Cròniques de Hogwarts - Pròleg (II)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 14/11/2014 a les 21:22:15
Última modificació 18/11/2014 a les 12:26:01
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Pròleg (II)

 

Billy Swift

 

Em giro sota els llençols. Mare meva, que bé que s'hi està! Encara que tinc la sensació que m'oblido d'alguna cosa; però, al capdavall, sempre m'oblido d'alguna cosa, i encara no s'ha acabat el món, no? Per tant, no hi ha raó per preocupar-se.

—Billy, baixa ja, que marxem! —sento com crida la meva mare des de baix.

Em frego els ulls. Marxem? On? Miro a la tauleta de nit i als números brillants que s'hi veuen. Les 9:10 del matí. Dia 1 de setembre. Dia 1 de...

MERDA!

Però si tenia el despertador posat fa una hora! Per què no ha sonat? Si el tren surt d'aquí 20 minuts! I encara hem d'anar a l'estació i comprar els bitllets cap a King's Cross! Oh, merda, si ha sonat, és clar que ha sonat. Sóc jo, que no el sento.

A veure, a veure, calmem-nos i organitzem-nos. No tinc temps de dutxar-me ni d'esmorzar (i l'estómac se'm queixa davant d'aquesta perspectiva). Per tant, si em vesteixo amb dos minuts, agafo el bagul i corro, arribarem a l'estació a temps. Ja menjaré pel tren i em dutxaré aquest vespre a Hogwarts. I demà m'adormiré perquè hauré anat a dormir més tard. Però no passa res; m'hauria adormit igualment.

Ja vestit i arrossegant el bagul, surto de l'habitació d'una revolada i tanco la porta. I només de tancar-la, sento un cop brusc, com si alguna cosa hi hagués picat des de dins. Estranyat, obro per trobar el Brúixola, el meu pobre ratpenat, a terra, mig grogui. Oh, no! Anava darrere meu, i quan he tancat la porta, s'hi ha estampat. Pobret!

M'hi acosto per veure com està, però tan bon punt el vull agafar, surt volant perquè no el toqui.

—Uh, Brúixola, no t'estrangularé ni res.

Però el ratpenat no se m'acosta, tu.

—Ostres, Hogwarts, sí! —penso de cop—. Marxem!

Baixo les escales corrent i, miraculosament, ni jo ni el bagul no acabem saltant daltabaix. Entro a la cuina per despedir-me del meu pare, que no ens acompanyarà, i em trobo la meva mare i ell asseguts tranquil·lament a la taula esmorzant.

—Però que hem de marxar! Que farem tard!

Ells es miren i es posen a riure. Què? No és moment de riure! Que no arribaré a Hogwarts, i ja vam tenir prou marrón l'any passat quan vaig perdre el tren i vam haver de posar-nos en contacte amb Hogwarts sense cap lligam amb el món màgic, ni tan sols un trist mussol! Sort que els Latimer, que viuen dos carrers més enllà, també són mags i me'n van deixar un. Però va ser un cacau tan gran... Em van haver de venir a buscar, i vam haver d'aparetre; i jo no ho havia aparès mai, i vaig vomitar al mig dels passadissos. Buh, un desastre.

—William? —em diu el meu pare quan aconsegueix parar de riure—. Mira el rellotge.

I ho faig. Són les 8:30. Les... QUÈ?

—T'hem canviat el rellotge d'hora i t'hem fet pensar que anaves tard perquè és l'única manera que et llevis —afegeix la meva mare, encara rient.

Oooooooooh, no. No ho han fet. No, i ara. O sigui, que he corregut tant per no res? I el Brúixola s'ha estampat per no res?

—Mira-t'ho pel costat bo. Serà el primer any que arribes d'hora a l'escola.

Faig un senyal amb la mà, derrotat i humiliat, i torno cap a les escales. Ara em podré dutxar i tal. En fi.

—Ah, i William! —crida la meva mare des de la cuina—. Portes el jersei del revés!

El que jo deia. Tocat i enfonsat.

 

 

Nina Bellamy

 

Tal com li vaig encomanar, la Vanesssa, l'elfina, em desperta a les nou, l'hora acordada ahir a la nit. Potser és un poc tard, però havia de descansar bé, per tenir la pell perfecta per avui, els simples Gryffindors, Hufflepuffs, i sang de fang es mereixen poder admirar la meva bellesa en el seu màxim esplendor, però de lluny, és clar. No em refio molt d'ells, tot i que diguin que no encomanen res, jo no em fio. Perquè, de ser així, el papa i la mama no m'haurien dit des de petita que em mantingués allunyada de púrria com aquesta. I clar que s'han de fer distincions per la sang, què volem, acabar sent uns hippies ronyosos com el Gallagher? Bé, però ara tinc coses més importants en les que pensar, o almenys més alegres, he de començar el curs amb bon peu. Aquest any hi ha els GNOMs, i hauré de guiar, juntament amb la Cece, als Slytherin perduts, si n’hi ha alguns que fins i tot s’ajunten amb sang de fang! Ai, aquesta casa està en declivi, si Salazar obrís els ulls...

Amb l'ajuda de la Vanessa, em vesteixo amb l'uniforme, ben visible la corbata verda, i em maquillo. El necessari, que quedi discret. Tampoc vull parèixer aquelles muggles que a vegades es veuen pel carrer, amb tones de maquillatge, arracades enormes i mostrant massa el cos, no és gens elegant, això. Però bé, muggles, encara els entenc, arriben fins on poden...

Mentre baixo per l'escala, recordo a la Vanessa com a la de cuidar a la Fiorella, me l'enduria a Hogwarts, però amb tots aquells animalots que ronden, em fa cosa que li facin mal. Com el gosset petitó que tenia quan feia primer, tan maco, el podia ficar a la bosseta, però estar a Hogwarts li va provocar una forta depressió i ja no va tornar a ser ell (no va com va dir aquell inútil del veterinari que era perquè li donava menjar de moixos i ficar-lo a la bossa l'estrenyia, ximpleries!)

La mare està a baix, al menjador, removent el seu cafè mentre llegeix el diari. Avui esperava amb més forces que ell estigués devora de la mare, mirant-me... però no. Però és igual. Sé que ha de tornar. Tornarà, ho estic fent bé. Quan em vegi de nou, és sentirà orgullós de mi, i tornarà. Fins que això passi, com va dir la mare, a aguantar, a aparentar que tot està bé i a somriure com si no passés res.

Un moviment lateral del cap és tota la resposta que li dono a la mare sobre si vull berenar. No puc... segur que menjaré molt al sopar de benvinguda. I si m'ofereixen alguna cosa al tren... hauré d'acceptar.

Però aviat la mare em treu d'aquest pensament, recordar-me com aniré fins a l'estació. Amb el cotxe muggle, que el pare es va veure obligat a comprar fa anys, per viatges d'aquest tipus, on el muggles no poden notar la teva presencia; ha llogat un xofer muggle perquè em dugui fins allà, com fèiem quan el pare encara hi era. Ells, aprendre a conduir un cotxe fet per a vulgars muggles? Quin insult! A més a més, la mare no m'acompanyarà. Té feina a casa. No sé ben bé quina, però en té.

Toquen a la porta. El xofer muggle ha arribat. Farà les mateixes preguntes de sempre, de per què vivim a un lloc tan allunyat, i totes aquestes coses que els muggles indiscrets demanen. Per sort la mare sempre sap què contestar sense sembrar cap mena de dubte que el faci sospitar que no som ells. Vaig fins al cotxe mentre el muggle du el meu equipatge al... com és que li diuen? Maleter, o alguna cosa així.

En fi, de poc m'interessa a mi com es diu. En poc temps el xofer acaba la seva tasca i seu devora el volant. Simplement faig que sí amb el cap quan em pregunta si hem d'anar a l'estació de Londres, i seguidament, encén el cotxe i partim cap allà.

 

 

Edwin McGregor

 

El primer tímid raig de sol del primer matí de setembre em fa regirar-me dins del llit. Amb els ulls encara mig closos, m'incorporo un xic, amb recel de desempallegar-me de les mantes, i poso els peus descalços al terra. Xxxnn... El fred dels reblons del parterre de fusta em desperta del tot amb una fibladeta a la planta dels peus.

A l'escriptori prop de la finestra, en Glas fa petar el bec. Fa un dia grisenc amb un sol vergonyós, i les teulades del poble estan gebrades. M'atanso a en Glas amb un somriure de bon dia i li obro la gàbia. Tot i que és un jobberknoll jove i remenut, és molt calmat i pacient. Això sí; no suporta trobar-se entre barrots.

—Au, surt —li dic somrient, encara amb la veu enrogallada, i ell s'espolsa les ales blaves i pigallades tot agraït.

—Edwin?

Aye... Aquesta veueta és la meva mare, que té molt bona oïda i un llevar-se d'allò més matiner. No puc dir el mateix de la seva germana (la meva altra mama, que encara deu roncar)... La mare, en canvi, ja deu ser a baix, preparant l'esmorzar.

Surto de l'habitació descalç i amb pijama, procurant esquivar les cabotes gelades del terra, i m'aboco a les escales per dir-li bon dia i per preguntar-li què vol. No, no baixo encara; que després hauria de tronar a pujar...

—Edwin; abriga't, fill, que fa fred.

Faig una ullada a la finestra des del replà de l'escala, però em refio més de tub de vidre que hi tinc a l'ampit. El líquid marró s'ha enfilat un xic respecte d'ahir. No farà tant de fred.

—No, mare —dic projectant la veu cap avall, des de la barana—. Avui fa més bon dia.

—D'acord —concedeix la seva veu melosa des de l'ull de les escales—. Baixa a esmorzar quan acabis de vestir-te.

Assenteixo amb brevetat i torno cap a la meva habitació ajustant-ne novament la porta. Vaig cap a l'armari i em poso la túnica blava de pelfa; aquella que té un serrellet prop del trau del botó del pit.

I és que el meu termòmetre màgic personal no falla; i va ser ben fàcil de fer. Només vaig haver de triturar quaranta cues de rata i abocar-les a una marmita amb aigua bullint. És la poció més simple que hi ha. Bé ho ha de ser, si se suposa que només serveix per la fotesa de fer créixer els cabells... Però la seva facilitat per a dilatar-se amb la temperatura em va dar una bona idea. Somric per mi mateix satisfet i adverteixo l'expressió d'en Glas, que m'encongeix els ullets.

—És que potser no funciona prou bé? —li pregunto a l'ocell en un fingit to categòric—. I què me'n dius d'això?

Assenyalo a en Glas el meu Bruixot del Temps, un altre dels meus invents meteorològics. Aconseguir el pèl de la crinera de l'unicorn, que vam tenir l'any passat durant una setmana a Criança de Criatures Màgiques, no va ser tan senzill... Prou que ho recordo! No espero cap piuladissa d'en Glas, però. Tothom sap que els jobberknolls no poden emetre sons, fins a l'últim moment. I que Merlí vulgui que aquest dia es trobi ben lluny d'aquí. Però jo li parlo igualment, perquè em sap respondre de moltes altres maneres.

Dirigeixo una llambregada al Bruixot, i aquest sembla que es burli de mi, fent veure que es posa solemne. La seva vareta apunta a «Bo», però dur la caputxa posada. Potser tindrem vent i tot...

Baixo a esmorzar ben calçat i ben vestit. A baix, em topo amb un rostre pigat, semillargs cabells panotxa i ulls pacients de parpelles caigudes:

—Bon dia, fill —diu la mare, i em dedica un somriure.

—Bon dia, Edwin —diu la mama amb un badall, tot sortit de l'habitació amb pijama i amb lleganyes als ulls.

Encara amb el davantal posat, la mare encanta els plats de l'esmorzà, amb arengades fumades i haggis, perquè arribin levitant a la taula rodona de la cuina. Tots dos seiem a taula, i de seguida es presenta la mama, que ja s'ha rentat la cara i s'ha posat una túnica decent.

—Edwin —diu mentre ens fa un petó a la mare i a mi—, avui comences cinquè, oi?

Aye —assenteixo sense fer-ne gaire cas. Sembla mentida que em diguin el mateix cada u de setembre.

—Voldràs que t'acompanyem a l'estació per ajudar-te amb l'equipatge?

—No cal, mare, gràcies —responc, posant-me una forquillada d'arengada a la boca—. Només porto el bagul i la gàbia d'en Glas; ja ho carregaré tot directament als carruatges.

—Et trobaràs amb els altres a l'estació quan arribin amb el Hogwarts Express, oi? —continua dient la mama, ficant-se a la boca un haggi sencer—. A les nou del vespre?

—Sí, mama, a les nou, sí; com cada any!

Espero que aquest any algun del meus companys tingui alguna conversa interessant per oferir-me, i que hagin millorat la seva pulcritud en les redaccions i traduccions de Runes Antigues... Encanteris no em preocupa, perquè la professora no m'està gens a sobre amb els deures... Però la de Transfiguració és molt estricte en aquest tema. Que es pensa? Que no tinc res més a fer que els seus pergamins quilomètrics!?

Potser sembla que no en tingui ganes, però en realitat estic delerós de tornar a Hogwarts. Em penso que serà un dia molt llarg, abans no hi torni a ser... Ja friso per tornar a la sala comuna de Ravenclaw i per començar les classes!

 

 

Agatha Black

 

Acabo de posar tota la roba al bagul de qualsevol manera, amb pressa, mentre em dic a mi mateixa que he de parar de deixar les coses per fer a l’últim moment; sempre acabo igual. Segur que em deixo un pilot de coses per empacar. Però és que sempre he estat un desastre.

Sento que en Mike em mira des del llindar de la porta, amb la meva vareta a la mà i un gest de retret.

—Ostres! La vareta!

—Sense això no pots fer res, oi? —em pregunta.

—No, però amb la vareta tampoc no és que faci gran cosa —bromejo.

—M’encantaria veure Hogwarts, algun dia.

Li faig un somriure trist mentre em guardo la vareta per dins del mitjó esquerre, que m’arriba fins al genoll. En Mike no pot fer màgia, ni els seus pares tampoc. No són la meva família, però visc amb ells des de fa cinc anys, des que... des que vaig marxar de casa. En tenia onze, per llavors, i no passa ni un dia que no me n’alegri de tenir aquests veïns muggles que m’acollissin.

En Mike agafa el bagul i el baixa al pis de baix, per carregar-lo al cotxe, on ja ens esperen els seus pares per acompanyar-me fins a King’s Cross. Jo, mentrestant, em poso la meva caçadora de cuir negre i la bufanda de Gryffindor per sobre, i em miro al mirall per veure l’efecte. La noia d’ulls grisos em torna la mirada des del mirall, amb el posat juganer que tinc des dels tres anys. M’arreglo una mica els cabells negres, que m’arriben just a l’espatlla i no puc evitar somriure i fer un saltet d’emoció.

Baixo les escales de tres en tres, com m’agrada fer-ho normalment, i les últimes sis les salto fins a terra. Cap a Hogwarts de nou! Per fi! La meva família d’acollida muggle ja m’espera al cotxe, així que surto de la casa sense mirar enrere. Però una vegada al carrer, sí que miro cap endavant. Cap a la maleïda casa dels Black. Normalment procuro evitar-ho, però una figura a la cambra del pis superior em copsa la mirada. És la meva mare, que em clava el seus ulls plens d’odi.

—Ei, Medea! —la crido pel seu nom de pila, saludant-la exageradament des del carrer, per fer-la enfadar—. Que em vols acompanyar a l’estació a dir-me adéu? No? Segur? Vaja, quina llàstima!

Veig que dóna la volta sense ni tan sols pestanyejar i se’n va cap a dins de la mansió. La molt puta. A veure si t’entrebanques per les escales.

Inconscientment, em toco amb la mà l’ampla canellera de cuir que em cobreix l’avantbraç esquerre i que amaga el que hi ha a sota. No me l’he treta mai des de fa cinc anys, aquesta canellera. Des d’aquell dia. No crec que ho faci mai.

—Va, Agatha, que encara faràs tard! —em fa tornar a la realitat la veu d’en Mike.

Així que sacsejo el cap i miro de pensar en coses agradables. Hogwarts, els meus amics, el munt de bromes que tinc preparades per aquest curs... Sí, això és tot el que necessito: tornar a casa. Així que pujo al cotxe i em cordo el cinturó, preparada per a tot.

Hogwarts, Hogwarts, I think I’m going back!

 

 

Jack Moore

 

Apago el despertador deu minuts abans de que soni i m’aixeco. En un racó veig la maleta que vaig preparar ahir; a sobre hi ha el llibre de pocions i dos o tres coses que la mare s’ha adonat que m’he oblidat de posar. Uf, amb el que em va costar de tancar, ara vés i obre-la de nou. Sento soroll d’estris a la cuina. La mare deu estar preparant l’esmorzar. El seu esmorzar i el meu esmorzar.

—No cal que me’l preparis, quantes vegades t’ho he de dir? —li dic mentre travesso el llindar de la porta—. M’estic fent gran i algun dia ho hauràs d’acceptar.

Em mira, d’ulls marrons a ulls marrons, i sacseja el cap amb un somriure.

—Ja sé que pots sol, rei, el que passa és que jo vull fer-ho. És l’últim dia! Algun dia hauré d’acceptar que no ets un nen, ho sé; només deixa’m que no sigui avui.

Mitja hora després entro al taxi que he fet venir per a que em porti a Kings Cross. Dic adéu a la mare per la finestra. Penso en la conversa de comiat que acabo de tenir:

—Passa-t’ho bé, però sobretot tingues cura i procura centrar-te, com fas sempre. Sento no poder acompanyar-te fins a l’estació, el curs que ve intentaré venir, de debò. De debò!

—D’acord. No hi donis voltes, em sé el camí de memòria, hi aniria caminant i tot, si no fos perquè hauria d’arrossegar la maleta tot el camí! —li dono una abraçada i em desendreça els cabells rossos—. Cuida’t mama, i ja ens escriurem!

Estic gairebé convençut que sense ser-ne conscient faig alguna espècie de màgia indirecta. Com quan de petit passen coses estranyes tot i que encara no tinguis vareta. Doncs ella no m’ha acompanyat mai al tren. Millor no cridar el mal temps. Em guardo l’excusa ja preparada per a fingir que havia d’anar sol a l’estació perquè havia quedat per al curs vinent, i punt.

Espero que ella trobi moltes distraccions durant els pròxims mesos; dedica casi tota la seva vida a cuidar-me. Ara ella ja no treballa a la companyia de teatre com fa uns anys: la van fer fora. Com si ho necessités, ha! Resulta que vam heretar una fortuna d’un parent llunyà i ara no ens cal patir per arribar a fi de mes durant anys i panys. Almenys el meu estatus social no és pas de pobresa i això em dóna certs punts a favor per a ser acceptat entre els meus companys de classe. Ah, sí, això i que odio la meva mare. No m’hi porto gens bé. Aquesta és la versió oficial.

Tot ve perquè els slys del meu curs són bastant retrògrads. El que s’ha de reconèixer, s’ha de reconèixer. En altres cursos no passa el mateix, però com en el meu som pocs, no hi ha molt on triar... i un acaba havent de sobreviure a la sala comuna i a les classes fingint sentir-se superior als sang de fang. Durant la resta del trajecte, dono voltes imaginant-me com haurien anat les coses si hagués fet cas al barret a la primera i hagués acceptat anar a Hufflepuff.

 

 

Christine Connors

 

Són les vuit del matí i obro els ulls i em quedo mirant el sostre ple de teranyines que hauria d'haver netejat fa dues setmanes. Sento el meu germà a l'habitació del costat escoltant música.

M’aixeco a poc a poc del llit i em quedo mirant el calendari que hi ha penjat a la paret. Avui és u de setembre.

Em poso les sabatilles de color taronja i baixo a esmorzar.

Avui la meva mare té els cabells d'un groc cridaner. El meu pare està llegint el diari muggle i quan veu que he baixat m’acosta dues torrades que han sobrat.

—Espero que ja estiguis quasi preparada, Christy —em diu la meva mare mentre agita la vareta perquè els plats es comencin a netejar.

Quan ja m'he acabat les torrades pujo un altra vegada al pis de dalt i em dirigeixo al lavabo.

Tinc els cabells marrons molt fosc, això vol dir que m'he d'animar d'alguna manera. M’assec al tamboret del costat de la dutxa i començo a pensar en totes les coses que em podrien passar a Hogwarts aquest any: anar amb l'Agatha, fer que l'Erin s'apunti a moltes de les bromes, fer passar males estones als Slytherins, sobretot a la Circe i a la Natalie, jugar a quidditch...

M’aixeco del tamboret i em torno a mirar al mirall, ara tinc els cabells d'un vermell llampant i a la cara se m'hi ha dibuixat un somriure.

En entrar a l'habitació començo a remenar els calaixos, quasi tots són buits i no tinc roba que posar-me. Baixo escales avall com una exhalació i li demano a la meva mare si ha vist la samarreta vermella que tant m'agrada.

—Està plegada al teu armari.

Torno a pujar corrent i me la poso juntament amb uns texans una mica vells i esparracats.

Quan ja m'he acabat d'arreglar, decideixo fer l'intent de baixar l'enorme i pesant bagul que hi ha a la meva habitació. Amb totes les meves forces, l’agafo i el començo a estirar cap a la porta. Es mou una mica, però ja no puc fer més força, així que només em queda una solució:

—Papa, puja sisplau!

El meu pare puja i agafa el bagul com si no pesés res.

—Christy, mira si en Joe ja està preparat! —crida la meva mare des de la cuina del pis de baix.

Truco a la porta de l'habitació del meu germà dues vegades, però no respon ningú, així que obro la porta i veig la desastrosa habitació que té; els llibres tirats pel terra, roba a l'estanteria, trossos de menjar sota el llit en el que està estirat i, al mig de l'habitació, com aquell qui no vol la cosa, un bagul net i polit.

—Joe —el crido—. La mama diu si ja estàs preparat.

Ell em mira amb el seu famós somriure encantador i em respon:

—Ara baixo.

 

 

Joe Connors

 

Dia u de setembre, el dia en el que torno a Hogwarts, quines ganes. M'he posat la meva sudadera verda preferida acompanyada dels texans més nous que tinc.

La Chris m'acaba de venir a avisar perquè baixi. Apagar la música i baixo al menjador carregant el bagul que tant m'ha costat preparar (la veritat es que ho he entaforat tot, però sembla que estigui tot perfecte).

Els altres tres membres de la família ja són allà preparats. La Chris li està donant de menjar al seu gat que tant malament em cau, la meva mare busca alguna cosa dins del bolso i el meu pare està calmant el meu mussol, que sempre està nerviós.

Tots quatre pugem al cotxe, la meva mare amb un somriure d'orella a orella, sense dir ni piu, i arrenca, camí cap a King's Cross.

La Chris té els cabells d'un vermell molt llampant i s'ha posat la seva samarreta preferida, segur que té moltes ganes de tornar a veure les seves amigues.

Començo a mirar-me al retrovisor del cotxe, m'he de pentinar d'alguna manera. Només són dos quarts de deu, encara falta molta estona perquè surti el tren cap a Hogwarts, però com que els meus pares han d'anar a treballar segur que ens deixen a King's Cross i marxen.

Em quedo mirant el paisatge que es veu per la finestra, només cotxes i cases, és l’única cosa que es pot veure.

Començo a pensar en les coses que podré fer aquest any a Hogwarts, i se m’escapa un petit somriure. Podria jugar a quidditch i guanyar la Copa de Quidditch, lligar amb noies, fer coses revolucionaries amb en David, burlar-me en broma de l'Erin per ser tan santeta, veure les espectaculars bromes de l'Agatha, no fer ni cas de les estupideses dels Slytherins...

La veritat es que en un tres i no res arribem a l'estació. Els meus pares ens van comencen a fer el discurset de cada any:

—Porteu-vos bé —diu la meva mare pentinant els cabells a la Chris.

—No vull rebre cap carta de director aquest any, eh! Si no ja us podeu despedir de quasevol xorrada d'aquestes que sempre voleu que us comprem —diu el meu pare assenyalant-se la mà com si hi tingués un paper.

—I sobretot escriviu-nos de tan en tant, volem notícies vostres per saber que esteu bé —insisteix la meva mare.

Al final ens fan tot de pentons i abraçades, tornen a pujar al cotxe i ens diuen adéu mentre es corden els cinturons.

Ens quem mirant com el cotxe negre on hi ha els pares desapareix entre la multitud i entrem dins de la gran i espectacular estació de King's Cross, on hem d'anar entre les barreres nou i deu per passar a l'anada nou i tres quatrs, on ens espera els fabulós i magnífic Hogwarts Express, la gran serp vermella.

 

 

Maire Brown

 

El tren cap a King's Cross surt a l'hora prevista. He agafat un avió aquest matí a primera hora, París-Londres. La meva família no m'hi ha pogut acompanyar perquè, ja em direu, no té gaire sentit que paguin un viatge per venir, deixar-me i tornar a agafar l'avió cap a França. Si haguéssim pogut aparetre o venir per les llars de foc rai, però és clar, estem parlant de dos països diferents, i porto un bagul molt gran, i hi ha tot el tema legal... total, que ens va semblar més pràctic que vingués jo sola.

I aquí em teniu. Després de l'avió i el tren des de l'aeroport fins a King's Cross, em tocarà agafar el Hogwarts Express cap a la nova escola.

He de reconèixer que estic molt, molt nerviosa. D'una banda, tinc moltes ganes de començar en un lloc nou i diferent, perquè a Beauxbatons havia arribat a un punt d'ofegament que només em deixava dues opcions: o m'ofegava definitivament i deixava d'intentar fer-me un lloc entre les parets de l'escola o canviava de lloc. I canviar de lloc em sembla, si més no, l'opció més optimista.

No cal dir que estic molt espantada, perquè és molt possible que em torni a passar el mateix. Una no deixa de ser l'"empollona rareta" per canviar d'escola. Això és una cosa que, em temo, portaré dins tota la vida. Però almenys puc intentar buscar un lloc on ser-ho no estigui tan mal vist com allà. On pugui voler jugar a Quidditch sense que em tatxin de "poc femenina". On no m'hagi d'amagar a llegir al lavabo de la meva habitació quan arribin les meves companyes per evitar veure com m'ignoren i, llavors, sentir què diuen de mi.

Però ara no toca pensar en tot això. Començo un capítol nou, que segur que serà millor que l'anterior. Beauxbatons estarà millor sense mi (si total, només em volien perquè els feia guanyar concursos acadèmics que haviem fet amb altres escoles), i jo estaré millor sense Beauxbatons. Això segur.

Em mossego les ungles, i llavors recordo que les porto pintades de blanc precisament per no fer-ho. Em poso les mans a les butxaques, serà la millor manera d'evitar-ho.

Una veu en off anuncia que ja falta poc per arribar a l'estació central de Londres. Em sap greu, només veure l'estació. Ja hi he estat un parell de vegades, però trobo que és una ciutat preciosa, i m'encantaria tornar-la a visitar. Potser algun dia ens deixen fer algun viatge, des de Hogwarts. Per Nadal, potser? Seria una època maca per anar-hi, però tinc la intenció de tornar a casa.

També em pregunto a quina residència em posarà, el barret. Pel que em va explicar el professor que em va informar quan vaig visitar l'escola a finals del curs passat, sembla que on encaixo més és a Ravenclaw. Però, sent sincers, m'agradaria anar a Hufflepuff, perquè crec que ser bona persona és la millor qualitat que es pot tenir. O a Gryffindor: donaria el que fos per ser valenta, però sé que no ho sóc. Slytherin tampoc no m'escau gaire, crec. Sembla que hi va gent amb molta autoestima. I no em sobra pas.

Em sorprenc quan el tren s'atura. Ja està, ja no hi ha marxa enrere.

Que comenci el nou capítol.


Llegit 896 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris14/11/2014 a les 22:08:22
#25280Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Okay, abans que m'infleu a coces (XD) no sé què redimonis ha passat amb les cursives. Veig que les negretes es conserven i no sé per què les cursives no (i això que si intento editar es veien amb el [i] [/i]. També al word tinc posades les tabulacions i aquí no surten... potser és perquè estic al Mac amb el Safari... ho intentaré arreglar des d'internet, ok?

Doncs jo només vull dir que estic al·lucinada de com de ve ha quedat el pilot de la fanfiction. Espero que us agradi com ho he distribuït, he mirat que els personatges sortissin ben variats i posar-los una mica per ordre segons l'hora... 

Comenteu, tant escriptores com lectors! Sé que són molts personatges per començar, però els anireu coneixent i acostumant-vos-hi de mica en mica! ^^




Avatarhermione potter 236 comentaris14/11/2014 a les 22:40:14
#25282Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Molt molt guaiiii!!!!!! Ha estat tan bé com m'imaginava, genial, ha quedat genial, per part de totes. Tinc ganes de llegir els següents capis. No sé que més dir, cada un té una prespectiva ben diferent del dia u de setembre, m'ha agradat moltíssim. Petoooooooons!!!!!




Cassandra Ross Anònim15/11/2014 a les 10:53:24
#25286Encara no he escrit cap fanfiction

Hola.

M'ha agradat molt això de saber els diferents punts de vista. És una bona manera per descobrir que hi han moltes maneres d'encarar el dia 1 de setembre. També per descobrir coses dels personatges perquè en el fons l'ambient en el que viuen a casa els retrata molt bé. Hi han personatges dels quals he descobert coses que en les fitxes no posava o així.

Serà una fanfiction molt interessant! No puc esperar a pel primer capítol xD

Petons. 

Cassie




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris15/11/2014 a les 12:12:23
#25287Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hehehe, que bé que us agradi com ho he posat i tal.

A mi també em va encantar que a) tant la Circe com l'Ethen com la Nina decideixen vestir-se amb la roba de Hogwarts sense haver-ho acordat i b) com s'assemblen l'Ethel i la Circe, es nota que han crescut juntes, tot i que el seu respecte cap a les seves elfs domèstiques varia una mica! XD I l'Ethel és més seriosa, però bé, ja va bé que siguin diferents. La Circe en realitat amb les seves amigues és molt maca.

Jo ara del que tnc ganes és que ens comenti gent de fora del projecte! Perquè nosaltres ho entenem molt tot perquè sabem de què va i coneixem més i menys tots els personatges, però potser els lectors no entenen res! 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris15/11/2014 a les 17:18:30
#25288Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Buah, arribant al final puc dir que ha quedat millor del que m'esperava! Felicitats a totes, crec que hem fet una molt bona feina! Aquesta ff podria arribar a ser una cosa molt i molt guai :)

M'agraden molt tots els personatges, i realment hi ha una mica de tot, cosa que està molt bé. A part, són molt interessants!  Aquest pròleg serà molt pràctic a l'hora d'escriure, que ajuda a fer-se una idea de les personalitats més completa que la que teníem amb les fitxes (almenys, per mi).

La veritat és que no hi ha gaire més a dir, que queda tot una mica dispers. Només que tinc moltes ganes que comencin els capítols individuals a veure què passa! Ens veiem ben aviat!




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris15/11/2014 a les 19:53:23
#25289Encara no he escrit cap fanfiction

Ahir a la nit se'm va penjar la pàgina a l'enviar el comentari aquí a la part II i ja no hi va haver manera que funcionés, veig que al final no es va arribar a enviar. Deia que m'agrada molt molt molt!

Que sí que hi han mooolts personatges però cada un és un món i reflecteix les coses de forma particular i m'agrada que hi siguin tots!

I que m'ha semblat molt bé la distribució dels pròlegs, Agatha! També, sobre les cursives, a la meva part sí que n'hi havia però s'entén bé igual, així que si només era jo per la meva part no pateixis ^^

I també m'agradaria saber l'opinió d'algú que no hi estés involucrat :3




AvatarMercè Granger 67 comentaris16/11/2014 a les 19:41:51
#25291Tinc 4 fanfictions i un total de 13 capítols

Tres quarts del mateix que he dit a l'anterior capítol; tots fantàsticament escrits i amb bons personatges i diferents! El del Billy m'ha agradat molt, em pareix adorable i graciós, el noi. I que cabrons els pares JAJA

L'Edwin em pareix un personatge molt originat, i molt ben creat; ja vull seguir llegint coses dels seus invents!

L'Agatha molt divertida, i bona la que li ha fet a la mare xDD

El capítol del Jack tan bé com el de la Noa! I això de què renegui de la mare també.

Molt guai la Christine, i com m'ha recordat a jo el Joe a l'hora de fer el bagul a última hora xDDD Com el David, aquests dos molaran XD

El de la Marie molt ben escrit tot el que sent, fa peneta i tot.

A veure com segueix el proper capítol :3




AvatarLaia Weasley 140 comentaris16/11/2014 a les 21:57:12
#25293Encara no he escrit cap fanfiction

Holaaa!

Dons pinta moolt interessant la veritat, clar que aixo pasa quan barreges les escriptores de Hpcat ;)

Aixo si els noms em costara apendremels tots, perque deumeu quaants personatges hi ha! N'hi han alguns de bastant interessants, com per exemple el Trio d'slytherins ( em sap greu pero no recordo els noms.. Earl? Cicer?) l'Agatha Black, la "ex-filla" de la Medea la tia de la Cicer? era aixi? crec que aquest personatge donara molt de joc, un altre que m'ha cridat l'atencio es el noi que vol formar un grup (nomenrecordo del nom :S) i la noia de que ve de Beuxbatons..

Una bona colla si!

Espero que aquesta fanfic sigui moltguai i que quedi molt be! :)

Bona sort escriptores :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris16/11/2014 a les 22:49:19
#25295Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia! Que bé una lectora no-escriptora!

Sí, ja sabem que d'entrada els noms han de ser un lio! En principi només havien de ser 7 o 8 personatges, pe`ro es va anar apuntant més gens i es va acabar doblant! XD

El trio d'antipàtiques són la Circe, l'Ethel i la Natalie (Nina) però l'Ethel és de Ravenclaw per tradició familiar, tot i les seves... "tendències màgicament conservadores" XD.

I sí, l'Agatha i la Circe són cosines, la Medea és ex-mare de l'Agatha i tia de Circe. 

A mi la Maire (la que ve de Beauxbattons) també m'encanta *.* , i el David (el músic anarquista) i el Joe (el guaperes faldiller) seran molt divertits. 

Però la meva preferida és l'Erin, la primera, que és taaaaaan bonica *.*

Més història ben aviat!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/11/2014 a les 09:53:30
#25299Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ok, gent, estic avui intentant modificar les cursives des d'internet explorer en comptes del meu ordinador, però no hi ha manera... ja ho puc marcar que no surt res. Esbrinaré com fer-ho abans de divendres que ve, i quan pengi el capítol nou, ja modificaré aquest!




Cassandra Ross Anònim17/11/2014 a les 17:34:47
#25303Encara no he escrit cap fanfiction

Agatha, no et preocupis per les cursives. No crec que siguin tant importants (pel que fa a mi, no ho va ser). Simplement, a partir d'ara el que podem fer és posar cometes, en comptes de cursiva. 

Don't worry!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/11/2014 a les 17:50:40
#25304Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

És que és molt fort, perquè avui penjo el capítol de la meva fanfiction i coi, allà hi surten! Negreta, cursiva i el que vulgui. Ho deixaré bé. Ja és una cosa personal entre la web i jo XD




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/11/2014 a les 13:35:12
#25312Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

HA! HA!

HE ACONSEGUIT LES CURSIVES! En la teva cara, processador de text d'HPcat! Qui és millor? Qui és millor? Ha! Jo ho sóc! XD

(Amb les tabulacions nop hi ha hagut manera, per això... U.U')




Avatarginny loovegod 314 comentaris18/11/2014 a les 17:05:15
#25314Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Continuo el comentari anterior!

- El billyyyyyy moro d'amor jajajaja és supercuquis aquest noi, i molt divertit! Tinc la sensació de que ens riurem molt gràcies a ell. ^^

- La nina és un personatge super interessant! donarà molt de joc, tinc la sensació, i espero que pugui millorar molt amb els seus problemes! En realitat, per sota de tota la màscara que posa, em sembla molt bona noia. ^^

- I l'Edwin mola. Senzillament mola. Vaya geni! em fa molta gràcia la relació que té amb la seva mare, en plan "quita, mama, quita" que tots hem viscut alguna vegada jeje. Espero veure molts dels seus nous invents durant el curs!

- I no trobeu que el Jack s'assmbla una miqueta a l'Edwin! M'ha fet molta gràcia quan he vist que les dues converses amb les mames s'assemblaven molt! jeejje

- L'Agatha és massa guai. Però massa. No sé com encara em sorprèn, vaya empenta que té la noia! I vull saber més sobre el seu passat fosc, i les marques aquestes que li ha deixat, que fan molt mala espina... Pobrissona! La part bona és que a Hogwarts tot és totally awesome. ;)

- La christine i el joe són massa graciosos jejeje i super cuquis els dos. És molt guai la relació que tenen i com es coneixen! 

- I per últim, la Marie és amor *________* quina nena més cuquis, per favor! Aveure si aconseguim treure-li aquesta timidesa, perquè ella ho val moooolt! ^^ jeje

iiiii fins aquí! jajaja tinc moltes ganes de llegir el pròxim! A veure com avança la fanfic :)

Erin




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris18/11/2014 a les 17:51:20
#25315Encara no he escrit cap fanfiction

XD Que bé, Agatha! No calia que t'hi esforcessis tant, per això. Moro amb el teu últim comentari, ma germana ja m'ha preguntat de què coi m'estava rient tant... v.v" XD

M'agrada llegir les opinions que poseu d'un per un, jo no vaig comentar tant específicament (>.<) tot i això m'agradaria fer una menció especial per l'Erin, he de confessar que m'encanta! Per com és i com es comporta i tot, tinc ganes de llegir més d'ella! I les professores també em va agradar veure la perspectiva d'elles!




Ursula Black 27 comentaris19/11/2014 a les 18:53:24
#25323Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

Bona segona part del pròleg gent! Seguiu així! Muaaaa




AvatarAntares_Black 375 comentaris29/06/2015 a les 23:29:10
#25875Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Ja tenia algunes notes pels comentaris d'aquesta segona part del pròleg (i també per alguns dels capítols consecutius), però el paper es va perdre el el calaix de papers... És un garbuix de paperassa. És un desastre! SÓC un desastre!

 

BILLY SWIFT

El desastre en persona! M'encanta! Sí, això de canviar l'hora també ho fem a casa perquè ningú no ens faci la llesca! El toc final del jersei ha estat molt divertit!

 

NINA BELLAMY

«Es mereixen poder admirar la seva bellesa en la seva màxima resplendor», és clar que sí! Però de lluny! Hahahahaaa Molt divertit!

«I clar que s'han de fer distincions per la sang, què volem, acabar sent uns hippies ronyosos com el Gallagher?». Huhuhuuu Boníssim!

Que han de guiar els Slytherins perduts, que n'hi ha que s'ajunten amb sangs de fang «Si Salazar obrís els ulls...»!

Pobre gos!

Vaja... Tot aquest ambient familiar... Espero que en veurem més al capítol que li toqui parlar a la Natalie. Ja sé sap que les famílies dissortades ho són cada una a la seva manera, oi?

 

EDWIN McGREGOR

Espero que hagi quedat clar que l'Edwin viu a Hogsmeade! Vull dir que amb la frase «ja ho carregaré tot directament als carruatges», em pensava que es veia que no puja al trenc, sinó que només s'enganxa amb la resta dels grup a l'estació del poble. Ell es lleva d'hora, però fins al vespre no anirà cap allà, o sia que es pot vestir com vulgui que després ja es posa l'uniforme.

Del que me'n dieu... M'alegro que us hagin agradat els seus invents! En veurem més a la propera ronda, o potser també des del punt de vist d'algun altre personatge...

 

AGATHA BLACK

Cabells negres i ulls grisos, només podia ser una Black!! hahahaa

Quan en Mike li comenta que sense la vareta no pot fer res, ella respon: «No, però amb la vareta tampoc no és que faci gran cosa». Boníssim!

La mare, que es diu Medea!! «La molt puta. A veure si t'entrebanques per les escales». L'Agatha té una manera de canalitzar la seva ira molt curiosa. La canellera li cobreix l'avantbraç esquerre...? Ui, quina por, pobra! M'agradaria saber què hi ha a sota. És una ferida, o alguna cosa més...?

Tinc una pila de coses més per comentar d'aquest personatge, però les deixem pel comentari del primer capítol.

...

JACK MOORE

Tot això de la trama de la mare (més endavant del famosa Charlotte) està molt ben trobada per reflectir aquest sentiment d'aparença. Haver de fingir per poder ser acceptat... Espero que algun dia en Jack baixi del burro i, deixant-nos de versions oficials i de la vida privada de casa, planti cara...

Ara que la mare...!! Deixa-la córrer també! Ja tindrem temps de comentar-ho!

I tens raó, Erin! En Jack és ben bé així de «quita, quita, mama»!

 

CHRISTINE CONNORS

M'encanta com fas que es manifesti el seu do de migmetamorfomaga en funció del seu estat d'ànim! Però, a veure, tant tant de vermell no és un xic massa? xD

Un altre cop, com passa amb la Noa, la solució és papaaaaaa! Ara que, això pel que fa la màgia. Perquè si no sap on té el jersei, la cosa canvia a mamaaaa! hahahaaa Em pensava que trencaríem tòpics! hahahaaa

Per cert: «El meu pare puja i agafa el bagul com si no pesés gens»

 

JOE CONNORS

Ui, a mi aquest Joe em fa més por que una pedregada!! Aquest «lligar amb noies» i «fer coses revolucionàries amb en David» són de molt mal pronòstic!!! O.o

M'ha agradat molt que en diguis la gran serp vermella, del Hogwarts Express.

Només afegeixo que: dessuadora.

 

MAIRE BROWN

Em sembla que ja ho vaig dir quan faig comentar els temes interessants que estem tocant, però ho torno a repetir. Trobo que has sabut transmetre molt bé l'angoixa que té la Maire d'anar a una escola nova... I més amb l'experiència que carrega de l'anterior on anava. També em fa la sensació que sent com si el problema fos ella («Una no deixa de ser l'”empollona rareta” per canviar d'escola. Axò és una cosa que, em temo, portaré dins tota la vida»); els que pateixen assetjament tendeixen a pensar que problema són ells.

Ei! Que la titllaven de “poc femenina”, només per jugar a quidditch! Això és una de les ximpleries corrents que es guanyen la palma d'una de les més esteses! I això d'haver d'amagar-se per llegir al lavabo ja és el súmmum!

«I jo estaré millor sense Beauxabatons. Això segur». És clar que sí! A començar una nova vida!

Jo crec que sí que és valenta. No estic d'acord quan dius que «sembla que [a Slytherin] hi va gent amb molta autoestima». De fet, hi estic completament en desacord, i protesto enèrgicament.

---

Bé, la Maire té raó: que comenci un nou capítol! Vaig cap al capítol 1

Antares

PD: Els comentaris dels pròlegs haurien de valdre el doble! Exigeixo quaranta punts!