Lily Potter i el centaure platejat - Petits records dins de capses
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 30/11/2014 a les 20:29:06
Última modificació 30/11/2014 a les 20:29:06
Tots els capítols de Lily Potter i el centaure platejat
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Petits records dins de capses

 

Petits records dins de capses

Holaaaaaaaaa

Aquest capítol és molt sentimetaloide, però és tan cuqui *-*

També dir que hi ha hagut un petit canvi de lletra perquè no ho he escrit amb el meu ordinador de sempre, a veure com queda.

A llegir!!!!!!!

------------------------------------------ --------------------------------------

Al dia següent ben aviat van començar a sentir-se crits i espetecs a fora de la casa de les Petxines. La Lily va obrir els ulls i es va aixecar corrents del llit, es va posar les sabatilles i va baixar corrents a saludar als seus cosins.

Quan va arribar a baix, la primera el abraçar-la va ser la Domique, que quasi la deixa sense respiració de tan fort com l'agafava.

-Petitona!!! -va cridar en Louis abraçant-la i fent-li un petó a la galta.

Segons la Lily, en Louis havia crescut ben bé tres o quatre centímetres des de que l'havia vist a finals de juny. També s'havia posat més fort i se li havia aclarit aquell cabell ros que compartien els Delacourt.

La Victoire estava parlant amb la Ginny, i la Lily van anar corrents cap allà i la va abraçar i li va fer un petó amb aquells llavis rosats i suaus que ara estaven molt freds.

-Lils, t'he trobat molt a faltar eh, la pròxima vegada veniu tots amb nosaltres.

Durant la resta del matí es van estar explicant les vacances que havien passat i totes les bromes que en James li havia fet a l'Albus en aquell estiu.

Quan ja eren quasi les dotze la Ginny va baixar les escales del pis de dalt amb una bossa on hi havia pols verda a la mà esquerre.

-Els Potter si us plau -va dir quan va ser al costat de la llar de foc apagada.

Els tres germans es van acostar a la seva mare, esperant a que digués la frase que cap d'ells volia sentir.

-Despediu-vos, que ja marxem -va dir mentre agitava la vareta perquè els baguls amb quatre peces de roba anéssin a parar al costat del seu propietari.

Els tres es van mirar als seus cosins i es van anar a despedir intentant fer la més pena possible, l'Albus fins i tot va intentar provocar-se la plorera.

-Adéu a tots! -va dir la Ginny mentre ens donava una mica de pols a cada un- Primer en James, vinga.

En James es va posar dins de la llar de foc, va fer un somriure a tota la sala i va cridar:

-Plaça Grimmauld número dotze!

I va desaparéixer de la casa juntament amb el seu bagul.

L'Albus va fer el mateix, encara que ell no va dirigir cap somriure a la sala, més aviat va fer una ganyota perquè semblava que anés a esternudar.

Per últim va entrar la Lily, es va agafar ben fort al seu bagul i va pensar en tots els moments que havia passat aquell estiu en aquella casa de la vora del mar i se li va escapar un petit somriure.

-Plaça Grimmauld número doze!

La Ginny va fer cara d'espanatada i llavors la Lily va començar a donar voltes, el viatges se li estava fent molt llarg i marejant, però de cop va caure en un menjador de color verd i blau, tot ple de dibuixos de gossos i ocells.

-Ah! Però com...?

La dona que hi havia a la sala es va desmaiar i la Lily va deixar el bagul tirat al terra, es va aixecar i va anar a mirar per la finestra. Estava al número onze de la Plaça Grimmauld, segurament s'havia equivocat en dir el número, però què podia fer? Si ara sortia tan tranquil·la d'aquella casa veïna, tota ple de sutge de dalt a baix i amb un bagul la gent es pensaria que estava sonada o que havia matat a la pobra dona de la casa.

Llavors va sentir un espetec al pis de dalt i es va amagar darrere el sofà pensant que era en situacions com aquelles les que li explicava en James a la seva mare súplicant de que no els guardés les varetes a l'estiu.

La persona anava baixant les escales a poc a poc, sense fer cap soroll, només se sentien els dèbils cruxits de les escales.

-Lily! -va cridar una veu coneguda que devia estar a l'entrada de la casa.

La Lily va aixecar una mica el cap i va veure la melena pél-roja de la seva mare a la porta d'entrada amb la vareta a la mà.

Es va aixecar, va agafar el bagul i se'n va anar al seu costat.

-M'he equivocat dient el número -li va dir abatuda.

La Ginny es va posar a riure i la va abraçar.

-Vinga, marxem, que encara es despertarà aquesta pobra dona.

La Ginny va agafar el bagul de la Lily i va obrir la porta i va dir:

-Gràcies per tot, ja ens veurem.

A la Lily se li va escapar una mica el riure en veure a la seva mare parlant sola, però se'l va aguantar, ja que havia estat culpa seva tot aquell guirigall.

Van entrar les dues a dintre del número dotze de la Plaça Grimmauld. En James i l'Albus ja feia estona que havien arribat i espaven asseguts al sofà mirat la televisió.

La Lily es va asseure amb els seus germans al sofà.

La Ginny va treure's la jaqueta fina que duia i es va posar a parlar amb en Kreacher de qui sap què. Quan va haver acabat va mirar-se als seus fills, els tres fent el mandra al sofà, ni parlar-ne.

-Nois, aneu a canviar-vos. Poseu-vos algo que es pugui embrutar.

Els tres germans es van girar amb cara de jo-no-tinc-ganes-de-fer-res i es va aixecar i amb peus de plom van anar pujant fins a les seves habitacions.

Quan la Lily va arribar a la seva la va veure més desordenada del que ella l'havia deixat, poster eren imaginacions seves. Va agafar el xandall més vell que tenia guardat a l'armari i se'l va posar.

La Ginny ja els esperava al pis de dalt de tot, un pis ple de capses velles que havia enviat l'àvia Molly quan la Ginny i en Harry se'n havien anat a viure junts a la Plaça Grimmauld i que mai ningú havia tingut el valor (encara que diguin que no havien tingut temps) d'obrir-les i mirar què hi ha allà dintre.

-Ens posarem a obrir capses, una cosa que hauríem d'haver fet fa molt -va explicar la Ginny quan els seus tres fills van ser allà.

Els hi va repatir un parell de guants a cada un juntament amb un mocador perquè es tapessin la cara i es van posar a obrir capses.

La primera capsa que va decidir posar-se a obrir la Lily estava tota ple de pols, i al damunt hi havia una petita nota, escrita amb la lletra de la Molly, on hi deia: I aquí t'envio les fotos que hem estat esperant.

La va obrir lentament i intentant no respirar gaire pols, i quan la va haver obert del tot va veure un foto que recordaria tota la vida: el seu pare i la seva mare el dia de la seva boda.

En Harry anava vestit amb un trajo amb corbata elegant de color negre i abraçava a la Ginny amb el braç dret. La Ginny, en canvi, anava amb un vestit blanc i llarg, d'escot banyera amb puntilla. La Lily mai l'havia vist tan maca com en aquella fotografia. La fotografia s'anava movent i es veia els diferents somriures que feien els seus pares mentre posaven davant de la càmara.

A sota d'aquella foto hi havia un àlbum on hi deia: Petits records: Ginny.

La Lily el va treure de la capsa amb molt de compte, hi va treure una mica la pols i els va obrir per la primera pàgina. Sortia un nadó, amb els ulls marrons i el poc cabell que tenia de color pél-roig. El nadó només feia que riure quan mirava a la càmara.

La segona pàgina estava plena de nens, sis nens al voltant del nadó que sortia a la pàgina anterior. La Lily va poder distingir en Ron, que en aquella foto devia tenir només un any, al costat de la Ginny, intentant agafar-li alguna cosa que ella tenia a la mà.

-Què, ja heu trobat coses de servei? -va dir la Ginny des de l'altre punta del pis.

La Lily no va contestar i va seguir mirant les fotografies d'aquell àlbum que tan amagat tenia la seva mare, juntament amb les fotos de la boda.

-Aquí hi ha les fotos de la vostra boda i les de quan tu eres petita -va dir finalment la Lily, quan va haver-se acabat de mirar totes les fotos.

La Ginny es va començar a posar vermella i va anar cap on hi havia la Lily i es va posar a mirar les fotos.

-Ostres, no fa anys ni res! -anava dient mentres passava les pàgines.

Al cap d'una estona, en James es va asseure al terra, fet a pols, i li va dir a la seva mare, qui estava fent baixar amb un moviment de vareta totes les fotografies i àlbums que havia trobat la Lily:

-I les fotos on sortim nosaltres on són?

La Ginny va riure i va indicar als seus fills que la seguissin. Van baixar un pis i van entrar a l'habitació que hi havia al costat del despatx del seu pare, el que ells coneixien com el despatx de la seva mare.

Hi havia tot de pilots i pilots de fulls i carrets de càmares.

-Aquí estan totes les vostres fotos. Algun dia m'agradaria emmarcar-les i penjar-les a la paret, però es que no tinc temps.

Els tres germans van anar cada un a mirar tots aquells pilots de fulls i fotos.

La única que hi havia emmarcada en un marc de plata estava damunt de la taula i hi havia la Ginny amb un nen d'ulls verds d'uns set anys a sobre que només feia que riure; al costat de la Ginny un nen d'uns vuit anys amb el cabell molt despentinat que anava traient la llengua que al darrere tenia un nen, el més gran dels quatre que sortien, que tenia el cabell d'un blau elèctric i somreia; i al costat d'aquell nen hi havia en Harry amb un somriure i aquells ulls verds que a vegades es desviaven cap els del nen del mig amb una nena d'uns cinc anys amb el cabell pél-roig i els ulls marrons que reia sentint alguan cosa que deia el nen del mig.

-És la meva preferida -va dir la Ginny quan va adonar-se que la Lily l'estava mirant-. Mira com heu crescut eh!

Van estar-se la resta del dia mirant les fotos els quatre junts i rient-se de totes les tonteries que sortien fent.

-Mira, ja era un artista de petit -va deixar anar en James quan l'Albus va ensenyar una foto on sortia en James pintant-li l'esquena amb uns retoladors permanents.

-La Victoire de petita -els hi va ensenyar la Ginny als seus fills uns foto on la Victoire sortia fent ganyotes a la càmara.

Quan ja devien ser les onze, els quatre seguin dins del despatx de la Ginny i va arribar en Harry, esperant que ja estiguessin tots sopats i quasi dormint, però els va trobar a tots mirant fotos.

-Què feu encara desperts? -els hi va dir quan va entrar al despatx i els va veure mirant les fotos.

-Quina hora és? -va preguntar la Ginny.

-Les onze passades.

Tots cinc es van posar a riure i van decidir que ja seguirien demà mirant totes aquelles fotos de familia.

Quan la Lily es va estirar al llit només feia que donar voltes. Ara a la dreta. No estic còmoda, millor a l'esquerre. Així que al final es va aixecar i va treure's de la butxaca una foto que havia agafat del despatx (si es que se'n pot dir així) de la seva mare.

Sortien un James d'onze anys, segurament abans d'anar a Hogwarts, agafant la mà d'una Lily de set anys que agafava la mà de l'Albus.

---------------------- ------------------------------------------------

Doncs ja em direu què us ha semblat, i ara a esperar al pròxim diumenge.

Ah, per cert, m'han anat perfecte els noms, en faré servir més d'un ;)

PEtons i abraçades!!!


Llegit 445 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris03/12/2014 a les 09:54:48
#25378Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ohhhhh quin capítol més maco!

M'ha semblat molt divertida l'escena de la Lily a casa de la veïna, hehehe, i la Ginny allà en missió de rescat. Pobra veïna, quan es desperti, pensarà que té visions! Hahahaha!

I que maques les fotos! M'ha agradat la de la boda i especialment la de tota la família amb el Teddy quan eren més petits. Ju, quins records més macos.

Quan tornem a Hogwaaaaaaarts? Vaaaaaa que vull tornar! Amb qui faràs servir tots aquests noms? Nous companys, nous profes? Quines ganes!

I quines ganes de penjar Cròniques de Hogwarts el divendres! Wiiiii! ^^ Petonets!

 




Avatarhermione potter 235 comentaris04/12/2014 a les 17:16:22
#25382Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Graaaciees!!!!!!

És pensarà que s'ha tornat boja o alguna cosa per l'estil pobra dona hahahaha

És molt cucu, em va agradar molt escriure'l, i alguna de les fotos donarà joc.

Al proper capítol ja toca Hooooogwaaaarts!!!!!! XD Ja ho veuràs, molarà, crec que serà una trama especial.

Encara que no sé si el podré penjar diumenge, perquè em venen a arreglar el meu ordinador i no sé si tindré temps, a més també panjaré si puc la Lily Evans.

Cròniqueeees siiiiii quines ganeeeess, ja demà!!!!! ^^

Petoons!!!




Unoi Anònim08/07/2015 a les 13:13:06
#25960Encara no he escrit cap fanfiction

Hahaha, que divertida la "visita" al número 11... això és un incompliment a l'Acta de Secretisme! XD

Molt maco la resta del capítol amb les fotos... però suposo que la majoria es refereixen a escenes de la primera part que no he llegit.