perquè si no ho era ficaria la pota fins al fons en una situació molt delicada.

Va sentir en una dècima de segon milers d’emocions a la vegada. Sorpresa, estranyesa, afalac, vergonya, tristesa, pietat, confusió, confort, seguretat, dubte. Eren masses els pensaments que li creuaven la ment. Així que, sense saber quanta estona duia allà plantada com un estaquirot amb la boca oberta, va acabar murmurant només:

—Des… Des de… Des de quan?

—Mmmm —va rumiar el Frank, mirant cap al sostre, amb un aire que volia semblar despreocupat però que no enganyava ningú—. Crec que me’n vaig adonar fa un temps, un dia que érem al Gran Saló i recordo que vas mirar enlaire i vas dir: “Crec que hi haurien de posar un sostre, aquí. En qualsevol moment es posarà a ploure i quedarem ben xops!”

La Geena es va quedar glaçada quan va sentir aquestes últimes paraules.

—Frank?

—S&iacut e;?

—Això… això va ser la primera nit a Hogwarts, just després de la Tria. Va ser quan em vas conèixer.

—Hm —va fer el Frank—. Sí, suposo que va ser per llavors.

No. A la Geena li va semblar que allò no estava passant, no podia estar passant de cap de les maneres.

—No m’estàs prenent el pèl, oi? —va preguntar per assegurar-se’n.

—No —va fer el Frank, i la Geena va assentir, empassant saliva.

I ara què se suposava que havia de fer, eh? Però si estava sortint amb l’Ephran des de feia amb prou feines una setmana! Com se li acudia al Frank rebel·lar-li allò en aquell moment? Es coneixien des de feia més de cinc anys i mai, mai no li havia pogut dir? Què representava que li havia de respondre, ara? “Gràcies”? Mai no s’ho hauria imaginat, ni ella s’havia plantejat mirar el Frank amb un ulls que no fossin els d’una amiga... la seva millor amiga, ni més ni menys!

—Frank, no sé què d... —va dir la Geena, sentint que li faltava l’aire.

—Tranquil·la, tranquil·la —la va tallar ràpidament el noi—. No cal que em diguis res. Ja sé que estàs sortint amb el Diggory i se’l veu un xicot la mar de maco, de veritat.

—Pensava que l’odiaves.

—Evidentment que l’odio —va dir el Frank efusivament—, però això no vol dir que no sigui bona persona. És completament personal.

—Ja...

La Geena no sabia on posar-se. De veritat que no. No es podia creure que estigués tenint aquella conversa amb el Frank. El Frank! El seu amic i confident, al qui explicava tots els seus secrets, a qui acudia quan tenia un problema, o quan necessitava que algú l’acompanyés a fer alguna cosa que no volia fer. Per Merlí, era el Frank!

—Geena, no t’he vingut a dir això perquè et sentis culpable —va seguir el Frank—, ni perquè em tinguis pena, ni molt menys perquè deixis el Diggory. De veritat, m’alegra veure’t contenta, l’únic que vull és que siguis feliç.

La Geena va notar que es ruboritzava encara més.

—Només he vingut a parlar amb tu per tres motius. El primer és que ho necessitava per a la salut mental. El segon és perquè no vull que deixem de ser amics, ni tu i jo, ni els Magatotis,  ni l’EM, ni l’equip de quidditch; entenc que amb el meu comportament dels últims dies he estat a punt de carregar-m’ho tot, i no vull que passi.

Aquí va fer una pausa, i la Geena es va atrevir a mirar-lo amb els ulls una mica humits. Se’l veia molt més serè del que s’esperava.

—I el tercer motiu? —va demanar la Geena amb una veueta avergonyida.

—El tercer motiu és perquè vull que tinguis en compte que t’estimo, tot i el que em vegis fer a partir d’ara.

—Què vols dir? —va demanar la Geena, arronsant el front.

—Bé —va fer el Frank, ara visiblement incòmode—, jo no he estat mai amb cap noia perquè... bé, perquè m’agrades tu i no hi havia ningú més amb qui volgués anar. Però no em puc seguir amagant a l’habitació amargat. Així que m’agradaria provar... de sortir una mica més. Socialitzar i tal.

La Geena no va poder amagar un somriure.

—És clar —va dir—. Ho tindràs fàcil per trobar voluntàries.

—Ehem, sí, em... Però el que et vull dir és que tot i que vagi amb noies, tot i que em vegis amb algú... Que no importa el que facis, o el que faci jo o ningú... Fins a nou avís, jo t’estimo a tu. Sempre em tindràs pel que necessitis. A una paraula teva, jo ho deixo tot. Estic sent totalment sincer amb tu, així que escolta’m bé. Vull que sàpigues que... que si mai canvies d’opinió i creus que em vols donar l’oportunitat de ser... alguna cosa més que el teu amic, no importa quina sigui la situació, jo voldré estar amb tu. I fins aleshores estaré esperant.

La vermellor a les galtes de la Geena va desaparèixer de cop i es va quedar blanca.

—Però Frank, jo no et puc demanar que...!

—Ja sé que no m’ho estàs demanant —va assentir el Frank—. Tampoc no és que ho hagi decidit. És simplement que és així. És el que hi ha. No puc deixar d’estimar-te.

Aquí la Geena ja es va quedar completament en blanc. De cop i volta volia estar sola i reflexionar. No volia fer el treball amb el James, no volia anar a classe, ni al Gran Saló a dinar. Volia estar sola i que tothom desaparegués, i poder rumiar tot això amb calma.

Però havia d’entregar un treball aquella tarda, i el James l’estava esperant, i no podia engegar-ho tot a rodar perquè el seu amic li havia dit que estava enamorat d’ella. Es va adonar que el Frank se la mirava fixament.

—Ei, estàs bé? —va demanar-li—. Seguim sent amics, oi? Voldria que tornéssim a ser com abans.

—És clar —va assentir la Geena. Després tot el que li havia dit, qui seria capaç de negar-li una simple amistat? —. Sempre serem amics. Et necessito al meu costat.

Era veritat. En realitat no es podia imaginar la vida sense el Frank. Seria com si li faltés un braç.

El Frank li va fer un somriure sincer, li va apartar el cabell de la cara i se li va acostar per fer-li un petó a la galta. La Geena s’hi va abraçar uns moments.

—Tot està bé, d’acord? —va dir el Frank, separant-se d’ella amb amabilitat—. Si tu estàs bé, jo estic bé. Seu amb qui vulguis a classe i ves amb qui vulguis a Hogsmeade. Al meu costat sempre hi tindràs un lloc! I parlo també pel James i l’Alice.

La Geena va assentir i es va eixugar la cara i els ulls.

—Ens veiem a classe, d’acord? —va fer el Frank—. Fins després. Que sigui lleu el treball!

Li va fer un altre petó a la galta i va marxar de la biblioteca. La Geena va agafar i treure aire profundament unes quantes vegades, pensant una cosa que se li acabava d’acudir, i va prendre una decisió ràpidament. No. Tot allò que li havia dit el Frank l’Ephran no tenia per què saber-ho. El Frank no havia intentatr mai res, ni tampoc no tenia per què fer-ho ara. Tot seguia normal, com sempre.

Es va mirar el llibre que tenia a les mans. Havia de fer un treball i no li quedava gaire estona. Ja pensaria en el Frank l’endemà.

Però quan es va anar a seure amb el James no va aguantar ni dos segons.

—El Frank m’acaba de dir que està enamorat de mi!

Val, sí, d’acord, potser no ho hauria hagut de dir a ningú, però coi, era una cosa molt forta! Necessitava dir-ho a algú o el seu cervell explotaria. Havia de compartir el seu xoc! I el James seguia sent el James. El que passava, però, era que el James no semblava gens sorprès.

—Ahà —va fer el James, fullejant el llibre que havia dut tranquil·lament—. Ja m’ho he imaginat, sí. Què li has dit?

La Geena es va tornar a quedar sense paraules. Però aquell cop es va recuperar més de pressa.

—Perdona? —va exclamar—. Ho sabies?

—Que si ho sabia? —va riure el James—. Més aviat sí.

—T’ho havia dit?

—Bé, sí, m’ho va dir ahir, però ja... —el James va aixecar els ulls del llibre—. Espera, m’estàs dient que tu no ho sabies?

—Jo? Com ho havia de saber? —es va exasperar la Geena.

El James va deixar anar una riallada i en dos segons va aparèixer per allà Madam Pince amb la seva cara de voltor.

—Silenci! Això és una biblioteca!

—Tu no sabies que el Frank està penjat de tu des de tota la vida? —va preguntar-li incrèdulament el James quan Madam Pince es va haver allunyat—. Tant de xafardejar, i tantes miradetes, i tant de dir de mi i de l’Alice, i de ficar cullerada amb el Paris, i amb l’Elektra, tu no et vas adonar que el Frank està enamorat de tu?

—Doncs no —va dir la Geena, ara amb aire ofès—. Tu perquè ets el seu millor amic, i compartiu habitació passeu moltes hores junts, i potser vas sentir comentaris o el que fos, però a mi no me’n va donar cap pista!

—Què dius! —va cridar el James—. Si ho sap tot el maleït castell!

—I ara!

—Mira això, ei, tu, el de Ravenclaw!

Un noi de Ravenclaw de setè, que estava assegut a la taula del costat va alçar el cap quan va veure que algú li parlava.

—Sí?

—Hem parlat mai tu i jo? —li va demanar el James.

—Eh... jo diria que no —va fer el noi—. Per què?

—Saps qui és el Frank Longbottom? —va preguntar el James.

—Sí, el fill del professor de Botànica, no? —va fer el noi—. El batedor de Gryffindor.

—Correcte —va assentir el James—. Saps de qui està enamorat?

—D’ella —va dir el noi, assenyalant la Geena, i va tornar a la seva feina.

El James li va adreçar a la Geena una mirada significativa.

—Això li has dit tu ara! —va exclamar la Geena.

—Que no! T’ho juro! —va riure el James.

—No et crec —va dir la Geena, altiva—. Au, va, fem el favor d’acabar aquest treball...

 

*   *   *

 

A classe de Transfiguració, la Geena va anar a seure amb l’Alice en comptes de amb l’Ephran, perquè volia parlar amb ella. Per desgràcia, aquell dia tocava classe teòrica, però com que era sobre animàgia i s’ho sabien de sobres, la Geena i l’Alice es van passar l’hora enviant-se notes en un pergamí. Al final la conversa va quedar més o menys així:

 

Ei. Què t’ha passat al cabell? Fas pudor de socarrim...

El Hagrid ha portat un drac a classe. Adorable criatura! Després he d’anar a la infermeria, que m’ha dit el Hagrid que Madam Pomfrey fa xampús especials per aquests casos.

Ah... Jo et volia demanar disculpes per allò que et vaig dir ahir a la nit, quan et vaig trobar amb el James.

Ah sí?

Sí, em sap greu.

Què t’ha fet canviar d’opinió?

Que he entès que encara que a ell li agradis, això no té perquè afectar la teva relació amb el Paris. I que podeu seguir sent amics perfectament. No és culpa de ningú, aquestes coses passen, suposo.

Hm. D’acord. Disculpes acceptades.

:)

Alice?

?

No em vols preguntar res?

...?

No, no, res, és igual...

Au, va, digues, què vols que et pregunti?

Com ho he entès.

Ah. Ok: I com ho has entès, Gee!!?? :O

Cal el sarcasme?

Sempre.

Doncs ho he entès perquè, atenció, el Frank m’ha dit que està enamorat de MI!

Ah, menys mal. Pensava que no tornaria a sortir de l’habitació.

??? Aquesta és la teva reacció?

Què passa, ara?

Espera. Tu també sabies que el Frank estava enamorat de mi?

És clar. Tothom ho sap.

Bé, doncs JO no ho sabia.

WTF?

Que no! Et juro que no ho sabia! I no em crec que fos tant evident o ho hagués notat! Tu perquè ets la seva germana, i teniu aquesta mena de connexió rara, però estic convençuda que la resta de a gent—

Eh, Anne, de qui està enamorat el meu germà?

De la Geena.

Li ha dit el James, segur!

... Jo em pensava que només estaves sent molt poc considerada amb ell. Va haver-hi un dia que gairebé et vinc a trencar la cara per embolicar-te amb el Diggory davant seu!

No em puc creure que sigui l’única que se sorprèn amb la notícia...

 

*   *   *

 

 —Va, que fem tard —es va queixar el James, mentre ell i la Geena sortien de classe d’Història de la Màgia aquella mateixa tarda, i es dirigien cap a l’aula que havien adjudicat aquell trimestre per a la formació d’Aurors—. Ja veuràs tu la sergent Belacqua...

—No em puc creure que no hi hagués cap aula més a la vo... Oh, de conya, i ara l’escala canvia de cantonada —va dir la Geena de mal humor, mentre tots dos esperaven que l’escala es quedés quieta—. No arribarem ni demà passat. Vinga, va, corre!

Quan l’escala va parar, van girar la cantonada i en van agafar una altra que els dugués on havien d’anar. I mentre corrien escales amunt, van sentir una veu cridar:

—Tothom a cobert!

La Geena i el James es van mirar amb pànic.

—És la teva germana?

Al James no li va donar temps de dir que sí perquè, de sobte, de dos pisos més amunt, ja estava caient la Lily. S’havia llançat des de la barana de més amunt de la torre amb el seu patinet, i es dirigia irremeiablement cap a ells.

Abans que cap dels dos no pogués reaccionar, tots tres van caure rodolant escales avall i van frenar quan finalment van arribar a un replà, amb la Lily asseguda tranquil·lament sobre ells dos, que es van quedar de bocaterrosa.

—He dit “a cobert” —els va retreure la Lily.

—Lily! —va cridar l’Sloan des de dalt, traient el cap pel forat del l’escala—. No et tinc dit que res de saltar per les escales en hores de canvi de classe?

—Surt de sobre abans no et converteixi en un escarabat! —va cridar-li el James—. Es pot saber què és, aquesta nova moda?

—Bé, és més ràpid que baixar les escales caminant —va explicar ella, sortint de sobre d’ells—. De vegades arribo al vestíbul sense haver perdut el monopatí pel camí.

—Tarada dels ous... —va remugar el James, deixant l’Sloan i la Lily escridassant-se.

Al final van arribar a la formació quinze minuts tard.

—Quinze per tres... —va fer la sergent Belacqua tranquil·lament, quan els va veure entrar per la porta—: Seran quaranta-cinc flexions cadascun.

—Però és que ens ha caigut a sobre una... —va començar a explicar la Geena.

—No recordo haver demanat excuses —la va tallar la sergent—. Quaranta-cinc.

El James i la Geena van rebufar, van deixar les seves coses a la taula de davant de la del Frank i l’Alice i es van llançar a terra per començar a fer flexions, mentre el Mike Abbot recitava de memòria les lleis que s’havien d’aprendre per aquell dia. Durant el segon trimestre, com que estava tot nevat, feien classe teòrica en comptes d’entrenament físic. Però la Belacqua seguia amb el seu lema de les flexions. Tres flexions per cada minut tard que arribés un alumne, deu flexions si no sabia respondre alguna pregunta, i vint flexions si a algú se li acudia queixar-se de les flexions. La seva devia ser la formació on tothom estava més atent.

—Me’n vaig a la dutxa abans de sopar, gent —va dir el Frank quan van sortir de classe, fent-se un massatge als braços.

Entre que també havia arribat una mica tard i que duia dues setmanes sense fotre brot, havia acabat acumulant un total de seixanta-cinc flexions durant la classe i anava tot suat.

Mentre els altres tres baixaven cap al Gran Saló, van tornar a sentir:

—Tothom a cobert! I que no es digui que no aviso!

El James i la Geena van engrapar l’Alice i la van tirar cap enrere, quedant-se tots tres contra una paret, i van veure com la Lily apareixia i desapareixia pel forat de l’escala i por després se sentia un PAM!

—Potteeeeeeer! —van sentir que cridava la veu de la directora.

—Ara a begut oli —va dir l’Alice—. Ha aterrat a sobre seu, oi?

Es van apressar a treure el cap per l’escala i van veure com la Lily intentava fer creure a la McGonagall que era la primera vegada a la vida que veia aquell monopatí.

Tots tres es van posar a riure i van anar cap al Gran Saló a sopar. Mentre se servien tres grans plats de roast beef amb salsa de prunes, se’ls va acostar el Neville.

—Teniu alguna cosa a veure amb els crits de fa un moment? —els va demanar.

—Nah, la Lily —va dir-li l’Alice amb la boca plena, i va assenyalar la McGonagall, que s’acostava amb cares de pomes agres.

—Potter —va fer la directora quan va arribar fins a ells—. Té la direcció de la psiquiatra de la seva germana?

—Sí, després li dono... —va respondre ell.

—La convenceré perquè vingui a Hogwarts a fer una sessió una vegada a la setmana, abans que no decideixi fer-li la sessió jo mateixa, a la senyoreta Potter.

—Per cert, on és el Frank? —va demanar-los el Neville en veure que no era amb ells—. Segueix faltant a les classes?

—No, no, no —va saltar de seguida l’Alice—. Des d’avui ja fa tota la feina i va a classe, i s’ha dutxat i tot! De fet, aquest matí se li ha declarat a la Geena.

—Alice! —va exclamar la Geena, però va veure que, de nou, ningú no semblava sorprès.

—Doncs ja era hora —va dir la McGonagall.

—Ja ho pot ben dir, pensava que explotaria un dia d’aquests... —va afegir el Neville.

La cara de la Geena era un poema. Calia que fins i tot els professors ho sabessin? Quan van sentir allò, els seus companys de cinquè, que eren a la vora, de seguida es van acostar.

—Vaja, per fi t’ho ha dit? —va preguntar la Rose.

—Em deus un sickle, Lorcan, et vaig apostar que no passaria d’aquest curs —va fer el Charlie per darrere seu.

—I què li has contestat? —va voler saber l’Andrea.

—Vosaltres també? —va cridar la Geena, exasperada—. No m’ho puc creure! Me’n vaig a... a... no ho sé, me’n vaig!

Sense fer cas de ningú, va apartar el seu plat de carn de davant seu i va desaparèixer del Gran Saló. No tenia clar on volia anar. Va entrar en una aula que semblava que no havia fet servir ningú des de feia temps i que va trobar oberta. Es va acostar a una finestra que donava al Llac Negre i es va asseure sobre un pupitre, abraçant-se les cames. Es va quedar mirant la lluna plena i pensant i, al cap d’una estona, va perdre la noció del temps.

De veritat que volia parlar amb algú d’allò del Frank, però pel que semblava tothom anava un pas per davant seu. Ningú no semblava sorprès amb la notícia, només li preguntaven coses com “I què li has respost?”. Què coi li havia de respondre, si s’havia quedat en blanc? Per què ningú no semblava sorprès amb la notícia? El que necessitava de veritat era algú que sentís com ella, sobre allò: completament xocada per la notícia, que entengués que no havia sabut reaccionar, i per Merlí, que no la jutgés com l’Alice, o es burlés d’ella com el James. Sabia que no ho feia conscientment, que simplement estaven preocupats pel Frank i volien saber com havia anat la cosa, però la Geena duia tot el dia sentint-se malament pel seu amic, i res del que li havia dit ningú l’havia ajudat.

Era el Frank! Era el seu millor amic! Com podia no haver-se adonat que estava enamorat d’ella? No es mereixia allò. El Frank es mereixia una noia preciosa i bona i amable que fos capaç d’estimar-lo igual que ell a ella. Definitivament no es mereixia ser el pagafantes de la tonteta que primer s’havia penjat del noi més faldiller de l’escola i després anava i sortia amb Mr Perfecte davant dels seus nassos. Argh! Li importava moltíssim, el Frank, és clar que sí, però...

No sabia quanta estona duia en aquella aula, però de cop es va girar quan va sentir uns tocs a la porta i va veure que algú l’obria.

—Hola, Geena —la va saludar una coneguda veu femenina—. M’ha dit el James que no sabia on havies anat. I com que has faltat a la sessió de la Hogwatch...

—Ostres! —va saltar la Geena, morta de la vergonya perquè l’Agatha McGonagall havia confiat en ella per dirigir la revista—. Em sap molt greu, professora!

—Està bé —va respondre la noia amb un somriure, i es va acostar cap a ella—. No et preocupis, avui l’he portada jo... Tot i que suposo que et deus imaginar quina és la notícia del dia...

—El Frank i jo... —va sospirar—. Oh, merda, l’Ephran era a la reunió?

—Eh... sí —va fer l’Agatha McGonagall, incòmodament—. Però ha marxat just després de sentir-ho. Igualment, crec que no s’ha sorprès ni la meitat que jo! Qui ho hagués dit! El Frank? No m’hauria imaginat mai que li agradessis! Però si sou molt amics!

La Geena va estar a punt de fer-li un petó a la professora.

—Oi!? —va exclamar.

—Quina situació més incòmode! —va seguir ella—. No em vull ni imaginar com t’has degut quedar... I a més amb ell davant, a veure què li dius. “Gràcies”?

—Això mateix he pensat jo! —va exclamar la Geena—. Evidentment no li podia dir “jo també” si no ho sento! Però és el meu millor amic, no li vull fer mal... no li puc fer mal, no el vull perdre, encara que no li correspongui! Jo estimo l’Ephran, però m’agradaria seguir sent amiga del Frank.

—Doncs per a mi tot bé —va dir de sobte una veu des de la porta, que les va sobresaltar—. Això era tot el que necessitava sentir.

—Ephran! —va exclamar la Geena—. Ostres, se m’ha oblidat completament que hi havia la reunió de la Hogwatch... no volia que te n’assabentessis així! Hauria hagut de venir a parlar amb tu directament, però duc un dia que...

—Tranquil·la, ho entenc, sé que els dijous vas una mica amb l’aigua al coll, amb les classes.

L’Ephran es va acostar on eren la Geena i la professora. La Geena va veure que duia una flor a la mà, semblava una rosa, tot i que no ho podia distingit bé en la foscor de l’aula.

—Bé, nois, us deixo... Geena, si vols demà a la tarda passa’t pel meu despatx i et dic el que hem fet a la sessió de la Hogwatch.

La Geena va assentir amb el cap i es va mirar l’Ephran amb cara de culpabilitat. No anava i a sobre li portava una rosa?

—Ephran, sento molt que... però has d’entendre que...

—Ja està, no tinc cap pregunta per a tu —va dir el noi, li va donar la flor i després li va fer un dolç petó als llavis—. He sentit tot el que necessitava sentir mentre li deies a la professora. Si m’estimes a mi, jo ja en tinc prou. No cal que deixis de veure el Longbottom. Serà un mica prepotent, però sé que si alguna virtut tenen els de Gryffindor és el seu honor. Així que crec que puc confiar en ell. I, sobretot, confio en tu.

—Ostres, Ephran, no saps com m’alegra que ho comprenguis...

—No és que em faci precisament gràcia que el rockstar de Hogwarts estigui enamorat de la meva nòvia... però si no em preocupava abans, tampoc no m’ha de preocupar ara.

—Huh —va fer la Geena—. Tu ho sabies? Que li agradava al Frank?

—Bé, després del partit en què gairebé em va matar tres cops, sí, diria que tenia una lleugera sospita sobre ell —va respondre l’Ephran, rient.

La Geena, plena de gratitud, es va llançar sobre el seu nòvio i li va fer una abraçada. I tot i que l’estimava i sabia que podia confiar en ell, va preferir no explicar-li la promesa que li havia fet el Frank. Hi havia certes coses que ni tan sols el més comprensiu dels Hufflepuffs podria tolerar.

Així que allò quedava entre ella i el Frank. Entre ella i el seu millor amic.


Llegit 730 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris03/11/2014 a les 14:38:46
#25252Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Uah, vale, un més. Capítol de la Geena, que ja feia molt que no en tenia cap! En teoria la conversa escrita entre la Gee i l'Alice hauria d'aparèixer en tipologia de lletra diferent, però per algun motiu no surt. Toca't els nassos. Igualment crec que es pot entendre.

Aquest títol el vaig fer servir ja en la fanfic anterior! Però m'ha semblat un sacrilegi desaprofitar-lo! Us copia el que ja vaig posar l'última vegada: "La importància de ser Frank" és una novel·la d'Oscar Wilde. L'original en anglès es deia "The Importance of Being Earnest". Earnest vol dir "honest" en català, i la gràcia estava que el protagonista es deia Ernest, que es pronuncia igual, i es feia un joc de paraules. En català ho van traduir "earnest" per "franc", que està pràcticament perfecte, i el protagonista va passar automàticament a dir-se Frank. No sé qui va ser el traductor, però va ser una idea brillant. Com a curiositat, us diré que en castellà no van tenir més ous que traduir-ho per "La importancia de llamarse Ernesto", perquè tot i que el joc de paraules s'hauria pogut conservar, hauria estat un xoc trobar un llibre a la llibreria que es digués "La importancia de ser Franco, por Oscar Wilde". Hauria causat furor! XD

Apa, doncs, cose sa comentar, què us ha semblat això del Frank? No em digueu que no és per menjar-se'l. Ja em veig el Frank pujant al número 1 dels personatges preferits de TOTHOM. Hahahaha, bé, primera part molt emotiva, part central molt divertida, en què la Geena sabia que tot Déu sabia que el Frank estava colat per ella (Menys l'Agatha? What? XD), i troç final força emotiu també, amb l'Ephran, que no em digueu que no, pe`ro també és adorable.

Apalins, a comentar! BTW, ja he notat l de comentaris de l'últim capítol! 19 en total, senyore si senyors... ja sabia j que a la que el Frank obrís la boca sortirien els lectors de sota les pedres! XD

PS: Atens als propers dies, lectors i lectores. Una nova fanfiction és a punt de començar i serà LA REVOLUCIÓ DE LES FANFICTIONS! Estigueu atens, i no us la perdeu... Les Cròniques de Hogwarts, pròximament a HPCat! Something wicked this way comes...

 

(N per a les escriptores: Si, faig pùblicitat, què passa! XDDD És que quedarà molt guai!)




Avatarharry_james_potter 119 comentaris03/11/2014 a les 16:13:54
#25253Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Primer!

Ei, aquest títol ja el vas posar a l'anterior fanfic!

(Ara me'l llegeixo, moltes gràcies per la rapidesa :D )

 




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris03/11/2014 a les 17:22:07
#25254Encara no he escrit cap fanfiction

Diosito de mi alma pura. CALIA? Calia que el Frank estés enamorat de la Geena des del principi de tot? M'he quedat de pedra! D: No tant com la Geena, per això. I el que li ha dit que a una paraula seva el té allí! D: he de morir per una història d'amor fictícia que no és la meva? CAL? Aparició estelar de l'Agatha. *risita de fons* aix, si és un amor.

M'encaaaaanta la situació explicada amb notetes. La sergent Belacqua és l'hòstia XD quinze per tres... hahahaha. Quina gràcia els profes allà sabent que el Frank se li ha declarat, i els de cinquè i tot, i ella "me'n vaig!" XD. "es va mirar l’Ephran amb cara de culpabilitat. No anava i a sobre li portava una rosa?" XDDDD no puc més T.T la situació no és per riure però m'estic partint... Lily power, està on fire! M'encanta que la psiquiatra la torni a veure XD no hi havia pensat que a l'anar a Hogwarts ja no la veuria!
 
Gràcies per escriure. M'hauré d'inventar una nova paraula perquè gràcies no és suficient, hauria de ser com la diferència entre "te quiero" y "te amo". Jo "amo" aquesta fanfic. Queda clar? xD




Cassandra Ross Anònim03/11/2014 a les 17:50:18
#25255Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

És el meu capítol preferit de totes les teves fanfics, tia! Amor amor amor. M'ha encantat. Estic... buah, I fall in love with this chapter! El Frank és amor pur i dur. Collons, m'ha encantat com ha solucionat la declaració d'amor i com li ha dit que sempre sempre estarà enamorat d'ella i que si vol... sempre podràn sortir junts. Aish, espero que no facis com deu mil llibres que m'he llegit, en un dels quals era la història dels dos personatges que tu preveies deu mil maneres de que caiguessin un als braços de l'altra i no passa fins a la ultima pagina. M'ha agradat molt. També m'ha recordat un altre llibre en que un noi volia sortir amb una noia però ella no volia perquè era diferent (ella) i no volia que ell hagués de sortir amb una noia així, i al final es van separar però anys després ell li va enviar una carta on deia "T'estimava llavors... deixa que et continui estimant" o una cosa així. M'ha agradat moltt, de debò!

També m'ha fet molta gràcia que fos tota la fanfic de la Gee adonant-se com el món sap que el Frank anava per ella menys ella (bé, i l'Agatha). M'ha fet molta gràcia, i les aparicions estelars de la Lily també eren molt divertides. Déu meu, està fatal. M'ha agradat molt. La frase aquella que va dir la Gee al primer llibre —fanfic xD, ara me la lllegiré en l'original com si diguessim— m'ha agradat molt i m'ha fet molta gràcia que fos des de llavors. També ha estat molt graciós l'Ephran... Ostia noi, es que si després que et volgués matar tu no pilles res tens un problema xD També m'ha agradat molt allò que diu " No m'agrada que el rockstar estigui enamorat de la meva novia". Ha sigut bonissim. M'ha agradat molt. Ai, és que em sembla que no m'equivoco si dic que aquest capítol ha estat sublim. M'han agradat molt la dosi d'humor que tenia, també.

Les explicacions aquestes que has fet sobre el títol han sigut interessants :D

Petons!

Cassie.




Cassandra Ross Anònim03/11/2014 a les 17:55:23
#25256Encara no he escrit cap fanfiction

PSD—. Em sembla que no tenim aquest primer capítol tant preciós on la Ge i el Frank van assistir a la seva pròpia coronació amb onze anyets, oi? Quina llàstima.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/11/2014 a les 15:32:19
#25258Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

harry_james_potter: Sí, sí, ja he dit que ja el vaig fer servir, ho he posat al comentari ;)

 

Arwen: Ohhhhh el Frank és supermono a que siiiii *.* I sip, ha estat enamorat la de Geena des del dia 1. Hahaha, a mi també m'ha semblat molt guai això de posar la noteta de l'Alice i la Geena a classe. I l'Ephran també és un amor, per això. Us ha agradat això de la Lily? Hahahaha é suna cosa que feia l'Agatha Black (el meu personatge  del fòrum) i he pensat que era ideal per a la Lily! M'havia d'empescar alguna manera que tornés la dra Melfy XD I la Belacqua també és molt graciosa amb les flexions. Ohhh que bé que t'agradi tant la fanfiction! Moltes gràcies per comentar!

 

Cassie: Sí, és el teu capíto preferit? Vaja, no és pas el meu, però sí que m'ho he passat molt bé escrivint-lo sobretot la part del Frank, que feia taaaaaant que la tenia pensada que no em podia creure que l'estigués escribint per fi! Fans del Frank, totalment. No, no passarà a l'última pàgina, això del Frank i la Geena... però trigarà. Trigara MOLT XD I sí és molt divertit com TOTHOM ho sap menys la Geena. I l'Agatha, l'Agatha... l'Agatha que ho sap tot no sabia això? Hahahaha. Hi ha motius, hi ha motius. L'Ephran també ha estat molt maco, oi? I no, lamentablement no tenim aquesta escena dels magatotis, perquè representa que va ser a primer, però la fanfiction va començar quan ells ja feien segon, així que ens ho hem d'imaginar! Gràcies pel comentari! Fins aviat!

 




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris04/11/2014 a les 15:59:41
#25259Encara no he escrit cap fanfiction

Per què dius que trigarà molt en majúscules? Amb el que ens ha costat arribar fins aquí! Disfrutes amb el nostre patiment? Hum. La resta d'aquest comentari te l'envio per MP per no fer spoiler als que no s'enrecordin d'algo que vas dir.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/11/2014 a les 16:52:56
#25260Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Doncs sí, està tot planejat i tancat, no em serveixen de res, els teus avisos! Però tranquil·la. No us haureu d'esperar TANT hahahahaha.




AvatarJuliet Bell 36 comentaris04/11/2014 a les 20:43:44
#25261Encara no he escrit cap fanfiction

EMMM COM EM POTS FER AIXÒ?!?!?!?!?! EL FRANK ÉS TAN ADFGJKLASDFGHJKL i la Geena no s'adona del que es peeeeerd!!! Pobra deu tenir un embolic al cap que ni te cuento! Bueno bueno ja em calmo que soc molt fangirl del Frank... O sigui sempre havia sigut pro James però si ens fas això, és impossible no adorar al Frank!

Què més...? Molt fan de la Sergent Belacqua! Que els faci pringar, clar que si que sinó encara se'ns posaran fofos i ningú vol això! Ui i super graciós que la Geena vegués que tot déu sabia que el Frank estava enamorat d'ella! El millor, el tio aleatori de la biblioteca, molt fan d'aquest anònim!

Finalment... Lily power clar que si! Cada dia està més malament aquesta nena... No es mata de miracle! Tinc curiositat per veure què passarà amb la seva vareta xunga.. Ho sabrem en el següent capítol???

Merci per publicar i molts petons!! :)

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/11/2014 a les 23:11:48
#25262Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Juliet Bell: Mira, us faig això perquè sóc dolenta i m'agrada fer patir els meus lectors. Però si no us fes patir, després no us agradarien tant els moments feliços! o també sóc més Pro-James, pe`ro reconec que el Frank és adorable. 

Belacqua for president! Hahahaha. I sí, a mi també m'ha fet gràcies això de "eh, tu, el de Ravenclaw!" XD Hahahaha, i la Lily amb les seves estupideses, evidentment! Això de la vareta... al següent capítol probablement veurem coses, però encara trigarà en quedar solucionat. Gràcies per comentar, i fins la setmana que ve!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris05/11/2014 a les 21:25:07
#25263Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Maaaaaaaaare meva, quin capitol més emocional hahahah Pobra Geena, que ningú no l'entenia... m'ha semblat un detall maco per part de l'Agatha haver-la buscat i haver estat el que sabia que necessitava ^^ A veure si les coses van millor, a partir d'ara! Que tots plegats es mereixen una mica de tranquil·litat i felicitat!

I el Frank no pot pujar al meu personatge preferit perquè ja hi és des de fa temps xDDD Si és que és un amoooor! Crec que ho ha dit tot molt ben dit, la veritat, suposo que perquè ha tingut molt de temps per pensar què havia de dir i com ho havia de dir. I, veient l'últim pensament de la Geena (que tot s'ha de dir, és suspicious), suposo que a partir d'ara, en certa manera, es comportaran com si això no hagués passat, en el sentit que tornaran a ser amics com abans. Però portes obertes (per d'aquí molt de temps, ja ho séee) per quan hagi de passar!

M'ha fet molta gràcia tot el tros del mig, com la gent random sabien tots que al Frank li agradava la Geena xDD i la reacció de tothom: dels profes, dels de cinquè, del James i l'Alice, de l'Anne Boot... I d'acord, l'Ephran és adorable, no hem dit mai que no ho fos. Si és que només té un problema. Està al mig.

Ooooooh, i la Lily, sembla que es va recuperant una mica i ja en torna a fer de les seves... ha estat una passada que caigués a sobre de la McGonagall!

I, finalment, el títol. Ningú no t'ho pot recriminar. Estem parlant de LA MILLOR TRADUCCIÓ DE LA HISTÒRIA. D'acord, probablement exagero, però de veritat, admiro el traductor a qui se li va acudir aquest títol. Després vaig anar a veure l'obra amb tota la il·lusió del món i em va semblar un horror, però nevermind xDDD El títol val la pena.

Apa, doncs, fins el pròxim! Good for you per fer propaganda i ara em posaré al dia amb tot el que ha passat al tema de la ff comunitària!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris06/11/2014 a les 19:43:38
#25264Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Hola! Aaaaaaai, que bé que t'ha agradat! (quan no t'agraden? XD) Sí, l'Agatha a estat molt mona.

Ah, sí que em sona que tu res la an n1 dels Longbottom, esecialment el rank. Sí, ha tingut molt de temps per pensar el que volia dir, gairebé tant com jo, hehehe! Sí, ara tornaran a ser amics, igual que abans (tot i així a la Geena li costarà una mica no mirar-se'l amb una mica de llàstima, perquè home, sap greu!

Hahahaham la part central és molt divertida tothom allà "Sï, li agrada la Geena" Hahahaha. I zí, l'Ephran és molt cuqui. 

La Lily si, torna a fer de les seves, en realitat com sempre, però s'ha d'ocupar de la vareta o les coses aniran maldades pels exàmens. Pe`ro bé, s'ho pren amb la caaaaalma. Hahaha, m'ha fet molta gràcia veure-la aterrar a sobre la McGonagall al vestíbul!

Hahahaha, la millor traducció de la història? Jo crec que em quedo amb "el Mapa de Magatotis". Brillant. En realitat això de franc - earnest - Frank - Ernest és més una feliç coincidència que una altra cosa. Dubto que en la majoria d'idiomes del món hagin trobat una solució tan magnífica! 

 

Síiiiii! Propaganda electoral per la fanfic! CRÒNIQUES DE HOGWARTS FOR PRESIDENT! XD Fins aviat!

 




AvatarLaia Weasley 140 comentaris07/11/2014 a les 16:05:17
#25267Encara no he escrit cap fanfiction

AAAAH!!

Aiiis, sisisiisi faig tard comentant ho see... sorrry 

Que consti que em vaig llegir el capitol dilluns, pero que fins ara no he tingut tempss de comentar.... 

Buenooooooo... Perfifii s'ha descobert el pastel ( bueno per la Geena es clar xD), m'ha semblat molt gracios que fins i tot la directora ho sapigues... i ella sense adonarsen... i bueno, suposo que clar, ella esta amb l'Eprhan i eso i de moment sembla que ho te molt clar... pero ara que en Frank començara a obrirse a les noies... qui sap.. potser es posa gelosa... i com que en Frank li ha dit que sempre li tindria les portes obertees.....jajaja bueno m'estic montant la peli jause...

Ah percert en Frank.. l'altre que tampoc sabia que tothom sabiaa que estava pillat per la G... aiis esk quin parell.. sense comptar l'Agatha que WTF... i jo pensava que era molt viva en aquets temes...

I la Lily i les seves aparicions... estic d'acord en portar la psiquiatra a Hogwarts jajajaja

I finalment dir-te que cada dia mes fan de la Belacqua... jajaja i anar sumant flexions tu.. No, si aquesta sap com ferlos anar ben drets...

Buenoo moltguai

Petonsssss

PD: Ahsi! el titol m'encantaaa! sobretot l'enginy de la traducciooo :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris11/11/2014 a les 11:50:10
#25271Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Eis! Tranquil·la que jo aquesta setmana també he fet tard, no només en contestar-te sinó també en penjar el capítol! XD Millor tard que mai.

Doncs sí, per fi s'ha descobert el pastel i malauradament per a la G tothom ho sabia XD I sí, de moment té molt clar que amb l'Ephran està molt bé, que és per estar-ho, perquè és adorable. ^^  I no et montes cap peli, no, ara el Frank començarà a anar amb noies (ja ho veuràs al capi que acabo de penjar), però de moment no estarà gaire gelosa, no...

Hahahaha! Sí, l'Agatha no ho sabia? Comorrrr? Sospitós, oi? Molt sospitos... XD I la Lily definitvament necessita la dra Melfy de nou. Jo també sóc fan de la Belacqua XD

M'alegro que t'hagi agradat! Gràcies per comentar, i ara al següent! ^^