Cròniques de Hogwarts - 1: Molarà que t'hi cagues (Agatha)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 21/11/2014 a les 09:16:44
Última modificació 21/11/2014 a les 09:16:44
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


1: Molarà que t'hi cagues (Agatha)

Quan creuo les portes principals de King’s Cross, empenyent el meu carretó amb el bagul, el primer que faig és escanejar amb la mirada les andanes més properes, intentant discernir els mags dels muggles. Allà hi ha un home amb una nena que empeny un carretó. Passarien completament desapercebuts si no fos perquè l’home creu que el complement ideal pel seu tratge és una llampant capa de viatge de color violeta. Fantàstic. Una mica més lluny, veig una dona empolainada que porta un barret de bruixa amb un voltor a la punta. Molt adequat, sí senyor. Ho, ho, ho, i premi pel senyor gran de les ulleres vestit amb una camisa de dormir amb un brodat d’estrelles! De vegades me’n faig creus que la Llei de Secretisme encara aguanti.

Mentre dirigeixo el carretó cap al costat esquerre de l’estació, on hi ha les andanes de la 9 a la 12, veig de cua d’ull una taca vermellosa que se m’acosta a tota velocitat. No faig res per impedir el placatge que ens llança a la meva atacant i a mi a terra.

—Agatha! —crida la meva amiga, ara a sobre meu.

La Christine Connors avui té els cabells d’un vermell llampant, cosa que vol dir que està molt animada i feliç. És una de les meves millors amigues, companya d’habitació i sòcia en totes les entremaliadures que se’m passen pel cap. La seva mare és metamorfomaga, i tot i que ella no ha heretat per complet els seus poders, sí que pot canviar de color de cabell, tot i que de vegades no és a voluntat.

—Sempre heu de muntar el número? —pregunta en Joe, el seu germà gran, que ens mira indulgentment des del seu carret.

—Com ens fem veure, si no? —exclamo mentre recullo la meva bufanda de Gryffindor del terra i em poso dempeus, mirant al nostre voltant—. I els vostres pares?

—Han hagut de marxar a treballar, ja, però m’han donat molts records per a tu i per a l’Erin —respon la Chris.

—Bé, noies, marxo a veure si trobo en David i ens podem reservar un compartiment per a tots dos —diu el Joe, que s’arregla els cabells castanys amb la mà i se’n va cap a l’andana.

La Chris i jo ens quedem mirant com pel camí dedica mirades i somriures a totes les noies que es creua, que invariablement deixen anar rialletes ximpletes. En Joe és un noi atractiu i simpàtic, i se n’aprofita molt, però a mi em cau bé. Juga amb mi i la Chris a l’equip de quidditch, i sempre ens ho passem bomba.

—T’he d’explicar una idea que tinc per aquest any —li dic emocionada a la Chris—. M’hauràs d’ajudar a fer un demostració, per això!

—Compta amb mi! —exclama, tota animada—. Va, que només falten deu minuts perquè surti el tren!

Totes dues ens posem en marxa i aviar arribem al mur que separa les andanes 9 i 10. Ja serà el cinquè any que les creuem, però sempre em deixa meravellada com es pot traspassar aquesta paret de maons que sembla tan massissa a primera vista.

—Eh, vaig a fer una entrada triomfal! —dic mentre pujo a sobre el carretó, i em col·loco sobre el meu bagul dempeus i amb els braços estesos enlaire—. Molarà que t’hi cagues! Empeny-me, Chris!

Ella, enriolada, posa el carret en posició.

—A punt?

—Això sempre! —exclamo, i sento com la Chris comença a empènyer el carret, es posa a córrer i finament el deixa anar cap endavant.

Un segon més tard, segueixo sobre el carretó que va a tota velocitat, però ara sóc en una andana més fosca i plena de fum. Per tot arreu hi ha alumnes i familiars que alcen el cap sorpresos davant la visió de la meva entrada triomfal.

És clar que de seguida m’adono del punt feble de la meva gran idea.

—Uo, uo, uo, uo! —crido quan veig que el carretó es dirigeix irremeiablement cap al forat de la via, i només tinc temps de pensar que estaria genial tenir un fre de mà, abans no em foto de lloros daltabaix de l’andana, davant de la locomotora, amb el bagul i el carretó a sobre—. Auch!

Per sort, estic acostumada als cops, les esgarrapades, les cremades, els ossos trencats i tots aquells petits inconvenients que comporta ser jo. Així que em limito a sortir de sota el bagul coixejant com puc i faig una reverència al públic, que aplaudeix i se’n burla a parts iguals.

—Oh, no, Agatha! —sento que crida un veu genuïnament preocupada, que s’obre pas entre la multitud—. Estàs bé, t’has fet mal?

L’Erin River, la meva altra millor amiga i tercera component de l’aquelarre, salta de l’andana a la via i ve a comprovar que estigui sencera. L’Erin és molt menuda, i ningú no li posaria més de dotze o tretze anys, tot i que en té quinze com jo (bé, mentalment en té uns quants més que jo). Té els cabells negres, molt i molt llargs i uns ulls verds i sincers que sempre busquen a qui ajudar.

—T’has fet una bona esgarrapada a la cama! —exclama, mirant-me amb ull crític—. Ara te la curo al tren. No et pots fer mal ja abans d’arribar!

—No em renyis, Erin! Vine aquí! —exclamo i li faig una abraçada d’ós—. T’he trobat a faltar, petitona. Com estàs? Tot bé, pel centre?

L’Erin assenteix, feliç, i totes dues pugem a l’andana amb ajuda de la Chris, i aviat hem recollit les restes del carretó i del meu bagul.

—Ja tinc les coses en un compartiment al vagó del final —ens informa l’Erin mentre pugem al tren—. Au, veniu, que anirem totes tres juntes.

Tot i que la Chris sempre és la meva còmplice per a totes les bromes i entremaliadures, i confio en ella cegament, l’Erin i jo tenim una connexió molt especial, tot i que a primera vista semblem molt diferents. Totes dues hem estat nenes maltractades i això, vulguis o no, deixa una marca. És una mena de taca espiritual que cadascú amaga com pot, però que tot i així queda latent en un racó fosc de la nostra ànima. Ella, com jo, ja no viu amb els seus pares sinó en un centre d’acollida muggle on, segons diu, la tracten molt bé. Fins i tot es va canviar el cognom i va adoptar el de la seva tutora legal del centre, Miss River. L’Erin és bona amb tothom, es preocupa per la gent i sempre intenta ajudar. Me’n faig creus que el seu pare la pegués. La Chris i jo coneixem la història, però no en parlem mai, perquè l’Erin es posa molt trista.

Jo ho porto d’una manera molt diferent. Mentre que l’Erin sempre vol passar desapercebuda, jo intento fer tan d’escàndol com pugui, i no deixo escapar mai l’ocasió d’anunciar als quatre vents la gentussa que són els Black, tot i que porto el cognom amb orgull, com una marca de guerra. M’agrada burlar-me de la sang pura que malauradament em corre per les venes i de la maleïda endogàmia que encara es porta entre moltes famílies de tradició màgica, que es consideren per sobre dels muggles o dels mags de sang barrejada.

Mentre segueixo l’Erin i la Chris cap a l’últim vagó, passem pel costat d’un compartiment que em crida l’atenció per les seves ocupants. Són dues noies d’Slytherin i una de Ravenclaw, màximes representats al meu curs de la púrria de la qual parlava abans. Totes tres ja van vestides amb l’uniforme de Hogwarts, segurament perquè es neguen que les confonguin amb muggles. Amb una d’elles hi tinc més lligams dels que m’agradaria: la Circe Black, cosina meva, Slytherin exemplar i un dels éssers humans més menyspreables que m’he tirat en cara, i això que a la seva residència la competència és important. No és cap secret que no suporto els Slytherin, però a ella li tinc un odi especial.

Les nostres mirades es creuen a través de la porta de vidre del compartiment. Li aguanto la mirada empetitint els ulls i em porto dos dits de cada mà a les temples, com si li pogués fer explotar el cap amb una mirada de làser. Sé que li fa molta vergonya que li faci això, sobretot quan és amb les seves amigues, així que no perdo mai l’ocasió. I qui sap, potser algun dia funciona.

La Circe posa cara d’avorriment i veig com la seva amiga de Ravenclaw, l’Ethel Earl, fa algun comentari de menyspreu sobre mi. A ella també la conec, o millor dit, la coneixia, d’abans de venir a Hogwarts. Les nostres famílies són amigues, i la Circe, l’Ethel i jo havíem passat molts moments juntes. Després vam créixer, i diguem que jo vaig seguir un camí diferent del que havien preparat els meus pares per a mi. Tot i així encara em faig amb l’Eric, el germà maco de l’Ethel, que és a Hufflepuf i no té ni de bon tros la mateixa mentalitat que ella.

La tercera component del grup, la Natalie Bellamy, Slytherin, riu del comentari i em dedica una mirada de superioritat. Cap de les tres no em cau gens bé, però a la Circe l’odio de debò. Ella i jo érem inseparables, i no li perdono que em donés l’esquena quan va arribar l’hora de la veritat.

—Agatha! —sento que em crida la Chris, ja a punt de passar al següent vagó—. Què passa, va tot bé?

—Sí, sí —dic de seguida, i corro cap a les meves amigues.

De seguida arribem a l’últim compartiment i el gosset negre de l’Erin ens saluda alegrement.

—Hola, Ed! —el saludo, i li rasco el cap darrere les orelles.

La Chris també deixa sortir el seu gat gris de la gàbia, i jo obro el bagul per buscar la meva mascota, que s’ha amagat entre la roba rebregada i els llibres de text.

—Au, va, Voldemort, ja pots sortir!

Un pigmy-puff peludet i de color rosa, amb ulls brillants, nas de porc i cervell de mosquit, brinca del bagul fins a la meva falda, falla i cau a terra de cara. De seguida s’aixeca, però, i es posa a saltar per tot el compartiment, fent un sorollet agut i feliç que sona a "wiiiiiiiiii!". No és la mascota més llesta del món, però és molt divertit. Potser una mica com jo. Li vaig posar Voldemort com a broma personal, i m’encanta la cara de perplexitat que posa tothom quan el crido.

Mentre l’Erin m’embena la rascada de la cama amb molta cura, totes tres parlem del que hem fet a l’estiu. La Chris ha estat de vacances amb el seus pares i el seu germà, i l’Erin ens explica coses dels nens del centre; segur que fa de mare de tots. Després s’excusa perquè aquest any l’han fet monitora (pobreta!) i ha d’anar al primer vagó a veure a quina hora li toca fer la ronda.

—Escolta, Agatha, què és tot això? —pregunta la Chris, quan l’Erin ha marxat, assenyalant el meu bagul obert i ple de coses desendreçades.

—Mmm... a veure —dic posant-me a remenar—. Això són petards nous que vaig comprar a la Ronda d’Alla, molen molt, són d’aigua, en comptes de foc. En deixes anar uns quants a qualsevol habitació i deixa a tothom ben regat, com si fos una pluja! Això és un vinil de l’Elvis que vaig trobar en un mercat de segona mà de Portobello, i el vaig comprar per a la professora Darling, que sé que li agrada... I això... Oh, això és del que et parlava abans! —dic traient unes cordes elàstiques amb arnesos a les puntes—. Serà el furor d’aquest any: puènting per l’escola! Des del pont, les escales de Hogwarts, la Torre de Gryffindor...

—Molarà molt! —exclama la Chris.

—Molarà que t’hi cagues —assenteixo jo.

Un noi es para al passadís i ens saluda alegrement amb la mà. La Chris de seguida s’alça i li obre la porta.

—Hola, Billy!

—Hola, noies! —exclama ell, despentinant-se els cabells curts amb cara de circumstàncies—. D’això... no haureu vist quin és el compartiment de l’Eric, oi? És que he anat al lavabo i... crec que m’he perdut.

Totes dues ens posem a riure. En Billy va al nostre curs, tot i que és a Hufflepuff, i és un cas. Tot ho trenca, o ho perd, o es perd ell. Ens cau mot bé, per això. És divertit, i es pot comptar amb ell per fer bromes sempre que no el deixis a càrrec dels petards, que normalment perd, o bé li esclaten a les mans qui sap com.

—No et van comprar un rat-penat pigall que et guiava? —li pregunto.

—Sí... crec que també l’he perdut —sospira amb resignació.

—Jo he vist l’Eric —diu l’Erin, que acaba d’aparèixer darrere seu—. És el monitor de Hufflepuff i em tocarà fer la ronda amb ell; el seu compartiment és tres vagons més enllà.

En Billy dóna les gràcies i se’n va a buscar el seu amic... en direcció contrària. L’Erin posa els ulls en blanc i es torna a asseure amb nosaltres.

—Agatha, la teva cosina i l’Ethel Earl són monitores, també —m’informa amb un posat seriós—. Vigila què fas, aquest any.

Jo em limito a fer un gest de menyspreu amb la mà. No em fan cap por. Estic més que acostumada a passar més temps castigada que a classe.

Al cap de no gaire passa la dona del carret i em poso a demanar llaminadures per a totes tres ben emocionada. Després miro el meu moneder i l’emoció se’m passa una mica.

—D’això... —faig mirant les monedes que em cauen a la mà—, jo us invitaria, però els meus pares porten un retràs de cinc anys amb la meva setmanada i vaig una mica justa.

Les meves amigues riuen i m’allarguen monedes per pagar-li a la senyora del carret. La resta de la tarda la passem xerrant, rient i menjant llaminadures fins que ens fa mal la panxa. Després ens canviem, i esperem amb ànsies arribar.

Són gairebé les nou quan sentim que el tren comença a frenar, i ben aviat veiem l’estació de Hogsmeade.

—Ei, aquell d’allà fora de l’estació no és l’Edwin McGregor? —comenta la Chris, assenyalant la figura vestida de Ravenclaw que espera ja al costat dels carruatges—. No ha vingut en tren? Com és, que ja és aquí?

M’encongeixo d’espatlles. Sempre m’ha fet molt de respecte, aquest noi. Va al nostre curs, és molt callat, solitari i misteriós. Diuen que és el millor de la classe. No hi he parlat mai, la veritat; no perquè em caigui malament, però és que se’l veu tan seriós i intel·ligent que estic segura que el dia que hi creui quatre paraules pensarà que sóc idiota. Potser ja ho pensa, és clar; no és que passi precisament desapercebuda.

Aviat comencen les empentes i els crits per sortir els primers del tren (sí, d’acord, la Chris i jo les comencem i tothom s’hi apunta entusiàsticament), però nosaltres tres ens les maneguem per pujar en un dels primers carruatges, que ens porta fins al castell. Quines ganes d’arribar! Quines ganes d’entrar al Gran Saló, de tornar a veure la Tria, de passar la nit amb les meves amigues i de començar a preparar la festa clandestina tradicional de la primera setmana de curs!

Quan sento que el carruatge para, en baixo d’un salt. Els altres carruatges també arriben ja i la riuada d’alumnes omple els jardins de Hogwarts. Miro les escalinates, que comencen als meus peus i que pugen fins a les portes del vestíbul i, sense poder evitar-ho, arrenco a córrer escales amunt, i crido a tots als meus companys:

—Slytherin l’últim!


Llegit 886 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris21/11/2014 a les 09:27:54
#25331Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola! Primer capítol penjat! ^^

Per les escriptores: Algunes ja havíeu llegit la història, bàsicament les que teníeu personatges que sortien molt, però bé, espero que a les altres també us agradi com he fet els vostres! He mirat que sortís força gent, ja fos directament o almenys anomenant-los; desgraciadament no he pogut amb tots perquè això s'hagués allargat molt més. Espero que us agradi així :S

Pels lectors: Molt bé, la història comença a enllaçar-se! Ara començareu a ordenar més els personatges en la vostra ments i suposo que ja comenceu a entendre millor algunes coses, ja que els pròlegs potser eren una mica caòtics, amb tants personatges. Comenteu a veure què us sembla!

Pel que fa al títol que he triat, no és tan idiota com sembla a primera vista. Suposo que molta haureu vist A Very Potter Musical, i potser sabeu que fa poc el van fer a Barcelona en català. La part que en anglès coneixem com "It's gonna be totally awsome", en català ho van traduir com "molarà que t'hi cagues", en la primera cançó en què tots arriben a Hogwarts, així que és una al·legoria al musical. Després quan sigui a casa miro de buscar un vídeo i el penjo perquè ho veieu, és molt graciós! ^

Doncs això és tot, espero que us hagi agradat aquest capítol des del punt de vista de l'Agatha Black... i tornem la setmana que bé amb un capítol de la Maire Brown (la noia que arriba nova des de Beauxbattons). Aquest l'he escrit jo, a partir de la setmana que ve ja us aniré dient qui és l'autor!




Avatarhermione potter 237 comentaris21/11/2014 a les 13:21:58
#25332Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Com ja et vaig dir Agatha, és absolutament genial!!!

M'encanta l'Agatha, és superdivertida. La part en la que intenta fer explotar el cap de la Circe em fa riure molt XD

Que mona és l'Erin *-* l'adoro!!!

Pobre Billy, que despistat, em declaro fan seva :P

A veure que faran l'Agatha, la Chris i l'Erin amb els petards i el puènting, ganes de méeeeeeeeeeeeeeeees!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Crec que ja m'he emocionat prou ^^

PEtooons!!!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris21/11/2014 a les 16:21:35
#25333Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Aquí us deixo el vídeo d' "Un musical innominable&q uot;:

https://www.youtube.com/watch?v=Djje4OLptcI

 




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris21/11/2014 a les 16:50:44
#25334Encara no he escrit cap fanfiction

Guai! En general tot m'ha agradat, lo de l'Agatha fent que li explota el cap a la Circe molt bo xD. I la idea del puenting, qué boges! :D El vídeo de "molarà que t'hi cagues" si el pots arribar a penjar m'agradaria molt veure'l! ^^ I tots els personatges que hi han anat sortint a part de la narradora ho trobo molt bé perquè els no-escriptors ho agrairan crec, després de tots els pròlegs. Què bé que l'Erin sigui monitora, sinó l'Ethel i la Circe s'hi cebarien massa amb elles tres de Gry :) El Billy és un desastre molt mono. La Chris és molt mona també ^^. I m'agrada llegir sobre el passat de maltractes de l'Erin i l'Agatha. I el que pensa l'Agatha sobre l'Edwin també m'ha semblat interessant llegir-ho. En fi, que m'ha agradat molt. I em segueix encantant la idea que en aquest fanfic el narrador canviarà cada capítol, així veiem maneres de pensar diferents. *-* Fins la pròxima amb moltes ganes!

Arwen.




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris21/11/2014 a les 16:56:47
#25335Encara no he escrit cap fanfiction

Ah, ja he vist el vídeo, guai! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris21/11/2014 a les 18:13:08
#25336Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

M'encanta m'encanta m'encantaaaaa! Que guai que ja comenci tot! El capítol, com que ja l'havia llegit, ja et vaig dir què en pensava :) I no em cansaré de repetir que m'agraden molt tots els personatges! Estic intentant encabir-ne tants com puc, al següent capítol (que, per cert, estarà acabat d'aquí no-res!). I de llargada no et preocupis que està bé (tot i que a mi no m'hauria molestat pas que fos més llarg, just saying hahaha) però entenc que vam posar unes normes per complir-les! Res més doncs, que entre exàmens i tot vaig de cul. Ens veiem al pròxim presentant la Maire!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris21/11/2014 a les 19:03:07
#25337Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Va, faré com amb la meva fanfic, ja que aquest capítol l'he fet jo:

hermione_potter: Síiiii, l'Agatha és molt diver! I això de fer explotar el cap a algú ho vaig veure Big Bang Theory i ho vaig adaptar i ho vaig començar a fer jo... així que l'Agatha també ho fa! XD L'Erin és adoreibel, i el Billy m'encanta a mi també! ^^ I lo dels petards i el puèntig, ara depèn de vosaltres! Hehehe! M'elgro que t'agradi ^^

Arwen Black: T'ha agradat lo d'explotar-li el cap? A mi m'agrada el comentari de "qui sap, potser algun dia funciona" XD La idea del puènting és del fòrum que teníem... que l'Agatha feia el que s'anomena "escàling" (puèntinc per les escales bellugadisses de Hogwarts. Un esport de risc, no només pel fet de caure, sinó perquè com una escala es bellugui quan no toca, te la fots però malament! XD Jo també he pensat que aniria bé fer sortir una quants secudaris i començar a veure els grupts d'amis, les tres grys, l'Ethel, la Circe i la Nina, en Billy i l'Eric, etc. Crec que els passats de l'Agatha i l'Erin valen molt la pena de treure'ls perquè és el que les converteix en personatges forts. I a mi també em sembla molt interessant la relació que pot tenir l'Agatha amb algú com l'Edwin. Esperava tenir la fitxa de relacions de l'Edwin abans d'avui per veure què en pensa ell de l'Agatha i quina mena de relació poden tenir, o com es veuen l'un a l'altre, però bé, suposo que es podrà adaptar des d'aquí. Que bé que t'hagi agradat! Fins la properaaa! ^^

marta_ginny: Ziiiiiiiii, que guai, que guai que ja vagi tirnat. Tinc MOLTES ganes de llegir el de la Maire! També faràs sortir molts personatges? Hehehe, ja els vull veure! Que guai! Un petit avançament? Qui surt qui surt? Els de Ravenclaw, I guess? Noa, Ethel, Edwin? Miiiiiii, cuentaaaaaa! XD




Avatarhermione potter 237 comentaris22/11/2014 a les 17:59:01
#25338Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Uiiii marta_ginny ja tinc ganes de llegir-me el teu capítol sobre la Marie, a veure com li va a Hogwarts. I si dius que surten tants personatges encara tinc més ganes, com més serem més riurem XD Petoooons!!!




Cassandra Ross Anònim23/11/2014 a les 09:40:30
#25339Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Perdoneu el retard, que no he tingut temps de comentar fins ara tot i que me l'havia llegit el divendres mateix! M'ha agradat molt perquè l'Agatha és un personatge molt interessant i divertit i tot el que passa al seu voltant es converteix interessant i divertit perquè té uns amics interessants i divertits. (?) No pateixis pel que fa a que no han sortit tots els personatges, crec jo que no podran sortit tots a no ser que sigui en alguna situació especial.

M'ha agradat molt el que passava. El principi fent al·lusió a la llei del secretisme i que malament la porten alguns, ha fet gràcia perquè m'ha recordat com anaven els mags al Campionat de Quidditch. El meu personatge preferit aquí, ha sigut el Billy amb allò que buscava l'Eric i se'n va en direcció contraria... xD També m'ha agradat això de l'Erin i l'Agatha perquè demostra que són personatges forts i pot ser molt interessant de desenvolupar.

Pel que fa als meus personatges... El Billy i l'Eric són pols oposats, no sé què pot sortir d'una amistat així. Pel que fa a l'Ethel, que és la que ha sortit, m'ha agradat la seva reacció. :D És que coi, la Black de Gryffindor és rareta. Tot i així, més que amb menyspreu potser, sent l'Agatha, ho hauria fet així en condescència o no sé. Bah, la qüestió és que me l'he imaginat dient-li a la Circe: "Les ovelles negres (o hauria de ser blanques, per als Black) sempre surten a les millors famílies."

Petons!

Cassie.




Avatarginny loovegod 314 comentaris23/11/2014 a les 16:17:33
#25340Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Hellooooo! Ho sento moltíssim, sé que hagués hagut de deixar un comentari fa dies però no he pogut... pero bueno, aquí estic! I ara pots dir obertament que et dec muffins jajaja :P

El capítol és genial, ja t'ho vaig dir quan me'l vas passar! és molt divertit i els personatges són tots super guais ^^ M'encanta el principi, m'imagino tots els bruixots allà super estrafolaris i no s'adonen que tothom els mira... xddd

La Chris i l'Agatha són taaaaant mones! ara, juntes em fan una mica de por per la pobra Erin, perquè són tan guais que no sabrà com parar-les! jajaja Per la resta de personatges m'agrada molt com estan representats, fins i tot aquells que només s'anomenen! L'has clavada molt amb el disc per l'Angela per cert ^^

Iiiiiii bueno, ja només dir que tinc moltíssimes ganes de llegir el seguent! Aveure amb què ens surt la marta *-* 

Bye bye! sigueu felices! ^^

Erin




AvatarMercè Granger 64 comentaris25/11/2014 a les 23:49:59
#25353Tinc 4 fanfictions i un total de 12 capítols

Com ja he dit, el meu comentari estava llest, el que passa és que he esperat perquè fos el regal d'aniversari; així que altres escriptores, res de tirar tomatigues.

Que guays les Grys xDDD Se li haurà de cercar un nom a aquest trio, pe rquè mola xDDD L'Erin és maqu&ia cute;ssima amb tots, la Chris molt mona i divertida, i l'Agatha està com una cabra. Que bo el moment Sheldon, per favor JAJA

Ara, també necessita nom el trio de puristes. No sé perquè em recorden a l'Unholy Trinity (si algú ha vist Glee ja m'entendrà. Si no, m'entenc jo i punt xDDD). Els altres personatges, també molt bé, el Joe molt ell, segur que molarà veure'l lligar; i el Billy monisím com sempre.

A veure com continua els següent cap, a més de la Marie, que vull llegir més sobre ella. I juro que no comentaré tres segles després D:




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/11/2014 a les 15:07:56
#25359Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ui, si em faltaven missatges per respondre! 

ginny_loovegod: No passa res pel retràs... em deus muffins! XD Siiii, que bé que t'agradi el capítol i els personatges ^^ A mi també em va semblar un principi maco, aquest de King's Cross amb els bruixots allà enmig. L'Erin és la coseta més mona del planeta, però no cal que pateixi per l'A i la C, que se les apanyen prou bé... potser algun cop les ha de treure d'algun merder, per això... XD I sí, alguna coseta per a la "profe prefe" . Ja tinc ganes de llegir algun capi de l'Erin o l'Angela... ^^

Mercè Granger: Síiii , merci per felicitar-me l'aniversari! ^^ Síiiii, les Grys són molt guais! A veure amb qui nom sortiu per a elles. Jo ja en tinc uns quants de pensats per a les tres estirades, però els deixo per l'Agatha, que segur que s'ho passa pipa posant-los sobrenoms. M'encanta el dinamisme que tenen les tres Grys, per això, perquè són molt diferents totes tres però es complementen perfectament. Apa doncs, ara a comentar el de la Maire! ^^




Ursula Black 27 comentaris13/02/2015 a les 21:23:22
#25462Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

Ha molat que t'hi cagues!

Està molt bé com comença tot plegat, amb el pròleg em vaig fer una mica de lio, però ara tot comença a prendre més sentit amb els personatges.

I have to say it: tenir una companya com l'Agatha estaria genial hahaha tot i que sempre estariem castigades... ^^' potser només amb una tercera part en tenim prou hehe. Que s'ho prengui tot tant bé i que en faci conya és el millor que pot fer!

La mamiErin és super-cute *o* pobrissona, la que li espera amb l'Agatha i la Chris... paciència! Tot i ser tant petitona segur que és un ós dur de pelar! :P

Tots els altres personatges, com que han sortit poquet, semblen genials tots (sobretot la Circe Black haha), ja ho anirem veient amb els altres capítols!

Seguiu! 

Cris




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris14/02/2015 a les 10:51:19
#25468Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ursula Black: Ohhhhh, t'has dignat a comentar! XD

Espero que sigui, que hagi estat Totally awesome! Entenc que són molts personatges i els pròlegs deuen liar massa, però ara les coses comencen a enllaçar-se i a tenir sentit mica en mica...!

Si, estaria genial tenir algú com l'Agatha (XD) quina pena que no anàvem a la mateixa classe a l'insti! Pel que fa a la seva família... pse, s'ho pren el més bé que pot, a la seva manera caòtica i de fer escàndol.

L'Erin és la meva preferida *.* I sí, li esperen evntures, però ja li va bé, tenir algú que la tregui una mica a pasturar i a divertir-se! Jo també crec que és molt més forta del que es pensa. I pel que fa a la res, doncs aniran sortint. la Circe la setmana que ve! Espero que l'estigui fent bé!

Merci per comentar! Muaaaaks!




AvatarAntares_Black 374 comentaris29/06/2015 a les 23:30:17
#25876Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Holaaa!

Permet-me que em mori de riure amb aquest tros: «Passarien completament desapercebuts si no fos perquè l’home creu que el complement ideal pel seu tratge és una llampant capa de viatge de color violeta. Fantàstic. Una mica més lluny, veig una dona empolainada que porta un barret de bruixa amb un voltor a la punta. Molt adequat, sí senyor. Ho, ho, ho, i premi pel senyor gran de les ulleres vestit amb una camisa de dormir amb un brodat d’estrelles! De vegades me’n faig creus que la Llei de Secretisme encara aguanti.». Sublim, de debò!!

«Per sort, estic acostumada als cops, les esgarrapades, les cremades, els ossos trencats i tots aquells petits inconvenients que comporta ser jo». I, per si fos poc, saluda i tot!

M'agrada molt com parles de l'Erin. Tant ella en si i l'amistat que tenen, com la seva connexió. Des del primer cop que vaig llegir el capítol, vaig pensar que la frase «(...) tot i que porto el cognom amb orgull, com una marca de guerra» em va semblar molt i molt potent.

«I qui sap, potser algun dia funciona». El recompte que fas de les enemigues és molt clar. Poses els amics i els enemics els uns al costat dels altres, i nosaltres comparem.

Que el pigmy-puff es digui Voldemort és un toc típic de tu. Em sembla recordar que l'Alice de la teva fic del Clan de Magatotis també es diu així, oi? Boníssim:

«—Voldemort? —va preguntar estranyada la McGonagall.

—Ni m'ho recordis —va dir el Neville, posant els ulls en blanc—. Diu que s'hi assembla.»

Això de regalar-li un disc a la professora... O l'alumna és molt llançada o la professora és atípica... I, en aquest cas, totes dues són totes dues coses xD

De veritat de la bona, m'agrada d'allò més el personatge de l'Agatha Black. Els teus personatges d'aquesta mena ja són prou potents, això com tu també tens una personalitat forta i molt marcada. Però el fet que l'Agatha sia una Black (l'ovella “blanca” dels Black) contribueix en una trama molt interessant. Un passat fosc per desenvolupar. Em resulta molt atractiu aquest sentiment de voler trencar amb el passat, amb els lligams de sangs i amb la filosofia familiar.

Per cert, no es diu una al·legoria al musical, sinó una. Vaig veure el vídeo que vas deixar per aquí!!! (...)

Et dec molts muffins, ho té!! I com que jo sóc d'empatxar inesperadament, ja t'asseguro jo que t'empatxaràs!!! muahahaaaaa

Antares