Gaelle - Em dic Gaelle i sóc bipolar
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 20/05/2015 a les 16:15:13
Última modificació 20/05/2015 a les 16:15:13
Tots els capítols de Gaelle
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


Em dic Gaelle i sóc bipolar

Em dic Gaelle. Tinc 16 anys, així que no sé res que no sigui el que m’han explicat sobre la guerra contra Voldemort. No, no em fa por anomenar-lo. És més, m’agrada el que va fer d’unir els homes llop. Una raça unida sempre és més forta que una de dispersa.

Sí, m’agradaria que em mosseguessin. Però llàstima, els pocs homes llop que queden estan amagats i són uns covards. Tots… excepte un. Li diuen Jannick. No actua gaire lluny d’aquí, en un poble que hi ha a uns deu quilòmetres d’aquí.

Si pogués… Espera, en què penso?! M’estic tornant boja o què?! Si ja estic bé amb la meva vida, no vull complicar-me d’aquesta manera!

Com pots endevinar, tinc una mica (bé, bastant) de bipolarisme. Em passa sobretot amb el tema dels homes llop, però també amb moltes altres coses. Ara penso això, ara allò. No m’entenc ni jo, així que si encara no t’has fet un embolic, felicitats.

El meu germà bessó es diu Edwin. Ell, tot al contrari que jo, té clar què vol i què no. De fet, és de les poques persones que conec que no he vist mai tenir canvis d’humor bruscos. Tenim moltes coses en comú, però precisament això, no. Em pregunta:

-Com estàs, ara? Anti homes llop o pro homes llop?
-Ha, ha, que graciós. Doncs mira, ni una cosa ni l’altra. M’agraden, però no vull ser una d’ells.

Ha d’anar amb compte. Ara enxampo la seva ironia però qui sap si més tard, o d’aquí uns dies, no ho faré i li saltaré al coll perquè em pensaré que m’ha insultat. En realitat és difícil, tenir aquesta malaltia. Ningú em pot conèixer amb profunditat, perquè un dia sóc d’una manera que encanto a tothom, i al següent tots m’odien. Per sort, els meus pares (i, encara que no ho sembli, l’Edwin) m’entenen.

Vaig a Hogwarts, i sí, faig el mateix curs que la Lily Potter. Em cau bé, aquesta noia. Molts diuen que està boja (més que jo, segur que no), però la trobo més graciosa que boja. Sempre està fent coses arriscades. Una vegada, a la sala comuna, va saltar des del capdamunt de l’escala fins a baix. Gairebé se la pinya, però en va sortir il·lesa. Encara sort!

S’està acabant l’estiu i jo no tinc ganes de tornar a Hogwarts. Els professors tothora controlant, muntanyes de deures (i ara encara més, que faré sisè)...

Però és divertit estar amb els amics i organitzar bromes a la sala comuna. El meu blanc preferit, i crec que el de tots els bromistes, és l’Edwin. Mai veu a venir una broma, ni tan sols quan li vaig donar Coca d’Oca per sisena vegada. Sí, sóc gairebé una assídua de Bromes dels Bruixots Bessons.

Arriba el primer dia de curs. No vull anar-hi! No m’agraden les classes, ni els professors, ni els deures. Com sempre, la mare em diu que tornaré a veure les amigues, bla, bla, bla. Molts dies ni tan sols tenia temps per estar amb elles, de tants deures que ens posen! A més, són un avorriment. Per què he de fer els MAG, si per fer el que vull fer no necessito ni els GNOM? Pff, avorrit total.

A l’andana, em trobo cara a cara amb la Lily Potter. Es podria dir que xoco amb ella. Li somric i abaixo la mirada. L’admiro d’una manera potser malaltissa, però no puc ni dirigir-li la paraula, gairebé. Ella em diu:

-Ho sento, no mirava.

-No… no passa res.

I ara, a sobre, he balbucejat d’aquesta manera, com una tonta. Pfff, fatal. Ja no em mirarà mai més. I quan ho faci, es recordarà de mi com la tímida que va balbucejar quan vam xocar.

Però potser… potser hi ha un motiu per anar a Hogwarts. Sí, sí! Sí que n’hi ha un! Aquest curs tindré l’oportunitat! Em preguntaràs que de què tinc l’oportunitat. Doncs bé: de que en Jannick em mossegui. Sé que diràs que estic boja, però és la pura veritat. Estic boja. En Jannick és a Hogsmeade, el lloc on encara no ha atacat. Ho faré la primera lluna plena del curs, sí. Serà fantàstic! Per fi veuré el meu somni fet realitat!

Arribem a Hogwarts. La tria, el discurs de la directora i el banquet. Demà serà lluna plena. Per si no us ho havia dit, vaig a Gryffindor. Sí, sóc boja, i què. No servia per a cap altra residència. No m’agrada passar-me el dia amorrada als llibres, sóc una gandula i no vull poder. Sóc valenta? Sí, però és l’únic que tinc de Gryffindor. No sóc ni honesta, ni cavallerosa, com se suposa que ha de ser un Gryffindor.

Les primeres classes són un rotllo. Parlen de la importància i la exigència dels MAG. A la nit, vaig a l’estàtua de la bruixa bòrnia i surto al celler de Ducsdemel. Obro la porta amb màgia i surto. Ara només faltarà que ell em trobi.


Llegit 483 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris20/05/2015 a les 16:16:25
#25734Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

I bé, nova ff. Tenia planejat penjar el primer capítol el cap de setmana, però la veritat és que l'he acabat ara mateix. Acabat de sortir del forn!

Què tal, la Gaelle? Sí, està boja. Bé, he de marxar.

Potter_granger




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/05/2015 a les 21:53:07
#25739Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Uala, quin personatge més estrany! Molt original, la noieta tarada! XD

Que estrany que la Gaelle i la Lily no siguin amigues, si totes dues són gracioses i es bojarrades. Jo crec que han de xerrar una mica, segur que de seguida es porten bé!

So, una història molt original! Em sembla que li quedaria bé a la Gealle i a la seva bipolarita, això de ser una dona--llop! XD La veritat és que estic amb ella. El binomi himà-llop pot ser molt interessant en una persona així! Espero que segueixis aviat!




Avatarhermione potter 236 comentaris21/05/2015 a les 20:17:21
#25748Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Wiiii!!!

Bé, em vaig llegir la fic ahir a la nit, però amb el mòbil no m'agarda gaire comentar sinó és que a l'endemà sé segur que no puc.

Doncs la veritat és que em cau molt bé la Gaelle, sobre això de la bipolaritat i ara vull ser home-llop i ara no, he rigut molt, fins i tot ella mateixa s'ho diu! El primer pas sempre és admetre-ho.

Jo al principi, quan has dit que anava al curs de la Lily, em pensava que serien amigues i tal però he vist que no i m'ha semblat estrany, però espero que arribin a ser-ho, tenen bastantes coses en comú.

Crec que més o menys ja està, espero que segueixis i si penges aquests dies intentaré comentar, però estic ofegada d'exàmens!

Ens llegim!!!




AvatarPotter_granger 349 comentaris23/05/2015 a les 12:42:10
#25753Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Agatha Black: sí, és bastant rara. De fet, ja em va venir així al cap. La Lily i ella no són amigues perquè en realitat la Gaelle és massa tímida i admira massa la Lily com per dirigir-li la paraula. Si no, les feia íntimes! I ja tinc escrita una escena amb què espero que us ho passeu tan bé llegint-la com jo escrivint-la.

hermione potter: no passa res, a mi tampoc m'agrada gaire comentar pel mòbil. La única vegada que ho vaig fer em va sortir un comentari desastrós. Sí, ho admet, però no farà res per a intentar tractar-ho perquè en realitat li agrada, ser així. Tu comenta quan puguis, que jo també tinc problemes per a trobar forats per escriure. Uns deu o dotze exàmens en deu dies, he de fer!

No em deixo res, oi?

Potter_granger




AvatarAntares_Black 374 comentaris29/06/2015 a les 23:41:41
#25889Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola! Per fi llegeixo alguna fic teva! Que com que escrius tant i tan sovint és molt complicat de seguir-te! ;)

«És més, m’agrada el que va fer d’unir els homes-llop. Una raça unida sempre és més forta que una de dispersa.», aquí em pensava que la Gaelle era un home llop, però amb la frase següent m'he desconcertat... xD

Un altre Edwin!? Entre en McGregor, el gos de l'Erin... i ara aquest! No guanyarem per Edwin! hahahaa És que Edwin és un nom molt bonic, a mi m'agrada molt.

Va, ara parlem-ne seriosament. Com bé han dit per aquí dalt, el personatge de la Gaelle és d'allò més original, és interessantíssim. Això que desitgi ser home-llop... em sona a, seguint el paral·lelisme licantropia-SIDA, la parafília aqueslla que busca encomanr malalties o mantenir relacions de risc. Aquest afany malaltís de patir malalties perilloses contagiades per altres... Però res, això són volades meves...

El que trobo un xic estrany és que els seus pares i el seu germà l'entenguin. És a dir... Com!? Que no els fa res que la seva filla vulgui contagiar-se de licantropia!!!??

La seva admiració cap a la Lily... Com que tampoc no diu per què l'admira tant, i no sembla que, en el cap que li tingui enveja, sia una enveja destructiva que faci que no li caigui bé, sinó que em fa l'efecte que és ben al contrari. Em sembla més aviat a un enamorament platònic.

L'estil de narració és més com un dietari, oi? Són més els seus pensaments, que no pas l'acció en si i el ritme del temps és prou accelerat. I he de dir que sentim uns pensaments ben interessant i poc comuns.

M'ha agradat molt aquest capítol i crec que m'agradarà la fic! Felicitats!

Continuo al següent!

Antares