Cròniques de Hogwarts - Pròleg (I)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 14/11/2014 a les 21:17:09
Última modificació 18/11/2014 a les 11:19:57
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


Pròleg (I)

Important! Abans de començar a llegir:

Aquest és un projecte conjunt d’unes quantes escriptores de fanfictions de la web. Tot i que penjaré sempre jo els capítols, no en seré sempre l’autora, sinó que anirem rotant. Aquest primer "capítol", però, veureu que és el pròleg de la història i l’hem escrit entretotes.

Cada escriptora controla i narra la vida de dos personatges i (deixant de banda aquest pròleg en què hi apareixen tots) cada capítol estarà narrat des del punt de vista d’un d’ells, però de manera contínua, així que la història anirà avançant.

Per posar una mica de context, és la història d’uns quants joves que estudien a Hogwarts, més o menys en l’època actual, però en una mena d’univers paral•lel, pel que no us espereu que apareguin personatges coneguts. Tret d’alguns personatges cànon, com els fantasmes o alguns treballadors de Hogwarts, tots els protagonistes de la història són inventats per nosaltres.

Esperem de tot cor que us agradi, i us faci tanta il·lusió aquest projecte com a nosaltres!

 

Autores:

marta_ginny

Arwen Black

Cassandra Ross

ginny_loovegod

hermione potter

Antares_Black

Mercè Granger

Agatha Black

I ara sí... seguiu llegint!

 

 

Pròleg

 

 

Erin River

 

Quan sona el despertador a les vuit del matí ja fa una estona que estic desperta, asseguda a la finestra de la meva habitació i fent poca cosa més que mirar com l’aigua xoca contra els penya-segats. No importa quants anys fa que vaig a Hogwarts; cada 1 de setembre em converteixo una boleta plena d’emoció.

Aquest pensament encara em ronda dins el cap mentre m’aixeco, vaig a la tauleta de nit i apago el despertador en forma de Mickey Mouse. Com sempre, a la meva companya d’habitació se li estan enganxant els llençols: Faig un somriure i la sacsejo suaument.

—Ei, Maggie —li dic, mentre li acaricio els cabells—. És hora de despertar-se. Avui comences l’escola!

La nena de vuit anys, però, triga una estona en dur-se una mà als cabells castanys i en obrir els ulls marrons. Fa cara d’emmurriada, com ja porta passant cada 1 de setembre des de fa uns quants anys.

—No vull començar l’escola, Erin! —diu, disgustada—. No m’agrada! I tu sempre em deixes per anar-te’n al teu internat. No és just! Passaran tres mesos fins que et torni a veure, i això si és que et dignes a venir per nadal!

Faig un somriure trist i l’abraço, notant com enfonsa el cap entre les meves espatlles. Cada any el mateix. Com tants altres nens al centre d’acollida on visc, la Maggie pateix per coses per les quals cap nen no hauria de patir mai, com ara quedar-se sola. Jo almenys vaig poder decidir marxar de casa: ella, com gairebé tots, s’ha vist abandonada. I cada 1 de setembre s’hi torna a trobar quan jo marxo a Hogwarts i ella ha de seguir anant a escola en aquest poblet d’Irlanda.

—Que no porto quatre anys enviant-vos cartes cada dia? —li dic, intentant animar-la—. Doncs aquest any també ho penso fer! Dues al dia, si em promets que m’escriureu vosaltres a mi també! Mira, tinc una cosa per tu —deixo anar com qui no vol la cosa, i somric quan ella em mira interessada, obrint la tauleta de nit i traient-ne un paquet embolicat amb paper vermell.

—Què és?

—Obre’l i ho veuràs —li dic, somrient—. Espero que així puguis seguir recordant la meva cara!

I, quan ella obre el paquet, no pot evitar deixar anar un Oh! de sorpresa. De seguida deixa anar el paquet i m’abraça, feliç.

—M’encanta! —crida, mentre m’abraça— Et penso enviar cartes tres cops al dia.

—L’he copiat de la foto que ens va fer Mrs. River a les dues fa unes setmanes —dic, agafant el dibuix emmarcat i assenyalant el bosc del fons—. És de la gimcana de les Maduixes que vam preparar, recordes? Poc després de fer-nos la foto vam haver de portar el Danny Bledsoe a l’infermeria perquè s’havia menjat la meitat del pastís ell solet! —dic, i totes dues deixem anar una rialla.

Des del retrat, els meus propis ulls verds em somriuen. La veritat és que, tot i que jo ja he complert els quinze anys, tampoc és que desencaixi gaire amb els altres nens al centre. Degut a la meva estatura i complexió, mai ningú no em posa més de tretze anys; i això que per la meva personalitat semblo una iaia! Somrient, em passo una mà pels cabells negres, que porto fins més avall de la cintura, i li ofereixo la mà a la Maggie per ajudar-la a sortir del llit. La meva pell pàl·lida, típica de qualsevol irlandès, contrasta amb la seva maneta morena, i això em fa somriure.

—En alguna de les teves cartes m’hauràs d’explicar com és que et pots posar morena al bell mig d’Irlanda —li dic, rient—. Però bé, aquí n’hi ha una que ha d’anar a Escòcia a pelar-se de fred. I tu has d’anar a l’escola a veure què pots aprendre! En tens ganes?

—Sí! —deixa anar, molt més contenta que quan s’havia despertat.

—Doncs vinga, a vestir-se i a esmorzar!

I miro com s’allunya, satisfeta d’haver-li pogut arrencar un somriure. "Ara a fer el mateix a Hogwarts!" Em dic a mi mateixa, i somrient, agafo el meu bagul i començo a arrossegar-lo fins al passadís.

 

 

Circe Black

 

—Senyoreta Circe! —em despera xisclant la veueta aguda de la meva elf domèstica—. Senyoreta Circe, ja són les vuit del matí! Llevi’s, senyoreta, o no podrà agafar el Hogwarts Express!

—Uf, una estona més, siusplau, Tink...

—Però la seva mare ja està molesta perquè no ha baixa vostè a esmorzar!

Uf. La mare de nou posant males cares. No importa com de bé em comporti, mai no és suficient per Lady Caroline. Així que, animada pel fet que no hauré d’aguantar més les seves crítiques durant uns mesos, em dirigeixo al bany i em fico a la dutxa ràpidament. La veritat és que ja tinc ganes de veure les meves amigues, l’Ethel i la Nina. A la resta de la púrria que corre per Hogwarts no, és clar, però procuro fer com si no existissin i que no m’amarguin la vida.

M’asseco el cabell castany i sedós ràpidament i me’l recullo en una cua alta, que em cau com una cascada per l’esquena. Decideixo maquillar-me una mica els ulls, que se’m veuen ara d’un verd brillant i profund.

Un cop a l’habitació, em vesteixo ja amb l’uniforme d’Slytherin. En teoria ens hauríem de canviar al tren per passar desapercebuts a King’s Cross, però prou dolent és ja haver d’anar a una estació plena de muggles com per a sobre haver de dur roba muggle. Per sobre del meu cadàver! Que ens hem trastocat o què? Si als muggles els molesta la roba màgica, que no la mirin; no és el meu problema.

—Tink, em podries baixar el bagul amb màgia, siusplau? —li demano amb un somriure—. Jo encara no en puc fer fora de Hogwarts!

La Tink assenteix efusivament i, fent petar els dits, fa levitar el bagul cap al pis de sota, on hi ha el vestíbul. Normalment tracto als criats de la casa de manera bastant més freda (la mare sempre diu que no està bé fer creure als servents que estan al mateix nivell que un), però la Tink no és només una servent: és la meva pròpia elf domèstca, la meva confident, gairebé una amiga. Pel que a mi respecta, està molt per sobre dels altres servents de la mansió.

Quan arribo al menjador, faig un petó al pare, que llegeix el diari i dic un "bon dia" general a la sala.

—Fa vint minuts que t’esperem! —es queixa la mare, a l’altra punta de llarga taula del menjador, mentre jo m’assec i agafo el plat que m’ofereix la minyona (Sarah? Sally? Bah.)—. No és gens de bon gust fer esperar!

—Deixa-la, Caroline —intervé el pare—. La Circe havia de preparar les coses per anar-se’n a l’escola, oi? Princesa, l’Alfred ja t’espera a la limusina per dur-te fins a Londres.

—D’acord, gràcies —li dic amb un somriure.

El pare sempre està de part meva.

—Ens farà anar malament a tots, aquest retràs —continua queixant-se la mare, dirigint-se al meu pare com si jo no hi fos—. El teu germà i la Medea arribaran aviat i hem de tenir la casa arreglada!

Ah, els tiets. La tieta Medea sempre es posa d’un humor de gossos l’u de setembre. Li recorda a la seva filla, o la seva ex-filla, més aviat. Sempre diu que va morir fa cinc anys. Lamentablement per a mi, no és cert del tot. Avui me la retorbaré a Hogwarts, i és el que menys m’agrada de tornar a l’escola. Aquest any no n’hi deixaré passar ni una, a la descastada dels nassos.

Un quart d’hora més tard, ja sóc a la limusina, i faig adéu amb la mà al pare i la Tink, que m’han vingut a acomiadar a la porta principal. Els trobaré a faltar. Però ara m’he de focalitzar en el que m’espera, així que em poso còmoda al seient i somric per a mi mateixa. He decidit que aquest serà el meu any.

I quan he decidit alguna cosa, res ni ningú no pot aturar-me.

 

 

David Gallagher

 

Afores de Londres, carrer ni número que no diré perquè quan em faci famós les fans ho voldran saber i no vull que m'assetgin tant, set de la matinada. Tranquil•litat, però de sobte...

—HEEEEEEEEEEEEEY HOOOOOOOOOOOO LEEEEEEEEEEEEEET'S GOOOOOOOOOOOOOOOOO! —crida com a crit de guerra el pare, i tot seguit, tot el que se senten són riffs i acords de guitarra, cops de bateria i línies de baix.

I així, amics, és com em desperto cada dia. D'una forma molt anarquista. Despertadors? Mòbils? Ni de broma, són pels cursis conformistes, amb les seves cançons poperes, despertar-me escoltant el grup del pare és molt millor (encara que desafinin una mica).

Em quedo al llit, fent el gandul una estona, tot i que sé per experiència que el pare seguirà assajant fins passada l'hora de dinar. Per sort, o per desgràcia, avui no hauré d'aguantar tot el concert. Ni n'hauré d'aguantar cap en els següents mesos. Per què? Senzill, Hogwarts. Avui com cada 1 de setembre des de fa sis anys, m'he n'aniré a l'andana 9 i 3/4, agafaré el tren, i em quedaré en aquell castell on ensenyen màgia durant tot un curs sencer. Almenys aquest curs no será tan terrible com l'anterior... GNOM, GNOM, una de les coses més odioses del món! I mira que vaig intentar que els meus companys s’unissin a la revolució amb mi i no fessin els exàmens, però ni cas, sobretot els Ravenclaw. Controlats pel ministeri! El pitjor és que jo també em vaig veure obligat a fer-los, sense estudiar ni res, però no em van anar tan malament... en vaig aprovar cinc, que està bé. A més, els músics de rock n' roll, la majoria ni acaben l'escola, tsk, perquè necessitaré jo els refotuts GNOM?

Bé, quedar-me al llit maleint els GNOM no em servirà de gaire, més contant que el tren camí a Hogwarts surt a les onze, i em du dues hores arribar amb el bus a l'estació. Els pares, dur-me en cotxe? Massa ocupats tocant (i bevent), i per una moto no hi ha diners, així que, bus. I encara em toca vestir-me, berenar, dutxar-me... i preparar la maleta. Se suposa que els bons nens ho fan el dia abans, però ahir estava taaaaaaaaaaaaan cansat... que en fi, total, tinc temps.

En una hora ja m'he vestit, dutxat (que al contrari del que puguin pensar les repipis aquelles d’Slytherin, jo sí que em dutxo, això ho vull deixar clar) i he berenat. O bé, una i mitja. Dues. Però és que a la dutxa em dóna per cantar, aprofitant que puc fer-li els cors al pare, sense necessitat de posar la radio, i passa el que passa. I a l'hora de berenar tenia un gran dilema, volia ous, però em feia mandra cuinar. I bé, vestir-me... en això no he gastat gaire temps. Texans romputs, camiseta dels Sex Pistols, botes militars, jaqueta amb xapes d'anarquia i punt. Ara ve el més difícil; l'equipatge. Bé, dels llibres està clar, només he d'agafar els de les cinc matèries que vaig aprovar, que són les úniques que he triat. El problema és triar si m'enduc el baix o la guitarra. Molt dur és que no càpiga cap dels dos al bagul i l'únic que pugui dur sigui el que m'he de penjar a

l'espatla. Tot i que sempre m'acabo decantant per la guitarra. El següent és triar quins discos m'he n'he d'endur. Si, sé que pareix ridícul, perquè a Hogwarts la tecnologia muggle no va bé... Però mai se sap, potser aquest any ja han acceptat la meva proposta d'equipar totes les sales amb reproductor de CDs per començar a inculcar-los bona música als de primer! Que després es posen a escoltar a Justin Bieber i passa el que passa, que es tornen com l'Earl, la Black (la d’Slytherin, l'Agatha mola) i la Bellamy. En fi. Aquestes ja són un cas perdut, no es pot fer res més.

Unes hores després, amb els discos triats i l'equipatge fet, em pujo al bus per anar cap a la parada, per començar un nou any a Hogwarts.

Un nou any interessant, d'això n’estic segur, en el que per fi podré formar una banda amb condicions.

 

 

Angela Darling

 

Bip. Bip. Bip. Bip.

Cloc.

Tictictictictictictictic!< /p>

Cloc.

Ninooninoooninooooo

Cloc.

"When I feel heavy metal, woohoo! I like pins but I’m needles, wooh – "

Cabrejadíssima, agafo el despertador-ràdio de floretes i l’estampo contra la paret. Aquest cop, el "Cloc" és força més sonor que els anteriors, però adormida com estic no hi paro massa atenció i segueixo dormint.

Però sembla ser que el destí vol que m’aixequi.

—MAMAAAAAAAA QUE FARÀS TARD!! —crida una veu des del passadís. Tot seguit la porta s’obre d’una revolada i una noia de setze anys ja vestida, maquillada i pentinada entra i es tira sobre meu.

Els seus cabells castanys em fan pessigolles en tocar-me la cara, de manera que acabo obrint els ulls.

—Wendy, surt de sobre, siusplau, que ara peses força més que quan eres un fetus —li deixo anar, de mal humor—. Què és això que dius que faig tard? Són les sis menys vint.

—No, mama, són les set i deu...

—Wendy, sé quina hora és! Tinc programat el despertador de floretes perquè soni un cop a les sis menys vint i un altre a les sis menys quart. Només ha sonat un cop, així que són les sis menys vint!

La Wendy, rient per sota el nas, s’asseu al meu costat com qui vol confortar un boig i clava els seus ulls en els meus. Bé, hauria de dir que clava els meus ulls en els meus, ja que aquest parell de zafirs són part de la meva meitat de material genètic. A la seva mà hi té un embalum rosa que no reconec.

—Vols dir aquest despertador de floretes? —diu, engrescada, i m’ensenya l’embalum amb la pantalla trencada i cables penjant—. Has fet marques a la paret i tot. Els altres han sobreviscut, si et serveix de consol!

I aleshores és quan em vé a la ment tot el que ha passat fa una estona. Em pensava que ho havia somniat...! Avergonyida, miro el terra, que és ple de despertadors que he llançat: el vermell pelut, el que té forma de mico, el de la foto de Charlie’s Angels... Mare meva. Cada dia estic pitjor.

—... I ara quina hora és? – deixo anar, tímidament. Això que la teva filla adolescent t’hagi de cuidar d’aquesta manera no pot ser bo per la reputació d’una.

—Les set i quart. Jo de tu em donaria pressa, mama, has de ser a la reunió d’inici de curs en deu minuts!

Deu minuts... Em destapo d’una revolada i corro cap a l’armari. Començo a agafar roba i a treure-la de qualsevol manera, agafant el primer conjunt acceptable que trobo.

No és que sigui un desastre. Normalment no ho sóc. Però sí que haig de reconèixer que la meva filla és força més responsable que jo... Com a mínim, és més responsable del que jo era quan tenia la seva edat i la vaig tenir a ella. Gràcies a Déu que la tinc, tot i que no la vegi la major part de l’any.

—Ja saps com aniràs a l’escola, aquesta tarda? —li dic, mentre em pentino a corre-cuita els cabells castanys que se m’han eriçat per les presses. Amb la son, no se m’acudeix que podria canviar-los amb el meu do de metamorfomaga.

—Sí —respon ella mentre encén la cafetera, tan tranquil·la (Com es nota que no comença l’escola fins demà!) —. El Bonny, un dels elfs domèstics s’ha ofert a fer un aparetatge fins allà.

—Ah, perfecte! —li dic, satisfeta—. Sempre prefereixo que no hi vagis sola, aquell internat està massa apartat de la societat. Dinem juntes abans de que marxis, llavors?

—Diu la dona que ensenya a Hogwarts! —riu la meva filla—. Sí, em dóna temps. Fins i tot podríem veure The Shining, si dinem ràpid!

—Perfecte —dic, somrient, i l’abraço per darrere. La trobaré tant a faltar...

La Wendy em correspon a l’abraçada, però em fa una cara de circumstàncies.

—Mama —i, amb el to de veu que qualsevol altra persona faria servir per dir "S’ha mort la iaia" o "El món s’acabarà aquest dilluns", deixa anar—: no queda cafè.

Així que seria un d’aquells dies.

 

 

Mutatio Papilio

 

Caram, aquesta ploma ja no suca...

Aparto la ploma despuntada i en suco una altra al tinter.

Cal que tingui clars els alumnes nous d'aquest any i els temes del quals cal parlar a la reunió d'inici de curs. Encanto la ploma amb un cop de vareta, i deixo que continuï escrivint tota sola. Em fico la mà a la butxaca de la túnica i en trec el meu rellotge d'argent de set agulles. Ara em diu que són les set del matí i tres minuts; que manquen exactament vint-i-set minuts per la reunió; que la tenim a la sala de professors i que trigaré quatre minuts i trenta-dos segons a arribar-hi; amb dos minuts de marge si fos el cas que trobés retencions a les escales mòbils.

Faig un repàs de tots els estudiants. Sembla que aquest any caldrà que ajuntem les quatre residències en una sola classe. És una promoció de pocs alumnes...

Un quart i mig de vuit. Em fico un caramel d'anís a la boca. Potser ja és hora que en faci via. Tanco la tapa del rellotge, pujo un moment a l'habitació i em planto davant del meu espill. Veig un rostre prou acceptable, però no m'hi puc presentar sense uns quants retocs. Assajo petites expressions que puguin dissimular les meves arruguetes, em recol·loco l'agulla del monyo i em poso una gota de perfum d'anís al coll.

Refaig les escales cap al despatx, no sense agafar un grapat de caramels d'anís, naturalment. Amb tots els pergamins que necessito i la vareta, em dirigeixo al final del passadís. I, com era d'esperar, les escales mòbils em fan la murga. Fan un gest de voler-se moure i, efectivament, es posen a sobrevolar l'ull de les escales al seu antull. Agafada a la barana amb una mà, esbufego esperant que s'encaixin al replà d'algun passadís.

Ja n'hi ha prou!, exclamo en el meu interior, contenint-me de deixar anar cap crit queixós.

Immobilus!

Les escales s'aturen en sec i m'afanyo a trobar terra ferma. Torno a treure el rellotge de butxaca. Falten tres minuts per dos quarts. Em somric i, després de travessar el passadís de la planta baixa, em planto a la porta de la sala de professors en el moment junt. Una ha de ser correcta i puntual.

Les dues gàrgoles parlants, visiblement restaurades amb màgia d'un tros de cara i de les ales, se m'inclinen amb la mirada distant, però no diuen res. Dos quarts de vuit en punt. Faig dos trucs a la porta i espero que algú em doni permís per entrar-hi.

—Endavant, passeu! —diu la veu espurnejant del senyor director.

Entro a dins i saludo el director i un parell de professors més que ja han arribat. Abans d'hora, per cert...

La sala de professors és una habitació llarga i estreta, amb tot de fulloles desnivellades a les parets. Al bell mig de la sala, hi ha una taula rectangular que s'allargassa fins al fons, al voltant de la qual s'hi apleguen un conjunt de cadires de noguera. Sec en unes cadires i, mentre esperem que vagi arribant la resta, estenc els meus pergamins en poc espai i admiro l'enorme làmpada d'aranya, proveïda d'una colla d'espelmes flotants, que presideix l'audiència.

La porta es va obrint intermitentment. Em fico un caramel d'anís a la boca, i em poso una mà sobre el rellotge d'argent que tinc a la butxaca, però no el trec. No suporto que la gent arribi tard, ni tampoc que vagi entrant amb comptagotes. Provo de calmar-me, i de sobte se senten uns nous passos que s'atansen. Són unes passes gens uniformes i, a mesura que vénen cap aquí, sento que van acompanyades d'un taral·lejar panteixant de fons...

Repasso els presents, que es troben ficats en la remor de, com a mínim, vint converses diferents, i adverteixo qui és la persona que manca ...

—Ja... ja arribo, ja arribo... —sona una veu acolorida, esbufegant des de l'altra banda de la porta.

Amb una exhalació, els dos batents de la porta s'obren de bat a bat i no puc evitar de fer un bot quan es confirma la meva sospita, aquí present:

—Ja podem començar! —exclama fent una riallada innocentona, amb la qual ella deu considerar que s'excusa—. L'Angela ja és aquí!!

 

 

Ethel Earl

 

Sé que no puc ignorar més que l'elfina m'està intentant despertar. Obro els ulls i me la trobo mirant-me quan me'n recordo que sí, que avui per fi comencem una altra vegada Hogwarts. Cinquè. Els G.N.O.M. Serà un curs una mica estressant. Però suposo que també molt interessant.

—La Dinnah anuncia a la senyoreta Ethel que l'esmorzar està a punt.

—D'acord. Et pots retirar. —I ella se'n va mentre jo m'aixeco.

Contemplo amb un cop d'ull la meva habitació, que fa les mateixes mides que la de Hogwarts però és per a mi sola. Les parets blaves sempre m'han semblat molt acollidores, i m'han recordat d'on sóc —i n'estic orgullosa.

Em vesteixo amb la roba que tinc preparada damunt d'una cadira: em posaré directament l'uniforme de Hogwarts. Ho he fet així durant tots aquests anys. Que pensin el que vulguin, els muggles! Em dirigeixo cap al meu tocador i em pentino la llarga melena. Mentre penso quin pentinat em faré —acabo escollint una trena de costat—, m'adono que allà damunt hi ha el pin de "Monitora".

Me'l poso a l'uniforme, sorpresa que me n'hagi pogut oblidar. Tinc moltes ganes de ser-ne, perquè això vol dir responsabilitat. I puc demostrar que jo ho sóc, de responsable. L'Eric també ho és. Sembla, doncs, que aquest any ho seran sang pures. Encara recordo quan ens vam adonar amb la Circe que les dues ho seríem. Seran interessants, les rondes, aquest curs.

Em miro a mi mateixa al mirall i m'adono sorpresa que estic somrient. Dos segons més i ja està, ja s'ha esborrat. Tinc moltes ganes d'anar a Hogwarts. Tantes! Però no cal que mig món se n'adoni veient-me la cara.

Me'n vaig cap a la porta i contemplo amb un cop d'ull la meva habitació, que potser no veuré fins Nadal o més tard, quan torni a ser estiu. La maleta reposa als peus del meu armari i m'adono que, un altre any, la Dinnah no l'ha baixada abans de despertar-me. Quants cops li ho hauré de repetir?

Surto al passadís, il·luminat per la llum del sol que s'escola per la finestra. La porta de l'Eric és la de davant de la meva habitació, però ell ja deu ser a baix, esmorzant. Baixo les escales amb passes solemnes, mentre contemplo per mil·lèssima vegada els retrats de tots els nostres avantpassats. La majoria em saluden quan fem contacte visual, però jo no els responc.

Em dirigeixo cap al menjador, que és la sala que més m'agrada de la planta baixa —la mansió on visc en té quatre, de plantes. La llarga taula està parada només per a dues persones. L'Eric, com havia previst, ja està esmorzant sense esperar-me.

—Bon dia.

—Bon dia, Ethel —em saluda amb un somriure—. Se t'havien enganxat els llençols?

—No... —Però ja ha aconseguit que faci un esbós de somriure.

M'assec al seu davant i m'adono que no té el pin de monitor clavat a l'uniforme.

—Què és el que més t'il·lusiona, d'aquest curs? —li pregunto.

 

 

Eric Earl

 

Intueixo de seguida que no m'ho pregunta per què sí. Sovint les preguntes de la meva germana són així. Què és? El Quidditch. Bé, potser no concretament l'esport màgic en sí però... Per què no puc deixar de pensar en això?

—El Quidditch. —Bec de la meva tassa.— Tenir entrenaments regulars i partits i tal... —Maleït porter d'Slytherin.— I tu?

—Tinc ganes de ser monitora.

—Bé, ja ho ets, no? —dic assenyalant amb la tassa als dits encara el seu pin. Tot i així, em sembla que em deixo alguna cosa—. Com la teva amiga, la...

—No portes el pin, Eric —em talla.

No, no el porto. No m'agrada anar fardant d'una cosa amb la qual et poden dir delator. Encara que, sent sincers i amb modèstia, sóc el millor candidat del meu curs a Hufflepluff.

Llavors, m'adono que una altra vegada m'ho ha tornat a fer.

—I em treuràs punts a Hufflepluff? Va, Ethel —dic amb un somriure, treient-me un pes del damunt—. Per cert, quantes vegades t'ho hauré de dir? No ets tant bona com jo fent aquest joc de les preguntes. No tens la paciència suficient com perquè l'altra persona se n'adoni sola. Hauries...

—Em reservo la paciència per al curs —respon. M'adono que està buscant amb la mirada alguna cosa per tot el menjador. Es deu haver enfadat amb l'elfina, que ara no li ho vol demanar.

—Saps qui ens portarà a l'andana?

—La mare, no? —em respon remarcant-me que és una cosa òbvia.

—No t'agradaria que ens hi portés el pare, algun dia?

—El pare treballa, no diguis tonteries —diu la Ethel. És la meva germana i me l'estimo molt, però m'encanta veure com va perdent els nervis de mica en mica.

—Ja, i avui no l'hem vist abans de marxar... No ha esmorzat. —L'Ethel passa de mi.— Ha dit que tenia una reunió. Que ja ho faria després...

—No... —em respon ella, adonant-se'n.

—Sí, Ethel. T'has quedat sense Periòdic Profètic.

Sembla que aquesta idea l'ha decepcionat.

—Si és el que més m'agrada! —comenta, referint-se al fet de llegir el diari mentre esmorza—. I ho sap.

—Se'n deu haver oblidat. —Acaba d'esmorzar una mica molesta per això.— No t'hi facis mala sang, d'acord? —li comento mentre m'aixeco de taula.

—D'acord. —Almenys deixa d'arrugar les celles.

—Per cert, t'ho he fet, no te n'has adonat?

—Sí que me n'he adonat. —No aixeca els ulls de la tassa buida.— Un nivell per sota de l'habitual, germanet.

Em poso a riure.

—No pateixis, ja agafaré pràctica. Quin curs més divertit m'espera!

—Et baixaré punts —diu, per provocar-me. La diferència de punts entre les dues cases el curs anterior no va ser gaire pronunciada, i van guanyar les àligues.

Encara no he arribat a la porta del menjador que apareix la mare de la manera que ho sol fer sempre: una aparició veloç i sense fer soroll, amb l'elfina Dinnah al darrere.

—Bon dia, esteu a punt? En cinc minuts marxem cap a l'Andana 9 i 3/4.

 

 

Noa Simpson Gómez

 

Au! Ostres, quina patacada. Em miro les escales plenes de la roba i els tinters caiguts de la meva maleta i aquesta al meu costat de cap per avall amb les rodetes girant. Merda, i ara com ho arreglo? Ah, fàcil:

—Pareeeeee!

Un toc de màgia i llest. Qui podria renegar de la màgia? No m’entra al cap. Amb lo útil que és! Menys mal que el pare és bruixot i ho ha arreglat ràpid, perquè si arribo tard al Hogwarts Express em cau un càstig segur. Això si trobo una altra manera d’arribar al castell que no sigui amb tren. Li haurà passat alguna vegada a algú? És obvi que sí, no? Amb els segles i segles que fa que existeix Hogwarts! Devien fer servir pols màgica a través d’alguna llar de foc. Sí, és el més probable. Jo entraria a la del despatx de la professora Darling, cap de la meva residència: Ravenclaw.

Mmm... el tren. Noa. Centra’t. El tren! Miro el rellotge. Encara queden deu minuts per haver de sortir de casa. Tranquil•litza’t, Noa. Ens donarà temps de sobres per arribar al meu pare i a mi a Kings Cross. La meva mare no podrà venir: com sempre va bastant atrafegada amb tot lo de la revista tant famosa que dirigeix. Però intenta sempre tenir temps per a mi. Són uns sols. Pares genials, un apartament enorme... no tots poden estar tant contents amb la seva vida familiar... Em sento tant afortunada.

Encara queden cinc minuts per sortir. Dono alguns saltets dels nervis que m’estan venint. Un altre cop cap a Hogwarts... Per què el meu cervell no para de pensar? És com una màquina: pim, pam, d’aquí cap allà, ara a dreta, ara a esquerra. Hauria de provar això del ioga. Ho penjaré al taulell de la sala comuna: algú vol fer classes de ioga amb mi? Dubto que em contestin. Hi hauria d’haver un taulell al gran saló, per a poder comunicar-nos i posar-nos d’acord entre residències. A veure si aquest any conec algú amb qui em porti bé de veritat. No és pot dir que no ho intenti! Parlar em parlo amb tothom. Si ets bo amb els altres, et passaran coses bones a tu. Ho diu el karma.

—T’has tacat —em diu la mare amb una mitja rialla, quant em creua de camí al seu despatx.

—Què et passa a tu amb les brometes racistes, no les pots deixar estar ni quan estem a punt de deixar de veure’ns durant mesos?

La mare es gira i solta una rialleta.

—Que ho dic de veritat, noieta. Tens la cara tacada, sembla roig. Que no n’hi ha prou, de semblar un semàfor ambulant pel carrer? També és moda tenyir-se la cara, a més a més dels cabells?

—Ostres, en sèrio? —corro cap al bany a mirar-me. És una mica de pintallavis. Qui diu una mica, diu... Quan m’he llevat anava tant dormida que ni me n’he adonat. La mare sempre fa broma del tema racista perquè el pare és de raça negra i al col·legi no suportava que la gent es rigués de mi pel color de pell. Quan li vaig explicar a la mare, ella va adoptar una teràpia de xoc: riure-se’n ella davant meu. Sempre amb afecte, és clar.

Dos tocs a la porta.

—Estàs llesta? —és el pare. Surto i baixem les escales.

—Per què no m’has dit abans quan m’has arreglat la maleta que tenia una ratlla gegant de pintallavis vermell a la galta?

—Esperava a veure si aconseguia que sortissis al carrer així i et preguntessis per què et miraven tots els vianants que ens creuéssim —davant la meva cara de sorpresa a punt per la indignació, afegeix—. T’hauria avisat abans d’entrar a l’andana! No és per a tant.

Sí, ja. Quin sentit de l’humor més estrany hi ha en aquesta casa, tu.


Llegit 905 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhermione potter 236 comentaris14/11/2014 a les 22:11:14
#25281Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Guaiiiii Primera part del pròleg acabat. M'ha encantat, molt ben escrits, i Agatha, molt bona organizació. De veritat, ganes de seguir llegint coses així. La Circe i l'Ethel estan fetes l'una per l'altra. La Noa farà amigues bones segur :P Les profes són súper guais, tinc ganes de veure les seves classes. (ho estic escrivint amb el mòbil i sortirà tot junt, sorry). Petonets, vaig a per segona part!!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris14/11/2014 a les 23:16:31
#25283Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Com molaaaaa! M'estan agradant molt els pròlegs, estan molt ben escrits! I pots veure molt bé com són els personatges :) De moment, si m'he de quedar amb un, em quedo amb el de l'Angela Darling, però crec que són tots genials! Continuo llegint, a veure si trobo els meus hahahah




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris15/11/2014 a les 03:37:49
#25284Encara no he escrit cap fanfiction

Veure la situació tant diferent d'uns a altres m'agrada moltíssim >.< Quina emoció! M'encanten! Tots estan escrits taaaan bé! *-* Vaig a seguir llegint!!




Cassandra Ross Anònim15/11/2014 a les 09:56:51
#25285Encara no he escrit cap fanfiction

Són molt interessants :D Les dues professores m'encanten, de debò! I coi, no sabia que la Circe i l'Ethel s'assemblessin tant, en aquest aspecte. Ai, és que tots estan molt bé i els trobo molt interessant. Vaig a continuar, que encara en queden :D




AvatarMercè Granger 67 comentaris16/11/2014 a les 18:07:37
#25290Tinc 4 fanfictions i un total de 13 capítols

Aolkjhgfvokjhbgv, que genials tots els pròlegs, els personatges, i com queda en conjunt *----* Tots estan molt ben escrits, es nota que entre totes fem un bon equip cool I anant pròleg per pròleg;

-Que adorable l'Erin, per favor, en vull una *__* Molt maco el detall que ha tingut amb la companya.

-La Circe com ja ha comentat per aquí, clavada amb alguns sentits a l'Ethel, i mola xd M'ha agradat molt com es plasma la relació tant amb el seu pare com amb la seva mare al capítol.

-Ay, que genial l'Angela, vull tenir una profe així xDD I molt maca la Wendy, també.

-La professora Papilio també está molt ben trobada! I que les dues profes siguin tan diferents...

-L'Ethel i la Circe separades en néixer, segur xDD M'ha agradat molt el diàleg entre els dos germans, i com duen. I el "Encara que, sent sincers i amb modèstia, sóc el millor candidat del meu curs a Hufflepluff."

-Que simpàtica la Noa! No sé per què ho volies deixar, Arwen, perquè està molt bé el pròleg. I els pares molt divertits!

I, de moment aixó es tot. Segur que d'aquí sortira una fan fic genial *-*

 




Avatarginny loovegod 314 comentaris18/11/2014 a les 16:18:32
#25313Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Oooooohh! com molen tots els personatges! :') mira que només portem un capítol i ja m'encanta com està quedant. ^^

- La circe m'encanta, és l'Ur tornada a la vida jejeje i és genial l'amabilitat que té, tot i que sigui un xiquet insofrible en realitat no és mala persona!

- El David. Per favor. Em moro de riure! "Perquè, en contra del que pensin les repipis aquelles, jo em dutxo!" és molt interessant tenir un personatge així jejeje ja el veig pels passadissos promovent l'anarquisme a base de rock duro...

- M'encanta el contrast entre les dos profes! la Mutatio em dóna la pinta com de ser una miqueta com la McGonnagall, així molt estricta i seriosa però súper justa i molt amable si se li pilla el punt. Ara, em dóna la lleugera sensació (XD) de que odia la meva pobra Angela! jajaja amb el caràcter de totes dues ja té sentit, tot i que adverteixo que un dels meus nous objectius és que es puguin arribar a dur bé. ^^

- l'Ethel és molt heavy. penso que farà un molt bon personatge, perquè mira que és ravenclaw però es comporta inclús més estirada que la Circe! Pot impactar molt, especialment amb la seva filosofia de no voler somriure.

- I l'Eric sembla força maco, però mira que sembla que li agrada ficar-se amb sa germana jajja Suposo que és el que s'ha de fer entre germanets. ^^

- I la Noaaaaaa <3 moro d'amor. Aquesta nena és hiperactiva i mitja, pero és massa adorable! I els seus pares també són maquíssims. Tinc ganes de llegir més d'ella, sembla una noia súper guai!

Iiiii fins aquí de moment jejeje continuo al seguent!

Erin ^^ 




Ursula Black 27 comentaris19/11/2014 a les 18:07:57
#25322Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

Ostres, ostres, ostres! Quina passada de pròleg! Crec que ja tinc una excusa més per no fer feina de la uni!

M'encanta noies, molt bona feina entre totes! Afegida queda a la llista pendent de cada setmana per seguir :D

M'agrada molt com s'han definit tots els personatges, tots i cadascun d'ells té una personalitat diferent i realment es trobarà què agrada i què no. De fet, crec que ja tinc personatge preferit: La Circe (I have to say, Gee, que l'has fet "massa bona" xD la Ur original és molt més dolenta i puta, espero que es vegi aquesta faceta seva, que mola molt!)

L'Angela també la trobo molt cuqui i, com han comentat en comentaris anteriors, es veu molt la diferència entre les dues professores. La Mutatio em recorda moltissim a la meva professora d'història de segon de batxillerat. Professora que odiava... ergo, professora que odiaré, sorry. Em posen malalta aquest tipus de gent tant estirada xD 

En fi, acabo ja. Good job girls, de veritat! ^^

 

Ur

 

P.D: Erin cuca, la Circe, amable? Bitch, please xDD hahahahahaha




AvatarAntares_Black 375 comentaris29/06/2015 a les 23:27:16
#25874Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola!! Ja tenia ganes de deixar un comentari per aquí!

Com bé deveu creure (o això vull pensar), ja m'havia llegit els pròlegs i els capítols al dia (o amb retards poc significatius), però no vaig tenir temps per anar comentant-los. O sia que he tornar per deixar-ne constància. I, eheeeem, a veure si Slytherin s'espavila!!!

Agraïm la gestió constant dels capítols que ha anat fent l'Agatha. Sense cadascuna de vosaltres, això no funciona! M'alegro de participar en aquest projecte! Encara que no hagi pogut ser gaire activa... TT

Endavant!


ERIN RIVER

Trobo que transmets molt bé la vida al centre d'acollida. Es nota que l'Erin és una noia molt madura (m'encanta quan dius que per la seva personalitat sembla una iaia! M'ha fet gràcia perquè és una cosa que solen dir-me a mi, encara que no pas pel mateix motiu xD) i sembla que té una relació molt maternal amb la Maggie! Espero que al llarg dels capítols ens en mostris alguna carta! M'agrada molt la relació que hi ha entre elles <3


CIRCE BLACK

Lady Caroline! Caram com sona!

He de dir que per molt que diguis que mai no t'has fet un personatge Slytherin, l'estàs portant molt bé. I és que, dins de l'exageració que soleu fer quan pinteu un Slytherin (amb la idea que s'ha de veure dolent), al final del capítol ens destapes aquest sentiment intern de la Circe que la fa tan humana. I, com que jo ja he llegit els capítols que vénen, puc dir que això s'ha mantingut. Per tant, em trec el barret!

Apa! I vinga les túniques d'Slytherin a King's Cross! Així m'agrada! hahahaaa Sí, fora bromes crec que ha estat molt encertat que tant ella com l'Ethel anessin vestides de bruixes i no pas amb una roba muggle i pollosa! muahahaaaa!

M'agrada molt la consideració que té la Circe a la Tink. Trobo que tenen una relació interessant. M'agrada (repeteixo). I el majordom no es podia dir de cap altra manera que Alfred! Està molt bé el contrast entre les relacions que té amb el pare i amb la mare.

LIMOSINA!!!! Bon dia!? hahahaaa Un element típic de tu! M'encanta!

 

DAVID GALLAGHER

Quin començament més esbojarrat! Casa la mar de bé amb el personatge! Molt divertit!! Quin tip de riure! Estic completament d'acord amb la proposta de col·locar una sala de discs. D'electricitat en general! Però només una, que sinó es perd tot l'encant! Però probablement ho haurien de prohibir, al final. Perquè allò semblaria una sala de jocs plena de ludòpates o un civer de butxaca-foradats!! I, per bona música, jo posaria Albinoni o Mendelsson... Però això cadascú!! ;)


ANGELA DARLING

Quina manera de llevar-se! Tant Peterpanera, em pensava que algun dels revells que té fóra del Peter Pan!!! Hahahaaa! Les maneres de dir que la Wendy és la seva filla són genials! Sobretot la de pesar més que un fetus i la del material genètic! L'Angela està fatal!!

He de dir que al principi no m'agradava. Al rol del Mapa de Magatotis em preguntava per què redimonis els queia tan bé a tots... Ara ja ho vaig entenent!! Però això ha estat en llegir els capítols consecutius de la fic comunitària i d'escriure sobre ella en els capítols que m'han tocat a mi!


MUTATIO PAPILIO

Ja sé que la Pr Papilio és un personatge meu, però en parlaré igualment. Suposo que heu notat com n'és, de perfeccionista. És quadrada i massa tibada. Molt elegant, sí, però tibada. No vull que amb aquest final sembli que l'Angela no li cau bé. Ben al contrari! Sí que és cert que la troba massa deixada, esvalotada i que «una dona no hauria de fer aquestes coses» (sí, és així de retrògrada...), però en el fons li agrada.

És la típica dona que es pensa que és una revolucionària feminista (més aviat hembrista i quasi androfòbica), però té unes idees de l'any de la mariacastanya. Potser era moderna i progressista en l'època de les sufragistes (de jove fumava —diré amb boquilla, perquè queda com més bruixívol—  només per demostrar que les dones poden fumar), però ara és una dona antiquada. Creu que una dona ha de portar faldilla i no pas pantalons, que no pot seure amb les cames obertes, que no s'han de mostrar els genolls, que han de xiular... Això sí: les dones poden! No sé se m'ha entès.

Heu notat com necessita els caramels d'anís! Veureu que acostuma a prendre'n com a maniobra contra el nerviosisme, les situacions incòmodes, per mantenir el tipus...


ETHEL EARL

Quin caràcter! Crec que no em cauria bé. Però he dir que la pintes molt bé. Ben definida. M'encanta com l'Eric es proposa de fer somriure la seva germana. No deu ser gens fàcil!

En realitat hi ha moltes coses per comentar de l'Ethel, moltes. Però m'ho guardo pels propers capítols.


ERIC EARL

L'Eric em cau molt bé. I la relació entre germans penso que és prou encertada. He rigut molt quan he llegit: «Maleït porter d'Slytherin»!!


NOA SIMPSON GÓMEZ

SSeee!! Anuncis de ioga als plafons de les sales comunes! I això del plafó al Gran Saló, gran idea!! Estaria molt bé que les residències es posessin d'acord per fer coses plegades. Que reparteixi fulletons pel les grades del camp de quidditch quan hi hagi partit! I els alumnes de cinquè tindran alguna sessió gratuïta, suposo... Maleïts GNOM!

Molt espiritual, la noia, oi? Entre el ioga i el karma! xD M'encanta!! hahaaa

Quina gràcia!: «Per què el meu cervell no para de pensar? És com una màquina: pim, pam». Pim, pam, pim, pam!! hahahaa Quines boles que es fa, pensant si ha passat això, allò o allò altre alguna vegada al llarg dels mil anys de Hogwarts!

El detall del pare negre m'ha agradat! Molt bo, això de davant d'un problema: Papaaaaa!

«Quin sentit de l'humor hi ha en aquesta casa, tu.»

Arwen, ni se t'acudeixi tornar-te a desanimar, que m'han encantat els pròlegs! (I, com que “vinc del futur”, també puc dir el els capítols d'en Jack i la Noa de més endavant també m'han encantat. Ja ho comento a on toca xD) Ara no em donis un disgust! =)

---

Passo pàgina per comentar la resta de pròlegs i de capítols! Endavant! Que, com diu la Mercè, fem «un equip cool»!! I sí, jo també vull una Erin per a mi!! (Ja ho sabeu!)

Antares

PD: Em sap greu, Gee, si quan has vist el logo de la Terra saturat, t'esperaves una altra cosa... Tot arriba!