Els misteris de la Laura - Capítol 12
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 14/05/2015 a les 16:18:18
Última modificació 14/05/2015 a les 16:18:18
Tots els capítols de Els misteris de la Laura
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 12

Part 1

Em vaig despertar a la meva antiga habitació. Vaig pessigar-me, no estava segura que fos real. Ho era. Estava estirada al llit que no ocupava des de feia tres anys. Em feia mal el cap, i també la mà. Aleshores vaig recordar tot el que havia passat.

Van trucar a la porta. Era l’Agatha. Va passar i em va dir:

-Laura, ara que la Vera Claythorne és morta, la gent t’espera. Són tots a sota del balcó des d’on el teu pare feia els discursos.

-Tothom?

-Bé, la gran majoria. Volen veure’t, escoltar-te.

-Però… jo no tinc cap discurs preparat ni res… no sé què fer, no puc governar… no estic preparada.

-Ho faràs bé. Va ser als dotze anys, que vas deixar de rebre les classes. El que s’havia de saber, ho sabies. Tranquil·la. A més, no estàs sola.

-Tens raó. No estic sola. Però no em puc presentar d’aquesta manera davant la gent. M’arreglo i hi vaig.

-No. No volen veure una reina guapa, ara. Volen algú victoriós i ple d’entusiasme. Et canviaràs després.

-Vaig feta un fàstic!

-No importa. Et volen veure tal com has anat al combat. Tens idea de la gent que hi ha? Omplen tota la plaça. Sisplau, Laura.

-Està bé. Però si em quedo bloquejada, m’ajudes. A més jo no he mort la Vera Claythorne. Heu estat l’Scorpius i tu.

-Sí, potser sí. Però si no hagués estat per tu, l’Arya no seria lliure. Ens has donat el valor per fer-ho.

Em vaig aixecar i vaig anar al balcó del saló reial. En veure’m, tothom va esclatar en una gran ovació. Vaig parpellejar, mig atordida. No estava acostumada a rebre tanta atenció. Crec que hi havia unes mil persones, potser més, potser menys. Unes paraules van començar a aflorar a la meva ment, i van ser les que vaig pronunciar.

-Estimats ciutadans d’Arshen! Avui és un dia històric per moltes raons. No només per la derrota de la Vera Claythorne, sinó perquè per primer cop, Arshiss i humans han lluitat junts contra un enemic comú! Si no hagués estat per l’Albus i l’Scorpius, que vénen de la Terra Càlida, i per l’Agatha, una conciutadana Arshiss, ara mateix jo no estaria pronunciant aquest discurs!

Vaig anar a buscar-los i els vaig portar a tots tres al balcó. L’Arya seguia dins, fora de la vista de la gent. També la vaig fer sortir.

-I crec que la persona que mereix més reconeixement és la meva germana, l’Arya. Ha estat ella qui ha aguantat més de tres anys en una cel·la d’aquest castell, patint mals tractes. I ha estat ella, o el seu record, el que ha fet que dues races tan oposades s’unissin. L’Scorpius, un habitant de la Terra Càlida, i l’Agatha, una Arshiss, han unit els seus poders, i el resultat de la combinació ha estat la mort de la usurpadora.

Ningú deia res. Jo començava a posar-me nerviosa. De sobte, una veu masculina va ressonar per la plaça i em va arribar clarament.

-La unió d’aquestes dues races és impossible! Una ha de destruir l’altra, és el que està escrit.

-No és veritat -vaig respondre-. És el que està escrit per Arshiss que no coneixien la tolerància, ni creien en la coexistència pacífica d’humans amb Arshiss. Els meus pares ja van deixar de creure en aquestes paraules, i la meva pròpia experiència fa que jo encara hi cregui menys. Durant deu mesos he estat envoltada d’humans, tant corrents com càlids. I n’he dut un de cada a sobre del llom. És cert que la calor em debilita, però no em mata. Potser és perquè m’hi he acostumat, però si jo m’hi he habituat, per què la resta d’Arshiss no podeu?

>>I per això, per iniciar aquesta coexistència pacífica, el primer que faré com a reina serà derogar la Llei Racial, article 1: els matrimonis mixtes no només estaran permesos, sinó que seran tan vàlids i reconeguts com els matrimonis entre dos membres de la mateixa raça.

Aquesta declaració em va valdre una esbroncada, ja que estava derogant una de les lleis racistes més antigues d’Arshen, una llei que s’havia convertit en una tradició. Injusta, però una tradició.

-Sé que la majoria de vosaltres no ho enteneu, però l’amor no té fronteres, va per on vol i uneix la parella més inesperada. Si no us ho creieu, en posaré un exemple. Un dels meus millors amics, de petita, era humà. Les dues úniques persones que, des del principi, m’han fet costat en tot això també són humanes, i estic enamorada d’un d’ells.

>>Què us vull dir amb això? Que no seré jo qui impedirà un matrimoni per amor, tot i que un sigui humà i l’altre, Arshiss.

No vaig dir qui era per no ofendre l’altre. Vam entrar tots cinc i l’Scorpius se’m va endur per parlar en privat.

-És l’Albus, no?

Em vaig quedar sense paraules. Com ho sabia?

-Sí, és ell.

-Com ho saps?

-Quan has dit que estaves enamorada d’un dels dos, l’has mirat de reüll.

-Però… ets molt observador, no?

-Sí. El meu pare em va educar d’una manera que m’ha fet fixar-me en tots els detalls, per insignificants que semblin.

-I com és això?

-Diu que qualsevol gest, per petit que sigui, pot revelar molt. La contracció d’un múscul pot delatar una mentida, o una tensió a la mandíbula pot mostrar por.

-Caram, és tot un món, això!

-Ja. De petit feia sessions interminables en què el meu pare deia que havia fet o deixat de fer una cosa i jo, per aquests petits detalls, havia de determinar si deia la veritat o no.

-Buff, quin rotllo.

-Eren avorrides.

-I… no estàs gelós, ni res?

-Jo… bé, no t’ho prenguis malament, però diria que ja a primera vista em vaig enamorar de l’Arya.

-Què? Tan sols té dotze anys, és una nena! No li pots proposar matrimoni, ni que surti amb tu!

-Ja ho sé. I per això, esperaré. Deixaré que creixi i llavors veuré si ella em correspon… o no.

-Scorp, saps en quina situació em poses?

-No has derogat aquella llei?

-No és això! Si accepto aquest matrimoni i l’Arya no t’estima, no em parlarà mai més. I si no l’accepto, la gent m’acusarà de racista.

-Òndia…

-Però hi ha una tercera alternativa, que crec que podria contentar tant a l’Arya com a tu.

-Quina?

-Acceptar-lo amb la condició que us estimeu mútuament. Aleshores crec que no em podran dir res.

-Sí, potser tens raó. S’haurà de veure, no?

-I hauran de passar com a mínim dos o tres anys, ha de ser prou gran com per comprendre els seus propis sentiments.

-Això ho respectaré sempre, Laura.

Part 2

La festa és fantàstica, m’encanten tant el menjar com la música. L’Agatha és molt simpàtica i riallera, em cau genial. En canvi, a l’Arya la veig més mimada, tot i que no gaire. Sempre està donant la tabarra a la Laura i la seva colla. No entenc per què els pares no em volien deixar venir.

Sento una mena de terrabastall. Tothom calla, però jo penso que és part de la festa i ric. Em miren malament. Està bé, ja paro! Veig una mena d’ocell entrar per una finestra que ha trencat. Ei, aquest ocell em sona! És la dona aquella que va anar a casa de la Laura i la va voler segrestar!

Es transforma en dona i mira tothom. Aleshores, sense dir res, torna a convertir-se en un ocell i m’agafa per les espatlles. Au! Punxa! Ai, mare! Què em farà? Tinc por!

Un altre d’aquells ocells s’hi llença a sobre i l’obliga a deixar-me anar. Caic a terra i m’aixeco de seguida. La Laura mira la segona au amb els ulls enllagrimats, murmurant:

-Agatha, per què ho has fet?

La dona que va venir a casa fa un crit esfereïdor i marxa. Llavors, la Laura i jo correm al seu costat. Es torna a transformar i veiem que té una bona esgarrapada a l’esquena, tot i que crec que no és mortal. Anem a atendre-l’hi i les dues s’abracen. Ens hem endut tots un bon ensurt, crec que ja ningú té ganes de festa. Quan tornem al saló veiem que la gent marxa. Lamentem aquest final, estava sent genial.

Entren els pares. Oh, no. Estan enfadats. Molt enfadats. Sobretot el pare, crec jo.

-James! Per què ho has fet? Tu saps com ens hem preocupat?!
-Ho sento, pare. Jo volia anar a la festa, i no veia cap altra manera!

-Si et vaig dir que no, va ser pel perill que correries. Mira què t’ha passat! Si no hagués estat per l’amiga de la Laura, ara no sabríem on series!

Abaixo la mirada, avergonyit. El pare tenia una molt bona raó per a dir-me que no, però jo no la veia. Hauria d’haver-ho intuït amb l’atac de la dona aquella, però només pensava en divertir-me. Bé, per alguna cosa sóc un nen! Aleshores parla la mare.

-Harry, deixa’l. Crec que amb l’ensurt d’avui ja ha tingut prou càstig.

-Potser sí, Ginny. Bé, James, espero que hagis après la lliçó.

-Sí, pare. No ho tornaré a fer.

-T’has espantat molt, no?

Assenteixo amb el cap. Els ulls se m’omplen de llàgrimes i abraço el pare i la mare. Després miro per la finestra. És de nit.

-On són l’Al i la Lily?

-A casa de l’Hugo i la Rose.

-Ah, val. Hi puc anar o és molt tard, ja?

-És tard. Anirem a casa.

-Sí.

Anem cap a casa, però jo no vull estar sol a la meva habitació. Aquella dona-ocell em fa por, i dormo amb els pares, com quan era petit i tenia un malson.

Part 3

Ens allotgem al Palau de Gel, cadascú té una habitació per a ell sol. No sé què m’han fet durant la nit, però em sento com nou. Potser només necessitava un bon descans en un llit càlid, o potser sí que m’han fet alguna cosa.

Aquí no hi ha una llum gaire brillant, durant el dia. Hi veiem perfectament, sí, però uns núvols blancs constants eviten que sigui enlluernadora. La veritat és que trobo a faltar la llum del sol com la conec.

La Laura ve a buscar-nos i ens porta al balcó gran. Hi ha molta gent a la plaça, més de la que hi ha a Hogwarts, segur. Fa un discurs que n’emociona uns quants i empipa a d’altres, ja que, pel que es veu, deroga una llei molt antiga.

Quan anem cap a dins, l’Scorpius se l’enduu per parlar. Estan una bona estona al passadís, què li estarà dient? Tornen tots dos, ella sembla com confusa, o potser preocupada. Li vaig a preguntar què li passa.

-Estàs bé, Laura?

-Sí, no passa res. Només és que l’Scorpius…

Ho sabia. Se li ha declarat. Però per assegurar-me’n, l’hi preguntaré.

-Se t’ha declarat, no?

-No. M’ha confessat que està enamorat de l’Arya.

Com…? És una nena, només té dotze anys! Com pot ser?

-Però…

-Ho sé. I hem parlat d’una altra cosa, saps?

-Del noi… a qui estimes?

-Sí.

-No sóc jo, oi? No puc ser jo.

Per tota resposta, em fa un petó. Què? Jo? Però… No m’ho esperava! Molt bé, m’agrada molt, n’estic enamorat, però això és massa! Creia que s’havia fixat en algú més… més gran, diferent, inaccessible, no ho sé.


Llegit 376 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris14/05/2015 a les 18:23:51
#25709Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Bé, ja tinc un altre capítol!

Aquest és llarg, no us queixeu, eh? Bé, avui diré que l'escena final m'encanta. Deixaré que comenteu vosaltres.

Potter_granger




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris15/05/2015 a les 09:47:59
#25712Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

OOhhhh que mono el final!

M'ha agradat molt el discurs de la Laura, i que hagi derogat aquestes lleis racistes del regne! També m'ha semblat molt encertat el que li ha dit l'Agatha, que sortís tal qual estava, tal com havia batallat, bruta i amb ferides, em sembla molt adequat! M'ha encantat, aquesta exscena, molt solemne.

Hahaha, la conversa de la laura amb l'Scorpius m'ha xocat una mica per això! La Laura li diu que no es pot casar amb l'Arya, que té 12 anys... cony, i l'Scorpius en té 15, no? Cap dels dos, no es pot casar! XD O és que les lleis d'Arshen van diferents i són majors d'edat més joves?

I m'ha agradat com l'Albus no s'espera pas ser ell, qui estima la Laura, ha estat molt bonic!

Ahg, i he de dir que m'agraden molt els trossos del James enmig, i a més que fan flashbacks en el temps, trobo que és molt bona idea i que ho has muntat molt bé perquè cronològicament quedin bé. Vull dir, que aquest desenllaç es correspon amb el desenllaç de la festa, i l'amistat antre el James i la Laura. T'ha quedat ben rodó!

I escolta, al final aquest és l'últim capítol, o en queda un altre? A mi em sembla bé com a últim capítol, el final és molt cuco, però suposo que una mica d'explicació del que passa després en plan epíleg també hi quedaria bé!

Bé, per si de cas ja és el final: Felicitats i a veure si t'animes alguna altra fanfic! I si no: Segueix aviat! XD




AvatarPotter_granger 349 comentaris15/05/2015 a les 19:54:37
#25714Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

No, jo pensava posar un epíleg. El proper capítol no tindrà la divisió en tres parts habitual, sinó que serà tot en tercera persona i mostrarà una situació en un futur no gaire proper. La veritat és que a Arshen són majors d'edat a partir que fan la seva primera transformació, és a dir, que la Laura ho ha sigut amb 15 i l'Agatha, en 9, però l'edat en què es poden casar és amb 14 (els Arshiss, els humans a partir de 17).




Avatarhermione potter 237 comentaris19/05/2015 a les 16:33:27
#25727Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Ohhhhhh preciós!!!!!!

M'ha agradat molt, és molt bonic el final, tu mateixa ho has dit, i l'Albus no s'ho acaba de creure hahaha preciós.

Que a l'Scorpius li agradava l'Arya ja ho començava a sospitar des del darrer capítol, però millor esperar que encara fotré la gamba xD Però és molt mono, a més sí quee stà enamorat de veritat sí esperarà el que calgui *-*

El tros del James tenia ganes de llegir-lo, m'ha agradat, a més veure com després s'arrepenteix i al final dorm amb els seus pares m'ha emocionat.

Aiiiixxx no vull que s'acabi la història, és tan maca!

PEtonets, ens llegim!!