Cròniques de Hogwarts - 13: Paciència, revistes, mussolerissa i quidditch (Eric)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 24/04/2015 a les 09:43:51
Última modificació 24/04/2015 a les 09:43:51
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


13: Paciència, revistes, mussolerissa i quidditch (Eric)

A la classe de botànica, ens toca anar a l’hivernacle número 3. La professora Hortense Woolgather és una dona peculiar. Sembla que no estigui mai present, com si no estigués connectada a aquest món. Per exemple, encara no se’n recorda dels nostres noms, tot i que fa cinc anys que ens coneix i justament som el curs amb menys alumnes.
Arrant d’això, i també pel fet que no pensa mai en que les nostres corbates són de diferent color per algun motiu i portem un escut bordat a l’uniforme, no ens baixa mai cap punt. Evidentment, les noies de Gryffindor fa temps que se n’han adonat… i les classes de botànica esdevenen un lloc de disbauxa.

Avui comencen l’Agatha i la Chris, com gairebé sempre, llençant-se la terra de la planta que hem de transplantar. Som vint persones, i per tant estem totes juntes en un sol hort. L’Erin s’hi suma aviat, i aviat acaben una mica brutes de terra. Diria que han fet una competició sobre quina acaba més bruta al final del dia.

Durant les classes, la professora ens comenta el que hem de fer, després es posa en un racó i queda desconnectada del món. Això sí, si li preguntes alguna cosa, sovint te la respon però has d'acabar dexifrant el que vol dir perquè és una mica innex.
Gryffindor sempre se situa a un costat de la llarga filera, i des d’aquell extrem de disbauxa s’arriba fins a l’altra banda, on hi ha els Slytherin i els Ravenclaw. Jo estic al mig.

L'Ethel va descomptant deu punts per Gryffindor cada cinc minuts, aproximadament; però sé que això no les aturarà, a l’Agatha i companyia. La Circe, per contra, les ignora com gairebé sempre intenta fer. El Billy, aprofitant que la Zoe ja li ha explicat què ha de fer, està llençant terra a l’Erin. Les seves rialles són encomanadisses. Jo intento no mirar-me les noies de Gryffindor, perquè així no em sento amb l’obligació moral de restar punts o posar ordre.

Jo les ignoro en un sentit diferent que la Circe Black. Ella ho sol fet per després aconseguir que ho acabin pagant; jo ho faig perquè estan animant la classe, i tampoc solen ser tant grans els desperfectes. Si no ho fessin, les classes de botànica serien bastant avorrides.

Creu-ho la mirada amb la Maire, que està al davant meu. Ens mira com si tots plegats estiguessim bojos mentre se suposa que escolta a la Noa, que està al seu costat xerrant. Intento aturar-li els peus a la Noa quan comenta que sospita fins i tot si la professora Woolgather consumeix droga i per això no està mai present del tot, i l’acaba relacionant amb el mercat negre que presumptament porta la professora Hook.

No serveix de res que li recordi constantment que la professora ronda per allà.

D’aquesta manera tant ràpida, ja ha passat una hora.

 

* * *

 

La segona classe del dia és Història de la Màgia, amb el professor Binns.

És la meva classe preferida. Desconnecto totalment i em poso a prendre apunts, com si la resta de la gent no existís. No entenc com pot ser que hi hagi gent que pensi que l’assignatura no val la pena. Bé, de les Gryffindor sí que m’ho crec perquè no va gaire acord amb el seu caràcter. Però és que fins i tot noies com la Circe o la Nina a vegades prenen apunts com si estiguessin fent un favor a algú. I potser el professor ho explica de manera passota, però deixant això de banda…

Avui s'asseu al meu costat la Natia O'neal, o com és coneguda a vegades: la National Geographic. No sé gaires coses d'ella; era la millor amiga de la Zoe però des que aquesta té nòvio, la Natia està enfadada amb ella per deixar-la de banda. Diria que ja no es parlen tant com abans. Noies.

El professor Binns comença la classe, parlant d'una revolta dels globbins. La seva veu és monòtona, i és una mica avorrit perquè consisteix en recitar el llibre que tenim davant nostre. No és estrany sentir com algú ronca en aquestes classes.

La Natia no tarda ni un minut en escriure quatre ratlles en un paper i passar-me'l.
"Hi ha un article interessant de la revista d'agost que si vols te'l passo."

Fa un parell d'anys, la Natia i jo vam fer una mena de pacte: jo l'ajudo a Història de la Màgia i ella de tant en tant em deixa una de les seves revistes muggles. M'estic adonant que hi ha coses dels muggles que són molt interessants. Potser els mags n'hauríem d'aprendre.

El sobrenom de la National Geographic ve justament d'aquí: sempre se la pot veure amb aquesta revista o alguna de semblant sota el braç. Els seus pares són muggles i cada mes li reenvien les revistes a les quals està subscrita.

"Després passo a buscar la revista, d'acord?"

La nostra conversa s'acaba aquí.

Mentre em pregunto si li hauria de comentar al Binns que canviï la manera de fer les classes, prenc algun apunt puntual del que diu. Després, començo a fullejar el llibre d'Història de la Màgia fins a continuar amb la lectura pel meu compte des d'on ho vaig deixar l'altre dia.

I perdo el món de vista.

 

* * *

 

Surto de la classe d’Encanteris una mica frustrat. Em poso a caminar pels passadissos sense cap rumb, tot sol. Necessito pensar. Als primers cursos de Hogwarts aquesta assignatura se’m donava millor que ara. Però ara, encara que practiqui hores extres, a vegades aprovo pels pèls la part pràctica. No és pas perquè no sàpiga fer els moviments de vareta que toquin; és que el resultat no s’ajusta mai al que hauria de ser, i tinc la sensació que cada vegada va pitjor.

És com si la vareta no respongués al que jo li ordeno. Però, si la vareta em va triar a mi quan tenia onze anys, perquè ara em falla? El pitjor de tot és que després de reflexionar-hi uns quants mesos intueixo la resposta. No és pas casualitat que la vareta em va començar a anar malament quan em vaig adonar del tipus de sentiments que tinc per en Zac Layton.

Però no hi vull pensar. He de canviar de tema. Tot i així, endins meu, la veueta de la raó no pot estar de recorder-me que estic en un punt mort i he de triar. No m’agrada sentir-me sol davant d’un abisme.

Almenys, a les classes d’encanteris, la professora Darling és comprensiva i intenta ajudar-me.

Per distreure’m, intento anar a la mussolerissa. Hi ha uns quants alumnes que estan complint el seu càstig allà per tercer dia consecutiu i… Ho admeto: necessito anar a veure com estan. Sí, em preocupa que els mussols estiguin traumatitzats per culpa dels meus companys de curs. Què hi puc fer, si m’agrada malcriar-los? Penso que és el que passa quan un no pot tenir mascotes a casa.

Des de baix de tot de les escales que condueixen a la mussolerissa, se senten rialles i crits de guerra. Un parell de mussols surten volant com uns esperitats per la finestra. Pujo les escales ua mica més rapid del que acostumo a fer-ho però sense perdre la compostura. Una olor lleugerament nauseabunda, més forta del que acostuma a ser, m’omple els narius. Em planto davant la porta d’entrada i miro el panorama.

Rebo l’impacte d’una cosa entre dura i tova que acaba caient al costat dels meus peus.

—Hòstia, és l’Eric!

Dins de l’espai rodó que és la torre de la mussolerissa, hi ha tres bàndols formats. L’un, a la meva esquerra format per l’Erin, l’Agatha i la Chris. L’altre, a la meva dreta, format pel Billy, la Zoe i el Max. Al meu davant, el tercer grup, el Drake, el Connors i el Gallgher. La Noa i la Maire estan entre el centre i la banda esquerra; mentre la Maire sembla que es vulgui desvincular del grup i va a la seva, la Noa porta aquella substància a les mans.

No cal ser gaire llest per intuir que, més enllà dels grups que han format, estan fent una guerra entre ells amb els excrements dels mussols. Excrements que, si no recordo malament, ells han de netejar.

—Què és tot això? —exclamo, sorprès.

Hi ha tres mussols en una punta, a les parts més altes de la mussolerissa, que sembla que em mirin com si m’haguessin reconegut i em demanin ajuda.

—Això és el principi de l’anarquia, Earl!

No puc evitar pensar alguna cosa com "Perdona, Gallgher, això és una amenaça?".

—Ei, Eric —pregunta la Chris, recoberta d’excrements i amb cara de bona nena—, no t’hi vols apuntar?

—No, gràcies, Christine, declino l’oferta.

Sembla que ningú es mou, com si tots dissimulessin. No crec que els tregui punts. Ho faria si la mussolerissa hagués estat neta com una patena, però com que no és el cas…

—Erin, no m’esperava això de tu… —comento, intentant fer-ho en to de broma. Ella és monitora, se suposa que és responsable.

—No cal que et decepcionis. Mira, aquest tros d’aquí està net, ho veus? —diu, assenyalant un racó que fa apenes un parell de metres quadrats. Només han fet això, en tres dies?

—Simplement que després ens hem emocionat una mica i mira... —diu l’Agatha—. El Billy ha relliscat, s’ha empastifat i perquè no se sentís sol hem començat a fer una mica de repartiment d’excrements.

—Com que sempre ens recrimina que no som altruistes.

—És clar, no ho diuen, que dels càstigs s’agafen grans vincles de germanor? —dic.

No tarden ni cinc segons en donar-me la raó.

Veig que m’estan utilitzant d’excusa per no fer res. L’olor nauseabunda dels excrements acabats de remoure em comença a molestar bastant. Vist que allà no tinc res a fer, millor que giri cua, no? No puc pas malcriar els mussols amb aquesta colla traumatitzant-los.

A més a més, aquell caos de merda encastada a la paret i persones plenes d’excrement m’està començant a posar una mica nerviós. Però suposo que seria demanar massa que haguessin complert el seu càstig amb la roba immaculada i sense ser tant desordenats.

—Uhm, jo no he vist res, d’acord? Ja ens veurem en alguna altra banda —dic.
Què hi farem, en el fons són els meus amics. I de què servirà que els castigui o els baixi punts?

Giro i començo a baixar les escales. Tot just he arribat a baix que torno a sentir les seves riallades. Recordo que li havia promès a la Natia que aniria a buscar la revista i per això decideixo dirigir-me cap a la Sala Comuna de Hufflepluff.

 

* * *

 

Em trobo l'Skye sortint per la porta de la residència.

—Hola, Eric. Sort que et trobo tant aviat. Tens la tarda disponible, oi?

Sé que no és una pregunta. Això mai és una pregunta amb l'Skye. Si ella vol que tinguis la tarda lliure, millor que la hi tinguis i punt. Igualment, faig com si ho fos —com si tingués la possiblitat de dir-li que no.

—Sí, per què?

—Et vull volant al camp de quidditch, d'acord? O si no, ja saps quines poden ser les conseqüències. Si et creues amb qualsevol de l'equip, sobretot si és la Donovan, diga'ls-hi que cap al camp que falta gent. I que m'importa ben poc si el Connors els ha trencat el cor, d'acord? L'entrenament comença d'aquí un quart d'hora, i pobre d'aquell idiota que arribi tard. O el deixo sense descendència, queda clar?

Bé, sé que quan l'Skye diu "si et creues amb qualsevol" vol dir alguna cosa de l’estil de "busca'n un parell mentre et dirigeixes al camp". Li dic que estic d'acord perquè és millor dir-li-ho gairebé sempre quan està tensa, ja que l'Skye no accepta ni xapes de monitors ni autoritats. Excepte la seva, és clar. Qualsevol la contradiu. En realitat és bona persona quan està tranquil·la i simpàtica.

Tot i així, hi ha alguna cosa que no m'acaba de quadrar.

—Però avui no li toca al Zac Layton... i a Slytherin? —afegeixo, intentant arreglar l'error sense que se n'adoni.

—Ah, sí. Li tocava. El Zac m'ha comentat que a veure si ho podiem canviar perquè a l'equip li anava millor un altre dia.

Somriu com si li hagués agradat fer-li un favor; he sentit a dir que flirteja amb ell quan pot.

Intento que els sentiments que em remouen per dins no m'afectin. No m'hauria d'afectar. Però sé que si algun dels dos té possiblitats és justament ella, malgrat el seu caràcter.

I una veueta em recorda el meu futur.

—No vull distraccions, d'acord? Com et facin un gol a l'entrenament tu i jo parlarem —em comenta; sembla que s'hagi adonat de la meva cara.

—D'acord, Skye. Fins després —m'acomiado mentre intento deixar enrere el tema que segueixen els meus pensament. En el fons, sé que ella no en té cap culpa.
Jo em dirigeixo a la meva residència a buscar l'escombra i ella en direcció contraria passadís enllà. Pocs segons després, s'atura i em diu:

—Earl, dutxa't. Fots pudor de merda de mussol!

No puc evitar girar-me i correspondre-li amb un somriure.

 

 

Capítol escrit per: Cassandra Ross


Llegit 740 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris24/04/2015 a les 09:45:19
#25628Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Okay, la Cass m'ha demanat que us faci arribar el seu comentari, perquè ella no podia comentar avui o sigui que us el poso a continua ció:

------------------------------------------------------------------

Hola!

Per mi, l'Eric és un personatge que m'agrada molt, perquè és més simpàtic, no és solitàri com la seva germana... I què hi farem, em cau bé perquè és un Hufflepluff.

El nom de la professora de botànica és cortesia de l'Agatha, així que li donaré el plaer a ella d'explicar-ne el seu significat ocult. Després, hi ha la Natia O'neal. És un personatge secundari, la que falta de la residència de Hufflepluff. En faré una petita fitxa per pujar-la al fòrum. L'origen del seu nom ja està explicat dins del capítol, i en el fons és una anada d'olla, però és que la volia relacionar amb les revistes i mira...

Hi ha un parell de coses més que volia comentar. La primera és que m'ha agradat molt escriure pensant com parla l'Skye. Bé, en relitat no era això (tot i així, sí que m'ho he passat bé fent-ho). Quan ella li diu a l'Eric que vagi a buscar algú, esmenta la Donovan i després diu que no importa si el Connors li ha trencat el cor. Doncs bé, revisant el capítol del David, he vist que el Joe està flirtejant amb una de sisè de Hufflepluff. I quan l'Skye el veu li diu "A les meves jugadores no les desconcentra ni la mateixa Helga en persona"; o sigui que dóna a entendre que és de l'equip. I mira, m'ha fet gràcia fer un guinyo; i li he posat Donovan perquè m'agrada el cognom.

El segon tema és el sexy piruli del Zac Layton. Ok, a veure... Quanta gent s'ha adonat que el porter d'Slytherin té quatre pretendents? xD Em va fer molta gràcia veure-ho... Però és que entre l'Eric, l'Edwin, l'Skye i la Nina (no n'estic segura, però se la va veure molt coqueta quan parlava d'ell) n'hi ha per donar i per vendre. M'acabo de recordar que el Kenneth (aquell Slytherin amic dels antisistema xD) va dir que havia d'anar a comprovar unes sospites... Rumors, rumors! xD

Fins aviat!

Cassie.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris24/04/2015 a les 11:11:48
#25629Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Val, i ara el meu comentari!

Primer, el personatge. L'Eric és un personatge molt interessant i amb un món interior molt gran. Com que és una mica distant (ni de bon tros com l'Ethel, sinó que sembla que no té uns amics definits, sinó que més o menys es porta bé amb tothom) de cara als altres és només agradable i cordial, però li aniria molt bé fer una amistat més íntima amb algú, per poder compartir tot el que li passa per la ment.

He de dir, però, que l'únic que no m'acaba d'agradar d'ell es aquesta posició de "Suïssa" que té. No es posiciona. Amb res. Vull dir, a classe no sap ben bé si estar de part d'uns (els esvalotadors) o dels altres (els responsables, que renyen als primers), pel que fa a la seva vida personal, no sap si es deu més lleialtat a ell mateix o a la seva família. Després no té clar si li agrada tot aquest rotllo de la sang pura, o si és una estupidesa. Suposo que m'enteneu. Crec que el dia que es doni compte que ha de triar, que ha de prendre una decisió, tot li serà molt més fàcil. Crec que el que li falta per madurar és precisament això: ha de aprendre a triar i posicionar-se.

Pel que fa al capítol està molt ben escrit, m'agrada molt. Es fa molt curt i entretingut, tot i que no és tot de diàleg (que normalment es llegeix més de pressa que els paràgrafs narrats). M'agrada moltíssim la primera part en què parla del que es fa a classe i què fa la gent, i una mica el que pensa de cada company i tal, està molt bé. I m'encanta a relació del títiol am el capítol, perquè aquestes 4 coses són el que més el defineixen i són precisament les 4 escenes que surten. Crec que t'ha quedat molt rodó.

Felicitats i... ja tinc ganes de llegir el següent! XD




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris24/04/2015 a les 16:33:50
#25631Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ei! M'ha agradat molt! L'Eric és un personatge molt interessant, molt profund i, com diu la Gee, amb moltes preguntes obertes a la seva vida que algun dia haurà de tancar. Però ja m'agrada, que les tingui obertes, així podrem fer el viatge amb ell mentre descobreix quines són les respostes que hi vol donar!

Tot el tema del Zac Layton em fa molta molta gràcia, tu, quin noi més sol·licitat! Realment té molta gent darrere que parla d'ell, però tampoc no en sabem gaire cosa. Està bé que anem coneixent un personatge pel que van dient d'ell i no des del que pensa ell mateix! El que estaria molt guai seria veure que tothom el veu d'una manera una mica diferent, encara que els agradi a tots.

Ha estat un capítol moooolt ple de guerres i brutícia! M'imaginava com d'espantada devia estar la Maire a la guerra d'excrements hahaha però en canvi, a la guerra de terra, jo crec que s'ho hauria passat bé, a ella li encanta tot això, només que té massa por com per afegir-s'hi! També hem vist més classes, que normalment això ens ho saltem i realment poden passar-hi moltes coses, dins d'una aula. M'agrada que a l'Eric li agradi tant la Història però passi olímpicament del professor hahaha ho trobo lògic, m'ha fet molta gràcia!

Per acabar un apunt que espero que no et faci res d'un parell d'errors que hi ha al principi! No són greus, eh? No et preocupis hahaha Només perquè si ho tornes a fer servir et sigui útil. És això:

Arrant d’això, i també pel fet que no pensa mai en que les nostres corbates són de diferent color per algun motiu i portem un escut bordat a l’uniforme, no ens baixa mai cap punt. 

Hauria de ser arran en lloc d'arrant, i brodat en lloc de bordat (en català el verb és brodar, en castellà bordar -en català bordar vol dir una cosa completament diferent!)

Apa doncs, com ja he dit, un molt bon capítol, tinc moltes ganes de veure com continua toot!




AvatarArwen Black Moderador/a 152 comentaris24/04/2015 a les 17:36:20
#25632Encara no he escrit cap fanfiction

Hola Cass! Jo vaig comentant tot el capítol per ordre :3
 
En la classe de botànica, m'agrada la posició de l'Eric, que en el fons no vol treure punts perquè estan animant la classe (qué mono >_<). La Noa pensant que la profe consumeix drogues, quina gràcia xD i la distribució de la taula també m'ha semblat molt bé, amb els caràcters com d'un extrem oposat a l'altre i l'Eric, al mig.
 
"A vegades prenen apunts com si estiguessin fent un favor a algú" m'encanta aquesta frase xD Personatge nou, el que faltava! :D A mi m'agrada lo del nom National / Natia O'neal (és una anada d'olla bona), i també que hi hagi una altra amistat afectada perquè la Zoe va molt amb el nòvio, com li passa al Billy, així no és l'únic sinó que la Zoe l'ha feta més grossa! M'ha semblat molt bona idea, també, que hi hagi una alumna que rep les revistes muggles a les quals està subscrita reenviades a través dels seus pares, ben bé podria passar-li a algun company del Harry, encara que no sortís mai als llibres. Quan ha sortit que la Natia li passava una noteta a l'Eric ja m'he pensat que li anava al darrere (i l'Eric se l'hauria de treure de sobre dient-li o no que és gay), fins que he llegit que era per aquest intercanvi que fan, vaig massa ràpid ._."
 
La vareta no li respon bé pel dilema intern... molt bona idea, també! No deixo de repetir-ho, però és que em meravello quan llegeixo aquests detalls que encaixen tant en el món de Hogwarts. Quan diu que necessita anar a la mussolerissa a veure com estan pensava que es referia als alumnes i resulta que era als mussols, SUBLIM. Al següent tros tinc un dubte: "No crec que els tregui punts. Ho faria si la mussolerissa hagués estat neta com una patena, però com que no és el cas…" seria "donar" punts, potser? Això o sino no ho he entès... Això a part, tots els esdeveniments des de què entra a la mussolerissa fins al final (la conversa amb l'Skye...) del capítol ho he trobat DIVERTIDISSIM. Tot el capítol l'he notat molt ben redactat... 
 
En definitiva que m'ha encantat! L'Eric algun dia haurà de triar, i aquest conflicte que el defineix m'agrada, però ja tinc ganes de veure el seu procés de decisió ^_^ Fins el pròxim!
 
PD: Agatha, t'has oblidat d'explicar el nom de la professora de botànica ;P




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris24/04/2015 a les 17:45:37
#25633Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ohhh el nom de la profe, m'ho havia deixat! Gràcies Arwen!

Doncs es diu Hortense Woolgather perquè hortense és un nom de flor, apropiat per la professora de botànica i a més ve del llatí "hortus" que vol dir hort o jardí. "Woolgather" vol dir badar, o estar els núvols, cosa que descriu una mica la seva personalitat. And that's it!




Avatarhermione potter 237 comentaris24/04/2015 a les 18:02:39
#25634Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Holaaaa!!

Bé, ja l'esperava amb ganes aquest capítol, sobretot després de CdH Behind the Scenes!

L'he trobat molt divertit i interessant, així que el cometaré per parts:

-La classe de Botànica és massa bona. Com m'agradaria a mi ser allà en lloc de a classe... hahaha

M'ha agradat que hagis fet que l'Eric estigués entre Gryffindor i Slytherin i Ravenclaw, es com una representació d'un dels seus dilemes.

Em declaro fan de la professora Hortense, de veritat, i sobretot després de llegir que la Noa diu que va drogada xD, genial.

-Que li agradi Història de la Màgia m'ha sobtat al principi, perquè he pensat: "Quina persona amb una mica de vida s'estaria escoltant al professor Binns tota l'hora?", però després he vist que l'Eric entra dins del llibre d'història i ho he entés xD

Em cau bé la Natia, i com diu l'Arwen ara veiem que no només ha fet mal a en Billy, la Zoe.

-M'ha encantat el moment mussoleria! Genial, impressionant! He riguit molt, però molt! Com estan tots allà tirant-se merda i el pobre Eric preocupat pels mussols xD 

I bé, crec que per la frase que ha dit l'Eric: "És clar, no ho diuen, que dels càstigs s’agafen grans vincles de germanor?", crec que ja veurem noves amistats aviat"

-La part de l'Skye m'ha agradat, el pensament de l'Eric és molt bo, i l'autocontrol que ha de tenir és molt alt! Mare meva, jo no podria sobreviure!

-La part de la vareta m'ha semblat molt interessant, tractant que suposo que no li va bé perquè no confia gaire en si mateix i està insegur sobre molts temes.

Doncs res, crec que més o menys està tot comentat, si em deixo algo ja toranré :)

Petons i fins divendres!!! 




Cassandra Ross Anònim25/04/2015 a les 16:01:49
#25636Encara no he escrit cap fanfiction

Hola, noies!

A veure, anem per passos. Aviso que a vegades els vostres missatges els comentaré una mica repetitius i potser us enviaré a que mireu a la persona de sobre, okis? Bé.

Agatha: tens raó, l'Eric va amb tothom (tot i que es decanta més per les Gryffindor que els Ravenclaw/Slytherin, encara que potser aquí no ho sembla). Vaja, em sap greu que no t'agradi això de la indefinició de l'Eric. Jo ho trobo interessant, encara que no podria viure a la seva pell. I tens tota la raó amb això de que és la cosa que li queda per madurar: decidir en els aspectes importants de la seva vida. Gràcies per tot!

Marta: Exacte, ja va bé que no es defineixi perquè és justament el camí que haurà de fer en aquesta fanfiction. El problema és que jo ja sé per on vull que es decanti, més o menys, i tinc por de no saber-ho desenvolupar escalonadament xD Yeah, el Zac és com un sex symbol segons com jo veig (amb permís d'en Connors). Jo diria que el seu desenvolupament anirà sobre la marxa perquè, la veritat, l'Antares i jo no compartim cap tipus de fitxa ni res. Som unes temeraries. Però ja va bé, per això que dius, així tothom el veu una mica diferent. Ui, espero que t'agradi, la Maire. Jo més aviat a la guerra de terra la imaginava en cara així d'espantada però no tant pel que passava sinó per l'actitud que deuen tenir els anglesos als seus ulls xD No, no em sap greu això de les faltes. Però ha de ser la Gee qui ho corretgeixi xD Merci.

Arwen: jo considero tot el capítol una anada d'olla (tenint en compte el que solc escriure jo) així que sí, era qüestió d'anar embolicant tonteries de forma coherent. A mi també em va fer molta gràcia, això de la Noa. Més que tot és que necessitava un motiu perquè l'Eric intervingués una mica, perquè si no, semblava bastant solitàri i apàtic, com si no es relacionés amb els companys. Guai, m'alegro que t'agradi això de la Natia. Jo em vaig passar tres dies rient quan hi pensava, en fin. De fet, vaig aprofitar que al capítol del Billy, ell comenta que la companya d'habitació de la Zoe està enfadada amb ella perquè l'ha deixat de banda o algo així i mira. Diria que la última cosa que li falta a l'Eric és que una noia li vagi al darrere xD Això de la vareta, una mica va ser idea de l'Antares que ho va comentar quan feia les fitxes de vareta i mira, he decidit comentar-ho per aquí. És que volia treure una mica el tema, i no sabia com xD Això de treure i donar... A veure, la mussolerissa està plena de merda i per això els alumnes l'han de netejar però decideixen embrutar-la més. Com que ja estava bruta abans, l'Eric decideix no treure'ls punts (com a càstig). Però si hagués estat neta i ells haguéssin embrutat un lloc net, doncs llavors sí que els hauria tret punts. No sé si m'explico. Si no, diga-m'ho. Sí, sí, a mi també m'agrad molt el final, el trobo molt divertit. Sobretot la conversa amb l'Skye xD

Hermione: m'alegro que esperessis el capítol amb ganes. Ah, sí? T'hagués agradat ser a la classe de botànica? A mi no, en aquest sentit m'assemblo massa a l'Ethel, diria que intentaria ser ben lluny d'allà. I faria com l'Eric, intentaria ignorar el tema. Els Earl s'assemblen una mica a mi xD Jo també trobo molt diver l'escena de la mussolerissa. És que a l'Eric li importen els animals, perquè sap que els seus companys ja s'espavilaran, en canvi, els pobres mussols que no han fet res... Jo crec que l'Eric tampoc podrà aguantar gaire temps sense definir-se o intentant-se controlar sobre el tema dels amors. Crec jo que al final l'acabarà cagant de veritat i ja no hi haurà marxa enrere. De moment, sempre la mig caga en totes les converses (amb la Noa en el capítol d'ella, amb l'Skye aquí). No, no t'has deixat res! xD

Com he dit abans, mireu-vos els comentaris de totes i segur que en algun lloc us ho responc tot. És que bé, em comenteu els apartats tant al peu de la lletra que dir-vos a totes el mateix és com avorrit. De fet, no sé què coi us he comentat a part de donar-vos la raó xD M'han agradat molt aquests comentaris, i sobretot que hagueu apreciat  totes com és l'Eric, i la seva indefinició i com es fica de punt neutral en totes les coses.

Fins aviat!

Cassie.




AvatarAntares_Black 364 comentaris29/06/2015 a les 23:39:37
#25887Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Aquesta Horetense Woolgather... No voleu dir que no va col·locada? xD M'encanta, aquesta profe de botànica! Jo m'inventaria qualsevol excusa i em quedaria després de classe per parlar una estona amb ella, a veure què m'explica!! Li diria que l'ajudo a trasplantar i ella ja començaria a dir coses, segur! hahaaa

Quan l'Eric diu que Història de la Màgia és la seva assignatura preferida, estava que em pensava que ell sí, que s'havia pres alguna cosa! xD Però tot cobra sentit quan es diu per què li agrada tant. Però és un xic ingenu de pensar que podria canviar la manera d'explicar del professor Binns: quan resulta que no sap ni que és mort, per moltes vegades que li ho han volgut fer entendre! hahaa

I jo també crec que la Hook hi té marro, amb el mercat negre!

La Natia O'Neal és un cromo!! M'ha encantat tot el tema de les revistes.Jo també faria intercanvi de revistes amb ella! Aniria amb la Sàpiens per tot arreu, sobretot a la classe del professor Binns! huhuu

M'agrada molt que hagis posat això de la vareta! Quan ho he llegit, he pensat: Això és meu!! :D Crec que ho has posat en el lloc adequat, però la veritat és que no m'ha agradat gaire com l'Eric parla dels seus sentiments...

El que diuen l'Agatha (que no es posiciona) i la marta_ginny (que anem coneixent el personatge d'en Layton a partir del que en diuen els altres i no pas el que pensa de debò ell mateix) trobo que és molt interessant i ho comparteixo. Tinc moltes ganes d'anar coneixent en Layton, però conèixer-lo tot de cop em fa una mica de por... xD Vés a saber com/qui/què és en realitat!! txan-txan-taaan

Al final m'ha agradat molt el final: «Earl, dutxa't. Fots pudor de merda de mussol!» hahahaha!!

He de dir que m'ha agrdat més que el de l'Ethel.

Ah, i no és aturar els peus, és parar els peus! Encara que aturar i parar siguin sinònims, no ho són en l'expressió. I... has escrit diga'ls-hi!?? O.o

Guerra de terra!? Jo me les piro! hahaha

Antares




AvatarMercè Granger 64 comentaris23/10/2016 a les 22:44:30
#26971Tinc 4 fanfictions i un total de 12 capítols

Hooola! Sí, sé que arribo molt tard, però bé, almenys arribo i comento el capítol!

L'Eric em pareix un personatge molt ben fet, i sobretot, molt humà. Em pareix molt ben triada aquest 'indecisió' (com diu l'Agatha), que té respecte a tot, a jo ja m'agrada que sigui així, crec que li va molt bé, ho has sabut reflectir molt en els seus pensaments i accions, i és una trama interessant! M'intriga saber com evolucionarà i com s'enfrontarà a la família.

M'ha agradat molt que narris dues classes, i com has perfilat a la professora de Herbologia i a la noia aquesta de les revistes, geniaaals xd Sobretot la profe emporrada (perquè per al David serà això, ell conspira amb la Noa i creu que du un negoci secret de mandràgora xd).

La guerra d'excrements de mussols és molt divertida! No em vull ni imaginar la pesta que feria la mussoleria, i els pobres mussols com acabarien de traumatitzats, però és una bona forma de passar l'estona, escolta i fer el càstig menys insuportable xd Les bolles de neu són massa mainstream, aquí s'innova i s'utilitzen excrements! HAHAHA. I m'ha encantat que haguis fica't a l'Skye i l'hagis captat tant bé, m'ha enamorat la seva aparició, en serio, m'ha fet riure molt.

El capítol se m'ha fet molt entretingut, està molt ben escrit ^^ Enhorabona!