Cròniques de Hogwarts - 12: Paranoica? Qui, jo? (Noa)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 17/04/2015 a les 18:20:25
Última modificació 17/04/2015 a les 18:20:25
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


12: Paranoica? Qui, jo? (Noa)

 

Em miro la torrada amb mantega que tinc davant al plat. No, per molt que la decori amb bacon per a formar una cara somrient no m’anima. Ja ho he provat amb les tres últimes torrades, hauria de desistir. Però ei, una s’assemblava bastant al Mr. Spock; tinc talent per a artista en el fons, però molt en el fons. Miro al meu voltant i i em sorprenc de veure bastanta gent, no acostuma a passar un diumenge al matí... bé, què sé jo, si els diumenges al matí me’ls passo dormint. Però avui estava inquieta.

Ahir vam fer la selecció de nous jugadors per a l’equip de Quidditch de Ravenclaw i estic molt contenta. Endevineu qui ha omplert la vacant per a ser el meu company en la posició de batedor: la Maire! A la Megan, la capitana, se li queia la baba al veure-la volar. I això que no podia practicar gaire sovint a Beauxbatons: es veu que allà es veu massa masculí, l’esport. De petita jo anava a una escola per a fills de gent adinerada (per la meva mare, que dirigeix la revista tant famosa i bla, bla) i hi he tractat, amb repipis, però allà també hi havia bona gent. Devia ser un horror per la Maire estar a la seva antiga escola envoltada de fleumes, però en fi, ara ja està aquí, i a qui li toqui un pèl el... Bé, aquí, aquí, no està, concretament és a dalt dormint... Em fa por creuar-hi gaires paraules, des que ens van castigar per anar a la festa. Festa a la qual jo la vaig convèncer d’anar. Un premi per a mi, dius? Ah, gràcies. Un segon premi, i aquest per què? Ah, sí: avui és l’aniversari de l’Ethel i encara no sé què regalar-li.

Just quan hi estic pensant entra per la porta del Gran Saló, ni que m’hagués sentit. Se’n va directe a on s’acostuma a sentar, que queda a prop de les seves amigues d’Slytherin: la Circe Black i la Natalie Bellamy. Segur que li han preparat un gran regal. Potser és que s’entenen més, al viure en mansions, i en el fons no és culpa meva no saber què regalar-li... Però és estrany, perquè estan molt engrescades en una conversa i sembla que no li fan gaire cas. L’Ethel al principi reacciona una mica sorpresa, però els diu bon dia i s’asseu com si res. Ostres, se n’han oblidat? Amb una mica de sort comparat amb això tot el que jo pugui fer pel seu aniversari la complaurà.

Decideixo que les cares potser em queden millor si les faig a la tasseta de cafè, cosa que no acaba resultant ser certa, però m’entretinc una mica fins que sento que l’Ethel s’ennuega al meu costat. Només ha estat un moment, ja es troba bé, però crec que és la cara més expressiva que he aconseguit veure-li mai, tot i que hagi estat tant fugaç. Home, la que acaba de fer ara li podria fer la competència, perquè ha obert molt els ulls, mirant-se el Profètic que li acaba d’arribar com cada matí. No, ja està, ja torna a estar normal. Es gira cap a les seves amigues i les veu rient i felicitant-la, i aprofito l’efusivitat del moment per estirar una mica el coll i intentar mirar el diari. Ostres, si hi surt l’Ethel! A la portada? Quina passada!

 

*   *   *

 

Es veu que era de mentida: s’han currat modificar la portada d’un diari de fa uns dies i la felicitaven per escrit. Ja m’estranyava, que sortís l’Ethel, a la portada! Que d’aquí uns anys no et dic que no... però mira, ja la van acostumant al camí. Ha estat una bona sorpresa. Em posen el llistó alt.

Em passo la resta del dia parlant amb diversos alumnes de classe: el Billy (que s’havia perdut i l’he acompanyat), l’Edwin (que de tant en tant m’agrada obligar-lo a passar temps amb la resta dels mortals), la Hillary (que mira que és difícil tenir una conversa amb sentit amb ella, així que deixo que em doni tips per a que el tint roig fosc del meu cabell em duri més), el Drake (que és amic de la mateixa residència i durant una època m’agradava però se’m va passar)... La veritat és que des de l’inici de curs que he estat tant pendent de la Maire i contenta de tenir una amiga noia a la mateixa residència que he deixat una mica de banda el anar parlant amb cadascú de classe de tant en tant... Molts ho troben estrany, jo ho sé: anar vagant i robar un moment del dia de les persones que veig soles en algun lloc no és algo que faci molta gent, però tinc poca vergonya. De fet, hauria de fer teatre. Vaja, avui estic artística, entre això i l’esmorzar. Si jo sé que sóc a Ravenclaw i hauria d’acabar sent sanadora a Sant Mungo o advocada del Wizengamot... però a mi només se’m dóna bé memoritzar allò que atreu el meu interès, per aquest motiu sé un munt de curiositats del món animal, misteris científics, costums socials i avanços tecnològics del món muggle, però en quant a les classes... diguem que vaig una mica sobrevivint pels pèls.

 

*   *   *

 

Surto de la biblioteca, satisfeta amb la redacció d'Història de la Màgia acabada, però em començo a preocupar una mica més: encara no sé què regalar-li a l’Ethel, i el dia va passant... Què puc fer? I per fi se m’il•lumina la bombeta: li preguntaré al seu germà!

Busco l’Eric durant una estona, i finalment el trobo a la torre d’astronomia, llegint un llibre; a vegades li agrada passar temps allà, hi ha una especial harmonia en la solitud. M’assec al seu costat, tenim vistes als jardins i es veu el bosc de fons, però intento no distreure’m amb el paisatge i vaig al gra. Se li dóna bé ser el meu bot salvavides ja que de seguida em dóna un bon consell: estaria bé algo relacionat amb els estudis. L’Ethel li dóna molta importància actualment i està molt centrada, però això sí, ha de servir i ser autèntic, no com els permisos falsificats per treure llibres de la secció prohibida que li vaig regalar fa dos anys... O el pastís que li vaig portar a la biblioteca a segon per a que estés en l’entorn de llibres que li agrada... O la macrofesta de l’any passat, que va servir de poc perquè no hi va passar més estona que el que va tardar en fer mitja volta. La veritat és que després d’aquella experiència em va costar fer-la partícipe de la festa de benvinguda a l'habitació per a la Maire de fa uns dies. I a primer curs, perquè no em va avisar que era el seu aniversari, que sinó a saber quina burrada se m’ocurreix.

Em poso a pensar, mentre ell segueix llegint. Què podria ser? Una primera edició d’un llibre? I d’on la trec, a aquestes hores? Una ploma bonica? M’agradaria aconseguir que li agradés el regal, és difícil, coi, que ho porto intentant quatre anys. Li dono voltes fins que al cap d’aproximadament una hora se m’acut una bona idea. Encara tinc temps, però, de manera que decideixo passar una estoneta distraient l’Eric del seu món, perquè fa temps que no parlem i ho trobo a faltar. Li comento que abans m’he creuat amb el director i que em fa mala espina la manera que té de mirar-te com si sabés moltes més coses de les que diu... i amb aquest nom, és normal que em resulti sospitós. Però l'Eric, que és el més assenyat dels dos, em fa veure que el nom un no el pot triar, i no per això me l’hauria de mirar recelosa. M’agraden les nostres converses perquè no em diu que sí com un autòmat, com quan parlo amb la Circe i se’m vol treure de sobre, sinó que defensa el seu punt de vista.

—Però aleshores —li dic—, els pares del director no devien ser de fiar per a posar-li "Mordred", quan ja tenia Pendragon de cognom...

—...O potser ho van fer expressament i resulta que tenien molt sentit de l’humor. Jutges massa ràpidament –Sí? Doncs tot just he començat, perquè porto uns dies donant voltes a aquest tema dels professors... —. Igualment, tot i que fos com dius i els pares fossin d’un bàndol qüestionable, on neixes no et condiciona. Saps que el director va ser Hufflepuff en la seva joventut? I ja has vist el camí sense precedents que ha triat l'Agatha Black. I mira’m a mi: tota la família a Ravenclaw i sóc la primera ovella negra.

—Jo més aviat diria... que ets com la bandera de les Bahames. Ostres, ara que ho penso, sí, ets exactament com la bandera de les Bahames! —dic emocionada.

—Vaja, mai m’ho havien dit. I això és bo o dolent? —ja s’agafa amb naturalesa les meves anades d’olla perquè em coneix, però no per ser anades d’olla deixen de ser brillants, així que procedeixo a explicar-li la meva gran nova concepció de la seva vida: les Bahames.

—Em refereixo a que has dit que ets l’ovella negra, oi? Però estàs a Hufflepuff, representada pel color groc. Aquesta bandera té un triangle negre a l’esquerra, que apunta com una fletxa cap al groc, i aquesta banda groga està envoltada per dues de blaves, tant per baix com per dalt. Això és tota la bandera. L’ovella negra et senyala a tu. El blau que t’envolta, òbviament, és la teva família. Total, que la teva història familiar sobre les residències es resumeix en una bandera —li somric, i em sembla que li agrada la meva teoria—. M’encanta que siguis groc perquè això et diferencia de la teva família, hi ha coses d’ells que no m’agraden, com la concepció de sang pura... Jo sóc de raça mig negra i he patit una discriminació semblant entre els muggles. Però també m’agradaria que fossis blau, és clar, així podríem estar més temps junts.

Recordo la separació entre residències i el poc que m’agrada perquè em separa de gent amb qui podria portar-me molt bé com l’Erin, la Chris i l’Agatha, de Gryffindor, i em poso una mica trista. L’Eric se’n deu adonar perquè retorna al tema d’abans.

—Així, perquè em quedi clar: penses que algú que porta una desconcertant barba de colors pot tramar-ne alguna? Veig una mica difícil que existeixi un dolent que porta una barba de color rosa els dilluns i taronja els divendres.

És cert que el director es va canviant la barba de color. És força extravagant, també se’l veu tot sovint menjant xocolata i va amb bossetes de te al damunt a tot arreu.

—Precisament, qui creuria que és dolent? La conducta tant peculiar podria ser una tapadera —li dic, i continuo parlant del tema que li vull exposar—. Aquest any que ets monitor potser t’assabentes de més coses, potser veus algo estrany, si és així m’avisaràs? No vull semblar paranoica, però de fet no és l'únic professor de qui no em refio. No em negaràs que la professora Hook té tota la pinta de dirigir un mercat negre de pocions. Ha, ho veus? No ho negues...

—Però tampoc dic que sí.... —em diu l’Eric.

—Però no dius que no —insisteixo amb un somriure entremaliat, i abans que pugui dir res més, segueixo—: I què me’n dius del de Magimàtica? Té una aurea molt misteriosa. M’acabo d’assabentar que va anar a Slytherin.

—Ja ho sabia, jo el tinc.

—De professor? —m’estranyo—. Ostres, com puc ser amiga teva i no saber què tries d’optatives? Quina altra fas? Ah, Criança, però hi anem junts. I diga’m, com es diu aquest professor?

Em giro per quedar-me sentada de cara a ell, per a posar tota la meva atenció.

—Es diu Alan Mist, i no crec que tingui res de dolent. A mi m’agrada molt. Com a professor, vull dir —aclareix, i em fa somriure perquè, és clar que com a professor! Com a què més? Ah, com a agradar físicament o d'estar enamorat... —. És que he sentit mil vegades lo molt guapo que el troba la resta, i era fàcil pensar el que no és —m’explica—. Tu ets noia, no ho has pensat, també? —i em poso una mica vermella... i l’Eric se’n riu—. De debò, qualsevol dia la Bellamy se li tirarà a sobre en mig d’una classe i li hauré de treure punts. A veure, que està fort físicament i tal, però penso que el que realment atreu a la majoria d’estudiants d’ell és sobretot el seu aire misteriós i la forma d’explicar a les classes: fa que l'assignatura t'apassioni, i aquesta personalitat enganxa. Que no sé, pregunta-li a l’Erin o a la Chris, que també el tenen i són noies...

—Jo crec que li agrada a la professora Darling... O ell a ella —divago—. Algo hi ha.

—Més conspiracions?

—No ho puc evitar. Tot i que sempre m’havia semblat que el professor Strike de Defensa...

—Per què estem parlant tant de relacions de cop i volta? —em fa adonar l’Eric, i és veritat que no és algo del que parlem sovint, potser se m’estan despertant les hormones amb l’edat? —. Em parlaves sobre els professors sospitosos, i abans que me’n mencionis cap més, t’he de comentar que em resulta estrany que no hagis dit res dels de la nostra edat: no creus que n'hi ha de potencialment perillosos? I... no hauries de vigilar més a l’anar amb ells?

—Et refereixes sobretot als Slytherin, oi? No ets tu qui deies que no es pot jutjar fàcilment?

—Només em preocupo per tu. Qualsevol dia la Circe explotarà de tenir-te a la vora.

Faig un sospir.

—Com tu has dit, són “potencialment” perillosos, i això què vol dir? Doncs que encara no ho són.

—Vols dir que pots arribar a temps? Que poden canviar? —i desvia la vista, i la fixa en l’horitzó, com si veiés o pensés alguna cosa que em dóna curiositat.

—Potser sí... —dic al final.

—Així és per això que hi parles tant? M’explicaràs algun dia el motiu més detalladament?

I jo sento que no podré, perquè no hi vull pensar ni recordar, però ell és receptiu i sap que darrere de la meva conducta hi ha algo més.

—Potser sí... —em limito a repetir al cap d’uns segons.

 

*   *   *

 

Entro embalada dins de l’habitació i veig a la Maire. Em decideixo a preguntar-li si està enfadada amb mi, però ella em diu que m’anava a preguntar el mateix. Estic distant des de la festa. És veritat... però perquè em preocupava que ella estés molt molesta amb el càstig! No li fa gens de gràcia tenir un càstig, però li dic que ja ho veurà, que ens ho passarem bé i tot a la mussoleria, tots junts. I que hem de tractar algo més urgent: li parlo de l’Ethel, i del regal, i ens partim la feina buscant als professors, i després anem a la biblioteca, i després tornem a l’habitació, i després l’Ethel...

 

*   *   *

 

...entra per la porta. Sorpresa! Tenim el millor regal del món per a ella: permisos per a ser la primera en treure els llibres de la biblioteca que necessitarem per a les assignatures durant tot un mes! L’Ethel ens mira escèptica, agafa els permisos i se’n va cap a la llum a estudiar-los. No somriu en cap moment, però no surt corrents ni passa completament, lo qual ja és un punt. A la Maire i a mi ens sembla que li ha agradat, així que per fi puc anar a dormir amb la satisfacció d’haver-la encertat per una vegada.

 

 

Capítol escrit per: Arwen Black


Llegit 838 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarArwen Black Moderador/a 155 comentaris17/04/2015 a les 19:03:13
#25601Encara no he escrit cap fanfiction

Wiiiiiiii, capítol penjat, i tot i que no tenia especial interès en ser la primera en comentar, em sembla que ho sóc. No tinc gaire a dir, simplement que spero que us agradi :D Ha estat bastant llarg, comparat amb que l'última vegada vaig escriure el mínim just de paraules que vam proposar, i aquesta m'he passat una miqueta del màxim. Moltes gràcies a la Cassandra Ross i l'Agatha Black pels seus consells detallistes (que per cert, els guions no sé si els ha canviat un a un, però si és així quina feinada! xD) I deixo l'honor d'explicar el per què del nom del professor de Magimàtica a l'Agatha, ja que li vaig demanar ajuda desesperadament perquè els meus intents eren un desastre (així com amb el títol, altre cop). En aquest capítol apareixen dos personatges nous, aquest tal Alan Mist i la Megan, la capitana de l'equip de Ravenclaw. Tinc moltes ganes de saber la vostra opinió, així que deixeu comentaris sisplau >.< (i així fareu punts per a la vostra residència! ;D)

PD: Ah, per cert, crec que faré un Behind the Scenes de la festa de benvinguda de la Maire a l'habitació! ^_^




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/04/2015 a les 20:40:44
#25604Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Holaaaaaa!

No he comentat abans perquè no he tingut temps després de penjar el capítol, però ja va bé, així el primer comentari és el teu, que ja és la idea :)

Bé, primer explicacions: 1) sí he canviat els guions un a un (no és tant, ho faig sempre ;)) i 2) el nom del profe de Magimàtica. Com que aquesta assignatura està relacionada amb les matemàtiques he decidit posar-li el nom d'un matemàtic i criptòleg britànic, l'Alan Turing, que va crear un ordinador per desencriptar missatges dels Nazis. A més en anglès antic vol dir "atractiu", que ja és una mica del que parlen aquí. El cognom "Mist" vol dir "boira", així que li dona també aquesta aura de misteri que diuen que té (i és el principi de la paraula "misteri" és clar!).

I ara el capítol! M'ha encantat, ha valgut la pena l'espera! Em fa molta gràcia com funciona el cervell obsessiu de la Noa, que es munta mil històries i està constantment donant-li mil voltes a les coses a tota velocitat però li costa concentrar-se! XD

Em sembla superinteressant la conversa entre ella i l'Eric. M'agrada tot el que parlen dels professors, i les teories de conspiració que hi poden haver per Hogwarts! Personalment m'encantaria que alguna fos veritat i que hi hagués profes xungos! XD També es tracta el tema de les tradicions familiars, i els Slytherin, si estan condemnats a ser mala gent o no... A més a més m'agraden molt l'estil de converses que tenen ells dos: ella divagant ràpidament d'un tema a un altre amb teories descabellades, neuròticament (costa seguir-li el ritme!) I ell tot pausat i serè, fent-la tocar de peus a terra de tant en tant... Està molt bé.

Finalment, m'ha encantat el regal que li han fet les Slys a l'Ethel i m'ha semblat molt divertit com ha reaccionat amb el de la Noa i la Maire, sense gens d'expressivitat, com sempre, tot i que crec que li ha agradat, perquè ja sabem com és quan li treuen els llibres que necessita... XD

En fi, que m'ha agradat molt. Felicitats!

G




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/04/2015 a les 20:42:44
#25605Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

PS: M'he oblidat de dir una cosa. Quan està parlant amb l'Eric, al final de tot, ell li demana que li expliqui com és que sempre parla amb tothom, i ella vacil·la molt i pensa que no podrà fer-ho... És per alguna cosa que ja sabem, o és per algun motiu més "fosc" que has pensat tu però que descobrirem més endavant? És que si és el primer no ho he acabat d'entendre... :S




AvatarArwen Black Moderador/a 155 comentaris18/04/2015 a les 03:07:34
#25607Encara no he escrit cap fanfiction

Agatha Black: Contesto ja per a aclarar el dubte del final que m'has dit abans que el faci algú altre, perquè crec que tothom es quedarà WTF? La resposta és el segon que dius, sí, hi ha un motiu que no sabem, no arriba a ser fosc, per això no calia ni que el posés a la fitxa, però li costa pensar-hi i el té com a molt personal com per a explicar-lo. D'oberta ho ha estat sempre, però és un "petit secret" que la motiva a no desistir de seguir parlant amb qui li fa cares llargues i no vol, per exemple. Us el podria explicar, però en part m'agrada la idea de què us vingui de nou quan surti, ja que tampoc és algo molt important. Potser seria millor explicar-ho, però, per si algú vol fer-ho sortir al seu capítol. Si és així m'ho dieu i us el dic! 

Ooh, els guions un per un o.o  El repases bastant d'aprop i m'he adonat d'alguna falta que havia fet i una millora que espero em servirà per a la pròxima (separar més en diferents paràgrafs la narració entre converses) :3 Em fa molta pena la mort d'Alan Turing i tot el tema de l'homosexualitat :'( Ja seria lo más que el professor Alan Mist ho fos, no? Vés a saber, per lo de l'Angela Darling que s'ha comentat potser no és el cas, però li pot tocar decidir-ho a una altra persona en algun moment de la trama, així que no dic res ^_^

I m'encantaaaaaaaaa que t'hagi encantat, i tot el que dius :D Hm, profes xungos, sip, vaig pensar que si alguna vegada sens acaba la trama i n'hem de posar un, la Noa aprofitaria per dir "ja m'ho pensava jo!" xD I sobre el regal, la Cass em va xivar que encara que sigui només per veure la cara que posarà l'Edwin, ja li agrada, hehe!

M'agrada saber què n'has pensat i fins i tot reflexionat, sobre els temes que s'hi tracten, etc. Gràcies :D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/04/2015 a les 09:28:16
#25608Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hahaha, doncs resposta de la resposta. Sí! He canviat alguna coseta de la narració entre diàlegs, suposo que no et fa res. És que de vegades tot el que explicaves entre guions era molt llarg i em feia la sensació que es perdia el fil de la coversa i al final la no recordaves qui estava parlant. Em sembla que s'entén millor així, però si vols ho puc deixar com estava!

De faltes no recordo haver-te'n corregit cap... la veritat és que no m'hi he fixat, si n'hi havia, bàsicament he canviat la lletra xk for igual que la resta, les tabulacions, els guions... i a l'hora de fer els guions això dels paràgrafs, però no m'hi he mirat gaire amb les paraules!




Avatarhermione potter 236 comentaris18/04/2015 a les 14:10:59
#25609Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

PEr fiiiiii!!!!

LA espera ha terminado!!!

Bé, em vaig llegir el capítol ahir, però ho vaig fer pel mòbil, i odio com em queden els comentaris. Tot allà junt sense saparacions, bah, horrible. Però ja estic aquí i vinc amb moltes ganes de comentar.

Primer de tot dir que m'han encantat els regals que li ha fet a l'Ethel durant aquells 4 anys, encara que a l'Ethel no li féssin il·lusió.

Després, m'he uqedat parada en veure l'Ethel feia alguna exprerssió quan es veia al Periòdic Profètic, genial! Però clar, quina cosa millor que sortir a la portada d'un diari li pots regalar....

M'encanta com la Noa parla amb tothom i quasi tothom parla amb ella amb normalitat, de veritat, m'encanta. Encara que quan després de la conversa amb l'Eric he llegit allò que no vol explicar ves-ha-saber-què, m'ha fet una mica de pena, no sé exactament per què.

Conversa amb l'Eric... Molt interessant, m'ha agradat. La Noa canvia de tema constantment, però ell li contesta i li sap posar els peus a terra quan cal, molt encertat hahahah

Sobre els temes dels quals parlen, la veritat és que són interessants: la bandera de la Bahames que s'assembla a l'Eric, el professor de Magimàtica que tots diuen que és guapo i tal, que el director és un bruixot del mal però no pot ser-ho perquè té la barba tuticolori, que la gent es pot "descarriar" del seu camí i el pensament que m'ha fet molta gràcia ha sigut quan la Noa s'adona que estan parlant de parelles i diu que potser són les hormones, m'ha fet riure molt!

AL final, amb la Maire, ha sigut molt bonic, que al final les dues es preguntessin si estaven enfadades, això sí que és amistat! 

I per l'Ethel, el regal que li han fet suposo que ha sigut el millor del món xD

Crec que està tot més o menys comentat, si em deixo algo ja tornaré xD, però t'haig de dir, Arwen, que l'espera ha valgut molt la pena!

Petons!!!




Cassandra Ross Anònim18/04/2015 a les 14:58:44
#25610Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M'hagués agradat ser la primera de comentar, però bé, suposo que totes les coses que et vaig servir per privat, ja serveixen. A veure, aquest capítol m'agrada molt, molt. De veritat que no vols escriure una fanfiction teva? Tot i així, crec que arrant de la mega conversa que hi ha de l'Eric i la Noa (que m'encanta, és molt interessant, me la dec haver llegit vint vegades) hi ha com una mica de deixadessa en les altres coses; és com si hi faltessin detalls. Però s'entén perquè si no t'hagués quedat un capítol més quilomètric que els de la Gee. xD

Aish, és que no sé què dir-te perquè ja t'ho vaig comentar tot per privat. M'agraden molt els teus personatges, sempre tenen un detall que els fa molt especials i diferents de la resta. Ja em va agradar molt el Jack, però és que la Noa també és molt especial, amb la seva filosofia de parlar amb tothom... i aquesta habilitat d'anar canviant de tema.

També és interessant com, encara que sospiti paranoies seves sobre els professors o el descarrilament d'algun dels seus companys cap a la maldat, no sembla tenir un odi cap a l'Ethel. Que bé podria tenir-lo. Serà tant obstinada que intentarà ara i adés que puguin ser amigues? Hi he vist com una necessitat de caure-li bé.

La conversa... Aish, m'encanta mogollón. Me n'he enamorat. Admeto que una mica m'ha ajudat a acabar de donar-li forma a l'Eric, perquè el tinc més desdibuixat que la seva germana. Suposo que totes les converses que la Noa pugui tenir amb qui vulgui seran així igual d'interessants... A veure si a la pròxima la podem veure parlant amb més gent ;)

Això de les Bahames em va semblar molt original i divertit... D'on vas treure la idea? No fotem que ara t'agada molt el tema de les banderes i així ho tenies controlat. Una idea excel·lent, ja t'ho dic jo. També em fan molta gràcia les paranoies de la Noa. La del director va ser interessant (tot i que amb un dire tan estrafolari ja m'esperava que la Noa hi veiés alguna cosa rara), però la de la Hook traficant pocions, sublim. No me la puc treure del cap.

El final de l'escena de la conversa, m'agrada molt. Perquè com dius en els missatges que vam fer, és com un quadre abstracte i cadascú hi pot interpretar una mica el que vulgui.

Pel que fa al final del capítol, com he dit al principi, m'ha semblat una mica breu però bé, és que realment aquí hi ha moltes paraules (encara que no se m'ha fet feixuc; és més, una mica i em decepciono que ja s'hagi acabat). Molt bona l'Ethel anant corrents sota el llum a comprovar com de verídics són els permisos. Que bé que aquest any la Noa li hagi encertat el gust :D

He llegit el capítol amb un somriure, perquè hi ha moltes frases que són molt gracioses.

Em sembla molt bona idea, això que vulguis fer un Behind the Scenes sobre la festa de benvinguda! Al capítol de l'Ethel (que si no recordo malament és l'endemà d'aquesta festa), diu "Ahir a la nit va ser insuportable." :D Allà tu, em faria molta gràcia llegir aquesta escena!!

Ei, Agatha, em sembla molt interessant el nom de l'Alan Mist perquè concorda totalment amb la seva personalitat! Tens una habilitat extraordinària per trobar noms de personatges i títols de capítol!!

El següent em toca a mi... :S Aish, l'Eric.

Fins aviat!

Cassie.

 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris19/04/2015 a les 00:23:06
#25615Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

HAHAHA tenia el comentari a mitges i he tancat la pàgina, sóc guai, minipunto per la Marta. Anyway, QUE JA TENIM CAPÍTOOOOOOOL! L'espera s'ha fet llarga però ha valgut la pena ^^ De veritat que no entenc la teva preocupació per no escriure prou bé, et garanteixo que si escrivissis un ff teva la seguiria segur, m'agrada molt molt com escrius! (A aquestes hores no em demaneu riquesa de vocabulari, sisplau xDD Si repeteixo el verb escriure, doncs el repeteixo).

La Noa és geniaaal! M'encanta com funciona el seu cervell, com va d'una idea a una altra de cop, crec que ho has plasmat molt bé! I totes les seves teories conspiratòries... sí que estaria bé que tinguéssim un malo malote, però oix, sisplau, que no sigui el director, que m'encanta! Crec que fins ara jo havia estat l'única que l'havia fet sortir, i quan torna a aparèixer és per dir si és dolent... Ju, pobret. Però si és un amor, li agraden la xocolata i el teeee! I són les dues millors coses comestibles que hi ha sobre la capa de la terra!

Ei, jo vull veure la benvinguda de la Maire a l'habitació! En aquest ha sortit poquet, però l'has encertat moltíssim posant que la Maire està preocupada per si la Noa s'ha enfadat amb ella, perquè crec que una de les bases del seu caràcter és que es pensa que tot TOT és culpa seva. Necessita que algú li explica que ella no té la culpa de moltes de les coses que han passat a la seva vida! 

També tinc moltes ganes de llegir el càstig! A qui li tocava? Poden passar moltes coses! Definitivament s'hi crearà una fraternitat, allà...

Per acabar vull destacar el detall de la bandera de les Bahames, que m'ha fet moltíssima gràcia i l'he trobat molt encertat. No sé com se t'ha acudit o com ho has sabut, però em trec el barret per la idea! Genial!

Apa doncs, fins el pròxim ^^




AvatarArwen Black Moderador/a 155 comentaris23/04/2015 a les 11:21:13
#25626Encara no he escrit cap fanfiction

M'he enamorat dels vostres comentaris, heu comentat tot el que passa al capítol i m'encanta saber el que penseu així detalladament >.< Han anat passant els dies i ja m'oblidava de respondre XD però aquí estic, tot i així no diré gaires coses, sobretot vull que sapigueu que m'ha encantat anar llegiint-ho tot :D

Agatha B: devia ser el corrector del teu word aleshores el que va canviar sol la paraula xD (aclara->aclareix) És clar que em semblen bé els canvis, tots són a millor, ja m'agrada ^_^

hermione p: va bé sentir "l'espera ha valgut la pena", diguem que em fa sentir una mica menys malament, tot i així he de millorar en aquest aspecte >//< Moltes gràcies per tot el que comentes, m'encanta de veritat, t'ho has currat! Petons!

Cassandra R: sí exacte, hi ha deixadesa de detalls per això que dius de la llargada, li he d'agafar el control. Sobre el que has notat... jo diria que encertes en què és obstinació; sí que li agradaria caure-li bé, però tant com una necessitat... tot i que ben bé ho pot semblar. Potser és perquè són companyes d'habitació i això la fa sentir més propera. M'encanta que t'hagi agradat el capítol ja que surten tant els teus personatges :D Intentaré que a la pròxima parli amb més gent, sip! (de fet tinc un llibre marcat amb possibles curiositats a dir segons el personatge amb qui parla xD shhh) però la idea de la bandera va ser simplement pensar "una bandera blava-groga-blava respresentaria a l'Eric, vaig a buscar si existeix" i vaig descobrir aquesta amb negre i em va venir la idea de l'ovella negra i la fletxa, va ser una mica sort-imaginació del moment xD

marta_ginny: hahaha, concordo amb lo del dire, espero que no sigui dolent, és molt maco :D tot i que en el te no concordo amb tu, està dolent >:P en fi, cadascú és lliureyes  M'alegro d'haver-la encertat amb la Maire! Quan pugui escriuré l'extra, que em fa llàstima que no hagi sortit més aquí. L'explicació de la idea de la bandera està al final del comentari resposta per la Cass si et fa curiositat ^^ Moltes gràcies pel comentari :D




AvatarAntares_Black 375 comentaris29/06/2015 a les 23:39:00
#25886Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

A la Megan li queia la bava en veure volar la Maire. Ai, per Mari Pau Ravenclaw!, l'aniversari de l'Ethel! Ai, la Noa i encara pensa fer-li regals a l'Ethel! Bon dia?!

Quina gràcia! «l'Edwin (que de tant en tant m'agrada obligar-lo a passar més temps amb la resta dels mortals)». Una frase fantàstica!

Tip de tint de cabells, per port de la luilary(????)

Pel que fa la Noa i en Drake «durant una època em va agradar, però se'm va passar!» xD «Però tinc poca vergonya!»

Regal que jo també vull! Permisos falsificats de la secció restringida! És clar que sí!

La discussió del nom del director. Els seus pares tenien sentit de l'humor!

Això de les Bahames! Jo també em munto aquests embolics mentals!!!

Al principi veia com si et faltés desenvolupar el tema. La idea era bona, però després cali desplegar-la més. Al cap de poc, la cosa ja ha agafat el ritme! La conversa Eric-Noa m'ha encantat!!!

I, caram, aquest Alan Mist! M'agrada aquest professor. La llàstima és que no es pot triar Magimàtica i Runes Antigues alhora!!! Exigeixo un reculatemps!!!

Ah! I ja deveu saber que l'Edwin està enfadadot!!! >.< I és que: 1-Ell no tindrà l'Alan Mist, perquè coincideix amb Runes (com he dit adés). Que li aconsegueixin un reculatemps, tu! Ara que... pensant-ho millor, vés a saber quin ús li donaris... 2-El regal de l'Ethel és imperdonable!! 3- 4- He esmentat ja el regal de l'Ethel?

Per cert, a mi també m'intriga el comportament de la Noa. Realment hi té algun motiu comú? Jo també em faig pel·lícules sobre la vida secreta i privada dels professors. Com més misteriós, més emocionant!

I aquesta frase que diu l'Eric de: «Tu ets noia, no ho has pensat, també?». Mmm... és un xic... com ho diria... No ho sé. En fi, que ser noia (o ser noi) es veu que implica tantes coses... Que no, Eric! Pobre, Eric. Com es reafirma en l'autoengany!

Ei, recorda que no és “tapadera”, és tapadora!

Per cert, això de la bandera de les Bahames m'ha encantat encantat de debò! La veritat és que jo també em faig aquestes boles amb tot i suposo que per això m'ha fet gràcia descobrir que la Noa també és així! A més, m'encanta la vexicologia Fins aviat!

Antares




AvatarMercè Granger 71 comentaris22/10/2016 a les 22:42:29
#26970Tinc 4 fanfictions i un total de 15 capítols

I ara venc jo, mooolt de temps després a comentar. Però bé, millor tard que mai. Perdonem!

La Noa em pareix un personatge molt original! Però moltíssim. Surt bastant de l'esquema de la típica noia de Ravenclaw, i és que just amb la personalitat (xerra amb tothom, les paranoies, les curiositats que sap!) no em pareix gens ni mica típica i em sorprèn bastant! I a més a més, si li afegeixes que duu els cabells tenyits i és mig negra, ja és insuperable! Molt adient per a ella, això de dur els cabells tenyits, sí.

Crec que em sona haver llegit que tenies inseguretat sobre els teus escrits, potser? Idò em pareix que escrius mooolt bé, i mira que no tens cap fan fic pròpia! (o almenys, publicada a la web). Els detalls em pareixen molt cuidats, i la narració és molt bona; m'encanta el tros de com dibuixa cares en el menjar.

I també m'agrada molt com has utilitzat l'aniversari de l'Ethel, donant-li un principi i fi al capítol i fent-lo rodó, i m'ha agradat com relata els regals que li ha anat fent amb els anys, i com al final li troba un regal adient! I la conversa amb l'Eric, també. M'ha agradat molt la dinàmica entre ells, i la conversa sobre l'Alan Mist (mola aquest profe, la Nina t'agraeix que t'hagis inventat aquest personatge HAHA).I el secret de la Noa... interesante. M'has deixat amb la intriga!

Enhorabona pel capítol! ^^