Cròniques de Hogwarts - 7:Sentit i sensibilitat (Edwin)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 07/02/2015 a les 18:19:35
Última modificació 09/02/2015 a les 09:36:16
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


7:Sentit i sensibilitat (Edwin)

És una matinada bonica. Encara és fosc i, estirat de panxa enlaire al baldaquí del dormitori, puc veure el firmament a través del sostre màgic. És una de les coses fantàstiques que tenen els dormitoris i la Sala Comuna de Ravenclaw: el sostre és sensible a l'encanteri noctem video. No és tan impressionant com el del Gran Saló, per descomptat, però el gaudeixo molt.

Allargo el braç i palpo la tauleta de nit per agafar la vareta, en la qual noto un xiu-xiu vibrant, i el llibre que hi tinc.

Lumos.

Com que tinc les cortines del baldaquí lligades, l'aureola lluminosa de la vareta s'escampa per l'habitació i es va difuminant gradualment. El noi que dorm al llit del costat, espatarrat i amb la boca oberta, ni tan sols s'immuta. Aprofito aquesta tranquil·litat per llegir fins que l'alba comença a tenyir el cel i a empassar-se les estrelles.

En Drake Slim, el meu company de dormitori, es regira dins el llit, s'estira i rugeix de son com un lleó. De seguida, badalla com si hagués dormit tres dies seguits, cansat del cap de setmana.

—Groouuaaauuuh... —fa amb la veu ronca i amb els ulls encongits, enlluernats per la llum de la meva vareta—. Bon dia, Edwin...

Se li torna a escapar un badall dels grossos, que no prova de dissimular gens. Es passa els dits llargs pel cap i es desordena encara més els cabells rossencs. Li ha quedat una melena rebel.

—Bon dia —dic amb una veu d'allò més serena. Tot i que encara vaig en pijama, jo ja fa estona que estic llevat.

—Ja estàs llegint? —diu enrogallat, arrugant encara les celles per protegir-se els ulls endormiscats de la llum.

En Drake surt del llit, es posa dret sobre el marbre i fa un gest de fred «brrrr». És un amant de la calor i bé sembla que li corri foc per les venes. És un noi esprimatxat. Té les galtes xuclades, els ulls felins de color negre i sempre va escabellat. Normalment es lleva molt més tard, però avui a primera hora hi ha Defensa Contra les Forces del Mal que, juntament amb Vol i Criança de Criatures Màgiques, es tracta de la seva assignatura preferida. Llevat de Criança —que sí que m'agrada—, és tot el contrari del que m'agrada a mi.

Agafa la vareta de la seva tauleta de nit i, amb un gest ràpid, el dormitori s'il·lumina. Jo apago la meva vareta amb un «nox» no verbal i torno a enfonsar el cap entre les pàgines.

—Què llegeixes, avui? —em pregunta interessat, mentre cerca el seu uniforme a l'armari—. És bo?

—Molt bo —assenteixo molt convençut, però exhalant un sospir discret. S'ha acabat la lectura. Tanco el llibre i deixo que vagi flotant tot sol fins a la tauleta de nit.

En Drake es mira la portada del meu llibre. «Paraules i tombes: segells i malediccions». M'adono que el títol sembla resultar-li realment interessant.

—Això no deu ser pas de la Secció Restringida, oi? Em pensava que t'havien posat una partida de racionament. Que només et deixaven endur un llibre al mes com a màxim. N'ets un usuari compulsiu!

El senyor Greypowder, el bibliotecari en funcions (que es el mateix que dir que és el que li toca fer la feina bruta), és un bruixot vell i arrugat, al·lèrgic als àcars la pols. De fet, m'hauria d'estar agraït: qui si no aniria desinfectant de mica en mica aquella sala empolsinada i falta de llum?

—Ho han fet —responc amb els ulls en blanc—. Però aquest llibre no és de Hogwarts. Me'l va enviar el meu pare d'Alexandria a mitjans d'estiu.

El meu pare viu a Egipte des que jo tenia vuit anys. Treballa al Departament de Misteris de la Conselleria d'Afers Màgics, trencant malediccions màgiques i estudiant societats secretes. Solíem veure'ns durant les vacances d'estiu, però des que feia segon que no ens trobem. Té molta feina amb unes tombes infestades d'una mena de doxis molt exòtics, propis d'allà, i de poltergeists realment perillosos; al costat d'aquests elements indesitjables, en Peeves és tot un sant.

L'any passat, el meu pare va treure el cap per la llar de foc de la Sala d'Estudiants de Ravenclaw per felicitar-me el Nadal. És un encanteri que m'encanta. Això sí, va parlar molt més amb en Drake que no pas amb mi. I és que tots dos són d'una naturalesa molt aventurera. Si fos per ell, agafaria un portarreu ara mateix i se n'aniria a viure a l'estranger a la recerca d'emocions fortes. Sé que és molt impulsiu, però també estic convençut que voldrà acabar els estudis.

—El teu pare és genial —diu baixet, i adverteixo l'ombra que apareix als seus ulls felins.

En Drake no té gaire bona relació amb el seu pare. En desconec el motiu, però resulta que la seva mare porta un tractament amb potents pocions revitalitzants a Sant Mungo, l'Hospital de Malalties i Lesions Màgiques que hi ha a Londres, i per això el seu pare no pot estar gaire per ell... En part, aquesta és la raó per la qual ha après a ser independent i a valdre's per si mateix (malgrat el seu descontrol, el seu caràcter esbojarrat i el seu desordre). És espavilat, i estic convençut que seria capaç de sobreviure en les condicions més adverses. És un lluitador.

Mentre en Drake es va posant l'uniforme, jo agafo el meu, que ahir em vaig deixar preparat als peus del llit, i aclaparo el lavabo. Davant de l'espill, em trobo amb un rostre blanc com un glop de llet, tot pigat, ulls blau grisenc i curts cabells panotxa. Aye, sóc la viva imatge de la meva mare; amb el mateix nassarró de punta arrodonida. Em rento la cara i em fico a la dutxa.

Quan surto del bany, jo ja m'he posat l'uniforme i el meu company, en canvi, encara té el llit sense fer i tot just es fa el nus de la corbata. Fa una rialla i se suposa que jo l'he de mirar indulgentment.

—Què, anem?

Agafem les motxilles i baixem les escales cap a la Sala d'Estudiants. Apartem les cortines blaves de seda del replà de les escales, i els primers raigs de llum del dia que entren pels finestrals es reflecteixen al marbre blanc de les parets circulars. M'encanta la Sala Comuna i, mentre repasso la localització de cada un dels estris apassionants per tal de decidir amb quin passaré el meu temps lliure avui, veig que les noies ja són aquí, segurament des de fa estona.

Una d'elles està asseguda a una de les cadires blaves amb preciosos acabats de bronze, que hi ha a l'encatifat d'estrelles. Té una expressió encartonada a la cara i suca una ploma de corb al tinter. De seguida la noia es tomba i, en veure'ns, es limita a pronunciar un «bon dia» ras i sec, només per poder dir que és educada, i torna a la feina. És l'Ethel Earl. No la conec gens, però tampoc no en tinc ganes. Ara és monitora i jo no vull perdre més privilegis de biblioteca: la noia tibada diu que quan vol un llibre resulta que no hi és i, és clar, jo en sóc el responsable, oi? Doncs mira, que s'aguanti.

Dimarts passat, tot just el primer dia oficial del curs, vam tenir la primera classe de Transfiguració, i la professora Faci-la-feina-que-poso-o-el-sospendré ja va posar el primer treball d'investigació: una redacció sobre les transfiguracions per commutació. I, com no podia ser de cap altra manera, l'extensió havia de ser quilomètrica. El dijous era el dia de l'entrega i ja li va faltar temps per posar més deures de recerca sobre els sortilegis de retrotransfiguració. Segurament, l'Earl ja els deu haver fet, o sia que no se m'acut què deu estar escrivint...

Jo no he fet cap dels dos treballs de la professora papalloneta. I no sé si els faré. Aquest any tenim els GNOM, i me'ls vull treure de totes les assignatures que pugui, fins i tot de les que, per horaris, no puc cursar. No és per dir-ho, però sóc molt bo en transfiguració, però la senyoreta papinolis no li dóna la gana d'admetre-ho. He de dit que és una gran professora i, si no m'esbronqués dia sí dia també només perquè tinc coses més importants a fer que explicar-li historietes sobre un pergamí, em passaria tot el dia amb ella. Però ja n'estic un xic fart...

La Noa Simpson, la noia negra dels cabells pintats, seu a l'extrem recargolat del divan de vellut turquesa, que hi ha davant la petita biblioteca que tenim, i parla pels descosits amb la noia nova, que es diu Maire Brown. Ella seu al centre del divan, a la punteta. Com a noia tímida, que de seguida vaig notar que és, esbossa petits somriures per estalviar paraules i es frega les puntes dels dits vergonyosament.

Dir que estan conversant potser seria poc encertat: de fet, la Simpson no calla ni sota l'aigua i la Brown se l'escolta amb els llavis enganxats. En Drake va directe a saludar la Noa Simpson i la Brown.

—Ei noies! Bon dia! —els exclama, prenent-se la llibertat de passar un braç per l'esquena de la Simpson. Un ampli somriure es planta al rostre fosc de la noia.

—Bon dia, Drake! —fa ella, i la salutació de la Brown sona un xic esmorteïda.

L'Earl deixar anar un sospir exageradament sonor, comença a recollir les seves coses i en un tres i no res ja és a fora de la sala.

—Quines ganes de perdre'ns de vista, renoi!

—Deixa-la, Drake. Ja saps com és —li diu la Simpson—. Quan tingui ganes de parlar amb nosaltres, ja vindrà.

La Noa Simpson li agrada tenir bona relació amb tothom. En aquest sentit, és una mica com en Drake. Tots dos són molt sociables. A mi, en canvi, em costa més que algú em proposi una conversa temptadora. D'on no n'hi ha, no en raja. I allà d'on no en raja, no val la pena anar a cercar-hi res, oi? Sembla que ella es conforma amb qualsevol cosa i m'agradaria pensar que el que fa ella és el millor, però jo no en sé.

Els tres surten de la Sala d'Estudiants per la porta que custodia la gran àliga dels enigmes, que la tinc molt idolatrada, i baixen les escales de marbre cap el Gran Saló. Jo baixo darrere seu en silenci i vaig a seure directament a la taula de Ravenclaw.

I aquí acaba tota la meva relació amb en Drake Slim. Ell va de dret a la taula de Gryffindor a saludar tothom. A sisè és on té els seus millors amics. El guaperes de torn ja s'alça del banc per saludar el seu amic. I l'altre, l'antisistema que no se sap vestir, també hi diu la seva.

Em pensava que durant l'esmorzar podria parlar una estona amb la noia nova. M'agradaria saber si sota tanta timidesa hi ha una ment bonica... Però la Maire Brown està del tot aclaparada. La Noa Simpson li parla per un cantó, i en Moore, un noi d'Slyherin, no para de girar-se cap a ella i la mira com si li degués diners.

 

* * *

 

La classe de Defensa ha estat, com sempre, una hora de moltes tensions. El professor Strike és un bruixot gastat, coix i intrigant que, segons com, em fa esgarrifar i, segons com, m'agrada. M'ha tornat a enxampar llegint mentre explicava els sortilegis agressius que tant li agraden (aquests que haurien d'estar prohibits), però per sort he pogut passar desapercebut durant les sessions pràctiques. La Black i en Drake s'han enfrontat en un duel entre rialles. I és que en Drake devia nou sickles al trio de boges de Gryffindor, perquè va participar a l'últim intent de suïcidi de l'Agatha Black i companyia: escàling per les escales mòbils del castell! L'últim que em faltava per veure! Ell hi va pujar tres cops i encara li van quedar ganes de tornar-hi.

Quan la professora Posin-ordre-o-perdran-molts-punts va aparèixer, ja me les vaig enginyar per desaparèixer d'allà el més aviat possible. Com ara, que tan aviat com sona l'alarma (allò que el professor Strike no suporta) surto de classe de seguida per respirar de nou.

Mentre camino cap a la biblioteca, aprofitant la mitja hora que hi ha de marge abans de Botànica, paro l'orella a les converses que sonen darrere meu. Més d'un cop, en Drake ja ha comentat que vol tenir un drac algun dia. Aquest noi no hi toca gaire, no trobeu? Tenir un drac és il·legal. S'ha de tenir ganes de buscar-se problemes. Ja ho dic jo, que el Barret que Tria s'ha de jubilar: En Drake és un Gryffindor dels grossos, amant de l'adrenalina, molt sociable i instintiu. Som com la nit i el dia.

Quan arribo a la biblioteca, m'adono del panorama...

El senyor Greypowder porta una pila de llibres en equilibri inestable, de la manera més muggle que existeix. Al seu costat, una bruixa vella de primesa famèlica estira el seu coll llarg i desfet amb la mirada sobresortint dels propis ulls. Madame Pince, el voltor que custodia els llibres de la biblioteca com si es tractés de la seva pròpia sang i horricreus, es recargola només de mirar els seus estimats i protegits llibres a mans d'un llufa poca-traça. Els seus ossos, fets pols com llimadures d'urpa d'hipogrif, no aconsegueixen guarir-se de la caiguda del passat mes de juny, quan endreçava les prestatgeries. Una patacada per la quan ara dur els braços i les cames tesos i immobilitzats, alimentant-se a base de pocions reforçants que li prepara Madame Pomfrey.

L'espectacle és digne de presenciar.

—Per Merlí, no els grapegi amb aquestes potes! —exclama Madame Pince exasperada.

El millor que puc fer és passar la mitja hora que tinc en una altra banda. Tombo el passadís i em dirigeixo a les escales de marbre sense marrar la ruta.

Algú o alguna cosa es creua en el meu camí i topem. Alço el cap i m'afanyo a cobrir una expressió de circumstàncies. Em quedo glaçat quan sento una veu sonora que em fa pessigolles a l'oïda:

—Compte!

Una olor càlida i intrigant m'envaeix els sentits. La reconec. Alço el cap i veig un noi alt i atlètic que porta l'escut d'Slytherin al pit. Tots els meus pensaments s'han esvaït de sobte.

I heus aquí el meu problema. El meu problema més gros. I té nom. Es diu Zac Layton. La meva gran distracció innecessària. Ell és la raó per la qual presencio algun partit de quidditch, i això que no m'agrada gens el quidditch. Ell és el porter d'Slytherin i capità de l'equip. I és que només hi vaig per veure'l, és malaltís...

A veure, que puc viure sense veure'l i sense saludar-lo. Només faltaria! Que tampoc n'estic tan penjat... Si un dia no ens veiem, no passa res. Puc resistir una setmana sencera sense dirigir-li la paraula. Un mes i tot. Jo sóc dels que eviten els temes esportius.

Bé, un mes potser no cal, que si no pot pensar que estic enfadat amb ell. Li hauria de dir hola almenys un dia a la setmana, perquè no s'oblidés de mi. Amb un marge mínim de tres dies, no és sospitós. Potser dos dies... un dia... mmm... D'acord, n'estic penjat. N'estic molt penjat. Ho reconec. Ho sento, no ho puc evitar. És un noi guapíssim! Qui ho pot negar! Però el més important és que és el noi més intel·ligent i reflexiu. Una troballa del tot escassa i remota per aquests passadissos. Em separo d'ell en un gest instintiu de protecció i em recomponc.

—Hola, Edwin, com anem? —diu amb la seva veu vibrant i encisadora, i els seus ulls marrons com un rierol de mel es posen sobre mi. Tot el meu cos trontolla i em desfaig com un flam en sentir el meu nom als seus llavis.

—Què fem, Layton? —responc amb la veu més sòbria que sóc capaç de fingir. Sé, però, que els colors m'han pujat a les galtes i ara, més que un vas de llet, sóc com un pastís de maduixes amb nata.

Em somriuen els seus ulls sota les celles baixes i fosques, i una petita arruga li solca el contorn de les parpelles inferiors.

—Zac, digues-me Zac! —s'afanya a dir-me. Bufa i afegeix:—. Aquesta setmana són les proves de quidditch.

«Si m'apuntés a quidditch, ens veuríem més sovint», penso mentre la meva boca no sap què dir. «Però quines ximpleries de plantejar-te, Edwin! Tu fent quidditch! No, cheers!».

—Els capitans anirem una mica atabalats —continua dient—. Voldrem triar els millors, i no sempre ens ho posen fàcil —Mira el rellotge i inclina les celles preocupat, i m'he d'obligar a mantenir l'expressió serena—: He d'anar a la biblioteca, Edwin. Aquest any, els MAG seran terribles! És clar que tu no tens problemes amb això. Ja ens veurem!

En Zac Layton em torna a dedicar un dels seus esguards més atractius i em deixa a les escales aturat com un estaquirot.

Faig un petit gest de recular. «No, Edwin», em dic amb convicció. «No és gens elegant tornar enrere a la biblioteca, només perquè ell hi va». Ja ho sé, aquest noi només em distreu. Treballaré la manera d'eliminar-lo del meu pensament. Ets un pesat, Zac Layton!! (però un pesat molt agradable...).

 

* * *

 

Estic mort de pujar i baixar i ara torno a ser al setè pis. Amb el llibre del pare a sota el braç cerco l'últim ingredient per un nou experiment entre la pila de trastos de la Sala de la Necessitat, on reverbera un sorollet continu de petits cruixits que no sé d'on surten. Aquest batre d'ales que sentiu, però, sí que sé de què es tracta: és la rata-penada d'en Swift que volta per aquí. El seu amo la deu haver tornat a perdre. Un dia aquest noi perdrà el cap...

De cop i volta, un terrabastall em fa aturar la recerca. Què ha estat, això? Quan camino endins de la sala per saber què ha passat, una dona treu el cap per una cantonada. Reconec a l'instant el seu somriure i els seus ulls blavíssims i afectuosos.

—Professora Darling? —dic sorprès.

—Ed-wwin! —fa ella amb la boca plena de patates fregides—. Hola!

La professora Darling està encantant un toca-dics muggle perquè funcioni i, en tirar-se enrere, ha tocat una pila d'andròmines que s'ha precipitat a terra. Ella em somriu i em mostra un disc de vinil de l'Elvis Presley.

És l'única professora que no em porta maldecaps. He de dir que està com una regadora, però és una ment brillant. A Encanteris, la seva assignatura, tinc un Extraordinari, perquè és l'única que no m'exigeix feina inútil.

—En vols? —i m'ofereix la bossa de patates, fent un glop de cafè. Però no tinc temps de respondre perquè aleshores tots dos sentim un altre rebombori. Què ha petat aquest cop?

Mitja Sala de la Necessitat ha explotat i dos nois emergeixen tossint del núvol de fum amb l'uniforme de Gryffindor fet pols. En David Gallgher i en Joe Connors tenen a les mans una pancarta enorme que diu entre cendra i vestigis de flama: «Els GNOMS al bosc i els MAGs al concert!! Revela't contra tot i Incendio als exàmens i al sistema!». Amb el rètol cremat, al rostre d'en Connors, ja no hi ha ni rastre del seu habitual i postís somriure faldiller.

La professora Darling no sap quina expressió posar

—Ai, Joe... Per una vegada que la teva germana i l'Agatha no tenen res a veure amb una explosió...

 

& nbsp;

 

Capítol escrit per: Antares_Black


Llegit 860 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/02/2015 a les 18:35:43
#25450Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ja comencem amb les cursives. Ok, ho arreglo, promès! Ho deixo bé per avui! És que no sé què passa però des de l'ordinador de la feina surt bé, pe`ro des del meu no... U.U'

Ja sé que hauria de comentar l'Antares primer... però veig que no està connectada i tinc moltes ganes de comentar-li el capítol; espero que em perdoni que me li hagi abançat!

M'ha agradat moltíssim aquest capítol. Surten moltíssims personatges i és d'agrair (a més la majoria són dels que no surten gaire sovint, així no els perdem de vista)!

Em sembla molt guai aquest company Gryffinclaw que té l'Edwin; queda molt bé com a contrapunt d'ell! Que guai que hagis fet sortir l'Strike! Crec que serà un puntazo. Li estic preparant una fitxa per a tothom que no hagi llegit els llibres del Robert Galbraith, que també el pugui fer sortir si vol.

M'agrada molt com l'Edwin es posa tan nerviós quan es troba amb el Layton! És un canvi radical, perquè se'l veu tota l'estona centrat i equilibrat, i aquest noi el deixa destarotat, i de cop i volta és un sac de nervis! Mola molt!

També m'ha agradat que posessis una classe (les trobo a faltar en aquesta fanfic!), el duel entre l'Agatha i l'Slim, i la baralla a la biblioteca entre Madam Pince i el substitut! XD

I, finalment, m'ha semblar divertidíssima l'escena fina a la Sala de la Necessitat. Entenc que el disc de la Darling és el que li va regalar l'Agatha? ^^ I en Joe i David són gairebé tan cafres com les de cinquè! Fan!

Bé, doncs, felicitats pel capítol, m'encanta! I amb moltes ganes de llegir el següent del Daviiiiiid!

A.B.




Cassandra Ross Anònim07/02/2015 a les 23:03:46
#25451Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

(No, no puc esperar a que l'Antares comenti abans!)

El company de residència és molt molón! Així l'Ethel ja no està sola sent massa Sly per Ravenclaw, que el Drake (mola txatxi el seu nom) és massa Gry. Però un Gryffindor molón molón. M'encantaria tenir un amic així! Espero que surti més, que... ja he dit que mola molt? xD És que és divertit, i la relació que té amb la Noah i els de sisè de Gry :D Hauria d'haver sortit molt abans. I l'escena aquesta final també mola molt, sobretot la frase de la Darling!! "Ai, Joe... Per una vegada que la teva germana i l'Agatha no tenen res a veure amb una explosió..." És massa bona persona, aquesta profe.

M'encanta l'Edwin! Però, mogollón, de veritat! És que és com molt diferent per tots els altres personatges, té el seu punt original, i té una manera de fer que no sé, sempre m'agafa com desprevinguda. I els experiments, i la seva mentalitat... No sabré fer-lo! xD Tampoc m'explico com podran congeniar dues persones com l'Edwin i l'Eric si el teu és massa molón. El pobre Earl és una mosqueta morta, comparat amb això xD

Coincideixo totalment amb l'Agatha, que l'escena amb el Layton ha sigut... Vull dir, que m'ha agafat desprevinguda totalment perquè no m'esperava gens ni mica aquesta reacció. És com un xoc veure'l així, però a la vegada és coherent amb la seva personalitat. M'ha semblat molt mono.

L'Ethel odia una mica l'Edwin (volia reflectir-ho en el capítol seu però no vaig tenir temps), però que li robi els llibres de la biblioteca és intolerable! xD Sembla que aquests dos no es poden veure gaire per no dir gens. M'ha encantat això:">Ara és monitora i jo no vull perdre més privilegis de biblioteca: la noia tibada diu que quan vol un llibre resulta que no hi és i, és clar, jo en sóc el responsable, oi? Doncs mira, que s'aguanti."

I una altra frasse molt interessant és aquesta: "Però la Maire Brown està del tot aclaparada. La Noa Simpson li parla per un cantó, i en Moore, un noi d'Slyherin, no para de girar-se cap a ella i la mira com si li degués diners." Segur que el pobre Jack deu passar unes quantes nits sense dormir xD

Que hagin sortit tots els altres personatges m'ha semblat molt interessant! M'encanta com escrius :D

Cassie.

PSD—. 




Cassandra Ross Anònim07/02/2015 a les 23:06:12
#25452Encara no he escrit cap fanfiction

Sóc imbècil. Em falta la posdata!

PSD—. Pobre Eric! És molt més sociable que sa germana i ningú el fa sortir (en canvi l'Ethel és esmentada a la majoria xD —ja sé que ella és intrigant i com més "poderosa" que ell, però... El teniu marginat! hahahahaha). No sé, m'esperava que almenys l'Edwin hi fes algo, però res. Tu, crec que al seu capítol faré que s'amagi sota una manta i arre, fins al pròxim xD Tindré una llibertat absoluta perquè tothom l'haurà tractat com fantasma, no? Hahaha.




Avatarhermione potter 237 comentaris08/02/2015 a les 16:39:03
#25454Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Wiiiii ho sento però no em puc esperar a que l'Antares comenti, necessito dir el que m'ha sembla aquest capítol: increïble. El punt de vista de l'Edwin és molt diferent, original. En Drake em cau geniaal Gryffinclaw!!! Un tros que també m'ha agradat molt a sigut el tros d'en Layton, col canvia d'actitud l'Edwin i intenta no posar-se nerviós, molt bo. I doncs què dir del tros final, m'he rigut molt, la professora Darling és genial, la última frase que li diu m'ha fet petar-me de riure, em declaro fanfanfan de la professora Darling. Petoneeets!!!! Aiix que no se m'oblidi, els noms de la professora Papilio m'han encantat, bestials!!!




AvatarAntares_Black 374 comentaris08/02/2015 a les 19:49:19
#25455Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

Hola!!!

M'encanten els vostres comentaris!! I ara prepareu-vos per tornar a tastar la meva incapacitat de síntesi!!

 

Agatha Black:

Tranquil·la!! No t'amoïnis per les cursives. Quan les puguis posar, ja les posaràs! Queda molt millor amb les cursives, és clar. Però poden esperar!!

No t'he de perdonar de res, per comentar abans! Ja tenia ganes de llegir què en pensàveu! (el que no et perdono és que t'avancis en B alta hahahaa És broma!!! Error de teclajat, I know!)

Sí, m'ha agradat, per exemple, fer sortir la professora Papilio sense dir-ne el nom en cap moment. Espero que hagi quedat reflectit el que l'Edwin en pensa. És una gran professora, això no t'ho negarà mai, però, renoi, ell té coses molt millors per fer que els deures!!! hahahaaha

De fet, jo volia fer una classe fil per randa, indicant com li agrada anar a classe, a l'Edwin. Però és que per ser el primer capítol, se m'acumulaven les coses que hi volia dir, i hauria ocupat molt. A més, Defensa que tocava “avui”, dilluns, no li agrada especialment, ja s'ha vist. Massa cansament! xD

Pel que fa el professor, ja n'he mirat la fitxa que has penjat, però ja tenia escrit el capítol i no he llegit aquest llibre. M'he basat en el que n'havies dit en algun missatge al tema de la fic comunitària. Espero no haver-hi posat cap burrada. Si he ficat la pota, digueu-ho! Pensar d'esquitllades en l'Ull-foll ha estat d'ajuda ;)

Sí! Es desfà com un flam només de veure en Layton! La idea era aquesta! M'alegro que s'hagi reflectit. És que tampoc no ho volia fer gaire exagerat. Però, és clar, a ell l'atreu com és ell, però és inevitable que també li agradi físicament. Per molt bé que ho portis, està prop de LA persona sempre et fa sentir d'una manera especial. Et pot agradar o no, la sensació, però per dins et sents diferent.

El substitut!! De fet, l'havia concebut com a bibliotecari, fins que he recordat que havíem dit que conservàvem Madame Pince! He hagut de pensar com m'ho faria perquè quedés creïble que ella tenia algú allà remenant els seus llibres estimats! I se m'ha acudit això de la trompada que va tenir i que anés tota enguixada (o el que facin els sanadors per curar els ossos trencats. Segons Madame Pomfrey és un moment, però tots sabem com de vella i gastada és Madame Pince!).

L'Slim li havia de deure sickles a l'Agatha, estava cantat que ell participaria a les seves bogeries! L'un per l'altre! Massa explosiu, mala idea!

De fet, volia que sortís més gent a la Sala de la Necessitat i armar-hi un cristo!! Però crec que entre la Darling halant patatukis, el disc de l'Elvis que li va regalar l'Agatha (sí, és aquest!! Volia que els lectors se'n recordessin. És un toc de proximitat de la professora amb els alumnes i del caràcter atrevit de l'Agatha), en Brúixola perdut i, sobretot, l'explosió d'aquests dos ja quedava prou embolicada la cosa!

Em va costar triar el missatge de la pancarta! Espero que s'hagi entès el que hi deia. Per un cantó, era com un anunci d'algun concert que porten de cap. No em surtia cap títol prou bo, o sia que ho he deixat a mans de la Mercè Granger, o de qui ho vulgui tractar! I, per altre, el seu sentiment de rebel·lió! Era idoni que en Joe fos allà. Potser hauria estat bé que en Drake també hi fos! Ara que, estic convençuda que també hi ha participat!!

Ah! I m'agradaria dir que cada cop m'agrada més l'Angela Darling. I sembla que l'Edwin està fent el mateix procés que jo. Però l'Edwin no coneix la seva vida anterior i això em dóna punts a mi. I és que al principi em pensava que no m'agradava. Fins i tot que, per molt bones notes que tragués, no era prou Ravenclaw. La veia al Mapa de Magatotis i em preguntava el per què els agradava tant als altres. El fet de voler-la treure a les fics (com vaig fer en el pròleg de la Mutatio Papilio) m'ha obligat a conèixer-la. O sia, que felicito la ginny-lovegood pel seu personatge. T'ho mareixes!

---

Canssandra Ross:

En Drake!! M'ha encantat de concebre'l!! I més encara que us agradés a totes!

Pel que fa el nom d'en Drake, li vaig posar així perquè en un primer moment volia que tingués relació amb el director (escriptores, totes coneixeu l'amic d'en Mordred Pendragon. So, you know what I mean). [Dono per fet que tots sabeu que Drake vol dir drac.]

De fet, enlloc no se'n diu el contrari. Ho deixo obert, per si a alguna de vosaltres s'emociona i embolica encara més la troca. hehehe

També he deixat oberta la història de la malaltia de la mare. M'ha agradat parlar de la vida familiar d'en Drake, per donar més profunditat al personatge, atès que el seu caràcter impulsiu, escabellat i aventurer fa que sembli que només sia de superfície plana i això no deixa veure el seu món interior. Una mica com el que li passa a l'Agatha. Que, per cert (i ho repetiré quan li comenti el capítol), m'encanta quan diu que dur el cognom Black amb orgull “com una marca de guerra”. Aquesta idea em va semblar molt potent.

A més, l'Edwin ho sap. Calla però hi pensa, ho té en compte. És una cosa per fixar-vos-hi: sempre sembla que la gent no li interessi (si no és que li tenen una conversa estimulant), però en realitat li agrada conèixer les persones. Com aquell moment que comenta la capacitat de relacionar-se de la Noa. En certa manera, sembla que l'envegi i tot.

Això que l'Edwin adjudiqui en Drake a Gryffindor és per dos motius. UN: Perquè es vegi que, independentment del que digui el Barret que Tria, l'Edwin classifica els membres de cada residència de manera pròpia (tal com apuntava en la seva fitxa de personatge). I DOS: És una manera de valorar en Drake, més encara per sobre de la seva intel·ligència (ei! Que, sembli el que sembli, en Drake és molt llest i intel·ligent! Hi ha molts tipus d'intel·ligència), que és una cosa que valora molt d'Edwin. Heu de tenir en compte, que l'Edwin “és un protegit de les seves mares” (en particular, de la mare, que és una patidora). L'Edwin no en parla, però segur que ella l'ha colgat de cartes des del primer dia), encara que ell prova de no respondre-hi (recordeu el que em comentava la ginny_lovegood al pròleg: «la relació que té amb la seva mare, en plan "quita, mama, quita"»). La falta del pare que viu a Egipte no l'afecta gens, perquè és fora des que ell era petit i és la seva tieta la que li ha fet de mare (la mama, per a ell), juntament amb la seva mare. En canvi, en Drake s'ha hagut d'espavilar sense l'atenció dels seus pares. Tal com el mateix Edwin diu: És un lluitador.

La frase final de la Draling! També m'ha agradat d'escriure. Com he dit més amunt, li estic agafant afecte en aquesta profe.

Parlant de l'Edwin, exclusivament. No saps com m'enorgulleix que us agradi tant (al proper capítol, ja hi faré sortir un altre dels seus invents. Però és que en aquest se m'acumulava molt tot i volia posar-hi també un xic d'intriga! Que ja us n'estic parlant massa i tot!). Aquesta fic m'està permetent desplegar-lo al màxim. I és que l'Edwin McGregor és un personatge que he treballat força, que té molta vida i hi tinc una relació escriptora-personatge molt particular. Com em sembla que ja us havia comentat, pertany a una altra fic (que penjaré molt més endavant). El que passa és que, tot i que acabava tenint un paper important, és un personatge secundari que passa força desapercebut, perquè forma part de les històries que passen al voltant de la història principal. I és que no és fins a un moment molt avançat que arriba a tenir una relació directa amb el personatge protagonista. Per aquest motiu, no s'acaba de conèixer en profunditat. I és com si aquí s'us pugui mostrar més. Com una fanfiction d'una fanfiction. Que també fa pena que no pugueu acabar de conèixer un personatge com ell.

En fi. Deixem-ho aquí, perquè com que encara no sabeu de què va i no enteneu res de res, sembla que aquí jo estigui desvariejant... Prou.

M'impacienta veure com cada una de vosaltres l'aneu tractant.

Sí! L'Edwin es transforma només de veure en Layton! La veritat és que al principi no m'acabava de convèncer, perquè m'estava passant en la part física, més que a reflectir que realment en Zac Layton és un noi intel·ligent i reflexiu. Que volia corroborar el que en pensa l'Edwin, i he acabant fent que parlessin d'un tema banal. Però, tal com comentava a l'Agatha més amunt, després m'he adonat que sí que era encertat que se'n comentés les sensacions que li transmet físicament: La veu, l'olor, la calidesa que desprèn, els ulls, les seves expressions... Allò que te'n mantenen enganxat. És l'únic moment en el qual l'Edwin es deixa anar en emocions i no pas en mers pensaments. En l'únic moment en el qual l'Edwin és incapaç de trobar explicacions. Per això després diu allò que és un pesat, que només el distreu. És com si ell mateix es desdoblés. Que lluita per no indagar en la seva pròpia part emotiva, perquè és la part que no entén, la part de si que el desconcerta. El que li desencadena la ignorància davant del que li passa. No sé si ho sabut reflectir prou bé.

Pel que fa en Zac Layton, volia mostrar-vos que és un Slytherin molt simpàtic. Què dic simpàtic, és encantador!! I mira d'aquesta manera tan sensual! No sabia com fer-li el cos i vaig preguntar a unes amigues i em van dir “alt i atlètic”. I jo els he fet cas. Espero que us resulti guapo i atractiu! Alhora de ser simpàtic, sembla que també és misteriós. Però amb l'Edwin és com si es mostrés diferent. Creieu que en Layton sospita els sentiments de l'Edwin!? Cassie, ho deixo a les teves mans!

Ja em va semblar que no li agradaria a l'Ethel. Te'ls imagines de cunyats!!?? Sí, em penso que amb aquesta frase quedava prou clar el que ell en pensa. Crec que el sentiment és mutu.

Ah! Amb això d'en Jack, he pensat que es podia entreveure, encara que recordem que l'Edwin no en sap res. És com el que passa amb el disc que l'Agatha li ha regalat a la Draling. Encara rai que la seva mare és mestissa, sinó no sabria ni què era!! Jo d'en Jack no em posaria tan nerviós. I, per descomptat, no aniria a parlar amb la Maire! Secret d'un, secret segur; secret de dos, secret dubtós!! I si la informació s'escapa més: secret de tres, ja no val res!!!!! Norma mare dels secret. Si tens un secret, guarda'l en secret!!! Si la Maire no coneix la famosa Charlotte, no vol dir que aquesta no existeixi. Una no ha de conèixer tothom, i menys tenint en compte la vida de la Maire a Beauxbatons!

Això que hagin sortit tots els personatges no és cert. En falten quatre (l'Erin, la Nina, la Circe i, com bé deies, l'Eric). Bé, cinc (el director tampoc no ha sortit). Tu mateixa vas posar a la fitxa que l'Eric i l'Edwin no es coneixien, oi? Alguna cosa passarà que “passaran de nivell” i es trobaran més enllà que mers coneguts de vista ;) ;D ;P hahaha Que l'Ethel surti molt més es deu al fet que és odiosa!!! hahaha

M'hagués agradat fer sortir-hi l'Erin, també. La Nina, la troba massa coqueta. La Circe li cau bé. L'únic que no li agrada de l'Erin és que tingui un quisso que es digui igual que ell!! Però què és això!!! Però l'Erin és molt madura i això l'Edwin ho sap. Tanmateix, la faré sortir més endavant. He pensat que seria en un racó meditant sobre el que li ha passat amb el pare... Deixem que es recompongui.

--

hermione potter:

Que bé que t'hagin agradat els noms de la professora Papilio! Mercès per comentar-ho!

Veig que tu també coincideixes amb l'Agatha i la Cassie amb en Drake. No m'imaginava que us agradaria tant! Quina emoció! Tenen una relació especial, perquè comparteixen dormitori i es porten molt bé; però es veu com en sortir de la Sala Comuna cadascú va pel seu cantó. Tot i així, sembla que parlen força, perquè en Drake sap que l'Edwin té el pare a Egipte i, a més, parlen tots dos; i l'Edwin sap que en Drake té la mare a Sant Mungo! Són tan diferents, però porten una convivència envejable. Us imagineu la professora Papilio compartint espai amb en Drake? No podria ella! En Drake és un cas!


Espero més comentaris vostres, que fan molta il·lusió! Clam per a les escriptores i pels lectors no-escriptors! ;)

 

Fins aviat!

Antares




AvatarAntares_Black 374 comentaris08/02/2015 a les 19:56:57
#25456Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }

Ei! :) Aquest comentari és exclusiu per parlar del títol! Cortesia de l'Agatha!! :D

Ella deia:

[quote]Era més que res perquè és un capítol d'un noi que és intel·ligent, centrat i sensat, pe`ro també sensible, especialment amb l'escena del Layton. Crec recordar que t'agrada la Jane Austen i aquest llibre en particular, i he pensat que potser t'agradaria però... no em convenç. Hi seguiré pensant! [/quote]

Al principi, quan l'he vist no sabia perquè li havies posat aquest títol!!! I estava del tot encaparrada, cercant-li una explicació! Fins que m'he quedat així: :think: :mmm :nose :boig: hahahahaa

Però després hi he caigut!! Per l'Elinor!! Igual de centradeta, fins que arriba "Mr F" i ho ha d'amagar!!! "He has no profession"!!! És el porter d'Slytherin! En aquest cas, l'Edwin hauria de cantar en la major i no pas en fa! hahaha Quan hi he caigut m'ha fet gràcia. Només faltaria que en Layton li regalés un llibret a l'Edwin!!

El que passa és que els que no s'han llegit Sence and Sensibility no ho entendrien. Però jo em pixo! Però si hi trobes un títol més encertat, serà d'allò més benvingut!

És cert que m'agrada Jane Austen, sobretot aquesta novel·la. És la meva seva novel·la preferida! Emma també m'agrada. (Només faltaria que algú vingués a fer terceries entre l'Edwin i ja sabeu qui. No no és en Layton xD És per no fer spoiler els lectors no-escriptors. En mi major, per entendre'ns.) Encara que jo sóc més de les germanes Brontë. Heu llegit Jane Eyre? (Charlotte Brontë). Més temptadorament Ravenclaw, no ho pot ser ningú!!

Prou, prou, que m'emociono! xD

 

Antares

PD: Agatha, tu també tens un capítol que es diu Sence and Sensibility a les teves fics, oi?




AvatarAntares_Black 374 comentaris08/02/2015 a les 20:12:37
#25457Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola, torno a ser aquí! Sí, sóc una pesada! Deixeu-me aprofitar aquest meu moment lliure, que són tan escassos...!

Venia P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { } per a afegir un comentari de la fic en conjunt. No sé si això hauria d'anar al tema i no aquí, però és igual...

M'agrada, i us felicito a totes, que es tractin certs temes a la fic (se'n podrien introduir més i tot si, per exemple, creem un professor nou). Des del punt de vista dels personatges en si de les seves famílies. Us hi heu fixat, oi?

Tenim el tema de l'assetjament escolar (Maire Brown). D'acord, és tímida, però crec que la marta_ginny ha sabut reflectir molt bé què se sent quan et fan el que li feien a la Maire a Beauxbatons. Recordeu que s'amagava al lavabo!! Tractem la por de no ser acceptats pels altres (Jack Moore). Mireu què ha de fer amb la seva mare, pobra! Pobra i pobre!! Tots dos! Perquè aquí també hi ha una mentida familiar! De la quan no en faré spoiler...

I l'Erin! El maltractament per part del seu pare; la por que aquest torni a entrar en la seva vida; el dia a dia d'una noia de quinze anys i les seves companyes en una centre d'acollida... El fet d'adoptar el cognom de l'educadora em va semblar molt significatiu. L'Agatha Black sembla anar per una línia semblant. Que la van fer fora de casa i tot! (Encara que crec que ella també n'hauria marxat en un moment o altre). Amb l'actitud amb la qual ho porta tot plegat tan diferent de la de l'Erin. Pf! I què me'n dieu, de Chris!? D'allò que encara els lectors no-escriptors no saben de la mm misteriosa d'alguns membres de la seva família.

I això de tenir la mare a Sant Mungo (Drake Slim) i no tenir l'atenció del pare. Com l'Edwin, que té el pare a l'altra punta del món i que ha estat criat per les seves mares. I els embarassos adolescents (Angela Darling) també són temes  a l'ordre del dia. I també que, com que la Wendy és llufa, viuen mare i filla separades durant les classes.

El fet de no poder acceptar-se un mateix (Eric Earl) a causa de les concessions socials destructives que t'acaben fent creure que el que no està bé ets tu mateix... En aquest cas, tractem l'homosexualitat, com passa amb moltes altres coses: Com ara la típica història (exemple suprem, l'Auca del Senyor Esteve) del fill que vol ser artista en una família de venedors... Penseu també en la mare del director! Enamorada d'un bruixot promès amb una altra... Com passa amb els pares de la Natalie, entre els quals no hi ha amor. Abandonar una família per amor a un altra persona... Pares com nens (David Gallgher), i el desig d'acomplir un somni lluny dels estudis acadèmics. Aquestes barreges culturals i de raça (Noa Simpson Gómez). Un “solterona de oro” (Mutatio Papilio); aquesta incapacitat per relacionar-se amb els altres...

Si m'he deixat alguna cosa, poseu-la per aquí.

En fi, que al·lucino amb els nostres propis personatges! Hem de seguir tractant temes així! I com més polèmics i més tabús, millor!! VISIBILITAT a tot! muahahahahaa!

Deixeu-me... M'està sortint la vena reivindicativa! xD

Digueu-me què en penseu.

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris09/02/2015 a les 10:28:18
#25458Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

En referència al teu missatge:

1- Sembla que sigui a propòsit, això de posar la v i la b una al costat de l'altra... de vegades semblo ben talosa! xd Tinc uns dits gruixuts, i com que escric de pressa i m'avorreix repassar, després passa el que passa! XD

2- Ja està bé que surti una classe encara que sigui de refiló. Jo tinc pensat posar un matí sencer de classes (o sigui, dues classes), perquè la veritat és que són escenes que m'encanta i és quan més es pot aprofitar que som en una escola de màgia!

3- Crec que has fet molt bé l'Strike! De fet he aprofitat com has descrit la seva classe per fer un petit paràgraf de personalitat sobre com és durant les lliçons; crec que li escau!

4- Estic segura que l'Slim es duu molt bé amb l'Agatha, tot i que sembla que és més amic dels de sisè, oi? Hehehe, tinc la sensació que l'Agatha mira d'evitar una mica els Ravenclaw; no sap com dirigir-s'hi. Està acostumada als Gryffindor i els Hufflepuff, que són molt oberts, i als Slys  els entra amb insults, però els Ravenclaw la desconcerten una mica!

5- A mi tambñe m'agrada molt l'Angela!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris09/02/2015 a les 21:31:56
#25459Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ah, i respecte a l'últim comenari de l'Antares, és realment cert que estem tcant molts temes i tots molt i motl interessants! Te n'has deixat un , per això, Antares: l'anorèxia de la Natalie! Em sembla un tema fantàstic de tractar en les fanfics, i no és gens usual.

La veritat és que pràcticament tots els personatges fan una mica de peneta... Bé, a mi el Jack no em fa tanta pena com a vosaltres; trobo que s'ho ha buscat, però vaja!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris13/02/2015 a les 14:29:15
#25460Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Oooooooooooooooh, shitshitshit estava convençudíssima que havia comentat, i he vingut a mirar si havies respost, i resulta que no vaig comentaaar!

Total, que és un capítol genial, i m'ha agradat molt que hi sortissin tants personatges! Encara que només sigui d'anomenada, crec que has aconseguit que en sortissin més que en cap altre capítol, o sigui que, per començar, felicitats per això!

També m'ha agradat moltíssim el Drake! Està molt bé com a oposició de l'Edwin, si fossin iguals no seria tan entretingut ^^ I tot el tema del Layton és mooolt interessant, tinc moltes ganes de veure com avança, crec que has plasmat molt bé el canvi que té l'Edwin quan el veu! I l'incident de la Sala de la Necessitat molt divertit també, m'encanta que els dos Gry reivindiquin el que pensen! Sí senyor! I el comentari que per una vegada que no són les noies han de ser ells... massa bo xDD

L'Edwin és un personatge molt interessant que crec que donarà molt de si, això està claríssim! Serà emocionant veure com continua la seva història!

Per acabar vull fer referència al comentari que has fet sobre els temes que es tracten en aquesta ff, i crec que tens tota la raó i que en podem estar orgulloses! Gràcies pel comentari sobre com he plasmat la Maire ^^

Apa, fins el pròxim!




AvatarMercè Granger 64 comentaris13/02/2015 a les 21:22:37
#25461Tinc 4 fanfictions i un total de 12 capítols

Comento un poquet tard, però meh, l'important és comentar, oi?

L'Edwin és un personatge molt original i trobo que se surt molt dels cannons habituals del que solen ser els personatges de rols/fanfics (que tots o fem el macarrilla, o el pagafantes. I que quedi clar que ho dic només per jo!). El seu enamorament cap al Layton em pareix... no sé, molt maco. A veure com seran algunes escenes romàntiques entre ell i qui-ja-sabem!

El Drake també m'agrada molt! Al menys als capítols del David, procuraré fer-lo sortir. Això si, ja deixaré que algú altre pringui en els dels seus pares, que aquestes coses no em surten gens bé... jajaja. Moltes gràcies per haver fet aparèixer el David, i l'escena final! No li he donat gaire profit, al final, però és que volia parlar d'altres coses i... u.u A la següent ronda, penso muntar un concert del David!

I molt ben escrit, i es nota que ha estat treballat, el capítol! Coincideixo amb les altres escritores, mola molt que hagis ficat una classe, i tots els altres petits detalls, com tots els temes que es tracten a la fic. No sé si jo els tractaré bé, el del David almenys, perquè amb ell m'agrada escriure xorrades de tot tipus jaja. El de La Nina tampoc, perquè crec que no saps el que se sent fins que no passes per una situació així... >.<

Ens llegim!