La Crònica dels Tres Germans - 29:The Great Gatsby
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 11/11/2014 a les 10:16:45
Última modificació 11/11/2014 a les 10:16:45
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


29:The Great Gatsby

Ja faltava només una setmana pel partit Gryffindor vs Ravenclaw, així que el James havia imposat al seu equip dos entrenaments llargs a la setmana, a l’estil "Sergent Belacqua A Terra I Fes-Me’N Vint". Els vull membres de l’equip (els set titulars i la Lily) arribaven al divendres el vespre a la Sala Comuna fets un nyap. En part era pel cansament, i a part per la tempesta de neu, que en només el trajecte des del camp de quidditch fins al castell els havia tornat a deixar calats fins als ossos.

—Jo me’n torno a anar a la dutxa —va dir l’Sloan, que sen va anar escales amunt en direcció a les habitacions de les noies.

—La setmana que ve —va recriminar-li l’Alice al James—, o entrenem durant les hores de sol, o no entrenem, t’aviso.

—Però si es pon el sol a les tres! —va exclamar ell.

—Doncs entrenem els migdies en una hora, i fas que els elfs ens portin entrepans per dinar —va dir l’Albus, espolsant neu del seu barret de llana, i va fer un parell d’esternurts—. Però així no hi ha manera, no puc parar bombes si em tremolen les mans!

—A mi no em fa res entrenar quan tu diguis James! —va exclamar la Lily, animadíssima—. Si vols em llevo a les 4 de la matinada per entrenar!

—No et posaré de titular, Lily —va remugar el James, que sabia per què la seva germana li feia la pilota—. Estàs de reserva.

—No per gaire temps —va remugar el Neil Johnson—. A aquest pas estarem tots malalts per la setmana que ve i la Lily haurà d’ocupar tots els nostres llocs.

—Per Merlí, si sou dramàtics! —es va exasperar el James—. Està bé, en un quart d’hora tothom aquí. Ja vaig a les cuines a demanar als elfs que ens portin brou per escalfar-nos una mica, però deixeu de queixar-vos, home!

El Frank va somriure davant de les queixes. Sí, els entrenaments eren un suplici, però tornaven a estar tots units. Units contra el James, sí, però allò ja era més normal a l’equip. Es va unir al cor de "buuuuuuu!" que va esbroncar al James mentre marxava cap a les cuines i després es va girar cap a la Geena, que era l’única que quedava per allà.

—No tinc ganes de fer deures; tenim tot el cap de setmana —va dir-li—. Vols fer alguna cosa?

—M’encantaria, però he d’anar al despatx de l’Agatha McGonagall —va dir la noia, amb cara d’esgotament després de tot el dia—. M’ha de donar el que es va fer a la reunió de la Hogwatch d’aquesta setmana. Ens veiem després a la reunió de l’EM.

—Hòstia, l’EM... —va fer l’Albus, que s’havia escarxofat en una butaca plena de coixins—. No sé si arribaré a mitja nit, avui. Repassarem coses i prou. Em quedaria sorprès si ara mateix pogués fer sortir espurnes de la vareta.

El Frank també estava fet pols, però no tenia ganes de començar el cap de setmana al seu llit i tancat a l’habitació; ja hi havia estat prou dies, fent allò. Així que la mirada se li’n va anar cap a un racó de la sala de la Sala Comuna, on hi havia un grupet de noies que si no s’equivocava eren del club de fans dels Magatotis. Hm. Havia decidit que volia començar a socialitzar, no? Potser li aniria bé aconseguir alguna cita, per variar. Havia de ser relativament fàcil, començar amb noies que sabia que l’idolatraven. Així que es va encaminar cap allà.

—Hola, noies —les va saludar amb el que esperava que fos un somriure encantador—. Que em faríeu un lloc?

Les cinc noies, davant d’aquella demanda sense precedents, es van quedar un moment parades amb la boca oberta, però a una paraula de la Martha Rivendell (la portaveu del club a Gryffindor) es van ajuntar totes de seguida per fer-li un espai. El Frank es va asseure una mica nerviós, i va intentar fer veure que no notava que totes se’l miraven sense pestanyejar.

—Com va això? —va preguntar el Frank, a falta de res millor.

Les noies van contestar amb murmurades variacions de "bé" i unes quantes rialletes. Okay, allò seria més complicat del que havia esperat el Frank.

—I què fèieu, de què parlàveu?

Les noies van intercanviar mirades d’inseguretat i finalment, la Sandy Finnegan (que el Frank coneixia perquè, com la Martha Rivendell, havia estat membre del grupet de l’Albus fins feia un parell o tres d’anys, quan havien decidit fer més pinya amb les club de fans) es va decidir a parlar:

—És veritat que ahir te li vas declarar a la Geena? Què et va contestar? Estareu junts?

El Frank es va quedarde pedra. No volia ser maleducat, però...

—El que sigui que parléssim ahir és cosa nostra... —va començar a dir amb tot el respecte que va poder reunir—. Però ja que us interessa, no, no estem junts, la Geena surt amb l’Ephran Diggory, però som amics igualment.

—Oh —va fer la Sandy, una mica desinflada—. Quina llàstima. Totes esperàvem veure-us junts. Feu molt bona parella.

No va saber exactament per què, però el va posar una mica content que hi hagués gent que opinés que la Geena hauria d’estar amb ell i no amb el Diggory.

—Tu ja estàs bé, per això? —va preguntar una noia rossa de quart, que semblava genuïnament preocupada per ell—. Últimament se t’havia vist una mica moix. Et passaves el dia tancat a l’habitació escoltant música...

—Ens hem assabentat dels grups que escoltaves, per cert —va dir la Martha Rivendell, mostrant-i una llista que havia escrit—, i demà anirem a comprar-nos uns quants discs... ja saps, per estar al dia i tal. Quin és el teu grup preferit? Ens podríem comprar samarretes o xapes...

No coneixia gairebé de res a aquelles noies, però li feia l’efecte que elles el coneixien molt bé. Era com trobar-se de sobte entre un grup d’amics que un no sabia que tenia i que l’idolatraven. Pensant-ho bé no estava malament del tot.

—Eh... Frank? —va fer una veu estranyada darrere seu, i el Frank es va trobar amb el James, que se’l mirava fascinat de veure’l allà, i li allargava una tassa de brou—. Pren-te això, que t’escalfarà.

—No em ve gaire de...

—Pren-te això, que com et refredis em sentiràs —va insistir el James amb un to que no admetia rèplica, així que el Frank va agafar la tassa amb un sospir—. Tenim el partit la setmana que ve. Et... et deixo aquí amb la... gent aquesta.

El James va marxar donant llambregades enrere, fascinat de veure el Frank amb les noies del club de fans, i se’n va anar a seure al sofà amb l’Alice i l’Albus, que ja prenien brou, també.

El Frank va posar cara de circumstàncies a les noies i va fer un glop de brou, que en realitat era molt bo, però no el feia semblar gaire guai, allà enmig. A elles no va semblar importar-los el més mínim. De sobte al Frank se li va acudir que elles ja l’idolatraven. No era que hagués de fer coses guais, sinó que era el fet que ell les fes, el que les convertia en guais. La sopa seria guai si els Magatotis en bevien. De fet, se li va acudir que ja podia estar enimg d’una festa, que si ell es posava a beure brou, totes el seguirien.

—Doncs és ben bo —va dir, i va mirar la gran marmita que havien dut els elfs a petició del James, i va decidir provar—: per què no n’aneu a agafar una mica, i així m’acompanyeu?

No es va sorprendre de veure que totes li van fer cas. El que sí que el va sorprendre va ser que, en veure-les, s’hi havia animat la resta de la sala comuna. Així que en aquell moment tot Gryffindor estava prenent brou a la sala, en comptes de baixar a sopar al Gran Saló. I semblava que s’ho passaven bé. I era només brou, qui ho hagués dit!

—I què tal van ens entrenaments? —va preguntar la Martha—. Guanyarem Ravenclaw, la setmana que ve?

—Jo diria que sí, i de carrer —va assentir el Frank—. Estem entrenant molt més que no pas ells.

—És que fa un temporal que no vegis... —va dir una altra de les noies—. No sé com sortiu a entrenar, així.

—Això diuen els de Ravenclaw —va somriure el Frank, que de sobte se sentia ben a gust sent el centre d’atenció de les noies—, però el James no es deixa acovardir per nimietats com tempestes huracandes de neu!

En aquell moment va entrar la Geena amb un pergamí a la mà, que va anar a penjar a la cartellera i va cridar:

—Frank, Alice, James, això us interessa!

El Frank es va disculpar amb les noies i va anar amb els seus amics a veure què era allò que hi havia a la cartellera. La Geena ja estava apuntant el seu nom en una llista.

—Demà comencen les classes d’aparetratge! —els va anunciar, tota contenta—. Quines ganes que en tinc, vosaltres no? Així podrem fer tots l’examen al juny, i s’haurà acabat això dels trens, metros, avions, portarreus...

—Ja et dic! —va exclamar el James, agafant de seguida la ploma que li donava la Geena i va escriure el seu nom a continuació—. No és que sigui gaire agradable, però és pràctic que no vegis... encara recordo l’excursioneta a Nottingham aquest Nadal, per anar a veure la sra Swan...

—Ostres! —va exclamar l’Alice, encara amb la tassa de brou a la mà—. Me n’havia oblidat completament, amb tot allò dels Vlads! Que va ser d’ajuda?

—Home, ens va donar uns records preciosos dels meus avis per al meu pare, va ser un regal de Nadal fantàstic —va dir el James, mentre el Longbottom s’apuntaven a les classes d’aparetratge—. I n’hi havia alguns on sortia la Blake Waterstone, però en cap moment no vaig veure que se la relacionés per a res amb el Sirius.

—Vaja —va fer l’Alice, desinflada—. Pensava que havia trobat la manera d’esbrinar coses sobre ella...

—El que sí que vaig esbrinar és que durant la seva època a Hogwarts, el Remus estava enamorat d’ella.

—De la Blake? —es va estranyar de sobte el Frank—. El Remus estava enamorat d’ella quan era la nòvia del Sirius?

—No semblava ser res de res del Sirius, en aquell moment —va dir el James—. Més aviat sembla com si fos el Sirius, qui hagués anat darrere d’ella un temps després. Però em sembla molt estrany. Seria com si ara jo...

Va callar de sobte, però el Frank va entendre de seguida què era el que volia dir. Seria com si el James es posés a sortir amb la Geena quan sabia perfectament el que el Frank sentia per ella. Seria una punyalada a l’esquena.

—No sembla una cosa que faria el Sirius —va dir l’Alice al final, que també havia entès aquell silenci—. Segur que hi ha alguna mena d’explicació. Hi seguiré donant voltes.

—Voleu baixar a sopar? —va preguntar la Geena.

—Doncs la veritat és que estem tots aquí molt bé amb el brou —va fer el James—. Au, agafa’n una mica i uneix-te a la moda.

—Si ens veiés la McGonagall, fent popular la sopeta a l’hivern! —va riure l’Alice—. Però ja ens va bé. Crec quedemà necessitarem forces per a la formació aquesta...

 

* * *

 

Però l’endemà al matí no tenien pas gaires forces. Totes les proteïnes que els havia aportat la sopa de brou havien desaparegut de seguida durant la sessió de l’EM, que no per ser només de repàs els cansava menys.

—I a sobre la Lily va tenir la barra de no presentar-s’hi —va remugar el James, mentre tots quatre Magatotis baixaven cap al Gran Saló, on s’impartia la classe d’aparetratge a les onze del matí—. No tinc ganes ni de fer la sortida a Hogsmeade d’aquesta tarda...

—Frank! Frank! —va cridar una veu que venia de darrere d’ells, i el Frank es va donar la volta.

Era la Martha Rivendell, que corria a corre cuita escales avall per atrapar-los. El Frank va fer un gest als magatotis perquè anessin tirant i es va quedar esperant la noia.

—Hola, que volia res?

—Mmmm... —va fer ella, enrojolant-se de cop i volta—. Que he pensat que ja que aquesta tarda volia anar-me a mirar discs a Hogsmeade i això... que potser tu... podries acompanyar-me i aconsellar-me i tal.

—Ah —va fer el Frank una mica sobtat.

Va notar que la seva consciència li clavava un clatellot metafòric i es va adonar que potser el que li estava demanant la Martha era alguna cosa més que la seva opinió sobre música.

—Tota la tarda? —va demanar el Frank, per mirar d’assabentar-se’n una mica de què anava allò.

—Bé —va fer la Martha, acalorada—. Doncs, sí, si vols sí. És que he pensat que... Com que veig que la Geena està amb el Diggory i que heu quedat que sou amics... Doncs que potser a ella no li fa res que tu i jo... o sigui, que si no tens ningú més amb qui anar-hi ja, i tens ganes de sortir amb algú amb algun cop doncs...

—M’agradaria molt anar-hi amb tu, aquesta tarda —va dir el Frank amb un somriure.

—Ah sí? —va fer la Martha, que s’havia quedat sorpresa i tot.

—Sí, i tant —va assentir el Frank—. Quedem al vestíbul a les tres, després de dinar?

—I tant! —va exclamar la noia, radiant—. Bé, doncs, que vagi bé la formació aquesta d’aparetre... sort!

El Frank es va quedar mirant com la Martha se’n tornava escales amunt, sorprès de com de bé havia anat tot plegat. Tenia ganes de sortir amb alguna noia, i apa, ja li demanaven i tot! I la Martha era força simpàtica i tenia la pell clara i els cabells foscos i no es feia pas de mal veure.

Així que se’n va anar tot cofoi cap al Gran Saló, on ja va veure que ja hi havia els seus amics i pràcticament tots els altres companys del seu curs. També hi havia el seu pare, el professor McMillan, la professora Sinistra, el McNair (els quatre caps de residència) i un home esquifit que semblava molt nerviós, que devia ser l’enviat del Ministeri per formar-los. Tot ell era grisenc, tant el seu cabell canós, com la túnica que duia, com la seva pell, més aviat malaltissa, i recordava lleugerament a una fura, pels moviments fonedissos que tenia.

Les taules havien estat arraconades al fons de tot de la sala per donar-los espai, i el Frank se’n va anar cap al racó on hi havia els seus amics.

—Què volia la Rivendell? —va demanar-li el James.

—Demanar-me una cita per aquesta tarda —va dir el Frank amb superioritat.

Les noies se’l van mirar enriolades.

—I li has dit que sí? —es va sorprendre l’Alice.

—Nois, per favor! —va exclamar el Neville— ja sé que això no puntua, però us hi jugueu el carnet d’aparetre! Parem atenció una estona, siusplau?

L’home menut de la conselleria, va avançar i es va presentar.

—Bon dia, em dic Guil Esmuny i durant les properes setmanes seré el vostre instructor d’aparetratge fins el dia de l’examen d’aquí a dotze setmanes, i segur que aleshores estareu en condicions de passar-lo. La director McGonagall ha estat tan amable de retirar l’encanteri antiaparetratge en aquesta sala perquè puguem practicar. Ara m’agradaria que us disposéssiu tots a una distància d’uns dos metres entre els uns i els altres.

Tots es van afanyar a dispersar-se per la sala, mirant de quedar a la vora dels seus amics. El Frank va aconseguir quedar a l’esquerra de l’Alice, i darrere la Geena, amb el James una mica més apartat cap enrere. Aleshores el senyor Esmuny va fer un cop de vareta i davant de tothom hi va aparèixer un cercle dibuixat a terra.

—El que heu de recordar a l’hora d’aparetre —va explicar—. Són les tres D: destinació, determinació i deliberació. Primer pas: concentrar el pensament en la destinació, en aquest cas, l’interior del cèrcol. Segon pas: sentir la determinació d’ocupar l’espai observat, heu de sentir com l’anhel s’apodera de tot el vostre cos. Tercer pas: girar en rodó deliberadament, i sentireu com si caiguéssiu al buit. Així!

El senyor esmuny va fer una volta com un ballarí, amb els braços estesos elegantment i va desaparèixer en una fumerada. Al cap d’un segon va aparetre al costat oposat de la sala.

—Preparats? Va, ara vosaltres! —va dir alegement, i tots els alumnes es van mirar amb horror—. Un... dos... i tres!

El Frank va mirar el seu cèrcol. Es va concentrar... va girar... i per poc no va caure, però seguia al mateix lloc que abans. Un mica avergonyit, va mirar al seu voltant, però a ningú no li havia anat gaire millor. L’Anne Boot havia quedat asseguda a terra amb les cames entortolligades. L’Alice tenia una cama enlaire, i el James ni tan sols havia fet la volta, només es mirava el cercle amb escepticisme.

—No passa res! —va dir el senyor Esmuny—. És normal, la primera vegada. Va, ho tornarem a intentar!

Mitja hora més tard tots seguien igual. El més emocionant que havia passat havia estat quan el Mike Abbot havia donat la volta sobre si mateix amb tanta força que s’havia entrebancat i havia caigut de nassos a terra. El Frank ho havia provat una vintena de vegades, ben concentrat, però no hi havia manera, cada vegada que intentava tancar amb ulls i donava la volta amb Deliberació es trobava exactament en el mateix lloc. A l’Alice, al seu costat, no li estava anant gaire millor, i veia que ja s’estava enfurismant. La Geena ho seguia intentant sense cap èxit, tampoc. El James havia desistit i s’havia assegut a terra a mirar què feien els altres.

El Frank ja s’estava mirant el seu cercle amb odi, quan es va sentir un CRAC i tot seguit, un crit de dolor que li va arribar a l’espinada.

—Hòstia, s’ha trostinxat! —va cridar l’Anne amb cara de pànic.

Era cert. La Geena havia fet un aparetratge parcial que no feia pas cap bona pinta. De sobte hi havia sang a tot el seu voltant. Part de seva la cama dreta, junt amb el peu, s’havia quedat al seu lloc, mentre que la resta de la Geena era a terra dins el cèrcol, cridant sense parar. El Frank va córrer cap a ella sense dubtar-ho, i li va agafar la mà amb força, i va veure que el seu pare i senyor Esmuny s’acostaven cap allà a tota pressa. Ni tan sols es va adonar que el Diggory també era allà agafant-li l’altra mà a la Geena, que no podia parar de cridar i plorar de dolor.

—Què li ha passat? —cridava l’Alice—. Què és, tanta sang, què passa, per què no la curen?

—Alice, corre a la infermeria i porta essència de murtlap, JA! —va cridar el Neville, i ella va sortir esperitada del Gran Saló, mentre ell feia unes maniobres amb la vareta que finalment ho va omplir tot de fum morat, es va sentir un espetec fort i de sobte la cama de la Geena era al seu lloc... però a ferida persistia a tot el voltant de la cama, i seguia sagnant.

—És la primera vegada que em passa això a classe —va dir el senyor Esmuny, eixugant-se la cara amb un mocador, tot nerviós—. Alguna vegada algú s’havia desmembrat, però no pas d’aquesta manera, per entremig de la carn i les venes...

La Geena seguia xisclant de dolor i el Frank va sentir que se li empetitia el cor de veure-la d’aquella manera. Tan de bo es pogués canviar per ella! Però li va semblar que no era adequat quedar-se allà fent el mateix que el seu xicot, així que es va apartar una mica i va deixar que el Diggory li amanyagués els cabells i li murmurés paraules reconfortants mentre esperaven la poció.

—Es posarà bé, oi? —va demanar el James—. La setmana que ve tenim partit!

I en aquell moment, sense ni tan sols se conscient del que feia, el Frank es va aixecar de terra d’una revolada i li va clavar un cop de punt al James que li va trencar el nas.

—Argh, collons! —va cridar ell, tapant-se’l amb les mans—. Era un broma!

—Frank! —va cridar el Neville enfadadíssim—. Es pot saber què fas? I tu James, tingues una mica de respecte! Deu punts menys cadascun! I on és l’Alice?

—Vaig, vaig, vaig! —va cridar ella, corrent cap a dins del Gran Saló amb una ampolla de contingut violeta a la mà.

El Neville li va arreplegar de seguida i va començar abocar-ne el contingut sobre la cama de la Geena, que es va anar recomponent mica en mica i traient fum per algun curós motiu. Tots s’ho van mirar amb els ulls com plats. L’Alice va veure el James de cua d’ull que també estava sagnant, pel nas.

—James, què t’ha passat?

—El Frank, ha passat —va respondre ell—. No es pot dir res!

—Calla, coi, ara t’ho curo —va remugar el Frank, que encara patia per la Geena—. El proper dia et fots les bromes per on jo sé.

Deu minuts després la Geena ja tornava a estar sencera, però amb la cama envermellida i a pell viva. L’havien fet seure en un racó i el Neville li havia dit molt clarament que fes deu dies de repòs absolut, cosa que no havia agradat gens al James, que en el fons no havia estat tan de broma com havia fet creure. L’Ephran Diggory s’havia assegut amb ella i li acariciava la mà tendrament, i el Frank s’ho mirava des de lluny.

Quan es va acabar la sessió, no s’hava trostinxat ningú més, però tampoc no havia passat res més d’interessant. Ningú no havia pogut aparetre, però això no va fer baixar els ànims al señor Esmuny, que es va acomiadar d’ells tot satisfet i els va dir que els veuria el següent dissabte.

El Frank, el James il’Alice se’n van anar cap on hi havia la Geena amb l’Ephran, per acomapnyar-la entre tots fins a la sala comuna.

—Com estàs? —li va preguntar l’Alice, mossegant-se un llavi—. No m’he atrevit a aparetre durant la resta de la classe, per por que em passés el mateix.

—No crec —va dir la Geena, amb la cara encara pàlida però definitivament molt millor aspecte—. És que quan he girat m’he entrebancat, m’he distret i crec que he aparès del pànic.

—Pel que han dit no és gaire usual —va dir el James, i entre ell i l’Ephran la van ajudar a aixecar-se—. Bé, doncs aquesta tarda res de Hogsmeade, ens quedem a la Sala Comuna jugant a escacs i practicant una mica, que no sé vosaltres, però jo vaig perdudíssim amb Transfiguració.

El Frank es va rumiar si deixar plantada la Martha. Definitivament preferia quedar-se amb la Geena, però ja estaria ben acompanyada amb els seus amics, i no començava gens bé si ja deixava plantada la seva primera cita. Així que se li va acudir una idea millor.

—Ja que la Geena no es podrà moure —va dir—, poseu-vos guapos pel vespre, que tenim festa.

—Ah sí? —es va sorprendre l’Alice—, i com és que me n’assabento ara?

—Perquè ho acabo de decidir.

—I com penses muntar una festa per aquest mateix vespre? —es va estranayar la Geena.

—Oh, tinc minions nous —va somriure el Frank quan van arribar al vestíbul—. Observeu: Sandy! Eh, Sandy!

La noia de cabell panotxa de cinquè, que havia estat la tarda anterior amb el Frank i el seu club de fans, es va sorprendre que el noi li parlés directament i va córrer cap a ell, entre afalagada i encuriosida.

—Aquesta tarda a les nou, festa a la sala comuna de Gryffindor —va informar-la ràpidament el Frank—. Ja que avui aneu a Hogwarts tu i les tevés amigues, us podeu encarregar de comprar decoracions, begudes i el que calgui? Jo me n’encarrego de la música. I ja parlaré amb els elfs perquè ens portin alguna cosa per picar, també. Em passeu la factura i jo ho cobreixo tot, d’acord?

—De veritat? —va fer la noia emocionada—. Molt bé, ara els ho vaig a dir a les altres! Compta amb nosaltres!

I se’n va anar tota animada.

—Caram, que bé que us ho munteu —va dir l’Ephran Diggory amb un posat impressionat—. No te’ podies encarregar tu, per això, Longbottom?

—No, jo tinc una cita —li va deixar anar ell, altivament.

 

* * *

 

I quan van arribar les nou del vespre, el James i l’Alice estaven fascinats amb la megafesta que havia muntat el Frank a la Sala comuna. Menjar, beguda a grans quantitats (per a nens i per a adults), garlandes daurades que levitaven per tota la sala, bona música que ressonava per totes bandes i, damunt de la taula principal i envoltat de noies, el Frank, rei absolut de la festa, que entretenia la multitud i ballava amb tothom amb la seva copa a la mà.

—S’ho està passant pipa —va dir la Geena amb un somriure, observant-se’l des del sofà amb la cama enlaire.

—Ja li tocava —va assentir l’Alice, alçant la seva copa.

—Sí, prefereixo mil vegades veure’l així que no pas tancat a l’habitació… —va comentar el James—. Sabeu que mentre dinàvem tres noies més li han demanat anar amb ell a Hogsmeade aquesta tarda? S’haurà de comprar una agenda!

—Però d’on han sortit, ara, tantes noies? —va preguntar la Geena, sorpresa.

—D’on sempre —va respondre el James, encongint-se d’espatlles—. El que passa és que el Frank era més o menys sagrat perquè tothom esperava que sortíssiu junts vosaltres dos… Però bé, ara que tothom sap que ell s’ha declarat i que heu quedat només com a amics i que ell és al mercat… doncs se’l rifen!

—Jo me n’alegro molt —va dir l’Alice, fent un glop a la seva copa (i en vista de com de contenta estava, no semblava precisament batut de bescuit, el que bebia) —. Ara, com se m’enamori d’alguna idiota l’ompliré a cops. Ara em tocarà vigilar que cap meuca no se li acosti…

—Ohh, faràs de germana protectora? —va riure el James.

—No riureu tant quan comenci a interrogar ties a la tassa del váter —va dir l’Alice i es va deixar caure en una butaca, apurant el contingut de la copa—. Quina bona festa! I això que és improvitzada! Espera’t a la de la semana que ve, que serà el nostre aniversari! Hip!

—James, James, James! —va cridar la Lily, que es va acostar corrent cap a ells amb cara d’excitació i felicitat totals—. És veritat que la Geena s’ha fet molt mal? A veure, a veure… Ohhhhh, és terrible! Vaaaaaja, sembla que algú l’haurà de cobrir com a encistelladora, no? Una pena, és clar, però què hi farem…!

—No me’n facis penedir aquest cop —va dir el James, posant els ulls en blanc i la Geena es va posar a riure.

—Al final acabaràsh jugant tots els partits, ehhh? —va dir l’Alice amb un somriure tort i els ulls brillants.

—Mira qui està bebent de més, ja! —va riure el James, ajudant a l’Alice a incorporar-se—. On vas, així?

—Tinc pipí —va dir ella solemnement.

—Gràcies per la informació… —va fer el James, fent rodat els ulls—. Rose! Andrea! Acompanyeu a l’Alice al labavo, siusplau? I vigileu que no hi caigui a dins!

La Geena va mirar al seu voltant, divertida. Havia passat una estona horrible aquell matí a la formació, però el Frank havia aconseguit alegrar-li el dia amb allò. Per un moment va creuar la mirada amb la d’ell, que ballava damunt de la taula amb tres noies a la vegada. El Frank li va somriure i va alçar la copa en la seva direcció. Ella va fer el mateix, rient, i se la va acabar d’un glop.


Llegit 610 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris11/11/2014 a les 10:29:32
#25270Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola, gent!

Perdó, ja sé que hauria hagut de publicar ahir, però vaig tenir un dia mogudet i no vaig tenir temps! Pe`ro bé, aquí el teniu aviadet i pel matí! ^^

Primer de tot, el títol. Segurament n'heu sentit a parlar abans, The Great Gatsby, de F. Scott Fitzgerald, 1925. És la història d'un noi jovenet que coneix al misteriós Gatsby, un galan que sembla que té molts diners, una mansió que t'ho flipes i se la passa fent festes i degenerant-se. Suposo que veureu que ara el Frank s'ha convertit en el nou Gatsby de Hogwarts! (Millor així que no pas arrossegant-se per les cantonades com una ànima en pena!

I bé, a comentar. Classes d'aparetre, un accident maco, maco de la Geena, la Lily que torna a jugar el següent partit... I la tornada de les del club de fans, que algú m'havia preguntat si les tornaríem a veure!

Apali doncs, a comentar molt! Sé que tinc algun comentari pendent al capítol anterior, ara el responc!

I NO US OBLIDEU DE PASSAR PER LA WEB EL DIVENDRES! COMENÇA UNA NOVA AVENTURA!

CRÒNIQUES DE HOGWARTS, PRÒXIMAMENT!




Cassandra Ross Anònim11/11/2014 a les 16:21:54
#25272Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M'ha agradat molt, el capítol! El títol trobo que està molt ben trobat, felicitats! Com t'ho fots que sempre trobes títols de llibres que lliguen amb el que escrius? Què fas primer, el títol o el capítol? M'ha semblat interessant la tornada de les del Club de Fans, ja es podria dir que m'havia oblidat d'elles, la veritat. El cognom de la Rivendell m'ha fet gràcia per les seves connotacions al Senyor dels Anells... No sé si n'he d'esperar alguna cosa bona, de tot això. Déu meu, quin accident que ha tingut la Gee! Bé, d'aquesta manera la Lily ha aconseguit el que volia, oi? Suposo que el partit de la setmana que ve no acabarà normal. Oi? Ostres, la Lily que no ha anat a la reunió de l'EM! xD Crec que s'hi hauria de trobar una solució, no creus? Hahahaha. No sé què més dir-te, la veritat! ins a la pròxima!

Petons.< /p>

Cassie.

PSD—. Yeah, aquest divendres comença "Cròniques de Hogwarts"!. Sigues puntual! Saps a quina hora ho pujaràs? Es que tinc unes amigues que volen que les avisi, per saber-ho :D

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris11/11/2014 a les 16:32:54
#25273Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cassandra Ross: Hola! Hahahaha, pel que fa als títols primer em penso una l'argument, del capítol, llavors busco algun títol que hi lligui, i llavors em poso a escriure el capítol i, si puc, durant el capítol intento manegar-m'ho per fer alguna referència o bé alguna escena per acabar de lligar-ho, hahaha! Per exemple, aquí la festa ha estat un retoc final per acaber de fer el Frank ben Gatsby. 

La Martha només es diu Rivendell perquè m'agrada com sona, però és descendents d'elfs ni res d'això! XD

I l'accident de la Geena, bueno, em sembla guai que hagi passat algun desastre a la classe d'aparetratge, pe`ro principalment volia que la Lily jugués a quidditch, així que havia de lesionar algú! I el partit la veritat és que encara no el tinc pensat, així que no sé què hi passarà! I no, se salta l'ED perquè el James i l'Albus no sàpiguen que té la vareta trencada XD Aviat tindrà un capítol propi, la Lils! ^^

PS: Suposo que penjaré cap al vespre... Si tinc tots els pròlegs el dijous, probablement penjaré el divendres al matí, però si hi ha gent que me'ls envia el mateix divendres, doncs esperaré fins la nit... depèn de la gent que falta! 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris11/11/2014 a les 22:33:45
#25275Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Aiiiiiiiiiiiiiiiii pobra Geena! M'ha fet mal només de llegir-ho! Quin mal rotllo, pobreta! Sort que ho han pogut arreglar... si és que primer fas tot allò dels vlads perque la Lily pugui dir "Expulsiarmus", i ara això perquè pugui jugar al partit. La Lily ja et pot anar començant a adorar per com la cuides xDDD

Yaaaaay, les del club de fans! No semblen tan insuportables com les recordava... De fet, a banda de la seva obsessió, se les veu simpàtiques i tot. Però mai se sap amb què poden sortir, vés a saber si començaran a fer vudú a les altres noies de l'escola hahha I Déu n'hi do que suelto que està el Frank, jo pensava que al principi estaria una mica tímid, però que va... S'ha de reconèixer que la relació que té ara amb la Geena és maca, perquè es continuen tenint confiança i tot i la confessió (o potser gràcies a això), jo diria que estan més units que abans que la Geena sortís amb el Diggory.

Buh, i el Frank trencant el nas del James? El James m'ha recordat l'Albus quan no s'enterava que el que deia no era apropiat en aquell moment hahaha Tinc moltes ganes de tenir capítol de la Lily, que estic molt curiosa per veure com està portant això de la vareta trencada. Perquè els profes se n'han d'haver assabentat sí o sí, és estrany que el Neville no n'hagi dit res al James o l'Albus.

The Great Gatsby! He de reconèixer que aquest no l'he llegit (el curs passat el van posar de lectura obligatòria al meu curs per tothom menys pel meu grup hahaha) però el tinc pendent. A la llaaaaaarga llista.

ALBUUUUUUUUUUUUUUUS I SLOAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAN.

Fins el pròxim!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris12/11/2014 a les 09:07:35
#25276Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Hola! Hahahaha, la Lily no sé si deu estar gaire contenta amb mi... bàsicament l'únic que faig és posar gent en perill... per després posar-la a ella en més perill XD I sí, a la G li ha fet molt de mal... recordeu quan es va trostrinxar el Ron al setè llibre, que li queda el braç fet un nyap i estan tots tres uns quants dies sense moure's de lloc? Representa que li passa el mateix però a la cama.

Les del club de fans no són pas desagradables... el que passa és que són una mica monotemàtiques, i la Rose i l'Andrea es van cansar una mica d'elles, al final. I són unes xafarderes, evidentment, com ja hem vist. Però no són mala gent, al cap i a la fi, són fans dels magatotis! M'ha encantat això de fer-se voodoo les unes a les altres HAHAHAHAHA no t'estranyo que ho posí, és boníssim! I sí, la relació d'ara entre el Frank i la Geena és bonica. I crec que ho serà més, sobretot perquè la Geena és conscient que faci el que faci el Frank ella va per davant de tothom. Té molt de poder XD

M'encanta la relació del James i es Frank, que es foten d`'hòsties quan es molesten però no passa res, un parell de retrets i "calla, coi, ja t'ho arreglaré" i apa, llestos. I el capítol de la Lily... serà el que ve no l'altre, em sembla. De fet tot el tema diabètic s'ha acabat  de moment (que ja tocava!) i ara venen capítols INTERESSANTS argumentalment parlant. El proper capi serà molt heavy, i ho aviso ja. Serà de l'Albus i el començaré avui, que ja m'he fet l'esquema mental. El de després serà de la Lily i començarem a descobrir cosetes sobre varetes.

Jo em vaig llegir The Great Gatsby a la uni, també! No em va agradar tantíssim com a alguna gent, la veritat, però està molt ben escrit, evidentment! ^^

Ja que el següent capítol serà de l'Albus majoritàriament, suposo que sortirà l'Sloan també... hi haurà alguna festa pel mig que monti el Frank, així que soposo que podran socialitzar una mica, hehehe. gràcies per comentar! Un petonet!




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris14/11/2014 a les 01:24:56
#25278Encara no he escrit cap fanfiction

Ostres, quin record més maco llegir això de les tres D de l'instructor Esmuny, ja no m'en recordava ^_^
 
Em sembla irrisori quan la Lily va a veure la Geena i diu que és terrible i que ara algú l'haurà de cobrir al quidditch (però quina pena el que li ha passat, és clar!) XD I ho has fet tot per a que ella pugui jugar? No se m'acut què pot passar-li de tant important en un partit... Hmm... Ais, jo ja estava malpensant que la Lily s'havia saltat l'EM per a estar més en forma a l'endemà, i després he caigut en la vareta. Com no em puc adonar abans d'aquestes coses? xD
 
M'encanten aquest tipus de frases que poses tot sovint: "Crec que demà necessitarem forces per a la formació aquesta... * * * Però l’endemà al matí no tenien pas gaires forces." És com, com que hi ha la separació de les estrelles aquestes vaig a seguir llegint convençuda que passarem a un altre tema, però no! xD I normalment m'agafa desprevinguda. I no sé per què sempre em fa molta gràcia. També m'ha fet riure lo de "et... et deixo aquí amb la... gent aquesta." XDD
 
El recoooooooooooord! El record de la Blake que es va quedar accidentalment a la motxilla de la Lily! Pensava que l'anaven a trobar en aquest capítol, quan ha sortit el tema! Uf, subidón d'adrenalina. Si em passa per això crec que si algun dia faig puenting explotaré de tantes hormones. 
 
Pensava que el Frank, a la classe d'aparetratge, com que tenia la Geena davant, es desconcentraria per ella a l'últim moment i acabaria aparetent-li damunt en una posició incòmode davant de tothom XD (ja em muntava la peli). És taaaaaant maco saber el que li va dir el Frank a la Geena que ella sempre anirà davant i veure les situacions que van passant a partir d'aquell punt...
 
Quan em poso a llegir un nou capítol teu, per mi és com un "bé, ara relaxa't i deixa't portar", com si em pogués permetre tranquil·litzar-me durant els següents minuts i deixar marxar la meva ment cap a un altre port, perquè confio en el teu art d'escriure i sé que quan l'acabi la meva ment tornarà intacta (o com a molt amb algun que altre trauma superficial per el que hi hagi llegit), però haurà estat fora de perill. No sé si s'entén gaire, però per mi té molt sentit. Que em tranquil·litzi és molt important per mi perquè acabo esgotada d'estar sempre lo contrari. Ja que s'acabarà la diabetis als capítols intento també posar-li un descans als comentaris a partir d'ara, promised. >.<
 
Ai si! Me n'oblidava, d'excusar-me per la meva ausència xd no he llegit fins avui el capi perquè m'ho vaig posar com una meta, com el premi a acabar d'escriure els pròlegs de l'ff que vindrà. I SÍ, EM VAIG PODER RESISTIR, jo encara estic sorpresa. I contenta d'haver-ho aconseguit! Lo bo és que ara m'hauré d'esperar menys fins dilluns ^^

PD: Com m'ho faig per acabar fent comentaris tant llargs? No és pas la meva intenció.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris14/11/2014 a les 11:00:50
#25279Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Arwen Black: Wiiiii! Ja t'esperava!

Sí, jo tampoc no m'enrecordava gaire, de les classes d'aparetre, així que vaig haver de repassar el Misteri del Príncep! XD

Hahahaha, en el partit no passarà res gaire important, però em fa gràcia que sin quererlo ni beberlo la Lily acabi jugant tots els partits, sense ser titular. Coses de ser de Gryffindor. I sí, s'havia salttat la reunió de l'EM perquè no té una vareta amb condicions.

T'agrada que enllaci paràgrafs de temes diferents? Hahaha, ho faig perquè la Rowling de vegades també ho fa, quan es canvia de capítol. Acaba amb una frase un capi, i el principi de la següent és d'enllaç. No sempre, de vegades. Hahaha, i el James que es refereix a les del club com "la gent aquesta!" XD.

I no, el record de la motxilla de la Lily encara no sortirà. Trigarà, trigarà. Però vull que ho mantingueu present i que no ho oblideu, perquè sortirà més endavant, així que suposo que n'aniré parlant de tant en tant.

 I, vaja, m'alegro que la fanfic t'ajudi a rel·laxar-te! De vegades la intenció és posar-vos nervioso, peròja em serveix que em diguis que t'aïlles i t'oblides de tot, no podria demanar res més! ^^
 
I m'alegro haver-te forçat a acabar d'escriure els pròlegs, espero que t'hagi ajudat, doncs. Sí, és una molt bona excusa, hehehe. I no pateixis per la mida dels paràgrafs, a mi m'encanten els comentaris llargs! ^^ Petons i avui ens veiem a la fanfic nova! pewfjvoierqnoìehjc0q3oirhno quines ganes!