La Crònica dels Tres Germans - 37: So long, and thanks for all the fish
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 04/05/2015 a les 09:45:51
Última modificació 04/05/2015 a les 09:45:51
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


37: So long, and thanks for all the fish

El James va travessar el cos fonedís del cuc que tenia a les mans amb el petit ham, mort de fàstic. Una vegada aconseguit, va tirar la canya enrere i després va fer un moviment sec cap endavant, com els havia ensenyat el Paris. Va veure, satisfet, que el cuc queia força lluny.

—Molt bé, James! —el va felicitar la Geena—. T’ha sortit bé a la primera!

—Què et sembla, Alice? —va dir-li a la seva amiga amb cara de superioritat.

—More’t —va respondre ella al seu costat, de mala baba, perquè el Paris encara no havia aconseguit desentortolligar-li el fil de pescar d’entre els dits.

Era l’endemà d’arribar a Atenes, s’havien llevat tots amb energies renovades i la Geena i el Paris havien decidit portar-los tots a pescar a la vora de casa seva. Ni el James ni els Longbottom no havien pescat mai, i feia un bon dia per passar-lo al sol, així que s’hi van avenir de seguida, tot i que l’Alice ja se n’estava penedint.

—No pateixis, aquestes coses passen la primera vegada —va dir el Paris, mentre l’ajudava.

—Això no és lo meu —va sospirar ella.

—Ja —va fer el noi, una mica més taciturn que de costum—. A tu et van més altres coses.

L’Alice li anava a preguntar què volia dir amb allò, però en aquell moment van veure acostar-se una altra noia amb una canya.

—Hola, colla!

—Elektra! —van exclamar tots a la vegada, quan la van veure acostar-se.

L’Elektra estava tan bonica com sempre, duia un vestit blau que li ressaltava els ulls i els cabells castanys llarguíssims recollits el una trena que li queia per l’esquena.

—M’ha dit la G que veníeu aquí i m’he animat!

Els va fer una abraçada a tots i es va anar a instal·lar al costat del James.

—Explica’m per què l’Alice segueix sortint amb el Paris, corre —li va demanar sense pèls a la llengua, i el James gairebé va caure a l’aigua.

—I a mi què em preguntes? Això digues-li a ella! Li deu agradar, dic jo.

—Porta sis mesos sense veure’l! —li va murmurar l’Elektra perquè els altres no els sentissin—. No em diguis que en sis mesos no has pogut fer res al respecte!

—Que hagi pogut no vol dir que ho hagués de fer —va respondre ell, amb un punt d’orgull—. No es va darrere de les noies que tenen parella.

L’Elektra va fer rodar els ulls, com si fos idiota.

—De debò et sembla que van algun lloc, aquests dos?

—Doncs noia, si porten ja més de dos anys junts veient-se tan poc, deu ser per alguna cosa —va raonar el James—. I si han estat bé fins ara no veig perquè no poden aguantar un any més. Quan l’Alice ja no sigui a Hogwarts podria venir aquí amb ell, o mudar-se ell, jo què sé.

—Què dius, home! Mira’ls! Si ja estan discutint...

El James va allargar el cap per mirar-los, encuriosit. Era veritat. Encara que ho estaven fent molt dissimuladament i sense alçar la veu, era evident que estaven discutint alguna cosa.

L’Alice ja s’esperava que aquells temes sortirien de tant en tant. Resultava que el Paris havia vist el Periòdic Profètic del dia anterior, on sortia la foto de Ca l’Alfred, i la Geena havia anat i li havia explicat el que havent fet. L’Alice sabia que el Paris es preocupada una mica massa per tot, així que evitava explicar-li quan feia segons què amb els Magatotis. Però resultava que de vegades la germaneta li explicava les aventures igualment. Havien fet volar un edifici pels aires i el Paris ja l’estava reprenent pel mal que haurien pogut prendre.

—Ho vam fer tot de manera molt segura, Paris —li va intentar fer entendre—. Estàvem ben lluny de la casa, quan la vam ensorrar. No va passar res.

—Suposo que saps —li va retreure ell— que la directora va parlar amb el meu pare i amb mi, quan la meva germana va haver d’anar a l’hospital quan la van mossegar els vampirs la setmana passada... la van mossegar uns vampirs!

—Vlads —el va corregir ella—. No eren vampirs, eren Vlads.

—Criatures d’ultratomba, són, tot! —va exclamar el Paris, per a qui tot allò no tenia cap sentit—. La directora ens va dir que la van ferir mentre estava protegint el castell i altres alumnes. I que va anar d’uns segons que no es morís. Tu també hi eres, oi?

L’Alice va apartar la mirada.

—Evidentment que hi eres —va entendre ell—, arriscant la vida quan en realitat hauries hagut d’anar a protegir-te amb els altres.

—Mira, Paris, sé que pateixes, però ja sóc major d’edat i...

—Això no és només des que ets major d’edat i ho saps —la va tallar—. T’agrada l’adrenalina i arriscar la vida sense sentit.

—No és així —es va defensar l’Alice—. No és sense sentit. No vaig buscant merders! Però què vols que faci? Que deixi els meus amics lluitant i jo em vagi a refugiar com una covarda?

—Protegir-se no és de covards —li va rebatre el Paris—. I ho sento molt, però de vegades també hauries de pensar en mi, no només els teus amics. Què faig si et passa alguna cosa? No puc estar constantment patint per si et fan mal!

—Però que et penses que ho trio jo, que els Vlads decideixin atacar Hogwarts?

Se sentia cremar la cara de tant molesta com estava per allò, però quan va mirar la del Paris va veure que els ulls li brillaven i que estava a punt de plorar. El noi es preocupava de debò, i tenia part de raó. Era com estar escoltant el discurset de la McGonagall de "No-veuen-que-són-responsabilitat-meva,-deixin de-fer-se-els-herois" una altra vegada. Es va sentir una mica culpable de no pensar en el Paris, quan corria algun perill.

—Ja sé que et preocupes genuïnament per mi, Paris —va dir, intentant estar calmada—. Però són temps difícils. No sé quanta part de tot això t’ha explicat la Geena, però més o menys tota la Comunitat Màgica està en perill ara mateix. I hi ha vegades que no ho trio jo. Si m’ataquen, m’he de defensar.

—No em queixo dels moments en què et defenses. Em queixo dels moments en què podries pensar en mi, i protegir-te i no fer el que et doni la gana, perquè no sé si te n’has adonat en els últims dos anys, però tu i jo estem junts. Som dos. Hauríem de parlar abans de prendre segons quines decisions.

—Però tu ets a quilòmetres de distància! —va exclamar ella—. Com vols que et consulti cada pas que dono? Faig el que puc, val? I que protegeixi els meus amics no em fa una mala persona!

—No he dit això en cap moment —va dir ell, agafant-li les mans—. Ets una bona persona, Alice, la millor que conec. I t’estimo, amb la teva impulsivitat i la teva fortalesa, però necessito saber que estàs bé. No estàs sola. Siusplau, siusplau, pensa en mi. Si et passa alguna cosa, jo em moro.

A l’Alice se li va encongir el cor de veure’l d’aquella manera. El va abraçar i es van quedar així una bona estona. El Paris era adorable, mai no es ficava en problemes. Però els problemes tampoc no anaven a buscar-lo, i li semblava que no acabava d’entendre-ho.

—Siusplau —li va rogar el Paris sense desfer-se dels seus braços—. Siusplau, promet-me que no arriscaràs la vida si no és una cosa de vida o mort. Que no et buscaràs problemes si pots evitar-los. No puc estar així.

L’Alice va notar que tots els seus amics estaven mirant deliberadament cap a altres costats, perquè els havien vist discutir, i allò la va incomodar molt. Mai no havia estat gaire de fer demostracions d’amor en públic, i no li agradava gens tenir aquella mena de converses davant del seu grup. I a sobre després la Geena l’interrogaria, i tenia la sensació que no calia, i que allò era cosa seva, i que ningú no ho hauria d’estar veient i...

—Alice, promet-m’ho —va insistir el Paris, mirant-la fixament.

Ella va assentir. Tenia sentit tot el que li havia dit, tenia raó. El Paris tenia raó, la McGonagall tenia raó, i potser era cert que tots plegats havien de vigilar una mica més i no llançar-se alegrement a l’aventura sense pensar mai en les conseqüències que podien comportar als altres el fet que prenguessin mal.

—Mireu! Mireu!—va exclamar el Frank aleshores, i l’Alice va estar contenta de poder deixar aquella conversa—. Piquen! I allà també!

—Vinga, a estirar!

 

* * *

 

Aquell dia van dinar els peixos que havien acabat de pescar, que estaven frescos i boníssims. Semblava que les coses entre l’Alice i el Paris s’havien calmat una mica i que ja tornaven a estar com sempre.

Després de dinar, el James se’n va anar a l’habitació a buscar el mirallet intercomunicador i parlar amb el seu pare, per explicar-li les sospites que tenien els Magatotis sobre el pla dels Vlads. Però quan va arribar-hi, va veure que ja tenia una paquet esperant-lo. Un mussol negre banyut havia entrat per la finestra oberta de l’habitació d’invitats que compartia amb el Frank i li havia deixat un petit paquet embolicat amb paper marró a sobre de l’escriptori. S’hi va acostar i va veure que anava al seu nom.

Es va quedar ben parat quan el va obrir. Era una corbata de Gryffindor rebregada. Que estrany. Qui li enviaria, allò? Va veure que a més de la corbata, també hi havia un sobre amb una nota i el va obrir.

I se li va glaçar la sang.

 

Si vols tornar a veure el teu germà, el vindreu a buscar aquest vespre tu i la teva amiga grega. La corbata és un portarreu, us portarà a nosaltres.

Res d’aurors. Si expliques res al teu pare, acomiada’t del germanet.

 

El James va tornar a llegir la nota una vegada i una altra. La corbata era de l’Albus i li havien fet l’encanteri del portarreu. Ell i la Geena l’havien d’anar a buscar. Sols, sense aurors. El motiu pel qual els volien a ells dos era ben clar: sabien que ells sabien on era el Mirall. La Geena, que era la guardiana del secret, i ell, per forçar-la a donar la informació a canvi de la vida de l’Albus.

Com havia predit l’Alice, realment havien estat esperant que fossin fora de Hogwarts.

Merda.

Va mirar el rellotge. Eren poc més de les quatre de la tarda. Quan es devia pondre el sol? Quant de temps tenia?

—Ei, James —va fer el Frank, entrant per la porta, seguit dels altres—. Que has parlat ja amb el teu par...?

Va callar quan el James els va ensenyar a bufanda i la nota. La Geena, el Frank, l’Alice i el Paris la van llegir amb els ulls oberts com plats.

La primera persona que va reaccionar va ser l’Alice, que es va mirar el rellotge igual que havia fet ell. I després, tot i que el Paris es va quedar com un estaquirot, tots es van posar en moviment.

—Per això esperaven Setmana Santa —va dir l’Alice, que va agafar la corbata per mirar-la—. Volien que estiguéssim fora de Hogwarts perquè hi anessis tu en comptes del teu pare, James.

—Ara torno —va fer la Geena i va desaparèixer de l’habitació de seguida.

—Però segur que compten amb el fet que avisarem els aurors —va dir el Frank.

—Evidentment —va assentir l’Alice—. No volen que vagin a fer-se amb el mirall, i pensen que els avisarem igualment.

—Maten l’Albus amb l’excusa —va seguir el Frank— i a més s’asseguren que no estiguin fent cap altra cosa mentre interroguen el James i la Geena.

La Geena va tornar al cap de no res amb un portàtil a la mà.

—El sol es pon a les vuit i deu, avui —va informar-los, mirant la pantalla—. Tenim menys de quatre hores.

—Perdoneu —els va tallar el Paris aleshores—. Teniu menys de quatre hores per fer què?

—Muntar un pla —va respondre la Geena, teclejant ràpidament a l’ordinador.

—James, saps com fer portarreus? —li va preguntar el Frank.

—No ho he fet mai abans, però estic convençut que puc fer-ho.

—Val, podrem anar-hi nosaltres primer —va començar el Frank—, i després encantar la corbata perquè vagi a Londres i porti els aurors, però més tard, per si necessitem un rescat i no hem pogut escapar i estem en problemes...

—A la nota posa que només hi hem d’anar la Geena i jo —el va tallar el James—. No teniu perquè venir.

—Sí, ja ho sabem —va tòrcer el Frank, dedicant-li una mirada ofesa, igual que l’Alice.

—Per favor —va fer ella, negant amb el cap, com si el James fos idiota.

Val, ja comptava que els acompanyessin, però ho havia de dir, no?

Però pel que es veia hi havia algú que no ho tenia tan clar.

—Espereu, espereu —els va tallar el Paris de seguida—. No estareu pensant d’anar-hi oi?

—Home, si no hi anem es carreguen el meu germà, tu diràs! —va exclamar el James, amb els nervis de punta.

—I no podeu avisar els policies aquests, i que hi vagin ells? —va dir el Paris.

—Però tu has llegit la nota o què? —es va exasperar el James, que de cop i volta tenia ganes de pegar-lo.

—James, calma’t —va dir la Geena, que seguia teclejant—. Per què no agafes la corbata i vas a mirar d’esbrinar on ens portarà? Tu ets el millor en encanteris. Potser si sabem on anem tindrem més idees.

—Tu no vas enlloc, Geena! —va exclamar el Paris, quan el James va haver marxat amb la corbata, abans no escanyés el noi—. Els altres no ho sé, però tu no ets major d’edat, i el papa no et deixarà anar enlloc, i hi estic d’acord. D’això se n’han d’ocupar els policies, no vosaltres.

—Sí que sóc major d’edat —va dir la Geena, i els Longbottom se la van quedar mirant. No, no ho era—. Al món dels mags la majoria d’edat és als setze anys i jo ja en tinc gairebé disset.

—Als setze? —es va estranyar al Paris.

La mirada que van intercanviar el Frank i l’Alice va durar només una fracció de segon.

—Sí —va respondre el Frank, a l’acte—. Als setze.

I l’Alice, sentint-se fatal per estar-li mentint al Paris d’aquella manera, va assentir amb el cap. Va veure que la Geena tornava la mirada a l’ordinador; estava ben vermella. Ella també hagués mentit, si hagués estat en aquella situació.

Però va notar que el Paris se la quedava mirant. El pobre estava fins i tot tremolant de la impotència. I en veure que no estava guanyant ni una partida, va jugar la seva última mà.

—Alice —li va dir, amb veu greu—. Recordes el que m’has promès abans? Aquest matí? Fa poc més de quatre hores?

Ara va ser l’Alice qui es va posar vermella i va apartar la mirada.

—Podeu sortir, siusplau? —va demanar al seu germà i la Geena, que van tocar el dos en menys de tres segons—. Paris, hi he d’anar.

—No, no hi has d’anar! Ningú no hi ha d’anar! —va cridar ell—. No hauria de ser la vostra responsabilitat però, com sempre, us esteu fent els herois! No puc parar de cap manera el James ni el teu germà, i ara pel que es veu ni tan sols no tinc res a fer pel que fa a la meva pròpia germana! Però no deixaré que tu hi vagis!

—Paris...

—Us mataran!

—I si no hi anem mataran el germà del James! Per què la meva vida és més important que la seva?

—No puc fer res per mantenir-lo a ell en vida —va murmurar el Paris—. Però sí que et puc fer entrar en raó a tu.

—Paris... —va sospirar ella—, no pots canviar qui sóc, ni com penso. Em sap greu, però aquest vespre aniré amb els meus amics, i salvarem l’Albus... i passarà el que hagi de passar. I em sap greu que no vegis les coses com jo, però no hi ha res que puguis fer per evitar-ho.

—Alice, jo no puc estar amb algú per qui he de patir constantment —va intentar fer-li entendre ell.

L’Alice va callar uns segons i es va quedar mirant el terra abans de dir:

—Doncs potser no hauríem d’estar junts.

Va veure que el Paris se la mirava amb cara d’ofès.

—Només vull que estiguis bé, segura, protegida... això em fa ser una mala persona?

—No —va dir l’Alice amb un somriure trist, i es va acostar a ell—. No et fa ser una mala persona, ni a mi tampoc. Però sí que ens fa ser les persones equivocades.

Li va fer un petó a la galta el Paris, i va veure que tenia els ulls negats de llàgrimes.

—Jo... —va tartamudejar—. Jo... jo t’estimo, Alice, de veritat, però...

—No pots estar amb mi —va acabar la frase per ell l’Alice, que va fer un gran esforç per mantenir la sobrietat—. Jo també t’estimo molt, però... no funcionarà. Jo sóc massa Gryffindor per a tu, i tu massa Hufflepuff per a mi.

—No sé què vol dir, això —va dir el Paris amb un somriure.

—Res, només una cosa que pensava l’altre dia... sí, series a Hufflepuff.

—Necessito sortir una estona a prendre l’aire.

—És clar —va assentir l’Alice, que va pensar que també li agradaria estar sola una estona, però tenia un rescat per preparar.

Cap dels dos no va dir res més, el Paris només va girar cua i va marxar. Poc després va sentir com la porta principal es tancava. L’Alice es va apressar a eixugar-se els ulls ràpidament i va parpellejar mirant el sostre, abans que el Frank i la Geena tornessin a entrar.

—Què ha passat? —li va preguntar la Geena com qui no vol la cosa.

—Per favor, no facis veure que no has estat escoltant aquí al costat —li va dir ella, que la coneixia.

—És clar que no!

—Et veia l’ombra, Gee —li va retreure.

—Val, una mica —va admetre ella, tota vermella—. Gràcies per encobrir-me amb això de l’edat i tal.

L’Alice va assentir, però va veure que el Frank no se sentia gaire orgullós d’aquella part.

—Estàs bé? —va insistir la Geena.

Que si estava bé? Acabava de deixar-ho amb el seu nòvio de feia dos anys! I a sobre ho havia fet amb presses, perquè no hi havia temps per estar parlant de sentiments. Què havia de respondre?

—Estic prou bé com per seguir amb el pla de rescat —va respondre l’Alice, que li va semblar millor estar ocupada—. Què faig?

—Ves a buscar el James i digues-li que vingui —li va demanar el Frank—. He tingut una idea que pot funcionar.

L’Alice es va aixecar del llit i es va dirigir a buscar el James. Abans de sortir de l’habitació, però, va notar que el seu germà li posava la mà a l’espatlla i li premia, com donant-li suport. Va ser només un moment, però la va emocionar més que cap comentari que pogués fer.

 

* * *

 

Gairebé dues hores més tard, al seu despatx del Departament d’Aurors, el Ron Weasley va sentir que algú el cridava pel seu mirallet.

—Sí?

—Ron, sóc el James.

—Què passa, nano?

—Et pot sentir el meu pare?

—No —va respondre el Ron, estranyat—. Estic sol. Per què?

—Per quan teníeu muntat el pla per anar a Dublín?

—Com dius?

—Per Setmana Santa l’ED anàveu a anar a Dublín a colar-vos al Museu Internacional de la Màgia —va insistir el James—. Quan?

—Doncs... si no m’equivoco tenim bitllets d’avió per aquesta tarda—va rumiar el Ron—. Però ja saps que això va quedar anul·lat. Estem tot el Departament mirant d’esbrinar on és el teu germà.

—És a Grècia —va dir el James—. Un portarreu m’hi portarà a mi, la Geena, el Frank i l’Alice aquesta nit.

—Què dius! —va exclamar el Ron, posant-se de peu.

—M’han enviat a mi la nota de rescat fa una estona.

—Val, val —va fer el Ron, tot nerviós—. Ara mateix venim i...

—No, tiet, escolta’m —el va tallar el James—. Això és el que els Vlads volen, distreure-us del que és important. Robar el Mirall. L’heu d’aconseguir. Tu i l’ED, mentre nosaltres tenim els Vlads ocupats. Mira, tenim un pla. Jo, els Longbottom i la Geena hi anirem primer, i després vindran els aurors, més tard per això, perquè els Vlads es pensin que estem sols i no matin l’Albus en veure’ns arribar. I tu, aquesta nit, entraràs al MIM amb els de l’ED i robaràs el Mirall.

—Ho sap el teu pare?

—No —va dir el James—. I és molt important que no ho sàpiga fins a l’últim moment, quan ja estigui tot en marxa.

—I que no tingui més remei que tirar amb el pla —va entendre el Ron, tot i que no li acabava d’agradar la idea—. Però escolta, si us volen allà és per un motiu! Segur que sospiten que vosaltres sabeu on és la relíquia i volen intercanviar la informació per la vida de l’Albus.

—Correcte —va assentir el James.

—Però si els expliqueu...

—Els farem creure que no en sabem res —va explicar el James.

—I no creus que faran mal a l’Albus per comprovar-ho?

—No —va fer ell—. Tinc una altra cosa que volen. La Pedra de la Resurrecció. Però tranquil, en farem una còpia. Intentarem que tot vagi tan de pressa com sigui possible, canviar la còpia de l’anell per l’Albus i tornar a Atenes abans no se n’adonin. Si tot va bé, no caldrà ni que els aurors vinguin.

—No ho tinc clar, James... —va rumiar el Ron—. No puc deixar que...

—No m’has de deixar fer res, ja sóc major d’edat —el va tallar el James, perquè per primer cop veia que legalment ja no estava lligat a ningú i que aquella carta funcionava—. La decisió és nostra i estem decidits. T’explico el pla?

—Sí, però abans et vull dir una cosa, i vull que l’entenguis.

—Què?

—El primer és l’Albus —va dir el Ron.

—No, Ron, ho he estat pensant, i l’Albus és un tema personal nostre, però no és el mateix personal que important...

—James. El més important és l’Albus —va insistir el Ron—. Escolta’m bé, perquè vull que et quedi clar. No és perquè sigui l’Albus. Cap mirall, cap anell, cap vareta, cap relíquia no és més important que una vida humana. Fes el que calgui per salvar-lo. Dóna’ls el que necessitin.

—Però si es fan amb les relíquies...

—No sé què passarà —va dir el Ron—, però ja ens n’ocuparem quan toqui. Si es fan amb les Relíquies de la Mort, les recuperarem; si es fan amb el Mirall, ens hi enfrontarem. Però si l’Albus mor no hi ha marxa enrere. Si perds la pedra, la perds, si ens has de delatar i dir on és el Mirall, ho fas. Res, res no val el que val una vida. M’has entès?

—Sí —va assentir el James.

—Crec que l’única manera d’enfrontar-nos amb els Vlads és recordant en què ens diferenciem d’ells. Nosaltres no deixem ningú enrere. I ara explica’m el pla.

 

* * *

 

A les vuit del vespre, els Magatotis es van disposar a marxar de casa dels Thalassinos, amb tot preparat. El James havia rastrejat el radi d’acció del portarreu que era la corbata de l’Albus, i tot i que no sabia exactament on els portava, sí que sabia que havia de ser algun lloc dins del territori grec. Després, l’havia encantat perquè a mitjanit aparegués a l’escriptori del despatx del seu pare al Departament d’Aurors, i després tornés a les tres de la matinada amb els Vlads. Allò donava prou temps perquè, si tot anava bé, els Magatotis tornessin a temps i avisessin els aurors que no es moguessin del Ministeri. I, si no rebien notícies seves, els aurors tindrien tres hores per preparar un pla i anar a rescatar-los.

A banda d’allò, l’Alice i la Geena havien aconseguit fer un còpia prou decent de l’anell amb la Pedra de la Resurrecció. No funcionava, és clar, però no sabien si els Vlads sabien què feia, així que potser colava. A més, comptaven amb el fet que la pedra estava trencada, així que encara tindrien alguna excusa si els Vlads sabien de què anava la cosa però veien que no podien ressuscitar els morts.

El Frank, per la seva banda, havia encantat pantalons texans de tots quatre Magatotis. El havia afegit unes petites butxaques de contingut ampliat. Des de fora, semblaven butxaques mínimes, decoratives, in com a molt hi cabia un botó, però per dins eren molt més gran i hi cabien moltes coses. Sabien que els Vlads probablement els desarmarien i intentarien treure’ls tot el que duguessin a sobre, però amb allò s’asseguraven de tenir a sobre els miralls intercomunicadors, i altres objectes que els podrien ser d’utilitat, com l’anell de debò, per si no tenien més remei que intercanviar-lo per l’Albus, l’ampolleta de llum líquida que l’Oracle havia donat a la Geena (que podia mantenir els Vlads a ratlla) o la brúixola del James, que els podia servir per localitzar l’Albus, la Capa d’Invisibilitat, o el que fos.

—Ho teniu tot clar? —va preguntar el James, quan ja es disposaven a sortir de l’habitació on havien estat treballant.

Tots van assentir i van sortir al menjador. Malauradament, allà hi havia el pare de la Geena.

—Ei, sortiu una estona? —els va preguntar.

—Sí, anem a casa de l’Elektra a sopar —va improvisar ràpidament la Geena.

—Ah, molt bé —va assentir el senyor Thalassinos—. No torneu gaire tard.

Tots van somriure amb nerviosisme, i quan la Geena va obrir la porta, van sentir unes passes. Era el Paris, que baixava les escales.

—Tu també hi vas, Paris? —va demanar el seu pare.

—No, no —va fer el noi, però va seguir els Magatotis—, ara torno, que demà he de fer coses i em vull llevar d’hora.

Van sortir tots sense dir res més. El James es va fixar que el Paris no feia gaire bona cara. Tenia els ulls envermellits. Però no tenia temps de pensar en allò en aquells moments. En l’únic en el que podia pensar era en l’Albus i en la cara que posaria el seu pare quan el Ron l’informés de tot...

—Quan tornareu? —va preguntar el Paris directament a la seva germana, una vegada fora de casa.

—Tan aviat com puguem —va respondre-li ella—. Si veus que a mitjanit no som aquí, inventa’t alguna cosa pel pare, que hem sortit, o així.

—I si seguiu sense arribar? —va insistir.

—A les tres de la matinada anirà a buscar-nos un equip de rescat —va dir la Geena.

—Si és que encara sou vius.

—Paris...

—Què? —va saltar ell—. No t’estic impedint que hi vagis, oi? Però no em demanis que faci veure que em sembla bé.

Va creuar la mirada amb l’Alice només un segon, i després va fer un sospir.

—Sort —els va desitjar, i va tornar a entrar a casa.

Els Magatotis es van mirar, amb nerviosisme.

—On anem, per agafar el portarreu? —va preguntar el James.

—Aquí al costat hi ha carreró —va informar-los la Geena—. Seguiu-me.

Tots quatre s’hi van ficar i es van col·locar en rotllana. El James va agafar la corbata de Gryffindor, i la va estirar perquè tots l’agafessin. I va mirar el rellotge. Els últims raigs de sol van desaparèixer del cel.

—Varetes a punt —va dir, i tots s’hi van aferrar—. Tres... dos... un...

I un remolí se’ls va empassar.

 

* * *

 

El Harry Potter era al seu despatx, mirant d’enllestir el munt de paperassa que tenia acumulat, quan va sentir que alguna cosa a la butxaca del seu pantaló es posava molt calenta. Estranyat, va treure la moneda de l’EM i la va mirar. Al voltant, en comptes del número de sèrie de la moneda, hi havia unes lletres: AEROPORT STANSTED. UNA HORA.

Què redimonis...?

El Harry es va aixecar de la cadira i va sortir del despatx.

—Algú ha vist el Ron? —va demanar.

—El Capità ha marxat fa cosa d’una hora —el va informar el Rhys, el gòblin—. Ha dit que tenia alguna cosa pendent de fer...

El Harry es va tornar a mirar la moneda, incrèdul. No podia ser. No es podia haver atrevit. Va tornar al despatx a agafar el seu mirallet intercomunicador i va cridar el Ron. No va tenir cap resposta. Després va cridar la Ginny, però tampoc no en va treure res més que silenci. Després el Neville. Res. La Luna. El George. L’Ernie McMillan. Ningú no responia.

Sense veure-hi més remei, va sortir de la Conselleria esperitat i va anar a casa a agafar el cotxe, ja que no podia aparetre per les bones enmig d’una terminal d’aeroport.

Hi va arribar gairebé una hora més tard. No es podia creure que allò estigués passant de debò. Es va dirigir corrent a la terminal, va mostra el bitllet d’avió que tenia guardat des de feia un mes a l’hostessa i va anar a veure per quina porta sortia l’avió cap a Dublín. Porta 4.

Va veure pràcticament tots els membres de l’ED asseguts tranquil·lament amb els seus equipatges de mà en una de les zones d’espera, i quan va veure el Ron, va sentir que la sang començava a bullir-li. El Ron, que el va veure des de la distància, va posar cara de pànic durant un moment i va fer un gest. Ell, l’Hermione, la Ginny i el Neville es van alçar per anar a buscar el Harry abans que es posés a cridar davant de tots els seus amics.

—No... mai no havia... no em crec que... —estava tan enfadat que no sabia per on començar, així que només va cridar—: I l’Albus!?

—Hem rebut la carta amb les demandes dels Vlads avui —va explicar el Ron.

Allò va destarotar el Harry un moment.

—Tenen l’Albus a Dublín? —va preguntar, i per un moment va pensar que s’havia equivocat.

—No —va dir el Ron—. Tenen l’Albus a Grècia. T’he dit que hem rebut una carta dels Vlads, el que passa que qui l’ha rebut exactament és el James. Els Vlads li han enviat un portarreu que el portarà a ell i als seus amics al lloc on tenen l’Albus.

—Quan?

—Ara —va dir el Ron, mirant el rellotge—. Ja són i deu, acaben d’agafar el portarreu.

Aleshores es va haver d’ajupir per esquivar el puny del Harry, però entre el Neville, l’Hermione i la Ginny el van poder parar.

—Ara escolta’m bé —va dir el Ron—. Perquè no hi ha gaire temps. He parlat amb el James i hem muntat un pla.

—Com has pogut deixar que el James...?

—El James és major d’edat i n sóc ningú per manar-li fer res —va fer-li entendre el Ron—. El James no és auror, així que no treballa per mi, i no li puc donar ordres. Només m’ha contactat per explicar-me el que farien, i jo ara t’explicaré el que farem nosaltres.

—Et juro que...

—No hi ha temps, ens criden per embarcar —va dir el Ron ràpidament i molt vermell—. El James, el Frank, l’Alice i la Geena acaben d’anar-se’n amb els Vlads. Intentaran canviar una còpia de l’anell amb la Pedra de la Resurrecció a canvi de l’Albus. Si cola i tot va bé, tornaran a aparetre a casa de la Geena tan bon punt ho hagin enllestit i t’avisaran. Si passen les hores i no saps res d’ells, a mitjanit apareixerà al teu escriptori del departament una corbata de Gryffindor. Això vol dir que estan en problemes. Tindreu tres hores per preparar-vos i esperar si diuen alguna cosa. Si no, a les tres en punt, la corbata us portarà cap a ells. No hi podeu anar abans perquè no sabem on són.

—I tu mentrestant... —va remugar el Harry.

—Jo, mentrestant —va seguir el Ron—, seré Dublín i aconseguiré el Mirall seguint el pla que teníem muntat amb l’ED. La Ginny i el Neville vindran amb tu.

—Tu sabies alguna cosa d’això? —va preguntar-li el Harry a la seva dona, enfadadíssim.

—No, m’ho ha explicat el Ron fa mitja hora quan he arribat —va dir la Ginny—. No em fa gens de gràcia el que ha fet el James, però no veig com el Ron hagués pogut aturar-los. I crec que té raó pel que fa al Mirall. Si tenim als Aurors pendent dels nanos i dels Vlads, crec que ell i l’Hermione s’haurien de fer càrrec del Mirall.

—Pensa-hi, Harry —va dir l’Hermione, mirant de posar una mica de seny a l’escena—. Si els Vlads han esperat fins ara per fer-se sentir, és precisament per tenir-te ocupat en aquests moments i assegurar-se que no vas al Museu. Algú hi ha d’anar; és ara o mai. No estem abandonant l’Abus, ni el James, ni el Frank, ni l’Alice. Te’ls deixem a tu i als aurors. Nosaltres només anem a fer una altra feina mentre tu te n’ocupes. Confia en nosaltres. Tot anirà bé.

El Harry no va saber com rebatre allò. Només tenia una cosa al cap:

—Però només tenen disset anys!

—I digue’m, Harry —va sospirar el Ron—. Què fèiem, nosaltres, quan teníem disset anys?


Llegit 726 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/05/2015 a les 10:01:08
#25666Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Okay!

Súperllarg, ja ho sé, però almenys aquesta vegada no he hagut de partir-lo en dos! Que ja és molt, que se me'n vaaaaa XD.

Doncs apa, com molts estàveu esperant... la patada al Paris. M'ha sapigut greu, pobre noi T.T Si en el fons té raó, però ja em diràs que han de fer... El títol és d'una novel·la que es diu igual "So long, and thanks for all the fish" (en castellà, "Hasta luego, y gracias por el pescado", que és la quarta part de La guía del autoestopista galáctico del Douglas Adams, del qual ja us he parlat abans. Després a casa un passo un fragment de la película que està relacionat amb el títol i és molt divertit. Evidentment, el títol va pel Paris (Vaaaale, és molt cruel. But mean and funny is still funny!)

Doncs ja sabem per què els Vlads trigaven en contactar... volien els magatotis, perquè els volen interrogar sobre el mirall. I a més a més, volen que els aurors els vagin a rescatar i no portin a terme el pla que sospiten que tenen... el que no saben és que a més a més hi ha l'ED.

No sé què us ha semblat això que el James i el Ron s'aliïn d'aquesta manera. Però he de dir que aquesta aliança acaba de desencadenar una relació molt important... que seguirà en fanfics futures (ja us vaig comentar que properament el Ron tindria més protagonisme). I tot comença aquí.

Doncs res, espero que us agradi el pla (està molt pensat, tant per part dels magatotis com per part meva, però com imagineu, els Vlads són molts Vlads i no serà tan fàcil com es pensen... Especialment ara que la Llacrimosa està al poder, que és molt més sàdica i plena d'imaginació que el Nosferatu), que estigueu molt contents perquè el Paris i l'Alice ja no estan junts.

Comenteu moooolt! Petonets i fins aviat!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris04/05/2015 a les 17:58:19
#25668Encara no he escrit cap fanfiction

UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!!

Vi scaaa! En Paris i l'Alice ja no estan junts!! Ja era hora coi... em sap greu pel Paris pero es lo que hay...(es veritat seria Hufflepuff), m'ha agradat la intervencio de la Elecktra alla recriminant en James de no haver fet res jeje!

I ara s'ens compliquen les coses amb els vlads, m'ha agradat molt el protagonisme d'en Ron (es un personatge que m'agrada molt) i l'aliança amb en James...Pobre Harry, el que li espera... el plan esta ben pensat, pero suposo que no en sortiran ilesos... tot i aixi espero que recuperin pero JA l'Albus que es troba a faltar..

I suposo que veurem que li pasa a la Lily mentrestant (o no?)

Fins la segueent!

Petoons:)

PD: els capitols superllargs molen!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/05/2015 a les 23:23:54
#25674Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola, de nou. Com he promès, la intro de "La guía del autoestopista galáctico". No us perdeu la cançó, siusplau XD Massa graciós.

https://www.youtube.com/watch? v=bXUOIASoMfM

 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris04/05/2015 a les 23:46:10
#25675Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

TOMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA! TOMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA! BALL DE LA VICTÒRIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

Havia de passar, se veía, se veía, era necessari, es notava en l'ambient. La veritat és que he llegt el títol i ho he vist a venir i he començat a freak out interiorment perquè era a la biblio de la uni i la genr em miraria raro (que si tenia deures? screw them). Anyway, he de reconèiixer que he mirat a una amiga meva i li he dit "tomaaaa" i ella no sabia per què però és igual hahaha

I sí, el Paris l'entenc, i en certa manera té raó, però si no pot acceptar que ella és així, llavors estan millor separats. El faràs acabar amb l'Elektra? Seria molt guai! Hahaha seria graciós perquè el James i el Paris farien un intercanvi xDD

Buf, estic patint pel pròxim capítol...  m'he de preparar psicològicament. Perquè serà al pròxim, suposo, no? Mardita Llacrimosa, té el mateix nom que una de les dues millors peces del Rèquiem de Mozart (okay, frikada que ha sortit sense voler xDDD)  però no em mola, nope nope nope. No em pensava que l'aliança del Ron i el James aniria més enllà, però em sembla molt interessant! Hm, s'hi veuran obligats perquè passarà alguna cosa o senzillament s'hauran agafat confiança? Tinc moltes ganes de veure per on tira aquest tema, em té molt intrigada. A veure si poden agafar el mirall abans que els vlads!

I parlant del Ron, m'ha agradat molt la intervenció sobre la importància de les vides humanes. Està bé que hi hagi algú que es pari a pensar en això, de tant en tant! Sempre estressats, amunt i avall, i de vegades no tenen temps de pensar en les implicacions del que fan i decideixen.

Res doncs, això, que m'ha agradat molt (per variar) i que em fa molta por el que ve ara. Fins el pròxim!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris05/05/2015 a les 11:37:48
#25677Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Hola! Ja sabia jo que us encantaria que l'Alice i el Paris ho deixessin, però a mi m'ha fet pena! Hahaha, he fet sortir l'Elektra perquè algú m'ho va demanar, pe`ro la veritat és que no estava previst en un principi!

I sí, ara es compliquen les coses. Ve un capítol xungo però xungo. De fet probablement estarà partit en dues parts perquè serà extremadament intens. El pla està ben pensat, però EVIDENTMENT hi haurà coses que fallaran. El principal problema és que estan acostumats al Nosferatu, que era el cap dels Vlads d'abans. Però ara hi ha la tia aquesta que és una sàdica i molt imaginativa XD. Que bé que t'agradi el Ron, serà un personatge important a les següents fanfics!

Pel que fa a la Lily, em sap greu, però no, no li passarà res interessant així que no sortirà, fins que tot s'hagi resolt. Gràcies per comentar! Fins la propera!

---------- -----------------------

marta_ginny: Hahahaha, si ho sabia que totes us divertiríeu amb el cor destrossat del Paris. Vaya tela que teniu. Pobre noi. Hahaha, m'ha fet molta gràcia això d ela teva amiga XD

Doncs encara no tinc decidit al 100% qui acabarà amb el Paris. l'Elektra era una opció, pe`ro ems emblaq que tinc algú millor... de tota manera no asseguro res, perquè com que són coses molt en el futur potser canvio d'idea. No ho sé. Li donaré algú guai, això sí. però l'Elektra no crec. No és per res, pe`ro si no pot amb l'Alice no el veig jo amb una dona llop que a les nits de lluna plena es dedica a sortir a protegir els altres xk no els ataquin els homes llop dolents. No lo veo yo. XD

I sí, ja sera el pròxim capítol! He trigat una ETERNITAT en arribar a aquest punt i això que tinc l'escena pensada des de fa... què, 2-3 mesos, que en vam parlar? Mare meva, quantes coses que havia d'explicar abans! XD El nom de la Llacrimosa el vaig treure d'un llibre de vampirs del Terry Practchett i em va semblar molt divertit i adequat.

L'aliança del Ron i el james es donarà perquè el Ron s'adonara que... bueno, és que me n'aniré de la llengua. El Ron està muntant una cosa. I necessitarà el James, i de fet tots el magatotis. Llavors com que estaran molt en contacte. És el tema principal de la següent fanfic, així que ja ho veureu.

Hehe, un dia parlava amb l'Antares que de vegades la meva fanfic és una mica moralista. Ho dic més que res per aquestes escenes una mica folosòfiques en plan Okay, què és més important? El bé comú? O protegir qui estimem? Protegir TOTHOM i assumir les conseqü`pencies? M'agrada que es tractin aquesta mena de temes morals de vegades. Suposo que hi pot haver diferents opinions, pe`ro jo estic amb el Ron. Les vides innocents són la prioritat. No s'ha de deixar morir ningú només per protegir uns altres,. Ja els protegirem a TOTS quan arribi el moment. No es deixa ningú enrere.

gràcies per comentar i fins el proper, que ja en tinc ganes, per fi! (després de tant preparar... uf!) XD.




AvatarArwen Black Moderador/a 155 comentaris05/05/2015 a les 13:47:15
#25678Encara no he escrit cap fanfiction

El principi ja m'ha agradat, tots allí reunits pescant xD M'encanta el canvi d'escenari durant la narració cap a on són el Ron i el Harry. "Havien fet volar un edifici pels aires i el Paris ja l’estava reprenent pel mal que haurien pogut prendre." Ho diu com si fos el pa de cada dia, fer volar un edifici pels aires XDDDDD sona com "només per això ja m'estava reprenent" XD Sobre la ruptura... bé, havia de passar... no coments. 
 
Uaaa... el discurs del Ron de què l'Albus no sols és personal sinó important perquè una vida és més important que res m'ha sorprès i conmogut... Està bé que per una vegada el Harry s'hagi trobat amb les coses fetes per part del Ron (i els magatotis, però aquests ja són més usual), li ha pres una mica del paper de prota que té sempre als llibres :) Em sembla interessant aquesta aliança que diius que tindrà importància entre el Ron i el James... m'agrada.
 
L'última frase m'ha fet gràcia xD I el títol també (pobret Paris, una altra patada, i ara de l'autora deliberadament! XP) Tens una habilitat increïble per trobar frases perfectes per als títols. Em va encantar la peli de l'autoestopista, em vaig partir de riure ja amb el principi, però ni de lluny recordava la frase de thanks for all the fish xD
 
Em fa patir lo gore que haurà estat la Llacrimosa amb l'Albus i el que passarà quan hi vagin els magatotis... :( I també pateixo per les coses que fallaran del pla...
 
Què bé que el pròxim capítol sigui tant llarg que anirà en dues parts ^^ Wiiiii




Cassandra Ross Anònim05/05/2015 a les 15:51:51
#25679Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Uo, pues m'ha agradat, el capítol. El principi m'ha xocat molt, encara que sort que l'he entès aviat. Són interessants els punts de vista enfrontats de l'Alice i el Paris... Poor Paris. Que mono, tens raó amb que és tan Hufflepluff ^^ Però m'alegro que ja hagin tallat, coi. Ara el James no té cap barrera ni excusa. Ha estat guai que sortís l'Elektra :D

La conversa que han tingut el Ron i el James m'ha agradat molt. Té raó amb això que el que importa —o hauria d'importar— és la gent. Guai, guai. El pla que munten també m'ha semblat interessant, tot i que hi he hagut de pensar una bona estona perquè en un principi m'havia liat xD Jo diria que amb la nova líder dels Vlad les coses no seran tan fàcils, però espero que no hi hagi cap mort. M'has sentit!? Okis. Diria que es perdrà alguna de les relíquies, però en fi... Se m'acaba d'acudir que potser la Lily hi tindrà a veure, però són tonteries meves.

El final ha estat molt divertit. Pobre Harry, quina una l'hi han clavat! Si ho he entès bé, és el Harry i els aurors els que es queden per poder anar a Grècia, mentres el Ron i l'ED se'n van a Dublin com havien pactat, no? El que m'ha agradat més justament de tot el capítol és el final. Aish, Harry, que has oblidat que amb disset anys vas entrar i sortir viu de Gringotts?

Fins aviat!

Cassie.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris06/05/2015 a les 12:51:55
#25681Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Arwen Black: Holiiii! Sí, m'ha semblat guai posar alguna escena tranquil·leta, que últimament totes són molt intenses... Hahahaha, això del paris reprenent l'Alice potser no m'ha sortit com ho volia dir, així com si fos el pa de cada dia, sí que sona estrany, sí! XD

I pel que fa al canvia d'escena, crec que mai no havia posat una escena des del punt de vista del Ron, sempre són del Harry o del James parlant amb ell... no en tinc cap de l'Hermione, tampoc. Però del Ron n'aniran sortint més ^^ M'ha agradat molt aquesta conversa amb el Ron. I sí, ja s'ho han manegat perquè el Harry no tingui més remei que seguir amb el pla XD

Quan se'm va acudir el títol em vaig pixar de riure (de fet, l'escena de la pesca la vaig pensar després de triar el títol, pe`ro ja hi queda bé, perquè més d'una vegada he fet referència a que van a pescar per les roque que donen a mar que tenen davant de casa). Ohhhh vas veure la peli de l'autoestipista? A comparació dels llibres és una caca, pensa que de 5 llibres van fer una sola peli així que van mesclar escenas, pe`ro si trobes els llibres estan BRUTALS.

Okay, l'Albus no ha estat tan malament, vull dir, no és que dormi en un llit amb baldaquí i tal, però tampoc no si han cebat, està bé de moment, només estan esperant. El que passarà quan arribin ja serà més xungo.
 
 Hi ha algunes cosetes que fallaran del pla, sí... pe`ro bueno, ja ho anirem veient. Fins aviat i merci per comentaaaar! :D
< div>  
 --------------------------------------------
 
Cassandra Ross: Hahaha, el principi tan Happpyflower descol·loca una mica, oi? És que m'imginava a mi allà ensartant el pobre cuc a l'ham, amb una angúnia... XD Tant l'Alice com el Paris tenen raó, només són maneres de ser... Eh que sí, que seria Hufflpeuff? La Geena també tira una miqueta a Hufflpeuff´, però segueix sent Gryffindor (crec que la Gee és Huffendor, el Frank és Ravendor, i l'Alice Slythendor, no trobeu?). L'Elektra ha sortit breument perquè me la vau demanar. La Sofia hagués quedat molt forçada, pe`ro com que l'Elektra és veïna, està bé.
 
El pla és una mica liós, oi? Bé, quan veieu com el van portant a terme ja s'anirà entenent, suposo. Hahaha, amenaces perquè no mori ningú? XD Faré un esforç i ho intentaré, però diu la Llacrimosa que no promet res! XD Hahaha, vas bé amb això de les relíquies, però! XD la Lily no sortirà en tot això, està ben protegideta a Berlín, per sort, aquesta vegada.

Ho has entès perfectament, l'ED va a Berlín a robar el mirall, i el harry, la Ginny, el Neville i els aurors es queden per rescatar els nois si es fa tard i no tornen, cosa que voldrà dir que el pla no ha funcionat.

Fins aviat i gràcies per comentar!

 




Avatarharry_james_potter 119 comentaris06/05/2015 a les 20:15:47
#25682Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

No t'ho prenguis malament, però el millor per a mi ha estat "but mean and funny is still funny".
El capítol està molt bé, perquè per fi s'ha acabat la història d'amor entre l'Alice i el Paris (i a més a més no hi ha hagut un mar de llàgrimes, si més no de moment només ha plorat en Paris i sense dramatisme).
Quins nervis amb el que passarà, tant a Dublín com a Grècia!
A veure, també, com evolucionarà la relació James Sírius - Ron

Moltes gràcies pel capítol!!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/05/2015 a les 20:42:01
#25683Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

harry_james_potter: Ohhhh, un comentari, que bé! ^^ No em prenc gens malament que t'agradin els meus comentaris sobre el capítol! XD

Sip, ja s'ha acabat la historieta. El Paris és més sensible que l'Alice, així que ella ho ha portat millor que ell, pe`ro he preferit que se n'anés a plorar fora perquè, com a tu, no m'agrada gaire segons quin drama! XD

Quins nervis eh! Gràcies mil a tu per comentar! M'agradaria veure't tan sovint com ara! ^^




Avatarivi_potter 512 comentaris08/05/2015 a les 11:08:58
#25684Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAA :)

Vale sí, és cruel peeeeerò, felicitat absoluta amb el Paris i l'Alice! Vull dir, pobre noi eh, que és totalment assenyat el que diu i té tota tota la raó del món... Però la solució no és canviar a una persona. L'Alice és com és i seguirà així per molt que el Paris vulgui que no es llenci de cap al perill. I això no podia funcionar, de fet, ja feia massa temps que s'aguantava... Així que, encara que obviament no serà properament, em moro de ganes per saber que passarà entre l'Alice i el James >.<

M'ha agradat molt quan el Ron ha prioritzat la vida de l'Albus. És cert que una vida és una vida, i això no es pot recuperrar, a vegades tenim a oblidar-ho! I l que el Ron i el James planegessin tot d'amagat del Harry ha estat bé, quan una cosa ens implica massa personalment la raó queda totalment relegada!

Tinc moltes ganes de llegir el proper, molts petons!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris08/05/2015 a les 20:45:21
#25685Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ivi_potter: Hola a tu també! Que bé tornar-te a veure tan seguit! ^^

Esteu tots extasiats amb l'Alice i el paris deixant-ho. Ja ho sabia, és clar, que passaria! Sí que té raó, el Paris, però l'Alice també té raó en el que diu "no ens fa males persones, només ens fa les persones equivocades". Jo també penso que aguantava des de feia massa i tot. No es veien gaire, a més, i aquest curs l'Alice en moltes ocasions ha necessitat el Paris allà però no hi podia ser. De vegades les relacions a distància són complicades. 

No sé si teniu en compte que el James encara no sap que l'ALice i el paris hi han deixat, per això! Entre això i que l'Alice passarà uns dies xungos per la ruputa, encara trigarem una miqueta a veure'ls junts (i sincerament encara no tinc pensada l'escena).

 

Veig que a tothom li ha agradat el discurd del Ron. A mi també, i m'agrada que us agradi. ^^

Gràcies per comentar! Fins el proper!




Avatarharry_james_potter 119 comentaris10/05/2015 a les 11:36:41
#25686Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

És que el Paris no em cau malament, per tant no m'hauria agradat que es convertís en un drama (que també hauria afectat la relació entre els Magatotis). Trobo que has sabut portar molt bé el desenllaç d'aquest romanç que estava condemnat a mort (siguem sincers, per més bé que en pugui caure en París, en James és en James).




Avatarharry_james_potter 119 comentaris10/05/2015 a les 11:36:42
#25687Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

És que el Paris no em cau malament, per tant no m'hauria agradat que es convertís en un drama (que també hauria afectat la relació entre els Magatotis). Trobo que has sabut portar molt bé el desenllaç d'aquest romanç que estava condemnat a mort (siguem sincers, per més bé que en pugui caure en París, en James és en James).




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris11/05/2015 a les 12:19:02
#25692Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

harry_james_potter: A mi també em cau bé el paris i, tens raó, depenent de com haguessin tallat amb l'Alice, potser la Geena no s'ho hagués pres gens bé i es podria haver enfadat amb ella. Pe`ro per mi la relació entre tots quatre Magatotis és molt bonica, i espero que sempre superin qualsevol problema que hi pugui haver entre ells. Encara que hi hagi amra i desamors, parelles, amics i gent pel mig, ells quatre sempre han d'estar units. La amistat entre ells és massa forta i significativa, crec que passi el que passi sempre seran amics. ^^