Els misteris de la Laura - Epíleg
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 18/05/2015 a les 15:27:22
Última modificació 18/05/2015 a les 15:27:22
Tots els capítols de Els misteris de la Laura
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Epíleg

La Laura mirava una fotografia d’ella quan tenia quinze anys. Somreia en recordar aquells temps. L’Albus se li va acostar per darrere i la va abraçar. Ella, amb un bot, es va girar.

-Ets tu, Al!

-Qui creies que era?

-No ho sé. L’Agatha, o potser l’Arya.

-Podria ser… On són la Leila i l’Arnau?

-Són al jardí de darrere, amb l’Unai.

Van trucar a la porta de l’habitació. Era l’Unai, que estava a punt de plorar.

-Què passa, Unai?

-La Leila m’ha pegat!

La Leila era una nena molt masclot. Aguantava dur vestits, però de seguida estaven bruts de fang, o estripats per caigudes, així que l’Albus i la Laura preferien no posar-n’hi a no ser que anessin a algun lloc on els pogués mantenir en un estat acceptable. Agafant l’Unai de la mà, la Laura va sortir a fora i va dir a la Leila que anés dins.

Ella ho va fer, a contracor. Volia jugar més, però també sabia que no estava gaire bé pegar la gent, i encara menys un nen petit com l’Unai, el seu cosí.

Va dur-la a l’habitació i van renyar-la. Després li van dir que estigués cinc minuts dins abans de tornar a jugar, i que si pegava algú ja no sortiria al jardí en tot el dia.

La Laura i l’Albus vivien al Palau de Gel, juntament amb els seus fills, que eren la Leila i l’Arnau, i amb l’Scorpius i l’Arya, que havien tingut l’Unai.

Un guarda va trucar a la porta i va dir que algú demanava parlar amb la Laura al saló del tro. Ella es va posar la corona i va anar-hi. Era l’Agatha, la seva amiga. Tot i que havia refusat viure al Palau de Gel, seguien tenint una estreta relació.

-Agatha! Com estàs?

-Bé. I tu? Estàs radiant!

-Mira, anar fent. No és fàcil, pujar dos nens. I menys quan una sempre està emprenyant l’altre. A part d’això, bé.

-Es nota, que estàs cansada. No et deixen dormir?

-Amb la Leila no tinc problemes, a la nit, però l’Arnau té malsons i ve al nostre llit. Ens desperta i quan s’adorm es mou molt, així que no puc tornar a dormir.

-Ostres…

-Però compensa molt, la veritat. Quan els veig créixer, jugar, quan la roba se’ls queda petita… noto una mena d’alegria que no havia sentit mai, i la veritat és que no canviaria els meus fills per res del món.

-Ja m’ho imagino.

-Venies a una altra cosa i t’estic entretenint, no?

-Sí, una mica. Al poble del costat hi ha hagut petites manifestacions perquè volen que es torni a instaurar la Llei Racial.

-No. Això no ho faré mai. Si ho fes, a més d’haver de dissoldre uns quants matrimonis (inclosos el de l’Arya i el meu), em guanyaria l’odi del triple de població que m’odia per haver derogat la Llei Racial.

-És el que he intentat dir-los, però no m’han fet cas.

-Convoca’ls per aquesta tarda al saló del tro, Agatha.

-Sí, és clar. Els ho diré, però tu també hauries de fer-los arribar el missatge. No crec que em facin gaire cas.

-Tu tranquil·la.

Es van abraçar i l’Agatha va marxar. La Laura de seguida es va posar a redactar el missatge per als manifestants, que a la tarda van anar al saló del tro, com els havien dit tant l’Agatha com la Laura, que els va preguntar per què protestaven. Un d’ells, el que semblava el líder, va dir:
-Protestem perquè els humans estan agafant el millor territori i quedant-se’l. No és gaire just que els Arshiss siguem els marginats, ara.

-No esteu marginats, els Arshiss. Jo m’encarrego personalment d’això. I tampoc és veritat que s’estiguin quedant els territoris, perquè et recordo que tots els terratinents són Arshiss i els humans o bé treballen per ells o bé són comerciants, és a dir, gent que té diners però no terres perquè vol viatjar i explorar. A més, molts d’ells, els joves especialment, estan descobrint la Terra Càlida i ens aporten moltíssim.

-Però no sabeu, Majestat, què va passar fa una setmana.

-No, no ho sé. Fa una setmana jo era fora, i si algú ho sabia no m’ho va dir.

-Els humans que treballen per al comte Midge van ocupar les terres i ell va haver de fugir.

-Pel que jo tinc entès, el comte Midge pagava molt poc als seus treballadors, que havien de treballar durant dotze hores i sense dia de descans. Li vaig enviar diversos missatges. Ell estava esclavitzant els seus assalariats. I segons fonts molt fiables, sé que entre els que van ocupar les seves terres també hi havia Arshiss. Ara, per sort, han arribat a un acord i fan dos torns de vuit hores, descansant un dia a la setmana.

-Ah… En aquest cas…

-Crec que no hi ha motiu per a protestar.

-No. No n’hi ha.

Van marxar i la Laura es va deixar caure al tro.

-Ai!

Havia oblidat, com tantes altres vegades, que era de pedra tallada perquè ningú no hi trobés massa gust i va anar cap a l’habitació a seure a la seva butaca.


Llegit 392 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris18/05/2015 a les 15:29:07
#25720Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

I bé, la ff s'ha acabat. Suposo que les dues parelles que s'han format ja us les devíeu esperar, sobretot amb el que es va dir al capítol anterior, i no sé què més dir-vos. Deixo que comenteu vosaltres.

Potter_granger




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris19/05/2015 a les 10:40:03
#25724Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola! Ja s'ha acabat!

Hehehe, m'ha fet gràcia que sigui una anys més tard i que tinguin fills i tot! Sí, les parelles ja són les que havíem imaginat, pe`ro són ben monos. M'encanta la Leila! ^^

De tota manera, he trobat a faltar alguna explicació respecte els "càlids" que no s'acaba d'explicar què són i per què són càlids. Que faràs una fanfic relacionada, on explicaràs tot això? No crec que puguis continuar-la ara que has fet un salt temporal de tant de temps (a no ser que segueixis amb els fills...), o sigui que potser una altra fanfic... o ja en tens alguna altra pensada de completament diferent? Si és així s'agrairia una explicació.

M'ha agradat força, la fanfiction, trobo que tenia un argument molt currat! Espero que tornis aviat amb alguna de nova. Petons!

A. Black




AvatarPotter_granger 349 comentaris19/05/2015 a les 14:08:19
#25725Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Aiiii, els càlids! Si ja sabia jo que alguna cosa m'havia deixat!

Bé, t'ho explico ara, perquè no tinc pensat fer res més relacionat amb aquesta ff (potser en un futur em sorgeix una idea). Això de l'Scorpius és perquè feia molt temps, a Arshen, els humans i els Arshiss estaven en guerra constant. I va sorgir un tipus d'humans que tenien una calor especial que debilitava els Arshiss. Tot i ara no estar en guerra, els descendents d'aquest tipus d'humans segueixen tenint la calor dels seus avantpassats, i es manifesta en forma de raig molt potent de foc quan estan en situacions desesperades.

I sí, tinc pensada una ff totalment diferent, ja estic escrivint el primer capítol i aquest cap de setmana espero penjar-lo. Però quan dic totalment diferent, és que no trobarás cap similitud d'argument.

Les teves crítiques, Agatha, m'han ajudat molt a fer punts difícils de la ff. Gràcies!

Potter_granger




Avatarhermione potter 237 comentaris19/05/2015 a les 16:41:07
#25728Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Wiiiiii

Quin epíleg més maco. El vaig veure penjat i dic, l'haig de llegir ja!

Doncs bé, al final l'Scorpius i l'Ary sí que han acabat junts i han tingut un fill i tot, que bonic! 

L'Albus i la Laura també, m'ha agradat molt veure tot el tros del principi sobre els fills i això, i que comenci el capítol mirant uan foto seva és molt entendridor.

Crec com l'Agatha sobre el tema dels càlids, però bé, està molt bé i aquesta història m'ha deixat molt enganxada, ja saps que quan va haver una temporada que no vas escriure, després vaig seguir llegint.

Espero que tornis aviat amb una història així de guai com aquesta!

Mai m'ha agradat això de llegir-me el final d'una història... Sempre en vull més!!!

Petonets, ens llegim!!!

hermione potter