Els misteris de la Laura - Capítol 8
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 13/04/2015 a les 15:55:21
Última modificació 13/04/2015 a les 15:55:21
Tots els capítols de Els misteris de la Laura
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 8

Poc a poc, el final de curs s’acostava. Jo cada cop recordava més i més coses, ja sabia quin paper havia tingut la Vera Claythorne en tot allò. L’odiava tant! Em moria de ganes de saltar-li al coll i estrangular-la, però allò no m’hauria fet cap bé. A més, notava com si, de tant en tant i sense cap explicació, em submergissin en gel. Era el que la meva enemiga havia dit a principi de curs, que m’havia de despertar. Aviat seria una habitant d’Arshen de debò.

 

Arshen. La meva terra natal. Allà tot és cobert de gel, excepte les zones on viuen els humans, que no ho podrien suportar. Jo sóc una Arshiss, la raça pròpia d’allà. Ocells gegants, la gran majoria totalment blancs. Cada cinc-cents anys apareix un usurpador del tron. I, també cada cinc-cents anys, l’Arshiss amb plomes negres el destrona.

Recordava la meva millor amiga d’allà, l’Agatha. Com la trobava a faltar! Esperava que la Vera Claythorne no li hagués fet res. Si l’havia ferit, o tancat, o mort, respondria per allò.

L’Agatha també era una Arshiss. Va despertar extraordinàriament aviat. El més normal és fer la primera transformació entre els dotze i els tretze anys. Ella la va fer als nou o deu. No sabia si això volia dir alguna cosa especial, però en aquella època no em preocupava. Quan la vaig veure transformada vaig desitjar despertar el més aviat possible per poder-ho fer jo també. Trobo que els Arshiss transformats són preciosos.

L’Al va venir a trobar-me. Vaig clavar la mirada en els seus ulls verd maragda, però sense voluntat de fer-lo fora. Vam somriure alhora i llavors em va dir:

-En què penses?

-M’he recordat de l’Agatha.

-Qui és?

-La meva millor amiga. Sé que sóc molt solitària, fins i tot sent una Arshiss, però ella era especial per a mi. Sempre em feia somriure, i juntes ens ho passàvem molt bé. Fèiem trapelleries juntes, però l’Arya, la meva germana, sempre ho anava a dir als pares i ens les carregàvem.

-I de qui era la idea? Seva o teva?

-Ah, les dues teníem idees. Un dia fèiem la seva trapelleria i al següent la meva.

-Ja t’han passat els ofecs, no?

-Sí. Ara noto com si em submergissin en gel. Suposo que és perquè estic a punt de fer la primera transformació.

-Que bé, no?

-Sí. M’agradaria parlar-te d’un lloc, Albus.

-Quin?

-Arshen, la meva terra natal.

Li vaig explicar moltes coses, però del que vaig estar més temps parlant va ser del Palau de Gel. És la residència de la família reial, un lloc preciós i fet totalment de gel. Quan vaig acabar, va dir:

-És preciós, no?

-Sí. Allà vivia jo amb la meva família.

-Ets…

-Això mateix. No ho diguis a ningú, sisplau, Al. No vull que em tractin com si fos qui sap què.

-D'acord.

Part 2

-Estàs bé, Laura?

-Sí, sí. No us preocupeu. Només m'he espantat, tranquil, James.

Respiro, alleujat. Aleshores mira els seus pares i pregunta:

-On és l'Arya?

-No recordes que la vam deixar amb la família de l'Agatha?

-Ah, sí. Espero que estiguin tots bé.

Just en aquell moment apareix del no-res un sobre del color del gel amb el nom de la Laura escrit. Vaig a agafar-lo per donar-l'hi, però el seu pare m'atura la mà.

-Quiet, noi. Si el toca algú que no sigui la persona que l'ha de rebre, l'altre queda congelat fins que s'obre el sobre.

La Laura el va agafar i el va obrir. Ens va llegir la carta en veu alta.

Com esteu?

Sóc jo, l'Agatha. Espero que estigueu tots bé. A casa tothom està molt nerviós. Vaig fer ahir la primera transformació i estem organitzant una festa. Vosaltres també podeu venir, fins i tot amb els convidats. Els pares m'han dit que cap problema. L'Arya es va espantar i des de llavors que no surt de l'armari que té a la seva habitació, li hem de passar el menjar per allà. A veure si tu, Laura, la pots tranquil·litzar i li dius que no passa res, que és una cosa normal.

Vaig veure la Vera Claythorne entrar al Palau de Gel, em sembla una cosa bastant sospitosa. Espero que no sigui res... dolent, però tinc un mal pressentiment.

Mil petons,

Agatha

PD.: La festa serà demà passat al migdia, a casa meva.

La Laura somriu i em mira.. Jo entenc que vol que vagi amb ella i els seus pares a la festa.

-Pare, hi puc anar?

-Recorda que marxem demà. Ho sento, James.

-Per què no? Puc venir demà passat no, l'altre, amb un portarreu, no?

-No. Són gent que no coneixem. Sí, em refio dels Hyde, però de passar uns dies a casa seva a deixar que vagis sol amb ells a una festa en què no coneixeràs ningú hi ha molta distància. Ho sento, però no.

Part 3

Sé que la Laura està recordant moltes coses i que això pot no ser agradable. Sobretot si els records que es recuperen no són agradables. En parlo amb l'Scorp (ara ja m'he acostumat a dir-li així) i pensem el mateix. És estrany, el que li passa a ella.

M'hi acosto. Clava els ulls en els meus, però crec que no em vol fer fora. Això és agradable, la seva mirada és com un refugi fresc on em puc protegir de la calor. Somriem alhora.

-En què penses?

-M’he recordat de l’Agatha.

-Qui és?

-La meva millor amiga. Sé que sóc molt solitària, fins i tot sent una Arshiss, però ella era especial per a mi. Sempre em feia somriure, i juntes ens ho passàvem molt bé. Fèiem trapelleries juntes, però l’Arya, la meva germana, sempre ho anava a dir als pares i ens les carregàvem.

-I de qui era la idea? Seva o teva?

-Ah, les dues teníem idees. Un dia fèiem la seva trapelleria i al següent la meva.

-Ja t’han passat els ofecs, no?

-Sí. Ara noto com si em submergissin en gel. Suposo que és perquè estic a punt de fer la primera transformació.

-Que bé, no?

-Sí. M’agradaria parlar-te d’un lloc, Albus.

-Quin?

-Arshen, la meva terra natal.

M'explica moltes coses del lloc on va néixer. És una terra gelada a la qual s'accedeix per uns portals que hi ha als pols i en llocs molt, molt antics de la Terra, però els primers són els més segurs. Em parla del Palau de Gel, on vivia amb la seva família. També m'explica que cada cinc-cents anys, aproximadament, sorgeix un usurpador i que un Arshiss que té plomes negres el destrona. Però el que se'm queda més al cap és el Palau de Gel.

-És preciós, no?

-Sí. Allà vivia jo amb la meva família.

No m'ho puc creure! És la princesa d'Arshen! Ostres! A veure, és una Arshiss. Molt bé. Jo ja sabia que m'hava enamorat d'algú que no és un humà corrent, però d'això a descobrir que és una princesa... Hi ha un bon tros.

-Ets...

-Això mateix. No ho diguis a ningú, sisplau, Al. No vull que em tractin com si fos qui sap què.

-D'acord.


Llegit 651 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris13/04/2015 a les 15:57:44
#25588Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ja torno a ser aquí!

Volia penjar ahir, però vaig tenir petits problemes que no em van deixar... Bé, la veritat és que, d'aquest capítol, jo no en diré gaire cosa. Agatha, et va bé ser l'amiga de tota la vida de la Laura? Si no, m'ho dius al comentari o m'envies un MP i ja hi faré alguna cosa.

Potter_granger




Avatarhermione potter 236 comentaris13/04/2015 a les 17:44:22
#25589Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Yuuuupiiiii!!!!

Se m'ha fet curt xD Però ha molat molt, genial!

Això de que ara ho recordi tot mola, però, potser és una pregunta tonta, però com es comporta ara amb la Vera? Li té tírria o fa veure que no recorda res?

La part que m'ha costat més entendre ha sigut la del James, però al final m'he situat xD

M'ha fet riure la part que l'Albus ha dit: "Jo ja sabia que m'hava enamorat d'algú que no és un humà corrent, però d'això a descobrir que és una princesa... Hi ha un bon tros." Aquest pensament m'ha fet molta gràcia.

Doncs crec que ja he comentat tot el que havia de comentar :)

Em quedo amb ganes de més ^^

Ens llegim!!!

P.D.: m'ha agradat molt l'aparició de l'Agatha ;)

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris14/04/2015 a les 09:55:06
#25594Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Que guaaaaaaaaaai!

Sí, sí, m'encanta l'Agatha que ja té poder is pot transformar des de ben petita! M'encanta, moltes gràcies pel personatge! Espero que la Vera Claythorne aquesta no li hagi fet res, tampoc, sembla ben divertida! ^^

Així que aquestes sensacions que té la Laura és perquè és a punt de transformar-se... Guai, espero que no li passi enmig de classe, seria ben còmic, t'imagines? XD Però vaja, potser ho pot controlar una mica, quan es transforma i quan no? O la primera vegada passa sense voler? Perquè com que dius que té aquestes sensacions i que ja s'acosta el moment potser no depèn del tot d'ella.

Hi ha una cosa que no m'ha quedat gaire clara, a veure si ho he entès bé. Hi ha una família reial (la família Hyde, oi?) que són els que governen Arshen. Llavors cada 500 anys apareix algú que vol fer un cop d'estat (aquesta deu ser la Vera Claythrone), i llavors hi ha un Arshiss negre que fa fora aquest algú i fa que la família reial es quedi governant. Sí? Llavors l'Arshiss negre és bo i està a favor dels reis, oi? Perquè és qui fa fora els usurpadors. Molaria que ho fos algú dels coneguts, el negre, llavors. La Laura, o la seva germana, o l'Agatha! ^^

M'ha agradat molt la primera part del capítol, on surten els records de la Laura, és molt emotiu (espero que surtin més escenes d'aquestes; potser podries posar algun flashbak en plan somni de la vida de la laura amb la seva família de petita i tal!), i com a l'hermione m'ha fet gràcia la manera en què ho veu l'ALbus (oh oh. Princesa.) Però bueno, ni que es quedés curt, vull dir que és el fill del Harry freaking Potter, res a envejar a ser fill d'un rei! XD

I em segueix intrigant molt tota la part del James. Sembla que han connectat molt, ells dos... a tot això, on és l'Albus, mentre la Laura i el James es fan amics de petits? A mi també m'agradaria anar a aquesta festa! Pobre James, que no el deixen! XD rebel·lióooo!

Fins aviat!




AvatarPotter_granger 349 comentaris17/04/2015 a les 10:19:13
#25598Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

hermione potter: la Laura, davant la Vera, fa veure que no recorda res perquè sap que podria intentar alguna cosa contra ella i molt probablement sortir-se'n. M'alegro que t'hagi agradat.

Agatha Black: la primera transformació no es pot controlar, bé li podria passar a classe, però  les altres ja sí. Això mateix, més o menys cada cinc-cents anys apareix algú que pren el poder per la força i un Arshiss que té plomes negres (no és negre del tot) destrona aquesta persona. Normalment és algú de la família reial, però no té per què ser-ho. I potser sí que posi algun flaixbac on apareguin la Laura, l'Agatha i l'Arya de petites. Que bé que el personatge t'hagi agradat!