La Crònica dels Tres Germans - 30: You certainly usually find something, if you look, but it is not always quit
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 17/11/2014 a les 14:36:56
Última modificació 17/11/2014 a les 23:11:38
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


30: You certainly usually find something, if you look, but it is not always quit

 

30: You certainly usually find something, if you look, but it is not always quite the something that you were after

 

L’Albus va forçar la mirada per mirar de discenir els jugadors i es va preguntar per què no anul·laven el partit. No era que es queixés pel fred, o pel vent, ni tan sols per la pluja, la neu o el gel que queien. Però aquella boira era impossible! Ja li havien ficat tres cistelles, més que res perquè no veia la bomba fins que la tenia a un metre i era massa tard. L’única que havia parat havia estat perquè li havia anat directe a l’estómac (probablement perquè la persona que havia llançat tampoc no l’havia vist a ell). La bona notícia era que l’altre porter estava en les mateixes condicions. I a sobre aquell vent! Amb prou feines sentia els comentaristes!

—Lily Potter agafa la bomba i la passa a... algú —va dir l’Andrea amb dificultat—. Algú de Gryffindor. Juraria que és de Gryffindor. És el Neil Johnson?

—No, és l’Sloan Münn! —va corregir-la el Lorcan—. Vola cap a les cistelles de Ravenclaw, que probablement siguin en aquella direcció i... auch! Xoca contra un jugador de Ravenclaw, no em preguntis qui i perd la bomba, que cau vés a saber on...

—Vols dir que la trobaran un altre cop? —va preguntar l’Andrea, mirant cap abaix amb veu de dubtar-ho molt.

—Home, no tenen res més a fer... El que no sé és com s’ho faran els caçadors...

El James tampoc no ho sabia. Estava sobrevolant el camp, pensant que l’única manera de caçar la papallona amb aquella boira seria si se li ficava accidentalment per la màniga. Va veure una taca blava que se li acostava.

—Anne?

—James —va dir la noia, tirant-se enrere els cabells xops—. Has vist la papallona algun cop?

—Abans m’ha semblat veure un espurneig —va assentir el James—, però quan he anat a mirar ja havia desaparegut.

—No fotrem res de res... atxú! —va fer l’Anne—. Jo vull un plat de sopa...

—Posa’t a la cua. Saps si anem guanyant els de Gryffindor, encara?

—Sí, cinquanta a trenta, l’últim cop que he vist el comptador —va dir l’Anne—. Escolta, perquè no parles amb l’Elle, la capitana, i anul·leu el partit d’acord mutu?

—Perquè anem guanyant —va respondre el James decididament—. Bon intent, però si vol parar el partit ella, que ens declari guanyadors; jo no em penso rendir.

—Acabarem tots amb una galipàndria! —va exclamar l’Anne.

—Doncs mira, uns dies descansant a la infermeria, tu...

—Hi ha dies que no t’aguanto —li va deixar anar l’Anne de mal humor, i va marxar a veure si topava amb la papallona.

L’Albus, des dels cèrcols, va veure una bomba que s’acostava tota velocitat i va tenir prou reflexos per desviar-la. La Lily li va passar pel costat i la va agafar per llançar. Però es va quedar una mica parada.

—A veure, gent! —va cridar la Lily—. Com no us acosteu, no veig on sou!

Al cap d’una estona es van veure dues taques vermelles i tres de blaves que sorgien entre la broma. La Lily li va passar la bomba a l’Sloan, però un jugador de Ravenclaw la va interceptar... fins que va rebre una bala que li va anar al canell, i l’Sloan la va recuperar.

—I de nou una bala de Frank Longbottom ben col·locada dóna la bomba a Gryffindor! —va exclama el Lorcan—. Münn la passa a Johnson, que avança cap als cèrcols de Ravenclaw, retorna a Münn, que llança... i gairebé... s’hi acosta. Seguim cinquanta a trenta a favor de Gryffindor.

L’Albus va fer un sospir resignat, però estava força meravellat de la bona vista del Frank, que semblava l’únic jugador que se’n sortia força bé tot i les dificultats visuals. Així que el va cridar quanli va passar pel costat per evitar que una bala li trenqués la cama.

—Frank! No li pots dir al James que pari el partit?

—No vol —va dir el Frank—; anem guanyant, i està esperant que la capitana de Ravenclaw es cagui de fred i ens declari guanyadors. I ella està esperant que l’Anne Boot caci la papallona.

—Ja —va sospirar l’Albus—. Sembla que tu t’hi veus bé i conserves la punteria...

—Tinc bona vista —va assentir el Frank.

—És curiós—va fer l’Albus rumiant—, que l’únic que ens salvaria ara mateix d’aquest collons de fred seria que l’Anne tingués alguna mena d’accident contra una bala, oi?

El Frank se’l va quedar mirant un moment, va parpellejar i va marxar volant. L’Albus va contar mentalment. Cinc, quatre, tres, dos, u...

BAM!

—Ostres! —va cridar l’Andrea—. Una bala de Longbottom li ha anat a Boot a l’esquena! Gairebé cau de l’escombra!

—Harold, la capitana de Ravenclaw declara temps mort i vola cap a la caçadora del seu equip —va seguir el Lorcan—. Oh, oh, sembla que no està bé. Crec que el més assenyat serà... sí! Harold demana l’anul·lació del partit! S’ha acabat el partit, Gryffindor guanya per cinquanta a trenta!

—Menys mal, pensava que ens quedaríem aquí congelats per sempre! —va cridar l’Andrea—. Vinga, cap al castell i una ronda de brou per a tothom!

 

* * *

 

A la Sala Comuna de Gryffindor, però, no només hi havia brou. El Frank, de nou, ja havia deixat preparada una festa monumental on tothom s’ho estava passant pipa, i ja duien unes quantes hores de gresca. Tot i que es podia dir que el partit havia estat pràcticament una presa de pèl, tothom havia vitorejat el Frank per la seva punteria i també a l’Albus, quan s’havien assabentat que era qui havia tingut la idea.

—Potser que et contracti coma estratega —li va comentar el James a l’Albus, quan ja arribaven les set de la tarda, i la gent començava a baixar a sopar al Gran Saló per sopar, perquè el mejar i la beguda de la Sala comuna havia acabat volant—. Què, baixes a sopar amb nosaltres o què?

—No gràcies —va dir l’Albus, traient un llibre de la motxilla—. Dimarts tinc un examen parcial, i entre els entrenaments i la festa no he pogut estudiar, gairebé! Ara aprofitaré que això que es quedarà tranquil.

—Mare meva, que esgarriacries que estàs —va dir el James—. Vols que et pugi una torrada o alguna cosa?

—No, ja em faré un te o alguna cosa.

El James li va fer adéu amb la mà i va marxar amb els Magatotis. L’Albus va fer un gran sospir quan la Sala Comuna es va quedar deserta, va estirar els músculs i es va posar a estudiar Transfiguració. Va notar, per això, que hi havia una altra persona que no havia baixat a sopar.

—No tens gana, Sloan? —li va preguntar.

—No gens —va dir la noia—. M’he estat omplint de llaminadures tota la tarda. Em venia de gust estar tranquil·la una estona, ara que marxa tothom. Millor me’n vaig a l’habitació, per això...

—No, espera —va dir l’Albus, quan l’Sloan ja marxava—. L’altre dia em vaig assabentar que havies tingut un encontre no gaire agradable amb l’Angela Parkinson.

—La teva ex, sí —va dir l’Sloan, fredament.

—Només et volia dir que sento molt si et va fer o dir res que t’incomodés —va dir l’Albus, mirant al terra—. L’Angela forma part del meu passat... no un passat del qual me n’anorgulleixi gaire, val a dir-ho, i em sento una mica culpable que pagués amb tu el que sigui que té contra mi.

—No sembla que tingui gran cosa contra tu —va respondre la noia—, a part de les noies que veu al teu voltant, que es veu que la destorven.

L’Albus no va saber del tot com prendre’s aquell comentari. Encara que li agradés a l’Angela Parkinson, quina mena de destorb seria, l’Sloan, per a ella? Només era una amiga de la Lily!

—M’agradaria que no t’acostessis gaire a ella, però —va dir l’Albus—. No sé si el James t’ho va comentar, però la família Parkinson pot tenir... connexions sospitoses.

—No crec que se’m torni a acostar, després de l’última trobada.

—Què va passar?

—Que em va buscar, i gairebé em va trobar —va deixar anar l’Sloan i se’l va quedar mirant amb vacil·lació. Per un moment semblava que marxava, però després es va donar la volta—. Per què anaves amb aquella gent?

L’Albus va agafar aire i es va rascar el cap, una mica incòmode.

—En primer lloc vull deixar clar que no perquè algú sigui d’Slytherin és automàticament una mala persona. —va dir—. L’Scorpius Malfoy és un dels meus millors amics, posaria la mà al foc per ell, i no crec que trobis ningú més orgullós de ser d’aquella residència. Dit això, va haver-hi un moment quan feia segon que vaig pensar que potser Slytherin era la residència on havia de ser. De fet, el Barret que Tria m’hi anava a posar, i si no ho va fer va ser només perquè jo vaig demanar anar a Gryffindor.

—Per què volies Gryffindor? —va preguntar l’Sloan—. Jo no havia sentit mai a parlar de cap de les quatre residències, així que no vaig entendre gaire la diatriba que em va fer el Barret aquest any.

—Volia anar a Gryffindor perquè el meu germà anava a Gryffindor —va repsondre l’Albus—. Perquè el meu pare i la meva mare també hi havien anat. Jo volia ser valent i heroic com ells, i popular i bromista com el meu germà. I un dia van atar Hogwarts els Vlads i... vaig entrar en pànic en un moment crucial. Vaig entrar en pànic i vaig pensar que no era ni valent ni honorable ni res de res. L’únic pensament que tenia en ment era salvar la pell. Estava cagat de por.

—Em va dir el James que et van mossegar els Vlads —el va tallar l’Sloan—. Tenies dotze anys, et va mossegar un Vlad, i vas pensar que no eres digne de Gryffindor perquè tenies por? Qui no hagués estat cagat de por?

—El James, per exemple —va dir l’Albus, encongint-se d’espatlles.

—Ximpleries! Ser valent no té res a veure amb tenir por o deixar de tenir-ne! Estracta de tenir por, reconèixer-la i plantar-li cara! I és el que vas fer, no? Vas anar a lluitar amb els Vlads!

—Sí però...

—Tenies dotze anys! —va acabar bramant l’Sloan—. Per favor, quants alumnes d’Slytherin van sortir a defensar l’escola?

L’Albus es va quedar callat uns instants.

—Sigui com sigui, després vaig trobar el meu lloc —va dir al cap de ben bé un minut—. I ara considero que encaixo molt millor a Gryffindor que no pas a Slytherin.

—Clarament —va assentir la noia.

—Estaves ofesa amb mi per això? —va demanar-li l’Albus, creuant-se de braços—. Per la meva relació amb els Slytherins?

—Amb alguns més que d’altres... —va dir l’Sloan, i va marxar cap a l’habitació abans que tornessin de sopar els seus companys.

 

* * *

 

Era ja passada mitjanit quan l’Albus va sentir l’explosió. No semblava haver estat res gaire escabrós, més aviat semblava alguna cosa provocada pels Magatotis o, últimament, per la Lily.

—Heu sentit això? —va preguntar en la foscor de l’habitació, però per la seva sorpresa ningú no li va contestar. Al contrari, sentia roncs força profunds.

Així que es va aixecar del llit i se’n va anar cap el del seu germà. Era allà, ben adormit, així que no devia haver estat cosa d’ell.

—Eh, James! —va fer l’Albus, sacsejant el seu germà—. Crec que la Lily n’ha degut fer alguna... James! Desperta! Que no em sents?

Però el James seguia profundament adormit i no semblava adonar-se de res. L’Albus va agafar el got d’aigua que tenia a la tauleta de nit i li va llançar a la cara. Res. No va respondre.

—Ei, nois? —va exclamar, però ningú de l’habitació va donar-se per eludit—. Es pot saber què us passa?

Quan estava intentant incorporar al Lorcan, que seguia amb els ulls tancats i roncant sorollosament, es va adonar que algú pujava les escales. Sentia veus que s’acostaven. Veus. Però no pas passes. Com podia...? Oh, no. Oh, nononono....

En un instant de pànic, l’Albus va deixar anar el Lorcan, va obrir el seu bagul, en va treure la capa d’invisibilitat i se la va llançar per sobre just en el moment en què la porta de l’habitació s’obria.

—Estàs segur que és aquesta habitació? —va preguntar una Vlad de llargs cabells foscos.

—Ho ha de ser —va dir un Vlad ros que l’Albus ja havia vist altres vegades, seguit de dos més—. Posa que és l’habitació de sisè curs. He fet els comptes. La noieta Anastassakis fa sisè, així que aquests han de ser els seus amics. Primer escorcolleu les pertinences de tots. Després anirem a l’habitació de les noies.

L’Albus es va quedar glaçat sota la capa, procurant no fer cap soroll, procurant ni tan sols respirar i es va apartar del pas dels nouvinguts. L’explosió havia estat produïda pels Vlads en entrar? Com? Per on entraven? I com era que tothom estava adormit? Com era que ell no?

—Vaja, vaja, aquí hi tenim al fill del Potter —va dir el Nosferatu, assenyalant el llit on hi dormia el James.

—Ens l’emportem? —va preguntar la dona Vlad—. Potser el nostre Senyor...

—T’has begut l’enteniment? —va exclamar el Nosferatu—. El sentit de tot això és que ningú no sàpiga que hem entrat al castell! Ja tindrem altres oportunitats. Però registra bé el seu bagul; no m’estranyaria gens que ho guardés ell...

—Nosferatu, hi ha un llit buit —va dir un dels altres Vlads, i l’Albus va sentir com se li parava el cor—. Pot ser que...?

—Potser veus algú al teu voltant, gamarús? —li va etzibar el Nosferatu—. Si no és aquí, deu ser a la infermeria, tu registra!

—Ei, ei, ei, mireu això! —va exclamar la dona Vlad.

—És el mirall, Llacrimosa?

L’Albus va sentir un calfred. Havia dit "el mirall"? estaven buscant la reliquia dels fundadors de Hogwartrs? La que havien estat rastrejant els Magatotis feia un temps? A la seva habitació?

La tal Llacrimosa, però, va fer que no amb el cap, tot i que li va passar al Nosferatu un pergamí que l’Albus va reconèixer: era l’arbre genealògic dels Potter que li havia regalat la Geena al James pel seu aniversari.

—Què passa, amb això? —va voler saber el Nosferatu.

—Mira fins a quin nom arriba, a dalt de tot.

El Vlad ros va clavar els ulls en el primer nom de dalt de tot de l’arbre, i l’Albus va veure com movia els llavis en un esforç per llegir les paraules.

—Igggg... not Pevvv... Peverell! Un Peverell? —va exclamar.

Els altres Vlads es van acostar per veure-ho.

—Això sí que ens ho emportem —va dir el Nosferatu, molt satisfet per algún motiu—. Al nostre Senyor li interessarà d’allò més. Pot comportar una bona recompensa… I bé? No teniu feina? Acabem d’escorcollar i anirem a l’habitació de les noies.

L’Albus, que de sobte va tornar a sentir sensibilitat a les cames, va decidir que era moment de marxar d’allà i anar a buscar algú. Amb tota la delicadesa que va poder, va sortir per la porta que havien deixat oberta els Vlads i va començar a baixar les escales de la torre cap a la sala comuna. No semblava que els Vlads tinguessin intenció de fer mal a ningú, si eren allà d’incògnit, i potser podia trobar algú altre despert; un professor, amb una mica de sort. Aniria primer al despatx de la McGonagall; possiblement ella...

Però quan va arribar a la sala comuna, ja es va trobar algú despert. L’Sloan, vestida amb un pijama de quadres i unes sabatilles de pelfa, mirava estranyada al seu voltant, amb les mans a la cintura.

—Hola? Hi ha algú desp...?

La seva veu es va apagar de sobte quan l’Albus li va posar la mà sobre la boca i la va cobrir amb la capa d’invisibilitat també. L’Sloan es va posar rígida de pànic, però un cop sota la capa, va poder veure l’Albus, que es va dur el dit anular sobre els llavis i va articular silenciosament la paraula "Vlads". Per un moment va semblar que l’Sloan li volia preguntar alguna cosa, però no va dir res perquè va veure, igual que ell, que els quatre Vlads baixaven per les escales sense molestar-se en ser sigil·losos.

—I aquesta poció per dormir dura gaire? —li va preguntar la Llacrimosa al Nosferatu.

—Fins que surti el sol —va respondre ell—. Almenys això ens va assegurar el nostre infiltrat al castell.

—Un elf domèstic? —va inquirir la dona.

—Després del fiasco de l’altra vegada? —va fer ell—. Els elfs domèstics ni per emmetzinar, serveixen! Tenim algú altre molt més capaç.

—Qui?

—No t’importa, qui! El que t’importa és trobar la maleïda relíquia! Mireu a l’habitació de les noies, vinga!

L’Albus va notar que l’Sloan li estrenyia fort la mà mentre els Vlads pujaven levitant cap a les habitacions de les noies. Possiblement era la primera vegada que veia Vlads de tan a la vora. L’Albus va esperar que les veus s’allunyessin i va estirar l’Sloan cap al forat del retrat.

—On vas? —va xiuxiuejar ella—. I si els fan mal?

—No els faran res —va dir l’Albus amb posat segur—. Només estan buscant una relíquia. No volen que ningú sàpiga que han estat aquí.

—Una rel...?

—No tinc temps per explicar-t’ho ara! Anem a buscar la McGonagall.

—Però...

—Pots confiar en mi, siusplau? —va demanar-li l’Albus.

L’Sloan se’l va quedar mirant intensament un segon, va assentir amb el cap, i li va agafar la mà per seguir-lo. Tots dos van sortir pel forat del retrat mirant de no fer cap soroll i van començar a encaminar-se cap al vestíbul.

—És una capa d’invisibilitat? —va demanar la noia.

—Sí —va dir l’Albus—. Has sentit això que han dit de la poció per dormir? Com ho han degut fer perquè tothom la prengués?

—És evident, no? —va fer l’Sloan, per sorpresa de l’Albus, mentre baixaven escales—. Algú l’ha posat al sopar del Gran Saló. Tu i jo hem estat els únics de Gryffindor que no hem baixat a sopar, i per això estem desperts.

L’Albus va assentir. Sí, quan algú ho suggeria, era evident. I els Vlads mateixos havien dit que tenien un infiltrat a Hogwarts que ho podria haver dut a terme... però qui?

Van passar pel vestíbul i van veure que les portes d’entrada havien estat esbombades.

—Això és l’explosió que s’ha sentit —va dir l’Albus—. Però ho hauran d’arreglar abans de marxar. Vine, el despatx de la McGonagall és cap allà.

—Creus que haurà baixat a sopar, avui? —va demanar l’Sloan—. De vegades els professors no baixen oi? Potser ha sopat al seu despatx...

—Això espero —va dir l’Albus quan ja havien arribat a la gàrgola de direcció i va buscar el cromo de la granota de xocolata que sempre hi havia levitant darrere—: Ernest Salamàndric —va dir quan el va veure.

La gàrgola es va enretirar i tots dos es van apressar a pujar les escales que duien al despatx de direcció. Però quan van veure que feien tres tocs a la porta i no responia ningú, van tenir un mal pressentiment. L’Albus va fer un sospir, però va fer girar el pom de la porta i la va obrir.

Van sentir uns roncs acompassatsque venien de la part dreta del depatx on l’Albus sabia que hi havia el llit de la McGonagall.

—Professora McGonagall? —va preguntar l’Albus esperançat mentre es treia la capa—. Professora, de debò, de debò que necessitem que es desperti…

L’Albus es va encaminar cap a la cambra de la directora i va encendre la llum. La directora semblava profundament adormida. Es va acostar cap a ella i va probar de sacsejar-li el braç, però no va passar res.

—Potser amb algún encanteri? —va sugerir l’Sloan, que va empassar saliva al seu costat.

L’Albus ho va considerar i va treure la vareta.

Animo restituo —va intentar.

No va passar res. La directora seguia roncant.

—Merda —va fer l’Albus decebut.

—I ara amb qui provem? —va demanar l’Sloan—. El profesor Longbottom?

—Té el despatx a l’altra punta del castell —va remugar l’Albus—. No hi ha temps. Crec que serà millor anar a espiar els Vlads i esperar que marxin per donar alguna mena d’alarma. Potser podem esbrinar alguna cosa més.

—Espiar els vl…? T’has begut l’enteniment? —li va cridar l’Sloan—. Prou de sort hem estat abans! No ens han enxampat de miracle!

—Xxxxt! —va fer l’Albus, perquè baixés la veu—. Tu no vens, et quedes aquí. Jo m’enduc la capa i…

—No em penso quedar aquí sense cap protecció! Per què vols anar a espiar? A cas tu saps de què va, això que están buscant?

—Sí —va assentir l’Albus, i l’Sloan es va quedar tota contrariada. Va rumiar uns segons—: Està bé, és el més lògic, lamentablement. Però hi anem tots dos, au, porta la capa…

—Potser són imaginacions meves —va dir l’Albus, mentre tornava a cobrir-los a tots dos—, però tinc la sensació que tornes a estar ofesa per algún mot…

—Creus que l’infiltrada aquesta de la qual parlaven és la Parkinson?

L’Albus es va quedar parat.

—No había pensat en ningú, però ara que ho d…

—Perquè a mi em semblaria una ximpleria que fessin servir un alumne —va seguir l’Sloan, i va decidir callar—. Seria molt més fàcil i eficaç tenir com a espia algun profesor, o algun treballador de Hogwarts que es pugui passejar lliurement pel castell sense aixecar sospites.

—Clarament —va dir l’Albus, fent veure que els seus pensaments seguien el mateix ritme que els de la noia.

Van sortir del despatx de direcció i van tancar la porta.

—Saps que això que estem fent és molt arriscat, oi? —va preguntar-li l’Sloan.

—Si ens enxampen no tindran més remei que matar-nos o emportar-se’ns, sí, després de tot el que hem sentit —va dir l’Albus amb un estoicisme que el va sorprendre fins i tot a ell—. Però és l’única manera de poder informar algú d’alguna cosa, després.

—Va dir el noi que dubtava si era prou valent per ser de Gryffindor —li va deixar anar la noia i l’Albus va fer un somriure tímid—. Va, anem. I abans que m’ho preguntis, no, no tinc ni idea de per què estic sent tan borde amb tu. Estic nerviosa, suposo.

—Doncs ja en som dos —va dir l’Albus—. Segur que vols venir?

Com a tota resposta, l’Sloan el va estirar i tots dos es van posar a baixar les escales fins al vestíbul. No es van haver de moure. Els quatre Vlads baixaven levitant les escalinates que duien a la torre de Gryffindor, i cinc més venien d’un passadís lateral.

L’Albus i l’Sloan es van enretirar i es van apretar contra la paret a sota de la capa, mirant de contenir la respiració. L’Albus sentia com li suaven les mans.

—Teniu el mirall? —va preguntar el Nosferatu.

—No! —va exclamar una dona Vlad de cabells rojos—. És una rèplica! Hi havia una maleïda rèplica!

I li va llançar un mirallet de mà, que el Nosferatu va agafar el vol i va observar de totes bandes. L’Albus va veure que tenia una X grabada al revers.

—Sí, és una rèplica… —va fer el Nosferatu—. Què recoi en deuen haver fet de l’original?

—No era a les seves habitacions?

—No —va dir el Nosferatu—. Però per sort no tornem amb les mans buides. Hem trobat una cosa que no ens esperàvem. Es veu que la familia Potter és descendent d’un dels Peverell. Quina sort que haguem anat a escorcollar les habitacions.

L’Albus i l’Sloan van veure com els Vlads intercanviaven mirades de sorpresa. Ell es va mirar l’Sloan interrogadorament, per veure si a ella li sonava aquell cognom, però la noia només es va encongir d’espatlles amb expressió desconcertada.

—Marxem —va dir el Vlad—. Hem de ser al cau abans que es faci de dia. Almenys tenim información per al nostre Senyor. Que algú arregli la porta en sortir.

L’Albus i l’Sloan es van quedar mirant com els Vlads sortien volant. L’Albus va tenir per un moment l’impuls de sortir darrere d’ells per esbrinar com redimonis entraven al castell amb totes les proteccions que hi devia tenir la McGonagall, però va notar que l’Sloan el retenia. Ja n’hi havia hagut prou per aquella nit.

Es van esperar fins que van veure que els dos Vlads que quedaven acabaven de reparar les portes d’entrada amb l’ajuda d’unes varetes que duien i, quan van haver desaparegut, l’Albus es va tornar a treure la capa. Després va agafar la vareta i va apuntar al seu coll.

Sonorus —va dir, i la seva veu va ressonar per tot el castell—. Tothom que senti això, tothom que estigui despert, que acudeixi ara mateix al vestíbul. Acaben de marxar de Hogwarts un grup de Vlads.

Va abaixar la vareta i es va quedar mirant l’Sloan, tots dos esperant. No esperaven que acudissin gaires alumnes, però com havia dit la noia, de vegades hi havia professors que no baixaven a sopar al Gran Saló.

—Però es pot saber a què ve aquest enrenou? —va dir de sobte una veu exageradament aguda, i l’Albus i l’Sloan van veure aproximar-se a l’Aberforth Dumbledore pel passadís de l’esquerra, vestit amb una camisa de dormir rosa fins als peus i unes sabatilles de pom-poms. Era Lady Catherine—. Se n’ha de fer càrrec de tot una mateixa? Primer sento cops i explosions, pasada mitjanit, i ara algú es posa a vociferar a la meva mansió? Això és completament intol·lerable! Que algú deixi anar els gossos!

—Disculpi, lady Catherine, però és una emergèn… —va començar a dir l’Albus, que no es podía creure que tinguessin tan mala pata.

—Ei! —va exclamar una altra veu, que el va interrompre—. Albus, Sloan! Què hi feu aquí? Heu dit que hi havia Vlads?

L’Agatha McGonagall va acabar de baixar l’escalinata fins al vestíbul, en pijama i amb el cabell fet un nyap.

—Acaben de marxar —va informar ràpidament l’Albus—. Els hem espiat amb una capa d’invisibilitat. Hem de despertar la directora, però no sé com fer-ho.

—Eh? —es va estranyar l’Agatha—. Per què?

—Tothom que ha anat a sopar avui al Gran Saló ha ingerit una poció per dormir —va dir l’Sloan—. Nosaltres no hem baixat a sopar i ens hem despertat amb l’explosió…

—Pensava que devia ser que la festa a Gryffindor se n’havia anat de les mans… —va dir la professora envermellint—. Jo tampoc no he baixat a sopar al Gran Saló, avui. Dius que els heu pogut espiar?

—Sí —va assentir l’Albus—, però he pensat que algú hauria d’enviar un patronus als Aurors, perquè els Vlads potser encara són a la vo…

CRAC.

En Buddy, l’elf domèstic del Departament d’Aurors es va materialitzar enmig del vestíbul.

—On són!? —va cridar.

—Acaben de marxar! —va exclamar l’Albus—. No poden ser gaire més lluny de Hogsmeade!

L’elf domèstic va desaparèixer amb un altre sonor espetec i les quatre persones de la sala es van quedar mirant les unes a les altres.

—Segur que han rebut un anònim —va dir l’Albus—. Espero que els puguin agafar…

—Què han vingt a fer, Albus? —va preguntar l’Agatha, mentre l’Aberforth es feia aire amb la mà de l’ensurt que li havia causat l’elf, i l’Sloan li feia uns copens d’ànim a l’espatlla.

Aleshores l’Albus va reflexionar que potser no era gaire bona idea parlar d’allò. El tema de la relíquia dels fundadors era secret, i si algú decidia a qui explicar-ho i a qui no, era la Geena. Ell només en sabia algunes coses per una feliç casualitat. Així que va decidir ser una mica vague sobre el tema.

—Mmmm… han vingut a buscar una cosa que no han trobat. Però… però preferiria parlar-ne amb la directora… i el meu germà… i el meu pare. Perquè han trobat una cosa que no esperaven al bagul del James.

—Han entrat a la vostra habitació? —es va escaldalitzar l’Agatha—. Com redimonis sabien la contrassenya?

—Tenen un infiltrat a Hogwarts —va dir l’Albus—. Algú que ha emmetzinat el sopar d’avui i que probablement els ha proporcionat les contrassenyes que necessitaven.

La professora McGonagall es va mirar l’Albus amb una mirada intensa.

—Saps fer escuts protectors?

L’Albus va assentir.

—Posa’n un a la porta quan me’n vagi ara —li va indicar—. Jo aniré a buscar els aurors i parlaré amb el senyor Potter. Sloan, tu ves al despatx de la directora i busca l’escriptori un pot de pastilles d’extracte de granota i dona-n’hi una a l’Aberforth. No vull que us quedeu sense supervisió.

L’Albus i l’Sloan van assentir i van veure com l’Agatha marxava. Ell va posar un escut a la porta de seguida i l’Sloan va córrer a direcció. Van donar una pastilla a l’Aborforth i es van asseure junts al terra del vestíbul mentre esperaven que fes efecte.

—I ara? —va dir l’Sloan.

—Doncs a esperar que es faci de dia, soposo —va dir l’Albus—. Parlarem amb la McGonagall, i després… després farem una reunió d’emergència amb l’EM.


Llegit 705 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/11/2014 a les 14:46:36
#25300Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Okay! Capítol nou. Hi ha una mica d’Albus Sloan, però tal i com vaig prometre, no és un capítol ensucrat com els anteriors, que ja era fer-ne un gra massa.

Doncs bé, a veure què us ha semblat! Ja feia temps que no srtia la relíquia, els robatoris dels Vlads, que no entraven a Hogwarts. Aquesta vegada l’Albus ha estat l’heroi del dia. Hale, ja us podeu posar histèrics amb tot el que ha passat i el que hem descobert. Un espia a Hogwarts? Qui? Els Vlads treballen per a un tal Senyor? O sigui que tenen un líder, no van per lliure? Busquen el mirall, i no l’han trobat de moment però... i l’abre dels Potter? Com és que saben coses dels Peverell?

El títol és del llibre El Hobbit, de Tolkien, 1930. Suposo que no cal presentació per aquest. Va, evidentment, pel que han trobat els Vlads al bagul del James. No és el que esperaven, ni el que havien anat a buscar, però sembla que els serà molt útil, i que el seu Senyor hi estarà molt interessat!

Comenteu moooolt! Petonets i fins dilluns!

PS: Si no la seguiu encara, llegiu la nova fanfic comuntària "Cròniques de Hogwarts"! De moment només hi ha el pròeg, però divendres tindrem capítol nou! ^^




Cassandra Ross Anònim17/11/2014 a les 15:40:16
#25301Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Ha sigut un capitol molt interessant :) Anem per parts:

Llàstima del mal temps perque jo pensava que hi hauria pinyes al partit de Quiedditch. Segurament era el que volia hahahhha igualment els piques entre el James i l'Anne han sigut divertits. I els comentaristes que no sabien ni que se suposava que havien de veure. El Frank quin animal era, que hi veu tant be?

Uau, els Vlad! Ja els trobava a faltar xD Molt interessant tot aixo... Totes aquestes pistes que ens has donat i tal. No se ni que pensar xD pel que fa a l'infiltrat crec que hi ha tres candidats a sospitos: u, lAgatha que fa mala espina, dos, lAberforth que potser no esta tan malament del cap, tres, algu que no sha presentat a escena malgrat estar despert per fingir. 

Petons

Cassie




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/11/2014 a les 17:10:01
#25302Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cassandra Ross: Ui, que ràpid que ha comentat!

M'alegro que t'hagi semblat interessant. El partit l'he hagut d'enllestir ràpid perquè com hauràs vist hi havia coses més importants de què parlar. Això que em preguntaves sobre el Frank, la seva forma animàgica és un falcó, i conserva la bona vista quan no està transformat.

No saps què pensar de tot això dels Vlads. De moment has fet una bona conclusió. És una de les tres opcions, sí, tot i que a la tercera opció hi entra tot el puto castell. L'Agatha és molt sospitosa, correcte. L'Aberforth... l'Aberforth està relament fatal, no ho fa veure, no, està com una xota XD (necessitava un contrapunt divertit pel final) i evidentment... hi ha gent que fineix...

Petons i fins aviat! ^^




AvatarLaia Weasley 140 comentaris17/11/2014 a les 17:53:09
#25305Encara no he escrit cap fanfiction

Holaholaa!

Sentoo no comentar a l'anterior, no he tingut massa tempss...

Albus-Sloan i Vlads... gran combinacio per fer un capitol xD... la veritat es que jo crec que l'Albus es un gran Griffyndor, i no hi ha res a discutir carai!

Tot i aixi no baixara a sopar a jugat en aquest cas a favor seu... la veritat es que no se quina cara fara en James quan sapiguen que li han robat el regal de la G.. i dic el mateix de la G... esque els Paverell portaran cua... espero que En Harry, en Ron i l'Hermione els hi expliquin qui era i que representa ser de la familia... I aviam si els exampen que suposo que tampoc deuen ser gaire lluny

m'alegro que l'Albus i l'Sloan ja hagin fet les paus..  i l'Albus segueix sense adonarsen xD de l'efecte que te en les noies, en especial aquestes dues jeje...

Ahsi jo tmbe crec que la Parkinson podria ser l'infiltrada, i l'altre tot i que em dolgui, tmbe podria ser l'Agatha... :( ja que es bastant misteriosa..

En James sent sempre tan cabezota, de voler jugar amb aquesst temporal.... em sap greu que hagi hagut de pagar l'Anne Boot per aixo

Petooons




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/11/2014 a les 09:13:21
#25307Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Eis! Tranquil·la, ja en tnc prou que comentis de tant en tant... i també a Cròniques de Hogwarts, moltes gràcies!

Jo també crec que l'Albus és molt bon Gryffindor. I la cara del Jame si la G... bé, pel regal no passa res perquè segur que la G en conserva còpies en brut, que això costa de fer... segur que en té un munt de documents. La part xunga, evidentment, serà el motiu pel quan li han robat, que anirà sortint mica en mica.

Sí, ja era hora que es portessin bé, encara que hagi sigut arrel d'aquest contratemps. Tu pel que fa a l'infiltrat estàs entre la Parkinson i l'Agatha? Ok, interessant, interessant.

Ah, i això de l'Anne no és pas res greu; és la feina dels batedors, anar a fer mal XD Sempre es lesiona algú al quidditch! No ha estat tan greu com el que li va fer a l'Ephran Diggory... però sí, l'Anne estarà d'un humor de gossos! XD

Gràcies per comentar! ^^




Ursula Black 27 comentaris18/11/2014 a les 18:53:10
#25316Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

Heeeeeello you! *-*

Okay... all I can say is: OMFG! De veritat?! ¬¬ I ara ens deixes amb les ganes del que passarà i fins dilluns que ve (si tot va bé) no tindrem la part que segueix? Això és ser MOLT cruel TT, t'odio xD

Val, anem per parts:

1- Adoro en James. Ell és l'únic que pot fer jugar un partit i que tot el castell els vagi a veure tot i tenir les condicions meteorològiques en contra i al dia següent tenir a la gent amb galipàndria per culpa seva (tot i que he does not care a shit xDD). Pobre Anne, sempre se les emporta totes ella... al final en James en rebrà alguna de forta i se la tindrà merescuda!

2- Ja era hora que l'Sloan deixés de banda el seu orgull i parlés amb l'Albus com déu mana! Pobrissó meu, va perdudissim amb la love life! Però que hagi estat en aquestes condicions que parléssin... t'agrada fer-los patir eh! Per cert, que hagin estat parlant del ser o no ser un bon Gryffindor la mateixa nit que han aprescut els Vlad, ho has fet expressament? 

3- Parlant dels Vlad: ME CAGO EN LA MADRE QUE LOS PARIÓ! Com poden arribar a ser tant mesquins? Dios tia... en serio... gallina de piel mentre llegia aquesta part eh! Pq volen la relíquia? Què n'han de fer? I què en faran, del póster? Quina relació hi tenen ells amb els germans de les relíquies de la mort? 

4- La persona infiltrada l'hem coneguda ja? La Lily siusplau! hahahah no, no, però algú que fas que sigui molt adorable... l'Agatha? No ho sembla pas... L'Aberforth mola massa com per crear tot aquest complot en contra de l'escola... aaaaaaai no en tinc ni idea! >.<

I crec que that's all! Segueix redactant plis! Next week que sigui per partida doble! Sino, sé dónde vives... muahahahahahahahahaha

Ur




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris18/11/2014 a les 19:59:15
#25317Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

UUUUUUUUUUUUUH, mal rotllo! M'ha agradat moltíssim el capítol (duh, els meus tres personatges preferits eren els que sortien més o tenien els millors moments, l'aparició estelar del Frank ha estat genial!). Personalment puc dir que els capítols Albus-Sloan m'estan perfectes sense ser tan empalagosos també, encara que tot i que entenc que et cansi d'escriure-ho (perquè ho entenc perfectament), crec que saps regular molt bé el nivell de sucre perquè mai no sigui massa... massa.

Anyway, que aquest ha estat molt bé! M'agrada molt que comencem a veure acció ja, sembla que les coses es comencen a complicar... l'actitud de l'Albus ha estat exemplar, ho ha portat amb molta enteresa! Això del Senyor em preocupa i no se m'acudeix qui pot ser... suposo que la Parkinson i la seva família hi han d'estar relacionats d'alguna manera. Hauré de revisar els professors i els adults de fora de l'escola que han sortit, que ara mateix no els tinc al cap. Suposo que començarem a veure què hi fa l'Agatha, allà! Sabent qui és, seria un plot twist molt gros que ella fos l'espia... De manera que no crec que siguin ni ella ni la Parkinson, que és massa poc important. De manera que quan hagi fet la meva investigació diré algo!

Pel que fa a l'arbre genealògic, crec que el "Senyor" també deu tenir alguna relació amb els Peverell, potser també n'és descendent o algo. (T'imagines que fos el quart germà perdut dels Peverell que va aconseguir fer una pedra filosofal i seguís viu? Seria molt guai xDDD). O algú interessat en les Relíquies de la Mort, que si busca guanyar una guerra amb el mirall ara es pot plantejar apoderar-se de les Relíquies relacionant els Potter amb això.

Crec recordar que la relíquia era al museu, oi? De manera que de moment està segura (fins que els Vlads se n'assabentin, és clar). I encara sort que no han trobat el record aquell de la Blake Waterstone, remenant... (uh, podria ser que tot estigués relacionat? Hm. Hm. Tema per pensar. O pot tenir algo a veure amb els pares de la Sloan? Hm. HM.)

Buh, tinc la sensació que hi ha moltes preguntes a l'aire i que m'hauré de posar a la feina. I m'encanta!

(L'Albus. No. S'empana. QUE COM POT SER QUE LA SLOAN AFECTI LA PARKINSON? REALLY?).

Fins dilluuuns! ^^




AvatarJuliet Bell 36 comentaris18/11/2014 a les 22:21:05
#25319Encara no he escrit cap fanfiction

UOUOUOUOUOU Què passa amb els vlads?! Ja feia massa temps que estavem tranquiletes no? Però ja tenia ganes que tornessin a sortir! No sé per què però sempre em fa molta gràcia que gairebé no sapiguin llegir... els fa semblar menys malvats... hahahahaha Quina en porten de cap?! Per qui treballen?! Qui cony està infiltrat a Hogwarts, perquè com sigui algun personatge estimat me de algo! Ja podria ser la Parkinson dels pebrots així ens la treuríem de sobre! (però segur que no ho és... massa previsible)

Albus-Sloan forever! Ja ho saps. A poc a poc...

Apa això es tot! Amb ganes que arribi dilluns!!!

Ah! I molt intrigada pel rollo dels Peverell!!!

 




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris18/11/2014 a les 23:47:28
#25320Encara no he escrit cap fanfiction

Wiiiiiiiii capítol :D Fins ara no he trobat prou temps per posar-m'hi. Avui m'anava escrivint les coses a mesura que llegia així que et poso les impressions/reaccions/altres que pensava al llarg del capítol ò,ó:

"-El titol, a primera impressió, podria anar sobre la Lily trobant alguna altra cosa a la seva motxilla que no sigui el record de la Blake... però ja ho sabré a l'acabar. A seguir llegint! :D
-Súper divertit el partit amb la boira!!!!!!!!! Em sembla que guanyarà Ravenclaw... perquè em dóna la sensació que quan guanyen els contraris és perquè alguna en passa que ho impedeix als fenomenals Grys: a vegades és el Frank aliant-se amb la Lily per gelosia, a vegades la boira... Clar! El Franc amb la vista d'ocell hi veu millor... hahaha Ah! L'Albus amb les indirectes! Hahaha què bé! Així ha guanyat Gryffindor!!?? viscaaa! (Arwen traga't la deducció anterior.) xD
-Ahhhh m'han interromput una hora en plena escena dels vlads! hum T_T
-Oh, què valent l'Albus!
-M'han interromput una altra hora T_T HUM. He dit.
- Ala! Quin final, la veu de l'Albus ressonant per tot el castell XD"
 
Ara a fer deduccions:
AMO: Oh! Els vlads treballen per a algú. Important a tenir-ho en compte. Però jo pensava que seria un vlad el cap, però dius que té importància així que potser es tracta d'algo més interessant...
ESPIA:... hmmm... la Parkinson em sembla massa nena... podria ser algun professor... espero que no sigui l'Aberforth en alguna de les seves personalitats, que en tingui una de malvada... però aleshores seria estrany que l'Agatha els deixés a la seva protecció perquè... perquè és l'Agatha i... eso (you know what I mean). Però alhora ho sabria si els passés algo. Hum... no vull que sigui l'Aberforth :( A veure, quins més profes coneixem? El Neville? Només faltaria. Ah, el deuen tenir amb el malefici imperatiu! Podria ser! Jo dic que és el Neville amb malefici imperatiu, ala, ahí lo dejo a veure què em dius xD
PEVERELL: La vareta! Potser els vlads busquen, a part del mirall, la vareta per a tenir tot el pack Cómo-ser-el-mal-en-persona i per això els sona el tal Peverell, perquè el seu amo també la busca? Però l'amo com sabria qui n'és el propietari per a prendre-li? Si no és la vareta, podrien voler la capa o la pedra... però no han trobat la pedra al registrar el bagul del James... aleshores queda la capa o la vareta. Ai quin lio dec anar bastant perduda. A veure. Si no saben llegir no sabran lo de les tres relíquies, així que simplement deuen buscar el bastó del Destí com tants d'altres anteriorment... Però si ho relaciona amb Peverell, no és perquè elseu cap ja sap lo de les TRES relíquies? I EL MÉS IMPORTANT: per què coi m'hi estic trencant el cap si no he sigut capaç d'entendre per què coi a l'Albus i l'Sloan no s'han quedat adormits fins que ho ha deduït l'Sloan??? Dimito! *em trec el barret, el traje d'incògnit, la pipa fumejant i la lupa*
 
Ara el Harry els explicarà als seus fills lo de les relíquies espero, i així la Lily... no, no, perquè això significaria dir-li a la Lily lo de la vareta i no crec que la vulgui involucrar, el Harry. Aleshores, si els magatotis and company busquen informació pel seu compte dels Peverell segurament en trobaran, així que segueiran aquesta pista i per aquesta via, no-sé-com la vareta d'àlber acabarà en mans de la Lily. Que no havia dimitit de detectiu, jo? Ja em callo. Clar, tu com ja ho tens tot planejat, pots disfrutar de la nostra incertesa... ¬¬ ja m'agrada, ja, sent capaç d'inventar tot això t'ho perdono! :P Fins dilluns que ve :DDDDD
 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris19/11/2014 a les 12:43:30
#25321Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Okay, quants comentaris en una sola nit! Okay, m'hi poso!

------------------------------------

Ursula Black: No m'ho puc creure. Ploraré de l'emoció.

Sí, ara us deixo amb les ganes d'entendre tot el que ha passat. El capítol següent bàsicament serà de converses amb la reunió extraordinària aquesta de l'EM que comenta l'Albus al final del capítol. Volia que fos un capítol de la Lily però no sé si em donarà temps de fer totes dues coses. Ja ho veurem. El que més m'importa ara mateix és fer un Red Team.

Va, per parts igual que tu:

1- El james és un nazi quan es parla de quidditch, es transforma en la Belacqua XD. Més que en James, per això, l'Anne començarà a pagar-ho amb el Frank, que és qui li ha fotut la bala!

2- Sí, he fet expressament això de parlar de ser un bon Gryffindor o no. De vegades l'Albus se sent mediocre o poruc, però queda demostrat que no és cap de les dues coses. I necessitava alguna cosa una mica heavy perquè l'Sloan deixés de banda la gelosia tonta i fes equip amb l'Albus.

3- Bueno, són mesquins perquè bàsicament són els dolents XD La relíquia... bueno, en principi, com que el mirall fa còpies immortals que la gent, per començar pordrien crear un exèrcit invencible de clons. I el pòster el volen pel seu amo, que és qui està interessat en les Relíquies de la Mort, com tants abans que ell...

4- De la persona infiltrada no en parlaré gaire... Sí, és un personatge que ronda per Hogwarts. Hahahaha okay, NO és la Lily Hahahaha! Tothom pensa ara en l'Aberforth i l'Agatha perquè són els que han aparegut, però evidentment el que faria un infiltrat seria precisament fer-se l'adormit...

Ja estic en ello, estic fent el Red Team, i si em dóna temps faré alguna cosa amb el Harry donants explicacions o la Lily investigant què pot fer amb la seva vareta. Mooooltes gràcies per comentar, a veure si comença a ser així a partir d'ar a!

---------------------------------------

marta_ginny: Hola! No sabia que l'Albus i l'Sloan eren els teus personatges preferits. El Frank sí que ho sabia XD Sí que és veritat que és la perelleta menys empalagosa, aquesta. L'Sloan crec que no pot ser empalagosa de cap de les maneres XD Rareeeeeeta Hahahaha. Intento que el sucre no se'n vagi de mare ^^

I sí, jo t'ambé m'alegro de posar una mica d'acció, que des de Nadal que això estava tot ensucradíssim! I això que el primer trimestre va ser molt més normalet, no sé què m'ha passat, dec ser jo, que estic tòtila! XD A mi també em sembla que l'Albus s'ha guanyat ser l'heroi del dia. Com molt bé has deduït, els Parkinson hi estan ficats pel mig. Fas bé d'anar a revisar els adults. I sí, sí, sí, està molt relacionat tot amb l'Agatha! Ara podreu començar a lligar caps! Bona observació! ^^ Ves fent teories ;)

Okay, el Senyor no és un dels tres Peverell. Els Peverell són tots morts i enterrats. Diguem que hi està molt interessat, per això! Això segon que has dit: "O algú interessat en les Relíquies de la Mort, que si busca guanyar una guerra amb el mirall ara es pot plantejar apoderar-se de les Relíquies relacionant els Potter amb això." Això, això està molt bé. Va per aquí.

Recordes bé, la relíquia és al museu tirada enmig de quincalla sense valor. Però els Vlads ja han robat dues còpies falses. La següent fase és arribar al museu. La Blake Waterstone no està relacionat amb això, sinó que és un misteri paral·lel que sorgirà més endavant. ^^

Hahahaha, l'Albus no, no s'ho acaba d'imaginar. És que encara es considera una mica nyicris i no te gaire autoestima... I bé, ara a l'Sloan la veu com una amiga de la seva germana petita, però encara que anés al seu curs, la veuria força fora del seu abast XD

Meeerci per comentar! Ens veiem divendres a Cròniques de Hogwarts!< /p>

----------------------------------------------------

Juliet Bell: Ai, que bé tornar-te a tenir per aquí regularment! ^^

Bé, en realitat fa només un mes de l'incident de Nadal, així que tranquil·lets tranquil·lets no estaven... però sí que és veritat que hi ha hagut moooolts capítols en el transcurs del gener, que ha sigut mogudet! Hahaha, abans no sabien llegir en absolut, ara algú els n'està ensenyant i fan el que poden, hehehe.

De l'infiltrat no en parlaré, prefereixo que us aneu trencant el cap amb teories. Podria ser la Parkinson... podria ser un alumne, un profe o algun adult de Hogwarts.

Hehehe, ami també m'encante l'Al i l'Sloan <3 GFràcies per comentar i fins dilluns! (O fins divendres, si estàs seguint l'altra fanfic! ^^)

------------------------------------------

Arwen Black: Ahhh, ja tardaves! XD hahaha, vaya parrafada, per això!.

M'ha fet gràcia anar llegint les reacciones mentre llegies XD Anirñe directament a la part de deduccions perquè la resta t'ho has respost tu soleta XD.

Sip, els Vlads treballen per algú. No és un cap Vlad. Segurament tinguin un Cap Vlad, però tenen algú més.

De l'espia no en vull dir gran cosa, perquè serà un dels punts centrals de la investigació. però, com has dit l'Agatha és l'Agatha i no deixaria els nens desprotegits. De profes en tenim molts... el Neville, en McMillan, la Sinistra, el McNair... i altres que no anemono tant.

Ahà, els Vlads a part del mirall busquen més coses. Però no exactament la vareta... podrien voler la capa o la pedra... i he de dir que el James no guarda la pedra al bagul. Ahí queda eso. I els Vlads no saben llegir, però el seu Senyor sí.

Hahahaha, m'ha fet gràcia això que no t'has adonat per què l'Al i l'Sloan no estaven adormits. tranquil·la, que l'Albus tampoc i és llest. Pe`ro és que l'Sloan és superdotada, és molt eprdonable XD.

Tal i com has dit, ara el Harry no tindrà més collons que explicar-los als seus fills el tema de les relíquies... almenys parcialment, perquè com has dit no voldrà que la Lily sàpiga segons què. Però, evidentmnt, es pot buscar informació. I hem de tenir en compte que la Lily té una millor amiga molt intel·ligent. Bé, doncs, segueix investigant i seguim dilluns amb el Red Team. Petonets i gràcies per comentar! ^^
 




Avatarginny loovegod 314 comentaris23/11/2014 a les 16:55:07
#25341Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Hellooo!  Aquí l'Erin: mejor tarde que nunca, I guess! jajajaj

oooomg capítol de l'Albus. Cal dir que trobaré MOLT a faltar els capítols tan centrats en el frank (És que és adorable!) Però l'albus és molt guai i sempre és benvingut. ^^

El principi del capítol em mata... pobres nois! Mira que jo em considero gryffindor, però estic amb els raven en aquesta... quin fred! No sortiu a jugar, nens, que agafareu una galipàndriaaaaaatxum! xd i veig que el brou s'està fent molt famós! ja et veig en cada capítol intentant colar un bol de brou, en plan aparició estelar jajaja

 

Moro molt d'amor amb les converses entre l'Albus i l'Sloan. Mira que no és res tampoc gaire ensucrat però és que són tan monos, fins i tot quan es barallen! jajaja no puc esperar a que passi alguna cosa entre ells. ^^ 

Okay, i ara amb el plat fort del capítol. Uauuuuuu els vlads. només mig capítol dona ja moltíssim en què pensar... Qui és l'amo dels vlads? Qui és l'infiltrat? Què pretenen fer? Com els poden ajudar les relíquies? ooooooomg. 

La veritat és que sobre l'amo no ho sé, perquè probablement te l'hagis inventat tu i potser encara ni ha sortit; però sobre l'infiltrat sí que es pot elucubrar... Sincerament, i amb tot el dolor del meu cor, tinc la sensació de que no has fet que l'aberforth estigui despert sense motiu. Aquestes personalitats noves que li has donat aquest any (especialment Lady Catherine) no em fan gens de bona espina. Igual només serviran com a testimoni, però podria ser perfectament que l'aberforth tingués alguna personalitat que no pogués controlar i ajudés als vlads, ja sigui volent o sense voler. Més que res és que no acabo de caure en qui més podria ser, perquè altres opcions com ara el McNair o la Parkinson sincerament em semblen massa òbvies, i una mica tontes si parlem d'alumnes pels motius que ja ha dit l'Sloan. (Espera. Espera. El flint. Pot ser ell? Per això repeteix tant? XD). Hi pensaré, a veure què se m'acudeix! :P

Sobre el tema de les relíquies, sincerament no crec que tingui més importància que la d'ajudar a l'amo a fer-se més poderós i també immortal. No crec que les anés buscant des del principi, oi? tinc la sensació de que senzillament se les ha "trobat" i ha pensat que li anirien bé.

Buaaaa no ho sé! masses coses en les què pensar. Tinc moltes ganes de llegir el seguent i poder saber més! I també sobre la Blake, que tens el tema molt abandonat! jejej

Sigues feliç! I perdó per comentar tan tard :P 

Erin