Els misteris de la Laura - Capítol 10
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 27/04/2015 a les 16:21:39
Última modificació 27/04/2015 a les 22:03:03
Tots els capítols de Els misteris de la Laura
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 10

Part 1

Després de parlar amb l’Albus, vaig anar a buscar l’Scorpius al Gran Saló. Encara hi era. El vaig dur al Bosc Prohibit, al llindar, però prou endins com perquè no ens veiés ningú. Aleshores em vaig transformar.

Fer-ho em va omplir de nostàlgia. Trobava a faltar l’Agatha, em preguntava si estaria bé, si hauria sobreviscut al règim de la Vera Claythorne… o si l’havien empresonat (o alguna cosa pitjor) per ser la meva millor amiga. Si estava bé, esperava que, com a mínim, tingués notícies de l’Arya.

Potser m’estava fent falses il·lusions, o potser senzillament havia fugit d’Arshen. No ho sabia. Però el que si sabia és que l’Agatha és valenta i segurament la Vera Claythorne no l’havia acoquinat. Segurament seguia amb la seva vida de sempre. Abstenint-se d’anomenar-me, de treure fotografies meves… de recordar-me. O s’havia amagat? Estava oculta, havia passat a la clandestinitat per preservar la seva vida? No sabia res segur, i allò em tenia molt preocupada. No sabia res de la meva amiga, de la meva germana, de la meva gent, de la meva terra. Absolutament res.

M’estava tornant boja per la falta d’informació. Si com a mínim tingués algun contacte amb algú, per esporàdic i poc fiable que fos! Estaria molt més tranquil·la, i no hi donaria voltes d’aquella manera tan insana.

Esperava que l’Arya estigués bé. Només tenia dotze anys! La recordava tan escanyolida, tan petita… tan fràgil que tenia por que no hagués suportat aquells tres anys de captiveri. Però dins meu notava que era viva. A pesar de les constants discussions, ens estimàvem molt i cada una hauria donat la vida per l’altra. Una certesa tenia: que l’Arya era viva. I allò em donava forces.

L’Albus va preguntar:

-Per què estem aquí, Laura?

-Vull que pugeu els dos a sobre meu, per veure si aguanto el pes. Després us explicaré perquè ho vull fer.

-No ens aguantaràs… no veus que junts pesem el doble que tu?

-Així no, ruc!

Em vaig transformar.

<<Ara, pugeu>>

-Segura?

<<I tant! Que no veieu que ara sóc jo qui pesa el doble que vosaltres?>>

S’hi van enfilar, un darrere l’altre. L’Scorp va ser el segon a pujar, notava la calor que emanava com si fos un pes extra. Volia fer tot el viatge d’un sol cop, però veia que no podria. No pas amb l’Scorp, que era més càlid que una persona normal.

Em vaig envolar. Al principi no estava segura de poder-los aguantar, però vaig batre els ales i em vaig enlairar més. Sí, els aguantaria bé, tot i que hauria de parar un o dos cops. Vaig aterrar.

<<Baixeu, va.>>

Van baixar. Aleshores vaig recuperar la forma humana. I l’Scorp va haver de fer la pregunta que jo no podia respondre.

-Què passa amb la roba i tot el que duus al damunt, quan et transformes? És com si desaparegués, però quan un animàgic es transforma, si no té molta experiència, deixa la roba enrere.

-No ho sé. Suposo que és com si tingués dos cossos diferents. Quan n’adopto un és com si desés l’altre en un calaix amb tot el que duu a sobre. Vaja, això crec. No n’estic segura.

-I si et fas una ferida en un cos, a l’altre no hi és?
-A veure, si perdo un tros d’una ala en forma Arshiss, depenent de quin sigui el tros, puc perdre un, dos o tres dits en la forma humana. Però les esgarrinxades i coses així ja són més difícils de determinar. Representa que si et fas una ferida en un cos, en tens una de proporcional a l’altre. No ho sé, és complicat. Això ho has de preguntar a persones com el pare de l’Agatha, que estudien tot el que passa al canvi de cos i els perills que pot comportar.

-Què ens havies d’explicar? -pregunta l’Al.

-Ah, sí… A veure. Com ja sabeu, vinc d’Arshen, la terra de gel. Allà hi ha tant humans com Arshiss, amb majoria dels segons. Els Arshiss són una mena d’ocells completament blancs, amb poder sobre el gel, però normalment habiten un cos humà.

>>Jo sóc diferent. També tinc plomes negres, i segurament és per això que la Vera Claythorne em busca… i em vol matar. Escolteu bé, això no us ho repetiré una segona vegada.

Part 2

Els meus pares, l’Arya i jo som a l’entrada del Palau de Gel, amb les maletes llestes. Marxem, ho sé. Els pares ja no poden amb la Vera Claythorne, si ens quedem, morirem. Ens posem en cercle, l’equipatge al mig, i ens donem les mans. Ens concentrem tots quatre en el lloc on fugirem, i hi anem empesos pel vent.

Però noto que alguna cosa m’estira la cintura i acabem caient. M’aixeco i miro al meu voltant. Les Gorges Profundes, l’indret més humit d’Arshen. Sona un espetec darrere meu. Em giro. La Vera Claythorne camina cap a nosaltres i s’atura a un parell de metres de mi. Els pares són darrere meu, una mica allunyats, i sento l’Arya córrer per amagar-se. Miro per sobre l’espatlla i veig on s’amaga.

-Vaja, vaja. Volíeu fugir, no?

Només rep un silenci per resposta.

-Nena, tinc una oferta per tu. -em diu

-Quina?

-Si t’entregues, si véns amb mi, deixaré que els teus pares i la teva germana fugin… No els faré res.

Miro la Vera Claythorne, miro a terra i la torno a mirar. Aleshores li veig un somriure maliciós que la delata.

-No! Sé que els mataràs igualment, així que no ho penso fer. No, Vera, no vindré amb tu.

-Nena estúpida! Acabes de malgastar l’oportunitat de salvar gairebé tota la família reial. Te’n penediràs, d’això.

-Sé com ets, i no deixaré que els facis mal. Ni als pares, ni a l’Arya.

Es transforma. Darrere meu, els pares també. Sóc al mig. Sé com pot arribar a ser de perillosa una lluita d’Arshiss transformats per a qualsevol altra persona, i no vull prendre mal. Me n’allunyo, però no sóc prou ràpida i rebo una urpada en una espatlla. Em quedo a certa distància, mirant, però veig que la cosa no pinta gaire bé per als pares i, incapaç d’aguantar-ho, vaig a l’amagatall de l’Arya. Quan hi entro, esverada, deixa anar un so entre un gemec de dolor i un xiscle de sorpresa.

-Què passa, Laura?

-Els pares i la Vera Claythorne lluiten.

A fora només hi ha silenci. Un silenci que no presagia res de bo. La meva germana surt corrents de l’amagatall, tot i que li dic que no ho faci. Un crit em fa sortir a mi. Impotent, veig com la Vera Claythorne s’emporta la meva germana lluny de mi. Estesos a terra, els cossos dels meus pares.

Quan ja no les veig, crido fins a quedar-me afònica. Juro que venjaré els meus pares i rescataré l’Arya. Però així no ho podré fer. Necessito poder-me transformar. I per això, poden passar anys.

Part 3

-I ara ha arribat el moment de fer-ho. Sé que l’Arya és viva, ho noto. Però no per gaire més temps, si no hi fem res.

-Però és que… això és molt fort! -dic- A veure… la Vera Claythorne, la professora de Pocions, és la teva pitjor enemiga, la persona que va matar els teus pares i segrestar la teva germana.

-Sí, és ella.

-Una cosa… -comença l’Scorp- Com és, la teva germana?

-És baixa i escanyolida, amb uns cabells castanys molt embullats que li arriben fins la cintura i uns ulls blaus, més freds que els meus.

No sé què pensar-ne, d’això. La veritat és que si no hagués vist la Laura transformada, no me’n creuria ni una paraula. De fet, no m’estranya que s’hagi tornat tan freda i distant, i que ho hagi volgut oblidar. El que ella va viure faria embogir la majoria de la gent. Però tinc uns dubtes…

-Laura… com ens ho farem, per anar fins allà. Quan sortirem? I… com resistirem el fred, l’Scorpius i jo?

-Hi anirem volant. Vosaltres dos pujareu a sobre del meu llom. Sortirem demà, abans que el Hogwarts Express. I si porteu una de les meves plomes blanques en contacte amb la pell, el fred no us afectarà gaire. No podreu anar en tirants, és clar, però amb un jersei n’hi haurà prou.

-Perfecte. T’agafem la ploma ara o mentre estiguem volant?

-Ara. Anem al Bosc Prohibit i me l’agafeu, vinga.

Anem cap allà. Deixem enrere quatre, cinc, sis files d’arbres. Llavors, la Laura es transforma. Les seves plomes són majoritàriament blanques, però també n’hi ha de negres. Deu fer tres metres d’alçada, i quan estén les ales, veig que té una envergadura d’uns deu metres.

Li agafem la ploma i llavors torna a la forma humana. Es frega la cuixa, sembla que li fa mal.

-No podíeu agafar les plomes d’un altre lloc? Que arrenqueu les de les potes fa més mal que les del llom.

-No arribàvem a cap altre lloc, Laura!

-Ai, m’oblidava que faig més de tres metres d’alt. Encara no tinc la meva alçada del tot assumida.

-Tranquil·la, no passa res.

Durant la tarda acabem de repassar els detalls del pla. No agafarem el tren, ja ho hem comunicat. La Laura ens adverteix per enèsima vegada que no expliquem a ningú on anirem, només que avisem les famílies que passarem l’estiu fora.

Anem a sopar. És l’última nit que passem al castell. M’estremeixo en pensar que en menys de dotze hores seré a sobre del llom de la Laura, camí d’Arshen, la Terra del Gel.

Em pregunto com serà. Un lloc fred i desolat, cobert de gel? O potser amb tan poca vegetació que es veurà en forma de petites taques verdes?
Bé, ja ho descobriré quan hi arribem. Ostres, no puc esperar més! Estic impacient per veure com és el lloc on la Laura va créixer.

Ara que hi penso, tot això ens ha unit, a l’Scorpius i a mi. És estrany, però ara som inseparables, mentre que abans… abans anàvem de l’amistat a l’odi i de l’odi a l’amistat.


Llegit 614 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris27/04/2015 a les 16:25:04
#25650Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Un altre!

Sé que pensareu que sóc pesada, dos capítols en dos dies! Bé, aquest ha sigut molt revelador, no? Ja ens acostem al final de la ff, un o dos més, com a molt tres i ja estarà.

Què en penseu? Jo no em puc allargar més, he d'anar a buscar els meus germans.

Potter_granger




Avatarhermione potter 237 comentaris27/04/2015 a les 18:23:23
#25652Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

WIii!!!

Uiuiuiu dos capítols en dos dies, bé bé.

DOncs m'ha semblat molt interessant aquest capi, hem vist com la Vera agafava a l'Arya, però no he acabat d'entendre què els hi passa als seus pares: moren a la batalla o els mata després?

Buff tinc el cap ple de dubtes hahaha, però m'esperaré al següent capítol ^^ a veure si es resolen.

De veritat et dic que m'he quedat amb ganes de més i m'ha sobtat la reacció de la relació Scorpius-Albus, molt bona!

Petonets!! Ens llegim!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris29/04/2015 a les 11:21:30
#25661Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Aquest el comento tard, però és que he estat liada! Ja he pogut llegir el que em faltava del capítol anterior, no sé si ho has pogut arreglar o si era el meu ordinador... Bé, que ja està!

Aquest capítol ha estat el millor fins ara, diria! he trobat a falta el trosset del james, pe`ro és clar, aquest de la Laura en directe és molt més interessant. veiem la mort dels pares, el segrest de l'Arya... Quina edat té l'Arya, ara? I la Laura, ja de passada? perquè és que fa temps que vaig llegir el prinicipi, i pensava que feia primer, però veig que no, deu ser més gran oi? és que no ho recordo...

Ja tinc ganes de saber quin és el pla, i a veure si troba la seva germana, i l'Agatha... ens esperen ara capítols plens d'acció! M'hagués agradat que el James també s'unís a l'aventura, ja que ell coneix Arshiss, i l'Arya, i l'Agatha, no sé,e staria bé, però potser la pobra ja no pot portar tanta gent! XD

Per cert, m'ha agradat molt com està redactada la primera part, tota la melanconia que sen la Laura per la seva família i la seva terra, t'ha quedat molt guai!

Fins aviat!




AvatarPotter_granger 349 comentaris29/04/2015 a les 15:54:07
#25662Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

hermione potter: els pares de la Laura moren a la batalla, la veritat és que en escriure-ho m'ha quedat confús. Després ho he editat, ara ja es veu clar que moren en combat.

Agatha Black: no passa res, perquè comentis tard. A veure, el tros del James s'ha canviat per aquest directe de la Laura perquè no podia encaixar de cap manera que ell veiés la lluita, ara representa que és a Hogwarts. M'alegro que t'agradi, la veritat és que la primera part és el meu tros preferit de tota la ff. La Laura té quinze anys (és d'agost) i l'Arya, dotze. El James no s'hi uneix perquè precisament en aquest moment no és que siguin millors amics la Laura i ell. A veure, no és que hagin discutit ni res, simplement que amb el temps han canviat i ella encaixa molt més amb l'Albus. I l'Agatha... bé, la veritat és que li vull donar un paper vital, en aquests últims capítols. Al pròxim es veurà.

Potter_granger