La Crida d'Avalon - Capítol 26: Insomni
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 16/11/2014 a les 18:31:09
Última modificació 16/11/2014 a les 21:45:53
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 26: Insomni

Capítol 26: Insomni

 

En Mike es va girar de cop, conscient des del primer moment que el crit era de la Júlia i sense saber què podia trobar. Però el seu cervell no hauria pogut arribar a imaginar la imatge aterridora que va trobar quan la va mirar.

Perquè tenia la cara en flames.

—Júlia! —va cridar horroritzat mentre corria cap allà.

Però l'Ellys, la formadora, se li va avançar i va dirigir un raig d'aigua a la Júlia des d'allà on era. Les flames es van apagar, però la Júlia va continuar xisclant i es va posar les mans a la cara abans que els altres ho poguessin evitar.

Les va treure fent un crit encara més fort i emportant-se una barreja de pell i carn. Alguns dels del voltant van cridar.

—Ràpid, porteu la Kaylein! —va exclamar l'Ellys.

Tots estaven paralitzats, però la Cindy va reaccionar ràpidament i va arrencar a córrer. L'Ellys es va acostar a la Júlia i va donar instruccions.

—Va! Totes feu Llum, no? Agafeu totes les herbes que la Kaylein pot necessitar per guarir cremades!

Fins i tot en Mike i la Julie, que no feien Llum, es van aixecar per obeir les ordres de les altres noies. Mica en mica, la gent es va anar agrupant i tot es va convertir en una gran confusió: els crits de la Júlia, els alumnes (incloent els d'Avalon) d'un costat a l'altre remenant el terra, les sacerdotesses discutint què havien de fer amb l'atac a l'escola... No va ser fins que van arribar la Kaylein i l'Ayleth que les coses es van calmar. I això va ser gràcies al crit de la Dama del Llac.

—Prou! Quiets! —tothom va parar menys la Júlia—. Desterrats, Lydia, sacerdotesses menys la Kaylein; amb mi. La resta, obeïu les ordres de la Kaylein!

Els altres Desterrats van haver d'estirar en Mike, la Lydia i la Julie: els dos primers, perquè no volien marxar de cap de les maneres, i l'última perquè continuava paralitzada. Quan al final ho van aconseguir, van anar cap a la clariana on les sacerdotesses s'havien reunit, però elles ja feia una estoona que parlaven i s'havien perdut moltes coses.

—Hem decidit ajudar-los —va dir l'Ayleth quan els va veure. Ells es van sorprendre. Havien estat estona fora, però no tanta!—. L'atac començarà quan els treballadors del British marxin i només quedin els segurates, no tenim gaire temps. Per ara els tenen envoltats. No poden desaparetre i tenen les sortides bloquejades. Però nosaltres sí que podem aparetre.

—Podeu? —va preguntar l'Àlex, sorprès.

—Sí, podem. Per tant, anirem cap allà i traslladarem els alumnes a Avalon. També permetrem que continuïn la seva formació aquí, com ens han demanat.

Fins i tot la Lydia va obrir molt els ulls. Per què havia estat tan complicat quan van arribar ells i ara ho posaven tot tan fàcil?

—Només els que ho vulguin, és clar. La majoria tenen les famílies amagades per l'Orde del Fènix, l'única opció que els quda a banda d'aquet destí és quedar-se a Avalon. I a nosaltres —va dir l'Ayleth, relaxant-se un moment i somrient—, no ens fa res allotjar els que siguin menors d'edat. Hem d'admetre que tenir-vos aquí ha estat molt enriquidor i que heu donat molta vida a Avalon.

Tots van somriure. Estava bé, sentir-ho de la seva boca, sobretot tenint en compte els dubtes que havien tingut al principi.

—Creiem que allotjar i formar els menors pot ser tan positiu per a ells com per a nosaltres. Pel que fa als majors... —va mirar un moment cap a les bessones, que devien ser les que tenien una opinió més propera a la seva. Elles van assentir i l'Ayleth va continuar—. No podem tenir tanta gent a Avalon, no sabríem com gestionar-ho. Em sap greu.

I semblava afectada de veritat. Sigui com sigui, el progrés des de tres mesos enrere havia estat al·lucinant. No se'ls acudia cap solució millor.

—Per mi està bé —va dir en Mike, parlant per primera vegada—, i crec que per la resta també ho estarà. Almenys, mentre salveu tothom, encara que no els oferiu refugi.

—Sí, sí, això queda claríssim. Poden passar la nit aquí i marxaran demà al matí.

—Perfecte, doncs. Què hem de fer?

 

 

 

La Lydia va seguir acompanyant els Desterrats per fer alguna cosa de profit mentre no podia anar amb la Júlia. Quan la resta es va unir a ells, els va explicar què havia passat.

—La Kaylein ha adormit la Júlia i se l'ha emportada a la infermeria. Hi ha anat amb els seus alumnes més avançats. Han dit que quan se sàpiga res ens informaran.

Ara que eren més, es van repartir entre els dormitoris dels nois i les noies i van començar a preparar les habitacions. Les omplirien totes, amb matalassos a terra inclosos. Quan van haver passat deu minuts, els Desterrats i la Lydia van anar davant de l'edifici gran com els havien demanat les sacerdotesses. Elles ja havien anat al British i els havien dit que tenien eu minuts per recollir-ho tot, i que després els portarien a Avalon ordenadament. Si haguessin estat totes nou disponibles, haurien pogut portar-los a tots de cop, però no era el cas, de manera que els portarien de dos en dos. Ells s'havien d'esperar allà i donar la benvinguda als que anessin arribant, i quan fossin uns quants, anar-los portant a l'amfiteatre al qual es reunia el Consell, on els explicarien les opcions que tenien a partir d'aquell moment.

Les cares conegudes no van trigar a aparèixer. La Dimia va arribar amb la Loren i en Bernie, la Phrowenia amb la Casey i la Michelle (la noia de Hufflepuff que la Julie havia acompanyat a l'escola del Fènix uns mesos abans), la Maerwynn amb en Frank i en Parker, l'Alys amb la Kel...

La Marta i la Mei es van mirar. Espera, QUÈ? La Maerwynn amb en Frank i en Parker?

Sense entendre res van córrer cap als seus germans i es van tirar a sobre seu. Ells es van queixar i van apartar les seves germanes grans.

—Ai, joder, Marta, em fas mal!

—Què hi feu, aquí? No éreu a Hogwarts?

—Diguem que no era gaire bona idea tornar després de les vacances de Nadal —va explicar en Parker—. O ens quedàvem amagats a casa o anàvem a l'Escola del Fènix.

Després d'unes quantes explicacions ràpides, la Mei va sortir cap a l'amfiteatre amb el primer grup d'alumnes darrere, capitanejats per en Frank i en Parker. Tots anaven ben tapats amb mantes de colors. La veritat és que feien una imatge ben pintoresca.

En Mike va mirar amb un somriure com la Marta es tornava a posar a la feina amb molta més energia que abans. Tremolava dels nervis, però era igual. Se la veia més tranquil·la del que l'havia vist els últims mesos.

—Bu.

En Mike va tirar-se enrere per allunyar-se de l'Àlex, que s'havia acostat per darrere sense avisar i el mirava amb un gran somriure satisfet i acusador.

—Què? —va demanar en Mike.

L'Àlex va mantenir el somriure sense dir res.

—Que sàpigues que fas por. Sembles el joker.

—Què mires? —li va preguntar aixecant les celles.

En Mike va mirar cap a una altra banda i va fer intenció d'anar a portar mantes a en Liam i la Laine Lee, que acabaven d'arribar.

—Oh, ni se t'acudeixi obviar-me. Entenc que ara que la Marta ja deu haver superat tot allò d'en Louis està lliure.

—No ho sé —va dir en Mike arronsant les espatlles.

—Va, Mike. Que a mi no m'enganyes.

En Mike va intentar per segona vegada anar a portar les mantes, i aquest cop l'Àlex el va deixar. Semblava mentida que fos la persona més madura del món i s'estigués comportant com una criatura. En fi. A aquest ritme, aquells dos no acabarien mai junts.

Els altres alumnes anaven arribant i ells anaven repartint mantes i recollint maletes. Els Desterrats i la Lydia es van poder mig-oblidar del que havia passat, envoltats com estaven d'abraçades i retrobaments i crits i alegria. Al cap de poca estona, els que preparaven les habtacions van arribar, i això no va fer més que augmentar l'alegria i el moviment. A les set en punt, quan el British quedava pràcticament buit, des de l'amfiteatre del Consell, on ja s'havien reunit tots els alumnes de l'Escola del Fènix, es va sentir l'espetec dels últims convidats. Els professors havien posat els peus a Avalon. L'escola estava a la mercè dels cavallers de la mort.

L'amfiteatre estava ple de murmuris: hi havia massa històries per explicar, massa moments per compartir. La Vanessa anava per allà preguntant a tothom si havien vist la Verònica. La Julie seia amb la Nahia i intentava no mirar gaire cap on hi havia en Liam: l'última vegada que s'havien vist havien discutit com mai. En Liam, per la seva banda, es posava al dia amb la Mei. En Mike i en Heath xerraven animadament amb en Luca i la Kelsie. La Marta i l'Àlex seien amb la Loren i la Casey, i la Lydia i l'Airina s'havien unit a elles; però l'Airina estava clarament amb el cap a algun altre lloc. No deixava de mirar l'entrada de l'amfiteatre i no estava pendent de la conversa. La Marta la va mirar, encuriosida. No era normal veure-la d'aquella manera.

Finalment, els professors van entrar i els alumnes van aguantar la respiració. De seguida es van tranquil·litzar. Hi eren tots. Tots havien pogut sortir de l'escola.

L'Ayleth els va fer un senyal i van anar a seure amb els nois. La Julie pràcticament va saltar de les grades per anar a ajudar la Susan, que caminava amb dificultat sobre la cama ortopèdica i s'aguantava en el professor Llopin. L'Amy venia darrere, despentinada però il·lesa, i es va anar a asseure amb la Mei. Tenien moltes coses de què parlar.

Els seguien tots els altres: el professor Stonewell, el professor Woodrive, la professora Wormwood, el professor Sawyer. L'últim de la fila era en Charlie, el Ravenclaw antic company de classe de l'Àlex. Sempre s'havien portat molt bé, i de seguida li van fer un lloc entre l'Àlex i l'Airina. La Marta, que estava pendent de l'Airina, va veure de seguida com li canviava la cara. Podia ser...? Oh, seria tan maco!

—Bé... —va dir l'Ayleth després d'escurar-se el coll—. Benvinguts a Avalon.

 

 

 

La pila de mantes que havien deixat els de l'Escola del Fènix s'anava reduint a mida que anaven passant els minuts. Els Desterrats, la Lydia, la Vanessa i l'Airina s'esperaven asseguts sobre la fullaraca, al voltant del foc de terra. S'haurien pogut esperar dins de l'edifici principal, però això hauria volgut dir lluny de la infermeria.

Encara no sabien res de la Júlia. L'Ayleth havia enviat els nouvinguts a dormir, però no havia pogut impedir que ells es quedessin allà. I, per si això de la Júlia fos poc, la Hilary i la Cindy havien hagut d'anar a veure si la Verònica era a l'habitació, que feia molta estona que no se la veia. La Vanessa hi hauria volgut anar, però estava esgotada i havia decidit quedar-se amb els altres. No deurien trigar gaire, a arribar. Ja feia una bona estona que havien marxat.

—Ei, nois —va dir en Heath, en un intent d'animar-los—. Mireu amunt.

El ja conegut cel d'Avalon els va rebre. No hi havia enlloc més on es poguessin veure tantes estrelles; o, almenys, això deien les sacerdotesses. La Julie tenia els seus dubtes: des del jardí del Cau eren molt més brillants.

El pensament li va volar enrere, cap aquella nit d'estiu en què havia pogut aïllar-se per un moment de guerres, estratègies i desgràcies. I, allà, compartint una manta de color lila amb l'Àlex, va tancar tot el passat que havia compartit amb ell i va trobar a faltar en Fred més que mai. Tot i que no li agradés admetre-ho, havia estat pensant en ell sovint, però mai com aquell dia. Potser era perquè havia aconseguit superar definitivament l'Àlex, potser perquè tornaven a ser amics i ja no s'arribava a plantejar que ell pogués ocupar el lloc que havia tingut mesos abans a la seva vida. O potser perquè les estrelles brillaven gairebé tant com aquella nit.

Qui sap.

Va mirar la Marta i en Mike amb un punt d'enveja. Veure'ls allà, asseguts costat per costat, arrepenjats a la paret i mirant amunt al cel estrellat... Com podia ser que callessin el que tothom veia? Com era, que no es deien d'una vegada què sentien l'un per l'altra? Si ella tingués en Fred allà, si tingués l'oportunitat de dir-li què li passava pel cap, segur que...

O no, o potser no. El cas és que no ho podia saber. I això era el pitjor de tot.

La calma es va trencar de cop quan van sentir la porta que s'obria. La Kaylein va treure el cap i tots es van aixecar. La Julie va intentar desxifrar l'expressió de la seva cara, però li va ser impossible.

—Bé, nois, tinc bones notícies i males notícies. Les bones són que la Júlia es recuperarà i podrà fer vida normal, i sobretot, que no perdrà la vista. Això és molt important.

Tots es van mirar, alleugerits. La Kaylein li havia pogut salvar els ulls. La Lydia va pensar que, en aquell moment, li podria fer un petó.

—Però també hi ha males notícies, tot i que són les menors. Hem estat treballant totes aquestes hores per refer-li el teixit de la cara. Músculs, pell... Tot és tan delicat que ha estat molt dur i insatisfactori. El foc estava creat per la màgia, i costa molt més curar cremades màgiques que naturals.

Es va aturar un moment. Tots estaven expectants.

—Malauradament, tot i el treball incansable de tothom, només li hem pogut salvar mitja cara. L'altra meitat estava massa carbonitzada, i falta veure com evolucionarà la ferida, però el més probable és que quedi desfigurada de per vida. Em sap greu.

I, de cop, va ser com si algú hagués encès un interruptor a les ments de tots els presents. Es van mirar sense paraules. La Júlia quedaria desfigurada. Desfigurada. Desfigurar.

Un es desfigurarà.

La Lydia es va tapar la boca amb les mans i es va acotar a poc a poc fins que va arribar a terra. No tenia llàgrimes per vessar. No li sortia ni això.

—Nois! —van sentir que cridava la Cindy—. Nois!

De seguida va arribar amb la Hilary, esbufegant.

—Males notícies. Falta una barca al port, i la Verònica és l'única que l'ha pogut agafar. S'ha escapat i ha deixat una carta enrere dient que se n'anava amb els Cavallers de la Mort. S'ha passat al costat fosc.

I la rapidesa de tot plegat els va colpir amb la certesa que no s'havien equivocat.

—Un es desfigurarà —va murmurar l'Airina—. Un altre es perdrà en la fosca.

I la Vanessa es va desmaiar.

 

 

 

La Julie es va regirar entre els llençols i les mantes. Ja feia mitja hora que havien apagat el llum de l'habitació, però li havia estat impossible conciliar el son. Havien passat massa coses, massa coses en massa poc temps.

—Dorms? —va sentir que preguntava la Hilary.

—Que va. Tu tampoc no pots?

—De cap manera. I no em penso prendre aquesta potinga que ens ha preparat la Kaylein per dormir. Per sobre del meu cadàver.

La Julie va somriure. Sempre li havia fet molta gràcia, aquesta actitud que posava la Hilary de tia dura quan la situació la sobrepassava.

Però, al capdavall, ella tampoc no s'ho havia pres.

—Què et sembla, que els majors d'edat hagin decidit anar a Hogwarts? —va preguntar la Hilary al cap d'una estona.

—Bé. Allà seran útils. Diuen que els de la resistència contra l'Snape van amagant-se a la Sala de la Necessitat quan ja no és segur per ells ser a fora. Es veu que en Ged i l'Apol·lo hi van anar just després de Setmana Santa, amb en Neville. La Ginny no va tornar de les vacances. La Winter i l'Ariel estan al punt de mira, i a la Stella ja l'han començat a enganxar tenint comportaments estranys. Ni tan sols ella, ho pot fingir, ja.

—Suposo que els reforços els aniran bé. Sobretot pels ànims.

A les habitacions del voltant no se sentia ni una mosca. Probablement totes les altres noies s'havien pres la poció i estaven dormint com soques.

—Tu creus que ens ho hauríem de prendre? —va preguntar la Julie, dubtosa—. No sé si demà anirà bé, que anem zombies pel món.

—No, suposo que no. A la teva salut.

 

When nothing's going right and everything's a mess.__________________________________________

 

Capítol intens! Tot i que al final els Desterrats no s'hagin mogut d'Avalon, no es pot dir que no hi hagin passat coses!

Per començar, us voldria explicar el títol, que no només es refereix a l'insomni que pateixen la Julie i la Hilary al final del capítol. És l'insomni que els provoca a tots que hagi començat la profecia, sense saber qui serà el següent, sentint-se malament quan desitgen no ser ells. L'insomni que començarà a partir d'aquí i que governarà les seves vides tot el que queda de fanfiction.

Què us ha semblat? Esperàveu que el crit fos això? Ja hi havia hagut gent que havia dit que devia ser de la Júlia, però pensàveu que significaria el principi de la profecia? I el canvi de punt de vista de les sacerdotesses sobre tenir gent allà? Teniu ganes de veure algun alumne nou en concret? N'hi ha tres que sortiran més que els altres, sobretot un, però vull veure què en penseu vosaltres i qui teniu ganes que surti, que tot es pot negociar! ^^ I la Verònica, que s'ha perdut en la foscor... què creieu que vol dir, exactament? Arribarà als cavallers de la mort? O es quedarà pel camí? Qui seran els següents de la profecia? Com veieu el dramón que ve a sobre amb la Julie i en Fred? I en Charlie i l'Airina? No em direu que no són monos ^^

Pel que fa al personatge nou, la Yentl, que vaig presentar fa uns dies, sortirà al pròxim capítol! I com a última pista us diré que, tot i que no sabíem com es deia, ja havia sortit en aquesta ff ^^

SABIES QUE l'Ellys i la Kaylein, les del Foc i la Llum respectivament, tenen la mateixa edat i havien estudiat juntes? L'Ellys sempre guardarà una mica de rancor a la Kaylein, perquè va ser la millor de la promoció. A part, si no hagués triat Llum, que era el que ningú no volia, ella hauria pogut quedar-se sense la plaça del Foc.

Gràcies a les que quedeu comentant, de veritat... Per la resta, sé que esteu d'exàmens i algun dia us posareu al dia! (Més us val hahaha)

Per últim, fer propaganda d'una nova ff que estem escrivint entre unes quantes de la web! Es diu Cròniques de Hogwarts, i podreu trobar el Pròleg ja penjat en dues parts ^^ A llegir i comentaaar!

 

Marta

 


Llegit 451 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarLovegood*Weasley 25 comentaris16/11/2014 a les 20:42:11
#25292Encara no he escrit cap fanfiction

La profecia ja comença!

Això sí que no m'ho esperava. Dues en un sol capítol!

Ja no hi pensava en els alumnes de l'escola del Fènix. A veure si es queden la majoria o no.

SAVIES QUE avui no hi havia SAVIES QUE?

Lovegood*Weasley




AvatarLaia Weasley 140 comentaris16/11/2014 a les 22:12:38
#25294Encara no he escrit cap fanfiction

Aiaiaiaiai

Quiin mal rollo nenaa!! L veritat es que les profecies son una merda perque es compleixen tant si com no i no la pots canviar..

El crit era de la Júliaa!! (Jo ho vaig dir! em sento orgullosa :)), bromes a part.. la que es desfigurara... era la que em feia mes por creume... i no li ha tocat la part mes maca de la profecia...Pobre, i ara que fara... Espero que tots l'ajudin..

Vavava Mike avançaaa! La veritat es que si, en Mike de vegades pot ser nen petit... 

La Veronica el costat fosc :(, nomagrada... la tia aquesta no em queia be, perque tenia sa germana com si fos de porcellana pero...aviam si arriba tindrem problemes, basicament perque es xivara... aixo si l'accepten... i depen del que pasi pel cami

Ara espeo que la Vanessa no faci cap bogeria... que encara la liarem

l'Airina i en Charly cuquissims.. ens falta amor en aquets temps que viueen... i aviam que pasa amb la Julie.. 

Aimaai... ja estic impacieent pel seguent!

Petoons




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris16/11/2014 a les 23:08:43
#25296Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Rosa: benvingudaaaaaa! Benvingudaaaaaa! Gresca i xerinolaaa! Gràcies per avisar-me del SABIES QUE, m'havia passat completament ^^' A veure si ara continues comentant! Ben aviat sabrem qui es queda :)

Laia Weasley: ja, és el pitjor de les profecies, això i que no sàpigues quan es compliran ni com. Síii, eres tu que ho vas dir, i ho vas encertar de ple! ^^ Tens raó, això de desfigurar-se és horrible, i tot i això encara hi haurà gent que tindrà un destí pitjor... En Mike és lentet, les coses són així hahaha i com que l'última vegada que ella va intentar acostar-s'hi ell la va rebutjar... doncs així van. La Verònica sempre ha estat dubtant sobre què fer, i té moltes raons per fer el que ha fet. En realitat, ha estat la més llesta de tots... Hahah la veritat és que l'Airina i el Charlie no són una parella que tingués planejada a l'hora d'escriure la ff, però després d'haver-los posat junts en un capítol i haver vist l'acceptació que tenien he pensat que, per què no, calia una mica de felicitat!




Avatarhpkarina 373 comentaris17/11/2014 a les 01:38:04
#25297Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

HOLAAAAAAAAAA AIII DÉU MEEEEEEEEEEEEEU

O siga, estava tota happy amb Jed i pensant que Liam ha tornat i els globus i aiiii (per cert, massa personatges, jo ja me lie xD) i de sobte, PAM comença la profecia aleeeee tos locos a la mierdaaaaaaaaaaaaaa però ascolta, com s'ha cremat Júlia? O siga, no ho entenc, què ha passat?

A mi me pareix molt bé que deixen quedar-se als jovenets, però no entenc això dels majors d'edat, vols dir els professors? Perquè si són alumnes ja haurien d'haver acabat l'escola, no? Ai que bé que els germans de Marta i Mei estiguen bé ^^ Ni idea de qui era Charlie xDDD

Jo vull que aparega la Ravenclaw aquella tan graciosa que estava mig empanadaaaaaaaaaa :D :D :D :D :D

Una cosa, els de la profecia no feien totes les especialitats? O ja se m'ha oblidat alguna cosa? XD

Uiii una nova ff, xDDD crec que no haahahahhah no timeeeeeeeeeeeeee

Un besot enorme, guapíssima! :D




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris17/11/2014 a les 09:22:06
#25298Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Bieeeeeen bieeeeen quin munt de comentaris! A veure, anem per parts que sóc al tren i costa més escriure (i no tinc res semblant a un examen de xinès en unes hores, nope, que va). Hahahhaha m'agrada provocar-vos sentiments oposats, mola! La llàstima és que Jed la pròxima vegada que es trobaran serà a la batalla ja, i no tindràs gaire rato de Globus, perquè els que fan setè són tots majors d'edat, i alguns de sisè també (suposo que amb això et queda resposta la pregunta dels majors i menors tb). Si ho recordes, la Júlia estava controlant una vola de foc davant de la seva cara, i amb el susto se li ha descontrolat i s'ha cremat d'aquesta manera. Els de la profecia, com els alumnes que ja eren d'Avalon des de petits, ho fan tot menys una. Per això la Julie no fa Llum, l'Airina i la Hilary no fan foc, la Lydia i la Cindy no fan aigua... I a vegades sembla que em coneixes massa bé. No acostumo a posar les coses perquè sí! ^^




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/11/2014 a les 09:58:18
#25308Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wow, quanta penya! XD

Okay, part optimista d'això de la Júlia: ja sap que no la palmarà. I la Verònica tampoc. Tot i que no acabo d'entendre per què s'ha passat a l'altra bàndol... no serà una estratègia per anar a espiar o a fer alguna altra cosa? Com és que deixa la seva germana,m quan sembla que sempre la vol cuidar?

I perdó, però no he acabat d'entendre com se li ha incendiat la cara a la Júlia. S'ho ha fet ella mateixa mentre practicava a classe de Foc? o algú altres sense voler? És que no m'ha quedat massa clar...

Que guai veure el Llopin, encara que hagi sigut un segon i de passada! M'alegro que les sacedotesses permetin als nens quedar-se, per això, almenys.

I això de la Julie i el Fred. Bé, tots sabem el que ha de passar amb el Fred. Jo gairebé que sóc de l'opinió que millor que no passi res, o serà pitjor... Bé, pensant en elk Fred potser és millor que sàpiga que la Julie l'estima, però pensant en la Julie, no... Aix, quin drama.

Fins aviaaaaat (quines ganes de penjar divendreeeeees! XD (i perdona que comenti tard, però ahir estava acabant d'escriure la meva, que també Déu n'hi dó com he liat la troca! XD)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris18/11/2014 a les 20:17:43
#25318Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Això de part optimista és relatiu, perquè encara que no la palmi ella sap que la pot palmar sa germana, i que preferiria morir-se ella abans de veure-ho. És una de les menjades de coco més grans que tenen ara mateix els de la profecia, que no tenen ni punyetera idea de què volen.

La Verònica té bones raons per passar-se als cavallers de la mort (que siguin ètiques/correctes és una altra cosa, però les raons les té). Val, ets la tercera que em pregunta com s'ha cremat, hauria d'haver repetit el final de l'anterior o haver-ho explicat millor, mea culpa ^^' Bàsicament és que la feina que feien era controlar el foc davant seu i, com remarca en Mike, demana molta concentració. En el punt que sent tot lo de l'escola es desconcentra i el foc que controlava es descontrola i la crema.

Serà guai tenir els nens per allà :) No pretenc que surtin gaire, no, no us preocupeu, que no tornareu a tenir una pluja de personatges que us cauran a sobre de cop xDD Ja he intentat minimitzar les sacerdotesses i anar-les presentant de mica en mica, ara no tindria sentit que m'ho carregués en un obrir i tancar d'ulls! Tindrem una mica de Liam, potser sortirà la Susan i els majors marxaran, i dels petits només en sortiran 3 i puntualment. So no worries! 

Pel Fred i la Julie falta poc més d'un mes, a la ff... que ja són a finals de març! Aviat, aviat hi arribarem :) Jo ara em posaré a escriure el segon de la comunitària, que encara no tinc res ^^' Fins divendres, doncs!