La Crònica dels Tres Germans - 38: It (p.I)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 13/05/2015 a les 14:35:12
Última modificació 13/05/2015 a les 14:35:12
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


38: It (p.I)

El James, el Frank l’Alice i la Geena van sentir com giraven en l’aire durant una estona que es va fer eterna, aferrats a les seves varetes. I, al cap d’uns segons, van xocar contra un terra una mica tou, i tot va parar.

Quan van obrir els ulls, van veure que estaven rodejats.

Tots quatre van alçar les varetes instintivament, però era evident que no els serviria de gaire, perquè estaven rodejats del que semblava ben bé una quarantena de Vlads que també els estaven apuntant. El James va mirar al seu voltant, per mirar de distingir on eren. Semblava un descampat, havien aterrat sobre un terra de sorra i herba. Uns metres enllà, es veia un edifici en obres abandonat, però no gran cosa més.

—Sembla que esperàveu més gent —va comentar el James com qui no volia la cosa, repassant les cares dels Vlads amb la mirada, mirant de veure qui era el qui portava els pantalons ara que el seu líder Nosferatu havia mort.

—Vaja, vaja —va fer una veu femenina, aguda i riallera—. Heu vingut solets, solets. Bé, solets no, que veig que porteu els vostres dos amiguets...

El James de seguida va reconèixer la dona que havia parlat. O noia, més aviat, perquè si hagués estat humana no li hagués posat més de quinze o setze anys. Però qui sabia a quina velocitat envellien els vlads, que eren immortals. Potser l’edat física era més o menys opcional i tot...

—Només vas dir que res d’aurors —li va recordar el James—. No hi ha aurors. El Frank i l’Alice només han vingut a... a ajudar-nos a tornar el meu germà a casa.

El James va veure que la majoria de Vlads es miraven estranyats. Realment no esperaven que vinguessin sols. Però la Vlad (es deia Llacrimosa, si no recordava malament) va restar impassible, amb el seu somriure infantil als llavis, com si trobés tot allò molt divertit. Però no va dir res. Ningú no deia res.

—I doncs? —va fer el James, ja una mica nerviós—. I el meu germà? On és?

—Oh, en un lloc segur —va dir la Llacrimosa—. Ara hi anem. Primer, però, molt em temo que haureu de deixar les vostres varetes a terra.

El James es va mirar els seus amics i ells van assentir amb el cap. No podien fer res més que el que els manaven els Vlads, almenys fins que no tinguessin l’Albus. Així que es van ajupir lentament i van deixar les varetes a terra.

—Ja sabeu què fer —va dir la Llacrimosa.

Quatre Vlads es van avançar de la rotllana i van recollir les varetes dels Magatotis. A continuació els van agafar dels canells i els van immobilitzar.

—Parlem en una estoneta —va dir la Llacrimosa amb ulls riallers, i el James va sentir que algú li apuntalava una vareta a l’esquena i... i tot es va tornar fosc.

 

* * *

 

Es va despertar amb el cos entumit, estirat sobre alguna cosa dura. Va obrir els ulls, preguntant-se on era. Semblava una habitació buida, i hi havia una bombeta que penjava del sostre pels filaments elèctrics que es balancejava per sobre d’ell, emetent una llum força tènue. On era?

Abans de seguir investigant, va mirar el rellotge. Les cinc menys vint. Les cinc menys vint? Com que les cinc menys vint? Si havien arribat en el portarreu a les vuit del vespre! Tanta estona, havia estat inconscient? Aleshores... aleshores els aurors els haurien anat a buscar ja, perquè havien d’arribar a les tres de la matinada! Eren ells, qui l’havien deixat en aquella habitació?

Es va incorporar una mica i es va donar la volta. Darrere d’ell hi havia una porta, però en tota l’estança no hi havia cap finestra ni res de res... A la porta, però, semblava haver-hi una finestreta per veure cap a fora. Just quan s’hi acostava, però, va veure que la Llacrimosa s’acostava amb unes quantes figures fosques. Va decidir tornar enrere i asseure’s de nou a terra.

La porta es va obrir uns segons després, i la sala es va tornar gèlida. La llum de sobre seu va pampalluguejar, i després es va apagar.

—Ui —va fer la Llacrimosa, dirigint-se als demèntors que l’acompanyaven—. Serà millor que ens espereu fora.

Quan va tancar la porta, la llum es va tornar a encendre i el James va parar de tremolar. Maleïts demèntors, el feien sentir tan i tan dèbil...

—Ja has despertat —va dir la vlad amb un somriure alegre—. Per fi. Encara no havíem provat mai aquest encanteri amb humans i no sabíem quan trigaríeu a despertar...

—On som? —va preguntar el James.

Allò no tenia cap sentit. On eren els aurors? Havien acudit en la seva ajuda, feia gairebé dues hores, o havia passat alguna cosa i havien perdut el portarreu? Seria possible que haguessin vingut i els Vlads els haguessin apressat? O pitjor...

—Oh, molt a la vora d’on érem abans —va explicar la Llacrimosa.

El James no va dir res, va esperar que la Llacrimosa fes referència als aurors, per saber si havien vingut, però li feia l’efecte que de moment els vlads no havien tingut cap sorpresa.

L’única conclusió a la que podia arribar, era que no havien anat a buscar-los. Per què? Era el seu pare! No estaria tan enfadat que havia decidit...? No, per Merlí, és clar que l’hauria anat a rescatar! Tenien l’Albus, la Geena, els Longbottom. On recoi era l’equip de rescat? On eren els seus amics? On era l’Albus?

—On és el meu germà? —va demanar el James, que va decidir començar per allà.

—A la vora. En una altra cel·la —va explicar la Llacrimosa, que es va posar a fer cercles al seu voltant, levitant a cinc centímetres de terra. —No pensaries que us el tornaríem sense més i més.

—I per què no em dius el que vols i deixes de marejar-me? —va deixar anar el James, que s’estava espantant i enfadant en igual mesura.

—Sí que vas per feina... —va riure la vlad—. Està bé. Veuràs, quan jo i alguns companys més vam anar a Hogwarts fa uns mesos, vam entrar a la sala, la que hi ha travessant la trapa del corredor del tercer pis. Com ja deus saber, allà hi hauria d’haver un mirall. No un mirall qualsevol, és clar, em refereixo a EL Mirall.

—Sí —va assentir el James—. Però és una còpia.

—Bingo! —va exclamar ella, entusiasmada—. És una còpia. Però no hauria de ser una còpia! Després de repassar totes les pistes una i altra vegada... no hauria de ser una còpia. Així que l’únic que se m’acudeix és que algú hi entrés i el canviés de lloc.

—Sí, a nosaltres també ens ho sembla —va intentar despistar-la el James.

Aleshores la Llacrimosa va deixar de somriure, es va moure a una velocitat vertiginosa i en una fracció de segon havia agafat el James pels cabells i els estirava cap enrere amb força.

—Intentes prendre’m el pèl, noiet?

—Jo? —va fer el James, que tenia ganes de tocar-li els nassos—. Ets tu qui me’ls està a punt d’arrencar!

La brometa li va sortir cara. La Llacrimosa li va plantar una bufetada a la galta amb la força de mil homes, que el va enviar de cop a la paret contrària i va caure de genolls.

—No et facis el gracioset amb mi, James. On és el Mirall?

—No ho sé.

La Llacrimosa va fer un sospir. No pas un sospir exasperat, només un sospir infantiloide, com de nerviosisme.

—Ho tornarem a intentar, James. Va, a veure si col·labores. On és el Mirall?

—No estic jugant amb tu —va respondre el James, que se’n feia creus del mal que li arribava a fer la galta, i no es volia imaginar la marca que li deixaria allò—. Nosaltres no vam treure el mirall d’allà. Sabem el mateix que vosaltres, que el que hi ha allà és una còpia. Algú el va deure trobar abans i se’l va endur. Però t’asseguro que no vam ser nosaltres.

—Mare meva, que negre que ho té el teu germà, en aquests moments —va dir la vlad—. Bé, no només ell, com pots entendre. Estic força sobtada, la veritat. Pensaves venir aquí amb els teus amiguets i que us deixéssim marxar a tots sense res a canvi?

—No hem vingut amb les mans buides —va sospirar el James, asseient-se a terra, i es va ficar la mà a la butxaca—. Sabem que aneu darrere les Relíquies de la Mort. Per això us vau emportar la Capa d’Invisibilitat, oi? Tinc una altra relíquia. Te la puc donar si m’assegures que tots tornarem sans i estalvis a casa.

La Llacrimosa va obrir molt els ulls i va posar una cara estranya. Semblava que allò no s’ho havia esperat. Havia intentat aconseguir la localització d’una relíquia i de cop i volta es trobava amb l’oferiment d’una altra en mà.

—Farem una cosa —va dir—. Primer me la dones, jo m’asseguro que és autèntica i que no m’estàs prenent el pèl, i després veurem si us deixo marxar o no.

El James va fer un sospir i li va entregar la rèplica de l’anell a la vlad. Ella el va agafar amb les seves mans fredes i pètries delicadament, com si es tractés de l’objecte més fràgil del món.

—És la pedra? —va preguntar, meravellada—. És la Pedra de la Resurrecció?

—Sí —va assentir el James—. Però molt el temo que si la proves no funcionarà. Com pots veure, està trencada, la van destruir fa anys. Però pel que sembla el que busqueu no són pas les propietats individuals de les relíquies, oi? Voleu fer-vos amb les tres. Voleu tenir-les. La pedra ja no té el poder de reviure els morts, però segueix formant part del triplet de relíquies.

—Una pena —va sospirar la Llacrimosa—. Però què hi farem, oi?

—Volies reviure el Nosferatu?

Es va posar a riure, amb una rialla infantil, que al James li va fer venir un calfred.

—No sé si ho has notat, però el meu estatus ha canviat favorablement, des que ell ja no està... disponible.

—Tots contents, doncs —va fer el James, recolzant-se a la paret— Tu tens el poder, una altra de les relíquies, i nosaltres tornem a casa amb el meu germà.

Li feia mal la cama i la galta, del cop, i començava a notar que estava afamat. Feia moltes hores, que havien dinat aquell peix tan bo.

—Suposo que no tindreu alguna cosa per picar...

Però la Llacrimosa no semblava estar-lo escoltant. Només levitava fent voltes a la cel·la amb l’anell a les mans i els llargs cabells negres voleiant darrere seu.

—I no sabeu res del Mirall.

—Em temo que no —va dir el James.

—Ja —va fer la Vlad—. Preferiria comprovar-ho, si no t’importa. Perquè, si vols que et sigui sincera... no et crec.

El James estava patint per aquella part. Si ho comprovaven... Com ho farien? Els vlads sabien legeremència? Potser amb alguna poció?

—Teniu veritasèrum, per fer-me beure? —va preguntar, dubtant molt que les apotecàries venguessin productes als vlads.

Va tornar a sentir aquella rialla, que feia que a un se li gelés la sang durant uns instants.

—No, no, James —va somriure la Llacrimosa—. Aquestes coses són molt... molt com el que faríeu vosaltres. Fins i tot potser seria el que hagués fet el Nosferatu. Sempre he pensat que no tenia gaire imaginació. A mi m’agrada més... jugar.

Allò no va agradar gens al James, que es va quedar mirant els ulls foscos i brillant.

—Què vols dir?

—Són uns éssers curiosos, els impostorus, oi? —va dir ella, només, i el James se la va quedar mirant, sense entendre-la—. Els acostes a qualsevol persona i, d’alguna manera, saben exactament què és el que els provoca més pànic. És impressionant, oi? —va seguir amb un entusiasme malaltís—. Saps que també ho poden fer fins i tot quan la persona està inconscient?

El James va lligar caps amb allò. Ell i els seus amics havien estat inconscients durant hores. El que volia insinuar amb allò era...?

—Els demèntors de fora...? —va començar a preguntar.

—Exacte, exacte! —va exclamar la vlad, aplaudint de l’entusiasme—. Mentre heu estat adormits hem pogut muntar-ho tot! Els demèntors han estat el més fàcil és clar. Per sort hi ha un manicomi no gaire lluny d’aquí, també!

El James es va quedar petrificat. Un manicomi?

—On és l’Alice?

—Ohhh, això és part del joc, amic James! Vols que te l’expliqui? En realitat és només per assegurar-me que estàs dient la veritat... He notat que de vegades la gent és força resistent als ímperos, als elixirs de la veritat... de vegades fins i tot són resistents als crucios! Però em sembla que si fem servir algunes coses més... psicològiques, tot això pot funcionar millor. Què en penses?

Estava garratibat, completament fred. Què havien fet? On eren els seus amics? On era l’Albus? Què els estaven fent?

—On són? —va preguntar entre dents, més conscient que mai que no tenia vareta.

—A prop. Són a prop. No pateixis que si ens dius tot el que volem saber, de seguida et reuniràs amb ells. Què, t’explico el que farem? Mira, primer et deixaré un parell de minutets amb els meus companys els demèntors, perquè entris una mica en l’ambient de l’assumpte. Després tornarem a parlar del tema del mirall, a veure si encara no saps on és. Però tindràs una mica més de pressió, i és que aniràs contrarellotge.

—Què vols dir? —va preguntar el James entre dents. Odiava aquella noia, l’odiava de debò, li volia fer mal...

—Oh, doncs que d’aquí uns... deu minuts, diria, sí, uns deu minuts. Si d’aquí deu minuts no sé on és el Mirall, el teu amiguet de la caçadora de pell morirà. Després morirà la teva amigueta grega... per això hauran de passar unes hores, diria que dues o tres. I pel que fa a l’altra noia... la veritat, no tinc ni idea de quanta estona aguantarà, amb els seus nous amiguets, però serà interessant esbrinar-ho...

 

* * *

 

La Geena va obrir els ulls en algun lloc molt fosc. Pel que semblava, estava estirada sobre un terra de fusta, a jutjar pel tacte que tenia i per com grinyolava una mica com es movia. On era? Què havia passat? L’últim que recordava era que havien deixat les varetes a terra i que un vlad l’havia agafat i després... foscor.

Es va fregar els ulls amb les mans. Li feia la sensació que els havia tingut tancats una bona estona. Després va intentar incorporar-se en la foscor, però es va endur un cop al cap.

—Au! Però què coi...?

Instintivament va buscar la seva vareta, però és clar, no la tenia pas. Després va recordar que s’havien endut un munt de coses en les butxaquetes petites dels texans... hi va ficar la mà i en va treure l’ampolleta de llum líquida que li havia regalat l’Oracle feia anys... i la va saccejar. Una llum blanca va omplir l’espai que ocupava.

I aleshores ho va veure. Estava en una caixa de fusta, tancada per totes bandes. Però allò no va ser el que va fer que comencés a faltar-li l’aire i a notar palpitacions al pit. No, el que ho va fer va ser reconèixer la forma d’aquella caixa.

Era una taüt.

L’havien enterrat viva.

 

* * *

 

El Frank es va despertar assegut, repenjat contra una superfície llisa i freda. Semblava que es trobava dins d’un tanc de vidre... Com diantres hi havia arribat, allà?

Va repassar mentalment l’últim que recordava. Agafar el portarreu amb els Magatotis, després els vlads els havien envoltat i... ara s’havia despertat en aquest lloc.

Semblava que el tanc de vidre estava col·locat al centre d’una sala no gaire gran, il·luminada tènuement per una bombeta que penjava del sostre. Estava tancat allà dins, que estrany, i a la sala no hi havia ningú.

Es va posar dempeus dins el tanc. No tenia gaire espai per moure’s. Va veure que hi havia un tub no gaire gran que anava des dels peus del tanc fins a la paret de la dreta, però no semblava que hi passés res, per allà.

—Hola? —va preguntar el Frank en veu alta, i va fer un parell de cops contra el vidre, però ningú no va respondre.

Aleshores va sentir un soroll, com el que fa una aixeta quan l’obres, i quan va aixecar els peus de terra va notar que el terra del tanc s’havia omplert d’aigua. Sortia a raig del tub. I cada vegada en sortia més.

—Eh! —va cridar, començant a posar-se nerviós—. Eh! Hi ha algú?

En pocs segons, va notar que aquella aigua gelada li arribava als turmells i començava a pujar-li per les cames. Va entendre que estava tancat dins d’un tanc, i el que significava allò.

—EH! —va tornar a cridar, molt més fort i donant cops al vidre des de dins—. Ajuda! Algú! Qui sigui!

Va sentir que el cor li començava a palpitar ràpidament, però va intentar pensar... sense èxit. Només veia aigua i més aigua que omplia el tanc inexorablement amb ell a dins.

—Ajuda! Que algú em tregui d’aquí! —va seguir cridant tan fort com va poder, notant que li començaven a regalimar llàgrimes galtes avall—. SIUSPLAU! SIUSPLAU QUE ALGÚ EM TREGUI D’AQUÍ!

 

* * *

 

L’Alice va obrir els ulls amb molt d’esforç, perquè va sentir que tenia una llum potent il·luminant-li la cara. Va intentar tapar-se amb la mà, però es va adonar que la tenia immobilitzada al costat del cos. L’havien lligada? On era?

Va parpellejar una mica perquè els seus ulls s’acostumessin a la llum i va mirar cap avall.

Estava estirada en una llitera i lligada de mans i peus amb arnesos de metall. Algú li havia tret la roba i li havia substituït per una mena de granota de color blanc que li cobria tot el cos. Què redimonis...?

Aleshores va veure que no estava sola a la sala. Hi havia quatre persones més, també vestides de blanc. Un d’ells era un home que s’estava donant cops de cap contra la paret. Dos més passejaven per la sala amb la mirada perduda i balbucejant paraules inconnexes. En un racó, una vella de cabells esbullats estava asseguda balancejant el cos endavant i endarrere, amb la mirada fixa en ella, i emetent rialletes.

Se li va tallar la respiració.

—Com cony...?

No va arribar saber si era perquè algú sabia que ja havia despertat, o per si havia començat a parlar, però aleshores va notar una descàrrega de corrent elèctrica a tot el cos, que venia de les cames i dels peus.

I aleshores van començar els crits.

 

* * *

 

Els crits de l’Alice van arribar fins a la cel·la on hi havia el James, que va notar que se li parava el cor.

—Ah, mira, això és que ja ha començat! —va dir feliçment la Llacrimosa.

—Filla de pu...!

Abans que el James es pogués posar en peu per abalançar-se a sobre de la vlad, la Llacrimosa el va tombar d’un altre cop.

—No t’enfadis, James, és només un joc! —va riure—. Et deixo un parell de minuts amb els demèntors, i torno, a veure si has entrat en l’ambient de tot plegat i si estàs més comunicatiu, d’acord?

I va sortir abans que el James pogués fer res. Els demèntors van entrar a la sala, i tot es va tornar fosc i glaçat...

I el James va sentir crits, crits de l’Alice, que es van barrejar amb crits del Frank, de la Geena, del seu germà, que no sabia si eren reals o eren només dins del seu cap.

Tot va començar a donar voltes i es va deixar a caure a terra, sense ser del tot conscient que quatre demèntors l’envoltaven. De bocaterrosa, només es podia veure la mà i el canell, on hi tenia el rellotge que en aquell moment marcava les cinc en punt. Què li hauria passat al seu pare? On eren els aurors?

Es va arraulir de costat, en posició fetal. Era vagament conscient que estava murmurant l’encanteri del Patronus, però no li servia de res sense una vareta. Només podia pensar en els crits, i en unes corredisses de fons que se sentien i en la veu de la Llacrimosa: "D’aquí a deu minuts morirà el teu amic... després la grega... i no tinc ni idea de quant aguantarà l’altra..." En deu minuts... El Frank, algú havia de salvar el Frank... I perquè sentia corredisses?

El motiu es va fer evident quan va sentir que la porta s’obria d’una revolada i la Llacrimosa li va estirar el cap cap enrere pels cabells.

—Has fet venir els aurors! —va cridar a dos centímetres de la cara—. T’ho vaig advertir! Et vaig advertir que vinguéssiu sols o no tornaries a veure el teu germà! S’ha acabat el joc, James, s’ha acabat! Primer deixaré morir els teus amics, tots tres, l’un darrere l’altre. I quan hagi acabat amb el teu pare i la resta dels seus amiguets, tornaré aquí amb el teu germà. I el posaré de genolls davant teu, i aleshores el mataré. I sentiràs com crida, sentiràs com crida el teu nom, i com suplica i somiqueja, i aleshores el mataré, mentre diu el teu nom, perquè haurà mort per culpa teva!

I va tornar a marxar.

Els aurors havien arribat. Massa tard.

I tot es va tornar fosc i glaçat un altre cop.


Llegit 639 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/05/2015 a les 14:45:39
#25699Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Uoooooo, okay!

Tenia moltes ganes d'escriure aquest capítol perquè el tenia preparat des de fa molt de temps, però ara que ho he fet m'ha donat un mal rotllo important.

Espero que la Llacrimosa m'hagi quedat tant creepy com pretenia.

Crec que no parlaré de gran cosa més, perquè ja veureu com seguirà a la segona part del capítol. Però com veureu, ara metix ho tenen força negre. Especialment el Frank.

El títol "It" ("Eso" en castllà) és el llibre més famós l'Stephen King, que suposo que coneixereu tots. Crec que aquest llibre va servir d'inspiració a la Rowling a l'hora de crear els impostorus. I és que tracta d'un monstre que aterroritza els nens d'una ciutat, i que pren la forma d'allò que els fa més por (per a un és un pallasso maquiavèlic, per un altre és un home-llop, per un altre és una aranya gegant, etc...). És un dels meus llibres preferits i el meu preferit del gènere de terror. Si no l'heu llegit ho heu de fer!

I res, espero que comenteu molt, i que hagueu passat por llegint el capi! Més, al proper!

Petonets d'alegri i felicitats i núvols dolços de color rosa XD

A. Black




Cassandra Ross Anònim13/05/2015 a les 16:04:18
#25700Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Et mataré amb la crucio, allò, a poc a poc, com promet la Llacrimosa. D'acord? Bé, ja sé que la Llacrimosa no fa servir el crucio, però jo sé fer màgia, a veure!

No m'ha fet por, perquè estava fent deu mil coses a la vegada, com sempre. Però he pogut veure la por dels personatges, i m'ha semblat realista. M'ha recordat Divergente i tot allò de les màquines. Saps de què parlo? M'ha agradat molt saber de les pors dels protagonistes perquè és una cosa molt personal d'ells. Tot i que de l'Alice ja ho podiem intuir de quan ho va parlar amb el James. I parlant del James, la seva por és estar tancat a Azkaban? Ho dic per la cela i els dementors... La vida temerària que porta no l'ajuda gaire, eh? xD

Com ja t'he dit abans, l'he trobat una mica curt, o sigui que necesitaria una mica més dosi perquè em fes realment por. Però pensa que això és un punt positiu, perquè les històries de por no m'agraden. La Llacrimosa m'agrada molt, molt. M'ha recordat la Jane dels Volturi, aquella noia menuda però que pot ser letal. Un capítol molt interessant, sobretot pel tema que no enteníem que passava amb els aurors.

Fins a la pròxima!

Cassie.




Avatarharry_james_potter 119 comentaris13/05/2015 a les 17:24:54
#25701Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

ARA T'HAS PASSAT!

PS: Estic engoixat, no triguis a enviar la segona part del capítol si us plau...




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/05/2015 a les 18:40:29
#25702Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cassandra Ross: Wiiiii, la primera!

Hahaha, noooo, no em matis! I per déu no com ho faria la Llacrimosa, que és una creepy!

M'alegro que la por dels personatges estigui ben descrita ^^. Sí, sé què vols dir de Divergent! De fet el del Frank no he tingut més remei que fer-ho com allà, perquè no se m'acudia com portar un mar, un llac o un pou a la sala! Les pors havien sortit abans, però no sé si les recordàveu. EL Frank de petit gairebé es va ofegar, la Geena té un trauma amb la mort des que va morir la seva mare, l'Alice i els bojos... Ah, i la por del James són els demèntors, igual que el Harry, no té més relació amb Azkaban. En una cel·la hi són tots (menys la Geena) passa que les dels Longbottom estan adaptades a les seves pors.. 

L'Albus no està passant per això, perquè era el "premi" i no tenien res preparat, però com ja deveu sospitar la seva por és la sang... el mareja i li fa molta impressió. Ferides greus, assassinats sanguinolents... coses així gores. 

No ets la primera persona que em diu que el capi és curt! No és pas curt, fa 7 pàgines, com la majoria dels meus capítols, que normalment en tenen entre 7 i 8. El que passa que se us ha degut passar ràpid, igual que a mi quan l'he rellegit! La llacrimosa l'he volgut fer que recordi una mica la Bellatrix, però amb un aspecte infantil, com per fer-ho més xungo.

I pel que fa als aurors, suposo que encara no enteneu pas què passa! Han aparegut des hores després del que se suponia. Ja s'explicarà més endavant. ^^

Fins a la propera i gràcies per comentar!

 

Harry_james_potter: Hahahaha, sabia que m'odiaríeu. Intentaré penjar la promera part aviat, ho intentaré! ^^ Gràcies per comentar.




AvatarArwen Black Moderador/a 155 comentaris13/05/2015 a les 19:58:32
#25703Encara no he escrit cap fanfiction

sí sí sí sí! :D capítol!!!!! wiiiiiiiii!!!!
 
A veure, comencem... (per ordre, com sempre últimament) (és que escric les idees del que vull parlar o resaltar mentre llegeixo el capítol xD)
 
La bombeta del sostre. LA P*TA BOMBETA DEL SOSTRE BALANCEJANT-SE. Això sí que em fa por xD a més fan canviar i moure les ombres de tot el que hi ha a l'habitació... per sort a la del james m'ha fet la impressió que no hi havien mobles.
 
Sobre l'hora, quan el James s'ha mirat el rellotge  i parlava tant de que sí que feia hores que els aurors haurien hagut de venir, jo no parava de pensar que posaries una sorpresa en plan: et semblava massa unes hores estabornit? doncs resulta que han passat dies! u_u (i els aurors haurien estat dies esperant pels voltants a que despertessin per x motius) com que diu que era un encanteri nou i no sabien com aniria ._. però s'haurien casi mort de gana estabornits tant temps...? :S en fi, que faig mini-teories del propi capítol, ara només falta retornar a les teories llargues guais sobre capítols futurs xD (no recordo què queda pendent que no sàpiga... ho hauré de repassar). Parlant d'això, falta gaire pel descendent del Sírius? (No és spoiler, que ho vas dir al fòrum, oi? :P) 
 
Continuant... Oh dios. Quin escalfred amb lo del taüt... Noooooooooooo pobret Frank :'( Oh dios. (Per segona vegada.) Genial això que l'Alice volgués moure la mà i de repent nota que està lligada... i així en horitzontal en una camilla i amb la roba canviada, com a que fa més por. Però sincerament, parlant de sinceritat dolenta (?), de la que pot ferir (però espero que no :( ), hi havia trossos que no m'acabava d'agradar com estaven escrits, com si haguessis baixat el nivell, però després arribaven altres parts que em tornava a sentir com sempre, amb la súperagatha al teclat... No sé... De fet he llegit històries curtes de por i crec que eren d'Stephen King, però ho vaig deixar perquè trobava que feien pena, i de por gens... així que potser és que tinc el llistó massa alt (als meus malsons surten coses mil més terrorífiques TT) però en sèrio, als gryffindor del llibre de HP què els passa? Aranyes, serps, pallassos i professors de pocions? Em sembla poc, dec tenir poca empatia, en fi.
 
AAaaadaohdahudhanb dolenta dolenta! tot i així ets dolenta per fer-los patir! Però alhora m'agrada molt que hagin passat per això T.T els farà més... més... experimentats? sóc dolenta jo també per alegrar-me que hagi passat això en l'argument? :( però és que fa emocionant la història... hum
 
No em deixis aixííííííí És per lo que he dit oi? M'estàs castigant per la mig-crítica! (Ah no, que el capi ja hi era abans que jo ho escrivís...) nyaaaaa jo vull segona part *.*




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/05/2015 a les 21:30:33
#25704Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Arwen Black: Okay, a veure. Poso demèntors, una persona enterrada viva, algú a qui li queden 10 munits per morir ofegat a dins d'un tanc i a una noia en una sala de manicomi lligada a la que li estan fent una teràpida bèstia d'electroxoc, però el que més impressió li fa a l'Arwen és UNA BOMBETA PENJANT DEL SOSTRE. Okay, jo tanco la paradeta... XDDD

Nah, ja veig que no fa tanta por llegir-ho com imaginar-s'ho al meu cap! Okay! Hahahaha. Jo ho he passat malament escrivint-ho, doncs! Especialment el fragment de l'Alice i el fragment final del James, quan la Llacrimosa li ha dit que matarà l'Albus davant seu... T.T

El que no accepto és que diguis que un relat de l'Stephen King fa pena, dona! XD No has llegit "It" ni "La larga marcha", a que no? Ahhhh!

El que sí que m'agrada és la crítica constructiva que m'has fet, però m'agradaria que em diguessis quins fragments has trobat més fluixos, perquè així els puc repassar i veure com millorar-los! ^^ Normalment la gent només comenta el que els agrada del capítol, i és d'agrair que algú t'ajudi a millorar! Si m'ho pots marcar una mica t'ho agrairia.

Pel que fa a l'hora, no, només ha passat una nit XD Han arribat dues hores tard. A veure si algú hi cau! XD

I molt em temo que sí, pel descendent del Sirius encara falta MOLT.

Gràcies per comentar! Fins aviat! ^^




AvatarLaia Weasley 140 comentaris13/05/2015 a les 21:42:19
#25705Encara no he escrit cap fanfiction

Aaaaais!!

Que Creeepy la Llacrimosa, esta bojisimaa!

els Vlads no son massa de complir tractes eh que diguesim... Pobres Magatotis, no sé el que es pitjor de tots aquets, totss son horribles pero amb l'Alice t'has passat  per mi, es horrible...Pero totes les pors han de ser realment angoixants, i sé que tots els magatoties ho estan pasant realment malament                                             en James em fa pena el pobre, no acaba d'anar perfecte el pla...

I els aurors???? Ja trigaveen....Aviam que els hi pasa...

Jope se m'ha fet super curtt vulll el seguent jaa!!

perceerr estic més acostumada els teu capitol amb toc d'humor, pero aquet tambe m'ha agradat molt.

Petonss

 

 




Avatarharry_james_potter 119 comentaris13/05/2015 a les 23:43:39
#25706Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Per culpa teva he buscat "It" a internet (preguntant-me si la pel·lícula "It el pallaso" de què uns espantats companys de classe m'havien parlat seria la versió cinematogràfica de la novel·la de Stephen King) i ara tinc por... I el capítol se'm fa molt més terorífic del que m'havia semblat en un primer moment... Avui no podré dormir...

Fem una cosa, jo oblido el terror que m'ha fet entrar al cos si a un capítol hi haCLARÍSSIMES evidències d'amor entre l'Albus i el Scorpius (encara que després t'ho meneguis per canviar-ho amb alguna de les teves impredibles sortides que sempre m'havien descol·locat però que ara m'aterren...). Jo què sé, un malentès entre els dos, una poció de l'amor que no tocava, un encanteri mal dirigit, una adolescència plea d'alts i baixos que els fa replantejar-se la vida i el seu sentit, però alguna cosa que em tregui aquest mal gust a la boca i aquests tremolros del cos, per l'amor de Déu!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris14/05/2015 a les 09:24:39
#25707Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Hola! Me n'alegro que m'hagi quedat bé la Llacrimosa!

Sobre el que dius de quin dels escenaris és pitjor... doncs no ho sé, perquè suposo que depèn de la por que tingui un... per a mi, per exemple, el més terrible és el de l'Alice, però mirant-s'ho un de manera objectiva, el Frank està a punt de palmar-la irremeiablement. I això dels demèntors que se't van cruspint l'ànima mica en mica tampoc no ha de fer gens de gràcia, la veritat.

I sí, els aurors trigaven, però els pobres no han tingut més remei; no han pogut arribar abans... Ja ho explicaré als propers capítols. I

També se t'ha fet curt? Tothom m'ho diu, però us juro que fa més o menys com sempre, ostres! XD Jaaaaa, ja sé que últimament li falta humor a la fanfic! No sé què em passa, que porto una temporada fosca, oi? A veure si quan hagi passat tot aquest tràngol les coses es rel·laxen una mica! XD

Gràcies per comentar! ^^

 

 

harry_james_potter: Siiii, sé qui hi ha una pel·lícula del llibre! No l'he vista mai, però pel que m'han dit és força dolenta i deixa molt que desitjar al costat del llibre. De tota manera he llegit que faran un remake aviat, així que tinc moltes ganes de veure'l! Crec que sortirà el 2016 i que el faran en dues parts (no sé si heu vist mail el llibre pe`ro és llarguíssim té com 1000 pàgines.

I ja que et fa tanta il·lusió, suposo que puc posar alguna escena com la que dius, encara que sigui per un embruix o alguna cosa així. Hi pensaré, okay?




Avatarharry_james_potter 119 comentaris14/05/2015 a les 13:20:05
#25708Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Gràcies <3




AvatarArwen Black Moderador/a 155 comentaris15/05/2015 a les 01:57:06
#25710Encara no he escrit cap fanfiction

Volia posar tot el que vull dir en un sol comentari però és tard i hauré de deixar per demà la resta, però sí que comento una cosa i és que crec que ja sé per què els aurors no han arribat abans! Per la diferència horària! Oi? Oi? Des d'ahir que vaig llegir el teu comentari-resposta que tenia ganes de dir-ho abans que ningú se m'avanci xDD si ho he encertat he de dir que ho trobo una idea brillant :D 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris15/05/2015 a les 09:16:41
#25711Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Arwen Black: Síiiii ho has encertat! És exactamente això. Grècia i UK estan a una diferència horària de dues hores. El James ha dit que no habia fet mai portarreus, però que segurament ho podia fer. I sí, ho ha fet, però no ha tingut en compte que el temporitzador del portarreu no depèn del lloc on el programis, sino simplement del lloc on sigui! A les 12 de la nit el portarreu ha desaparegut de Grècia i ha aparegut a les 10 a UK. I a les 3 ha desaparegut de UK i ha aparegut a les 5 a Grècia.

Bé, això del temporitzador dels portareus m'ho estic inventant perquè no ha sortit mai als llibres de la Rowling cap portarreu que els porti a un altre país, però em sembla que té sentit, no, que desaparegui a tal hora de tal lloc?

Molt observadora, Arwen, et felicito! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris17/05/2015 a les 01:13:18
#25715Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

EEEEEEEEEEEEEI perdó perdó perdó per trigar tant, el vaig llegir quan el vas penjar, pel tren, però em vaig prohibir de comentar-lo fins que pengés el meu (que acabo de penjar; per tant, aquí em tens).

Seré breu perquè hi ha son hahaha però he de dir que, tot i que sabés el que venia, has aconseguit que m'afectés molt i que m'estigués mossegant les ungles dels nervis, o sigui que ja de bon principi feliciitats per això! No sé si t'ho vaig dir quan m'ho vas explicar i tal, però em sembla molt bona idea, això d'enfrontar-los a les seves pors. Molt creepy i fantàstic i 1984-esque (?). La veritat és que sempre m'he preguntat quina seria la meva por... no ho sé ara, o sigui que imagina't quan vaig llegir HP3 per primera vegada, que tenia 7 anys! Físicament tiraria a pensar que serien les altures o una pistola apuntant-me o algo així, però tendeixo a pensar que seria una cosa més psicològica. No ho sé, com perdre el control de mi mateixa i que em tornés l'ansietat, això em faria molta por, veus? Però no sé com ho faria, això, un impostorus xD Bé, mai se sap. Per sort, no me n'han posat mai cap idavant hahaha

Però bé, cap al capítol, que no som aquí per parlar de mi. Estic molt nerviosa pel que pot passar a partir d'ara, que d'això sí que no en tinc ni idea... aaaaagh no m'agraden els spoilers, però quan no en tinc, els trobo a faltar. I que estem en un moment molt tens! Potser un dels magatotis aconseguirà sortir mentre els vlads estan centrats en els aurors? Com que els mecanismes de les sales ja van fent, no tenen res a fer-hi, allà, o sigui que és l'única manera que veig que se'n puguin sortir. El més lògic seria que fos el James, perquè és el que sap què està passant, però també seria molt guai que els tragués l'Albus (almenys, al James, i ell trauria la resta). O apareixerà l'Agatha? O l'Oracle? Oooooh volem tornar a veure l'Oracle!

I els aurors, espero que no els passi res! En principi l'ED no ha de tenir problemes, oi? Perquè si els vlads no saben on és el mirall no tenen per què estar atents de què passa al museu de Dublín. Imagina't que tb fos una còpia...

El tema de la profecia, la Geena havent de fer pública l'existència del mirall, sortirà en aquesta ff? O més endavant? Veurem més els zúrichs? Oh, calla, també els poden salvar ells!

Amb tanta gent que els pot salvar, pobra de tu que els facis mal ¬¬ que nos conosemoooos

Apa doncs, fins el pròxim!