Els misteris de la Laura - Capítol 11
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 05/05/2015 a les 23:26:20
Última modificació 05/05/2015 a les 23:27:47
Tots els capítols de Els misteris de la Laura
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 11

Part 1 (Laura)

Per fi era el dia! Ens vam trobar tots tres i ens vam endinsar al Bosc Prohibit, després d’esmorzar. Quan estàvem segurs que no ens veurien, em vaig transformar i em vaig ajupir perquè ells pugessin. Em vaig assegurar que estiguessin ben agafats i em vaig envolar. Va ser complicat, perquè entre que tenia son i que pesaven bastant, doncs em va costar.

Després de dos intents, ho vaig aconseguir. Un cop a dalt va ser fàcil mantenir-me en l’aire. Vaig anar cap al nord, ben bé al Pol Nord, però no vaig poder volar tot aquell tros seguit. Tot i dur una de les meves plomes, la calor de l’Scorpius em debilitava.

-Què passa, Laura? -va preguntar l’Albus- Per que hem parat?
-Estic esgotada. Pensava que podria fer tot el camí seguit, però m’equivocava. El vostre pes em cansa, i la calor que emet l’Scorpius em debilita. -l’Scorpius va intentar protestar- No. No és culpa teva. Només és que estàs fet així, no s’hi pot fer res.

Vaig tancar els ulls i, sense voler-ho, em vaig adormir. Quan em vaig despertar, el sol era ben amunt. No quedava gaire temps! Vaig crear una corrent d’aire fred per despertar l’Albus i l’Scorpius, que estaven ben clapats.

Em vaig transformar de nou i aquell cop sí que vam arribar fins al post fronterer. Vaig aterrar força lluny i els vaig fer baixar. Llavors vaig recuperar la forma humana per tal que no em reconeguessin en veure les meves plomes negres. El soldat que hi havia era força curt de gambals, així que no ens va ser difícil passar a Arshen.

-Benvinguda. Qui són aquests humans?

-Són de confiança. No esbombaran el secret.

-Està bé. Ja saps les normes.

Plegats, vam entrar a Arshen. Tot estava igual que quan vaig marxar però, alhora, tot havia canviat. Poca gent recorria els camins, abans atapeïts i animats. Els pocs que hi havia estaven demacrats i atemorits.

-Què ha passat? -vaig preguntar a una noia de la meva edat-, per què esteu tots així?
-Poc després de morir els reis, la gent es va alçar contra la Vera Claythorne, però ella i el seu exèrcit van apagar la revolta. Van imposar fortes restriccions de menjar i recursos, i ara ningú gosa dir una paraula en contra seva. Però, en secret, tots esperem que, en algun lloc, l’Arshiss de plomes negres desperti i acabi amb aquest suplici.

Llavors, per infondre esperança a aquella pobra noia, em vaig transformar. Un somriure li va aparèixer al rostre i la vaig poder reconèixer. Era l’Agatha, la meva amiga de la infància!

-Agatha! -vaig exclamar, després de tornar a la meva forma humana- Que no saps qui sóc?

-Què…? Laura! Ets tu! Pensava que t’havien mort, com als teus pares. Com està l’Arya?
-Ella… La Vera Claythorne la va fer presonera després de matar els meus pares. Vaig tenir sort que uns tiets m’acollissin.

-L’Arya sempre va ser molt més fràgil que tu. Creus que ha pogut aguantar tot aquest…

-Sí. Sé que és viva, Agatha. Bé, nosaltres hem d’anar tirant.

-Espero que tingueu molta sort.

Vam caminar ben de pressa cap al Palau de Gel. En tres hores hi vam arribar. A la porta principal hi havia dos soldats vigilant que ningú no hi entrés. Que jo recordés, tothom era benvingut a exposar una queixa, un dubte o una petició.

Vam deixar inconscients dos soldats que tornaven cap al castell i l’Albus i l’Scorpius es van posar les armadures. L’exèrcit estava constituït per humans i Arshiss a parts iguals, però els guardes eren humans.

Fent veure que jo era una presa, vam entrar tots tres. Vam anar a les masmorres i de seguida vaig poder localitzar la cel·la on era l’Arya. Però quan érem a punt d’obrir la porta, vam sentir una veu a la nostra esquena.

-Molt intel·ligent, Laura. Enginyós, però massa vist, això de fer-te passar per presonera. Veig que venies a salvar la teva germana… després de tres anys. Realment commovedor.

-Per força havia desperar a que despertés la meva part Arshiss, no? Si no, com volies que l’intentés rescatar?

Era la Vera Claythorne. No entenc com s’ho feia per estar sempre a tot arreu.

-T’he vist sortir de Hogwarts amb els teus amiguets humans, així que he suposat que venies a treure la teva germana d’aquí. No saps com n’arribes a ser, de previsible.

Llavors es va transformar. Jo, abans, vaig dir als nois que s’allunyessin d’allà tot el que poguessin, que allò podia arribar a ser molt perillós.

Ella va carregar contra mi i em vaig apartar, clavant-li les urpes al llom. Amb un crit de dolor, es va enlairar i va anar a clavar-me el bec al coll.

No vaig deixar que ho fes, enlairant-me, però va posar-se de panxa enlaire i em va esgarrapar el ventre. Batent les ales, em vaig posar fora del seu abast i vaig crear un caramell, que vaig enviar cap al cor de la meva enemiga. Però ella va aconseguir tornar-me’l. Se’m va clavar a l’ala dreta.

Me’l vaig treure i el vaig deixar a terra, recuperant la forma humana. Li vaig llençar un raig de gel que va esquivar amb massa facilitat. Ella també va tornar a la forma humana i va crear una bola de neu per llençar-me-la a sobre, que amb prou feines vaig poder esquivar. Tot i això, vaig seguir plantant-li cara, no deixaria que matés els meus enemics.

Una segona bola de neu em va caure a sobre, immobilitzant-me. No tenia prou forces com per transformar-me i desfer-me’n. Havia perdut un dit de la mà dreta. Em vaig congelar la ferida per evitar que sagnés més.

-Laura! -va cridar l’Arya- Aguanta, Laura. Aviat s’acabarà, ja ho veuràs. Segur que entre els dos la derroten.

-No ho crec. Sobretot si ella adopta la seva forma real.

La Vera Claythorne se’ns acostava, imparable. Preparava un raig de gel per acabar amb mi d’una vegada per totes.

 

Part 2 (Albus)

La Vera Claythorne se’ns acosta, preparant-se per acabar amb nosaltres. Em poso entre la Laura i ella.

-No tocaràs la Laura!

-I qui m’ho impedirà? -respon- Un mocós humà de setze anys? Jo vaig matar els dos Arshiss més poderosos! Tu no tens res a fer contra mi!

Això ja ho veurem. Sóc un humà, sí, però l’amor és la força més poderosa de totes i jo… estimo la Laura. No pas des de fa poc, sinó des de quan la vaig veure a l’andana. Tan sola i desprotegida, però alhora tan forta…

Trec la vareta i li llenço una raça de maleficis a la Vera Claythorne i tots l’encerten, però no li fan res. Ostres, amb què ens estem enfrontant?! Ho provo amb un Incendio, però l’esquiva. Això és bona senyal. Segur que el foc li fa mal!

Li llenço un altre Incendio, que contraresta amb un raig de gel. És molt poderosa! Després m’intenta congelar a mi, però jo esquivo el seu atac. Ho intenta una vegada i una altra i jo, cada cop amb més dificultat, evito que em toquin. Però arriba un moment en què les cames ja no em responen, de tan cansat que estic. Li llenço un Incendio rere l’altre, però ella els esquiva o neutralitza tots. I, al final, un últim raig de gel em toca, immobilitzant-me totalment.

-No, Al! -crida l’Scorpius- Mala bruixa! Què li has fet?

Tot pinta fatal per a nosaltres. En condicions de combatre, només queda l’Scorpius, però… És clar! Tenir-lo a ell a sobre del llom va debilitar la Laura, doncs amb la Vera Claythorne hauria de passar el mateix, no? Potser més accentuat i tot, perquè la Laura ja està acostumada a la proximitat de l’Scorpius.

No em puc moure gens i tinc fred. Els músculs ja se’m comencen a entumir per la fina capa gelada que em cobreix el cos i per la posició incòmoda en què estic. Espero que l’Scorp se’n surti perquè, si no, ja hem begut oli tots plegats. Ell, amb calma i mantenint el cap fred, s’hi enfronta. La Vera Claythorne es transforma. Ostres, no! L’esclafarà!

 

Part 3 (Scorpius)

Un raig de gel toca l’Al, que queda congelat a l’instant. Mala bruixa! És que no en té prou, amb el que li ha fet a la Laura? Amb calma, m’hi acosto. No sé per què, però quan estic tan enfadat que noto que la sang em puja al cap, és quan penso amb més claredat.

La Vera Claythorne es transforma. No m’espanta. Sé que no em tocarà perquè, si està massa temps a prop de mi, es debilitarà. Crea un caramell i jo l’esquivo. Volia que em matés. Jo faig uns quants Incendio, però els esquiva amb un gir.

De sobte, noto una cosa a dins del pit. És una mena de pilota, però m’abrusa de tal manera que no em deixa pensar gaire bé.

-Ho has de treure, Scorp! -sento que crida la Laura- Treu-ho, o et cremaràs per dins! I llavors sí que no podràs fer res.

Com ho sap? No ho entenc, la veritat. Però no tinc temps de capficar-m’hi, perquè he d’esquivar les urpes de la Vera Claythorne. Deixo anar aquesta bola roent, que surt en forma d’un enorme raig de foc. Alhora, un raig de gel impacta en el cos de la nostra enemiga, que es desploma, morta.

Em giro i a l’entrada veig aquella amiga de la Laura, l’Agatha. Em fa un somriure de complicitat i corre cap a l’Al per descongelar-lo. Ell mou braços i cames, alleujat d’haver recuperat la mobilitat. Després va a atendre la Laura, treu tota la neu de sobre d’ella i li mira la mà, però a sota del gel, la ferida ja no sagna. Hi ha una fina crosta Aleshores s’abracen, emocionades per la retrobada..

Agafo la clau de la cel·la de l’Arya i l’obro. És… és preciosa! Els cabells castanys, molt embullats, li cauen per l’esquena, i la fan semblar més prima del que és. El seu rostre és molt blanc i delicat, com esculpit amb el cincell més fi per la mà més experta.

Se’m tira a sobre i m’abraça. Jo li acarono maldestrament els cabells.

-Ei, tranquil·la, Arya. Ja ha passat tot. La Vera Claythorne ha mort, tot s’ha acabat.

Plora fins que ja no li queden més llàgrimes, i llavors es posa dreta, mirant la Laura.

-Has sigut molt valenta, Laura. Jo segurament no ho hauria pogut fer, m’hauria amagat i no hauria tingut prou valor com per venir a alliberar-te. Però… tres anys són molt temps.

-Ho sé. M’hauria agradat haver vingut abans, però per força havia d’haver fet la primera transformació. Si no, la Vera Claythorne m’hauria esclafat.

-Tranquil·la, no passa res. Ja està, d’acord?

-Sí, Arya. Ara tornem a estar juntes. Res ni ningú ens podrà separar.


Llegit 433 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris05/05/2015 a les 23:29:46
#25680Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ja torno a ser aquí!

Molt bé: tenim el penúltim o antepenúltim capítol de la ff. Ho sento, no puc dir res més, he d'anar a dormir.

Potter_granger




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris11/05/2015 a les 09:39:20
#25690Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Perdona que no hagia comentat abans, però s'acumula la feina, a questes alçades de curs! ^^

M'ha agradat molt el capi! Que emocionant! Finalment, els qui han acabat amb la Vera han estat l'Scorpius i l'Agatha... pensava que la Laura sola podria, però vaja, entenc que tot just acaba d'aprendre a transformar-se i que venia debilitada del viatge, la pobra!

Estic molt encuriosida pel poder aquest de foc de l'Scorpius. Finalment, és d'alguna raça especial com els Arshen, o és humà normal però té aquest poder? (I sembla que a algú li agrada molt l'Arya! Que cuquis! ^^)

Espero que la Laura i l'Albus es recuperin ràpidament... i ara què passarà amb la Laura? Per què si és la reina s'hauria de quedar a Arshen, no? No tornarà a Hogwarts? I l'Albus? :(

Fins aviaaat. Ganes de llegir el final!




AvatarPotter_granger 349 comentaris12/05/2015 a les 15:55:27
#25697Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Tranquil·la, crec que tots estem una mica estressats. Per sort, ja queda poc... Ufff! Que bé!

Sí, al principi jo tenia pensat fer que fos la Laura qui acabés amb la Vera Claythorne, però l'estiu passat ja vaig projectar aquest desenllaç de la batalla, que m'agradava molt més que no pas l'altre, que potser queda massa previsible.

Això de l'Scorpius tinc planejat explicar-ho d'aquí un o dos capítols, així que no t'ho puc dir, ho sento. Oi que són monos, l'Arya i l'Scorpius?

Crec que no em deixo res,

Potter_granger




Avatarhermione potter 237 comentaris19/05/2015 a les 16:23:00
#25726Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Perdó pel retard >.<

M'ha agradat molt, sobretot aquest final de l'Scorp, m'he llegit com tres vegades.

La veritat és que em fa pena que ja s'acabi la història :( tant guai que és...

Bé, l'Arya és molt maca i pobreta, estar tres anys allà deu ser dur, però al final ha vingut la seva germana a salvar-la!

I l'Albus ha admès que li agrada la Laura, preciós, aquell pensament m'ha encantat, és tan bonic i sincer ^^

Bé, les altres coses més ho menys les ha comentat l'Agatha.

Vaig a pels següents!!!!

Petonets, ens llegim!