La Crònica dels Tres Germans - 31: It would be so nice if something would make sense, for a change
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 24/11/2014 a les 09:45:26
Última modificació 24/11/2014 a les 09:45:26
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


31: It would be so nice if something would make sense, for a change

 

Tots els membres de l’EM estaven reunits a la Sala de la Necessitat, asseguts al voltant d’una taula rodona de tretze seients que havia aparegut per art de màgia aquell dia. I els havia anat la mar de bé, perquè estaven tots en plan Gabinete de Crisis. Un cop van haver acabat les bromes sobre el Rei Albur i els dotze cavallers de la taula rodona (iniciades pel Lorcan, evidentment) les cares s’havien tornat molt més llargues, però la discussió era cada vegada més acalorada.

—No em puc creure que te n’anessis a espiar Vlads! —va exclamar el James—. Què t’apostes que el papa em renya a mi? “Com deixes que el teu germà se’n vagi a jugar als espies…?” I com se t’acudeix endur-te l’Sloan?

—Què havia de fer, deixar-la allà a la sala comuna, i que se l’emportessin els Vlads? I no sé si t’hi has fixat, però tinc jo la petxina!

—Vols que et digui per on et pots ficar la petxina?

—James, calma’t —li va demanar la Rose, tocant-li el braç—. A l’Albus no li ha passat res, i va fer el que li va semblar més correcte donada la situació.

—I tu haguessis fet el mateix, no sé què li retreus—va ficar-hi cullerada el Frank.

—És el meu germà petit, representa que l’he de protegir! —es va queixar el James.

—Jo també ho sóc i no et veig mai evitant que acabi a la infermeria —li va retreure la Lily.

—A veure, gent, que no estem parlant d’això! —va exclamar el Charlie, que juntament amb la Geena semblava ser el més preocupat per la situació—. Això és greu! Els Vlads no només han entrat a Hogwarts, sinó que han arribat a l’amagatall o s’amagava suposadament el Mirall i l’han aconseguit treure! L’han robat! Van robar la còpia de Gringotts fa tres anys i ara aquesta! Si no hagués estat per Gryffindor, els Vlads haurien aconseguit el Mirall Multiplicador. Quant creieu que trigaran en descobrir l’autèntic emplaçament de la relíquia?

Els integrants de l’habitació van callar i es van mirar els uns als altres. Ben bé la meitat d’ells no coneixia ni la meitat de la història. Els magatotis es van mirar la Geena. Al cap i a la fi era el seu secret, el de la seva família, i havia de ser ella la que havia de decidir quan escampar-lo.

Ella va mirar al voltant de la taula i va fer un sospir. L’Albus va assentir i li va passar la petxina per donar-li el torn de veu.

—Farem un Red Team —va informar l’Albus.

—Perdó? —va fer la Lily—. Què vol dir això?

—“Red Team” és un terme militar —va explicar l’Sloan automàticament—. De vegades quan un grup militar vol portar a terme alguna missió arriscada o volen una visió externa sobre algun tema, expliquen el pla a terceres persones que no han format part en la seva preparació, per trobar fuites o simplement perquè vegin coses que potser ells no han vist, és a dir, perquè ho vegin amb ulls frescos i més objectivament, ja que no hi estan ficats.

—Exacte —va assentir l’Albus—. Ara la Geena us ho explicarà tot de la manera més entenedora possible, i després veurem quines conclusions en traiem. Potser veieu coses que nosaltres hem passat per alt.

—Perdoneu un moment —va dir el Lorcan—. Quan dius “nosaltres” de qui parles?

—Els Magatotis, el Charlie, la Rose i jo n’estem al corrent —va explicar l’Albus—. Així que tu, l’Andrea i els quatre de tercer sou el Red Team.

El Lorcan va assentir, amb el front frunzit i tots es van mirar la Geena, que va agafar la petxina que li passava l’Albus i va començar a parlar.

—Quan feia segon vaig descobrir que la meva mare no era muggle, sinó llufa —va explicar—. I descendent de la família Anastassakis, de tradició màgica grega, que era la protectora d’un secret. Lamentablement, ella va morir abans de poder-me’l passar a mi, així que jo, el James, el Frank i l’Alice ens vam posar a investigar. Tot això gira al voltant d’una profecia que parla d’una relíquia que van crear els quatre fundadors de Hogwarts. Es tracta d’un mirall que té la facultat de reproduir allò que reflecteix, ja siguin objectes… o persones. Els mateixos fundadors es van crear repliques d’ells mateixos, però les rèpliques que crea el mirall són… no són humanes, vaja. Són còpies perfeccionades. A primera vista semblen iguals, però tenen una força sobrehumana i són immortals.

—No fas conya, oi? —va dir l’Andrea, que ja començava a mirar al seu voltant buscant la càmera oculta.

—No faig conya —va dir la Geena—. De fet, vam conèixer les rèpliques dels fundadors. No hi ha més rèpliques originals avui en dia, però com que les dels quatre fundadors són immortals s’han reproduït durant uns quants segles i han passat les seves habilitats en el seu llinatge. Part d’elles, almenys. Avui en dia existeix el Clan dels Zürichs. Són un clan benèvol, descendent de les rèpliques dels fundadors, però viuen en secret del món màgic, i són els enemics naturals dels Vlads.

Arribat aquell punt la Geena es va mirar interrogadorament el Charlie, que va assentir.

—Jo sóc un Zürich —va dir el noi i, excepte per l’Albus i la Rose, que ja ho sabien, tots es van girar espantats.

—Perdona? —va fer el Lorcan.

El Charlie va fer un sospir, es va aixecar, va agafar la cadira de metall i la va doblegar sense cap mena d’esforç davant de tothom com si fos de plastilina. Els quatre de primer, el Lorcan i l’Andrea es van quedar amb la boca oberta.

—Massa informació de cop i volta —va dir l’Hugo, tancant els ulls amb força i tornant-los a obrir—. Lalalalalala… perdoneu, algú em pot pessigar el braç…? Auch!

—De res —va fer la Lily—. Com no m’havíeu explicat això?

—Si fos per mi, tu seguiries sense saber-ne res —li va deixar anar l’Albus.

—O sigui —va dir el Lorcan, que intentava seguir el ritme—. Que hi ha un Clan de gent que s’anomenen Zürichs que tenen una força sobrehumana i són immortals?

—No som immortals —va explicar el Charlie—. Només les rèpliques originals ho són. Només tenim aquesta força. I ens entrenen des de petits per combatre els Vlads i altres criatures malèfiques. Ni tan sols tenim tots poders màgics; els meus pares són muggles, per exemple. Dels quatre reis, només la Hufflepuff és bruixa.

—Estic flipant —va dir el Kilian amb els ulls com plats.

—Tu només? —va fer l’Andrea, i es va passar les mans per la cara—. I aquest mirall capaç de fer aquestes còpies invencibles existeix?

—Sí —va assentir la Geena—. Els quatre fundadors van deixar pistes a Hogwarts que en principi condueixen a la relíquia. Segons les pistes, la relíquia és a Gringotts, en una cambra que va a nom de tots quatre fundadors.

—Però això no és cert, oi? —va endevinar el Lorcan.

—No —va dir la Geena—. Per protegir el mirall, van escampar un emplaçament falç. És el que deia la profecia de la qual us parlava abans. Van fer veure que amagaven la relíquia a Gringotts quan en realitat la van posar en un altre amagatall.

—Hogwarts? —va suggerir la Lily, intel·ligentment.

—Hogwarts —va assentir la Geena—. En un corredor del tercer pis hi ha una sala amb una trapa. El mirall està… bastant protegit, similarment que a Gringotts. Però és clar, si els Vlads van poder entrar robar el de Gringotts ja tenien la manera de robar el de l’escola.

—Però també era una rèplica —va dir l’Sloan—. L’Albus i jo ho vam veure.

—Aquí és on entra el secret familiar que protegeixo —va explicar la Geena—. Slytherin va trair els seus amics i va explicar que la relíquia era amagada a Hogwarts en el seu diari, probablement amb la intenció que un descendent seu la trobés i en pogués fer ús. En va fer dues còpies, del diari, una la va tancar a la seva cambra de Gringotts; l’altra la va amagar a la Cambra Secreta.

—Mola —va dir la Lily, que estava al·lucinada amb tot allò.

—La de Gringotts la van robar els Vlads, també, així és com van saber ells que havien de venir a Hogwarts.

—I com ho vau saber, vosaltres?

—Perquè vam entrar a la Cambra Secreta i tenim l’altra còpia del diari —va explicar la Geena—. Nosaltres també vam anar al corredor del tercer pis i ens vam trobar amb aquesta segona rèplica, que vam deixar allà en descobrir que era falsa.

—I doncs? Com vau saber on era la vertadera? —va preguntar el Lorcan.

—La profecia diu “Els secrets, com les relíquies, en família sempre es guarden, però si per traïció perillen, en una altre emplaçament s’amaguen”.

El Red Team pair aquella informació.

—Això vol dir que un dels fundadors dubtava que algú podria cometre traïció i va decidir amagar la relíquia en un tercer lloc? —va preguntar l’Sloan lentament.

—Exactament! —va fer la Geena, força acollonida—. Tan de bo t’haguéssim tingut amb nosaltres mentre investigàvem! Doncs sí, Gryffindor dubtava d’Slytherin, així que va treure la relíquia de Hogwarts, la va amagar en un altre lloc i va passar el secret a una persona, una sola persona: el seu fill. Aquí va ser quan un cúmul de casualitats van travessar el nostre camí i vam descobrir qui era el seu fill: Leonardo da Vinci.

—Vinga ja! —va exclamar l’Andrea—. M’esteu dient que hi ha un mirall que fa éssers immortals, que els Vlads el volen, i que Leonardo da Vinci en sabia l’emplaçament, i ara només el sabeu vosaltres!? És inversemblant! És com si estiguéssim investigant qui ha assassinat els vuit rens del pare Noel!

—Només que els vuit rens del pare Noel no existeixen i el Mirall Multiplicador sí —va dir el Charlie—. Jo ho sé de primera mà.

—Sé que és completament irrellevant ara mateix —els va tallar l’Sloan—, però el pare Noel té nou rens, no vuit.

—No… —va fer l’Andrea, rumiant—. Són vuit, no?

—A veure —va intervenir la Lily—: Dasher, Dancer, Prancer, Vixen, Comet, Cupid…

—Quants en portes? —va fer l’Sloan.

—No ho sé —va dir la Lily—. Tornem-hi: Dasher, Dancer, Prancer, Vixen…

—Voleu parar de comptar rens? —es va exasperar l’Albus—. Que estem parlant seriosament!

—Perdó, m’he distret amb els miralls màgics i els éssers immortals—va ironitzar l’Sloan—. I doncs? Quin és l’emplaçament real del mirall?

Tots es van quedar mirant la Geena, expectants.

—El Museu Internacional de la Màgia de Dublín.

—M’ESTEU PRENENT EL PÈL! —va exclamar l’Andrea—. Però si hi vam ser! Tots! Fa uns anys!

—Correcte —va assentir la Geena, amb to de disculpa—. El mirall està en una vitrina plena d’objectes, i al museu s’especifica clarament que tots els objectes són còpies dels originals.

—Però aleshores... —va fer el Lorcan.

—Ningú no robaria mai una cosa que tothom sap que és falsa —va deixar anar l’Sloan—. És molt bona idea, amagar la relíquia allà.

—Sí —va fer l’Alice, que havia estat callada tota l’estona—. Però quant de temps passarà abans que els Vlads sumin que dos i dos fan quatre?

—Si sumen igual que llegeixen, pot passar una bona estona —va dir el Lorcan i tots se’l van mirar amb cara de No-Fa-Gràcia—. Au, va, ha estat bé...

—Parlant d’això de llegir... ara saben llegir —va explicar l’Albus—. Com el cul, però llegeixen, perquè van llegir el nom de l’avantpassat aquest...

—Això! Explica’m de què va això! —va exclamar aquí el James—. Se’n van endur l’arbre genealògic que em va fer la Gee! Què coi hi van veure?

—El nom que hi havia a dalt de tot —va respondre l’Albus—, el de l’avantpassat més llunyà. Alguna cosa com Ignaci Nosequè...

—Peverell —va dir la Geena, recordant-ho—. Ignot Peverell.

—Qui era, aquest home? Algú important? —va preguntar l’Albus, intrigat.

La Geena es va rascar el cap.

—Doncs no ho sé... A veure, Peverell és un cognom màgic molt antic, més antic que els Sagrats Vint-i-vuit. Es va perdre en el temps i va desembocar en altres cognoms, Potter entre ells, pel que vaig veure. Però no he trobat mai cap referència directa al tal Ignot en particular. Potser té més a veure amb el cognom o la família Peverell en general?

—Podrien estar relacionats amb la relíquia, els Peverell? —va demanar l’Albus—. Potser en podrien ser els hereus d’alguna manera...?

—No —va fer la Geena—. Els fundadors van deixar molt clar que els amos per dret del mirall eren els Zürichs. I de totes maneres, els Peverell no estaven relacionats amb els fundadors. L’última descendent de Hufflepuff va morir el segle passat, el d’Slytherin era Voldemort, que no va tenir mai fills...

—Gràcies a Merlí —va dir el Frank.

—L’única filla de Ravenclaw va morir sense deixar descendents —va seguir la Geena—. I els descendents de Gryffindor són aquí els Longbottom.

—Eh? —va fer el Lorcan—. En sèrio?

—Sip —va fer l’Alice—. Som descendents de da Vinci i, per tant, de Gryffindor. Ho vaig descobrir mentre feia el meu treball d’Aprofundiment al Món Màgic a tercer.

—Llavors no té cap sentit que els interessés el tal Peverell o la família Potter —va dir l’Albus—. Si en tot cas hagués trobat alguna cosa sobre els Longbottom...

—Potser té a veure amb alguna altra cosa —va rumiar l’Sloan—. Potser els Vlads no només busquen el Mirall Multiplicador aquest...

—Oh,  —la va tallar el Frank—, vols dir que a més de voler un objecte que els pot servir per crear un exèrcit invencible i immortal, potser voldrien alguna coseta més?

—Un poni sempre fa il·lusió —va deixar anar l’Alice amb un somriure tort.

—Li ho hauríem de dir al meu pare, això dels Peverell —va dir el James, fregant-se els ulls—, potser ell en sap alguna cosa o pot obrir alguna investigació amb algú del Departament... Algú em pot passar més cafè, siusplau? Encara em sento mig adormit...

Ja era migdia, però els efectes de la poció que els havia deixat a tots K.O. encara els tenia a tots badallant, així que l’Albus s’havia presentat ala reunió amb una cafetera carregadeta.

—Aquesta és l’altra —va dir l’Albus—. Això de la poció. M’ha dit la McGonagall que van donar restes del sopar d’ahir a la Belacqua, l’alquimista dels aurors, i es veu que ha trobat restes de la poció aquesta per dormir en el suc de carbassa. L’Sloan tenia raó, ella i jo vam aguantar desperts perquè no vam baixar a sopar.

—Doncs ja és sort... —va rumiar la Rose—. Si no arribeu a estar desperts, ningú no se n’hagués assabentat absolutament de res.

—Van agafar algun Vlad, al final? —va preguntar la Lily.

—No —va respondre el James, servint-se cafè—. Quan els aurors van arribar a Hogsmeade els Vlads ja eren lluny. Volen molt de pressa, més que amb escombres.

—Hi ha una cosa que em preocupa més —va dir l’Albus, recuperant la seva petxina—. La persona que va posar la poció al suc de carbassa. Els Vlads van dir que tenien un infiltrat a Hogwarts. Algú que era més... funcional que un elf, o alguna cosa així.

—Literalment, van dir que tenien “algú altre molt més capaç” —va puntualitzar l’Sloan, capaç d’aprendre’s qualsevol cosa de memòria.

—La puta de la Parkinson... —va començar a remugar el James.

—No ho sé... —va fer l’Albus—. Creieu que els Vlads utilitzarien a una nena que tot just fa quart curs? Una alumna de catorze anys és algú “molt més capaç” que un elf domèstic, aquí a l’escola?

—Una alumna d’Slytherin decididament no —va bromejar l’Alice de nou, agafant la cafetera que li passava el James i servint-se també—. Quan t’has posat a cridar demanant ajuda aquesta matinada, només han aparegut el Dumbledore i l’Agatha McGonagall, oi?

—Sí —va assentir l’Albus—. Evidentment, l’infiltrat dels Vlads es va fer l’adormit.

—O potser no —va dir l’Alice—. Potser es va presentar a la crida precisament per sortir de la llista de sospitosos...

—Ja comencem —va fer el Frank, posant els ulls en blanc.

—L’Agatha no és de fiar! —va exclamar l’Alice, fent un cop a la taula—. En trama alguna, ho sé!

—No està a favor dels Vlads, Alice! —la va tallar la Geena—. Ja sé que no et cau bé, però per Merlí! És la nevoda de la McGonagall, ens va ajudar a investigar quan l’estaven emmetzinant, va declarar a favor nostre al judici en el qual ens volien fotre fora de Hogwarts! Ens ajuda en tot a classe, fins i tot permet que li parlis amb condescendència! Qualsevol altre ja hauria demanat que t’expulsessin! I encara sospites d’ella?

—No és aigua clara!

—A tu només et cau malament perquè és qui porta la Hogwatch i es van publicar mentides sobre tu! —va seguir cridant la Geena—. Però ella no en va tenir la culpa!

—No; ella mai no té la culpa de res —va rebufar l’Alice, creuant-se de braços—. És una mala puta.

—Doncs de vegades es preocupa més per mi que no pas tu —li va deixar anar la Geena.

—Perdona? —va saltar l’Alice—. Que respecti la teva privacitat no vol dir que no em preo...

—Noies! —va cridar el Frank—. Què feu? Prou!

L’Alice i la Geena van callar, una mica avergonyides.

—A veure —va seguir el Frank de nou, fent-se un massatge a la templa—. Sospites de l’Alice a part, no crec que ningú aquí cregui que l’Agatha McGonagall o l’Aberforth tinguin res a veure amb els Vlads, oi?

—Evidentment que no —va dir el James—. Tots dos són de la confiança de la McGonagall, igual que el Neville, el Hagrid i el professor McMillan. Crec que és obvi que l’infiltrat no va aparèixer pel vestíbul. No va aparèixer cap alumne, tampoc, i estic convençut que n’hi devia have més d’un que no va anar a sopar. Però qui té ganes de sortir, quan un sap que hi ha Vlads pels voltants? A part de l’inconscient del meu germà, vull dir...

—Si ens hem de decantar per professors, jo no posaria la mà al foc pel McNair —va dir el Lorcan—. És un imbècil.

—Això no vol dir que treballi per a ells —va dir l’Albus, però tot i així va apuntar el seu nom en un pergamí—. Algú més?

—Es podria expulsar el Filch com a mesura preventiva —va deixar anar el Frank—. El meu pare em va dir que es va posar a favor de l’Umbridge quan ell era un alumne; no sembla que tingui gaire lleialtat als directors de l’escola, precisament.

—A mi sempre m’ha fet mala espina —va dir l’Albus, i va apuntar el seu nom també—. Qui més? Qui ens sembla sospitós?

—La professora Sinistra em va suspendre la redacció d’Astronomia —va suggerir la Lily.

—Això no la fa sospitosa —va remugar l’Albus—, qualsevol et suspendria, vés a saber el que vas posar! Deixa de dir bestieses o et desterro de l’EM.

—Tu i quants més?

—I pel que fa als alumnes? —va demanar el James, per fer callar els seus germans—. Potser els petits no tenen gaire llibertat de moviments però... i alumnes a partir de ciquè o sisè, que tenim horaris més entranys, i hores lliures? Els monitors es passejen pel castell sense que ningú no els digui res, també.

L’Albus va assentir seriosament. Allò podia tenir una mica de sentit.

—Doncs vés apuntant tots els Slytherin a la llista —va dir l’Alice—. Fes llista dels monitors, primer. Del nostre curs són els bessons Montague. I del vostre?

—La Phoebe Avery —va dir l’Albus, apuntant—. I l’Scorp, però ell no...

—Ahhh, mira a qui se li pemet tenir prejudicis, ara! —va exclamar l’Alice.

—L’Scorpius no està a favor dels Vlads! —va exclamar l’Albus, que no sabia com podia deixar-ho més clar—. He estat parlant amb ell aquest matí sobre això que ha passat.

—Sí, siusplau, que corri tot això que sabem aquí per Slytherin! —va cridar el James, molest—. Estem idiotes?

—No sé si t’has parat a pensar que l’Scorpius ens podria servir molt bé com a espia! —va exclamar l’Albus, per contra.

—Això sí que és veritat —va admetre la Rose, reticentment—. Si estem segurs que està del nostre bàndol...

—Evidentment que sí! De fet, ha estat parlant de les possibilitats de tenir gent involucrada a Slytherin... Es veu que quan el seu pare feia sisè ja era Cavaller de la Mort, i que tenia missions a dins de Hogwarts.

—Com dubtar d’un Malfoy, doncs? —va ironitzar el Lorcan.

—M’ha estat explicant coses de la Parkinson i algunes coses que corren per Slytherin —va seguir dient l’Albus, ignorant el comentarii—. Es veu que és cert que ella sap moltes coses sobre els alumnes de Hogwarts i les seves famílies. Com si tingués accés a alguna mena d’expedient...

—Ja m’ho va semblar —va dir l’Sloan.

—És veritat que li vas calar foc a una companya de la teva antiga escola? —li va preguntar l’Albus.

L’Sloan es va asseure bé a la cadira, altivament i va respondre:

—Sí, és veritat.

—Per què ho vas fer, això?

—Per demostar a la resta de companys que podia.

—Prenem nota —va dir el Frank, mirant-se-la de reüll—. Sospitem d’algú més?

—I els formadors que venen a Hogwarts de fora? —va suggerir la Geena—. No són professors habituals però no crec que ningú els digui res quan entren o surten del castell...

—Però n’hi ha que ni tan sols no coneixem —va sospirar el James—. I l’Esmuny? Aquell paio de les aparicions no m’agrada gens... és ben antipàtic, oi?

—Deliberació, Desil·lusió, Desesperació —va fer el Frank—. Era així, oi?

—Encara no n’ha après ningú... —va fer el James.

—Que sigueu inútils no vol dir que ell sigui malvat —va dir l’Albus—. Però vaja, ja que era dissabte, que és quan feu les sessions, l’apuntarem...

—Però ahir no en vam fer perquè teníem partit —va dir l’Alice—. No va dever venir a l’escola.

L’Albus es va mirar la llista, repassant els noms sense veure-ho gens clar.

—No té sentit... res d’això no té cap sentit...

—Estaria bé entendre les coses de tant en tant, oi? —va dir el James fent un badall—. Benvingut a Hogwarts.

—És gairebé la una, crec que ho hauríem de deixar aquí i anar a dinar —va proposar l’Alice, alçant-se de la cadira.

—Sí —va assentir l’Albus—. A veure si algú pot esbrinar alguna cosa... i ens veiem divendres al vespre com normalment. S’aixeca la sessió.


Llegit 658 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/11/2014 a les 09:56:25
#25342Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Okay, sé que vaig dir que en principi aquest capítol havia de ser de la Lily i la vareta, però en vista dels últims aconteixements m'ha semblat bé fer un capítol de repàs, així que he aprofitat el Red Team perque la Geena ens expliqués de manera més o menys ràpida el que sabem de la relíquia, dels zürichs, dels Vlads, etc. Mes que res perquè tot això va passar a "l'Exèrcit de la McGonagall" i ja en fa com 4 anys, de la fanfiction! Si no ho recordàveu, tranquils, aquí teniu un capítol de repàs. Sento que no "passi" res però crec que va bé repassar.

El títol "It would be so nice if something wuld make sense for a change" és d' Alice's Adventures in Wonderland de Lews Carroll, 1865.  Suposo que no cal que us expliqui de què va la història   Pels qui no sapigueu anglès, vol dir "Seria tan maco si alguna cosa tingués sentit, per variar".

Bé doncs, no sé si hi haurà gaires comentaris en aquest capítol, perquè no surt gaire res de nou, però espero que us ajudi a fer teories. I a veure si algú s'adona d'un petit detallet que he deixat caure... Potser és molt més evident del que voldria...!

Petonets i fins la setmana que bé!

PS: Si hi ha algú que encara no s'hi ha aficionat, us recomano que llegiu Cròniques de Hogwarts, una fanfiction comunitària escrita per 8 autores de HPcat! ^^ Ja tenim el pròleg i el primer capítol, i es publica cada divendres!




Avatarivi_potter 512 comentaris24/11/2014 a les 16:35:31
#25343Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Hola Agatha!!

Ha passat tan temps que pot ser ni t'enrecordes de mi jajaja Resulta que a l'agost vaig marxar d'Erasmus a Noruega i no va ser fins la setmana passada que vaig recordar-me d'aquesta pàgina (sempre tinc idees bones quan estudio, que no tenen res a veure amb la matèria clar jajaj). I res, que estic de tornada al fanfic! :D

Posar-me a comentar tot seria mooolt dur així que res, segueixo per aquest com si no hagues marxat mai. El repasset m'ha anat molt bé, la veritat, refrescar les coses sempre va bé i més quan han passat tants anys (ja?! Sembla mentida...). Pel que fa a teoritzar crec que no estic molt inspirada, en un primer moment vaig pensar en el Buddy, l'elf nou però després del comentari de algú molt més capaç que un elf el vaig descartar. Pel que fa a la resta no tinc massa clar de qui podria sospitar, la Parkinson és massa evident així que també queda descartada per la meva part. Hi seguiré rumiant i donant voltes i sinó deixaré que em sorprenguis!

Ah! T'haig de dir que la fanfic continua amb el nivellàs de sempre, tinc moltes ganes de veure com evoluciona tot! El tema de la vareta de la Lily, els Peverell, el James-Alice i el Frank-Geena.. Ah i me n'oblidava! L'Albus-Sloan que em sembla una monada!

Molts petons i espero llegir-te aviat! També seguiré la comunitària si tinc prou temps! A reveuree




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris24/11/2014 a les 18:46:31
#25344Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

O sigui, OH MY GOD el pressentiment que acabo de tenir. És el Diggory? L'infiltrat, pot ser el Diggory? Sé que és molt bona persona i tal, però mare meva, seria un plot twist tan gran! És a Hufflepuff, i la qualitat principal dels Hufflepuff és que són lleials. Però a qui, eh? Buuuuuuuuuuuuh. Mala espina, mala espina. (I ESTÀ SORTINT AMB LA GEENA, LA PROTAGONISTA DE LA PROFECIA. WHAT IF...?)

Ok, després de la meva anada d'olla pràcticament impossible (la teoria de l'Agatha la vaig encertar, però la tenia molt més ben fonamentada que aquesta), anem per parts. Pel que fa a adults, he començat a rellegir capítols per sobre, a veure qui anava sortint, i encara no he trobat res que m'hagi cridat l'atenció. Això sí, ha estat molt interessant tornar a veure tot el tema de la Leigh, i em pregunto si ho tornaràs a treure o quedarà allà (cosa que m'estranyaria, perquè hi vas dedicar massa capítols com perquè només fos allò). I la família de la Sloan, continuo amb el pressentiment que potser tornarem a veure'ls. I si fos la Sloan? També seria molt fort! Però pobra Lily, per una amiga que li poses, seria bastant trist...

I l'Albus? Per què li pregunta allò a la Sloan, allà al mig, sense venir a tomb? Tot i que això de l'expedient és molt, molt interessant, i suposo que està relacionat amb la feina del seu pare (era ell, que era unspeakable, oi? Crec que sí). Hi ha un expedient de totes les famílies de bruixots? Gosh, podria ser q




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris24/11/2014 a les 18:56:34
#25345Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Buh, se m'ha enviat a mig u.u

Doncs el que deia, podria ser que la feina dels unspeakable fos tenir-los a tots controlats a cada moment? Buah, fa venir calfreds només de plantejar-s'ho. El que també em pregunto és com pot ser que ho hagi dit a la seva filla, i que ella ho vaig proclamant tan feliçment. Em sembla una estupidesa, a no ser que fos deliberat, que si fos el cas, ja tindríem més coses en què pensar.

Què més... ah, l'Agatha! M'estic començant a plantejar seriosament què pot significar que sigui allà. No només per la profecia, sinó que també pel seu entorn (família i tal). El que fa és un sacrifici molt gran. Què ha deixat enrere? Què vol aconseguir? Oh, i que sé que ja ho he dit, però em fa molta gràcia que l'Alice li tingui tanta mania. Molta, molta. I el comentari de la Geena al respecte.

Veig una lluita de mirall contra relíquies al desenllaç. Ho veig, ho veig. Però tenen l'ull posat als Potter, en aquest sentit, ara... Atacaran la casa del Harry, pensant que té la vareta d'àlber?

I això dels de les formacions, que porten gent de fora, és interessant. A pensar-hi una mica.




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris24/11/2014 a les 19:17:49
#25346Encara no he escrit cap fanfiction

Coses que m'han agradat (a part de... tot.):
a)Qué bo que a la Sala de la Necessitat hi hagi aparegut una taula rodona XDD
b)"I no sé si t’hi has fixat, però tinc jo la petxina!" XD qué mono l'Albus. Però no era un corn? potser ho recordo malament, igualment m'agradaria saber quina forma té...
c)"—Oh,  —la va tallar el Frank—, vols dir que a més de voler un objecte que els pot servir per crear un exèrcit invencible i immortal, potser voldrien alguna coseta més? —Un poni sempre fa il·lusió —va deixar anar l’Alice amb un somriure tort." XDDDDD moro.
d)"-Doncs de vegades es preocupa més per mi que no pas tu —li va deixar anar la Geena." OMG
e)"Qui més? Qui ens sembla sospitós? —La professora Sinistra em va suspendre la redacció d’Astronomia —va suggerir la Lily." XDDDDDDDDDD Home, la veritat és que amb aquest nom per mi és sospitosa mínim.
f)"—Deliberació, Desil·lusió, Desesperació —va fer el Frank—. Era així, oi?" hahahaha
 
Què bé la llista que han fet de possibles dolents, oi? Ens has estalviat la meitat de la feina, ara hem d'escollir d'aquí... O és algú altre en el que no pensen ni ells i ens vols fer perdre el temps? Hmm... *mirada de sospita* Bah, igualment, podria ser qualsevol dels que han dit, i són molts, així que estic igual. Bueno, va, repasso: descarto el Filch perquè si es descubrís l'expulsarien i crec que t'agrada que segueixi formant part de Hogwarts (sí senyor, treient arguments de sota les pedres i no de la fanfic en sí, així m'agrada Arwen); els alumnes grans són tentadors però no crec que els consideressin "molt millors" que un elf, ja que trobo que és més fàcil que enxampin alumnes que un elf, que ningú pensaria en ells, tot i que alhora es creuen tant superiors als elfs que tindria sentit que diguéssin que és algú molt millor...; crec que finalment em decanto pel McNair. I ara m'esperaré a que em sorprenguis ^^
El Buddy crec que t'agrada i per tant no deu ser dolent però a mi em fa com mala espina així amb tant geni...
 
Ui, ALERTA! Un detallet que has deixat caure?? és sobre l'Agatha?? Si és una cosa que encara no he descobert (que en realitat queden mil misteris encara, jo només en sé una part petitona), em venen ganes de repassar-me el capítol a fons xD 
 
Sobre que sigui un capítol de repàs, a mi no em serveix perquè ho tinc fresc, però entenc que era necessari, i ara s'ha posat tot sobre la taula. La rodona, la de tretze seients. *buuuu fueraaa* vale, vale, fins dilluns! :D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris25/11/2014 a les 12:48:16
#25348Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

 

ivi_potter: Hola, tu!

Sí que et trobava a faltar sí! No sabia que eres a l'estranger! Espero que vagi bé l'Erasmus i que no t'estiguis congelant gaire! Ara ve el millor, ehhh? XDDD Que bé tenir-te de tornada!

Sí, sé que ha anat bé el rpasset! I sí, sé que sembla mentida però fa TANTS anys! Jo també estava d'erasmus a Escòcia, quan el vaig escriure! Hehehe. Pel que fa al Buddy, ja el pots descartar; ningú dels dptment d'aurors no és dolent... la Parkinson ja és més tèrbola... pe`ro no diré res pel que fa l'infiltrat, com ja he comentat. Res de pistes! 

M'alegro que et vag agradant la fanfic! Tocarem el tema de la vareta al proper capítol, els Peverell aniran sortint, i les parelletes, com no! XD M'alegro que també hagis tingut bona acceptació amb l'Sloan! Petonets! I recomano la ffic comunitària ferventment! ^^

---------------------

mata_ginny: Hahahahahaha. EL Diggory? Ostres... seria molt inesperat, amb això no hi ha dubte... però no XD Ho sento. 

Pel que fa la Leigh no sé si la tornaré a treure, possiblement no. La veritat tenia ganes que a) el James sortís amb algú, perquè fa una mica de peneta i b) que passés alguna cosa interessant a l'estiu, alguna cosa grossa. Així que vaig muntar tota aquesta història, en part també per enfortir una mica els lligams entre el Harry i el James, però és una mica a part de tota de la trama, la veritat. 

 

Pel que fa  ala família de l'Sloan: no, el seu pare és ambaixador alemany, no pas un indiscible. El que és indiscible és el pare de la Parkinson, per això tenen tanta informació sobre tothom. El pare de l'Sloan és ambaixador, la mare és l'entrenadora de la selecció xinesa de quidditch. Sön una mica freds i estan més pendents de la seva feina que de la seva filla, però no són tèrbols... al menys de moment, potser encara he de rumiar coses ^^Ah. i l'Albus li pregunta allò perquè ha estat parlant amb l'Scorius i la Parkinson ha fet correr per Slytherin això que l'Sloan cala foc als companys i clar, doncs ja que se n'ha enterat li pregunta, pe`ro no és res greu XD Anades d'olla de l'Sloan.

I pel que fa als Parkinson, no és que el sr Parkinson hi parli tot amb la filla, és que més que res en dinars familiar o així, el pare pot comentar coses en plan confidencialment a casa seva, i a la que se n'entera la Parkinson ja va a fer-se la marisabidilla a Hogwarts a la que sent alguna xafarderia. 

De l'Agatha ja n'hem parlat... oh, i felicitats per adonar-te'n de la que he deixat caure com qui no vol la cosa al capítol! XD

-------------------------------

Arwen Black: Pel que fa a la petxina, sí, és un corn, però tinc entès que tot es pot dir petxina, tots tipus de conquilles de mar i tal. És l'esquelet d'un cargol de mar molt gran. El que en castellà és una "concha" per sentir el mar. I sí, he intentat colar una mica d'humor i de bromes perquè si no el capi del Red Team era massa pesat XD

Sí, us he estalviat feina fent llista de dolents. O almenys he anat pensant el que podríeu pensar també vosaltres... Pe`ro no diré res més, ja ho he dit ^^

Pel que fa al detallet que he deixat caure, no, per una vegada no és sobre l'Agatha però n'estàs parlant tant durant el comentari que me'n faig creus que no hi caiguis! De fet has dit una cosa que gairebé ho tenies, Arwen! Ho has dit i no te n'has adonat! La marta_ginny se n'ha adonat, però m'ho ha dit per privat!  És una cosa MOLT GROSSA i si caieu, hi caieu... XDDD sóc dolenta.

Petonets i fins aviat!




Avataranna_lovegood 206 comentaris25/11/2014 a les 23:44:36
#25352Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

A veure, a veure, he tret temps per, per fi, posar-me al dia amb els Magatotis, però ara mateix no tinc temps a deixar un comentari currat, el prometo en breus (o al pròxim capítol, depén de com porti exàmens u.u). Un únic detall: TRETZE SEIENTS. LA PRIMERA QUE S'AIXECA ÉS L'ALICE. COM SIGUI UNA MENA DE FORESHADOWING MALVAT CREMO BARCELONA.

Això és tot, em sap molt greu no poder-me currar més el comentari, perquè tota la fic, però especialment els últims capítols, m'han encantat!

Ens veiem, i FELIÇ ANIVERSARI, GEE! (Em sap greu que el meu regal sigui aquest comentari de merda, espero que t'hagin regalat coses més guais xD)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/11/2014 a les 18:12:14
#25354Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

anna lovegood: Hahaha, primer de tot gràcies per la felicitació, sí, m'han regalat cosetes guais! ^^

Que bé que ja t'hagis pogut posar al dia! L'última fanfiction va ser una vergonya i vaig rigar en escriure-la 4 anys, així que en aquesta m'he proposat escriure-la en menys de dos... XD Vaig començar fent un capi al mes... ara en faig un a la setmana! XD

No passa res perquè no hagi tingut temps pel comentari, ja faràs al proper ^^ M'alegro molt que t'estigui agradant, per això! Ahhhh veig que hi ha una altra que s'ha adonat del detallet que he deixat caure... Hahahahaha... 




Ursula Black 27 comentaris26/11/2014 a les 18:17:07
#25355Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

"Vols que et digui per on et pots ficar la petxina?" hahahahahahahahahahahahahahahahahahahahah moro xDDDDDDD que bo! (ho he llegit amb la teva veu borde més adorable xD)

"- De res - va fer la Lily -. Com no m'havíeu explicat això?

- Si fos per mi, tu seguiries sense saber-ne res -Li va deixar anar l'Albus." Pessigar és algo que tu també faries...xD but, I have to say it: pobre Lily! Sempre la tenen amb molt poca consideració tiaaaaaa! Pobrissona! :'(

Bé, here I am again. Capítol que he trobat molt útil pq de la meitat de coses no me'n recordava ^^' així que gràcies x fer un repàs d'última hora hehe

No hi ha hagut manera de trobar aquest petit detallet que has deixat anar... sóc molt cafre TT

No tinc gaire cosa més a comentar, però com no t'escrigui alguna cosa o et comenti, demà no tinc pastís, so... aquí tens el comentari (no gaire currat, I have to say)

P.D: No ploris gaire quan vegis el meu nom hahah

Segueix cuca! :*

 

Ur




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris01/12/2014 a les 17:17:46
#25371Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Okay, no he pogut escriure gaire aquesta setmana així que encara tinc el capítol a mitges... no sé si el podré penjar avui... si no, demà, okay? Sorry! 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/12/2014 a les 09:56:23
#25381Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ursula Black: Perdooooona per no haver.te contestat! Però ja et vaig dir que njo complia, o aigui que aquí ho tens!

M'alegro que et diverteixin els comentaris del James i la Lily. Era un capítol pesat així que hi havia de posar alguna broma. I la Lily de pobra res, tampoc no és per considerar-la gaire, a la molt tarada XD Ja m'imaginava que no recordaríeu un munt de coses, així que suposo que sí, ha resultat molt útil.

No has trobat el detallet? Hi ha gent que sí! ^^ I ja no ploro quan veig el teu nom, pe`ro ho faré de tristesa si ja no em comentes més...! XD Meeerci per comentar! Muaks!