La Crida d'Avalon - Capítol 33: El Cap de Senglar
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 29/03/2015 a les 00:09:59
Última modificació 29/03/2015 a les 00:09:59
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 33: El Cap de Senglar

Capítol 33: El Cap de Senglar

 

Quan la Julie va obrir els ulls, es va trobar dins de les parets fosques i polsoses del Cap de Senglar. Va trigar uns moments a adonar-se que tornava a ser a Hogsmeade, que era al costat de Hogwarts. I uns segons més a adonar-se que allò volia dir que havien deixat Avalon molt lluny, i que si tot anava com estava previst, no hi tornaria mai més.

No va tenir temps de trobar a faltar la seguretat d'Avalon, on l'única que li podia fer mal era ella mateixa, perquè un home barbut va aparèixer de darrere de la barra i es va posar a cridar.

—És que ja no serveix de res, la porta?

La Julie el coneixia de vista. Era el cambrer del Cap de Senglar i no semblava que fos especialment comprensiu. Com era, que hi havia una entrada a Hogwarts al seu establiment? I el que era més important... ho sabia, ell?

Va decidir que no tenien temps com per tantejar-lo i que havia d'anar-hi de cara.

—Estem intentant colar-nos a Hogwarts —va dir—, i sabem que aquí hi ha una entrada. Li agrairíem molt que ens hi portés i, llavors, el deixaríem tranquil.

—Vaja, això sí que és un honor. La noia Potter en persona! —i de cop va canviar la cara—. Quina estupidesa és aquesta de venir aquí, eh? Com heu entrat a la meva taverna? Què és aquesta gernació? No sabeu que és un lloc perillós per als nens?

—Hi haurà una batalla a Hogwarts aquesta nit —va fer l'Àlex—. I pensem participar-hi.

—Esteu bojos? Marxeu d'aquí i deixeu que altra gent se n'ocupi! I, sobretot, traieu-la a ella d'aquí! —va dir, senyalant la Julie—. No hi hauria de ser. Sabeu què li faran, els cavallers de la mort, si la troben?

—No som estúpids, Aberforth. En som perfectament conscients.

—Mike! Es pot saber què fas, ficant-te en problemes d'aquests?

—El coneixes? —va preguntar en Heath a en Mike.

—Vaig viure molts anys a Hogsmeade —va fer arronsant-se d'espatlles—. El cas és que sabem què pot passar si la troben a ella o a qualsevol de nosaltres. I la nostra decisió és entrar a guanyar la batalla.

—Ah, però és la vostra decisió o ho ha decidit algú altre per vosaltres? No teniu cap obligació de fer res. Fugiu, marxeu a l'estranger. Recolliu les vostres famílies. Encara teniu una oportunitat de viure.

—I deixar tota aquesta gent enrere? —va preguntar la Mei—. No, de cap manera. Som aquí per lluitar. Per derrotar Voldemort. Aquí hi ha peces claus per guanyar la guerra.

—I no, no ho hem triat —va dir l'Airina—. Ho ha triat una profecia estúpida de la qual formem part vulguem o no. Però el cas és que aquesta profecia diu que depenent del costat que estiguem, decantarem la balança. I si marxéssim sense triar el nostre costat, estaríem donant-los l'avantatge que necessiten. Potser sí que tenim una tria petita. I aquesta és la nostra.

—Mira, feu el que vulgueu —va fer l'Aberforth, cansat—. Però es pot saber com heu acabat aquí?

—Tenim contacte bastant... poderosos que ens hi han fet aparetre a tots —va dir la Marta ràpidament. No sabia fins a quin punt podien confiar en ell com per explicar-li tot, era molt millor no donar-li gaires detalls—. És veritat que es pot entrar a Hogwarts des d'aquí? Ens hi pots ajudar?

—És veritat, és veritat. Seguiu-me cap amunt. Pugeu abans no us vegin.

Es va aixecar i es va dirigir a unes escales de fusta que hi havia darrere del taulell de la taverna. Les escales portaven a una sala petita que només tenia una estora, unes quantes cadires, una porta, una finestra que donava al carrer i una llar de foc, sobre la qual hi havia un gran retrat a l'oli d'una noia rossa que mirava la sala amb expressió dolça i distreta. Alguns es van asseure en cadires desballestades o a terra, i el cambrer va anar a donar alguna instrucció al quadre. Mentre hi parlava, la Julie va pensar que hi havia alguna cosa que li resultava familiar en aquella nena, igual que en el tal Aberforth. La manera com es movien, potser? No, no era allò, la noia no es movia gaire. Aquells ulls blaus penetrants? Juraria que els havia vist en algun lloc abans...

Es va girar per anar a tancar les cortines, però estaven encallades amb alguna cosa i va decidir deixar-les oberte. Llavors, es va anar a asseure a terra amb la Cindy, que vigilava la Vanessa.

—Ei, Cindy, com va?

—He tingut dies millors —va fer mentre s'enretirava perquè tingués lloc per estar còmoda—. Com tots, suposo. Vanessa, si no m'expliques què vols no et puc ajudar —va dir-li a la noia, que no parava d'estirar-li la màniga mentre mirava al buit—. Sí, buscarem la Verònica, no et preocupis.

La Julie va estar molt agraïda de tenir la Cindy allà. Què passaria, si no hi fos? La Hufflepuff d'ulleres i cabells negres era la més gran i responsable de les vuit noies de la profecia, fins i tot més responsable que l'Airina. Sempre estava callada, a punt per escoltar, i tot i que a vegades passava desapercebuda, sempre hi era quan se la necessitava. Com en aquell moment. Seria capaç, la Julie, de fer-se càrrec de la Vanessa, en l'estat en què estava? No, probablement no. Es posaria nerviosa, no sabria què dir-li. La Cindy, en canvi, tenia tota la paciència del món.

—Pst —va dir la Hilary posant-se a la gatzoneta davant de la Julie—. Has vist com de nerviosa està l'Airina? M'hi jugo deu sickles que no és per la batalla.

—La Hilary té tota la raó del món —va dir la Lydia asseient-se amb elles—. Està com un flam per veure en Charlie. Feia temps que no la veia tan emocionada per res.

La Julie va somriure. No només per l'Airina i com de contenta estava perquè pogués trobar una espurna de felicitat en els moments més foscos, sinó per la Lydia. La Slytherin podia ser orgullosa i, de vegades, egoista, però es preocupava de veritat per les persones que estimava. Si quedaves fora d'aquest cercle tan reduït ja podies buscar alguna manera d'arreglar-te tu sol, però si aconseguies entrar dins de la seva cuirassa? Llavors ella aniria fins a la fi del món per ajudar-te. I es necessitava algú molt especial per entrar-hi. Algú com l'Airina.

—Creieu que hi haurà en Matt? —va preguntar la Júlia.

—Hi hauria de ser —va respondre la Cindy—. Almenys, a nosaltres ens aniria bé. Per poder seguir com va avançant la profecia i saber què ve després.

—Siguem sincers, no podrem seguir-ho —va dir l'Airina, sortint de la seva bombolla i acostant-se a les altres—. Dubto que anem totes juntes. Quan comenci la batalla, la profecia se'ns escaparà del poc control que hi tenim. Per tant, haurem d'anar fent el que vegem millor en cada situació i en algun moment ens caurà la sort a sobre. I l'haurem d'acceptar.

La Julie va fer una mica de ganyota. Continuava amb la intenció de fer que aquella profecia passés a la seva manera. Però això li va marxar del cap quan va veure com la Júlia mirava l'Airina amb menyspreu des de la distància, asseguda al costat de la Yentl, que per alguna raó intentava levitar fins el llum del sostre. I no només hi mirava l'Airina, amb menyspreu; també hi mirava la Lydia. Què passaria, si la Lydia donava la vida a mitja batalla? Que no se n'adonava, la Júlia, que aquelles podien ser les últimes hores que passava amb la seva germana?

Per un moment, va pensar en en Harry. De veritat que esperava que ell també vingués a la batalla, poder veure'l abans d'entrar a lluitar, amb les conseqüències que això podia suposar. De veritat que necessitava abraçar el seu germà abans d'enfrontar-se amb el seu destí.

Els altres Desterrats eren a l'altra punta de la sala, mirant-les amb preocupació. Sabien que les noies de la profecia tenien com un club, una fraternitat, aquella connexió que les unia i de la qual no podies formar part perquè eres completament incapaç d'entendre per què estaven passant. I ho sabies, i ho acceptaves. Elles compartien un destí que només era seu.

Els altres pul·lulaven per allà: en Frank, en Parker i la Yentl estaven amb la Júlia; la Laine i l'Oliver asseguts en un racó sense deixar-se veure gaire; en Bernie i l'Anna a prop dels Desterrats.

—Agafeu les coses, que us vénen a buscar —va dir l'Aberforth senyalant el quadre.

I tenia raó. Es van adonar que la nena del quadre havia desaparegut, devia fer una estona que no era allà. Llavors, van aparèixer dos puntets al final del quadre; un era la noia, però l'altre no el podien reconèixer de tan llunt. A mida que es va anar apropant, però, es van adonar que era una noia, i tot i que anava sense el seu maquillatge i la seva pulcritud habituals, no van trigar gaire a adonar-se de qui era.

I quan el quadre es va enretirar i la Stella Gregory va aparèixer al forat de la paret i va saltar del llindar de la llar de foc, el primer que va dir va ser:

—Bé, doncs sembla que la púrria ha tornat a Hogwarts.

Però el somriure la delatava.

En Heath va ser el primer a reaccionar i va córrer cap a ella, la va abraçar per la cintura i li va fer donar un parell de voltes mentre reien. Els altres van somriure quan ho van veure. De vegades s'oblidaven que en Heath havia estat molt sol, a Slytherin, i que la Stella havia estat el seu suport i la seva millor amiga, i la devia haver trobat molt a faltar. Llavors l'alegria es va generalitzar i els altres també van córrer cap a la Stella, començant per la Lydia, que havia estat la seva protegida a Slytherin abans de marxar a Avalon, i continuant per tota la resta.

—Però es pot saber què hi feu, aquí? —va preguntar amb les mans al cap mentre l'Aberforth no parava de queixar-se pel soroll que feien—. Us feia a Avalon!

—La Dama del Llac ha vist que aquesta nit seria entretinguda —va explicar la Julie traient-li importància—. I hem pensat que podríem passar a treure el cap.

—Aquesta nit? Fins on jo sé, no hi ha res especial.

—Això és el que ha vist l'Ayleth —va dir l'Àlex, encongint-se d'espatlles—. Suposo que ho descobrirem mentre vagi passant el temps.

—Bé, és igual. El cas és que tothom que vingui a patejar culs de cavallers de la mort serà benvingut a Hogwarts —va respondre la Slytherin.

La Julie es va alegrar de veure la brillantor dels seus ulls verds, aquella astúcia tan seva que conservava tot i que físicament estigués molt canviada. Tot i que tingués algunes cicatrius a la cara i als braços. Tot i que els rínxols que acostumava a tenir perfectament corbats fossin flàccids i estiguessin entaforats en una cua de cavall, i la roba la portés tan bruta i plena de pols que amb prou feines hi destacaven les línies verdes i platejades de la seva residència.

—Shhhht! —va fer l'Aberforth més fort que les vegades anteriors. I just en el moment que van fer silenci, un crit molt fort va tallar el silenci de la nit al carrer i, per la finestra, van veure com un munt de figures encaputxades sortien de Les Tres Escombres—. Algun imbècil s'ha saltat el toc de queda i ha fet engegar l'alarma. Va, marxeu, marxeu abans no vinguin a investigar la taverna i us hi trobin. Jo aniré a veure què hi puc fer.

—Moltes gràcies, Aberforth —va dir en Mike abans d'entrar al passadís fosc que hi havia darrere del quadre—. Has estat de gran ajuda. Tingues cura, aquesta nit.

—Vosaltres també. Au, au, cap dins.

La Julie va ser l'última d'entrar al pas cap a Hogwarts. Abans que desaparegués en la foscor, es va girar per mirar l'Aberforth i aquells ulls blaus que estava segura d'haver vist en algun lloc. Ell li va tornar la mirada, conscient que li era familiar però sense dir-li de què. I llavors, va tancar el quadre.

Quan davant seu hi va tornar a tenir l'Ariana, que el mirava amb preocupació, va agafar la vareta i va mirar per la finestra. Just llavors, va veure un cèrvol platejat que galopava pels carrers. Va mirar enrere, cap a la seva germana, que va fer que sí amb el cap, i va baixar corrents per les escales.

 

 

The kindest hearts have felt the most pain._____________________________________________________

 

I ja arribem a Hogwaaaarts! Què us ha semblat l'Aberforth? Us juro que m'ha costat horrors fer el de la Rowling i no el de la Gee, com vaig dir pel fòrum... em venien ganes de fer-li dir tonteries i unir-lo a la Yentl (seriosament, imagineu-vos-els tots dos intentant levitar al sostre xDD).

A partir d'aquí ve el més difícil, que serà fer-ho quadrar tot amb la batalla de la Rowling... crec que ja per aquest he estat més temps quadrant que escrivint el capítol pròpiament dit. I tinc timelines i de tot... però sereu benevolents, si em salto alguna cosa, oi? Us juro que ja hi he passat hores, no és que no m'hi hagi esforçat...

I anem al que ens interessa que és que ARA PENJARÉ MÉS SOVINT! La intenció inicial era dos capítols per setmana, però no vaig tan avançada com hauria volgut a aquestes alçades i també crec que si penjo massa sovint la gent tindrà problemes per llegir i comentar al dia. Per tant, com que és setmana santa, sí que penjaré un capítol dijous i un diumenge, sobretot perquè els dos o tres que vénen ara no són gaire moguts, i llavors (que en vénen uns quants de seguits que tenen MOLTA tela) faré un per setmana, penjant cada diumenge. Què us sembla? Així també dono temps a les persones que s'han de posar al dia, que n'hi ha com 5 o 6 xDD

SABIES QUE a la batalla hi haurà tots els de la profecia? Veurem en Matt, i veurem la Verònica. I seran dels primers de l'altre bàndol a entrar a Hogwarts!

Qui més creieu que vindrà a la batalla? I no els clàssics que segur que hi són... crec que tindreu alguna sorpreseta i vull veure si les podeu preveure! Un chiquipunto per qui n'encerti algun d'aquests!

Fins dijous!

 

Marta


Llegit 481 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarLovegood*Weasley 25 comentaris29/03/2015 a les 11:23:49
#25552Encara no he escrit cap fanfiction

CAP A HOGWAAAAARTS!!!! CAP A HOGWAAAAARTS!!!

I siiiiiii penja mé sovint!

 Sabrà la Julie qui és l'Aberforth? La Yentl la lliarà molt em sembla. I el retrobament amb el Harry... Que bonic... Ens ho passarem molt bé amb la Gregory!

A veure allò que vindran tots el de la profecia i més!

Fins dijous!

Lovegood*Weasley




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/03/2015 a les 10:31:28
#25553Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

HOLAAAAAAAA

Se m'ha fet supercuuuuurt!

Aiii, quines ganes d'arribar. Ja esperava retrobaments jo! (bé, la Gregory ha molat, però pensava que arribaríem a veure mñes gent... de què, DE QUÈ, no veiem el Harry, el Ron i l'Herms!

Veig que la Julie segueix emperradeta en ser la que doni la vida. Bé, està bé, a veure si ho salvant algú, per això. Molaria que hagués de salvar el harry. Huh. També m'agradaria molt que sortís el Louis (eh que es deia així, el de la Marta?) i a veure si el Mike li deixa clares quatre coses! ^^

I bé, en aquest capi no hi ha hagut gaire cosa per comentar... bàsicament ganes de llegir el següent! Fins aviaaaat!

G

PS: l'AAberforth l'has fet molt bé. Es nota que encara no està tan, tan vell XD




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris30/03/2015 a les 14:38:40
#25554Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Rosa: sí, cap a Hogwarts! Com et vaig dir, la relació Julie-Aberforth queda així, perquè encara que la història del Harry ha girat molt al voltant del Dumbledore i és lògic que el reconegui, la Julie ha quedat fora d'aquest tema per ser a Avalon. No sap res del tema de la biografia de la Rita Skeeter ni res per l'estil. Nà, la Yentl no es veurà gaire més. La Gregory sí, en canvi, la seva trama de la batalla és la meva preferida! (almenys, la meva trama de fora de la profecia preferida). Y hasta aquí puedo leer!

Agatha Black: és una mica més curt que els altres, crec recordar que només tenia 2150 paraules... el següent serà llarguíssim, no et preocupis xDD Veurem mooolta més gent, ells tres surten al pròxim. Ells, tots els de la Sala de la Necessitat i alguns que ja començaran a arribar per la batalla. La resta arriben al següent! La Julie continuarà fixada en això i farà el que sigui per aconseguir ser ella, sí. I CHIQUIPUNTO! Veurem el Louis, el veurem! Però no en la situació que et penses ^^ Diumenge que ve ho sabreu :) Nà, ni en aquest ni en els 2 que vénen: són converses que fa temps que toquen, retrobades, anàlisi de la situació, estratègies... l'acció de veritat comença després i llavors ve toooot de cop (37-38... tremoleu xDD). I a partir d'aquests ja hi haurà coses a comentar a cada capítol, em sembla! Per fer l'Aberforth he necessitat llegir el capítol de la Rowling com 4 o 5 vegades hahaha però m'alegro que hagi quedat bé! Fins dijous!