La Crida d'Avalon - Capítol 39: Tres minuts
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 03/05/2015 a les 00:15:19
Última modificació 03/05/2015 a les 00:15:19
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 39: Tres minuts

Capítol 39: Tres minuts

 

Una inundació. O un incendi. Un esfondrament. Com era, que no s'ensorrava tot? Com era, que no s'havia acabat el món? Res no tenia sentit. Com podien estar morts, en Mike i la Julie? Una vida sense ells no semblava real, no seria res més que un absurd malson.

Però el castell continuava dret, i els crits dels passadissos propers no deixaven de sonar, i les corredisses, i l'aire continuava entrant pel forat de la finestra, i en Harry continuava plorant, i en Fred continuava murmurant coses. Només la Marta i l'Àlex s'havien aturat amb en Mike i la Julie.

Ella s'havia quedat agenollada. I l'Àlex estava dret, just darrere seu, tots dos incapaços de parlar, incapaços de moure's.

Va ser ell el primer que va reaccionar i va picar l'espatlla de la Marta.

‪—Hi hem d'anar.

La Marta no va respondre.

‪—Marta, no ens podem quedar aquí.

Però ella va continuar sense respondre.

‪—Hòstia, Marta, no et pots permetre tenir un trauma que t'impedeixi continuar. Tenim molta feina per fer, encara.

I ella es va quedar callada.

‪—Ells no ho haurien fet, si haguéssim estat nosaltres.

‪—No ho entens ‪—va dir ella, obrint la boca per primera vegada‪—. La Julie és la meva millor amiga, i porto enamorada d'en Mike des de...

‪—Que no ho entenc? ‪—va dir l'Àlex amb un toc d'indignació a la veu‪—. Que no ho entenc? Però tu què et penses, en quin món vius? Et penses que tens l'exclusivitat d'estimar-los? En Mike és el meu millor amic. I si et penses que ja no sento res de res per la Julie estàs molt equivocada.

La Marta va mirar ràpidament en Fred.

‪—No, el que sento per la Julie no és el mateix que sent... ell. Però va ser el meu primer amor i és una de les meves millors amigues. De veritat et penses que ets l'única que no plora perquè les llàgrimes no li semblen suficients?

‪—A tu tampoc.

‪—No.

‪—No té sentit.

‪—Ja ho sé.

‪—Vull plorar i vull cridar.

‪—Ho sé.

‪—Però no me'n surto. Per què?

‪—Perquè el dolor és massa gran. I perquè encara no ho has assimilat.

La Marta es va quedar callada i es va posar dreta. Es va girar i es va quedar de cara a l'Àlex. Tots dos estaven tacats de sang, tots dos tenien una mirada vaga.

‪—Se n'han anat, oi?

L'Àlex va prémer els llavis i va fer que sí amb el cap. La Marta va tancar els ulls i es va posar a respirar profundament. Totes les llàgrimes li van venir de cop. Sentia que no hi havia prou llàgrimes al món per expressar el que sentia en aquell moment, però tampoc no les podia aturar. Potser era veritat que no ho estava assimilant fins ara.

Es va avançar i va abraçar l'Àlex, i no va trigar a notar les seves llàgrimes als cabells. Tot era tan absurd... que haguessin d'acceptar allò.

‪—Ei, Marta, Àlex, veniu! ‪—va cridar en Percy.

La Marta es va girar i es va eixugar els ulls per veure-ho. En Percy estava agenollat al costat d'en Mike i li prenia el pols.

‪—Està viu!

‪—Què!?

Tots dos van córrer cap allà ensopegant i xocant l'un amb l'altre. Van caure un parell de cops, però tot i les ferides que es van fer, van continuar corrent sense notar res.

La Marta es va agenollar i li va posar una mà a la barbeta i l'altra al front. Li va aixecar el mentó i va posar la galta al costat del nas i la boca per veure si notava que respirava.

‪—Respira... ‪—va murmurar‪—. Respira! Està viu! Està molt dèbil, però està viu...

L'Àlex es va passar una mà pels cabells i es va tapar la boca amb l'altra.

‪—Però... però se'l veu molt perjudicat ‪—va dir, caminant ràpidament d'un cantó a l'altre‪—. Què té?

La Marta el va mirar bé per primer cop. Li sortia un fil de sang de la boca, estava inconscient i respirava amb molta dificultat. Les ferides externes no semblaven extremadament perilloses.

‪—Són els òrgans interns. Se li han petat. Probablement té alguna costella trencada, però no les de dalt, perquè el cor li funciona bé. Algun pulmó, l'estómac, algun intestí...

La Marta es va anar adonant de què estava dient a mida que ho deia. En Mike estava condemnat. No tenia opcions de viure. Li quedaven minuts, amb una mica de sort un quart d'hora. No hi havia cap medicina ni encanteri que el pogués ajudar.

A no ser... a no ser que...

‪—Marta, ho has de fer ‪—va dir l'Àlex.

‪—Els... els riscos...

‪—Què vol que facis? ‪—va preguntar l'Hermione, que s'havia acostat.

‪—La Marta va aprendre una tècnica de curació a Avalon basada completament en energia. És l'única cosa que el pot salvar ara, si no m'equivoco.

‪—No, no t'equivoques.

‪—El cas és que l'energia surt d'ella. I en surt molta de cop. Hi ha moltes possibilitats que ella no se'n surti si hi passa massa estona.

‪—La tens dominada, la tècnica? ‪—va preguntar l'Hermione.

‪—Encara la teníem en procés d'aprenentatge, però era la primera de classe, i...

‪—O sigui, que no.

‪—No, però...

‪—Marta, ja hem perdut la Julie. No podem perdre en Mike ‪—hi va intervenir l'Àlex.

‪—Pots deixar-me pensar, sisplau? ‪—va dir la Marta, estressada‪—. No cal que em pressionis. Ara ets tu, el que està infravalorant fins a quin punt m'importa. Estic intentant valorar objectivament si amb els coneixements que tinc aquesta tècnica serviria de res abans de llançar-m'hi de cop, i no ajuda que em diguis que he d'arriscar la meva vida.

‪La Marta va mirar en Mike. Cada segon estava més a prop de perdre'l. Però l'Àlex tenia raó, estava molt perjudicat, i necessitava algú amb experiència com la Kaylein, algú que pogués aguantar cinc minuts transmetent energia. Què havia de fer?

‪—Si em permets una opinió ‪—va dir l'Hermione quan va veure quina cara feia‪—, a mi em sembla que el que t'has de plantejar és si podràs viure la resta de la teva vida sabent que hi havia una mínima possibilitat i l'has deixat passar.

La Marta es va tapar la cara amb les mans. Tenia raó, tenia tota la raó. Les probabilitats eren baixes, però... sempre hi havia aquell cas que funcionava. I la seva feina era lluitar per ser aquest cas.

Va recordar el que va dir la Kaylein el primer dia que els va ensenyar la tècnica. No l'havien de fer servir. Mai, sota cap circumstància. A no ser que estiguessin plenament disposades a donar la vida pel seu pacient, que acceptessin la possibilitat que podien acabar tots dos morts.

I ella estava plenament disposada a donar la vida per una única possibilitat de salvar en Mike.

‪—Molt bé, necessitaria un lloc tranquil. On puc anar?

‪—La McGonagall ha cedit el seu despatx pel que necessitéssim ‪—va dir en Fred‪, posant-se dret i eixugant-se el nas‪—. Hauries de prendre la Julie, també. No podem deixar el seu cos per aquí. La gent no pot saber que s'ha mort. Es desanimarien i... ara això no pot passar.

A la Marta li va caure tot a sobre un altre cop. En Mike tenia una opció minsa de sobreviue. Però això no treia que la Julie s'hagués mort. Ja no hi era. Així de ràpid. Que fràgils que eren, les vides humanes... que fàcil que era fer-les desaparèixer.

‪—Necessitaré algú que m'acompanyi, però.

‪—Ja vinc jo, que em sé la contrasenya ‪—va dir en Percy.

‪—D'acord. I després... què?

‪—Si tot va bé, hauries d'aprofitar que tens una seu al despatx i instaurar-hi una infermeria ‪—va dir l'Àlex.

‪—Però no em puc quedar allà, hauria de sortir a lluitar!

‪—Molt bé, Marta, et seré sincer perquè no tenim temps. Ets una dels pitjors duelistes que he vist mai. I també una de les millors infermeres que he vist mai. Seràs molt més útil salvant vides allà que aquí. Per tant, tot dit: escamparem la notícia i t'enviarem els ferits.

‪—Acoteu-vos! ‪—va cridar en Percy just a temps.

Un munt de maleficis van entrar pel forat de la paret, i una pota d'aranya gegant hi va fer una aparició. L'Hermione va xisclar i l'Àlex es va acostar a la Marta.

‪—Has de marxar de seguida!

La Marta es va girar i va veure en Fred i en Harry. Estaven devastats.

‪—Seguiu endavant, nois ‪—va dir-los‪—. Jo estic fent el que la Julie hauria volgut que fes, n'estic segura. Feu el mateix. Per ella.

Va agafar la vareta i va fer levitar el cos d'en Mike. En Percy guiava la Julie darrere seu. Es van girar un últim cop per veure els altres, potser per última vegada, i es van perdre a la foscor dels passadissos de Hogwarts.

 

 

 

Quan en Percy va tancar la porta, la Marta es va afanyar a posar-hi les proteccions que necessitava perquè no hi hagués ningú que entrés i la destorbés. Almenys, no fins que hagués acabat i estiguessin tots dos vius o tots dos morts.

El despatx era força gran i ple de coses, encara que tot seguia un ordre lògic. Una taula amb piles de papers el presidia, i un munt de prestatgeries i armariets resseguien les parets. A part de la d'entrada, només hi havia una altra porta: la de l'habitació, una cambra petita i austera amb un llit, una prestatgeria plena de llibres, un armari per la roba i una tauleta.

Amb l'ajuda d'en Percy, havia tret el llit de l'habitació i l'havia portat al despatx, que com que era molt gran tenia força espai lliure pel centre. La principal raó era que havien deixat el cos de la Julie a l'habitació i no se sentia capaç de fer-ho si la veia, i necessitava posar en Mike al llit. O sigui que el llit havia d'anar a fora.

I allà ho tenia, tot preparat. La Julie, amagada perquè la notícia no s'escampés. En Mike, amb els minuts que se li escolaven. El seu futur a les seves mans.

Va córrer cap al llit. Havia d'anar de pressa. En condicions normals li seria més fàcil si en Mike no portés la samarreta, però ho va desistir de seguida perquè trigaria massa estona i seria contraproduent.

Va respirar profundament i va aixecar la mà dreta. De seguida hi va aparèixer la bola d'energia, la bola de la seva energia. Va mirar el rellotge. A classe i en condicions òptimes havia aconseguit durar gairebé tres minuts. Encara que ara les coses fossin més complicades, si ho necessitava havia de poder arribar-hi. Havia de lluitar fins a l'últim sospir.

Gairebé es va desconcentrar quan va veure que la bola d'energia bàsicament desintegrava les fibres de la samarreta tan bon punt les tocava. Sort que no havia perdut temps a intentar treure-la-hi.

Amb esforç, va prémer la bola de llum amb les dues mans al pit d'en Mike i la va veure desaparèixer. Com era d'esperar, el seu cos repel·lia l'energia forana, i la Marta va haver de fer servir tota la seva força per no anar enrere. Va notar el primer batec i va saber que l'energia s'estava escampant, guarint cèl·lules i reconstruint teixit cada vegada que tocava un òrgan. Era un procés lent i laboriós, però no fallava. No fallava si ella era capaç d'aguantar-ho. Aquest era el problema.

Va mirar amunt, al rellotge, i va veure que ja gairebé havia passat un minut. Tan ràpid? No es veia cap canvi en l'estat d'en Mike: la cara li continuava igual de blanca i li costava respirar, cosa que ja li era difícil abans i havia empitjorat perquè, òbviament, amb ella fent força per tal que l'energia circulés, li estava obstruint bastant el pulmó esquerre. Mentrestant, ella s'anava cansant a marxes forçades. Però havia d'aguantar, havia d'anar fins el final. No podia rendir-se ara.

Dos minuts i tenia la sensació que es desmaiaria d'un moment a l'altre. Allò era molt més esgotador que les classes en què ho havia practicat. Per molt que ja fes una estona que hi estava posada, el cos d'en Mike la continuava fent tirar enrere, paradoxalment no volia aquella energia que l'estava guarint. I per culpa de la força que gastava fent això, encara es cansava més de pressa.

Se li començaven a tancar els ulls quan es va adonar que el pit d'ell es movia amb més llibertat que abans, tot i les mans que l'oprimien. Ja tenia els pulmons millor? Havia deixat de rajar-li sang de la boca i li començava a tornar el color. Els tres minuts s'acostaven, el seu màxim personal. No deixava de parpallejar per mantenir els ulls oberts. Va recordar els advertiments de la Kaylein. "Mai no arrisqueu la vostra vida més enllà del que teniu controlat. No us passeu del màxim que heu tingut en entrenaments en una situació real. Mai, sota cap concepte, us adormiu. Mai. Hi ha altes possibilitats que no us desperteu".

I els tres minuts van passar de llarg i en Mike, tot i que millorava, no es despertava. La Kaylein deia que ella podia arribar a cinc minuts, o sigui que era possible superar els tres, oi? Estava decidida a descobrir-ho, a continuar fins que ella caigués o en Mike es despertés.

Els braços li tremolaven i la mà dreta li feia molt, molt de mal. Segur que tenia tot el palmell cremat. Les sacsejades dels colzes li feien gairebé impossible mantenir l'energia a dins, però va treure forces d'on no n'hi havia i va continuar prement, i prement, i prement. I tenia espasmes per tot el cos, que es queixava, que li cridava que no continués, però els segons anaven passant i ella aguantava, aguantava, però en Mike no es despertava.

I just quan l'agulla del rellotge va marcar els quatre minuts, el braç li va cedir i tot es va tornar negre.

 

 

 

L'acromàntula va caure en rebre una munió de maleficis de cop, però ells continuaven estant en perill si es quedaven a l'esvoranc que s'havia obert a la paret.

‪—Harry! Va, Harry, marxem d'aquí!

En Ron i l'Hermione van estirar-lo fora de l'abast dels encanteris, i l'Àlex i en Fred es van quedar sols. Es van moure en silenci per sortir de davant del forat i es van quedar a la paret de just el costat. Va ser llavors quan l'Àlex va relliscar per la paret, es va asseure a terra i va enterrar el cap entre les mans.

‪—Eh, eh ‪—va dir en Fred amb els ulls vermells però ja sense plorar‪—. No ens podem quedar aquí, ara. Tenim una feina per fer.

L'Àlex es va eixugar els ulls. Tot se li feia una muntanya. Com podia estar morta, la Julie? I en Mike a punt de morir-se, i la Marta a punt d'arriscar la seva vida per salvar-lo. I si la Marta s'hi quedava? No podria viure la resta dels seus dies pensant que ella s'havia mort perquè ell l'havia pressionada.

‪—Te l'estimaves, oi? ‪—va preguntar l'Àlex‪—. Des de quan?

En Fred va mirar cap a un altre costat.

‪—Vinga, va, sé sumar dos i dos. No us veieu des del juliol passat, i llavors encara estàvem junts.

‪—Un dia vau discutir, i ella va sortir als jardins del Cau. Va resultar que jo hi era i la vaig consolar.

‪—La vas consolar?

‪—No, no com tu et penses. Mai no va arribar a passar res, entre ella i jo. I ara... ara ja és tard.

‪En Fred es va arrepenjar a la paret i va mirar amunt. Els atacs pel forat havien cessat, però segur que els cavallers de la mort estaven en camí per entrar per allà. Només era qüestió de temps que arribés algú i s'acabés la calma.

‪—Saps, Fred? ‪—va dir l'Àlex, posant-se dret‪—. Vull dir-te que no se m'acudeix ningú que hauria preferit veure amb la Julie més que tu.

En Fred va assentir i l'Àlex també.

‪—I ara, com he dit, tenim feina.

L'Àlex el va mirar i va notar alguna cosa en la seva veu. No era tristesa. Era ràbia. Ràbia per a lluitar, ràbia per a no pensar. Aquest era un sentiment que compartien.

En Fred li va oferir la mà i l'Àlex la va encaixar. Van córrer cap al lloc d'on venien, van mirar pel forat i van veure com les acromàntules s'acostaven pels jardins.

Sense dubtar-ho ni un segon, es van acostar a la punta del precipici que suposava el forat de la paret, aquell forat que havia estat provocat per la mateixa explosió que havia matat la Julie i, potser, en Mike. Es van mirar un últim moment, tots dos amb els ulls plens de ràbia, i van saltar.

 

I am on the verge where there is nowhere to turn.___________________________________________________

 

Okaaaaaaaaay, doncs aquí em teniu! Seré breu perquè he de trobar la manera de penjar el capítol, que estic de pont i a l'hotel ens fan pagar de més si volem wifi (i m'hi nego rotundament!), o sigui que he decidit que intentaré posar l'internet del mòbil en modo wifi i no sé com fer-ho, o sigui que... bé, puc passar-hi una estona xDD

Ja que al capítol anterior no vaig fer comentari, m'agradaria aclarir tot el tema del Fred. La cosa és que just després d'acabar HP7 estava en negació per la seva mort, i vaig decidir que coi, jo tenia una ff i a la meva ff no es moriria. Però això era complicat: no em podia passar el que deia la Rowling pel forro. Hi havia una explosió i en Fred havia de ser allà. Després vaig estar reflexionant i vaig decidir que, de fet, el que jo havia afegit a la saga eren personatges, i era l'únic que podia afegir a l'escena. I vaig voler posar un personatge al mig, que va acabar sent la Julie perquè, és clar, en aquell moment no hi estava tan implicada emocionalment com ara, amb ella ^^' O sigui que Marta de 12 anys, ets una cruel i no vas pensar en les conseqüències que podien tenir les escenes que inventaves (com ara provocar una depressió a una futura tu). En fi...

Que en Mike no està mooooort (almenys, per ara), us ho vau creure hahaha Només que ara els tenim mig morts a tots dos... ^^' bé, panorama bonic, bonic!

Molt bé, doncs, ho deixaré aquí. Només dir que és molt estrany i molt guai a la vegada haver escrit part d'aquest capítol el 2 de maig, la data de la Batalla de Hogwarts.

SABIES QUE en Mike s'havia de morir directament en aquesta escena? Ni possibilitats de salvar-lo ni res. Això va ser en una versió moooooolt antiga, i me'n vaig desdir al cap d'uns mesos.

Fins diumenge que ve que tornarem a tenir un capítol guaaaaaai! Tinc unes ganes d'escriure'l...

 

Marta


Llegit 563 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris03/05/2015 a les 01:05:49
#25665Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

"Que en Mike no està mooooort (almenys, per ara), us ho vau creure hahaha Només que ara els tenim mig morts a tots dos... ^^' bé, panorama bonic, bonic!" CRUEL ERES UNA CRUEL PERÒ COM ENS POTS FER AIXÒ??

Aii... Ja havia dit jo que algo xungo passaria i que Marta hauria de gastar la tècnica!

I no me pareix gens gens gens gens bé que Julie i Fred no se pogueren dir ni adéu... No és just, xe! Els Jed.... I no, jo estic ara en fase negació, Julie no pot morir, és JULIE, per l'amor de Déu!! Que sí, has salvat a Fred... PERÒ A QUIN PREU?! Buf, no..... Només espere que ara Àlex i Fred no facen cap bogeria....

I pobre Harry, haver de veure com la seua germana es mor! :( Aii.... I Ara Marta que se'ns ha desmaiat! No seràs capaç de fer que una tercera persona done la vida, no? "No seré tan cruel, sou unes exagerades nya nya nya nya" Ací tens les proves ¬¬

Tinc ganes del capítol de la batalla!!!! A veure com avança tot i les reccions dels desterrats quan sàpiguen que Julie està morta i buff.. moltes coses :(

Una besadeta i fins a la pròxima!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/05/2015 a les 11:05:55
#25667Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ohhhhhh! El Mike és viu, el Mike és viu! Però la Marta s'ha desmaiat i el Mike no respooooooon.

I LA JULIE NO ESTÀ SERVINT PER A RES! No vull semblar insensible, però ja que ella no té remei, no podria la Marta agafar energia d'ella i passar-la al Mike, o quan un està mort això ja no es pot fer? Així la seva mort hagués acoseguit alguna cosa... o potser el que ha aconseguit ha estat salvar el Fred i ara el Fred i l'Alex faran alguna cosa important?

M'ha encantat el que li ha dit l'Alex a la Marta: No tenim temps, així que et seré sincer: ets la pitjor duelista del món. Tira i munta ina infermeria. Tmbé m'ha agradat aquest final amb l'Alex i el Frad, ha estat molt motivador.

I està molt bé l'escena de la marta amb el Mike, com descriu el que va sentint, el que va pensant que li deia la Kaileth, i com va responent el Mike mica en mica, m'ha semblat molt ben descrit. ^^

Dius que el proper capítol és molt guai? Ahhhh, quines ganes de llegir-lo, doncs! Quant capis queden, quants, quants, quants?

Petons i fins aviat!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris04/05/2015 a les 18:11:13
#25669Encara no he escrit cap fanfiction

Marta ets cruel!

Jo ja m'havia fet la idea de que Mike moria! Tot i que de moment tampoc ho descarto...

I fem servir la marevelllosa-tecnica-d'Avalon-on-si-no- la-fas-be- es-moren-els-dos, Que si que aviam, si els dos es curen, pero la Marta, se le va, i es pasa del seu limit, i de moment els dos ja estan desmaiats..sispli no ens els matisss!!!

I buff, molt intens l'escena de l'Alex i en Fred, em sap molt de greu, els dos s'estimaven moltisiim a la Julie...

Siusplau espero que almenys la seva mort serveixi per algo...

Finss la segueent!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris04/05/2015 a les 20:53:21
#25670Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: HAHAHAH la veritat és que m'ho estic passant bé xDD Potser sí que sóc una mica sàdica! La veritat és que tu ho vas dir a la primera, que li passaria algo al Mike i la Marta faria la tècnica, cosa que em va espantar una mica per si t'havies fet vident o algo... Ja, d'acord, passem a la part trista, veig, no? Això ja no em fa tanta gràcia ^^' Ja, però finalment ha fet com la seva mare, saps? EXACTAMENT com la Lily: s'ha posat al mig d'un atac que anava cap algú que s'estimava. I crec que això és molt maco. Buf, sí, el Harry, em sap molt de greu per ell, la veritat... donar dolor als meus personatges és una cosa, però als altres, que ja en tenen prou amb el dolor que els ha donat la Rowling? Em fa sentir malament de veritat. Escolteeeeu, que ja us vaig dir que ara estem als capítols realment intensos de la batalla! Sí, veurem algunes de les reaccions (de fet crec que les puc encabir totes menys una, per qui està en contacte amb qui a partir d'ara). Fins el pròxiiiiim, que passa una de les meves escenes preferides de la batalla! Gaaaaaah quines ganes!

Agatha Black: hahahaha m'agrada l'evolució d'emocions en aquesta frase. Olooooo, que bèstia que ets, no? Després diran de mi! No, no pot agafar l'energia de la Julie perquè, bàsicament, ella ja no té energia. Podria agafar-la d'algú altre que estigui viu, fins i tot si està moribund, però no d'un mort; i de tota manera és un nivell de la tècnica al qual encara no havien arribat, a classe. Encara prou que sabia fer això! Pel que fa al servei de la mort de la Julie ja us vaig dir que el veuríeu, però que hauríeu de tenir paciència perquè portarà uns quants capítols. És que la Marta sempre l'he pintat com la noia perfecta, i m'agrada molt que sigui una patata en els duels hahaha A més, s'adiu amb el fet que sigui guaridora, li costa atacar i fer mal. També és cert que no l'han preparada per això i jo crec que, amb una mica d'entrenament, podria millorar bastant! Sí, feia temps que volia una escena amb l'Àlex i el Fred, i era el moment perfecte perquè entenen molt bé l'altre. No hi ha res que uneixi més que un enemic comú! M'alegro que t'hagi agradat! Síiiiii, el proper capítol és un dels meus preferits i hi ha una escena que tinc mottes ganes d'escriure i que aaaaaaaaaaagh. Però ja ho veureu xDD De batalla en realitat en falten poquets, perquè sense comptar l'epíleg són 50 i això compta els de després de la batalla que deuen ser... un parell? Tres? Algo així hahaha I llavors els dos capítols d'epíleg amb la graaaaaaan prole dels que queden vius! Tatxaaaan!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris04/05/2015 a les 20:59:10
#25671Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Laia Weasley: sóc cruel per fer que el Mike no s'hagi mort? Espero que no em considereu cruel per això, suposo que és per fer-vos ballar el cap d'aquesta manera, no? Però molt bé això de no donar ningú per viu fins que no en tinguis proves concloents hahaha Bona tècnica. Havia de passar, havia de passar! Era una tècnica massa intensa com per no aprofitar-la! Una mica de drama sempre va bé, no? (Estic començant a entendre per què em deien drama queen xDD) A mi m'agrada molt que s'hagin aliat, després del que ha passat! Ar mateix hi ha una cosa que els uneix molt i que els farà molt forts :) Servirà, servirà, no patiu per això. Però com he dit, paciència!




AvatarLovegood*Weasley 25 comentaris04/05/2015 a les 21:29:19
#25672Encara no he escrit cap fanfiction

AAAAAAAHHHH!!!!!!

Jo ja t'ho vaig dir que la Marta hauria de fer servir la tècnica. De fet era el més lògic ja que algú l'havia de fer i a la Marta era a qui li sortia millor i és clar... Mentre ho va fent està molt bé el que va pensant.

Està molt bé quan l'Àlex li diu a la Marta que és una duelista molt dolenta i una infermera molt bona. També està molt bé la conversa entre el Fred i l'Àlex.

Lovegood*Weasley




AvatarPotter_granger 349 comentaris04/05/2015 a les 21:37:57
#25673Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ostres, jo ja m'havia fet a la idea de la mort del Mike! Que bé que encara hi hagi possibilitats, però el que has fet ara és molt més cruel! Em deixaràs una setmana amb la intriga de si moren tant la Marta com el Mike o no? Buf, t'ho mereixes, que et diguin drama queen. Ara estaré dies menjant-me el coco amb això! Ets molt cruel!

I la mort de la Julie... bé, ja em pensava que aquí sí que no hi hauria cap miracle. Dius que fa un servei, no? Jo crec que unirà en Fred i l'Alex, i també que els Desterrats s'uneixin encara més, deixant de banda totes les diferències, en tenir un enemic comú.

Bé, diria que ja no tinc res més per dir.

Potter_granger




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris05/05/2015 a les 00:14:12
#25676Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Rosa: ho vas dir, és cert, ho vas dir. Tampoc no he amagat gaire que la Marta era la millor en la tècnica, ja em diràs tu quina gràcia hauria tingut si només hagués arribat a durar un minut! És que realment és una duelista molt dolenta, eh? No és que no se sàpiga els encanteris, és que li falten reflexos, es despista i no li agrada fer mal als altres. L'aliança Fred-Àlex és molt guai, jo crec que escombraran els enemics per on passin!

Potter_granger: però ha estat bona, la sorpresa, oi? Vaja, espero que sí! És clar, una mica d'intriga sempre va bé, no? A més, per això vaig passar a escriure un capítol per setmana, si fos un cada dues setmanes s'hauria fet moooolt llarg! De fet el que jo hauria trobat ideal hauria estat dos per setmana, però no tenia temps d'escriure'ls. La mort de la Julie és que ja l'havia estat pronosticant, perquè us n'anéssiu fent la idea hahaha Sí, tindrà un sentit, una raó de ser, que veureu més endavant. Se'n parlarà, de la seva mort, i se'n parlarà molt! Apa doncs, fins el pròxim!