Els misteris de la Laura - Capítol 9
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 26/04/2015 a les 15:16:15
Última modificació 27/04/2015 a les 15:59:30
Tots els capítols de Els misteris de la Laura
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 9

Part 1

Aquelles sensacions estranyes es van fer presents tothora. També notava un pessigolleig a les plantes dels peus i als palmells de les mans. Sabia que estava a punt de fer la primera transformació, i temia que fos a classe… sobretot a classe de Pocions. La Vera Claythorne em mataria, n’estava segura. I literalment.

A la sala comuna vaig començar a notar una cosa estranya al pit, com una mena de bola gelada. Abans de poder sortir, però, vaig sentir que tenia el cap a tocar del sostre. Em vaig mirar. Era un ocell enorme, amb la majoria de plomes blanques, però també n’hi havia unes quantes de negres. Era jo. Jo destronaria la Vera Claythorne, que havia mort els meus pares i empresonat l’Arya.

Ràpidament vaig recuperar la meva forma humana. Tothom em mirava. L’Scorpius va preguntar:

-Laura, ets animàgica?

-No. Tots els que són com jo ho poden fer, això. Per a mi, és normal.

-Però…

-Tu i jo ens assemblem en algunes coses, Scorp. Però n’hi ha en què som molt diferents. El teu element és el foc. Els teus ulls són càlids, com la vora d’una foguera. Però el meu és el gel. I els que tenim el gel com a element podem fer això. Si més no, la majoria. Anem a fora i t’ho explico millor.

-Sí.

Vam anar a fora i vam seure darrere del bedoll. Aleshores l’hi vaig explicar tot.

-Hi ha un lloc anomenat Arshen. Allà hi viuen humans, però la majoria dels habitants som Arshiss, una espècie que a primera vista sembla la humana, però ens podem transformar en grans ocells blancs.

-Tu tens algunes plomes negres.

-És que jo… tinc un paper diferent.

-Quin?

-La Vera Claythorne va fer un cop d’Estat, ara en fa cinc anys. Doncs l’Arshiss amb plomes negres (en aquest cas, jo) és qui ha de destronar-la. A Arshen tenim una monarquia. I jo… sóc l’hereva de la corona.

-Caram, Laura!

-No ho diguis a ningú, sisplau.

-Ni a l’Albus?

-Ell ja ho sap. L’hi vaig dir ahir. Sisplau, no vull que sàpiguen que sóc princesa… bé, oficialment, reina, ja.

-Ah, sí?

-La Vera Claythorne va matar els meus pares.

-Ostres… ho sento.

-Tranquil. Me’n venjaré i alliberaré la meva germana de les seves urpes. Ara bé… he de practicar el vol.

Vam anar al Bosc Prohibit. Quan vam ser prou endins perquè no se’ns veiés, em vaig tornar a transformar.

<<Scorp, ho sents?>>

-Sí. Com ho fas?

<<És natural. Quan estic transformada em surt sol. No ho podria fer en forma humana.>>
-És increïble!

<<Primer volaré jo per acostumar-m’hi. Després m’agradaria que pugessis a sobre meu>>

-Per què?

<<Crec que no podré salvar l'Arya tota sola. M'agradaria que vinguéssiu l'Albus i tu. Si voleu, és clar>>

-I tant que vindré, Laura. I tant.

 

Part 2

El pare no em vol deixar anar a la festa, però jo sí que vull. L’hi dic a la Laura, però ella simplement arronsa les espatlles com dient que no hi pot fer res. Quan sortim de casa seva hi ha un portarreu. Van a tocar-lo, però jo em quedo enrere sense que se n’adonin i no marxo amb ells.

-Laura! Ara sí que puc anar a la festa!

-Que bé! És demà, t’has de preparar molt bé.

-Sí.

No puc esperar! Vull conèixer l’Arya i l’Agatha, i anar a la festa. Em rento, em pentino… bé, intento pentinar-me, perquè sóc pèl-roig com la mare, però tinc els cabells tan despentinats com el pare.

Per fi arriba. Anem a l’entrada d’una casa molt gran, on hi ha una nena molt prima i amb els cabells castanys, que semblen una cabellera de lleó. L’Arya. La Laura i ella s’abracen i després em presenta. Després anem dins, on ens espera la seva amiga, l’Agatha. Té els ulls iguals que els de la Laura, però els cabells molt rossos. Em diu:

-Tu deus ser en James, no? La Laura m’ha parlat de tu.

-Ah, sí? Què t’ha dit?

-No, res. No et preoupis.

-T’ha dit coses bones?

-Sí.

Ens porta cap al menjador. Hi ha molta gent. No conec a ningú, però hi ha bastants nens i nenes, tots de l’edat de la Laura i l’Agatha, més o menys. Ens ajuntem un grupet de cinc o sis, gairebé tots amb aquells ulls blaus. Em sento estrany, tenint els ulls marrons de la mare. Bé, és igual. Tant se val, segur que igualment m’ho passaré bé.

 

Part 3

L’Scorpius ve a trobar-me al Gran Saló i parlem. Llavors em diu:

-Saps allò de la Laura, aquella transformació que havia de fer?

-Sí. Per què...

-Ja l’ha fet. A la sala comuna, l’han vist gairebé tots els Slytherin.

-Ostres, tu, no podia triar un lloc i un moment pitjors, no?

-No podia triar. La veritat és que li ha sortit sol, sorprenent-la fins i tot a ella.

-Òndia… Que malament…

Vaig a veure si la Laura és al Bosc Prohibit. És un dels llocs que li agrada més de Hogwarts. Per sort, la trobo. Està transformada, vola per sobre de les capçades dels arbres. És preciosa. Em veu i aterra. Aleshores sento una veu a dins del cap.

<<Què fas aquí, Al?>>

-T’he vingut a veure. No sabia que hi eres.

<<Quina casualitat, no, que m’hagis trobat?>>

-Sí. Com ho fas, això de parlar-me amb la ment?

<<Em surt sol. Com que ara no tinc cordes vocals humanes, m’he de comunicar així.>>

-Saps que impressiona bastant, quan ho fas?

<<Ho sento. És la única manera que tinc de comunicar-me amb humans o amb Arshiss no transformats quan tinc forma d'ocell.>>

-Tranquil·la, ho entenc.

<<Puja>>

-On?
<<A sobre del meu llom. Vinga, va. Després necessitaré que hi pugeu tant l’Scorp com tu.>>

Hi pujo com puc i m’agafo fort al seu coll. Aleshores s’envola. És al·lucinant! El vent em pica a la cara, obligant-me a tenir els ulls mig tancats. Tot i això, és una sensació fantàstica. Em sento poderós, veient-ho tot petit, a uns deu o quinze metres per sota dels meus peus.

Aterra, baixo i torna a la forma humana.

-Què t’ha semblat, el vol?

-Fantàstic. Per què vols que hi pugem tots dos?

-Us ho explicaré als dos junts. No crec que em vegi amb cor de dir-ho dos cops.

-Té res a veure amb la Vera Claythorne?
Una espurna d’odi brilla als seus ulls.

-Sí. De fet, ella n’és la principal causant, del que us explicaré.

-No serà… com va empresonar la teva germana.

-És això… i una altra cosa, també molt lletja i que, fins que no m’ho van fer oblidar, em va tenir traumatitzada. Va passar quan jo tenia dotze anys.


Llegit 498 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris26/04/2015 a les 15:21:07
#25643Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Bé, torno a ser aquí!

Què tal, aquest capítol? Per fi se sap qui destronarà la Vera Claythorne! I resulta que en James va a la festa, al final. Sí, rebel·lió.

Deixaré que sigueu vosaltres qui exposeu les possibles preguntes d'aquest capítol. Per cert, avís amb antelació: els dos propers tindran una estructura estranya, no serà la de tota la ff, és a dir: Laura, James, Albus. Canviarà alguna cosa, i és que a la segona part faré un salt temporal de més d'un any, al proper.

Potter_granger




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris27/04/2015 a les 11:21:22
#25649Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola... m'he perdut una mica!

No sé què ha passat quan has penjat el capítol, però se t'has esborrat coses a la part 1 i a la 3, pelk que he entès és quan la Laura parla amb la ment. I a més, el final ha quedar estrany, com si fos un link, es posa de color vermell quan passes el ratolí per sobre....

Quina mala pata que la Laura s'hagi transoformat en plena sala comuna! Què deuen pensar, els altres? Que guai això de la festa.. la Lily i l'Albus també hi van?

Quan puguis arregla això del text perquè no se segueixen gaire bé les converses i m'he perdut XD Merci!




Avatarhermione potter 236 comentaris27/04/2015 a les 18:08:32
#25651Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Holaaa!!!

Doncs que bé!!! Pel que veig queda poquet pel desenllaç!! Quina il·lusió

Bé, a comentar el capítol:

-Pobra Laura... Que s'hagi transformat a la sala comuna... I d'Slytherin!! PErò ha estat guai!!

-Així que ella és l'Arshiss, quina passada! Doncs ara toca fer-li front a la situació i fer fora a la Vera del tro, vinga!!

-La part del James m'ha agradat bastant, a saber què deu passar en aquella festa que sigui important, tinc ganes de saber-ho.

-Ara m'he quedat amb les ganes de saber què va passar quan ella tenia 12 anys!!

Doncs res, molt guai!!

Ens llegim