Cròniques de Hogwarts - 3: Per madures, nosaltres (Chris)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 05/12/2014 a les 14:12:42
Última modificació 05/12/2014 a les 14:12:42
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


3: Per madures, nosaltres (Chris)

El sopar és passat per aigua, literalment. Miro el meu plat amb fàstic, no em penso menjar aquestes patates remullades ni que estiguessin a punt de matar als meus pares.

Veig que l’Agatha i l’Erin estan rient, alguna cosa hauran fet, o potser se segueixen rient del que acaba de passar, no ho sé.

La gent que està sopant, de mica en mica va aixecant-se i marxant. Miro a l’Agatha i ella em somriu. Miro a l’Erin i em dirigeix un d’aquells somriures seus tan dolços.

De cop en Billy s’acosta a la nostra taula i diu abatut:

—Anem cap al despatx del director?

L’Agatha i jo ens fem una de les nostres mirades de complicitat, d’aquelles en que sembla que ens llegim el pensament, i li responc a en Billy:

—Tu ves a la teva residència, no has fet res.

—Del director ja ens n’ocupem nosaltres —li diu l’Agatha somrient entremaliadament.

El Gran Saló està quasi buit. Veig sortir a les dues amiguetes de l’ànima, les persones a les que més odio de Hogwarts: la Circe Black i la Natalie Bellamy. Les dues Slytherins més odioses que he vist en la meva curta vida. La següent parella que surt és de Ravenclaw, la Noa, una noia molt simpàtica, encara que pobra li toca compartir habitació amb l’Ethel, i una altra noia. Es diu Mery, potser? No ho sé, sé que l’han triat avui a Ravenclaw, però estava tan pendent de la broma...

Després, sola, surt l’Ethel Earl i, just darrere d’ella, una colla de nois, entre ells hi ha l’Eric Earl, el seu germà. La veritat és que no he parlat massa amb ell, però de ben segur que no s’assembla gens a la seva germana. L’altra colla que surt és d’Slytherins, al que més bé puc reconèixer és en Jack Moore, un noi al que no conec gaire.

Poca estona després queden ben poques persones al Gran Saló, entre elles les meves amigues i jo. Però una veu coneguda em diu tocant-me l’espatlla:

—El primer dia i ja al despatx del dire eh, quina ratxa, germaneta.

—Era el que volíem, es que el trobàvem a faltar —salta l’Agatha, fent-nos riure a tots.

Em giro per mirar al meu germà i veig que no va sol, va amb en David Gallagher. La veritat és que aquest any el veig més canviat, no sé, potser més... atractiu. No dic que abans no ho fos, però jo aquest any li veig més.

—Seria hora que anéssiu cap al càstig —diu l’Erin—. Jo us espero a la sala comuna.

Llavors noto que m’estic posant vermella, tinc molta calor, però es pot saber què nassos m’està passant? Inconscientment em toco el cabell i veig que el tinc d'un color vermell que no li havia vist mai, aquesta és una de les merdes de tenir el poder metamòrfag al cabell. Així que deixo de mirar en David i em començo a mirar a l’Erin, aquella careta d’àngel que té.

—Doncs que us vagi bé —ens diu en David.

—El mateix us dic —diu en Joe dirigint-se a la porta.

Sort, cap de les meves amigues no s’ha adonat de que m’he posat més vermella que un tomàquet.

L’Agatha s’aixeca i jo faig el mateix. Ens acomiadem de l’Erin i comencem a pujar escales. Sento que l’Agatha m’està dient alguna cosa, però no l’estic escoltant, estic pensant en el que ha passat al Gran Saló. El David Gallagher, el millor amic del teu germà, no pot ser Chris, sisplau entra en raó, ha sigut una tonteria.

D’una de les cantonades en surt la Professora Papilio, amb el seu monyo tan ben fet, la veritat es que crec que es deu llevar molt d’hora al matí per poder fer-se’l tan perfecte.
L’Agatha la saluda amb un:

—Bona nit tingui, professora Papilio!

Jo ric i la professora ens contesta:

—Bona nit tinguin. El director les espera al seu despatx.

Seguim pujant, rient pel que acaba de passar i de cop i vola ens trobem davant de la gàrgola a la que li hem de dir la contrasenya per entrar.

—Te verd? —provo amb inseguretat. Sé a que al professor Pendragon li agrada molt el te, va on va sempre en duu alguna bosseta a la butxaca de la túnica, com si no hi hagués tipus de te al món.

La gàrgola s’aparta i ens deixa passar tranquil·lament.

Quan som davant de la porta del despatx l’Agatha hi toca dues vegades amb la mà dreta, i des de dins, sentim una veu que contesta:

—Endavant.

Les dues entrem, esperant la petita xerrada que ens fa el director cada primer dia de curs. Ens asseiem a les dues cadires que hi ha davant de la seva gran taula i esperem a que comenci.

Avui, el director té la barba d'un color rosa. La veritat es que no sé què significa, però sempre es tenyeix la barba de diferents colors, potser depèn del seu estat d'ànim, però aquest color li afavoreix molt. Li veig menys arrugues que les de costum, mira que als 40 i tants i no tenir gaires arrugues... potser es posa crema d'aquella muggle que el meu pare sempre diu que es comprarà i mai no ho fa.

—Doncs ja saben que toca ara, oi? —ens diu mentre fa un gest amb la vareta per apropar-se una tassa amb aigua calenta—. No els hi faré la mateixa xerrada de cada any, crec que han madurat, almenys aquest any han esperat a arribar al Gran Saló i a que acabés la Tria per fer-ne una de les seves, estan madurant. Volen un te? —ens diu canviant de tema.

—Sí, madurant... —dic, pensant que d’aquí res ens veuria fent puènting per les escales o els ponts de Hogwarts.

—Clar professor, era el que volíem demostrar. Volíem demostrar que ja ens estem fent grans i que tenim el cap en altres coses més importants —diu l’Agatha amb cara seriosa.

El director ens mira amb aquella cara amb la que ens mira sempre que ens fa anar al seu despatx, d’aquella manera que sembla que et pugui llegir el pensament, és una mica incòmode però alhora mola, és ben estrany.

La finestra s’obre i n’entra un gran i majestuós fènix de colors freds que es posa damunt d’una fusta que hi ha damunt de la taula i hi tira una carta de color gris i arrugada.

—Doncs crec que ja poden marxar.

L’Agatha i jo ens aixequem ràpidament i ens acomiadem amb un bona nit.
Correm pels passadissos com si no hi hagués un demà i ens dirigim a la cuina, on entrem i els elfs ens reben com a unes reines.

—Què volen senyoretes? —ens demana un elf amb cara de nen petit, ulls grans com unes taronges de color negre i un nas petit comparat amb els demés.

—Quatre... —començo dient jo.

—Millor cinc batuts de bescuit i moltes pastes, com més millor, les que ens càpiguen a les mans -acaba l'Agatha.

Aquell elf petit se'n va corrents i al cap de res torna amb tres elfs més carregats.

—Crec que aquí està tot, senyoretes.

L'Agatha i jo ens distribuïm les coses d'alguna manera i marxem donant les gràcies als elfs.

Intentem passar desapercebudes i resant que no passi ningú que ens faci tornar a deixar tot el que hem agafat. Al cap de ben poc ja estem davant del retrat de la senyora Grassa a punt per dir la contrasenya.

—Merda, quina és? –diu l’Agatha mirant-me.

La senyora Grassa ens mira amb cara de superioritat. No és que li caiguem molt bé, ja que sempre la despertem a les tantes de la nit per entrar quan hem anat a fer una broma.

—Setembre plujós —crida una veu que sembla que estigui corrents, i l’Agatha i jo ens girem, sense saber qui és qui ha dit la contrasenya.

En David s’apropa corrents, amb el seu aspecte de roquer i els seus cabells despentinats.
El retrat de la senyora Grassa s’obre i ens deixa passar, amb cara de decepció i cabreig alhora.

—Us estava esperant! —diu l’Erin traient el cap per la butaca del davant de la llar de foc.

—Sí, jo a tu també t’estava esperant —diu en Joe a en David traient el cap per la del costat de l’Erin.

L’Erin s’aixeca i ve amb nosaltres. Diem bona nit als nois i anem a dalt a preparar la nostra tradicional festa clandestina.

Quan som a l'habitació deixem totes les coses de la cuina a terra i ens mirem.

—Tres... -diu l'Erin.

—Dos... -diu l'Agatha.

—Un... -dic jo.

Les tres ens comencem a menjar totes les pastes com si fes més d'un any que no mengem res. Poca estona després estem totes estirades cada una en un llit, amb la panxa plena i la cara plena de sucre, melmelada, xocolata i tot d'altres coses dolces.
Les cinc ampolles de batut de bescuit encara estan sense obrir, així que cada una de nosaltres n'agafa una i es posa a veure.

—Cada any em fan venir més set aquests dolços. A vosaltres no? —pregunta l'Erin obrint la seva ampolla.

—Per què creus que hem agafat cinc ampolles en comptes de tres? —li respon l'Agatha agafant-ne també una.

Després de beure una mica de batut les tres ens asseiem al llit de l'Agatha, esperant la cosa més divertida que fem durant la festa. L'Agatha treu un paper de color verd i suca la seva ploma d'oca al tinter amb poca delicadesa, tancant una mica els llençols. Ens mira i espera a que diguem alguna cosa.

—Què, quina serà la primera broma pels Slytherins d'aquest any?

 

 

 

 

------------------------

Capítol escrit per hermione potter.


Llegit 797 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Cassandra Ross Anònim05/12/2014 a les 14:40:48
#25385Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M'ha agradat molt, aquest capítol! Potser ha estat una mica massa centrat en la residència de Gryffindor, però suposo que això és el que ha de passar. M'ha fet molta gràcia que la Chris s'estigui enamorant del David... Uh, d'aquí no sortirà res de bo!

El tros de la conversa amb el director només es pot descriure amb una paraula: molt, molt divertit. M'ha fet molta gràcia perquè allà només hi anaven a passar l'estona... i se n'han sortit sense càstig! Em sembla que quan arribi la professora Papilio i se n'adoni... ui.

Fins la setmana que ve!

Petons!

Cassie.

PSD—. A mi m'haureu d'avisar quan em toqui, eh, que sóc una mica desastre per recordar aquestes coses malgrat que ho tinc apuntat a tot arreu.




Avatarhermione potter 236 comentaris05/12/2014 a les 15:21:29
#25387Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Doncs bé, com que jo sóc l'autora d'aquest capítol faré el primer comentari. Principalment donar les gràcies a l'Agatha per totes les coses amb les que m'ha ajudat. I després, he intentat que es comentessin bastants personatges, així que espero que a les escriptores els hi agradi com han sortit els seus personatges. També dir que he m'ha agradat molt escriure sobre personatges que no he escrit jo, molt guai. Ara al capítol, espero que us hagi agradat i que hagueu rigut una mica i que us hagi agradat el director, qui per cert m'ha encantat escriure. Doncs crec que ja està, ara a esperar a la setmana que ve a l'Arwen Black amb el capítol d'en Jack Moore. Petons!!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris05/12/2014 a les 16:22:12
#25389Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Hehehe, m'ha encantat el capítol! M'encanta com la Chris es comença a adonar que li agrada el David, i m'encanta la descripció dels personatges des del seu punt de vista mentre surten des del Gran Saló.

M'encaaaaaanta el professor Pendragon, i la Papilio tota estirada! M'encanta com "maduren" i la festeta que es monten a l'habitació. Siiiii menjar fins reventar! ^^

Doncs apa, a comentar tothom!

Tinc la sensació que la setmana que ve serà moltdiferent perquè al Jack gaurebé no l'hem vist en aquests tres primers capítols... ja tinc ganes de veure com quedarà.




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris05/12/2014 a les 22:58:56
#25390Encara no he escrit cap fanfiction

Sííííí que guaiiiii m'ha agradat molt! En general m'agrada tot però hi han parts que m'agraden especialment, no me les he apuntat i no les recordo totes -.- però en recordo dos: el pensament de la Chris sobre què la professora Papilio s'haurà de llevar ben d'hora per a fer-se el monyo tan perfecte XD i en segon lloc això que l'Agatha taqui els llençols amb una mica de tinta. Seré rara però no puc evitar que m'agradin alguns detalls com aquests, el que sí podia fer era estalviar-me dir-ho però no ho he fet xD I a més queden coses que poden donar idees per a obrir nous camins: què havia anat a fer el David que arriba corrents i el Joe l'estava esperant? Què hi havia escrit en aquest paper gris que li arriba al director i aleshores les fa marxar? Hmm... Fins al següent capi! (que serà des del punt de vista d'un sly! es notarà el canvi? más en el siguiente episodio jujuju)




AvatarMercè Granger 67 comentaris08/12/2014 a les 18:08:09
#25393Tinc 4 fanfictions i un total de 13 capítols

Ay, que guay y graciós el cap *___* PRIMER, JO DES DE JA SHIPPEJO (? ELS CHRID. Bé, aquest nom es provisional, però m'ha agradat molt com la Chris s'interessa pel David; de fet jo pensava fer una cosa SEMBLANT al meu cap jeje. Passant al següent tema, també em declaro fan del dire, oficialment, presidenta del club de fans. I el comentari sobre madurar, molt encertat, a l'igual que el de la professora Papilio, mola molt que sigui tan diferent dels altres dos profes ^^

Que més, que més... ah, sí! La festa també ha estat un bon punt, i que acabin planejant bromes pels Sly. Amb la Nina poc, eh? Que com la mulleu una altra vegada i se li corri el maquillatge li pega un atac i esclata l'univers.

I, fins aquí, el comentari d'aquesta setmana, ja vaig avisar que això de comentar no és el meu fort XDD Tinc moltes ganes del capítol del Jack, em pareix un pj molt interessant, i veure'm les coses des de la perspectiva dels Sly ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris08/12/2014 a les 18:51:57
#25394Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Aiaiaiaiaiai que vaig taaaard! Perdó >.< Ja el vaig llegir quan el vas penjar, però! Vaig pensar que el comentaria al vespre però mira, les coses van anar com van anar.

Anyway, m'ha agradat molt! Ha estat bé que fessis sortir els de sisè, que si no els veiem poc :) I el tema de la Chris enamorada d'en David, això pot portar molta cua i ser molt guai! A veure com ho veu en David, ara tinc ganes de llegir el seu capítol a veure si hi fa alguna referència...

I quina festassa es munten per començar el curs! I no conviden el Billy, molt malament... xDDD Una mica de pietat, que si ell ha d'anar a buscar el menjar es perdria hahaha

Apa doncs, això és tot! Ha estat molt bé, ja espero el pròxim!




AvatarAntares_Black 375 comentaris29/06/2015 a les 23:32:25
#25878Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola!

És clar: Van al castig perquè ja ho trobaven a faltar, oi? hahahaa «D’una de les cantonades en surt la Professora Papilio, amb el seu monyo tan ben fet, la veritat es que crec que es deu llevar molt d’hora al matí per poder fer-se’l tan perfecte.» hahaaa sí!! xD

Quina gràcia, el director! La veritat és que ens va sortir molt bé!! M'encanta la barba rosa! «Li veig menys arrugues que les de costum, mira que als 40 i tants i no tenir gaires arrugues... potser es posa crema d'aquella muggle que el meu pare sempre diu que es comprarà i mai no ho fa.» hahahaa No!!! Que ningú no se li acudeixi pensar que les arrugues no afavoreixen!!! Sóc un toc de bellesa extraordinari! Declararé les arrugues .... !!!! (Sí, opino com l'Evelyn .. xD)

El títol resulta èpic, sobretot mentre estàs llegint el capítol!!! «—Sí, madurant... —dic, pensant que d’aquí res ens veuria fent puènting per les escales o els ponts de Hogwarts». Genial! «Correm pels passadissos com si no hi hagués un demà». I m'ha encantat la part dels elfs domèstics!! Coses típiques que es poden fer amb l'Agatha!

Sí, no deveu caure gens bé a la senyora Grassa!!! N'està tipa i cuita, de vosaltres! M'agrada la contrasenya de Setembre plujós!

També m'ha agradat que es taquin els llençols de tinta!!

Ens llegim!

Antares




Avatarginny loovegod 314 comentaris05/07/2015 a les 18:31:05
#25944Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Hellooooo!

Pues res, aquí saldant deutes, tu... xd la veritat és que em fa vergonyeta haver tardat tant, però aquí estic! Ja em va agradar molt el capítol quan me'l vaig llegir per primer cop, i la veritat és que m'ha tornat a agradar molt ara que me l'he tornat a llegir per poder-lo comentar! 

Ja sabeu que sóc molt molt molt fan de les tres gryffindor... És que tenen una relació preciosa! M'ha encantat la festa clandestina que s'han montat a l'habitació; això hauria de ser una tradició, fins i tot quan sortissin de Hogwarts! seria brutal! hahahah 

I ja posats, tothom sap que m'encanta una mica de sucre. xd sóc molt fan de la Chris i el David! Els vull junts ja! Tindran una boda tota heavy metal i els seus bebés tocaran la guitarra elèctrica abans de començar a caminar... vale ja callo hahahaha que m'emociono ràpid ^^'

Molt molt guay el director, és tan happy! M'agradaria que es descobrís si realment es canvia el color de la barba segons el seu estat d'ànim, o si ho fa com li vé de gust! Potser algun dia ho descobrim! hahaha

eeen fi, callo ja que desvario. M'ha agradat molt molt el capítol, la veritat és que la Chris és un personatge molt happy i entranyable. Aviam com segueix la seva història!

Sigues feliiiiiiç!

 

Erin