La Crida d'Avalon - Capítol 30: La terra sota la neu
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 15/02/2015 a les 00:55:47
Última modificació 15/02/2015 a les 12:32:26
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 30: La terra sota la neu

Capítol 30: La terra sota la neu

 

En Heath va sortir de les termes amb una tovallola a la cintura i eixugant-se el cap amb una altra. Sabia que es buscaria problemes per no anar més tapat, però què coi, era el primer dia de l'any que passaven dels 10 graus i pensava aprofitar-ho. A més a més, ja s'havia llevat aviat per trobar-se el mínim de gent possible, de manera que mentre no passés ningú d'Avalon per allà no tindria problemes.

Va agafar la roba que havia deixat tirada a l'entrada i va esmunyir-se per la porta. Molt bé, li calia ser ràpid. Va començar a córrer de puntetes, mirant enrere, va girar la cantonada de l'edifici per anar a les habitacions i...

—OUCH!

Va trigar un moment a ser conscient que era a terra i tenia tota la roba escampada per allà. Davant seu, la Hilary s'havia quedat completament estirada i es fregava el cap mentre es queixava.

Es va asseure per arreplegar la roba, però abans es va assegurar que tingués la tovallola ben posada. No és que tingués de què amagar-se, però ara sí que si el trobava alguna sacerdotessa en aquella situació tindria problemes (sobretot si fos la Dimia, la de l'aigua. Ugh, això sí que feia por).

—Estàs bé?

—A tu et sembla que estic bé? —va deixar anar la Hilary mentre es continuava fregant el cap—. Tenir un cap tan dur com el teu no és natural! Si el cop ni tan sols t'ha molestat!

En Heath es va arronsar d'espatlles i li va allargar la mà per ajudar-la a aixecar-se.

—Almenys podries fingir que et fa mal —va continuar ella mentre s'aixecava—. No ho sé, per mostrar una mica de respecte cap a mi i tal. Slytherin havia de ser...

Llavors va parar un moment en adonar-se que en Heath només portava la tovallola i ell va esperar (amb certa satisfacció) que es posés vermella o comencés a titubejar.

—I tu de què vas, de Tarzan de la jungla?

En Heath va parpallejar un moment i es va posar a recollir la roba.

—D'això... és que vinc de les termes.

Joder, Heath. Ara titubeges tu? Aquí hem arribat?

—No, si ja ho veig, ja. Espero que hagis deixat aigua per la resta de mortals.

—Aigua? Però sí... Oh, ja, és clar. Molt graciosa.

—Deixar les serpotes en evidència és un dels meus esports preferits —va fer ella arrepenjant-se a la paret de costat amb els braços creuats—. Això de fer musculitos per exhibir-se per l'illa ho deixo per d'altres.

—De manera que vols guerra, eh? —va dir en Heath acostant-se perillosament a ella i clavant-li la mirada—. Doncs si vols guerra, guerra tindràs.

Es van quedar cara a cara, amb els ulls llampejant i acostant-se milímetre a milímetre fins que un so els va interrompre.

—Ehem.

En Heath es va quedar glaçat. Merda, merda! Sisplau, que no fos la Dimia, que no fos la Dimia, que aquella tenia molt mala llet...

Es va girar a poc a poc. I no era la Dimia. Era l'Ayleth en persona. Oh, vinga!

—Es pot saber què està passant?

En Heath va clavar la vista a terra. Per què li havien de passar aquestes coses? Portava molts mesos de sequera! Era la primera vegada des de feia molt de temps que tenia prou estabilitat com per fixar-se en noies! I a la primera oportunitat li passava això. Baaaah.

—Algú de vosaltres em respondrà? Perquè suposo que sabeu que no està permès tenir relacions de tipus... amorós o com n'hi vulgueu dir els adolescents d'avui en dia. No es pot. Està prohibit.

En Heath va mirar de reüll la Hilary i no la va trobar ni de bon tros cohibida. Al contrari, semblava que s'ho estigués passant bé.

—Oh, ha estat un malentès —va dir ella—. En Heath només sortia de les termes i hem xocat. Com que no pensava disculpar-se, m'he enfadat —en Heath va aixecar les celles—. De fet pensava anar a veure la Kaylein perquè em revisés el cop.

—Vinga, Hilary, que ens coneixem. No és la primera vegada que et trobo en una situació semblant.

En Heath es va haver de controlar per no reaccionar de manera exagerada. O sigui que la gent s'ho estava passant bé per l'illa i ell allà tot sol? És que no hi havia ni una mica de respecte per l'antic amo de Hogwarts?

—I tu, Heath, no has de dir res? No és propi de tu!

I a sobre l'Ayleth pensava que no era propi d'ell! És clar que era propi d'ell, ell ho va patentar! L'art de saber lligar era el seu codi de comportament des de temps ancestrals! I l'Ayleth deia que no era una cosa que fes normalment!

—Doncs a mi no em sembla just que només ens ho diguis a nosaltres. Per exemple, en Mike i la Marta què, eh? Campen per l'illa de la maneta d'un racó a un altre i qui sap què fan!

—Oh, per favor, Heath, saps perfectament que tota ajuda que puguin tenir és poca!

—Com-com? —va preguntar ell amb els ulls molt oberts—. Perdona?

—Escolta, en Mike i la Marta ni fan res ni van agafats de la maneta. Això ho sé jo, ho saps tu i ho sap tothom. No t'inventis coses. Ni tan sols ara que tenen la intercessió de la Júlia hi ha oportunitats, per l'amor de Déu. Res, res. Aquells deixa'ls tranquils. Però pel que fa a tu —va dir, mirant la Hilary de cop—. Controla't una mica, vols? O haurem de prendre mesures. És l'últim avís. No portis en Heath pel teu camí.

En Heath va deixar caure els braços amb desesperació. No hi havia manera. La reputació que feia anys que s'havia forjat, per terra. Trencada. En mil bocins.

I la Hilary que semblava que s'ho estava passant d'allò més bé.

—Sí, sí, Ayleth. Entès, perdona.

—Així m'agrada. Ens veiem després.

Quan es va haver allunyat, la Hilary va deixar de fer cara de pena.

—Molt bé, quan ja siguin tots a dormir ens veiem aquí mateix. L'Ayleth ens vigilarà tot el dia.

—Què-com?

Però la Hilary ja s'allunyava cap a dins de les termes.

—No t'adormis!

En Heath es va quedar allà, quiet, amb la mandíbula desencaixada. L'última vegada que una noia l'havia superat d'aquella manera havia estat... sí, definitivament en una altra vida. Com a molt aviat. És que ni la Gregory! I es pensava que podia aparèixer d'aquella manera i pretendre que ell li seguís la veta? Ni parlar-ne, i no aniria a la cita, per res del món. No, no, no. Noppity noppity no.

 

 

 

—Fas tard —va dir la Hilary quan el va veure arribar.

—No me'n facis penedir.

—Veig que véns content. Molt bé, va, segueix-me. Et vull portar a un lloc.

—Espera, espera. I la Julie? L'has deixada sola?

—No et preocupis, la Julie es pren una infusió de l'Ayleth per dormir que la deixa grogui. Ja m'he assegurat que se la prengués.

—N'estàs segura? Diu que demà faran el diagnòstic definitiu a la Vanessa...

—Que et dic que sí —es va girar i va veure que en Heath s'havia quedat enrere—. Véns o no véns?

 

 

 

Va saltar la tanca dels edificis, que a aquelles hores ja estava tancada, i va entrar al recinte. Sense fer soroll i entre les ombres, va trobar el camí fins la finestra de la seva habitació i va saltar dins.

I llavors, els llums es van obrir i es va trobar l'Àlex i en Mike desperts i drets al costat dels seus respectius llits.

—Es pot saber on eres?

—Eh, calia que m'esperéssiu desperts? He sortit una estona a donar un tomb i ja està.

—Tu sol? —va preguntar l'Àlex, alçant una cella.

—Doncs sí. Tenia ganes de prendre l'aire. Per què tot aquest interrogatori? I què hi feu, desperts, si quan he marxat estàveu dormint? Espera, espera. Ha passat res?

De cop, es va adonar que la Julie s'havia quedat sola per culpa d'ell i la Hilary i es va espantar. Si estaven desperts... havia de ser per alguna cosa.

—Res dolent, res dolent. Al contrari. La Vanessa està reaccionant.

—Sí? Llavors... llavors no deu ser la de la profecia, no? No deu ser la que es torna boja! Això encara no ha passat!

—Han vingut la Mei i la Marta a avisar-nos tan bon punt ho han sabut.

—Ostres, llavors la Hilary encara no ho sap, li hem de dir...

—Ja, han anat a la seva habitació per dir-li i assegurar-se que la Julie ho sentís, però la Hilary no hi er... Espera. Ho saps. Com ho saps?

En Heath es va quedar amb cara de pòquer. Oh, no. No no no no. I llavors, en Mike i l'Àlex van cridar alhora.

—Estaves amb la Hilary!

Oh, merda.

—Però per què no ho deies! Mai no has tingut problemes per admetre les teves aventures!

—Suposo que feia molt de temps que no em passava. Sigui com sigui, heu pogut parlar amb la Julie? La Hilary ha dit que la infusió que pren la fa dormir com una soca.

L'Àlex va reprimir posar-se a riure.

—Doncs té raó. No l'hem poguda despertar. Demà al matí li direm, suposo que les noies tornaran d'aquí una estona per veure si ha arribat la Hilary. A no ser que hi vulguis anar tu...

—No gràcies. Ara el que vull és anar a dormir.

—Dorm, dorm —va dir en Mike mirant-lo de reüll—. Demà ja parlarem.

En Heath li va fer un senyal amb la mà com si digués "sí, el que tu diguis". Aprofitant que en Heath estava d'esquena, l'Àlex i en Mike es van mirar i es van entendre perfectament. Allò era molt fort. I si en Heath es pensava que ho deixarien allà estava molt, molt equivocat.

 

 

 

—Ei, Mike!

En Mike es va girar i va esperar que la Julie arribés fins a ell per continuar caminant.

—Bona tarda, Julie! Vas a classe?

—Tinc Terra. Tu?

—He quedat amb la Júlia. T'acompanyo, que és pel mateix camí.

La Julie va haver de reprimir una rialleta. Sabia perfectament que la Júlia faria veure que se n'havia oblidat i, sorpresa! Al seu lloc hi hauria la Marta, que havia quedat amb el seu germà. Ja era la segona vegada que feien servir aquest truc, i era molt probable que se n'adonessin, però això era cosa seva.

I es notava, que havia arribat la primavera. Ja feia dues setmanes que en Heath i la Hilary havien quedat per primera vegada, i s'havien anat veient més o menys d'amagat des de llavors. Estava bé, veure que tenien una situació tan normal tot i les circumstàncies. I el que devia estar passant fora d'Avalon... feia venir esgarrifances només saber com d'afortunats eren. Quants amics seus devien haver mort, ja? I quants ho farien al cap de poc?

—Ei, t'han dit això del picnic de demà? —va preguntar la Julie.

—Sí, m'ho ha dit l'Àlex abans. No sabia que ens donessin festa, és divendres!

—Però és 1 de maig. Celebrem l'entrada del maig amb un bon picnic! Els Desterrats, ningú més. Ja era hora que féssim alguna cosa tots junts. Tenim tot el dia per pujar als boscos de dalt de l'illa, donar un tomb, menjar i descansar. Mentre siguem aquí a l'hora de sopar, tot bé. Això han dit.

—Perfecte. Eh, mira qui ve per allà.

En Mike va senyalar dues persones que s'acostaven per la seva dreta. Inconfusiblement, eren en Heath i la Hilary.

—Trobo que van molt junts, no? —va insinuar en Mike.

—Sí, ja, bé, és la Hilary.

—No, jo em refereixo per en Heath. Normalment és cosa d'un dia, quan està amb una noia. I està molt feliç, últimament. A més, per com parla d'ella...

—Espera, espera. Vols dir que...?

En Mike va assentir.

—Li agrada la Hilary. Tant l'Àlex com jo ho veiem molt clar. No és genial?

—No! És terrible!

—Per què? —va preguntar en Mike fent cara d'estranyat.

—Perquè la Hilary no vol res seriós! La Hilary està coladíssima per un noi de Hufflepuff que ara per ara ja té parella i la Hilary va decidir que fins que no ho superés o aconseguís estar amb ell, només tindria aventures. No l'estic justificant, eh? Però ella va prendre aquesta decisió. El cas és que no sent res especial, per en Heath.

—Què dius... o sigui, que en Heath s'ha anat a fixar en una de les úniques noies que no voldrà res més?

—Això sembla...

 

 

 

La Marta i en Mike van anar a Terra a buscar la Julie i en Heath després d'intentar localitzar la Júlia i el Frank i no trobar-los per enlloc. Quan hi van arribar, els van trobar tots plens de fang.

—Es pot saber què ha passat?

—Hem fet una mena de competició amb moltes proves i hem acabat així —va dir la Julie mentre es netejava tirant-se aigua per sobre.

—No s'hi val! —va exclamar en Heath—. Jo no sé controlar l'aigua!

La Julie va fer un gest cap a ell i una cascada d'aigua li va caure a sobre.

—Ehm... gràcies, suposo.

—I què, qui ha guanyat? —va preguntar en Mike.

—Estàs de conya? No és ni una competició, si som a Terra l'Airina guanya. Sempre. Sense excepcions.

—I no m'estranya —va intervenir-hi en Heath—. És una passada. Pot fer créixer una llavor que està enterrada cinc metres sota terra prou perquè la planta surti a la superfície. L'altre dia també en va fer créixer una del mig d'unes roques.

—El millor és que no s'ho té cregut —va dir la Julie, xopa però ja neta—. És més, no li agrada que la complimentin.

—Ara que hi penso, què se sap de la Júlia? Quantes classes fa, ara? —va preguntar la Marta.

—Aigua, crec que per no trobar la seva germana —va respondre en Mike—. Sap que si hi ha aigua pels voltants la Lydia ni s'hi acosta. També fa Llum per agrair a la Kaylein el que va fer per ella quan es va lesionar. Llavors un parell de les assignatures extra i ja està.

—Per cert, començo a tenir gana —va dir en Heath— i abans vull passar per una dutxa de veritat. A més, hem de preparar coses pel picnic de demà. Anem tirant?

—Apa, som-hi.

 

This earth beneath the snow is not always cold._______________________________________________

 

Dararaaaaaaa! Avui el tinc més puntual, que fa dies que està escrit ^^ A veure si puc continuar amb aquest ritme i avançar capítols, que de cara a la batalla de Hogwarts m'agradaria penjar-los més seguits... ara que hi som, vosaltres com ho veieu? Perquè la batalla dura molts capítols i crec que es faria pesada si penjo cada 2 setmanes com faig ara... Què en penseu?

Deixant això de banda, el capítol! Us ha agradat veure en Heath derrotat per primera vegada? Jo tenia ganes de veure com ho gestionava, que sempre era ell, el que trencava cors. La primera escena és el que m'agrada més del capítol, la resta ja ve de rebot... I QUE SOM A 1 DE MAIG I TOTES SABEM QUÈ VOL DIR, AIXÒ! Huhuhuhu serà divertiiit ^^ Com que avui no tenia "Sabies que", he pensat que en lloc de treure-me'n un de la màniga podria recordar els que ja s'han dit referents a la batalla! Espero que no us faci res! ^^' (De fet, no vaig dir que fossin de la batalla. Suposo que el Sabies que d'aquest capítol és dir que ho són. I podeu treure mooooolta informació amb tots junts).

 

(Capítol 6) SABIES QUE el futur amorós de la Julie està pensat des del primer dia? De fet, està lligat també amb el futur en general de la Julie, com acaba: tot ve decidit per això.

(Capítol 11) SABIES QUE la primera escena que vaig idear de la saga de Julie Potter acaba amb un mort?

(Capítol 17) SABIES QUE en els meus esquemes inicials havia de morir un Desterrat que al final no ho fa? Li vaig trobar un final alternatiu que em va semblar molt més interessant i, total, que li vaig salvar la vida (adoreu-me xDDD).

 

Ooooh, i el títol, el títol! Si no us n'heu adonat, és per la frase de cançó que he posat en aquest capítol, que trobo que queda molt bé amb en Heath :)

Apa, doncs, fins el pròxim! D'aquí dos diumenges!

 

Marta


Llegit 563 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris15/02/2015 a les 04:22:52
#25474Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

HOLAA!!! Ja feia temps que no era la primera en comentar! :D Esta vegada he sigut puntual, eh? :P

Amem, Heath, m'encanta, però com t'ho puc dic perquè ho entengues.... ERES GAY I ESTÀS ENAMORAT DE LIAM. ENTÈS. VAL. OK. JA ESTÀ. 

Aiiii, Hilary! No li faces mal al nostre preciós Heath! I m'ha encantat això de Marta i Mike, XD a veure si fan alguna cosa...!!!!!!!!

Vanessa no se torna boja? De veritat? :O Bueno, supose que és bona senyal, no? :/

Tu ja saps que jo sempre vote perquè puges molt seguit XD Tinc ganetes de batalla! :D  :D :D :D :D :D MORTS, MORTS EVERYWHERE!

I bueno, pos fins a la pròxima! ^^




AvatarLovegood*Weasley 25 comentaris15/02/2015 a les 13:49:43
#25475Encara no he escrit cap fanfiction

La veritat és que està Bé que facis un capítol més d'en Heath perquè queda molt oblidat.

Si fas els capítols més seguits milloooor. Sobretot a la batalla.

Jo crec que la Vanessa serà igalment la que embogirà encara que potser es començarà a recuperar.

Lovegood*Weasley




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris15/02/2015 a les 19:41:27
#25476Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: tomaaaaaaaa! La primera! Ser més puntual que ma germana és difícil, good job! hahhaha Puc dir que m'encanta com continues arre que arre amb el Heath? Mai se sap, pots acabar tenint raó... o no ^^ Al Heath ja li toca, que li trenquin el cor, coi, que és el que ha estat fent ell tota la vida i, a més, sense gaire tacte. Els M&M? Què vols que facin, pobres desgraciats xDD La Marta continua pensant que en Mike la va rebutjar i en Mike continua pensant que ella necessita (més) temps per superar en Louis. Si és bon senyal us ho deixo a vosaltres, ja no sé què és bon senyal i què no en la profecia... El que em fa por és que si pujo seguit no pugueu seguir-ho al dia i em sap greu. Que no hi haurà tants mooorts hahaha i la majoria seran personatges que no recordaràs!

Rosa: era la idea, l'últim capítol de la Mei i aquest del Heath, que són els dos que estan més oblidats (encara que no es pot dir que l'Àlex surti gaire tampoc). De moment dos vots per capítols seguits, a veure com continua la cosa. Bona teoria. A veure què passa, jo no dic res!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/02/2015 a les 09:52:15
#25480Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ohh un capitol entretingut I divertit. Calma abans de la tesmpesta, eh? Ets dolenta… T.T Tinc ganes de veure la batalla de Hogwarts i a la vegada…a la vegada no en tinc gens.

A mi em cau molt bé la Hilary (Slytherin havies de ser!), que li agrada ficar-se amb les serps. És que que després es veu que és tot boqueta, perquè mira com triga a embolicar-se amb una. Però en Heath està bé. Em fa peneta que s’hagi penjat d’ella i que ella no vulgui res… (De quina residencia és la Hilary, que no ho recordó pas…?)

A veure si les bessones Malfoy fan les paus d’una vegada, abans que una de les dues no acabi morta. O pitjor, expulsada! (XDDD Perdó,no m’he pogut reprimir!)

I no m’agraden gens aquests "Sabies que". Si el futur Amorós de la Julie està pensat des del principi, vol dir que des del principi sabies que acabaría amb el Fred. I que el futur de la Julie vingui decidit per això… no sé jo. Em fa pensar que ella acaba igual…? L I la primera idea que vas pensar de la saga acaba amb un mort? En Fred? Algun altre? El desterrat que no mor al final? Ets dolenta. Ets dolenta. M’estàs dient que n’havia de morir més d’un, i al final en morirà només un1? T’hem de donar les gràcies? ¬¬

XD Petons i fins aviat!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris21/02/2015 a les 17:06:44
#25487Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Jo la veritat és que tinc moltes ganes d'escriure-la, perquè tal com vaig planejar la ff (malament, ara ho veig) pràcticament tot el que passa passa durant la batalla. Serà molt intensa i tindrà una mica de tot! I a part, tornaran a sortir un munt de personatges que fa temps que no veiem i que trobo a faltaar!

A veure, el tema Hilary és complicat, sí. A la Hilary li encanta ficar-se amb els Slytherins, i els té una mania particular, però en aquest tema no li fa res; a més, en Heath és un Sly especialot, per això va més enllà d'un dia. Però d'aquí a enamorar-se'n... no, no crec que la Hilary arribés a enamorar-se d'un Sly. Ella és de Hufflepuff, per cert! I a en Heath ja li tocava, que li trenquessin el cor, home, que ell no ha estat mai precisament delicat. Que sàpiga què és estar a l'altra banda. HAHAHHAHA és la millor frase de l'Hermione xDDD Totes dues Malfoy són molt orgulloses, però ja trobaran la manera d'acostar-se altre cop, no et preocupis. No tindran més remei. DRAMAAAAA xDD

Tuuuuu no tens dret a queixar-te des del que vas fer amb la reunió de les tretze cadires. De res. De. Res. Això ho establim des del principi, hum. I a part, crec que us esteu fent una idea equivocada sobre els morts. No dic que no morirà gent, perquè sí, es moren, però em sembla que us penseu que es morirà més gent de la que al final trobareu morta. Em sembla, vaja xDDD