Gaelle - Lily, una gran amiga
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 25/05/2015 a les 18:49:00
Última modificació 25/05/2015 a les 18:49:00
Tots els capítols de Gaelle
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Lily, una gran amiga

Aquesta nit ha estat fatal. El braç cada vegada em fa més mal, començo a no suportar-ho. I tampoc puc anar a la infermeria, perquè els hauria d’explicar que em vaig escapar abans d’ahir a la nit, on vaig anar i què vaig fer. Llavors m’expulsarien segur. Però… què importa? Si a mi mai m’ha agradat l’escola! Ara ja tinc el que vull, perquè he de suportar aquesta presó de nens? Sí, és bàsicament com considero l’escola. Una autèntica presó. Classes, deures, càstigs, imposicions, professors cruels i companys encara més cruels… L’únic profe que m’agrada, però que es jubilarà aquest any, és el professor Llagot. És fantàstic. Si no fos per ell, crec que m’hauria escapat definitivament d’aquí fa molt i molt temps.

És depriment. Quan veig les cares il·lusionades dels nens de primer a principi de curs, noto una mena d’il·lusió que les coses hagin canviat. Però quan observo que, poc a poc, l’estrés i els nervis són el que expressen aquests nens, se’m regira l’estómac i m’agradaria dir a tothom com és de dolent això.

Calma’t, Gaelle. Que nomès aconseguiràs posar encara més nerviosa la gent. Au, va, tranquil·la. M’he de dir això una vint cops al dia. Si no, em tiraria des de la torre d’Astronomia. Avui… Avui és un dia diferent, ho sé. Vaig a classe de Pocions, il·lusionada com sempre que em toca aquesta assignatura. Pocions i Defensa Contra les Forces del Mal són les úniques que m’agraden (i si no hagués volgut ser auror, no hauria agafat les altres, que són Encanteris, Transfiguració, Botànica i Criança de Criatures màgiques que, tot i que no m’apassioni ni sigui necessària, crec que els aurors n’haurien de saber).

Però no em puc concentrar com sempre. Normalment se’m dóna molt bé, el professor Llagot diu que tinc molt de talent. És clar que també hi ha molta feina dura, darrere d’aquest talent. El braç em fa mal, i em distreu. Poso més acònit del necessari a la poció, i en surt una potinga viscosa d’un color verd repugnant. Uf, si fa una pudor horrible!

Ho faig desaparèixer de seguida i torno a començar. Amb molt d’esforç aconsegueixo ignorar aquest dolor i la poció em queda bastant bé. N’omplo un flascó i faig que la resta es volatilitzi amb un encanteri no verbal. Sí, he après bastant ràpid a dominar-los. De fet, hi ha encanteris que només puc fer amb màgia no verbal. És molt estrany, ho sé. Però… així sóc jo. Estranya. Suposo que la meva personalitat influeix en la meva màgia.

Ostres, el braç! Tan se val el que em diguin, els explicaré que ahir em va mossegar un gos i llestos. Hi vaig i la senyoreta Pomfrey, que ja no pot tota sola amb la infermeria, m’atén. Ha d’utilitzar unes ulleres de cul de got i no hi sent gaire bé, pobra. La veritat és que em cau bé, és molt atenta amb els alumnes, tot i els impediments que té.

-A veure... Què li ha passat al braç, senyoreta… eh...?

-Taylor. Un gos m’ha mossegat.

-I per què no va venir immediatament?

-No pensava que fos tan greu. Creia que ja marxaria sola.

M’aplica una poció a la mossegada, que de seguida desapareix. Però és només la ferida, el que desapareix. No pas el que en Jannick va deixar en mi.

És que… no puc parar de pensar en ell! Òndia, la seva mirada clara se’m va clavar d’una manera increïble, i no m’ho puc treure del cap! Té uns ulls blaus molt penetrants i els cabells d’un color coure preciós, que duu bastant llarg i amb el serrell per sobre de les celles. És que… en realitat no me l’havia imaginat mai així, és… és adorable. Totalment adorable. Si me l’hagués trobat un dia qualsevol, passejant per Hogsmeade, no hauria dit de cap manera que és un home llop.

-Eh, Gaelle! On ets?

La Lily. Sense adonar-me’n, he arribat a la sala comuna. Pel que es veu, m’he aturat de peu davant de la llar de foc i, aparentment, contemplava embadalida les flames. La veritat és que ni tan sols les veia.

-Què? Ja sóc aquí?

-Què vol dir si ja ets aquí? És clar que hi ets!

Somric lleument i em poso vermella. Oh, no. Un altre cop. La veritat és que m’agradaria superar això. Entre que sóc tímida i que l’admiro… M’agradaria parlar-li amb franquesa, com una amiga. Sí, crec que ho puc aconseguir. Si deixo de banda la meva timidesa (normalment sóc tímida, però no sempre)...

-Ja… És que anava molt distreta i ni m’havia adonat que havia arribat.

-On eres?
-A la infermeria.

-Per què?
Oh, no. No li puc dir que m’ha mossegat un home llop! I encara menys que ha sigut perquè jo he volgut. No m’agrada començar així, però li hauré de dir la bola que he intentat colar a la infermeria.

-Un gos em va mossegar i crec que se’m va infectar.

-Ara ja està, no?

-Sí.

Uf, s’ho ha cregut. He tingut sort. No m’agrada mentir, però he de reconèixer que no se’m dóna del tot malament. Poso cara de bona nena i es creuen la bola que els digui. No és un do del qual estigui orgullosa, tot i que fa el seu servei.

-N’estàs segura? És alguna cosa més, no, Gaelle?

Potser, al capdavall, no se’m doni tan bé.

-No, no hi ha res més.

-No m’ho crec. T’agrada un noi.

Ah, si és això… La Lily té un sisè sentit per a veure problemes amorosos o possibles relacions. I sempre que s’atreveix a predir alguna cosa, encerta.

-Sí, tens raó. Hi ha un noi.

-Com es diu?

Eh, però de què va ara aquesta, interrogant-me? Qui es pensa que sóc?

-No el coneixeràs. Preparem alguna cosa per demà?

-Què vols dir?

-Una broma. No ho sé, potser omplir el dormitori dels nois d’alguna potinga o coses així.

-Sí, divertit! Eh, se me n’acaba d’acudir una! Per què no els omplim l’habitació de cervell de rata?

-I el llit?
-Sí, però a qui?

-A l’Eddie i el seu sèquit d’idiotes.

-Ah, sí! I els posem pica-pica al pijama!

-Guai! Quan ho fem?

-Ara mateix escric a Bromes dels Bruixots Bessons.

-El meu tiet hi treballa. Bé, dos d’ells.

-Perfecte!

-Suposo que ens faran descompte. Com ens ho repartim?

-Meitat i meitat, no?

-Sí, entesos. Signem la carta les dues, per això.

-I si dic que tu hi estaràs implicada però només la signo jo? És que quedarà una mica estrany, trobo.

-Millor.

Em poso a escriure la carta, però la Lily em diu:

-Tenen una sucursal a Vàrrets i Hènginys. Ens podem escapar ara, que encara és obert, i comprar-hi el que necessitem.

-Uau, bona idea!

Els seus germans ja no són a Hogwarts, així que té ella la Capa que Fa Invisible durant tot el curs, segons m’ha dit. Ens tapem i sortim. Abans, però, agafem prou diners com per comprar el que volem.

Sortim per Ducsdemel i hi anem. Allà ens traiem la capa i anem ràpid a comprar el cervell de rata. Decidim barrejar-lo amb budells de granota. Després agafem el pica-pica i algunes bombes fètides.

Entrem a l’habitació dels nois i, ràpidament, els posem la potinga al llit. Només a tres, que són els idiotes. Llavors veiem els seus pijames i hi escampem la pols pica-pica. També afegim una bomba fètida a dintre de cada llit (a tots).

A la nit, quan sentim exclamacions de fàstic, ens posem a riure. La Bimbbete (quin nom!), la tonta portaplatets de l’habitació, se’n va a buscar els monitors. Anem a l’habitació dels nois i, fingint que no sabem res del que ha passat.

-Què passa, nois?

-Ecs! Què és aquesta potinga?!

-Pel que es veu, cervell de no sé què amb budells d’una altra cosa.

-Una cosa… què són aquesta mena de granets que teniu per tot el cos.

-Pols de pica-pica.

-Òndia… S’han passat.

Aleshores l’Eddie ens mira i diu:

-No dissimuleu, heu estat vosaltres. Sou les úniques a qui agrada prou fer bromes.

-Potser sí, però què passaria si ho haguessim fet perquè ens ho ha dit algú?

-Què?

-Que potser no ho hem fet per idea nostra, sinó perquè ens ho ha dit algú d’una altra residència.

-No ho crec.

-Au, va, que us ajudo amb els llençols.

-De veritat?

-És clar, home! Tergeo!

La veritat és que ha estat molt bé. Sobretot la cara que se’ls ha quedat quan els he ajudat. Ha sigut fantàstic!

L’endemà ja no és tan divertit. M’arriba un missatge amb un mussol que no conec. Diu:

No et tornis a escapar, sobretot de nit. Has pensat què faràs quan arribi la lluna plena?

J.

Oh, sisplau! És que m’ha d’estar controlant?! És gairebé un desconegut, no pas el meu germà! Però, d’altra banda, em reconforta que ho faci. Sona estrany, però m’agrada la sensació que hi ha algú que sap en què m’he convertit i es preocupa per mi. Un altre cop em passa. Tinc dues opinions totalment diferents per al mateix fet.

Passen gairebé quatre setmanes de classes avorrides i bromes amb la Lily. Cada cop ens coneixem més, i m’adono que tenim moltíssimes coses en comú. És increïble, com no m’hi havia apropat abans?! Podem arribar a ser molt bones amigues, tot i que no m’agrada amagar-li això. Mai havia tingut una amiga íntima, i ella és el que s’hi acosta més, fins ara.

M’arriba un altre missatge d’ell.

La lluna plena és demà. Què faràs? T’escaparàs a Hogsmeade o aniràs al Bosc Prohibit?
J.

Ah, pot resultar exasperant. Més val que vagi al Bosc Prohibit, hi haurà més preses, tot i que estaré més a prop de Hogwarts, on puc fer mal a moltíssima gent. I a Hogsmeade… Què passaria si trenco portes de cases i mossego o mato persones?

Estic inquieta. Serà la primera transformació. Ai, tinc por!

-Gaelle, què passa?

La Lily.

-Res. Estic bé, tranquil·la.

No, no estic bé.

-Et veig inquieta.

-Tan sols és… aquell noi.

I tant, que ho és. Però no només ell. La seva mirada… i el seu to. Volia semblar emprenyat, però no ho estava. Jo el vaig veure… divertit.

-Ah, si és això… No passa res més, oi?

-No.

Argh, com odio dir-li mentides. Ara ja no estic tan segura que ser dona llop em faci il·lusió, però ja no em puc fer enrere. Només puc amagar-ho o prendre la poció Escanyallops. Tan de bo m’ho hagués pensat dos cops abans de fer-ho. Ara no estaria així!

-Gaelle… En què penses?

-Què?

-Sembles en un altre món. T’ho prens tot molt a la valenta, i la veritat és que em comences a espantar una mica. Ets molt brusca, i canvies molt de cop el teu estat d’ànim… i fins i tot la teva personalitat.

-Ah… Malalties. Trastorn bipolar i esquizofrènia.

-Òndia… No ho sabia.

Ara s’allunyarà de mi perquè em considerarà boja. Segur. Com tots.

-Però no passa res. Segueixes sent la Gaelle… la meva amiga trastocada.

Riem les dues. Fa que m’oblidi dels problemes, fins i tot d’en Jannick. És senzillament genial. M’encanta tenir una amiga, i a qui no? Però li he d’ocultar coses… bé, una cosa. Però és tan greu, el que li amago…

Somric i faig veure que no passa res. Que fàcil és això… Deixar-se portar i fer veure que res ha passat.


Llegit 483 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris25/05/2015 a les 18:51:03
#25758Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Un altre!

Jeje, ja s'han conegut, aquelles dues. I són explosives. Què penseu d'en Jannick? La veritat és que, per a mi, és un personatge fascinant.

Ja direu alguna cosa,

Potter_granger




Avatarhermione potter 236 comentaris26/05/2015 a les 18:37:16
#25762Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Ueueueeueueueueueeueue

Per fi són amigues aquelles dues, i quina manera més curiosa de fer-se'n!

Jo ja m'imaginava que serien bromes èpiques i que molarien molt, però he trobat a faltar l'Edwin, que encara no ens l'has presentat, pobre.

Però jo de la Gaelle li explicaria a la Lily, ella és de confiança i ho entendrà, si no que miri quina família té la nena, que de normal no en té un pèl xD

Doncs res, ara a esperar el següent, i sento molt l'espera de comentaris.

Petons, ens llegim!!!




AvatarPotter_granger 349 comentaris26/05/2015 a les 18:52:00
#25764Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Que no he presentat l'Edwin? Però si la Gaelle ja li ha gastat una broma! Bé, crec que sí, se l'hauria de conèixer més a fons. Tinc un parell d'escenes en què l'Edwin adquireix força pes, però no sé quan les posaré. Segurament el proper, però no n'estic del tot segura.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris27/05/2015 a les 22:13:57
#25767Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ohhh, que maco aquest capítol amb la Lily! M'agrada molt que s'hagin fet amigues, ja ho venia esperant! ^^

M'agrada molt aquesta narració des del punt de vista de la Gaelle, que de vegades veu els coses d'una manera, i a l'instant següent ho veu d'una altra. Fins i tot en el moment que està parlant amb la Lily, que diu tot de coses bones d'ella i de cop i volta "eh, de què va aquesta, m'està interrogant?" XD És molt còmic. I fa el mateix amb el Jannick, fins i tot amb Hogwarts, que de vegades li fa il·lusió i de vegades ho veu com una presó... Em sembla tot plegat molt original!

M'ha agradat la broma que els han fet! "L'Eddie" que s'anomena és el seu germà, oi? Eddie diminutiu d'Edwin, okay. És que primer m'ha passat com a l'hermione potter i he pensat que devia ser un company de classe.  (pregunta la Gelle i l'Edwin són bessons? Van al mateix curs? Si no, qui és el gran?

Doncs res, ja tinc ganes de veure la primera trnsformació de la Gelle, a veure què fa, perquè no té cap poció Escanyllops, oi? Problemeeeeeeet! XD

Fins aviat!




AvatarPotter_granger 349 comentaris28/05/2015 a les 15:58:37
#25771Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

No, que burra sóc! No havia caigut en que Eddie és diminutiu d'Edwin! No, en realitat són dos personatges diferents.  L'Edwin és el bessó de la Gaelle, mentre que l'Eddie és l'insuportable de la classe.

Sí, la veritat és que molts cops ni jo sé què escriuré, perquè la Gaelle és tan imprevisible que per on van les coses em pot agafar per sorpresa fins i tot a mi.

Bé, fins el proper!

Potter_granger




AvatarAntares_Black 379 comentaris29/06/2015 a les 23:42:40
#25891Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Que vol ser auror i home-llop!? Realment, la cosa és ben confusa i contradictòria, oi? Els aurors enxampen homes-llop. És cert que en Remus també és un home-llop, però ell no ho vol ser pas.

Pobra Madame Pomfrey!! A mi, que m'agrada tant!! Els anys passen per tothom, es veu...

Omplir el dormitori dels nois amb cervell de rata!? WTF! Ecs! S'ha de tenir mala jeia! No entenc per què hauria de ser estrany que signessin totes dues... Ho sento, però la Lily no em cau gaire bé.

Mmm... En Jannick... Cabells coure? El que jo deia: en Fenris!!! xD hahahaa

Ui, ui... La Gaelle se m'està enamorant d'en Jannick?

En els diàlegs, no queda gaire clar qui parla en cada moment. Jo m'he perdut més d'un cop (i no m'he trobat! xD)

Antares