La Crida d'Avalon - Capítol 32: A reveure
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 14/03/2015 a les 19:54:38
Última modificació 14/03/2015 a les 19:54:38
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 32: A reveure

Capítol 32: A reveure

 

En Mike va sortir d’entre els arbres i va mirar al seu voltant. Res, res, maleït sigui! Segur que era al precipici. Decidit a no mirar més pel camí i anar directament cap allà, va apretar a córrer.

No va trigar gens a trobar-se amb la Marta, que corria al màxim tot i que anava esbufegant.

—Ja estem arribant! Veus res? —va cridar, intentant fer-se sentir per sobre del fort vent que bufava.

La Marta va fer que no amb el cap, incapaç de parlar. Ella portava la vareta encesa i en Mike una bola de foc a la mà, però era massa tard, era massa fosc, s’hi veien massa poc; i arribaven al precipici, i no veien ningú, i els feia por haver arribat tard, fins que la Marta va cridar.

—JULIEEEEEEEEEEEEE!

En Mike va aixecar la vista i va veure la figura de la Julie just a la punta del precipici, quieta. Estaven massa lluny, massa lluny per arribar-hi, massa lluny perquè els vegés i massa lluny perquè els sentís amb aquell vent. Tot i això, en Mike es va afegir a la Marta i es va posar a cridar, a cridar la Julie. Per un moment va semblar que es quedaria parada i no saltaria, però quan ja eren a només vint metres, van veure, com si fos a càmera lenta, que la Julie feia un pas endavant i es llançava al buit.

La Marta va fer un crit i en Mike va allargar els braços endavant com si la pogués agafar, com si hagués de servir de res. La bola de foc se li va escapar del control i es va allunyar en línia recta fins que es va apagar passats uns metres del precipici.

En Mike es va aturar i va estirar pel braç la Marta, que semblava que continuava corrent sense acabar de ser conscient que si feia uns passos més seguiria la Julie i aniria daltabaix. Van caure a terra sense esma d’aixecar-se i es van quedar allà, estirats, sense atrevir-se a baixar i encarar-se amb el que havia passat.



 

La Mei va trobar-se amb l’Àlex i en Heath a uns 100 metres del precipici.

—No es veu una merda! —va cridar, senyalant el precipici.

—Doncs més ens val acostar-nos-hi i fer tanta llum com sigui possible!

Van mirar cap amunt amb les varetes que, tot i estar enceses, feien una llum insuficient. Esperaven veure les estrelles, veure la Julie, veure qualsevol cosa. Qualsevol cosa menys el que van veure.

Una bola de foc va aparèixer des de dalt del precipici i els va encegar un moment. I llavors, just quan pensaven que devien estar somiant, van veure la Julie que queia del precipici.

La Mei va fer un crit per advertir els altres, però ja ho havien vist. I van fer el primer que els va passar pel cap.

Tots tres van llançar les varetes a terra. La Mei va aixecar els braços i, beneint el vent que corria i aprofitant-se'n, va enviar una ràfega cap on era la Julie. La ràfega va controlar la caiguda i la va fer baixar de velocitat prou com perquè, quan arribava a terra, en Heath i l'Àlex haguessin preparat un bassal de fang on caure.

Els esquitxos es van escampar per tot el voltant i la bola de foc es va apagar, deixant-los a les fosques un altre cop.

 

 

 

La Marta va aixecar el cap quan va sentir passos que s'acostaven cap a ells. Era la Hilary, que es va anar aturant a mida que arribava on eren. Probablement perquè estaven ells dos sols. Probablement perquè sabia què volia dir, això.

—Hem de baixar —va dir immediatament, i quan va veure que ells no es movien va afegir—. Ara mateix m'importa una merda si us en sentiu capaços, si l'heu vista caure amb els vostres ulls o el que sigui. M'és igual que no pugueu. Ho hem de fer.

Finalment, es van aixecar i es van dirigir al camí que arribava just a sota d'on eren en aquell moment. La Hilary tenia raó. No ho podien deixar passar. Li devien a la Julie

 

 

 

Van respirar agitadament durant uns segons en silenci i, llavors, van arrencar a córrer cap a la Julie resant perquè estigués bé. El cop havia sonat fort, però amb el que havien fet l'impacte s'havia reduït molt. Havia d'estar bé, oi? Oi?

La Julie es va començar a remoure quan van arribar on era ella. Els altre es van mirar alleujats i feliços mentre ella ella mirava al seu voltant començant a entendre què estava passant. Es va girar de cop i els va mirar, horroritzada.

—Però què heu fet?

—Que què hem fet? Salvar-te la vida, això hem fet! —va dir la Mei.

—Però... no! No, no, per què ho heu fet? Era la meva decisió! No teníeu cap mena de dret a decidir per mi! Cap!

L'Àlex va acostar la mà cap al seu braç, però ella se'n va separar amb un moviment brusc i es va allunyar d'ells sense poder-se creure el que estava passant. Tremolava, no sabien si perquè estava plena de fang i passava molt de vent o pel que acabava de passar. Potser per totes dues coses.

—Ni se t'acudeixi tocar-me. Deixeu-me fer el que he de fer.

—O sigui, que nosaltres no podem salvar-te la vida perquè és la teva decisió, però tu pots decidir deixar-nos sols sense ni avisar-nos? —va etzibar en Heath.

—No és el mateix! Les estava salvant a totes! A totes les altres noies de la profecia! No fer-ho era una sentència de mort per a una d'elles!

—Sento dir-t'ho, Julie, però que una doni la vida no vol dir que salvi les altres de morir-se.

La Julie es va girar en sentir la Hilary, que arribava corrent amb en Mike i la Marta darrere.

—No sé si ho saps, però Hogwarts s'està preparant per la batalla més important de la guerra. Una batalla que ho podria canviar tot. I hem decidit anar-hi. Totes. Et penses que el fet que la Júlia s'hagi cremat la cara evitarà que es mori? De veritat que ho penses?

—Estic evitant la mort segura d'alguna de vosaltres!

—Doncs preferiria que això passés a la batalla mentre realment dónes la vida quan algú altre està a punt de morir. Tu o qui sigui de nosaltres. Però no així. A més, diga'm que realment ets capaç de saltar un altre cop ara mateix.

—Si cal ho faré!

Però el to de veu i la posició del cos la van delatar. Per què l'havien haguda de salvar? Estaven condemnant algú altre perquè sabia, com ho sabien tots, que no trobaria forces per saltar altre cop. Estava esgotada. Emocionalment i físicament.

Va jugar l'última carta que se li acudia i es va girar a en Mike.

—Tu m'entens, oi? Sé perfectament que hauries pres la mateixa decisió, si la profecia hagués estat dels Desterrats i així poguessis salvar algú dels altres d'una mort segura. Hauries preferit sacrificar-te i no condemnar-nos.

—Et penses que no ho he estat pensant, això, des que en Liam ens va dir el que pensaves fer?

—En Liam...

—Sí, en Liam, que es preocupa molt més per tu del que penses. I he arribat a la conclusió que ho sento, Julie, però ets massa important com per això. Cal que et recordi qui és, el que ha d'acabar amb Voldemort? Cal que et faci veure que si arribem a Hogwarts i li diem al teu germà que t'has mort potser no trobarà forces per sortir-se'n?

—Vulguis o no, Julie, ets una peça clau en aquesta batalla —s'hi va afegir l'Àlex—. En Harry et necessita, l'has d'ajudar. Tots dos junts podeu fer coses increïbles. I realment necessitem alguna cosa increïble per guanyar la guerra.

—Ja no és la nostra seguretat ni la nostra vida, la que has de salvar —va apuntar la Hilary—. És la vida i la seguretat de tot el món màgic. De tots els nens que són a Hogwarts i no saben què els ve a sobre.

—Ens hem estat preparant per això —va dir la Marta—. Portem mesos aquí aprenent la màgia més poderosa del món per salvar-los a tots. Ho sento, Julie, però encara que no t'agradi ets necessària allà fora. Ets necessària més enllà d'Avalon.

La Julie va tancar els ulls i va apretar els punys. En aquell moment no volia ser algú important. En aquell moment només volia poder salvar les seves amigues, les seves germanes, i volia que allò signifiqués que cap d'elles moriria si moria ella. Que la seva mort aturés la guerra. Que pogués salvar els altres.

—Què, doncs? —va preguntar la Mei—. Véns a lluitar amb nosaltres?

 

 

 

L'Ayleth va obrir la porta d'una revolada.

—Heu pogut arribar? Heu...? Oh, Julie! —va exclamar quan la va veure i va córrer per abraçar-la.

Tots, i la que més la mateixa Ayleth, van obrir els ulls amb sorpresa.

—La Júlia, la Lydia i l'Airina us han fet les maletes —va dir, separant-se'n amb dignitat—. Hauríeu de marxar de seguida. Està tot a punt.

—Quin és el pla? —va preguntar en Heath—. Com anem a Hogwarts?

—Al Cap del Senglar hi ha una entrada que no està controlada pels cavallers de la mort. Us farem aparetre directament a dins, que tenen vigilats els carrers i si hi ha algú ho sabran. A partir d'allà, esteu sols. Ajudeu a la batalla. Salveu la gent. Guanyeu la guerra.

La porta es va obrir i l'Airina va treure el cap.

—Estem tots a punt. Podem passar?

—Passeu, passeu.

L'Airina va entrar, seguida de les bessones Malfoy, en Frank, la Yentl, en Parker, l'Oliver, la Laine, la Cindy, la Vanessa, en Bernie i l'Anna.

—Espera, espera —va dir la Julie—. Els menors també vénen?

—Venim, i un cop siguem allà farem com els alumnes de Hogwarts. Ells també són menors, recordeu? —va apuntar en Parker.

—Té, Julie, la bossa de granadura —va dir l'Airina allargant-li—. Hi he posat totes les coses dels Desterrats.

La Julie li va somriure.

—Per cert, tens... fang als cabells. Aquí.

La Julie el va netejar. S'havia rentat, però havia anat molt ràpid i podia ser que quedessin restes. I no volia que ningú li preguntés què li havia passat.

Encara que, per la manera com la mirava, l'Airina ja ho sabia. Però al capdavall, si hi havia una de les noies en qui confiava plenament i no li feia res que ho sabés era l'Airina. Sabia que no la jutjaria ni per bé ni per mal. Que entendria per què ho volia fer i per què havia decidit tornar després, i que si no ho entengués, ho acceptaria de totes maneres.

—Com va, amb la Júlia? Ja està més tranquil·la?

L'Airina va fer que no amb el cap.

—Les maletes que ha fet les ha volgut fer ella sola. Des que comparteix habitació amb la Yentl està millor, però continua ignorant-me i culpant la Lydia de totes les coses dolentes que hi ha a la seva vida. I en certa manera em sap greu, saps? Perquè en part és culpa meva, que no pugui estar més temps amb la Lydia. Ha tornat a ser com quan érem petites i vivíem juntes. Vam criar-nos juntes fins que teníem 11 anys, i aquí ho hem pogut reviure.

—Però tu no te'n culpis, dona. Les coses han anat com han anat. Tu estaves disposada a compartir la Lydia amb la Júlia, però ella no estava disposada a compartir-la amb tu. I crec que això és el punt més important, en aquest cas.

—M'agradaria que la Lydia i la Júlia poguessin estar tan unides com ho estaven abans que arribés jo.

—I ho estaran. Només necessiten temps.

La Kaylein va tancar la porta. Era l'única sacerdotessa que faltava. Ara que ja hi eren totes, podien començar l'aparetratge.

—Abans de res... —va fer l'Ayleth—. Volem que sapigueu que ha estat un plaer tenir-vos aquí i que ens fa molt de mal despedir-nos de tots i cadascun de vosaltres, sobretot sabent que és possible que a alguns no us vegem més. Esperem que el que us hem ensenyat us serveixi d'ajuda i que tingueu molta sort, a la batalla i... al que vingui després. I per acabar, sapigueu que a Avalon sempre hi tindreu una casa. Si ho necessiteu... sempre podreu tornar. I ara, ajunteu-vos tots. Vinga, va, va, així. A reveure, nois. Espero que a reveure.

La Julie va tancar els ulls i, de cop, van desaparèixer.

 

 

This is war.________________________________________________________ __________________

 

Hey heeeeeey! Penjo el capítol una miqueta abans de les 12 perquè després probablement marxaré i no ho podré penjar. Per tant, aquí el teniu!

Espero que no us hagi decebut que al final la Julie no es morís, però és que tinc pensada una altra cosa per aquesta part de la profecia que em mata en la mateixa proporció que m'encanta. Ja ho veureu, ho veureu ben aviat.

I ens n'anem a Hogwaaaaaarts! Qui teniu més ganes de re-veure? JO LA GREGORY! JO LA GREGORY! Em moro de ganes de tornar-la a escriure, es troba molt a faltar :) I en Liam, i en Ged, i... més gent ^^ Algunes sorpreses també! Aix, quines ganes!

Per anar preparant el terreny, us poso el video-trailer que va fer la Marta (aka Mei, aka lluna_de_plata) per aquesta ff. Amb algunes coses que fan pensar ^^ Us poso els personatges que hi surten en ordre!

https://onedrive.live.com/?cid=88F1A5C2D0C54DD3&id=88F1A5C2D0C54DD3%21 446&authkey=%21AmMnwaAkLgjDkuA&v=3

1- Mike

2- Marta

3- Heath

4- Julie

5- Stella

6- Mei

7- Liam

8- Àlex

9- Lydia

10- Júlia

11- Harry

 

SABIES QUE l'únic capítol en el qual no apareix cap Desterrat (almenys, segons com ho tinc planejat), és el 37? També és un dels meus capítols preferits de la ff :)

Acció!

 

Marta


Llegit 484 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris14/03/2015 a les 21:26:18
#25527Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ostres tu, ara que ho havia paït...

vale, em semblava molt maco això de morir pels altres igual que la Lily, però okay, és veritat que si ha de morir és millor que mori a Hogwarts fent alguna cosa de profit! XD I m'agrada que es pugui tretrobar amb el Fred. Suposo que ell és qui més ganes tinc de veure. En Fred. També el retrobament de la Julie amb el Harry, evidentment, que ha de ser maco! Vull veure quin paper fan els Desterrats, allà? Algun dells anirà a ajudar el Harry a destruir Horricreus? O aniran per altres coses? També haurà de sortir el nen de la profecia que té por a la foscor!

Ohhh i ton moltes ganes de veure la McGonagall i en Neville, que són dels meus personatges preferits! ^^

Buf, sí que queda fanfiction, si hi ha un capítol 37... ara ja em veia a venir dos o tres capítols més amb la batalla i hale, però pel que veig això se n'anirà caps 40, oi? Guai, guai, millor, més fanfic!

I, pregunta... ara que acabes tooooota la saga de la Julie Potter... què? Tens pensat alguna cosa nova? Perquè t'ho juro que quan acabi amb els magatotis em quedarà un buit existencia important i, a més, no sabré què cony fer a continuació! XD (És clar que jo sóc molt més lenta i em queden encara anys per rumiar què fer). Faràs algun altra fanfiction? Una altra saga, o una suelta completament diferent. Alguna relacionada indirectament amb aquesta...?

Petoneeeets!




AvatarLovegood*Weasley 25 comentaris14/03/2015 a les 23:28:37
#25528Encara no he escrit cap fanfiction

Cap a la batallaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Jo ja ho vaig dir que no es moriria.

I sinó com la mortificaries amb el Fred...

El capítol m'ha passat ràpid i no sé què més comentar així que adéu. Escriu aviat!

Lovegood*Weasley




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris15/03/2015 a les 18:38:46
#25530Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Agatha Black: hahahha sé que t'agradava, que la Julie donés la vida... però creu-me que la profecia està molt pensada i ha de quadrar tot, i si això hagués passat així seria un problema. Sí, el tema Fred serà molt potent. Tenint en compte tot el que passa a la batalla... aix, espero que us agradi tant com a mi! Respecte el paper dels Desterrats, la seva relació amb els horricreus serà molt momentània i concreta, però per la resta aniran a la seva bola. I ja avanço que no aniran tots junts, que es dividiran. Cadascú tindrà el seu moment! Síii, m'agrada molt que penseu en el noi! Sortirà, i tindrà el seu tros de la profecia.

Que si queda fanfiction? Que si queda fanfiction? N'hi ha per 52 capítols comptant els  de l'epíleg (perquè faré que a més del de la Rowling n'hi hagi un altre). O sigui que no et pensis que s'acabarà de seguida hahaha i pel que fa a després de Julie Potter... ha ocupat els últims 7 ANYS I MIG de la meva vida, i evidentment, el buit que em quedarà quan s'acabi serà molt però molt gran. Tinc prevista una fanfiction spin-off explicant coses random que han passat entre el final de la batalla i l'epíleg: parelles que s'han format, situacions de gent que ha estudiat junta (estil escola d'aurors), problemes familiars... també tinc pensats tota la generació següent i relacions entre ells, encara que és molt probable que això m'ho quedi per a mi. Però el cas és que tinc moltes ganes de començar a escriure coses meves, i no hi ha temps per tot. L'spin-off m'ho permetria :) Ja us buscaré perquè em doneu un cop de mà amb les meves històries, ja hahaha

 

Rosa: Huhu no ets la primera xDD Sí que ho vas dir, és veritat que no em puc desfer d'ella tan aviat... sobretot tenint en compte que la batalla serà molt llarga. És clar que la mortificaré, a ella i a vosaltres ^^ Fins d'aquí a dos diumenges!




Avatarhpkarina 373 comentaris18/03/2015 a les 15:57:06
#25536Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

HOLAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!! SÍÍÍ HE ARRIBAT TARD!! PERÒ HE ARRIBAT, VALE'?!?!?!?!??!?!

Ai, la guerra, la guerra, la guerra... No vull!!! T__T A veure a qui mataràs.... ai, no vull ni pensar-ho! Però tinc ganes de tornar a veure a la gent de Hogwarts, encara que siga en aquestes circumstàncies! Gregory, tothom vol a Gregory! hahaha i també m'agradaria veure la cara dels Malfoy quan vegen a les bessones!

No m'esperava que Julie fóra salvada d'esta forma, però ell, d'alguna cosa havien de valer els poders que els han ensenyat, no? :) 

Bé, tinc moltes ganes de llegir més capítols (encara que me n'oblide xD) que ara ve la guerra i.... volem saber què passa amb els desterrats!

Un besot enorme! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris19/03/2015 a les 17:19:49
#25538Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Has arribat, has arribat, això és el que compta! Hahaha És clar que vols, si t'encantarà, la guerra! Bé, gairebé sempre. En alguns moments? Just kidding, us penseu que serà pitjor del que serà, hi ha molta més felicitat de la que hi hauria posat si l'hagués creat ara! Ooooooh la Gregory serà la primera que veureu, i està una mica canviada, però l'essència hi és. Durant la batalla també la veurem, en una de les meves escenes preferides :) També el veurem, el Malfoy, també! Però no amb les bessones. Y hasta aqui puedo leer ^^ La veritat és que no era el seu destí, però era molt conscient que la Julie voldria donar la vida i necessitava una manera guai de salvar-la. I aquesta mola!

Tranquil·la que a la pròxima ja t'aviso hahaha Moltes coses els passaran, als Desterrats!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris19/03/2015 a les 17:22:05
#25539Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Has arribat, has arribat, això és el que compta! Hahaha És clar que vols, si t'encantarà, la guerra! Bé, gairebé sempre. En alguns moments? Just kidding, us penseu que serà pitjor del que serà, hi ha molta més felicitat de la que hi hauria posat si l'hagués creat ara! Ooooooh la Gregory serà la primera que veureu, i està una mica canviada, però l'essència hi és. Durant la batalla també la veurem, en una de les meves escenes preferides :) També el veurem, el Malfoy, també! Però no amb les bessones. Y hasta aqui puedo leer ^^ La veritat és que no era el seu destí, però era molt conscient que la Julie voldria donar la vida i necessitava una manera guai de salvar-la. I aquesta mola!

Tranquil·la que a la pròxima ja t'aviso hahaha Moltes coses els passaran, als Desterrats!