Quin Ball d'Hivern!!! - La veritat de l'Hermione
AvatarEscrit per lapot
Enviat el dia 07/10/2005 a les 20:26
┌ltima modificaciˇ 07/10/2005 a les 20:26
Tots els capÝtols de Quin Ball d'Hivern!!!
impresora Versió per imprimir
< Anterior capÝtol || Pr˛xim capÝtol >


La veritat de l'Hermione

L'endemÓ, tot va anar com en Ron esperava, l'Hermione no li havia dirigit ni una paraula en tot el dia ni ell tampoc a ella... En Harry nomÚs parlava de la Xo i somiava despert, per˛ per dintre estava molt preocupat per l'Hermione. Per una altra banda, l'Hermione era la mateixa de sempre amb tothom menys amb en Ron i amb en Harry, desprÚs de el que li van fer el dia anterior no els i volia dirigir ni paraula. Tothom es va adornar de que alguna cosa passava entre el tres amics; fins i tot la gent menys pensada:
- Que passa sang de fang? On has deixat la caratallada i el noi de segona mÓ?- va dir en Malfoy. La noia castanya no li va fer cqas i va continuar el seu camÝ.
La Ginny es va sentir molt culpable, quan el seu germÓ i enamorat li van explicar tot el que havia passat la nit del ball:
-Harry, t'has passat molt amb ella i tu Ron...- va dir per˛ va ser interrompuda.
-Ja ho sÚ Ginny, ja ho sÚ... et penses que em fa grÓcia? Ara per culpa teva l'Hermione ja no em tornarÓ a parlar- va cridar-li en seu germÓ gran. La noia es va ficar a plorar molt tÝmidament metre en Harry la mig abrašava:
-Ron, no et sembla que...- va dir-li.
-Tu serÓ millor que callis.- va contestar i va marxar tot emprenyat... emprenyat amb ell mateix... s'havia equivocat amb la Ginny, amb el seu millor amic i amb la seva enamorada.
L'Hermione, amb el seu temps lliure es dedicava a seure en aquell esglaˇ on va passar tot, solia plorar per˛ en algunes estones escrivia en un pergamÝ vell les propietats de la pedra lluna (no m'en recordo si la pedra lluna va sortir en aquest llibre). En Harry la veia molt sovint igual que el seu amic Ron, tots dos volien parlar amb ella pero no trobavem el moment. Els dies anaven passant fins que un dia desprŔs de la classe de Crianša amb en Hagrid, en Harry va creure que l'Hermione estava sola i que seria en moment ideal per parlar amb ella, en Ron en canvi va ser mÚs covard i va pensar que ja trobaria l'ocasiˇ i va marxar cap al castell.
L'Hermione, caminava lentament agafant el seu llibre gruixut: " Ja ho tinc del tot decidit. SerÓ millor que li digui primer en Harry, tot i que..." El pensament de la noia es va dividir en mil trossets quan en Harry va dir en seu nom:
-Escolta, Hermione... em sap molt de greu tot el que ha passat... i que no suporto que estigueu d'aquesta manera. M'agradaria que parlÚssiu en Ron i tu...- va dir el noi.
-Harry... jo si que no ho suporto; creus que Ús normal escoltar les converses del altres o millor dit planejar-les?- va dir la noia- Segur que en Ron t'ha dit que vinguessis a parlar amb mi oi? Doncs ja li pots dir que estic molt ocupada, i que si vols escoltar les converses dels altres que calli la boca sota la capa- va dir la noia i es va girar amb intenciˇ de seguir caminant. El noi es va quedar glašat... Mai havia vist a l'Hermione d'aquella manera. La va agafar de la mÓ i va fer-la girar de tal manera que va veure una Hermione tambÚ desconeguda: estava plorant... Feia temps que no l'havia vist plorar. Va reacciˇ de l'Hermione va ser instantÓnia, el va abrašar. En Harry va callar i ell tambÚ la va abrašar i va tenir clar no li explicaria res en Ron, ja que ell ja tenia prou problemes en que pensar.... Mentrestant l'Hermione no sabia com dir-li:
- Harry, m'en vaig. M'en vaig a BulgÓria!- va dir la noia plena de llÓgrimes.
En Harry es va tornar a congelar per segona en aquella conversa. Feia que no em el cap. No va dubtar en cap moment, va deixar allÓ a la seva amiga plorant.
_______________________________________________________

BÚ, estimats lectors com vaig prometre avui dia 7 d'octubre enviaria el capitol i he complert la meva paraula. Em sap greu, potser Ús una mica curt... el proper sera una mica mÚs llarg.
Aquest capitol el dedico.... A l'Alejandro, que avui fa 13 anys, i tot que ell no s'entera de el que li passa el seu voltant. De fet, tot el que li esta passant en Ron m'ha esta passant a mi... Per˛ no patiu la historia acabara amb un final feliš, cosa que potser no em passarÓ a mi...
Moltes grÓcies a tota la gent que m'anima a escriure i sobretot a la Gemms, que Ús la millor. Gracies a tots.


Llegit 1607 vegades


< Anterior capÝtol || Pr˛xim capÝtol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't Ús gratu´t ;-)


AvatarHermione 33 comentaris07/10/2005 a les 23:30
#1558Encara no he escrit cap fanfiction

EstÓ moolt bÚ aquetsa hist˛ria!! M'agrada moool!! Espero que continuiis escrivint-la!! ;)




Avatarlapot 42 comentaris08/10/2005 a les 09:58
#1559Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

moltes gracies Hermione




AvatarGemms 44 comentaris08/10/2005 a les 11:32
#1561Tinc 2 fanfictions i un total de 14 capítols

Super guai lapot




Avatarlapot 42 comentaris08/10/2005 a les 17:02
#1565Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

gracies gemms




Avataraccra 70 comentaris11/10/2005 a les 19:31
#1581Tinc 3 fanfictions i un total de 114 capítols

Continua, continua!




irinawatson06 105 comentaris15/01/2017 a les 10:17:47
#27026Encara no he escrit cap fanfiction

noo! no pot marxar a Bulgària!! Vaig a llegir-me el proxim... espero que facis canviar d'opinió a l'Hermione...