Cròniques de Hogwarts - 14: Potser la Mary és persona de matins, però definitivament jo no
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 21/05/2015 a les 09:26:11
Última modificació 21/05/2015 a les 09:26:11
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


14: Potser la Mary és persona de matins, però definitivament jo no

We got the beat! —crida la Belinda, des de l’escenari.

We got the beat! —crida la munió de gent, que balla I pica de mans al ritme de la música amb un soroll eixordador.

We got the beat! —cridem la Wendy i jo, ella sobre les meves espatlles, estranyament lleugera.

És el millor concert de la meva vida. Feia anys que somniava amb veure The Go-Go’s totes reunides, i ara sóc aquí, amb la Wendy a sobre meu abraçada, i ella s’ho està passant tant o més bé que jo.

—Everybody get on your feet! —canta la Belinda.

I llavors, just quan està arribant la meva part preferida de la cançó, totes quatre paren en sec. Ningú no sap què passa. Les quatre noies del grup es miren entre elles, serioses, i giren el cap.

Juraria que m’estan mirant a mi.

—Ja són les set menys quart, senyoreta Darling.

—Què? —dic jo, atònita.

—Hauria de despertar-se ja, senyoreta Darling.

—Però com saps el meu nom? Segueix tocant la cançó!

—El Bonny no estava tocant cap cançó, senyoreta D...

I abans de que acabi la frase, obro els ulls. Qui tinc davant meu no és la Belinda Carlisle. És el Bonny, l’elf domèstic, i tot i que em desperta cada dia, sembla que encara no està curat d’espants. Per tot el terra hi ha el mar acostumat de despertadors, que no deuen haver tocat al Bonny per poc.

—Senyoreta Darling, està bé? —em pregunta amb veu d’espinguet—. Se li està fent una mica tard, porto quinze minuts intentant despertar-la però no hi havia manera...

—Sí, Bonny, perdona’m —dic, una mica deprimida perquè m’hagués agradat tornar al meu somni, amb The Go-Go’s i la Wendy—. Ara m’aixeco, moltes gràcies.

—Gràcies a vostè, senyoreta Darling —diu l’elf amb un somriure sincer, i desapareix fent petar els dits.

Així que agafo de la tauleta de nit la tassa de cafè fumejant que sempre em porta el Bonny (Perquè sap que és l’única manera de despertar-me) i me’l prenc tot d’un glop. El cafè em dóna forces per fer un esforç sobrehumà i aixecar-me del llit. Mira que s’hi estava bé... Per despertar-me una mica, poso "We got the beat" en una minicadena màgica que tinc a l’habitació i, durant un moment, torno a ser al concert, amb la Wendy al meu costat.

* * *

 

Arribo al Gran Saló tan justa de temps com normalment. La veritat és que el moment se m’ha allargat uns minuts. Així com trenta. Sí, algun problema? M’he estat trenta minuts ballant a l’habitació amb uns pantalons de pijama sobre el cap i per això faig tard a esmorzar. Això, negueu tots que ho hàgiu fet mai. Coi de mentiders...

El cas és que quan arribo al Gran Saló, suada i esbufegant, ja no hi queda gaire gent. Encara tinc deu minuts abans de pujar a classe, però, de manera que arribo amb presses al final de la taula de professors i m’assec al costat del Cormoran. Una ràpida ullada a la taula em fa veure que hi falta una cosa molt important.

—Ai, merda. Merda, merda, hauré de baixar corrents a les cuines...
Però al meu costat, el Cormoran fa rodar els ulls.

—T’he guardat cafè —em diu, i treu una gerra enorme de sota la taula—. Em pensava que si no el veies pujaries a classe sense prendre’n més. Quantes tasses portes, ja?

—Cap —menteixo.

—Cap, més...

—Cinc —admeto, sense deixar d’agafar-li la gerra—. Però no n’hi ha per tant...

—Que no n’hi ha per tant? –—em diu ell, molest—. Que amb cinc tasses no en tens prou? Acabaràs més neuròtica del que ja ho estàs! Fes només un dia, un dia sense cafè!

—Ha! —dic servint-me’n una tassa, i després de beure’n un glop enorme, recreant-m’hi, li deixo anar—: Si deixo de beure cafè, deixo de fer aquestes coses tan útils com estar de peu o funcionar.

—Apa, em rendeixo... —diu ell, de mal humor—. Fes el que vulguis.

—Gràcies —dic, amb un somriure triomfal, i agafo el croissant més gran que hi ha i em poso a empastifar-lo de mantega.

És en aquell moment quan un dels mussols de l’escola vé volant i es posa davant meu. Se m’il·luminen els ulls en veure de qui és la carta.

Mama! Com estàs?

Sento que hagin passat uns dies des de l’última carta, és que hem passat unes setmanes molt enfeinats. Com es nota que només falten dos anys per la universitat!
Aquí va tot molt bé. Estic estudiant molt, però no pateixis que de tant en tant també descanso. Ja m’he vist tota la temporada de Friends que em vas regalar pel meu aniversari, i tens raó! La Jennifer Anniston era molt millor pel Brad Pitt que no pas la Jolie.Tinc ganes de seguir veient la sèrie, si tinc un moment sortiré al poble a comprar més DVD’s.

Com va tot per Hogwarts? Ja tinc ganes de que sigui Nadal per tornar-vos a veure a tots. Fes-li una abraçada ben gran a l’Agatha de part meva, i una altra al Cormoran! Bé, demana-li permís abans, que potser no li agrada. I repeteixo: NO se t’acudeixi dir-li com d’horrible estava el pastís de cafè que em va fer pel meu aniversari! Recorda que ell viu feliç en la ignorància!

Haig de marxar a classe! Escriu-me aviat, i ens veiem per nadal!

Un petó,

Wendy

Faig un somriure quan llegeixo que la Wendy també és Team Anniston. Com es nota que és la meva filla... I mira que no passem gaire temps juntes.

Que jo sàpiga la Wendy deu ser l’única muggle que mai hagi trepitjat Hogwarts. No només hi ha estat, sinó que hi va viure durant alguns anys de la seva vida.

Quan el professor Pendragon va acceptar-me a Hogwarts, la Wendy era encara molt petita. No podia separar-me d'ella a una edat tan jove... I, com que tots ens pensàvem que la Wendy acabaria sent bruixa, el professor Pendragon va accedir a que visqués al castell, i dormís amb mi a les meves estances. Per les tardes, jo i algun altre professor amable (o alumne castigat, hehe) ens dedicàvem a ensenyar-li totes les matèries bàsiques muggles.

Val a dir que la Wendy és una nena fantàstica. És per això que tant alumnes com professors se l'estimaven tant, i ajudaven en tot el que podien. Ara farà cinc anys que la Wendy va complir els onze i fins aleshores no havia mostrat mai cap signe de màgia. De manera que el Mordred em va dir que, tot i que ho sentia molt, ella no podia ser més a Hogwarts. Com que per la meva manca d’estudis oficials no puc trobar una altra feina, li vaig buscar un internat aquí a Escòcia i ha estudiat allà des de llavors.

Mentre recordava tot això amb cara de somiatruites, el Cormoran m’ha tret la gerra amb el que quedava de cafè.

—Pobre de tu que en prenguis més —em diu, amenaçadorament.

L’atac de rebequeria és tal, que ignoro completament la carta de la Wendy i els alumnes que em miren i li faig una abraçada.

—Té! —dic, acariciant-li el cap com si fos un gos—. Això! Sente’t incòmode! Així aprendràs a no interposar-te entre l’Angela i el seu estimat cafè!

I un cop noto que el cap ja no li pot bullir més de la vergonya el deixo anar, li agafo la gerra de les mans i començo a caminar. I abans de marxar em giro un moment per dir-li:

—Ah! I el pastís que li vas fer a la Wendy estava ben dolent

"Nothing’s quite as pretty as Mary in the morning" em vé al cap mentre camino a pas ràpid fins l’aula d’encanteris. Potser hauria d’aprendre una mica de l’Elvis, ja posats...

* * *

 

La primera classe que em toca avui és amb el grup de cinquè. Són una classe força singular: a més de ser del mateix any que la Wendy, són tan poquets que hi caben totes les residències en una sola classe, per la qual cosa em fan especial gràcia. Dins del que cap és un grup ben maco, i això que hi incloc Slytherins.

Quan arribo a l’aula d’encanteris allà hi són la majoria, esperant a que aparegui. L’Edwin, l’Erin, l’Agatha i la Chris són a la primera fila, els dos primers comentant l’últim examen i les altres dues... Bé, la Chris i l’Agatha estan fent una cursa amb escarabats. Han util·litzat tot el seu material escolar per construïr camins, obstacles i diferents proves, i totes dues animen intensament al seu escarabat. Al seu voltant, un grupet de persones han pres bàndols i fan apostes entre ells; el problema està en que, mentre que l’escarabat de la Chris és força atlètic, el de l’Agatha no para de sortir-se de les vies per intentar escapar. Miro rient com els del seu bàndol l’amenacen amb maleficis perquè espavili el cul gros, però és clar, és un escarabat i no els entén.

—Va nois, comencem la classe ja! Deixeu en pau al pobre escarabat de l’Agatha, ja en té prou amb la humiliació pública com perquè li hagueu de fer maleficis —dic, rient per sota el nas.

—Per fi! —salta la Circe, que portava tota l’estona parlant amb la Natalie amb cara de fàstic—. On era, vostè, tota aquesta estona?

—Esperant que superéssis l’angúnia que li tens al pobre bitxet —responc, amb tanta mala bava com ella—. Però no m’hi puc estar tota la vida.

La veritat és que aquesta noia em pot una mica. Mira que no acostumo a tenir-li ràbia a ningú... Però la Circe Black, amb la seva mentalitat de l’any de la Mariacastanya i la seva falsedat només per treure bones notes a la meva assignatura, fa que de vegades no pugui evitar parlar-li així. Ja ni mencionem tot el que li ha arribat a fer a l’Agatha.... Però bé, jo sé que hi ha una carta a favor meu: Estic per sobre d’ella, i totes dues ho sabem. No necessito la seva aprovació, però ella sí necessita la meva. I sóc més ràpida de paraula que ella, la qual cosa fa que la pugui deixar en evidència en qualsevol moment.

De totes maneres, intento no passar-me massa.

—Vale, classe! El tema d’avui són encanteris de curació —dic, mentre els alumnes acaben de preparar les coses i se situen bé als pupitres—. Són encanteris que us poden sortir perfectament als GNOM, i a més són molt útils en la vida diària. Sí, parlo per tu, Agatha —dic, rient, i ella em fa un somriure triomfal—. Algú me’n pot dir algun?

Per a la meva satisfacció, són vàries persones les que aixequen la mà.

—Maire? —dic, somrient.

Anapneo —diu ella, segura, i somriu en veure que l’apunto a la pissarra

—Perfecte! Jack?

Episkey —diu ell, i li faig un somriure abans d’apuntar també.

—Molt bé! Digues, Ethel!

La noia està a punt de contestar, quan es comencen a sentir sorolls al passadís. De seguida m’adono de qui falta.

—Ho sento! Ja sóc aquí! Ho sento! —sento com crida el Billy, mentre apareix corrents pel marc de la porta. Tot ell és una gota de suor gegant—. Ho sento, Professora Papilio, m’he tornat a perdre. Sí, ja ho sé, ja ho sé, cinc punts menys per Hufflepuff i tota la pesca... —diu, tot cap cot, fins que s’adona de en quina classe està—. Ai coi! Però si estem a Encanteris... Merda, no em diguis que m’he perdut la cursa d’escarabats?

I la cara se li entristeix deu cops més.

Tota la classe es posa a riure. A mi el pobre noi em fa peneta.

—Apa, Billy, fes el favor de seure que ja havíem començat la classe —li dic, amagant un somriure—. No et trec punts si em deixes fer-li un encanteri al teu rat-penat perquè no es pugui separar mai del teu costat.

—Està bé... —diu ell, una mica més animat.

—Vinga doncs! —faig jo, intentant recuperar l’ambient de la classe—. Com deia abans, el tema d’avui són els encanteris curatius. És un tema força important, de manera que la classe d’avui serà una mica especial. Aquí —dic, i trec un bol de sota la taula del professor—, hi ha tots els vostres noms. Us repartiré en parelles i vosaltres, per la setmana que ve, haureu de triar un encanteri curatiu de la llista que teniu al llibre i fer-ne investigació. El pròxim dia fareu la classe vosaltres: Tindreu uns quinze minuts cada grup per exposar el que heu après sobre el vostre encanteri, i després, farem tots junts la pràctica. Us sembla bé?

Hi ha un murmuri d’acceptació d’aquells que sempre em dónen energies. Tanmateix, ningú no s’esperava les combinacions que podien sortir d’allà...

—Chris i Noa! —dic, i totes dues s’aixequen el polze.

—Circe i Jack —ella li fa un somriure, però ell es posa blanc. Ai mare...

—Ethel i Billy —intento ignorar com dos caps es deixen caure contra els pupitres.

—Erin i Maire! —totes tres fem un sospir tranquil, i veig com l’Erin li fa un somriure amable a la Maire que ella correspon.

—Agatha i Edwin —bé, aquesta és com a poc interessant! Veig que l’Agatha ha posat uns ulls com unes taronges. Aviam què surt d’aquí...

Vaig dient la resta de noms que queden, cada un acompanyat de somriures o de gestos de fàstic, fins que ja només en queden dos.

—I per últim, Natalie i Eric —dic, amb un somriure animat—. Teniu la resta de l’hora per anar començant! No dubteu en preguntar-me qualsevol dubte, tant avui com en els dies que queden. Que la força us acompanyi! —dic, i em guanyo la mirada divertida de tots els fills de muggles.

I l’hora va passant, fins que finalment sona el timbre i tots comencen a recollir. No puc evitar adonar-me que l’Erin és la primera en marxar. Avui ha estat molt seriosa durant tota la classe... Estarà bé?

La veritat és que l’Erin sempre m’ha semblat la personificació en bruixa de la Wendy. És tan centradeta, i sempre és de les que es posa al final de la seva pròpia llista de prioritats. Des de sempre m’alegro que vagi amb gent com l’Agatha i la Chris, perquè l’ajuden a passar-s’ho bé i a deslliurar-se una mica de la pressió que sempre es posa sobre sí mateixa. Però a vegades el seu propi passat no ajuda.

Faig un somriure als últims del grup que marxen, i em poso a recollir la classe. És llavors quan veig un tros de pergamí que ha caigut just a sota del pupitre de l’Erin. I quan veig el que és, se’m posen els ulls com plats. És una altra carta.

Estimada Erin,

Em sap molt greu estar-te molestant durant el curs, i més amb temes tan desagradables com aquest. Però el cert és que els incidents amb el teu pare cada cop va a més. Ahir va venir per tercer cop aquesta setmana, i la cosa es va posar força acalorada. Ell et vol veure tan sí com no, i tot i que no ens ha fet mal físic, no les tinc totes amb que no es pugui posar violent.

Repeteixo que aquí t’estimem tots moltíssim i de cap manera deixarem que ningú et faci mal. Però és el teu pare, i tot i que ara vius amb nosaltres, mai vam arribar a presentar cap ordre d’allunyament. Tècnicament té dret a veure’t, i podria aparèixer per Hogsmeade en qualsevol moment. No ho sé, Erin... Sé perfectament que et fa mal lidiar amb aquest tema, però si les coses van molt mal dades, hauré de venir a Hogwarts per parlar-ne en persona. Però la situació ja no es pot allargar gaire més.

Els nens estan tots bé, et troben molt a faltar; no poden esperar a que arribi Nadal. Però potser és més segur que et quedis a Hogwarts... No ho sé. Vols que els en digui alguna cosa? Segur que no te’n donen la culpa, no pateixis per això.

T’estimem moltíssim, bonica. Sigues ben feliç a Hogwarts, que t’ho mereixes!

Elizabeth River

M’haig de llegir la carta tres vegades senceres abans no en paeixo el contingut. El meu cos em demana desesperadament una tassa de cafè. Per Elvis! Com se suposa que haig de reaccionar? Alguna cosa s’ha de fer ara mateix. Però què?
És llavors quan la Mutatio Papilio entra a l’aula, tan elegant com sempre.

—Bon dia, senyoreta Darling —diu ella en veu baixa, perquè els alumnes que corren pel passadís no vinguin a tafanejar—. Vinc a portar-li uns deures d’encanteris que s’ha deixat el senyor Layton de setè a la meva classe. Em sembla que són per avui, oi? Així ja els té vostè i no haig d’anar-lo perseguint tot el dia.

—Ai, gràcies, professora... —li dic distretament.

La Mutatio em mira inquisitivament. Sap que aquí en passa alguna. I la seva mirada no perdona. La veritat és que tot i que no sempre coincidim en tot (i afrontem-ho, fa una mica de por), li tinc molt apreci i sé que és de confiança. Així que per tota resposta a una pregunta no formulada li allargo la carta, pregant perquè a l’Erin no li molesti massa. I és llavors quan, per primer cop en la vida, veig que la Mutatio Papilio perd per un moment la compostura.

—Per la boira d'Avalon...

 

 

Capítol escrit per: ginny loovegod


Llegit 766 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris21/05/2015 a les 11:24:26
#25740Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

M'avanço a l'Erin amb el seu permís, que està estudiant per un examen i, tristament, jo al món real no hi tins res millor a fer! ^^

Tenia moltes ganes de llegir un capítol des del punt de vista d'un professor, i la veritat és que l'Angela no té desperdici! XD Em sembla un personatge mooolt gració i adorable. M'agrada molt la primera part amb el l'Strike, com li pren el pèl i li fa passar vergonya!

També m'agrada molt que surti una classe i OMG els treballs en grup. recordo haver-ho parlat fa temps d'aquesta idea amb l'ERin, pe`ro és que quan he llegit l'Ethel amb el Billy i no m'he pogut contenir el reiure... XD I l'Agatha i l'Edwin, mare de Déu! L'Agatha segur que està cagada, me la veig allà en plan, "Eh, eh? What? Que he d'anar amb qui?" O.O "Oh, shit".

I bé, segueix avançant el tema de l'Erin, que no havia sortit des del seu capítol. A veure com avança, això, ho trobo molt complicat, que puguin arribar a portar-se bé, ella i el seu pare... M'agrada, pe`ro, que les dues professores 'sliïn per ajudar un alumne.

I res, suposo que ara toques capítols interessants de treballs en perelles... OMG! XD

En resum, m'ha agradat molt el capi, és divertit i interessant, i ens obre moltes portes guais! Fins aviat, el proper va l'Antares! Petooons!




AvatarAntares_Black 379 comentaris21/05/2015 a les 14:48:57
#25741Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Em sap greu comentar això. Però aquesta no n'és la versió definitiva. Espero que es canviï el capítol pel nou.

Gràcies

Antares




Avatarginny loovegod 314 comentaris21/05/2015 a les 15:13:22
#25742Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaaa! 

Sorry per trigar tant, no només en escriure sinó també en comentar! Com ha dit l'Agatha, estic d'examens finals i necessito una bona nota així que haig d'anar fent les coses a estonetes xd com ara mateix, que estic dinant i imprimint uns apunts! yay multitasking hahahahaha

En fi, anem al capítol! La veritat és que m'agrada força com ha quedat tot i que està escrit de cinc minuts en cinc minuts xdd L'angela és el meu personatge preferit de les meves dues nenes (shhh! no li digueu a l'erin!) i la veritat és que escriure sobre ella m'encanta, és molt divertit estar tan boig! :P

Espero, per això, que hagi quedat clar en el capítol que l'Angela és més que una cabra boja. Ella es feliç perquè decideix tenir aquesta actitud cap a la vida, però en realitat tindria molts motius per estar-les passant ben putes: No es parla amb els seus pares, viu sempre dins el castell (no té diners per pagar-se una casa durant l'estiu), va haver de deixar els estudis abans d'hora per l'embaràs i el pare de la nena la va deixar en quant se'n va enterar (això ja sortirà més en detall al pròxim capítol de l'angela). No és una persona que tingui gaire gent al seu voltant permanentment. L'única persona amb qui realment comparteix un vincle és amb la seva filla, de la qual n'està separada durant tot l'any. 

Però tot i aquestes coses, ha sabut tirar endavant amb una empenta i una energia increïbles. Ella dedica tota l'energia, tot l'amor i tots els recursos al benestar dels seus alumnes, perquè tot i que potser no tingui família directa, els té a ells i sap que els hi pot marcar una diferència. Precisament per això es preocupa tant al final del capítol... tot i que no es vegi gaire sovint, sempre hi ha una part d'ella que es preocupa, que treballa, que s'assegura de que tot vagi bé per tal de poder treure de nou la seva cara feliç. ^^

hahahaha sorry si m'he enrollat la vida, però és que volia que quedés clar per si de cas al capítol no s'aprecia.

Espero que us hagi agradat tot i hàgiu rigut molt, però accepto crítiques constructives i destructives xdQuè us ha semblat? M'he assegurat de posar un trosset Strike/Darling, que són ben macos i em fa molta gràcia la manera en com es porten, ell sorrut i ella prenent-li el pèl hehe

La part dels treballs en grup li haig d'agraïr a la Gee, que és qui em va donar la idea! Trobo que han quedat unes parelles molt guays, que podran donar peu a moooolts, molts lios hahahahaha I el final, si us sóc sincera és la part que menys m'agrada del capítol, però necessitava fer-lo per tres coses: 1) Volia que es veiés que amb l'Angela no tot són flors i violes, que es preocupa molt dels seus alumnes i que farà qualsevol cosa per ajudar-los. 2) Era l'únic que se m'acudia per fer avançar el tema del pare de l'Erin, ja que ella és tan tancadeta que no en diria res voluntàriament! i 3) Okay, ésque imagineu-vos la imatge de l'Angela i la Papilio anant de coleguis pels passadissos. Vale, no, tampoc això haha pero és que realment volia que interactuéssin entre elles i es féssin més properes, ja que totes dues són personatges amb molta personalitat que es complementen molt bé, i es poden ensenyar moltes coses l'una a l'altra. Què en penseu? ^^

Bueeeeno pues fins aquí! Espero de veritat que us hagi agradat molt i que us hagi tret ni que sigui un somriure. ^^ Ja tinc moltes, moltes ganes de veure el pròxim! 

Adéu noietes! Sigueu felices! ^^

 

Erin

 




Cassandra Ross Anònim21/05/2015 a les 16:48:20
#25743Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M'ha agradat mot el capítol per poder entendre més bé el personatge de la professora Darling. I realment, m'ha agradat moolt més del que m'esperava. Deixant de banda la seva faceta esbogerrada amb la qual ens podriem quedar erròniament m'ha agradat molt veure-hi una altra persona, al darrere. Una persona molt més profunda.

Amb la primera escena, la meva preferida. (M'agraden totes les escenes on ella es desperta, perquè sempre la lia.) Primer he pensat que estaria a la Sala de la Necessitat amb aquest concert particular, després he entès la veritat i ha sigut molt divertit. També m'ha agradat que fes el contrari del que li havia dit la seva filla ^^ Aish.

Els grups. Duh, he pensat "Aquesta vol que es cremi el món". Com t'atreveixes posar l'Ethel amb el Billy? OMG. El que sí que m'ha fet gràcia ha sigut la parella de Circe i Jack, i les seves reaccions xD El final també m'ha semblat molt interessant, així que crec que pot estar bé per com serà la relació entre les dues professores i a veure com intenten solucionar el problema de l'Erin. De fet ja no hi pensava!

I realment, tenim moltes trames per continuar evolucionant ^^

Fins aviat!

Cassie.




Avatarginny loovegod 314 comentaris21/05/2015 a les 17:55:05
#25745Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Ja està tot editat nois i noies (tot i que sobretot noies xd) ^^

Ara sii, espero que deixeu molts comentaris! Jo us respondré als vostres demà que ara m'haig de centrar en els examens.

 

Que vagi mooolt be! :D

 

Erin




AvatarLaia Weasley 140 comentaris21/05/2015 a les 22:00:18
#25749Encara no he escrit cap fanfiction

Ostres m'ha encantat!!

La veritat es que el principi estava una mica confosa, fins que no m'he adonat que era una profe!                          

M'ha agradat molt que hagi sigut de del punt de vista de una profe, i mes aquesta que sembla tan propera els alunmes, m'agrada molt la relacio que tenen amb la seva filla...

Les parelles veig que portaran algun que altre somriure....i en Bill m'encanta tan atabalat jajajaj

I el tema Erin, veig que donara molt de parlar!

Percert crec que l'Angela i la Papilio son genials juntes!

Petoons:)

 




Avatarhermione potter 236 comentaris22/05/2015 a les 19:41:28
#25750Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Wiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Quin capítol més guai! Me'l vaig llegir ahir estirada al llit amb el mòbil i em petava de riure sola xD Em declaro fan de l'Angela, és genial i súperdivertida. A més a més vol ajudar als seus alumnes.

Sobre la carta de l'Erin m'he quedat ben parada, pobreta.

El treball... Bé, la Chris s'hi esforçarà, però si la Noa comença a parlar com ho acostuma fer el treball trigarà el seu temps perquè la Chris li contestarà i es passaran molt de temps parlant hahahaha

Per cert, la parella Darling-Strike m'encanta són tan monos *-* hahahaha M'ha agradaty molt la part de cafè al Gran Saló.

I ara a veure la Papilo i la Darling ajudant  a l'Erin. Això tinc ganes de veure, quin mega equip hem muntat aquí xD

Doncs res, fins la setmana que ve! (o fisn al proper capi)

PEtons!!




AvatarArwen Black Moderador/a 155 comentaris23/05/2015 a les 02:46:41
#25751Encara no he escrit cap fanfiction

Música. M'agraden les referències musicals ^_^ Crec que ho diré sempre que facis un capítol xD 
 
Et surten escenes molt... tendres, no sé, quan llegia lo de l'Angela i la Wendy al concert notava un ambient entre elles càlid i de confiança. M'encanta la seva relació. Inclús em llegiria la Wendy retransmetent la seva vida a l'internat. Aix. I l'Angela fent posar roig al Cormoran XDDDD i M'ENCANTA quan li ha dit el que la Wendy li deia a la carta que no li digués del pastís <3 XD Em dóna a mi que faré que el profe Mist vagi a per l'Angelaaaa... hihihi és que he vist que amb el Cormoran hi ha molt bon feeling i deu estar gelós xD
 
Ethel i Billy, m'ha fet moltíssima gràcia la frase de després XDDDDDDD és divertidíssim aquest capítol, i lleuger de llegir. Chris i Noa, i Erin i Maire, què bé! i per sobre de tot, Agatha i Edwiiiiiin! o_o m'encantaaaaa XD vull llegir l'Agatha tota nerviosa XDDD m'agrada això de fer-los fer un treball en parelles.
 
Ohhh no tenia ganes que s'acabés! M'agrada també lo de l'Angela i la Papílio més juntes, com que les dues seran narradores estarà interessant veure temes comuns amb la visió de cadascuna... I m'alegro que hagi tornat a sortir el tema del pare de l'Erin, és algo important i interessant que ha de seguir sortint... jo vaig estar a punt però no sabia gens per on anar...
 
M'agradaria que m'expliquessis què penses que han pensat la Circe i el Jack en anar junts, per la reacció i tal que has posat xD per a no pifiar-la jo en algun capítol futur ^^ no dic que estigui malament, que quedi clar! només que m'he quedat amb el dubte ^^""" perquè trobo que al Jack no li hauria molestat, és més és el que vol, portar-se bé amb els altres slys. Però puc modificar lleugerament el seu caràcter i entendre que sí que hagués empalidit, per les idees antiquades i tal de la Circe, o el motiu que tu m'expliquis en un momentet si pots. Sigui com sigui estarà bé, la història la construïm entre totes :)
 
Uo uo, el pròxim és l'Antares??? QUè guaiiii. Gràcies pel capítol, Erin, m'ha encantat :DDD




Avatarginny loovegod 314 comentaris23/05/2015 a les 10:16:55
#25752Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Oooohh! Quants comentaris! Sembla mentida que em comenteu els capítols quan jo sóc la pitjor comentadora que existeix al món hahahhaha

Aiii percert! abans de que se m'oblidi: Un petit canvi que he fet al capítol és l'última frase que diu la Mutatio. Aquesta frase és gràcies a la gee, que no vull que sembli que me n'estigui donant el crèdit ;)

 

Agatha Black: M'alegro molt que t'hagi agradat! A mi també m'encanta moltíssim l'Angela. I l'escena amb l'Strike m'ha agradat molt d'escriure! De fet la vaig fer mentre era dins la biblioteca i la gent em mirava molt raro perquè m'havia de contenir el riure xd Els treballs en grup van ser tots idea teva! hahahaha Les parelles són mooooolt awkward, però és que poden sortir situacions molt molt guais d'aquí. A mi m'encantaria saber alguna cosa de l'Agatha i l'Edwin, perquè crec que aquesta sensació que té l'Agatha de que quedaria com una tonta se n'aniria de seguida que es coneguéssin millor! :) Moltes gràcies per comentar!

 

Antares: Fet! ^^

 

Cassandra Ross: M'alegro moltíssim de que hagis pogut veure en el capítol els dos costats de l'Angela. La veritat és que em preocupava que tot em sortissin bogeries i us acabéssiu pensant que l'Angela és una cabeza-hueca. A més, volia que tot i així quedés divertit! M'alegro de que ho hagi aconseguit ni que sigui una mica. ^^ Crec que a partir d'ara sempre posaré alguna escena on l'Angela es desperti, perquè jo em parteixo en fer-les hahahaha tens tota la raó, no és pas persona de matins i sempre l'acaba liant parda, xddd L'Ethel i el Billy em semblen la millor parella de totes! D'aquí poden sortir coses meravelloses! hahahaha i el tema de l'Erin, aviam què decideixen fer les dues professores, que això ja li he deixat a l'Antares hehe. Ja tinc ganes de saber què surt d'aquí!

 

Laia Weasley: Aiii espero que s'hagi entès tot bé! la veritat és que es fa una mica difícil d'escriure perquè tu saps el que passa pel cap de tots els personatges, però hi han coses que el teu personatge pot saber i d'altres que no... I a vegades costa determinar si algú que no hagi llegit mai la fanfic podria entendre bé tota la trama. Espero de veritat que ho hagis entès tot, i si no, envia'm un MP i et resolc el que pugui ;) M'alegro moltíssim de que t'hagi agradat! Moltes gràcies per seguir la fanfic!

 

Hermione Potter: Sabràs que has millorat automàticament el meu dia quan has dit que t'he fet riure tant :3 és exactament el que buscava, per mi és una satisfacció enorme de veure que puc treure-li un somriure a algú amb el que escric :) Sobre el treball, m'encanta que diguis això! de fet un dels motius pels que volia posar la noa amb la Chris (tot i que va ser idea de la gee!) és perquè als capítols anteriors la Noa deia que li sabia greu no ser més amiga del trio... Així té una porta d'entrada ben gran! A mi també m'encanten l'Angela i el Cormoran, i especialment l'equip que pot muntar amb la Mutatio! No hi haurà qui les pari! xdddd

 

Arwen Black: Oiiiix m'encanta quan la gent pilla les referències! Sempre em surt de posar-ne moltes als capítols, no ho sé, és una cosa que m'encanta fer! És quasi com un guinyo personal a tothom qui les pilla hehehe I m'encanta que em diguis que em surten escenes tan dolcetes, perquè a mi m'encanta escriure-les ^^ (De fet sàpigues que em puges l'autoestima cada cop que em comentes un capítol, perquè ets com una màquina de fer afalacs! xddd) Uiiii, em veig lio si fas que hi hagi algo entre el Mist i l'Angela! Vaya profes, tots tenint aventures a les esquenes dels alumnes... hahahahah Sii, jo també crec que la Mutatio i l'Angela poden fer un molt bon equip, i que poden ajudar molt a l'Erin. De fet he posat aquesta última escena perquè com que ella és tan reservada mai no diria res a ningú voluntàriament, i necessitava alguna excusa per fer avançar la trama. Sobre això últim... Aii, espero de veritat no haver-la liat pas! He posat aquestes reaccions precisament perquè volia tornar a treure el tema del Jack amb la seva mare, que va sortir al principi de la fanfic. Si no m'equivoco, la circe encara no en sap res però estava a punt, amb l'Ethel havent-li tret a la Maire i tot, no? Volia que es veiés que el Jack encara pateix per aquest tema. Espero de veritat no haver-la liat, però si necessites canviar qualsevol cosa digue-m'ho i ho intentaré arreglar. Gràcies per tots els comentaris tan positius Arwen! ^^

 

Ooookay doncs fins aquí noies! Moltíssimes gràcies a totes per haver comentat! Us estimo!

Sigueu felices! ^^

Erin 




AvatarAntares_Black 379 comentaris29/06/2015 a les 23:40:12
#25888Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Per començar, t'he de dir que m'has ficat en un embolic!! La professora Papilio mirant de mantenir el tipus!!! Però també et dic que m'ha agradat molt el capítol!

Sempre amb començaments estrafolaris, la professora estrafolària! Que mono, l'elf domèstic! «El Bonny no estava tocant cap cançó, senyoreta D...» ^^ Que bé que es donin les gràcies i se'ls demani disculpes, als elfs domèstics. Això és civisme i educació, si senyor! Passet a passet.

El tema de la classe d'avui d'encanteris m'apassiona!

La cursa d'escarabats és èpica! Boníssima! I caram la Circe, que descarada! «Esperant que superessis l’angúnia que li tens al pobre bitxet. Però no m’hi puc estar tota la vida» És massa! Quin moc!

I en Billy! Entrada en escena estel·lar! «Tot ell és una gota de suor gegant», aquesta frase m'ha agradat. I genial, perquè l'Ethel s'ha quedat amb la paraula a la boca! Apa, ja li està bé! I ell va i diu: «Ho sento, Professora Papilio, m’he tornat a perdre. Sí, ja ho sé, ja ho sé, cinc punts menys per Hufflepuff i tota la pesca...» No sap ni a quina classe és!

M'ha agradat tot això del treball per parelles. A veure si l'Agatha («ha posat uns ulls com unes taronges») s'adona d'una vega que a l'Edwin també se li pot dirigir la paraula! hahahaa A veure què surt d'aquí. Una idea molt bona, aquesta que heu tingut!

L'Erin «és de les que es posa al final de la seva llista de prioritats». No em sembla bé que la Darling llegeixi la carta i menys que tingui dret a ensenyar-la...

No sé si he entès la relació Friends-Pitt-Jolie... Crec que dius que shippeges... Pitt-Anniston?? Noooo!! xD

I això que la Wendy citi l'Strike... és evident que aquí hi ha marro! (Sort que l'Angela no ś pas com la Charlotte) hehee Encara que sí que és un xic dolentota, eeh! Mira que dir-li allò del pastís; l'Angela també!

La història de la Wendy m'ha emocionat molt.

Tant de cafè NO POT SER BO!!

 

Antares

PD: Ja procuraré comentar més seguit i no tant de cop! Que si no després es va acumulant la feina! Però és que he estat de debò molt enfeinada!!! Visca les vacances!!

 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris27/01/2016 a les 16:46:06
#26526Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Crec que amb el que he trigat a contestar em deus dos muffins menys dels que em devies hahaha quin desastreeee!

Oh, que deixi el cafè, el cafè és dolent, blegh! Però si ha de suposar més moments cute amb el Cormoran, benvingut sigui hahaha Són taaaan macos i fan tant l'un per l'altra! Però pobre Cormoran, això del pastís de cafè ha sigut cruel hahaha Seria molt guai que la Wendy passés per Hogwarts en algun moment! Podria ser? Per vacances de Nadal, o alguna cosa així... digues que síiii!

My God, si hagués estat a la cursa d'escarabats m'hauria agafat un patatús... no em fan res els bitxos en general, vull dir, sóc de poble, hi estic acostumada i no em fan fàstic xDDD PERÒ ELS ESCARABATS? Mare meva. Tots negres i fastigosos... ugh. Fora, fora. I el detall del Billy boníssim, molt ell hahaha Segur que deu està contentíiiiiiiiissim amb la seva parella! Pobre Ethel, ja es pot agafar, ja... però el Billy no ho fa expressament!

M'agrada la idea de la Papilio i la Darling confraternitzant, sí, m'agrada! No és una cosa que puguis pensar de bon principi, per això està bé, és inaudit. Segur que els alumnes al·lucinaran!

Au doncs, un menys per comentar xDD Arribaré fins al final, ho aconseguiré!