Escrit per Agatha BlackEnviat el dia 16/12/2014 a les 12:59:27
Última modificació 16/12/2014 a les 12:59:27
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
El James va ser l’últim a arribar al despatx de direcció el vespre següent. El seu pare i els seus germans ja l’esperaven, així com la mateixa McGonagall, que el va saludar amb el cap quan el va veure entrar i va marxar del despatx en silenci, per deixar intimitat als Potter.
—Perdó —es va disculpar ell, mentre agafava una cadira per seure—. He anat tard a sopar perquè la formació de Legislació s’ha allargat.
—L’Anne t’estava esbroncant? —va endevinar l’Albus.
—Digues-li com vulguis —va fer el James, i tots tres germans es van girar cap al seu pare, expectants—. I doncs? Això és en referència a l’arbre genealògic que em va fer la Geena, oi? Saps per què és, que se’l devien endur, els Vlads?
—En tinc una sospita —va dir el Harry, i es va treure les ulleres per netejar-se-les amb la vora de la camisa—. Albus, vas comentar que els Vlads es van quedar sorpresos quan van veure un nom en especial a l’arbre, oi? Era Ignot Peverell?
—El mateix —va assentir l’Albus.
—La Geena ens va explicar que es veu que Peverell és un cognom màgic molt antic —va explicar el James—, que va deixar d’existir fa molt temps, però que va desembocar en la família Potter... entre d’altres.
—És així mateix —va concedir el Harry—. L’Ignot Peverell era el més petit dels tres germans, i la família Potter és descendent d’ell. El germà mitjà es deia Cadmus Peverell, i els seus descendents van ser la família Gaunt, que ara també està extingida.
—De què em sona, Gaunt? —va preguntar l’Albus.
—És un dels sagrats vint-i-vuit, si no recordo malament? —va fer el James.
—I no és també el cognom de la família del Tom Riddle? —va rumiar l’Albus—. De part de mare, no? Morvosc Gaunt, Morfí Gaunt, i Mèrope Gaunt.
—Exactament —va assentir el Harry.
—Com us sabeu tantes coses? —va demanar la Lily—. Estic rodejada de nerds per totes bandes...
—I què hi ha del tercer germà? —va preguntar el James.
—El més gran dels germans, l’Antioch Peverell, va morir assassinat sense deixar descendència.
—Tràgic —va fer la Lily, amb cara d’importar-li ben poc—. Com saps totes aquestes coses sobre els tal Peverell, si dieu que són una família tan antiga? Devien ser de l’època medieval, no?
—Sí —va sospirar el Harry—. I si en sé tant, sobre ells, és perquè van estar involucrats d’alguna manera en la batalla contra Lord Voldemort.
—Això no ens ho vas explicar pas, quan ens vas parlar de tota l’aventureta —li va retreure l’Albus.
—Us volia deixar al marge d’aquest tema —va explicar el Harry—. Tot plegat és una mica escabrós. Però molt em temo que els Vlads n’estan al corrent i volen aconseguir...
—El què? —va insistir el James.
—Les Relíquies de la Mort —va acabar el Harry.
El James, l’Albus i la Lily es van mirar amb escepticitat, com si el seu pare s’hagués begut l’enteniment.
—Les Relíquies de la Mort —va repetir l’Albus—. Les de La rondalla dels tres germans? La Vareta Imbatible, la Pedra de la Resurrecció i la Capa d’Invisibilitat Eterna? En sèrio, papa? Jo tinc deures de Pocions, i hem d’estudiar pels parcials...
Per les cares que feien el James i la Lily, el Harry va veure que pensaven el mateix que el seu germà.
—No us estic fent perdre el temps —va insistir el seu pare—. Ja sé que sembla irrisori, però aquest conte està... basat en fets reals. O parcialment reals, no ho sé, però sí que sé que els Peverell hi estan directament relacionats. Es creu que l’Antioch, en Cadmus i l’Ignot eren els tres germans de què es parla al conte.
—Espeeeeeera, espera —el va tallar el James—. Això voldria dir que el tal Antioch era l’amo de la Vareta Imbatible, el Cadmus el de la Pedra de la Ressurecció i l’Ignot Peverell de la Capa Eterna? Però això voldria dir que... no diu la llegenda que el tercer germà li va donar la seva capa al seu fill i es va anar passant de generació en generació?
—Sí —va assentir el Harry.
—Però llavors... —va seguir el James—. Això voldria que nosaltres tenim la capa, la cap que és... Ohhh...
—Veig que vas lligant caps —va dir el Harry amb un sospir.
—Què, què? —va fer la Lily, que es notava que no lligava res en absolut.
—La capa de l’Albus no és una capa d’Invisibilitat qualsevol! —va exclamar el James—. Per això no ens la va donar el papa el primer lloc, sinó que ens va comprar una de nova. I aquesta, la vella... la vella te la va donar l’avi James, oi? I a ell li devia donar el seu pare i...
—Esteu tocats del bolet? —es va exasperar l’Albus, rebuscat a la seva motxilla i traient-ne la capa—. Si esteu intentant fer-me creure que aquesta és la Capa de la Mort en persona, que es va treure per regalar-la al bruixot del conte, us juro que us tanco a tots al psiquiàtric de Sant Mungo!
—No, Albus, el conte és... el conte és una exageració dramàtica de tot plegat —va explicar el Harry—. Pel que he anat esbrinant, amb ajuda de l’Hermione, és que els germans Peverell eren uns mags extraordinàriament poderosos. Del nivell de Merlí, de l’Albus Dumbledore, de Grindelwald, fins i tot de Voldemort.
—En Voldemort només era un... —va començar a dir el James.
—Un assassí, sí, però era un mag molt i molt poderós —va tòrcer el Harry—. Els Peverell també ho eren i van ser els creadors d’uns objectes únics. M’atreviria a dir que l’Ignot Peverell va crear la primera Capa d’Invisibilitat, i la resta no han estat més que intents de rèpliques que perden el poder al cap del temps. Aquesta capa, en canvi —va afegir, assenyalant la capa que subjectava l’Albus—, ha estat en la nostra família des de fa segles. I no se m’acudeix res més que el fet que l’Ignot en fos el creador.
—Llavors el conte només era una llegenda que va sorgir del fet que aquests tres germans fabriquessin les relíquies? —va demanar la Lily, i es va encongir d’espatlles, pensarosa—. Suposo que té sentit.
—No, no en té —va dir l’Albus, resolut, que no pensava baixar del burro tan fàcilment—. D’acord, posem que la capa fos l’invent de segle de l’Ignot Peverell. Però què passa amb la Pedra de la Resurrecció, a veure?
—Que passa, amb ella? —va demanar el Harry.
—Que no es pot fer reviure els morts! —es va exasperar l’Albus—. És una de Lleis Fonamentals de Waffling!
—Lleis fonamenquè de qui? —va exclamar la Lily—. Hòstia, si ets raret, Al, surt a que doni una mica el sol de tant en tant!
—Tu podries entrar a la biblioteca una vegada al mes, al menys, que no et faria cap mal —li va deixar anar l’Albus amb mala baba.
—Jo tampoc no sé què és, això —va intervenir el James, una mica avergonyit perquè veia que en temes teòrics el seu germà semblava anar molt més avançat que ell, que feia un curs més.
—Adalbert Waffling és considerat el pare de la teoria màgica —va sospirar l’Albus—. És el mag teòric més important de tots els temps.
—Em sona el nom...
—És l’autor de Tot sobre la màgia, que és un llibre que fas servir des de primer, per Merlí!
—Ah! El del totxo aquell! —va fer la Lily.
—Com anava dient —va seguir l’Albus—. Una de les lleis fonamentals de la màgia, que va estipular Waffling, és que no es pot fer reviure els morts. Es pot utilitzar els seus cossos i donar-los vida amb màgia negra, els anomenats ínfers, però no són les mateixes persones que van morir. No es poden recuperar, les animes, un cop mortes. Punt.
—Hm —va fer el Harry—. Veuràs, Albus, no sóc cap entès sobre el tema, però... l’Adalbert Waffling va morir el 1981. Vull dir que és un mag força contemporani. No sé fins a quin punt coneixia els objectes màgics de l’època medieval que potser s’han perdut en el temps, i en la foscor... Ni crec que s’imaginés els avenços que s’han fet fins ara.
—Vols dir que hi ha coneixements perduts que es podrien recuperar? —va preguntar el James, no del tot convençut.
El Harry es va rascar el cap.
—Sabeu que al Departament de Misteris hi ha una Sala on es treballa la Mort?
—En la que va morir el Sirius, vols dir? —va preguntar el James.
—Sí —va assentir el seu pare—. La sala de l’arc, amb la cortina de fum... la sala de les veus murmurejants...
—Per què serveix, aquesta sala? —va inquirir la Lily, fascinada.
—No ho sé, però en teoria s’hi fa investigació i recerca, a les sales del Departament de Misteris —va explicar el Harry—. No crec que seguissin investigant sobre el tema, si ja estigués tot dit. Albus, has d’entendre que la màgia, igual que tot, no és una ciencia exacta. El senyor Waffling era un bon teòric, i va proposar unes lleis basant-se en els seus estudis, els seus experiments i en la seva experiència, però això no fa que siguin veritats absolutes. Sempre s’ha de tenir la ment una mica oberta per aprendre coses noves.
La cara de l’Albus era un poema.
—O sigui que creus que la Pedra existeix i que reviu els morts —va dir—. James, Lily, crec que l’haurem de dur a l’asil abans del que ens pensàvem.
—Albus, no sé si la pedra revivia els morts o no —va dir el Harry solemnement—. Perquè quan la vaig tenir a les mans ja estava trencada.
Aquí a tots tres germans els va caure la mandíbula i es van quedar amb boca oberta.
—Eh?
—L’Albus Dumbledore va trobar la pedra i me la va deixar en herència —va explicar el Harry—. Igual que la capa va passar de generació en generació a la família Potter, la Pedra va passar de generació en generació entre els descendents del Cadmus Peverell, però la van fer més pràctica de portar, més lleugera, i més bonica. La van col·locar en un anell. L’anell dels Gaunt.
—Què? —va exclamar l’Albus—. L’Horricreu del Voldemort? L’anell de la seva família? Però no es va destruir?
—L’Albus Dumbledore va trencar la pedra amb l’espasa de Gryffindor, i va destruir així l’Horricreu. Per això us dic que quan la vaig tenir a les mans, ja estava trencada i no conservava els seus poders intactes.
—Intactes? —va fer la Lily—. Vols dir, però, que encara tenia algun poder màgic?
—Sí —va dir el Harry, i va clavar la mirada en el seu fill gran, que de sobte s’havia quedat blanc com la cera i amb els ulls com plats quan havia sumat dos i dos de nou—. I el James us ho pot explicar molt bé.
—L’anell o la pedra —va dir el James, com hipnotitzat.
—Què? —va fer l’Albus.
—L’anell o la capa—va repetir—. Quan vaig anar a veure l’Oracle de Delfos volia que li paguéssim amb objectes màgics. Volia l’anell o la capa, ella sabia què eren i sabia que jo les tenia...
—James... —va fer l’Albus mig espantat—. Quin poder té, aquest anell?
El James es va quedar mirant l’Albus, després la Lily, i finalment es va topar amb la mirada ferma del seu pare. Va fer un sospir i es va dur la mà a la butxaca. En va treure l’anell i el va deixar sobre la taula, patint les mirades al·lucinades de tots els Potter, James inclòs, que no s’havia esperat allò.
—Té la pedra trencada —va observar la Lily.
—Sí, és el que va destruir l’Horricreu. I el poder principal de la pedra.
—Algú em dirà què és el que fa l’anell, ara? —va preguntar l’Albus tot nerviós—. I es pot saber on el vas trobar James?
—Al Bosc Prohibit, el vaig trobar, un dia que ens van castigar, quan feia segon... —va murmurar el James, encara atordit amb tot allò.
—Allà el vaig perdre jo durant la Batalla de Hogwarts —va dir el Harry.
—I si vols saber el seu poder... —va seguir el James—, posa-te’l, Al.
L’Albus va agafar l’anell, encuriosit i se’l va posar. No va notar que li passés res sobrenatural.
—I ara?
—Digues el nom d’un mort —li va indicar el James.
—I què passarà?
—Tu digues el nom d’un mort.
—El que sigui?
—El primer que et vingui a la ment —el va animar el James.
—Voldem...
—Noooooo! —van bramar el Harry i el James a la vegada—. Aquest no!
—A veure —es va defensar l’Albus—, si estem parlant d’ell, és el primer que m’ha vingut a la ment!
—Algú a qui t’agradaria veure, per exemple! —va especificar més el James.
—D’acord. Mmmm... Albus Dumbledore —va dir l’Albus al final. I quan va mirar l’aparició que acabava de sorgir al seu costat, va fer un bot que el va fer caure de la cadira, i va començar a allunyar-se’n a quatre grapes—. Però què coi...?
—Pots parlar amb els morts —va dir el James—. No t’espantis. Està bé, no et pot fer res, no és aquí de debò.
—Tens això des de fa quatre anys!? —va exclamar l’Albus.
—Es pot saber què està passant? —va preguntar la Lily, que no entenia res de res.
—Albus, dóna-li l’anell a la Lily —va sospirar el Harry, que ja s’havia preparat per una escena com aquella, i l’Albus es va treure l’anell de seguida.
—Uaaaaaala! —va exclamar la Lily quan se’l va posar, per sorpresa de ningú—. Com mola! És el germà de l’Aberforth! Et puc dir Dumby? T’importa que et traspassi e cap amb la mà, així...? Oh, si que t’importa, està bé, ja paro. Bé, no, només un cop més! Hahaha! Eh, papa, li estic traspassant el cap a l’Albus Dumbledore!
—Deixa de fer-ho! —va exclamar el Harry, i li va arrencar l’anell a la Lily de la mà—. James, guarda això.
Per sorpresa del James, el seu pare li va posar l’anell a la mà.
—Pensava que em diries que te’l donés. Per protegir-lo i tal.
—Jo… jo no el vull tenir al meu poder —va dir el Harry, per sorpresa dels seus tres fills—. No vull tancar-m’hi. Tinc… massa sers propers morts, i seria massa fàcil tornar-me’n un addicte. Ja vaig estar a punt de fer-ho amb el Mirall de Gised.
—Però papa… —va fer l’Albus—. No és que em queixi, eh, però… aquests objectes no estarien més ben guardats al Departament d’Aurors o a algún lloc de la Conselleria?
—Huh, no, no ho crec —va dir el Harry—. On, al Departament d’Aurors, on sembla que hi ha alguna mena de connexió amb algú que treballa pels Vlads? Ja ens la van fotre per Nadal. On, si no? Al Departament de Misteris, on treballa el sr Parkinson? No, gràcies.
—I a Gringotts? —va sugerir l’Albus.
—Els Vlads ja hi han robat dos cops, a Gringotts —va dir el James, i el Harry va assentir.
—Hogwarts és el lloc més segur —va dir el Harry—. I ho he de deixar en mans de gent de qui me’n pugui refiar. No li vull deixar a la McGonagall o al seu despatx perquè sembla que també hi ha un maleït infiltrat a Hogwarts que es dedica a posar pocions adormidores al suc de carbassa. Odio demanar-vos això, nois, però… em puc refiar de vosaltres dos? Puc refiar-me que cuidareu aquest objectes amb l’atenció que es mereixen?
El James i l’Albus es van mirar i van empassar saliva, però van assentir fermament.
—Et prometem que els cuidarem com les nostres vides.
—És esencial que ho feu, nois —va dir el Harry molt seriosament—. No sé per què vol el cap dels Vlads aquests objectes exactament, o si només vol la capa… però… jo diría que els vol tots tres, els tres objectes, la capa sola no sé què li podría aportar.
—És veritat el que diu la llegenda, —va demanar l’Albus— que qui té les Relíquies de la Mort és el Senyor de la Mort i és immortal?
El Harry es va rascar el cap, incòmodament.
—No ho sé, podria ser. Són certament uns articles molt especials.
—Però… —va rumiar el James—. No tindria gaire sentit… els Vlads ja són immortals… no?
—No —va dir l’Albus—. No envelleixen, però se’ls pot matar i no poden tornar a la vida. No són com els vampirs.
—Cert. Ho podrien voler pel seu dirigent, un vlad, doncs —va assentir el James—. O… podría ser que el seu dirigent fos humà, no pas un Vlad?
—Vols dir que els Vlads només fossin un exèrcit que treballa per algú més poderós? —va demanar el Harry.
—Com en Sauron i els orcs! —va afegir la Lily, força entusiasmada amb tot el que estava descobrint.
—Podria ser, no ho sé, no ho sé, tot és molt embolicat —va fer el Harry, fregant-se els ulls amb cansament.
—I què hi ha de la vareta? —va preguntar la Lily.
—Quina vareta? —va preguntar el Harry amb tota la innocència que va ser capaç de reunir.
—La Vareta Imbatible de l’Antioch Peverell! —va exclamar—. On és?
El Harry es va mirar el James i l’Albus, ja grans, responsables, cadascun al càrrec d’una de les relíquies que havien promès protegir. I després es va mirar la Lily.
—No en tinc ni idea —va dir al final.
—Per casualitat no será la una vareta fet d’àlber, oi? —va preguntar ella.
El Harry gairebé va caure de la cadira.
—Com ho saps, això? —va exclamar, i el James i l’Albus també es van mirar la seva germana, sorpresos.
—Ho és, oi? —va dir la Lily amb un somriure trapella—. Vaja, vaja, sé coses que no sabeu, Al, Jamesie? Ha!
—Com és posible que sàpigues això? —va preguntar l’Albus, amb veu de sospita.
—Bona pregunta —va dir la Lily, conscient que no podia contestar sense explicar que s’havia escapat de Hogwarts el dia anterior per anar a xerrar amb el fabricant de varetes—. L’Sloan. Això, l’Sloan. A l’Sloan li agrada la veretologia. Hi està molt ficada últimament. I em va epxlicar que hi ha llegendes sobre una vareta invencible, que és de fusta d’àlber. Es veu que l’han tingut molts buixots poderosos al llarg de la història.
Guai, Lily, guai, va pensar la Lily, veient que semblava que s’ho empassaven. Al cap i a la fi no era del tot una mentida; era cert que l’Sloan estava buscant coses sobre varetologia, i també sobre la vareta d’àlber.
—Doncs sí, sembla que la vareta dels Peverell és la llegendària vareta d’àlber de la que parles —va assentir el Harry.
—I no tens ni idea d’on és? —va preguntar l’Albus preocupat—. No sé a vosaltres però a mi no em fa gens de gràcia, que els Vlads es facin amb una vareta que no es pot guanyar.
—Hm, no, no és tan greu com sembla —va dir la Lily, de nou per sorpresa de tot—. No és tan fàcil com fer-se amb la vareta i prou. Es veu que un ha de posseir la seva ànima, no n’hi ha prou en agafar-la.
—Com? —va arrufar el front l’Albus.
—Hi ha diferents maneres de guanyar una vareta —va explicar la Lily, per meravellament general—. Una és heretar-la. L’altre és matar-ne l’amo.
—Aquesta era la part escabrosa de la història —va murmurar el Harry.
—I l’altra és guanyar la vareta, fer-la teva, per exemple en un duel —va seguir explicant la noia.
—I si només agafes la vareta sense haver-la heretat o guanyat què passa? —va preguntar el James.
—No has intentat mai fer servir una vareta que no és teva? —va dir el Harry—. No funcionen bé. Són inestables i, o bé no obeixen, o bé es rebel·len contra la voluntat d’un i fan el que volen.
—No ho sabia tot això —va dir l’Albus, sorprès, probablement, del fet de no saber-ho ell i la Lily sí—. Però almenys són bones notícies. A part de rastrejar la vareta, els Vlads haurien de trobar el seu amo per... matar-lo, suposo, sent ells.
—Exacte —va dir la Lily—. I em sembla que serà complicat, perquè es veu que hi ha hagut molta gent en la història que ha volgut aquesta vareta, alguns l’han aconseguida, però es veu que fa com... dècades o segles que no se’n sap res.
—Hm —va fer el Harry, mirant el sostre distretament.
Tots es van quedar en silenci uns segons, fins que l’Albus el va trencar per dirigir-se al James.
—Què has estat fent amb aquest anell, des de segon?
—Eh... recordes que jo i els magatotis vam començar a millorar acadèmicament molt de pressa?
—Sí, sí, va ser a segon.
—Doncs és perquè tenim professors particulars.
L’Albus va rumiar un moment.
—I amb això vols dir els Rondadors.
—Correcte.
—Crec que necessito pair tota aquesta informació —va dir l’Albus, repenjant-se a la seva cadira, amb un aire gairebé tan cansat com el del Harry—. I què farem amb la relíquia de la Geena, el de la Geena?
—El Mirall Multiplicador —va dir el James.
—Em va explicar la McGonagall que el mirall que vam descobrir a Hogwarts fa tres anys no és el mirall de devò, sinó una rèplica, només —va intervenir el Harry—. Crec que va ser força encertat no revel·lar-ho a ningú. Potser si ho haguéssiu fet els Vlads no haguessin vingu per aquesta còpia, sinó per a la de debò... Sabeu on és?
—Ehm... —va fer el James, intercanviant mirades amb els seus germans—. Sí, sí que sabem on és el de veritat, però potser ho hauries de parlar amb la Geena.
—L’hauríem d’aconseguir nosaltres abans que els Vlads —va dir el Harry.
—Sí, ja ho sé —va fer el James, rascant-se el cap—. Creus que ens podríem veure el cap de setmana a Hogsmeade? I parles amb la Geena? No quedarà sospitós si jo també hi sóc.
—Em sembla molt bona idea —va assentir el seu pare, que es va alçar per marxar i tots van fer el mateix—. Ja us deixo que aneu a estudiar pels parcials... I recordeu el que m’hau promès, d’acord?
Totes tres van assentir, i es van acomiadar el seu pare al vestíbul. La Lily es va acostar al James mentre pujaven les escales cap a la torre de Gryffindor.
—Ei, Jamesie, escolta... Creus que em podries deixar aquest anell, un dia d’aquests?
El James se la va mirar de reüll.
—Quina una en portes de cap, ja?
—Res, només vull parlar amb els avis —va dir la Lily amb un fil de veu.
—Oh —va fer el James, que no s’esperava res tant innocent, però tenia sentit—. Sí, és clar. Però ara no, que hi ha gent. Algun dia que estiguem a soles si vols me’l demanes i el pots tenir una estona.
—Val —va dir la Lily amb un gran somriure, i quan va arribar a la sala comuna va arrencar a córrer cap a la seva habitació, on sabia que hi trobaria l’Sloan, sola—. Sloan! Sloan! Saps què? T’he d’explicar coses de la vareta d’àlber! Existeix de debò! Acabo de parlar amb el meu pare i m’ho ha confirmat!
—Sí, ja em pensava que havia d’existir —va fer la noia, alçant la vista del seu llibre d’encanteris—. Però és gairebé impossible local...
—No caldrà! —va exclamar la Lily—. Agafaré la vareta de la meva àvia!
—Però, Lily —va saltar l’Sloan, amb cara d’espantada—. No saps on és, la seva vareta... i si és a la tomba... No pots profanar la tomba dels teus avis!
—Puc —va dir la Lily, altivament—, si tinc el seu permís!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 16/12/2014 a les 13:35:10 #25395 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Hola! Sé que penjo una setmana més tard i a més, en dimarts, més tard encara. Tinc bona excusa, ahir vaig estar d'hospitals (No era per mi, res greu, tot bé, per sort! ^^). Així que ve, penjo avui.
Com sempre, disculpeu si hi ha alguna falta rara, que tinc el corrector de la feina en castellà i de vegades em canvia coses, tot i que procur-ho anar-ho canviant jo també XD
El títol és d'un llibre que encara no he llegit, pe`ro que conec. Es diu Slaughterhouse-Five de Kurt Vonnegut, 1969. és una novel·la satírica que narra fets de la Segona Guerra Mundial des del punt de vista d'un soldat que hi va lluita. Evidentment, això s'extrapola a la Batalla de Hogwarts i el que explica el Harry, que va passar... més o menys.
Doncs apa, un altre tema que teníem pendent, com el Harry explica això de les relíquies sense anar-se'n de la boca amb la vareta. Què us sembla que confïi els objectes a l'Albus i el James? Mola no? De la Lily no se n'acaba de refiar, per això, a més pensa que la vareta està prou ben protegida... Ara ja coneixen tots tres les Relíquies de la Mort, i saben que les tenen, en part.
Comenteu molt, i perdoneu el retard! ^^
Petonets!
A. Black
harry_james_potter Enviat el 16/12/2014 a les 18:51:49 #25396 He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols "1r". Ara a llegir!
harry_james_potter Enviat el 17/12/2014 a les 18:30:06 #25398 He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols Aquí hi haurà merder. Això que la Lily sigui la legítima propietària dce la Vareta d'Àlber i demani a la seva àvia de profanar-li la tomba per aconseguir la seva vareta... Quan el Harry ho sàpiga muntarà en còlera! I la Ginny... No vull ni imaginar-m'ho!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 19/12/2014 a les 14:55:32 #25400 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols harry_james_potter: Hahahahaha, sí tens raó, la Lily és molt caòtica, però donades les poques opcions que té, en realitat crec que està sent força sensata. No pot guanyar cap duel amb la seva vareta trencada, així que el millor és heretar-la... i si té el pemís de l'àvia, doncs millor, no? Però sí, tot plegat és una mica xungo... XD Merci per comentar! Aquesta setmana escassegens els comentaris, tu!
Laia Weasley Enviat el 19/12/2014 a les 22:49:29 #25401 Eiii!
Ben tornadaaaa:)
La que se ha liaooo, crec que no es una bona idea que la Lily li demani permis a la seva avia... espero que digui que no... I a mes sent la Lily que es la reina del liooos! ja veig que ens esperen uns capitolss mogudets...
Be en Harry se n'ha sortit... mes o menys... perque nose si tampoc hagi estat una bona idea ocultar informacio sobre la vareta... vaja nose es que es pot liar d'una manera... pero crec que en James s'en sortira amb la custodia de l¡objectye i l'Albus es montara olles (tinc poca fe amb ell xD)
i aviam ara que pasara... emocionant :)
Petooons
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 21/12/2014 a les 15:20:16 #25403 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols I aquí tenim la conclusió de la Lily xDD M'encanta com sempre s'ho fa venir tot a la seva... Mare meva, espero que no profani la tomba dels seus avis, sisplau. A part, vols dir que la vareta no s'haurà desintegrat, ja? Han passat 40 anys! Al capdavall, les varetes són de fusta. I entenc que la vareta d'àlber no es desintegra, però una de comuna... ja no ho veig tan clar.
Molt adequat, el títol! M'ha agradat veure com el Harry s'adona que ell no pot tenir les relíquies abans d'haver-se de penedir de res, va aprendre de la història del Dumbledore. Parlant d'ell, mira que a la Lily ja li val, travessar-li el cap... i a l'Albus com se li acudeix dir el nom del Voldemort? Mare meva! Serà que no tenen gent morta en aquelles famílies i el seu àmbit! Si és que... i el Harry, és comprensible que no hagi dit res de la vareta. Podria ser molt perillós. Falta veure com se n'assabentarà la Lily (que jo crec que quan la tingui no ho sabrà, la vareta que és, no?). M'imagino la cara del Harry quan vegi la vareta "nova" de la seva filla. Tan bé que estava, allà, sense causar problemes!
Però sense problemes no seria tan divertit. A veure com se'n surt la Lily, doncs. I com canvia el control que tenen el James i l'Albus de les seves relíquies ara que ho saben.
Disculpa per anar tan tard, sembla que la web sencera està amb uns dies de retard hahha i estava escrivint el meu capítol a temps rècord per poder-lo penjar. O sigui que sorry... de cara al pròxim, seré a Praga, si el penges dilluns, de manera que comentaré tardet. Però comentaré quan torni!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 22/12/2014 a les 11:10:12 #25404 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Laia Weasley: Hola! Hahaha, la Lily és una loca. Però bueno. ja veureu com va tot... ella va tenint idees descabellades però al final se solucionarà... més o menys bé.. hahaha. Però sí, ens esperen uns capítols MOLT mogudets (el següent encara no, pe`ro com veureu tenim una cita pendent ab el Harry a Hogsmeade, però als propers sí! Jo crec que el Harry ho ha fet força bé. Se n'hauria sortit si fos només la Lily, el que passa és que no compta amb una nena superdotada investigant per la seva banda... Seguiré quan pugui, però aquesta setmana no hi haurpa capítol, perquè estic molt liada i ara amb les festes està complicadillo. gràcies igulment per comentar! ^^
marta_ginny: Buenas! Que bé, comentaris! Aquesta setmana gairebé no en tenia...!^^^ Hahahaha, tranquil·la que tot anirà "bé" XD I les no, les veretes no es desintegren perquè són màgiques. Ho he decidit XD. M'alegro que t'0agradi el t´tiol... cada vegada em costa més trobar-ne! A mi també em sembla adequat que el Harry no vulgui tenir les relíquies guardades. Ja va decidir desfer-se'n en el seu moment i no les vol una altra vegada. M'agrada que confii en el James i l'Albus, per això ^^ I a l'Albus només lse li acudeix el nom perquè estaven parlant d'el i clar, li diuen, "digues el nom d'un mort" XD I com més d'algun ja pensa, tot això de la vareta s'anirà resolent gràcies a l'Sloan... Tranquil·la pel retard, sembla que estem tots igual... espero comentar-te la teva avui, a veure si puc... perquè el que és escriure jo, no em dóna temps!
ivi_potter Enviat el 26/02/2015 a les 17:22:24 #25491 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols Holaaa!
Vaig llegir aquest capítol fa bastant i se'm va passar totalment comentar, em sap molt greu! TT
Avui he tornat a entrar al web després de força temps i he vist que no n'has penjat cap més, va tot bé? Espero que sí i que puguis seguir aviat!
Una abraçada!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 26/02/2015 a les 19:25:24 #25492 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Eis!
Doncs tot bé, merci per la preocupació! Només passa que estc escrivint altres coses aquests dies i no tinc gaire temps per a la fanfic, pe`ro no la deixo, eh? Només és una mica de parón! XD Sorry, ja sé que de vegades se me'n va la castanya...
De mentrestant, us recomano la nova fanfic Cròniques de Hogwarts, a veure si us entreté! ^^
Petons a tots i seguiré aviat!
G
Ursula Black Enviat el 02/10/2015 a les 01:09:17 #26209 He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols Ai diosito... La Lily tant senzilla i pràctica com sempre... però crec que em fa bastanta por el fet que tingui una amiga superdotada que l'ajudi a resoldre el misteri de la ubicació de la vareta d'Àlber. Veurem com ho acaben fent, però ja et dic jo que hi haurà marro... suposo xD
M'ha agradat que el Harry confiés en l'Albus i el James amb el tema de les Relíquies, demostra que ja no els veu com uns nens i que poden afrontar decisions importants ells solets. Però entenc que la decisió de fer que els dos es quedessin amb aquestes Relíquies tindrà importància més endavant. Tot i així el Harry ho ha fet molt bé, mantenint la seva decisió de no quedar-se amb elles.
Un besito! C.