La Crida d'Avalon - Capítol 27: Enfrontaments
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 30/11/2014 a les 00:49:06
Última modificació 30/11/2014 a les 00:49:06
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 27: Enfrontaments

Capítol 27: Enfrontaments

 

 

Quan la Julie es va despertar, el sol encara no havia sortit. Tot i que finalment havia decidit beure's la poció de la Kaylein, n'havia begut menys del que havia fet creure a la Hilary, i això només li havia proporcionat unes quatre hores de son.

La Hilary encara dormia, i si la infusió funcionava (i la Julie estava convençuda que sí) li quedaven ben bé tres o quatre hores de dormir. A ella i a la resta de l'illa. I això volia dir que tenia, almenys, tres hores bones de llibertat per a estar sola.

No era qur no agraís la companyia dels Desterrats, res més lluny de la realitat. El seu suport en aquell moment no tenia preu, i tots, a la seva manera, l'ajudaven a portar millor la profecia i tot el que comportava. I també s'entenia molt bé amb les altres noies. Però de vegades necessitava estar sola, pensar, i semblava que fos impossible, perquè sempre es trobava envoltada de gent. I sabia que ara, la cosa empitjoraria. I de veritat, de veritat que estava contenta de tenir més gent a l'illa, però s'ofegava. S'ofegava i no sabia com sortir-ne.

Després de vestir-se i sortir a passejar pels boscos, va decidir anar a veure la Júlia i la Vanessa, que segur que continuaven a la infermeria. Si la Kaylein preguntava, ja li donaria alguna excusa. Encara que potser ella estava dormint i hi havia algun dels alumnes avançats, cosa que ajudaria molt a evitar haver de mentir.

Va obrir la porta sense fer soroll i es va trobar en una sala no gaire gran, ni de bon tros tan gran com la infermeria de Hogwarts. Les parets estaven pintades de blau clar, tirant cap a turquesa. Els dos llits ocupats estaven a tocar de la paret de l'esquerra. Un estava envoltat per una cortina i s'hi endevinava algú assegut en una cadira al costat del llit, mentre que a l'altre hi havia la Vanessa, blanca i aparentment dormint. La vetllava un dels nois grans que ajudava la Kaylein. Gràcies a Déu.

—Puc...? —va preguntar, fluix, assenyalant les cortines que envoltaven la Júlia.

—Passa, passa. Però ja té companyia. De tota manera, ella dorm.

La Julie no hi va donar gaire importància. Segur que devien ser en Mike, o la Lydia. Així també podria fer-los companyia, que ho devien necessitar més que la Júlia mateixa.

Però va tenir una sorpresa bastant desagradable.

—Julie? Què hi fas, aquí? No hauries d'estar dormint?

La veu acusadora d'en Liam la va fer enfadar. Com podia ser que cregués que encara tenia dret a fer-li sermons?

—Liam —va dir, només.

—Perdó, perdó —va dir ell ràpidament—. Ja ets prou grandeta. He de perdre aquest complex de pare.

—Oh, de veritat?

La Julie es va relaxar i es va asseure al seu costat.

—Escolta —va continuar en Liam—. Fem una cosa. Fem una treva, d'acord? Marxo en cinc hores. I l'últim que vull és tenir mals rotllos.

—Ja —va dir la Julie.

I llavors, va aixecar la mirada un moment i el va mirar a la cara per primera vegada en mesos. Es va sorprendre. Quan havia deixat de ser el nen tímid, espantadís i molt (moltíssim, extremadament) observador que havia estat? Se'l veia molt més gran, molt més madur. I molt menys feliç.

Era l'efecte de la guerra. Un cop et toca, ja no et deixa mai.

Va deixar de mirar-lo per veure la Júlia. Portava una túnica blanca lleugera i estava acotxada fins la barbeta. Al contrari del que la Julie havia imaginat, no li havien posat cap bena. Tenia la meitat esquerra de la cara coberta d'una pell rosada, que es notava que era nova però no presentava cap senyal de les cremades. Una feina meravellosa de la Kaylein.

Però l'altra meitat de la cara, des del front i fins a mitja galta, encara estava en carn viva, tot i que no carbonitzada com el dia anterior.

—Com està? —va preguntar, senyalant-la amb un cop de cap.

—Va fent. Esperant que la cremada cicatritzi. A part d'això, tot bé. Sembla que se'n sortirà només amb aquesta marca. Comparat amb el que hauria pogut ser...

—Ja. Només això.

La Julie va sospirar.

—I vosaltres? Qui marxeu? —va preguntar-li—. Aneu a Hogwarts, oi?

—Els majors d'edat marxem tots, és clar. I sí, anem a Hogwarts, a ajudar l'Exèrcit del Dumbledore. Hi ha molts menors que marxen, també. Van a casa, amb les seves famílies. Però alguns han decidit quedar-se. Mira, quan la Júlia es recuperi, tindreu tot cinquè de l'Ala Nord de Gryffindor aquí. No en queda cap a Hogwarts, i els altres no pensen marxar a casa —va dir, amb un somriure lleu—. És el curs que hi ha més gent que es queda. Els més petits, fins a quart, marxen tots. I de sisè se'n queden alguns.

A la Julie li va saber greu, que marxessin els més joves. Li hauria agradat tenir la Michelle per allà. Sentia que podia ajudar la petita Hufflepuff.

—Els Gryffindor de cinquè molem —va dir una veu rogallosa.

—Ai, Júlia, perdona, t'hem despertat! —va exclamar la Julie.

—No passa res —va respondre mentre s'incorporava a poc a poc. L'ull dret li quedava mig tancat—. Prefereixo estar desperta i tenir una mica de companyia. Què expliqueu? Com estan, els ànims, per allà fora? M'han dit que l'he liat tant que he començat la profecia.

—Sí, es veu que sí —va fer la Julie mentre mirava cap a una altra banda.

—Però el que és important és que tu estiguis bé —hi va intervenir en Liam.

—Sí, ja. I m'he deslliurat de tornar-me boja o haver de donar la vida.

—No se't veu contenta, però —va observar en Liam.

—Com voleu que estigui contenta? Vull dir, és clar, és clar que estic contenta, però que no em mori jo no vol dir que ja no ho faci ningú. I no vull veure com la Lydia, o la Julie, o la Hilary, o qui sigui donen la vida mentre jo em quedo viva perquè un dia vaig jugar massa amb el foc. Així com tampoc vull veure com es tornen boges. No. Preferiria morir-me jo. Però també estic contenta perquè he tingut sort, i llavors em sento malament per alegrar-me de la desgràcia d'algú molt proper a mi, que de tota manera segur que també serà desgràcia per a mi. No ho sé, és un embolic.

—Ja —va dir la Julie—. T'entenc perfectament. És un fàstic.

Just en aquell moment, la Kaylein va córrer les cortines.

—No esperava veure'us aquí. Hauríeu d'estar dormint —els va dir amb un cert retret. Al capdavall, ella havia fet les pocions perquè poguessin descansar.

—No me l'he presa tota, la poció —va admetre la Julie, no tenia sentit negar-ho—. Però he pogut dormir una estoneta. Gràcies.

—Jo volia gaudir de ser aquí i veure tantes coses com pogués de l'illa abans de marxar —va dir en Liam, tot i que la Julie estava segura que mentia i que no s'havia pres la infusió. Mentia impecablement, però mentia. Com sempre.

—Com està, la Vanessa? —va aprofitar per preguntar la Julie.

—Ahir es va despertar molt inquieta i nerviosa i li vam donar un calmant perquè dormís. Ha estat un xoc molt gran per a ella. Prefereixo que descansi una setmaneta abans d'explicar-li tot el que sabem de la Verònica, que els nervis li han agreujat molt tots els seus problemes de salut. A part, d'estar a fora va agafar una galipàndria important. Està molt dèbil físicament, i vull esperar que estigui en el millor estat físic possible per posar-la al dia. Després, la traslladarem amb la Cindy, que com que la Verònica ha marxat ha quedat sola a l'habitació.

—La Cindy tindrà cura d'ella —va dir la Julie, segura.

—N'estic convençuda. I ara he de fer les cures a la Júlia. Us fa res tornar d'aquí una estona?

—No, cap problema, perdona. Adéu, Júlia, ens veiem després.

—Passa a despedir-te, Liam.

—Ho faré —li va somriure—. Ànims.

En Liam va obrir la porta i va deixar que la Julie passés. Un cop fora, van decidir anar a donar un tomb mentre els altres no es despertaven.

—I tu com ho portes? Tot això de la profecia, vull dir.

—És difícil. Sobretot sabent el que ve. Donaria el que fos per ser jo. Però ha estat tan ràpid tot que...

—Ja, ho entenc. Suposo que el millor és no capficar-s'hi, per molt que sigui difícil —va dir, mirant-la de reüll per confirmar o desmentir les seves sospites—. El que hagi de passar, passarà, i quan hagi de passar. No hi podeu fer res.

—Ja.

En Liam va fer rodar els ulls en veure la cara que feia. Ho veus? Ho veus? Per molt que li fes ràbia, tenia raó. Maleït sigui, tenia raó. Havia d'ajudar la Julie. Necessitava la seva ajuda. Tan de bo es pogués quedar a Avalon...

—N'hauries de parlar amb els Desterrats. Ells et donarien un cop de mà per portar-ho millor.

—Ja miraré de fer-ho, encara que no sé si ho entendrien.

—En Mike segur que sí. Explica-ho tal com m'ho has explicat a mi.

—Ja, de fet... Espera. Com te n'has adonat?

En Liam es va arronsar d'espatlles mentre la cara de la Julie s'enfosquia. No. No podia ser. Després de tot aquell temps... no.

—Julie, no pots pretendre...

—Ni se t'acudeixi. No hi intervinguis —va dir la Julie seriosament, fins i tot amb violència—. Parla amb algú i te'n penediràs. No és broma.

—Amenaces? De veritat?

—I més lluny que aniré si me'n dónes motiu. Em coneixes. Molt més del que jo t'arribaré a conèixer mai. I saps que és veritat.

En Liam la va mirar, trist.

—En què t'has convertit?

—Oh, per favor, no comencis. Una paraula, Liam, una paraula i la teva vida es converteix en un infern. No necessito saber qui hi ha a la teva vida que t'importi per fer-ho. Faré el que calgui perquè això quedi entre nosaltres. El que calgui.

—Segur que sí.

—Doncs ja saps què et toca. T'estaré vigilant fins que marxis.

En Liam va notar un calfred. No havia vist mai la Julie d'aquella manera. Tot plegat l'estava afectant molt. I en començaven a sortir les ferides a la llum. Però se la veia cansada, darrere de totes les amenaces. Cansada i amb ganes que tot passés, que s'acabés la profecia i la guerra.

—Em sap greu —li va dir abans de marxar.

Necessitava trobar una manera de parlar amb algun Desterrat. En Mike seria la millor opció, en Mike sempre ho entenia tot. Els altres no tenien ni la més mínima idea de la sort que tenien de tenir-lo al seu costat. Ni la més mínima.

 

 

 

Aquell matí de finals de març va fer honor a la primavera que ja havia començat i el sol es va deixar veure d'entre els núvols. Tota l'illa era al port per despedir els que marxaven: els majors d'edat i els que tornaven a casa.

La Julie no tenia cap ganes de ser-hi, però no havia tret l'ull de sobre d'en Liam en aquelles hores i no pensava fer-ho ara. Estava convençudíssima que no havia pogut parlar amb ningú sense que ella el sentís. Només necessitava que fotés el camp i estaria tranquil·la. Un cop fora d'Avalon, no es podria posar en contacte amb ningú de dins.

I mentrestant, s'havia de comportar amb normalitat perquè ningú no sospités res. Ja feia uns mesos que ho feia, no vindria d'aquí. I, al capdavall, és clar que es volia despedir dels seus padrins, de l'Stonewell, de la Michelle. No li caldria dissimular gaire.

Finalment, les barques van salpar i ells van fer adéu amb la mà des de la costa. La Julie va respirar tranquil·la. S'havia acabat.

 

 

 

L'Àlex va entrar a l'habitació ràpid i maleint-se per haver-se deixat la jaqueta. S'havia de posar les piles, si volia arribar a temps per veure les proves dels nois que s'havien quedat. Al final, només eren vuit, de manera que si es despistava arribaria tard i no veuria res!

Anava tan ràpid que gairebé va relliscar amb alguna cosa de terra que estava al costat de la porta. Segur que havia estat en Heath! Quina mania...

Es va acotar per agafar-ho i va veure una nota curta. Anava destinada a en Mike, però va veure que hi havia el nom "Julie" unes quantes vegades. A més, era d'en Liam.

Quan se'n va haver adonat, l'havia llegit de dalt a baix.

 

 

 

El dia següent, la Marta va poder dormir una mica més: els dimecres no tenia classe fins a tercera hora. Es va llevar, animada, amb ganes d'anar cap a la lliçó. Potser tornarien a fer curació avançada. Però no s'havia de fer il·lusions, que el més probable era que repassessin els torniquets i fessin un parell de pocions noves. I, tot i que es queixés, era molt pràctic... Feia setmanes que els refredats li duraven menys de dotze hores!

A més, la Kaylein els havia promès que no trigarien gaire a aprendre a fer l'essència de Díctam. I, tenint en compte que servia gairebé per tot, seria molt pràctic.

Quan va entrar al menjador, va trobar tots els Desterrats esmorzant. Era estrany, els devien haver cancel·lat la classe de Terra. La Julie i en Heath serien a classe, si no.

—Eh, deixeu-ne una mica, no?

—No et preocupis, que agafem la Mei perquè et deixi menjar —va dir l'Àlex mentre reia.

—Eeeeh! —es va queixar l'al·ludida.

—Hem decidit que com que no tenim classe, t'acompanyarem per veure la teva —va dir en Mike—. Perquè no ens creiem que sigui veritat que aguantis tanta estona amb aquesta tècnica tan complicada.

—Vint segons! —va dir, amb un punt d'orgull. Eh, que hi havia gent que no havia pogut crear la bola!—. La Kaylein creu que potser podré arribar a aguantar dos minuts —va acabar una mica avergonyida.

—Doncs això, que no ens ho creiem —va dir la Mei amb la boca plena—. Així que ja et pots posar les piles. A més, ara que tindràs més gent a la classe també haurem de veure com te'n surts si has d'ensenyar res!

—Ostres, és veritat! No recordo qui entrava. A veure qui deu ser.

Va resultar que era una noia, l'única persona de cinquè que no era de Gryffindor. La Julie va fer un salt quan la va veure.

—La coneixes?

—Buh, és una noia de Ravenclaw. Està piraaaaaaada —va dir, acompanyant-se d'una representació gràfica.

—No serà tant —va riure la Marta, i va anar cap a ella—. Hola, encantada, em dic Marta.

—Encantada! —va exclamar, acostant-se a ella fent saltirons, i li va estrènyer la mà mentre la movia enèrgicament amunt i avall—. Bell, Yentl Bell! Agent 000!

—Encantada, Yentl —va dir, fent-se una mica enrere però rient—. Aquests són els Desterrats: la Jul...

—Desterrats? Jo sóc una desterrada oficial! Sóc dona, jueva i filla de muggles. Això sí que és ser una desterrada de veritat per la història, ho porto a la sang! —va dir, no sense orgull.

La Marta es va girar i va veure que la Julie tenia l'índex a la templa com si digués: "el que et deia, pirada". Els altres es van anar acostant per presentar-se.

Definitivament, les classes serien molt diferents, a partir d'ara. I era genial.

 

They'll tell you I'm insane.________________________________ ____________________________

 

I aquí en tenim un altre! Us he de confessar que no les tenia totes, no tenia clar que el pogués acabar entre exàmens i tot... però bé, aquí estem, i avui aviadet! I seré breu perquè tinc molta feina per fer (en principi després de dimecres la cosa es relaxa, a veure si puc anar avançant capítols, que no sé si us heu fixat que falta un mes per la batalla i vull penjar més sovint, quan arribi, que si no es farà mooolt llarga).

He de reconèixer que és un capítol molt criptogràfic, i crec que m'he passat una mica, però en fi xDD He deixat anar algunes pistes, no només en aquest capítol, també en d'altres, a veure si a algú se li acudeix què li passa a la Julie. Com heu vist en Liam? A mi em sap molt de greu no haver-lo pogut aprofitar més... I la Yentl? Algunes ja havíeu deduït que seria la Ravenclaw pirada ^^ De fet, segons el que tenia planejat, no sortia fins aquest capítol, però era una temptació massa gran xDD Què creieu que farà, l'Àlex, ara que ha llegit la nota?

SABIES QUE la Yentl, a les anteriors ff, no era més que un nom i no tenia previst que sortís més? En realitat, se suposava que era una persona tranquil·la, però em vaig adonar que al seu curs ja hi havia dues alumnes més amb aquest perfil, i vaig decidir que fos el contrari, i a partir d'aquí va anar agafant un lloc a la història.

Crec que això és tot, doncs. Fins el pròxim! I les que no ho hagueu fet, doneu un cop d'ull a la ff comunitària que estem escrivint entre unes quantes de la web!

 

Marta


Llegit 470 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarLovegood*Weasley 25 comentaris30/11/2014 a les 14:11:38
#25370Encara no he escrit cap fanfiction

Com la lia el Liam no? I la carta que ha escrit que ha llegit l'Alex encara la liarà més.

No pensava que la Yentl anés a llum. Com que està pirada potser li anava més el vent.

A veure quan comença la batalla. La veritat és que en tinc moltes ganes.

Lovegood*Weasley




Avatarhpkarina 373 comentaris02/12/2014 a les 00:37:53
#25372Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

HOLA HOLA HOLA!

El vaig llegir ahir però ja saps que sóc un caos últimament ^^''' a veure a veure, no he pillat RES del que sap Liam i Julie no vol que la resta sàpiguen, perquè embarassada no pot estar xD supose que serà que se'n vol anar per si sola o argos? O unir-se a Harry or what? Puta idea.. XD

Júlia... aiiiii és que me fa tanta llàstimaaaaaa!!!

LA RAVENCLAW OH YEAH! Quines ganes tinc de veure què passarà ara amb les classes, segur que seran molt més divertides! hahahahha Julie was mean.... :(

que ja queda poc per a la batalla?? què diius?!?!? oh goood oooooh good! (però queda menys per a l'spin off, ooooh yeaaaaaaaaaah!!!)

I res, a esperar el próxim! :)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris02/12/2014 a les 08:29:24
#25373Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Hahahha la lia, la lia molt, però aquí hi ha la gràcia, no? Ja, el cas és que la personalitat no està tan estretament lligada a l'element com es podria pensar en un principi. Aviat, aviat comença! Estigueu preparades per a tot! Hpkarina: no worrieeees! La principal intenció era que no ho pilléssiu, que encara falten uns capítols perquè surti a la llum i si ho sabeu no tindrà gràcia hahaha embarassada no ho està, no us preocupeu. Va més relacionat amb el que has dit després! La Júlia començarà a estar millor a partir d'ara. Pensa que tindrà una nova companya d'habitació mooolt guai! Hahahah la Yentl és genial, m'agrada moltíssim. I la Julie ho diu en plan carinyóoos, en realitat li fa molta gràcia! Claaaar, no es poden passar la vida a Avalon! I pensa que ja som a principis d'abril... no dic que sigui LLYA, però serà aviat!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris03/12/2014 a les 11:20:46
#25379Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Eis!

Perdó, ja sé que vaig tard, pe`ro amb prou feines he pogut acabar el meu capítol, aquesta semana… Bé, m’ha agaradat molt el teu, especialmente l’escena a la infermeria ^^

Hahaha, menys mal que has dit que això del que té la Julie és un misteri perquè primer m’he pensat que no ho havia entès i que m’havia saltat alguna cosa i m’he començat a llegar i rellegir l’escena i pensaba "seràs burra, segur que és alguna cosa del capítol anterior i ja te n’has oblidat". Però no, és normal que no se sàpiga, oi? Hahaha OK.

Doncs no sé què és, però ara que l’Àlex ho ha vist, jo crec que ho anirà a parlar ell directament amb la Julie, depenent del que sigui. Fet i fet havia estat el seu nòvio, si és alguna cosa que la preocupa segurament intentarà ajudar-la, ara que tornen a ser amics. A no ser que tingui alguna cosa a veure amb ell i potser s’enfadi…? Hm, és que depèn del que sigui, és clar.

Bé, doncs, ja tinc ganes de saber com continua, a veure com avança la profecia… i la batalla final a Hogwarts! Wowo, retrobada amb els companys i l’hora de la veritat! ^^

Ja tinc ganes que sigui divendres, també! Petonets!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris05/12/2014 a les 15:30:08
#25388Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Claaaaar, perquè jo també t'he comentat instantàniament, aquesta setmana... xDD M'alegro que t'hagi agradat, perquè a mi no m'acaba de fer el pes... hahahaha això de la conversa críptica sí que és intencionat, però he deixat anar una pista en aquest capítol, i en un altre bastantes més. I en comentaris que ha anat fent la Julie. Suposo que quan surti a la llum recordareu les pistes... o potser no xDD

L'Àlex no tinc decidit amb qui ho parlarà, en realitat, però el que és segur és que a la Julie no li comentarà pas. Perquè si la Julie no sap que el seu secret s'ha desvetllat actuarà amb menys cautela i serà més fàcil controlar què fa. No sé si això té gaire sentit, però dins el meu cap sí xDD I no, no té res a veure amb ell. No va per aquí la cosa, és molt més important.

Jo també tinc moltíssimes ganes de la batalla! De fet és la culminació de tot, tot el que ha passat en totes les ff. La tinc cronometrada al minut i tota quadrada amb el que passa a la batalla de la Rowling. Només falta escriure-la! ^^