Cròniques de Hogwarts - 6: This Charming Man (Erin)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 24/01/2015 a les 12:16:32
Última modificació 24/01/2015 a les 12:16:32
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


6: This Charming Man (Erin)

M’encanta com, almenys durant les primeres setmanes de curs, el solet encara em pica a l’esquena i puc sortir vora el llac a fer el milió de coses que durant el curs s’han de fer dins el castell. És el primer cap de setmana a Hogwarts, i ara mateix llegeixo uns apunts d’Història de la Màgia amb el Calamar Gegant que em fa ombreta al meu costat. No que ell sigui un gran fan de l’assignatura, però sempre li ha encantat que li posi música del Michael Bublé amb un mp3 muggle que una amiga de Mrs. River va encantar perquè pogués portar a Hogwarts.

Feia massa que no el veia, al Calamar Gegant. La veritat és que és molt bo amb els alumnes, tot i que de vegades quan s’emociona comença a ruixar aigua pels tentacles... com ha passat fa una estona. Sort que he esquivat una mica el raig i només m’ha donat a la màniga de la túnica, que ara mateix s’està assecant al solet al meu costat. Però, com li he dit al Calamar, la veritat és que fa prou calor com per portar només l’uniforme de màniga llarga.

Sense adonar-me’n, quan la música canvia a Save the last dance for me començo a cantar fluixet, amb la música de fons, i sense deixar de llegir. És per això que m’encanto dins la meva bombolleta fins al nivell que no me n’adono de que hi ha algú darrere meu fins que aquest algú em treu el llibre d’una estrebada i s’asseu al meu costat.

—Joe! —crido, quan veig la corbata vermella, i li trec el llibre de les mans, no sense oblidar-me de fer-li un cop al cap fluixet abans de guardar-me’l a la bossa.

—Ho has tornat a fer, petitona. No sé com t’ho fas, però porto aquí com cinc minuts i ni tu ni el Calamar Gegant us heu adonat que us cridava. Tu saps la quantitat de ties bones que han passat en aquests cinc minuts?

Em poso a riure, ja que sé que no enganyo a ningú fent-me la enfadada.

—Primer de tot, deixa de dir-me "petitona". Sóc baixeta, però mentalment tinc vuitanta anys i ho saps! —deixa anar una riallada, deixant-me clar que no pararà d’anomenar-me així—, i segon... No em crec que en dos mesos d’estiu encara no hagis madurat gens. Vols fer el favor d’aconseguir una nòvia estable i deixar-te de tonteries?

Però, de la mateixa manera que jo no m’ofenc quan ell em diu que sembla que tingui onze anys, ell passa olímpicament dels meus intents perquè aconsegueixi una noia genial que aconsegueixi que centri el cap. I aquesta és la màgia de la nostra relació: el Joe és el meu millor amic, i ho ha sigut des que era a primer curs i la Cris el va amenaçar amb pegar-lo durant tres dies seguits si gosava lligar amb l’Agatha o amb mi. I, tot i que tots dos som molt diferents, d’alguna manera aconseguim aguantar-nos mútuament i fins i tot hem vist que estem molt còmodes xerrant l’un amb l’altre, ja que ens ho podem dir tot sense cap problema.

—És que mira! La Baltimore de quart ha crescut molt. Mira com de bé li ha provat l’estiu!

Però, abans de poder contestar-li que m’és igual com de grans se li hagin posat les tetes a la noia aquesta que no conec de res, un mussol enorme de color marró i gris es precipita sobre nostre, perdent l’equilibri, i en un tres i no res s’estampa contra el cap del Calamar Gegant, rebota i cau de panxa enlaire sobre la gespa. El Calamar, al meu costat, deixa anar un grunyit molest i s’endinsa dins l’aigua.

—Moonriver! Estàs bé? —pregunto, posant dret al pobre mussol, que encara sembla marejat—. Ja trigaves, avui...

Una mica preocupada, i amb l’ajuda del Joe, li trec la carta de la pota. El Moonriver (que sí, es diu així per la cançó) és més vell que tots els nens del meu centre junts. Ja tenia uns quants anys quan Mrs. River el va comprar, i la veritat és que fa uns quants anys que no hauria d’estar pas fent viatges, tot i que Mrs. River el fa servir sempre per enviar-me cartes. Mentre amanyego al mussol i li dono una galeta de la meva bossa (i unes quantes més quan em posa una mirada de cadellet a la qual no em puc resistir), penso per mi mateixa que el primer que faré quan arribi al centre per nadal serà comprar un mussolet nou perquè el Moonriver no hagi de fer viatges tan llargs.

—Pobret... —fa el Joe, al meu costat—, cada dia està més gros, aquest mussol. Potser l’hauríem de portar a la mussolerissa a que es refaci una mica.

—Tens raó! —dic, somrient, i agafant les coses amb rapidesa comencem a tirar cap el castell.

Així que comencem a caminar, jo amb les bosses del Joe i meva i el Joseph carregant a pes de braços el Moonriver. Però no portem ni cinc minuts que una figura alta amb la cabellera marró deixada anar ve cap a nosaltres tan esperitada que gairebé xoca contra nosaltres.

—Hola! Perdó! —diu, nerviosa—. Ho sento, no volia xocar... Eileen, et dius, oi? Perdona...

—Erin —corregeixo, amb un somriure—. Ell es diu Joe. I estigues tranquil·la. Culpa meva, que no miro mai per on vaig! Et dius Maire, oi? Necessites alguna cosa?

—Sabia que era un nom irlandès —diu ella fent un somriure tímid, una mica més tranquil·la—. No, no, no necessito res. Només és que fa una estona que no trobo la biblioteca...

—Uf —li diu el Joe, mirant al seu voltant—, doncs no està a prop. Aviam, primer hauries de tirar per aquest passadís a la dreta i després...

—Joe, per què no l’acompanyes? –—el tallo —. Tranquil, ja m’encarrego jo d’anar a la mussolerissa. És que és un camí una mica enrevessat —li explico a la Maire.

M’haig d’aguantar el riure quan, simultàniament, el Joe posa el seu somriure més encantador i la Maire intenta dissimular la cara d’horror.

—És clar que t’acompanyo —fa ell entregant-me el mussol sense ni tan sols mirar-me, agafant-la de les espatlles i començant a caminar amb ella – No pateixis, que t’aprendràs el camí en un tres i no res. Com és que et deies, maca?

—M-Maire —sento que ella respon, una mica tallada.

I així és com em quedo palplantada enmig del passadís, amb el Moonriver que ja comença a cansar-me els braços i un somriure pícar als llavis. La veritat és que sempre se m’ha donat molt bé llegir la gent. I, si no m’equivoco, fa uns dies que veig a la Maire mirar-se el Joseph amb la carona somrient que he vist en tantes altres noies. I, la veritat... potser ella podria acabar sent la noia que porto tants anys buscant per al Joe.

 

* * *

 

Mentre pujo a la mussolerissa, em vé al cap que l’Agatha i la Cris probablement entraran en una hora al càstig que els hi havia posat la professora Papilio feia uns dies. La veritat és que va castigar-les a elles dues per la costum, més que per cap altra cosa. Al cap i a la fi, jo també hi era, allà!

És per això que mentre pujo les escales penso que, en quant acabi d’escriure la carta, aniré al càstig amb elles i els portaré alguna cosa de menjar. Com tantes altres vegades, segur que els elfs de la cuina em deixen una estoneta algun dels forns per poder fer-hi algun pastisset.

Quan arribo a la mussolerissa, veig que no hi ha ningú. Porto al Moonriver ràpidament fins a una cubeta d’aigua i menjar, i deixo que es refaci. És llavors quan, per fi, obro el sobre amb les cartes dintre. Una d’elles, escrita en paper de Frozen, és naturalment de la Maggie i els altres nens del centre. L’altra té la lletra elegant de Mrs. River i olora al seu perfum. Faig un somriure enorme; la veritat és que rebre aquestes cartes és el moment que més espero cada dia.

Obro amb un somriure la carta dels nens. Estan tots bé, la primera setmana d’escola ha sigut dura però l’han superada sense gaires problemes. La Maggie, al final, ha afegit el dibuix d’un noi de la seva classe que no li cau bé. En el dibuix, el noi té tres verrugues al nas i se li cau el moc. No puc evitar fer una riallada abans de contestar-li a la Maggie que ha de ser més amable amb el seu company si vol que siguin amics.

És llavors quan obro la carta de Mrs. River, i en veure-la gairebé em caic d’esquenes.

Estimada Erin,

Aquí estem tots bé. Els nens ja t’ho hauran dit a la seva carta, però cap d’ells ha tingut gaires problemes per adaptar-se a l’escola; la veritat és que fa anys que això no passava! Tot i això, se’t troba molt a faltar. La Maggie porta des del dilluns preguntant-me que quants dies falten per nadal. Esperem que tot segueixi tan calmat com fins ara!

Què tal els estudis? Espero que vagin tan bé com sempre, però ja saps que no necessites matar-te per treure beques a Hogwarts. Prova de sortir més amb les teves amigues! Tot i que no les conec personalment, la Cris i l’Agatha semblen ben maques, i segur que us ho passeu molt bé!

Bé, i fins aquí les bones notícies. Fa uns dies va passar una cosa que no sabia si explicar-te... Però parlant-ho amb els altres educadors vam pensar que eres prou gran com per decidir tu mateixa. Fa uns dies va venir el teu pare al centre. No et preocupis, va ser en un moment on tots els nens eren a l’escola i ningú va prendre mal. No estava borratxo, tampoc. Però d’alguna manera ha esbrinat on vius ara, i va venir al centre preguntant per tu. Ens va dir que sent molt el que va passar i que vol recuperar el contacte amb tu. Quan li vaig dir que eres a Hogwarts, em va dir que em passaria una carta perquè te l’enviés, i llavors va marxar.

No sé exactament què fer sobre aquest tema, Erin; amb qualsevol altre nen hagués sigut un NO definitiu, però penso que ets prou gran com per saber què vols. Digue’m què vols que faci, i tranquil•la que si no vols saber res d’ell faré tots els possibles perquè no et torni a posar un dit al damunt.

T’estimem, bonica. Molta sort amb tot; esperem tots amb ànsies que arribi el nadal per poder tornar-te a veure.

Elisabeth River

 

Dins el meu cap només hi ha un pensament... NO. No, no, no, no, no, no. Això no pot estar passant!

Sense adonar-me’n, deixo caure la carta al terra.

Fa poc més de cinc anys que no sé res del meu pare. Tot va començar quan jo en tenia vuit, quan la meva mare va morir d’una malaltia màgica. Fins aleshores tot havia anat bé... Però, quan ella va morir, el meu pare es va començar a donar a la beguda. L’home que jo estimava es va transformar de la nit al dia, i res que jo pogués dir o fer el feia sentir millor. Va començar a pegar-me setmana sí setmana no... I jo, com una tonta, vaig aguantar durant dos anys portant el secret.

No va ser fins que tenia deu anys, quan una professora a l’escola em va veure un blau, que no vaig confessar tot el que passava a casa. I va ser llavors quan vaig decidir que no tenia per què estar aguantant allò. Vaig traslladar-me a un centre muggle d’uns pobles mes enllà, i un cop vaig ser allà vaig veure que allò era casa meva de veritat. Mrs River, la meva tutora legal, ha sigut més una mare per mi que no pas la meva família... És per això que, uns mesos després d’entrar al centre, i quan ella em va adoptar legalment, vaig passar oficialment de dir-me Erin Austen a anomenar-me Erin River. I no he tornat a mirar enrere des de llavors.

Fins ara.

Què se suposa que haig de fer, ara? No tinc cap ganes de veure el meu pare, per més sobri que pugui estar. No vull que m’envii cap carta, i per sobre de tot, no vull que s’acosti a més de cent metres del centre, dels meus educadors i dels meus nens. Si els hi fes cap mal, no m’ho perdonaria mai... Però, per l'altra banda, estic sent massa dura? Hauria de donar-li una segona oportunitat? Què hauria fet, la mare? argh... no ho sé.

Quan el Moonriver vé cap a mi i aixeca la pota perquè li lligui la resposta, entenc que s’ha fet tard. Miro el rellotge: porto aquí més de dues hores. El càstig probablement ja s’haurà acabat... Vale, a veure, penso, Erin, organitza’t. Les noies no tenen per què preocupar-se. No els hi diguis res, de moment, i contesta-li a Mrs. River que aquesta nit t’ho penses i...

—Erin? —crida una veu familiar —Eriiiiiiiiin?

—Hey! –—salta la Cris, un cop arriben al meu costat – Ets aquí! Estàs bé? No t’hem vist en tota la tarda, i estàvem una mica preocupades.

—Per què no ens escapem a Hogsmeade una estona? —diu l’Agatha, engrescada—. Podem anar a Ducsdemel i... Erin, segur que estàs bé?

Assenteixo, però probablement la meva cara no enganya a ningú. L’Agatha, probablement perquè ha posat aquesta cara ella mateixa masses vegades, s’atansa cap a mi i em fa una abraçada d’ós.

—Potser també podem quedar-nos aquí i veure Casablanca – diu la Cris, amb un somriure amable i un deix de sospita als ulls.

I és llavors quan sóc jo la que les abraça a totes dues. Perquè no importa quan, ni on, ni per què, elles sempre seran aquí sense demanar explicacions. Elles dues són el meu món; i, amb elles, passi el que passi, sé que sóc més forta.

 

 

 

Escrit per: ginny loovegod


Llegit 1784 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/01/2015 a les 12:18:48
#25435Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Comentari de la ginny loovegod, que no ha pogut quedar-se fins que pengés, áixí que m'ho ha enviat!

 

ginny loovegod:

Sooooo... Hello noietes! Aquí està el capítol narrat per l'Erin. Espero que us hagi agradat, i moltes gràcies a les noies que m'han deixat tan amablement els seus personatges! Suposo que amb el capítol es veu que, sense ells, l'Erin no seria qui és. ^^

Sobre el títol del capi, ho sento molt però he trencat la tradició de capítols pensats per l'agatha! (Donem-li un descanset, pobre :P). La veritat és que aquest títol el tenia pensat de feia bastant: This Charming Man vé per una de les meves cançons preferides de The Smiths, i el títol és una ironia bastant gran per al pare de l'Erin, que pobre, de charming no en té res xd

Què en penseu del capítol? S'accepten crítiques constructives i destructives jeje. La veritat és que no és un dels meus escrits preferits, però m'ha fet molta gràcia escriure algunes escenes (especialment la del Joe, perquè aquest personatge és clavat al meu millor amic a la vida real! :P).

Iiii fins aquí, ja no us molesto més jeje. Fins a la pròxima setmana! ja tinc moltes ganes de llegir el pròxim capítol. A reveure noietes! Us estimo ^^

Erin :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/01/2015 a les 12:26:09
#25436Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

I ara el meu comentari!

Ja tenia ganes de llegir un capítol de l'Erin! És tan mona *.* Trobo que el capítol està molt bé, es nota que l'Erin és una noia bona i dolça, i inspira molta tendresa!

Em fa gràcia la relació que té amb el Joe, no s'assemblen gens, pe`ro s'entenen, està molt bé! (Volem JoeMaire, volem JoeMaire! XD). I em smebla que ens ha quedat una relació maquíssima de les 3 grys. Com l'Erin li expliqui a l'Agatha això del seu pare... potser es pren la llibertat d'escriure-li ella a ell quatre coses ¬¬ maneres crec que una conversa entre elles dues podria ser interessant, pel tema. M'he de pensar com reaccionaria l'Agatha... perquè per un cantó odiaria aquest home a mort, però per l'altra l'Erin té la sort que sembla que el seu pare es preocupa per ella, i això segur que per a lAgatha compta com un punt a favor...

En fi, la setmana que ve l'Antares! Ara li envio un missatge i a veure si tenim capítol nou de l'Edwin aviat!

Petoneeets!




Avatarhermione potter 236 comentaris26/01/2015 a les 18:58:37
#25437Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Bé, moltes disculpes pel retard, ho sento moltíssim. Aquest capítol és molt maco, has ben clavat com seria el Joe eh! I sobretot (i és una de les parts que més m'ha fet riure) ha estat la de les tetes, m'he pixat XD La part am la Maire també m'ha agradat molt, és tan mona. I bé, la part de la carta m'ha emocionat, em declaro fanfanfan de l'Erin, reacciona de manera adulta i responsable, m'encanta *-*. I per acabar el meu comentari atrassat dic que la part de les Grys la recordaré sempre, no sé per què, per a estat preciosa i *-* genialment genial. Doncs bé, ara a esperar a divendres!!! Petoneets a toteees!!!!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris26/01/2015 a les 20:51:53
#25438Encara no he escrit cap fanfiction

Hola escriptores!

Moltguai el capitol, la veritat es que la Erin m'agrada molt sembla molt dolça, i en Joe tambe es molt mono, aiiix aviam que pasa amb la Maire... tot i que, espero que no pasi que l'Erin s'adoni que li agrada en Joe i eso... perque llavors segurament em posaria de part de l'Erin

I bfff lu del pare es complicat, jo nose que faria sincerament, aviam si conta amb l'ajuda dels seus amics i pren una bona desicio... 

Veig que la fic avança molt be! 

Petons :)

PD: per les escriptores dels dos ultims capitols: tan l'Ethel com en Jack son molt bons personatges i crec que donaran molt de joc, aixi que sento no haver comentat, tan Cassandra Ross com Arwen Black em van agradar molt els vostres capitols




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris26/01/2015 a les 21:45:11
#25439Encara no he escrit cap fanfiction

Molt maco. L'escena final ha quedat molt bonica, i l'estona amb Història de la Màgia al costat del llac fa venir ganes de ser allà *-* Comencem a shipejar? Joe-Maire o Joe-Erin? xD No acostumo a ser de shipejar, però ahí lo dejo ;P Sobre el pare... a veure què decidirà l'Erin finalment, és una decisió difícil, tinc ganes de saber-ho...

M'ha estat fàcil visualitzar les escenes, no sé per què ^^ m'ha agradat, i què més dir? Ho he trobat tot bé, no tinc crítiques destructives xD Fins al pròxim! 




Cassandra Ross Anònim27/01/2015 a les 15:11:29
#25442Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Perdona el retard! L'Erin m'encanta, és tant preciosa. És com una nena petita però que també sap reaccionar de manera adulta. El capítol ha sigut molt interessant, i se m'ha fet curtíssim! L'escena al llac ha sigut interessant :) I el tema de la carta... Ui, quin pare. A veure què passarà amb tot això! M'encanta la relació que té l'Erin amb les seves amigues, són tant mones totes tres juntes.

Ei, i jo, posats a shipejar, estic a favor del Joe-Maire, coi, que estava claríssim... Vull dir, que l'escena aquesta on s'han trobat ha sigut divertida. Que bo que l'Erin li busqui novia.

Petons!

Cassie.

PSD—. Confesso que quan anaven a la mussoleria, m'esperava que en qualsevol moment en sortís l'Eric de malcriar les òlibes xD Nah, parides meves.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris31/01/2015 a les 01:27:18
#25443Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

ERIN-JOOOOOOOOOOOOOE! ERIN-JOOOOOOOOOOOE! Cuquis, que són uns cuquis! Tots a shipejar Erin-Joe!

He de dir que ja m'has comprat al principi del capítol dient que l'Erin escolta música del Michael Bublé, vull dir, aquell home és amor. I el calamar, és adorable! Me l'imagino calamar yayete que ha acabat agafant carinyo als alumnes hahaha

M'encanta la relació de les tres Grys! Són tan maques... Està molt bé que anem obrint fils argumentals per anar-ho lligant tot, a veure si entre totes podem anar fent una xarxa, així segur que la història anirà avançant! Això del pare de l'Erin és molt interessant, tinc moltes ganes de veure què passa.

I a part del fet que la Maire està molt bé sense parella, que m'ha agradat molt com l'has escrit, de fet, crec que ets la que l'ha captat millor! Gràcies! ^^

Res doncs, fins aviat!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris31/01/2015 a les 01:27:18
#25444Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

ERIN-JOOOOOOOOOOOOOE! ERIN-JOOOOOOOOOOOE! Cuquis, que són uns cuquis! Tots a shipejar Erin-Joe!

He de dir que ja m'has comprat al principi del capítol dient que l'Erin escolta música del Michael Bublé, vull dir, aquell home és amor. I el calamar, és adorable! Me l'imagino calamar yayete que ha acabat agafant carinyo als alumnes hahaha

M'encanta la relació de les tres Grys! Són tan maques... Està molt bé que anem obrint fils argumentals per anar-ho lligant tot, a veure si entre totes podem anar fent una xarxa, així segur que la història anirà avançant! Això del pare de l'Erin és molt interessant, tinc moltes ganes de veure què passa.

I a part del fet que la Maire està molt bé sense parella, que m'ha agradat molt com l'has escrit, de fet, crec que ets la que l'ha captat millor! Gràcies! ^^

Res doncs, fins aviat!




Avatarginny loovegod 314 comentaris31/01/2015 a les 18:47:36
#25445Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Hola noietes! ^^

perdoneu que hagi trigat tant a respondre! en realitat és la tercera vegada que ho intento, perquè no sé que li passa al meu ordinador que no em deixa comentar. Ho estic provant des d'un altre, aviam què passa! a la tercera va la vençuda jejej

 

Agatha Black: Gràcies per tot el suport pel capítol! la veritat és que segueix sense ser el meu preferit... és una mica melodramàtic per mi, tot i que suposo que era inevitable perquè l'erin és un personatge amb un rerefons bastant heavy i això fa que no sempre tot puguin ser flors i violes com a ella li agradaria. Les relacions amb el Joe i les grys són massa cuquis, em fan molta gràcia perquè ha donat la casualitat de que els personatges de la fic s'assemblen molt a amics meus a la vida real, i totes les escenes que hi ha en aquest capítol estan inspirades en moments que he viscut personalment. ^^ La veritat és que jo també tinc moltes ganes de saber com avança aquesta història des del punt de vista dels altres personatges, si s'enteraran del problema per algun motiu i com reaccionarien. Això sí, sé que l'Agatha de ben segur li servirà de molta ajuda a l'Erin i la comprendrà perfectament, la qual cosa m'alegra molt! jeje Moltes gràcies per comentar baby :)

Hermione Potter: Heeeey! m'alegro moltíssim de que t'agradi el capítol, i especialment m'alegro d'haver pillat al Joe. Saps què passa? és que has anat a crear un personatge que em recorda tantíssim al meu millor amic a la vida real, que mentre escrivia el capi patia per si estava posant masses coses de la meva vida i m'estava oblidant del personatge. En realitat, tota la conversa al llac està feta per moments que he viscut personalment... i precisament aquesta part que et fa tanta gràcia on el Joe no fa més que fixar-se en les tetes de les noies de Hogwarts i l'Erin l'ignora, vé a ser el 90% de les converses quan estic amb el meu amic. La relació amb les grys és preciosa, espero que duri molt molt molt molt! moltes gràcies per tot el suport jejeje ^^

Laia Weasley: Ooooohhh, una lectora no escriptora! m'alegro molt que t'hagi agradat i que el capítol s'entengui vist des de fora. Que sàpigues que has fet que el meu tret surti per la culata: ara la Marta-Ginny (Maire) vol que el joe estigui amb l'Erin també! La veritat és que jo no ho veig gaire... l'Erin veu al Joe massa com un amic, i ella mateixa shippeja moltíssim el Joe-Maire! aveure que passa amb tot aquest lio... jajajaj Amb el tema del pare, aviam què passa! jo he obert el tema i aviam com evoluciona des d'altres punts de vista. Merci per comentar! t'estimem totes :3

Arwen Black: M'alegro moltíssim de que t'agradi el capítol, i de que no tinguis crítiques destructives! La veritat és que em va agradar tantíssim el teu que ja patia per estar a l'altura... Al final ha quedat decentillo pero crec que encara puc millorar ;) Tema shippejar, jo ho tinc claríssim: Joe-Maire for the win! junts regnaran Hogwarts i ho sabeu jajajajaja moltíssimes gracies per comentar!

Cassandra Ross: Tranquilíssima pel retard! jo mateixa no acostumo a tenir temps de comentar tots els capítols, així que entenc perfectament que sigui difícil! Tot i així m'alegro moltíssim de que t'hagin agradat tant el capítol com el personatge de l'Erin. El tema del seu pare serà molt difícil per ella, perquè l'Erin odia moltíssim al seu pare però té aquesta mena de veueta interior que li diu que perdoni sempre a tothom encara que no s'ho mereixin. I, és clar, això li crea un conflicte molt gran perquè realment no sap si el seu pare mereix perdó o no. Doncs sobre el tema de l'eric, el volia fer sortir però al final m'he enrollat massa i no he pogut jeje. El proxim cop prometo que sí! ^^

Marta_Ginny: JOE-MAIREEEEEE! JOE-MAIREEEEEEE! m'encanta perquè normalment als triangles amorosos les persones acostumen a estar interessades en les altres.... Aquí sembla ser que és completament al revés, tots buscant-se novios entre ells jajajajajaaj visca la originalitat! Però ara en serio, tant l'erin com l'angela com jo pensem que el joe i la Maire podrien ser una power couple molt molt guay. Espero que tota la trama del pare acabi bé, ara a veure com la resta de la gent fa que acabi la cosa! Moltes gràcies per comentar! ^^

Marxo noies que tinc presseta! moltíssimes gràcies per tots els vostres super comentaris, i tot el vostre suport

Love ya lots! ^^

Erin :)




AvatarMercè Granger 67 comentaris13/02/2015 a les 22:40:09
#25465Tinc 4 fanfictions i un total de 13 capítols

Ai, que cuqui és l'Erin! Molt mona sola, i amb el Joe, el doble! Total l'escena Joe/Maire/Erin, molt ben trobada, a veure què surt d'aquí JAJA. Com també l'escena amb el trio de Grys... això és amor, un amor molt bonic, l'abraçada, com s'entenen sense paraules, com juntes se senten fortes... és preciós, joder u.u

Em pareix molt bona idea això de ficar al pare pel mig (per cert, el títol *__* És molt bona aquesta cançó ^^), a veure què farà l'Erin.

Molt ben escrit el capítol, i sento tardar tant a comentar u__u I que sigui tan cutre el comentari, però opino el mateix que la resta, i per repetir el que deus estar cansada de llegir deu cops el mateix JAJA.

Ens llegim :3




AvatarAntares_Black 375 comentaris29/06/2015 a les 23:35:11
#25881Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Aquest títol irònic em resulta esgarrifós... Però la paraula solet dita per l'Erin ho arregla tot, oi? xDD

En Joe li diu petitona! M'ha agradat molt aquest detall. «Tu saps la quantitat de ties bones que han passat en aquests cinc minuts?» Aquest Joe, està fatal!!

I l'Erin, aquí, fent terceries! Boníssima el moment que el Joe posa el seu maleït somriure i la Maire cara d'horror, molt bo!

El Moonriver aquest és com una versió de l'Errol, oi? Com n'és, de desastre!!!

M'ha encantat que el capítol tingués lloc a la vora del Llac Negre. Tant de voltar pels passadissos...! xD Caram, el Calamar Gegant! Si que el pintes simpàtic! =)

Això de la mare morta d'una malaltia màgia em recorda la mare d'en Drake. Espero que no corri el mateix destí que la mare de l'Erin. La part final, en la qual parles de la importància de l'amistat que té l'Erin.

Quin mal està fent el tema de shippejar...! xD De fet, encara que Joe-Maire pot ser curiós i prou divertit, crec que no aparello cap dels tres. A veure, l'Erin i en Joe són amics. AMb això ja ho he dit tot. L'amistat no es toca. Temes d'amor entre amics només espatllen les coses. I la Maire no la veig gens amb ningú. Crec que algú que té aquestes dificultats en la relació amb els altres, com la Maire, no només no li convé, sinó que crec que no s'hi interessa, i tampoc no ho sabria portar. O sia que no. Que la Marta em digui si crec bé o no.

I, introduint una nova bogeria, Maire-Erin, queda clar que per aquí no podem shippejar. Fi.

Una cosa que no m'ha quedat gaire clara, encara... Els nen del centre d'acollida de l'Erin són muggles, oi? I la Mrs Rivers? Sí que saben que l'Erin és bruixa, oi? Això sí, oi?

Que vagi tot bé!

Antares

PD. El paper de Frozen de la Maggi. Genial