La Crònica dels Tres Germans - 36: A burnt child loves the fire (p.II)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 23/04/2015 a les 10:19:25
Última modificació 23/04/2015 a les 10:19:25
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


36: A burnt child loves the fire (p.II)

 

Ca l’Alfred. Els Vlads havien estat utilitzant la vella casa encantada a Hogsmeade per accedir al passadís secret que portava fins a Hogwarts i sortir pel Pi que Baralla. Així era com evitaven els encanteris protectors al voltant del castell. Tan senzill i havia estat sempre davant dels seus nassos...

—I ara què fem? —va preguntar el Frank, mentre ell, el James i l’Alice marxaven de la infermeria—. Ho diem a la McGonagall?

—T’has begut l’enteniment? —va saltar l’Alice—. Ni de conya, vosaltres sabeu tot el que hi tenim, a dins de Ca l’Alfred? Però si encara hi guardem Poció de la Mutació! Ens fotrien fora de Hogwarts! A més, ni tan sols sabem del cert que sigui per allà, per on entren.

—Doncs a mi em sembla més que probable... — va murmurar el James.

—Només li hem de preguntar al Vitruvi —va dir el Frank—. Que, de nou, ja li val! Ja ens podria haver dit...

—Ja saps que només respon al que se li pregunta —li va recordar el James.

—Ja... —va remugar l’Alice—. No el suporto.

—I tornem al punt on érem —va insistir el Frank—: I ara què fem?

—No podem deixar que segueixin entrant a Hogwarts —va dir el James.

—No, no podem —va assentir el Frank—. Si no ho voleu dir a ningú, haurem de buscar una solució nosaltres. I demà marxem o sigui que ha de ser avui, aquesta nit. Què podem fer?

—Mmm —va rumiar l’Alice—. Creieu que podríem posar els mateixos encanteris protectors antivlads al túnel?

—Ho dubto—va respondre el James—. No tinc ni idea de quins encanteris són, i només faltaria que els féssim malament.

—I barrar-los el pas d’alguna altra manera? —va dir el Frank.

—Qualsevol cosa que posis al camí ho faran volar pels aires —va negar l’Alice—. Són molt forts. Hauria de ser alguna cosa permanent...

Tots tres es van mirar, vacil·lants. Aquella casa era un punt molt delicat per a ells, era el seu santuari, el lloc on es reunien amb els Rondadors, el lloc on havia començat el Clan de Magatotis... Al James li va semblar que, en el fons, tots tres tenien clar què era el que s’havia de fer, però no gosaven dir-ho.

—Haurem de destruir Ca l’Alfred —va sospirar al final.

—Home —va fer l’Alice—, com que està buit des de fa temps, ningú no sospitaria de nosaltres...

Semblava fastiguejada de reconèixer-ho.

—És una casa vella que amb prou feina s’aguanta... —va rumiar el Frank, en contra de la seva voluntat—, podria semblar tranquil·lament una explosió de gas...

—Ens estem plantejant seriosament volar pels aires un edifici emblemàtic oi? —va dir el James—. I a més és el nostre ca l’Alfred.

—No veig que puguem fer res més —va intervenir l’Alice, visiblement molesta perquè l’única solució fos aquella—. Això sí, hem de tenir en compte que a partir d’ara, no tindrem cap manera de sortir de Hogwarts. Si barrem l’entrada, no tenim sortida.

—Segueix havent-hi el passadís de la Bruixa Bòrnia fins a Ducsdemel —va recordar-li el Frank—. Aquest els Vlads no el poden fer servir sense irrompre a dins de la botiga, i no crec que vulguin aquest tipus de rebombori.

El James va assentir, pensatiu.

—Sortirà al diari —va rumiar.

—Doncs que surti —va l’Alice, que ja semblava més que decidida—. Si hem de destruir Ca l’Alfred, al menys que serveixi per alguna cosa. Que els Vlads ho sàpiguen, serà un bon missatge. A veure com entren a partir d’ara.

—Tens idea de com fer explotar tot un edifici sencer, James? —va preguntar el Frank.

—Doncs la veritat és que no n’estic segur del tot... Necessitaríem una quantitat indecent d’explosius... No sé d’on podríem treure’ls...

Va veure que l’Alice el Frank se’l quedaven mirant amb cara d’incredulitat.

—Ah no? Nosaltres en tenim una lleugera idea...

 

*   *   *

 

—Està tirat —va dir la Lily mitja hora més tard, quan la van haver trobat a la Sala Comuna de Gryffindor amb l’Sloan i els van haver explicat el que pretenien fer—. Tinc el que necessitem. Per explosius no serà.

—No és tan fàcil ensorrar un edifici amb petards —va tallar-la l’Sloan—. Hauríem d’atacar els punts febles de la casa, les parets mestre especialment. S’ha de tenir en compte la potència dels petards i la distància que es posa entre cadascun. Si es posen als llocs correctes, potser amb uns pocs explosius ja tiraríem...

—Ho sabries fer, tu? —li va preguntar la Lily, pràctica.

—Probablement —va assentir l’Sloan—. Però...

—Fet doncs —la va tallar el James—. Vens amb nosaltres. Tu també Lily. I això que no surti d’aquí.

Els tres Magatotis es van girar per marxar quan l’Sloan els va cridar de nou.

—Ja sabeu com ens ho farem per tornar a entrar després?

—Ni idea —va fer el James—. Però ja se’ns acudirà alguna cosa...

 

*   *   *

 

Unes hores més tard, quan ja era negra nit, el James, el Frank, l’Alice, la Lily i l’Sloan sortien del castell amb el Mapa de Magatotis i un sac de petards que hagués fet plorar d’emoció al mateix George Weasley.

Van creuar els jardins ràpidament i en silenci, sense ser vistos, i aviat van arribar a la vora del Pi que Baralla. Tot i ser principis d’abril, bufava un aire gèlid, i tots es van alegrar de poder refugiar-se al túnel sota l’arbre una vegada el James el va immobilitzar. Tot i que una vegada dins del túnel ja no els podia sentir ningú, van seguir avançant en silenci, absorts en els seus propis pensaments.

El James pensava que, si tot anava com estava previst, aquella seria l’última vegada que recorreria aquell túnel. El va animar, però, de pensar que tampoc no el recorrerien els vlads, i allò estava bé. Sabia que estava fent el més correcte. Per molt de valor sentimental que pogués tenir ca l’Alfred (que es remuntava fins a l’època dels Rondadors) el fet era que aquell passadís secret era una fuita en la protecció del castell, i allò havia d’acabar.

Personal no és el mateix que Important, tot i que sovint la gent confon els dos termes.

Allò li va fer volar la ment en l’Albus, és clar, i en seu pare, i en la conversa que havien tingut amb el Ron. Objectivament parlant, era més important fer-se amb el mirall i protegir-lo, que no pas donar prioritat al rescat de l’Albus. L’Albus era personal. Estava sent egoista, per preocupar-se més per ell, que per la protecció de tota la comunitat màgica? Potser. Però l’Albus era una persona, mentre que el mirall era només un objecte. I això feia l’Albus més important. O no? On era la línia? Qui podia dir en quins casos una cosa era només personal o era important de debò?

Quan se’n va adonar, ja eren a Ca l’Alfred.

—Així que aquesta és la famosa casa encantada —va fer la Lily, plegada de braços, com considerant la casa—. Doncs me l’imaginava en pitjor estat, la veritat.

—Ho estava —va dir l’Alice, entrant darrere d’ella—. Però la mantenim bé. Hem estat venint aquí un cop al mes des de fa quatre anys... anem a parlar amb el Vitruvi.

—Qui? —va demanar la Lily, però de seguida van arribar al lloc on hi havia el quadre, que els va saludar amablement—. Uhhh, mola.

—Val, Vitruvi, anem a veure —va fer el Frank, amb aire abatut—. A banda de nosaltres, hi ha estat entrant més gent, aquí, durant els últims anys?

—De vegades —va assentir l’home llop del quadre.

—Ha entrat algun cop un grup de gent? —va seguir el Frank—. Pàl·lids, prims, ullals afilats?

—Uns que floten en comptes de caminar? —va rumiar el Vitruvi—. Sí, l’últim cop va ser fa uns pocs dies.

El Frank, l’Alice i el James es van mirar i van sospirar.

—Per què? —va preguntar el Vitruvi, innocentment preocupat de sobte—. No van intentar entrar a la sala en cap moment. Us hauria hagut d’avisar?

—Hauria estat tot un detall —va deixar-li anar el James—. Però vaja, ara ja està fet.

—Et mudem de casa —li va informar l’Alice.

—I això? —es va sorprendre el quadre.

—Aquesta gent que flotava... és millor que floti ben lluny d’aquí —va dir el Frank—. Enderrocarem la casa aquesta nit.

—I on em portareu? —va demanar el quadre, amb cara alarmada.

—A Hogwarts —li va dir el James i li va fer un gest al Frank— A un lloc que es diu la Sala de la Necessitat. Allà no et passarà res.

Tots dos noies es van posar a desclavar el quadre de la paret.

—El James i jo ens encarregarem de buidar aquesta sala —va dir-li el Frank a l’Alice—. Tu agafa les noies i aneu preparant els explosius.

L’Alice va fer que sí i es va afanyar a agafar el sac amb els explosius. L’Sloan la va seguir de seguida i van agafar unes escales que portaven a la planta baixa de la casa.

—I la Lily? —va demanar l’Alice, veient que no venia.

—Porta tota la tarda elucubrant sobre el que devíeu fer aquí i el que hi tindríeu —va explicar-li l’Sloan—. Segur que es vol quedar a veure què hi ha... és igual, entre totes dues ho podem preparar. Els petards tendeixen a explotar, al voltant de la Lily.

—D’acord, ho farem nosaltres dues —va assentir l’Alice, i va deixar el sac a terra—. Per con comencem?

L’Sloan no va dir res, només va donar uns copets a la paret que tenien davant. Després va fer una volta per tota la planta baixa, escanejant cadascuna de les habitacions amb els seus ulls ametllats. L’Alice la va deixar fer sense dir res, perquè semblava ben concentrada.

—Aquesta és la paret mestra —va informar-la l’Sloan uns metres enllà—. Aquesta l’omplirem d’explosius. A la resta de parets només en col·locarem un, perquè assegurar-nos que s’ensorra, i ja està.

—Com ho saps, això? —va preguntar l’Alice, però es va posar a agafar petards i una cinta adhesiva, per començar a fer feina.

—És la paret més gruixuda —explicar-li l’Sloan—. No té cap porta ni perforació, i les habitacions contigües són un pèl més petites que la resta.

—Ho pots saber només a vista?

—Hum. Sí —va respondre la noia, una mica vermella.

Van passar uns quants minuts treballant i enganxant petard a les parets, sense dir res. Fins que, en un moment donat, l’Alice va sentir un petit sanglot que intentava passar desapercebut.

—Sloan? Estàs bé?

A l’Alice no li agradaven gens aquelles situacions. Tenia assumit que no era una persona amb gaire tacte, i que qualsevol cosa que se li passés pel cap dir davant d’algú que estava plorant, probablement no ajudaria gaire.

—Rescataran l’Albus, oi? —va preguntar la noia amb un fil de veu.

—Evidentment —va respondre automàticament l’Alice, una mica perplexa.

—Però la Lily m’ha dit que el seu pare no ha rebut pas cap condició de rescat, cap demanda, res de res —va seguir l’Sloan, agitada.

—No sabem on el tenen, potser és a l’altra banda del món...

—Fa cinc dies! —va insistir la noia.

L’Alice no sabia què dir. El James també havia estat fent aquelles reflexions, i la veritat és que ella mateixa tampoc no hi trobava el sentit però...

—Mira, si alguna cosa està clara és que els serveix més viu que mort —va dir l’Alice, repetint el que li havia sentit a dir al James—. No en treuen res de matar-lo, no a ell. No s’alimentarien d’algú com l’Albus tenint qualsevol altra persona al seu abast. I els vlads són calculadors, no maten perquè sí. Si estan esperant... potser ho fan per algun motiu. Potser estan esperant algun moment determinat en què els convingui que el Harry i...

Va callar, i va rumiar.

Potser volien que el Harry i els aurors estiguessin ocupats amb l’Albus en un moment determinat perquè això els donaria llibertat de moviments per fer alguna altra cosa... Potser per atacar-los a ells quatre, la Geena, el James el Frank i ella? Que sabien que estaven relacionats amb la relíquia i potser els en podien dinar informació?

O pitjor... Podia ser que sabessin que el Harry i el Ron planejaven fer-se amb la relíquia durant les vacances de Setmana Santa, i precisament volguessin impedir-ho, fent que en comptes d’això anessin a rescatar l’Albus, tal i com tenia planejat fer el Harry?

—Alice...? —va preguntar la veu entretallada de l’Sloan, que no entenia per què havia callat de cop.

—L’Albus està bé —va dir, ara amb un to molt més convençut—. Estan esperant... Crec que estan esperant a Setmana Santa.

—Com? —va fer l’Sloan, estranyada—. Per què?

—Perquè per Setmana Santa els escenaris canvien. Nosaltres no serem a Hogwarts i a més a més... per Setmana Santa anaven a passar coses que al final no passaran per això de l’Albus, i potser era precisament el que pret... He de parlar amb el James.

—Et necessito aquí posant explosius, que si no, no acabarem.

—Val —va fer l’Alice, atabalada de cop—. Sí, millor no distreure’ns, ara. Demà li explico tot al James i ja parlarem amb el seu pare.

—Aleshores creus que l’Albus està bé? —va preguntar l’Sloan, una mica més animada.

—N’estic convençudíssima —va assentir l’Alice—. Fills de puta, estan jugant amb nosaltres. Per un motiu o altre, volen que es rescati l’Albus per Setmana Santa. Espera... la Lily va amb tu, oi?

—Sí —va assenti l’Sloan—. Però al final serem a Berlín, a casa dels meus avis.

—Aneu amb molt de compte, d’acord? —va advertir-la—. No tinc clar si els Vlads es van adonar o no que la Lily té la vareta d’àlber, però sí és així podrien intentar anar per ella. Els teus avis són bruixots?

—La meva àvia, només —va dir ella.

—Doncs quan arribeu, abans de res digues-li que ompli la casa de proteccions —li va recomanar—. I ni se us acudeixi sortir de nit, d’acord?

L’Sloan va assentir, i totes dues van reprendre la feina, amb l’Alice que anava remugant “que cabrons” i “ja veuràs quan ho sàpiguen”.

Van acabar prop d’una hora més tard, amb l’Alice i l’Sloan muntant una metxa allargadora de Bromes del Bruixots Bessons per encendre petards a molta distància. Allò els va permetre allunyar-se de la casa ben bé cinquanta metres.

—Molt bé doncs —va dir el James, i es va treure un encenedor de la butxaca—. Prepareu-vos per córrer, que quan els veïns sentin l’explosió sortiran a veure què passa, i per llavors no hem d’estar a la vista, d’acord?

Tots van assentir.

—Frank, podràs amb el quadre?

—Cap problema.

—Alice i Lily, porteu vosaltres la marmita amb el que quedava nostre?

—Sí —van assentir elles, i les van agafar.

—Vinga, doncs —va dir el James, i va encendre l’encenedor—. Ca l’Alfred... ha estat un plaer.

I dit això, va encendre la metxa. Tots van apretar a córrer, però quan van sentir l’explosió van parar i es van donar la volta, per veure-ho. Li devien almenys allò, a la casa.

Els va arribar l’onada de calor, i van veure com els vidres de les finestres sortien disparats, acompanyats d’espurnes de tots colors, i aviat les flames van engolir l’edifici... que va començar a ensorrar-se inexorablement. Primer va caure la banda de la xemeneia, enmig d’una onada de fum. Aleshores es va sentir una altra explosió, més flames, i la casa es va acabar d’ensorrar.

—Doncs ja està... —va murmurar el Frank al cap d’uns segons, i va ser el primer en reaccionar—. Au, va, hem de tornar al castell.

Li van donar una última llambregada al núvol de pols i flames, i es van posar a córrer camí amunt en direcció a Hogwarts.

—Ja sabeu com entrar? —va demanar la Lily.

—Per les portes principals, amb tota la barra —va respondre el James.

—Però estaran tancades, no? —va dir l’Sloan.

—Sí, bé, però són dues portes enormes de reixes. Podrem escalar.

I van escalar. Tot i que els va suposar tot un contratemps, perquè carregaven coses, i especialment va ser tot un problema fer pujar el quadre del Vitruvi, que anava xisclant.

—M’he quedat enganxat a l’ala del porc senglar!

—A veure, estireu una mica...

—Com que estireu una mica? —es va escandalitzar el quadre—. Que si s’esquinça la tela ja em podeu dir adéu!

—Callaràs, si s’esquinça la tela? —li va preguntar l’Alice de mala baba, mentre miraven de desenganxar-lo de l’estàtua—. Encara ens enxamparan per culpa seva...

—Tu també cridaries si t’haguessin ensorrat la casa i ara estiguessis a punt de palmar-la en mans d’uns sapastres!

—Quins pulmons que té, per tenir només dues dimensions, no?—va murmurar la Lily.

—Sí, ara molts escarafalls —va dir el James, estirant—, però quan els Vlads entraven a Ca l’Alfred, el tio ni piu!

Amb una estrebada, van caure tots cinc a l’altra banda de la porta, uns a sobre dels altres, i amb el Vitruvi a sobre.

—No patiu, que jo estic bé —va dir el quadre.

—I si el cremem? —va suggerir l’Alice, espolsant-se una ferida que s’havia fet a la cama.

—Ja n’hi ha prou, va! —va fer el James, posant-se de peu—. Que abans d’anar a dormir hem d’anar a Sala de la Necessitat a deixar les coses. I com tornis a xisclar, Vitruvi, el que ha passat a Ca l’Alfred seran minúcies!

 

*   *   *

 

Els Magatotis van entregar els seus passaports a l’hostessa i van embarcar a l’avió Londres – Atenes quan ja eren passades les deu de la nit. Li havien donat l’alta a la Geena aquell mateix dia, i tot i que estava una mica cansada, semblava que s’havia recuperat la mar de bé. Tot i així, tot sovint es portava els dits al coll, per palpar-se les marques dels ullals que li havien quedat.

Ella i l’Alice es van asseure en dos seients que quedaven lliures davant del Frank i el James. Aquest últim estava que saltava. L’Alice els havia explicat durant el Trajecte en tren fins a King’s Cross les seves sospites sobre el motiu pel qual els Vlads encara no havien contactat el Harry. Al James li havien semblat molt plausibles, però havia decidit no dir-ne res encara al seu pare fins que s’hagués calmat, perquè entre l’un i l’altre encara acabarien prenent decisions precipitades, i era un moment per mantenir el cap fred.

L’avió va arrencar, i aviat van estar sobrevolant els núvols, i veient per les finestretes aquella mitja lluna tan brillant. Estaven tan baldats del viatge en tren, i a l’avió s’hi estava tan fosc i calentó, que van anar caient adormits, primer la Geena, després el Frank i després l’Alice.

El James, però, no va poder dormir, només mirava els núvols per la finestreta al seu costat, amb el cap lluny d’allà, pensant en el que devia estar fent el seu germà en aquell moment. Després de parlar amb l’Alice, tenia clar que no el matarien però... i si s’estaven divertint amb ell? On el devien tenir? En una cel·la? Li estarien donant de menjar? Li haurien curat les ferides de després de la batalla al castell? Per un instant li va venir al cap la imatge del seu germà, esparracat, en una habitació de parets de pedra fosca i humida, amb grillets als canells, encadenat a ka paret, tot brut i ple de ferides...

Va sacsejar el cap i es va treure aquella imatge del cap. Els ulls li van volar a la falda del Frank, on hi havia una còpia del Periòdic Profètic, amb una fotografia de Ca l’Alfred explotant a la portada. Ja n’hi havia prou, havia de pensar en altres coses, potser li aniria bé intentar dormir. Va tancar els ulls i es va posar còmode al seu seient. No va tenir un son profund, però sí agitat, ple de flames i de cases ensorrant-se, i gent encadenada, i valds somrient...

 

*   *   *

 

Es va despertat sobresaltat quan el Frank li va fer uns copets a l’espatlla. Va mirar al seu voltant i va entendre que ja havien aterrat a Atenes. Les llums de l’interior de l’avió estaven enceses, i tots els passatgers ja estaven dempeus, intentant treure els seus equipatges de mà dels compartiments i, per algun motiu, forcejant per ser els primers en sortir.

—Quina hora és? —va preguntar amb veu ronca.

—Gairebé la una de la matinada —va respondre el Frank—. Va, que no cal que recollim maletes, nosaltres. De seguida serem a casa de la Geena i podrem descansar.

—Ens ve a buscar el teu pare o hem d’agafar algun autobús? —va demanar el James a la Geena, fregant-se els ulls i estirant les cames.

—Segur que ens ha vingut a buscar —va dir ella, i tots tres van dir adéu a les hostesses i van baixar a pistes.

Com que havien reduït màgicament els baguls i els duien dins de les bosses de mà, van passar de llarg les cintes transportadores i es van dirigir a la sortida, buscant amb la mirada el pare de la Geena.

No va ser ell qui els va rebre, però.

—Paris! —va exclamar l’Alice, i va córrer cap a ell per fer-li una abraçada.

—Sorpresa! —va exclamar ella amb un somriure immaculat.

El noi era més alt i més ben plantat de com el recordava el James. Ja devia haver fet els divuit, duia els cabells rossos una mica llargs, i el seu aspecte havia esdevingut del tot bohemi; a primera vista ja es notava que era artista. Tant el Frank com el James el van saludar amb el cap, més aviat fredament.

—I el pare? —va preguntar-li la Geena, després de fer-li una braçada.

—Ens espera a casa —va respondre el noi, caminant amb ells, el seu braç envoltant les espatlles de l’Alice.

—Però com hi anem?

La resposta es va fer evident tant bon punt van sortir de la terminal. Un cotxe blanc relluent els esperava a la porta, i el Paris va fer dringar unes claus a la seva mà.

—No em puc creure que el pare t’hagi comprat un cotxe —va deixar anar la Geena, amb una mica de rancor, perquè era un regal que ella, evidentment, no tindria, ja que sabien que no li feia cap falta—. Quant fa, d’això?

—Un parell de mesos, quan vaig fer els divuit i em vaig treure el carnet —va explicar el Paris amb un somriure—. No et queixis tant, que ja em veig fent de taxi. Què, entrem? Teniu una bossa a dins amb entrepans i begudes; he pensat que tindríeu gana.

Al James li va fer una miqueta de ràbia que fos tan considerat, tan atractiu, i ara a més a més tingués cotxe, però estava tan afamat que va agafar el seu entrepà agraït.

Ell, el Frank i la Geena s van asseure als seients de darrere, que el James va tenir la satisfacció de comprovar que no eren gaire còmodes, i l’Alice va ocupar el seient de copilot i va estar fent-la petar amb el Paris tot el trajecte.

Quan van arribar a casa de la Geena ja eren dos quarts de dues, i estaven tots baldats. Així que només van tenir esma de saludar el pare de la Geena i murmurar unes paraules d’agraïment per haver-los rebut i deixar-se caure al llit.

L’endemà ja seria un altre dia, tu.


Llegit 756 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris23/04/2015 a les 10:27:54
#25625Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!
 

Sí, ja sé que he trigat en penjar la segona part, estic en mil coses. Però vaja, em sembla molt bonic penjar el capítol el dia de Sant Jordi, queda molt literari! (I com que és el meu sant i tal, podeu aprofitar per felicitar-me! A mi i a la Geena! FELICITATS, GEENA!) 

Doncs, res un altre capítol. Espero que us agradi, no és dels més guais, però vaja,s'havia de fer... La part d'Atenes final sé que ha estat una mica ràpida i curta, però tota l'escena de Ca l'Alfred m'ha quedat ja prou llarga així que he hagut d'anar per feina. Ja dedicaré una mica més de temps als Thalassinos al proper capítol.

M'ha fet molta peneta destruir Ca l'Alfred... :( Volia fer més menció sobre el que sortia al diari l'endemà, però llavors m'hauria allargat amb la conversa al tren i no calia, perquè ja sabíem el que s'hi deia, així que, bé, ha quedat com ha quedat. 

Se'm fa un amica estrany relatar el que fan els magatotis quan a la vegada el James està pendent del que deu estar ent l'Albus. Vull dir, ha de mantenir la calma, perquè sap que està viu, però constantment es preocupa per com deu estar, i mirant de no donar-li masses voltes. 

I res, no m'enrotllo més, bon Sant Jordi a tots!

Petonets!
 

Agatha Black




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris24/04/2015 a les 00:53:05
#25627Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

És tardet i estic baldada d'anar amunt i avall tot el dia, o sigui que intentaré ser breu hahaha

Abans de res, vull comentar una cosa que vaig oblidar a l'últim capítol! Crec que els vlads seran a Grècia amb l'Albus, i llavors hi aniran els Magatotis. Amb el que vas dir a l'últim capítol entenc que el Ron i el James es posaran d'acord per anar a buscar el mirall, també, mentre això passa? Molt bona tota la reflexió de l'Alice, tinc moltes ganes de veure com faràs que la trama arribi on sé que ha d'arribar! (I moltes més de saber com s'acabarà, aquesta trama, que a partir d'aquí ja m'hauré quedat sense spoilers hahaha).

Ha estat molt trist veure com destruïen Ca l'Alfred! Tot el que han passat allà... i no només ells: abans hi havia hagut els Rondadors, i qui sap si en algun moment de la història hi ha hagut algú més que no saben. És una pena, però també és veritat que han fet el que havien de fer! M'havia oblidat que el Vitruvi tingués aquest caràcter hahahah m'ha encantat!

Tinc ganes de veure com l'Alice i el Paris tallen LLYA. En plan... immediatament. Això sí, busca-li una noia ben mona al Paris, que també s'ho mereix per tot el mal que li hem desitjat hahaha Uh, m'acaba de venir un mal rotllo perquè el Paris podria ser un bon candidat a morir en algun moment de la ff. Però la Geena ja ha perdut la seva mare! Espero que només sigui un pressentiment i ja xDD

Res doncs, he dit que seria breu i seré breu. Felicitats altre cop i espero que tothom hagi tingut un bon Sant Jordi!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/04/2015 a les 13:03:09
#25630Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Hola!

Primer de tot, pel que fa a la teva teoria, molt bé, marta, molt bé. Suposes força encertadament. Queden un parell de capítols en què passarà tot el que ha de passar en aquesta part... que acabarà molt dramàticament, perquè l'altre dia se'm va acudir una cosa molt xunga que passarà, així, de més a més de tota la resta, tindrem un drama a part XD

A mi tamb m'ha fet peneta Ca l'Alfred :( El Vitruvi no és que tingui gaire personalitat, però més o menys a tots els retrats me'ls imagino una mica així... només existeixen en un lloc on els han pintat i s'hi aferren perquè els hi va la vida, i són uns cagats quan es veuen amenaçats (recordes quan la Lily els amenaça amb una apolla d'alcohol?). Potser no són així en realitat i només és com me'ls imagino jo, no sé XD. A més, eren uns quants capítols intensos i volia posar una miqueta d'humor per rel·laxar l'ambien uns minuts XD

Pel que fa al Paris, ja sé que us ho esteu veient a venir tots. XD Sí, li buscaré una noia ben maca. En tinc una en ment, de fet, que crec que quedaria molt bé amb ell, però encara no ho tinc decidit del tot, ja veuré com va evolucionant.

Merci per comentar! Petonets




AvatarLaia Weasley 140 comentaris24/04/2015 a les 22:43:05
#25635Encara no he escrit cap fanfiction

FELICITATS ATRASADES! I TAMBE PER LA GEE:)

Ens has destrossaat ca l'Afred:((( , pero vaja era per una bona causa.. encara que fa pena..

Que mona l'Sloan preocupantse per l'Albus,  i que haurà pensat l'Alice?

A Grecia tornarem a veure l'Elecktra i la S? espero que si :)

i que pasara entre en l'Alice i en Paris tallen a o que? I en James fara algo el respecte? aixo han de rescatar l'Albuss ben aviat! Aviam que pensen els Vlads....

Ens esperem capitols guais ho vec:)

Petoons:)




Cassandra Ross Anònim25/04/2015 a les 16:13:26
#25637Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Anem per passos. El Vitruvi és un capullo. Ale, ja m'he quedat tranquil·la. No me'n recordo gaire d'on va sortir però diria que amb tot allò de que els Longbottom són descendents de Da Vinci. És important, això, a part que han portat el Vitruvi i gràcies a ell els Vlad han entrat? M'ha fet molta gràcia tota la conversa que tenien amb ell mentres anaven a Hogwarts. Crec que la Sala de la Necessitat és el lloc ideal per a ell, com un càstig. No sé per què.

Ash, això de destruir Ca l'Alfred m'ha semblat bastant radical, la veritat. I dius que t'ha fet peneta, eh? Qualsevol s'ho creu xD Okis, vale. Quina llàstima. He alucinat amb l'Sloan, i tot això que sàpiga aquestes coses d'arquitectura perquè sí. Dius que aquesta noia la vas afegir d'última hora a la fanfiction per contrarrestar la Lily, tant tomboy ella. Tot i així, aprecio que està molt bé que la puguis aprofitar i realment em pregunto com seria tota la fanfiction sense la Sloan. M'ha semblat molt mona quan plorava per l'Albus, vull dir que quan l'Albus torni (per què, saps, no vull que es mori) estaria bé que aquests dos sortissin i no els fiquis en tants embolics amorosos com els Magatotis. No és una suggerència, ni una idea perquè la tinguis en compte. És una ordre xD

Hem arribat a Atenes! Guai, guai. Bé, potser el Paris no tant. Vull dir, em sembla molt bona persona, em cau estupendo, voldria un Paris per mi (ale, ja ho he dit tot), però aquí no m'agrada perquè tinc la sensació que es fica entre l'Alice i el James i m'agradaria que hi hagués alguna cosa entre l'Alice i en James, encara que sembla que tu diguis que no. Com que estan a Atenes, veurem l'Electra? És que és un personatge que em va caure molt i molt bé, al final, quan ho vam saber tot d'ella.

Per acabar, m'agradaria dir que m'agrada molt aquesta distinció que fas entre el que és important i el que és personal. Està motl bé, perquè és una cosa que s'ha de tenir en compte i no hi havia reflexionat mai. A més a més, m'agrada que d'aquesta manera contraposis els personatges del James i el Harry.

Fins aviat!

Cassie.

PSD_. Podries escriure alguna escena on el Harry s'enteri que Ca l'Alfred s'ha ensorrat? Suposo que també és un lloc important per a ell, no? O el Teddy. Jo què sé. Que ho vull veure per escrit. M'estic muntant una pel·lícula. Seria èpic veure la seva reacció quan sàpiguen que qui ha ensorrat Ca l'Alfred és en James.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris25/04/2015 a les 17:15:05
#25638Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia_Weasley: Hola! Merci per la felicitació! ^^ Sip, he destrossat Ca l'Alfred. igual que els Magatotis, no hi he vist gaire més sortida. Vaig estar pensant vàries possibilitats, però no tenien massa sentit. L'única manera de barrar el pas era destrossar l'entrada i esfondrar-ho tot. 

L'Sloan, evidentment,e stà feta un sac de nervis. I pel que fa a l'Alice no ha pensat res estrany. En primer lloc, perque en aquell moment s'ha adonat del que tramaven una mica els vlads, però especialment perquè, a diferència de la Gee, a l'Alice no li agrada gens ficar el nas on no li demanen, i no es passa el dia buscant a veure qui agrada a qui... XD De fet la vaig triar a ella per tenir aquesta conversa precisament per això. Algú em va demanar al capi anterior que fes sortir la reacció de l'Sloan davant de tot això, i em va semblar bé, així que he fet l'escena aixñi perquè els lectors se n'adonin però els personatges no.

L'Elektra i la Sofia... m'ho estic pensant, encara no tinc gaire clar toooot el que passarà a al proper capítol, només a trets generals. Moltes vegades afegeixo o trec coses a mida que escric. L'ALice i el Paris, bueno, començaria a ser hora, no? XD

Capítols guais... bueno, deixem-ho amb capítols intensos. XD Merci per comentar i fins la propera!

 

Cassandra Ross: Hahahaha, heu de tenir en compte que el Vitruvi no és una persona, només un dibuix. Sempre m'ha semblat que els quadres de la Rowling estan tts passats de voles... vull dir, pense: Sir Cadogan (què t'has pres?) la Senyora Grassa (calla, histèrica, i deixa'm passar), la mare del Sirius (WTF, tu estàs per tancar). A tots se'ls en va una mica la pinça. No són persones reals i normalment estan una obsessionades i tal. El vitruvi (com que guardava el secret dels Gryffindor, el fill de Da Vinci) només està obsessionat per estar en algun lloc segur, protegit, i no veo, no oigo no hablo. Però no és mala gent, tampoc XD Va ser "important" a la segona fanfic, ara ja no gaire, però vaja, no em va semblar bonic incinerar-lo amb la casa, i crec que a la Sala de la Necessitat hi estarà bé i protegit.

T'ha semblat radical destruir Ca l'Alfred? No sé què més es podia fer, la veritat! Sí que m'ha fet penete. Una mica.  Però m'agrada fer saltar coses pels aires, i la casa abandonada... she had it coming XD Pel que fa a l'Sloan i l'arquitectira, bé, qualsevol sap que el punt feble d'una casa són les parets mestres, no? Només has de buscar quina és i ja està... el que passa que ella pot escanejar les sales a simple vista. I sí la vaig afegir en aquesta fanfic perquè necessitava, en primer lloc una amiga noia de la Lily, i en segon lloc algú guai per l'Albus. I quan estava planejant la fanfic estava veient una sèrie que es diu The Newsroom (la recomano),  l'Sloan era el eu personatge preferit i vaig pensar que algú semblant em serviria per cobrir totes dues places. I ara la veritat é que em sembla súperútil tenir una "empollona" en plan l'Hermione, perquè si no hauria de fer sortir sempre la Rose... ara les tinc a una d'elles, o a l'Albus que també és força intel·lectual. I l'Albus... bé, l'Albus passarà un petit tràngol de no reeeees (oops). I pel que fa a la seva relacio amb l'Sloan, be, ja saps que m'agrada fer patir tothom, i l'Sloan i l'Albus es trobaran alguns petits handikaps. Sorry.

Atenes! Sï, per fi, semblava que aquests últims capítols no s'acabaven mai! A mi també em sembla un noi molt maco, el Paris, però no està fet per l'Alice. I evidentment que vull que l'Alice i el James acabin junts! *.* Són molt macos. L'Elektra, okay, okay, la posaré en alguna escena, per aclamació popular! (us dei semblar que no, però de vegades em doneu idees, i de vegades tinc en compte els vostres comentaris!). A mi també em cau molt bé, ella ^^

Fa temps que volia parlar d'això del que és important i el que es personal. En els propers capítols, el James es trobarà en una situació en què haurà de triar si fer el més important o el més personal. De fet, s'hi trobarà dues vegades. Ja en seguirem parlant llavors, d'això, que em sembla molt interessant. És un tema molt personal, i molt imporant, al meu parer ^^

PD: escena del Harry sobre Ca l'Alfred. Fet! Bona idea ;) Gràcies.

 




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris26/04/2015 a les 04:34:09
#25641Encara no he escrit cap fanfiction

Ca l'Alfreeeeeeeeeeed D: casi no m'ho podia creure mentre ho planejaven, i al final, sí, l'has derrumbat!!!! O_O Pensava que trobarien alguna altra manera, ja que les restes d'una casa derrumbada a els vlads que tenen tanta força em segueix semblant una via d'entrada oberta (clar que els veurien suposo), però si hi penso tampoc se m'acut res millor, a banda d'emplenar tot el passadís secret amb ciment, i a veure d'on coi en treurien tant. El Vitruvi em recordava molt al Phineas Nigellus quan l'Hermione el maltracta a la bossa  xD 
 
El Paris m'ha encantat! Tant de temps amb ganes que tallin amb l'Alice, i ara em sabrà greu i tot... Però jo crec que aquesta noia ben maca que tens en ment podria ser l'Elektra :3 i m'agrada molt, així ja no em sabrà greu que es quedi sense l'Alice :3 M'han vingut ganes de dibuixar el Paris, però encara he d'acabar el de la ff comuna u.u espero tenir-lo aviat i així dedicar-me a dibuixar escenes de la teva fanfic per a fer punts per a la meva residència, ja que jo no escric i sinó es quedarà seca i puc utilitzar això d'excusa per a posar-m'hi :D
 
Estic a l'expectativa de què passarà en els pròxims capítols. ¡Sóc tant feliç cada vegada que veig que has penjat! Tot i que tardo en comentar, ho sé, però tinc un motiu xD Estant a Grècia, els queda còmodament a prop el mirall als magatotis... Vaja vaja... Quines casualitats té la vida... xD
 
FINS EL PRÒXIIIIIM
QUE SIGUI AVIAAAT (si pot ser) :D
 
PD: Felicitats atrasades a tu i la Geena! ^^"
PD: Tinc moltes ganes de Frank-Geena, i veig que si ara s'apropa el James-Alice vol dir que aquesta altra encara tardarà >_<




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/04/2015 a les 17:13:18
#25646Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Arwen Black: Wiiii ja em pensava que no comentaries! XD Sí, he fet explotar Ca l'Alfred, però els Vlads no podran entrar-hi. Pensa que la casa s'esfondra, i gran part del passadís també. S'ha destruit l'entrada i la part del túnel que era més a prop de la casa ja no existeix, està ple de terra, i de roïna.

Ah, mira, amb això de Phineas m'has recordat un altre quadre tarat. Sí, crec que és més o menys així, cm reaccionaria un retrat.

A mi també m'agrada el Paris, i espero que l'escena on ho deixin us agradi. Pretenc que sigui una escena trista, perquè en realitat no ho deixaran per res dolent que tingui el Paris, ni per res dolent que faci l'Alice, sinó que seran les circumstàncies. Em sembla molt guai que vulguis dibuixar el Paris! O.O Potser el Paris i la Geena (calla, Georgina, calla, que t'embales! XD), però encara em fa és il·lusió veure el dibuix de Cròniques de Hogwarts! Ja el tens començat? Que guaaaaaai!

 

Ets feliç quan penjo capítols. Doncs amb els que venen np ho seràs tant. Us repetiexo, espero que us agradin les històries de por, perquè venen coses xungues.
 
I els Magatotis no són pas a prp del mirall. El mirall és a Dublín, en un museu! 
 
Fins el proper! (procuraré que sigui aviat)
 
PD: Gràcies!
 
PD2: Suposes bé. De tota manera he de dir que tot i que les escenes Frank-Geena les tinc mes o menys pensades, encara no sé com serà la gran escena James-Alice! (Us ho podeu creure?) Si us dic un secret, normalmet em semnto molt més còmode amb es escenes de misteri, o d'estrés, o de neguit o fins tot de por, que no pas amb les escenes romàntiques, que de veades penso que no em queden gens bé. Suposo que en part és perquè jo no sóc una persona gaire romàntica... no us ho sabria dir. Però em costa horrors imaginar-les i encara més escriure-les!
 




Avatarivi_potter 512 comentaris27/04/2015 a les 18:31:18
#25653Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaaaa!

Vaig a destemps com sempre últimament! Però bé, el que compta és que vaig seguint i posant-me al dia de tant en tant :D Em sap greu no comentar toooot el que passa i fer comentaris més aviat curts però sempre vaig un pelet de cul i això n'és el resultat... hahah

A veure, hauria de començar pel principi, l'altre capítol i tot això però és que, com a la majoria suposo, se m'ha quedat la boca oberta al veure la destrucció de Ca l'Alfred... TT Quanta història se n'ha anat a n'orris en un momentet i gràcies a les increïbles habilitats de l'Sloan! Rondadors, Harry i Sirius, ara els Magatotits... M'ha semblat una decisió molt i molt madura per part dels Magatotis, perquè destruir un lloc com aquest té tela! M'encanta els tocs d'humor que poses a tot arreu, com aquest cas el Vitruvi, crec que ja t'ho havia dit però per si de cas millor recordar sempre les coses bones :D Em faig un tip de riure, si és cert que a vegades tinc un humor un pèl tontet jajajaj

M'imagino en quin estat de xoc deuen estar Harry, James, Lily i tota la tropa per l'Albus. Sé que no ho menciones perquè no toca ben bé a la història però la Ginny deu estar estirant-se dels cabells. Això sí que ho he trobat a faltar pot ser, una visiteta de la mare a Hogwarts no hauria estat pas malament. Vaja, és que m'imagino a la meva de mare i hauria estat la primera en venir i treure'm d'allà en un tres i no res.

Ara vindrà acció i de la bona, Setmana Santa serà mogudeta, entre rescatar l'Albus i intentar evitar que robin la relíquia... Em moro de ganes per llegir-ho!

Molts petons i continua tan aviat com puguis :D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/04/2015 a les 14:14:38
#25655Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ivi_potter: Home, tu per aquí! Que guai, veure cares conegudes de les "antigues" de tant en tant! XD M'alegro que vagis seguint la història i estiguis al dia! Tranqui, tots hem anart de cul alguna vegada ^^

Sí, Ca l'Alfred havia representat moltes coses en el passat, però vaja, s'havia de fer. De fet, quan llegi HP sempre pensava, tanta protecció, tanta cosa pels cavallers de la mort... per què no entren per Ca l'Alfred!? XD Sí, com que sé que aquests capítols que hem tingut són molt dramàtics he volgut posar-hi un toc d'humor, que crec que sempre són benvinguts.

La Ginny deu estar estirant-se dels cabells, sí. Si hi ha alguna cosa que em sap greu d'aquesta fanfic és el personatges de la Ginny, perquè m'encanta, de veritat que m'agrada molt, però ha quedat relegada totalment a un segon pla. Fins i tot el Ron i l'Hermione surten més que ella, i això que és la mare dels proganistes. però és clar, vulguis que no, ella no treballa al ministeri, és només reportera i no tinc gaire per on agafar-la a aquesta fanfic, així que només surt de tant en tant durant les vacances. Potser sí que els hauria visitat a Hogwarts, però no hi seria durant la batalla, així que si ho hagués comentat hagués estat de passada igualment...

I sí ara ve acció. No sé si de la bona o de la dolenta, però Setmana Santa serà molt mogudeta. Jo també tinc ganes d'escriure-ho.

Merci per comentar, espero veure'ns sovint!