La Crida d'Avalon - Capítol 43: Pèrdua
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 07/06/2015 a les 01:27:39
Última modificació 07/06/2015 a les 01:27:39
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 43: Pèrdua

Capítol 43: Pèrdua

 

—Necessito sortir d'aquí —va fer la Júlia aixecant-se de la cadira—. No aguanto més! Quanta estona fa, que hem sentit el missatge?

—Cinc minuts —va respondre la Marta, mossegant-se les ungles—. Però ara vindrà gent, vindran ferits, i hem d'estar preparades.

—Doncs jo no em quedaré aquí a esperar-los. Surto a buscar-los.

—I si quan arriben necessitem més gent aquí? Només som quatre, que sapiguem fer cures! —li va replicar la Lydia.

—No, no, té un punt de raó —va fer la Yentl des de la seva manta—. Potser hi ha gent que no pot arribar i necessita ajuda, o que no sap que hem muntat una infermeria aquí. No costa res donar un tomb pels voltants si no ens allunyem gaire. Si hi hagués molta gent, sempre es pot tornar.

—Em sembla bé —va dir la Marta—. Primer hem d'organitzar els malalts aquí dins i alliberar llits.

—Jo puc alliberar —va fer en Toby posant-se dret—. Us acompanyo a buscar gent.

—Nosaltres també —va dir l'Alan Sawyer senyalant la Susan—. Ja estem bé.

—Vosaltres podeu sortir del llit, però no del despatx —va fer la Marta taxativament—. Us heu donat un cop al cap i us heu desmaiat. Fins on jo sé, és possible que tingueu un vessament cerebral, i encara que no sigui així, us marejaríeu al cap de deu metres. Per tant, us quedeu asseguts. Tu com ho tens, Yentl?

—Oh, jo estic estupendament. També allibero.

—Molt bé, però vigila amb els marejos, eh?

—Això serà tot, no? —va dir la Júlia, impacient—. Podem sortir?

—Sí, va, anem.

La Marta i la Júlia van córrer cap a la porta i van deixar la resta enrere, però just quan estaven a punt d'obrir-la van sentir que algú hi picava amb violència.

—Jack! Que passa res? —va fer la Marta després d'obrir immediatament.

—M'han demanat que us vingui a buscar. Han improvitzat una infermeria al Gran Saló amb Madame Pomfrey, i resulta que us heu emportat totes les seves existències de medicaments.

La Marta i la Júlia es van mirar amb un somriure incòmode.

—Sí, ja... pot ser que ho haguem fet.

—I ho heu fet servir molt bé, no hi ha cap dubte. Però ara necessiten coses allà. Vosaltres dues mateixes, podeu agafar la meitat de les coses i acompanyar-me?

—Sí, sí, cap problema.

 

 

 

Al cap de cinc minuts, en Jack, la Marta, la Júlia i en Toby corrien pels passadissos agafant els pots de vidre amb cura perquè no caiguessin pel camí.

—Has vist la Mei, o l'Àlex, o en Mike fa poc?

—L'Àlex corria amb en Fred per Hogwarts, i la veritat és que m'han preocupat perquè sempre estaven a primera línia, eren molt... temeraris. La Mei també l'he vista fa una estona, i en Mike l'he deixat amb la Roser fa una mitja hora, o sigui que més els val estar bé.

La Marta va respirar una mica més tranquil·la. Mai se sabia, però... eren bones notícies. Tot i això, quedava tanta gent...

—En Liam, en Ged i l'Apol·lo estaven bé, també, anaven amb la Mei. El que sí que ha caigut és en Roger.

En Toby va fer una exclamació i gairebé li van caure els pots.

—No! Què ha passat?

La Marta es va sentir pitjor de cop. En Roger era un Hufflepuff un any més gran que ella, un dels que havia guanyat les proves de l'Elit quatre anys enrere. Era molt amic d'en Jack, la Roser i en Mike, i un dels nois que havien trobat pels boscos amb en Toby i la Jane.

—El Mundass.

Van continuar el camí en silenci, capcots. La Júlia continuava amb la mateixa expressió de mala llet que tenia quan havien sortit del despatx.

—Va, deixa-ho anar —li va dir la Marta, sabent que tard o d'hora hi hauria de passar.

—No em puc creure que no ens ho hagueu dit abans.

—No volíem desanimar ningú més del que ho estava. Cosa que em porta a demanar-te que no ho escampis. Pel que respecta a la resta de l'escola, la Julie està ferida i l'estan curant a la infermeria.

—No em sembla just. Ens mereixem saber que s'ha mort.

La ment de la Marta va tirar enrere, al moment en què havia obert la porta i s'havia adonat que els que es quedaven a la infermeria potser haurien d'entrar a deixar algun cos a l'habitació, i trobar la Julie allà podia ser un xoc molt gran. I els ho havia explicat, amb tanta mala sort que en Heath s'acabava de despertar perquè el sedant li havia deixat de fer efecte. I, és clar, ho havia sentit tot. Havia estat un moment molt dur.

En Neville i en Seamus van passar pel seu costat carregant un cos i els van saludar amb un cop de cap. Van intentar veure qui era, però estava tapat amb un llençol estripat.

—Ja arribem. Esteu a punt? —va preguntar en Jack.

Els altres no van respondre. És clar que no estaven a punt per entrar i trobar els cossos dels que havien mort. És clar que mai no ho estarien.

—El que em pensava. Molt bé, cap a dins.

Les taules del Gran Saló havien desaparegut. Els cossos estaven col·locats en línia, amb gent al voltant. Se sentien sanglots, crits de tristesa i crits d'alegria de gent que s'havia retrobat i s'abraçava sense intenció de deixar-se anar.

La Marta es va obligar a caminar directa cap a Madame Pomfrey, que era a la tarima dels professors, sense mirar qui estava estirat. Però no va poder evitar veure en Llopin i la Tonks envoltats per caps pèl-rojos. Hi havia algú més al seu costat que li va quedar amagat, però el nus que se li acabava de fer al coll l'ofegava i li deia que si no continuava es quedaria a mig camí perquè se li acabaria l'aire.

—Per fi! —va fer Madame Pomfrey quan van arribar—. Allargueu-me l'essència de díctam, de pressa!

La va agafar i es va acostar a en Firenze, que sagnava estirat i no es podia posar dret.

—Pst, Marta —va fer en Toby.

Es va girar i va mirar al costat del lloc on havia vist els caps pèl-rojos, i es va adonar que en Jack i la Júlia ja corrien cap allà. Va notar com se li omplien els ulls de llàgrimes i va començar a córrer fins que va arribar als braços dels seus amics, dels Desterrats que quedaven, que estaven plens de talls i rascades però estaven vius, vius, vius.

—Com està en Heath!? —va exclamar la Mei de seguida.

—Estable. Es resisteix al sedant, però aquesta nit no es transformarà —es va girar a mirar l'Àlex, preguntant-se què sabia.

—Ja ens hem posat al corrent. I li hem explicat a la Mei... ja saps, el que ha passat a l'explosió.

La Marta va fer que sí amb el cap i va mirar al seu voltant. Va anar a abraçar la Roser, en Liam i l'Apol·lo, i va acostar-se a en Mike amb la intenció de dir-li que li sabia greu que s'hagués mort en Roger, però va voler mirar si ell era el cos que amagaven i li va caure l'ànima als peus.

Era ell, però no estava sol. Entre en Remus i la Tonks (se li feia un nus al coll cada vegada que ho pensava. Aquelles persones que havia pres com a models... ja no hi eren. I en Teddy, el pobre Teddy, que s'havia quedat sense pares) i en Roger, hi havia el cos de l'Amy, la padrina d'en Harry. Estava estirada amb els ulls tancats, serena, i fins i tot semblava que dormís. Però tots sabien que no era així. Tots els que havien estat els seus "pares" a l'Orde del Fènix se n'anaven, un per un. Persones tan bones i amb tanta esperança per fer un món millor, persones que ho haurien pogut fer.

No era just.

A l'altre extrem de la sala, els Anderson, en Charlie, la Hilary i la Cindy s'apilaven al voltant de l'Airina. Tothom que passava pel costat i veia que era ella canviava de cara automàticament. Hi havia gent que es feia estimar.

—Vinga, va, ja n'hi ha prou de desgràcies —va fer la Júlia mentre s'eixugava els ulls amb la màniga de la túnica—. A mi em sembla que aquí encara queda una cosa per explicar.

Va mirar la Marta i en Mike, que semblaven agafats per sorpresa. Tota la resta es va girar cap a ells, expectant. Ells es van quedar cara a cara, dubtant, fins que en Mike va decidir que seria més fàcil mostrar-ho que explicar-ho i es va avançar per fer-li un petó.

La Mei va ofegar un crit tapant-se la boca amb les mans i l'Àlex va aixecar els braços al cel amb felicitat. En Jack i la Roser es van agafar de les mans, emocionats, i en Liam i l'Apol·lo van fer cara de "ja era hora".

—No aplaudim perquè l'atmosfera del saló no ajuda —va dir una veu des de darrere—. Però us juro que la meitat de la gent ho ha vist i se'n mor de ganes.

Es van girar i van veure en Fred i en George. Per primera vegada a la seva vida, semblava que en George portava el lideratge i en Fred anava darrere, una mica perdut. Com si no formés part d'allò. Com si continués pensant que hauria d'estar mort. I en George tenia raó, semblava que la meitat de Hogwarts s'havia quedat mirant-los pensant que ja tocava. Alguns els miraven amb ràbia, per poder ser una mica feliços enmig de tant de dolor. D'altres, en canvi, somreien.

Però no en Fred. Almenys, no sincerament.

—Fred, podem parlar? —va fer la Marta.

—Suposo, sí, sí —va dir sorprès. En George i en Mike es van enretirar.

—Vaig parlar amb la Julie just abans de trobar-vos —va deixar anar directament—. I no vull que et sentis culpable de la seva decisió. La Julie ja havia intentat donar la vida unes hores abans i crec que continuava amb la idea al cap, per això no et va dir res. Però a mi sí que em va confessar que no podia deixar de pensar en tu i que t'estimava. I em sembla que ella hauria volgut que ho sabessis.

En Fred va mirar a terra, en silenci. La Marta el va veure derrotat.

—Estàs bé?

—D'alguna manera no ho vull saber, perquè estic veient el que he perdut per culpa del que ha passat. Però ho havia de saber per ella. O sigui que... gràcies.

—Em sap greu.

—Ja. A mi també.

La Marta es va girar i es va acostar a en Mike, que s'havia quedat dret al costat d'en Roger. L'Amy, en Remus i la Tonks continuaven la fila.

—No hi és, la seva família? —va preguntar agafant-li la mà.

—És fill únic, i els seus pares no han vingut a lluitar.

—Marta, et criden —va dir la Roser acostant-se—. Madame Pomfrey et demana. Ja ens quedem nosaltres.

La Marta va assentir i va fer un petó a la galta a en Mike abans de marxar. Però el seu trajecte cap a la tarima es va veure interromput.

—Suposo que t'he de felicitar.

—Louis, estàs bé! —va exclamar ella.

—Sí, sí, estic bé. M'alegro que tu també ho estiguis. I que el que t'he dit hagi servit d'alguna cosa. Me n'alegro de veritat. Sempre ha hagut de ser així.

La Marta va somriure. En Louis sempre trobava la manera de ser el causant de totes les coses bones que passaven, i això no canviaria mai. Però bé, semblava que se n'alegrava sincerament.

—Gràcies.

—De res.

—He de pujar a ajudar Madame Pomfrey —va dir la Marta després d'uns segons de silenci.

—Sí, sí, és clar. No t'entretinc més. Molta sort.

—Igualment!

 

 

 

—Com està tot per allà? —va dir Madame Pomfrey.

—Molt poques pèrdues, molta gent sedada mentre els fem el tractament. Però entre el díctam, les pocions i els cataplasmes jo crec que la cosa ha anat bé. També hem hagut de fer una transfusió de sang —va explicar la Marta.

—Sí, m'ho ha dit la senyoreta Malfoy. Sort en tenim, que la senyoreta Bell sigui donant universal.

—Per allà entra un cos —va advertir la Hilary—. El que passa és que no veig si està mort o està ferit...

—El deixen amb els altres cossos. Està mort —va respondre la Marta.

—Oh, no! —va exclamar la Cindy—. És el professor Woodrive!

Van empetitir els ulls per veure-ho i van haver de donar la raó a la Cindy. El vell professor de Botànica, que havia perdut la seva germana uns mesos abans. Grans persones. Més grans persones que el món havia perdut aquella nit.

—Com ens en sortirem, quan tornin a atacar? —va preguntar la Júlia, amb la veu tremolosa.

—Com puguem —va respondre Madame Pomfrey—. No tenim més opcions.

Les altres es van mirar entre elles. Era qüestió de minuts.

I després...

Després tocava lluitar.

Després tocava morir.

 

The moment to live, the moment to die.______________________________________________________

 

I aquesta setmana síiiii! La veritat és que d'alguna manera tinc ganes de passar aquests capítols i tornar a l'adrenalina pura, però és necessari que passem per tots els estadis del dolor.

I en aquest capítol surt una de les morts que em fa mes mal, que és la de l'Amy Sumner. És un dels personatges que hauria explotat molt més, si m'hi hagués capigut. I tinc la sensació que li faltaven moltes coses per viure. La generació dels Rondadors ha quedat pràcticament esborrada. Una generació que ha viscut dues guerres. Quin horror...

Ara que he dit això dels personatges que m'agradaria explotar, aprofito per avisar-vos que al pròxim capítol he fet una mica de lloc per personatges que han sortit realment poc i que vull que conegueu una mica. Res, sortiran un moment i ja està, però és una mica un homenatge a tots ells. Algun que tingueu especial ganes que es vegi? Jo tinc les meves preferències personals, però també vull veure què en penseu vosaltres.

Apa doncs. Avui hem vist morir l'Amy, el Woodrive i en Roger, hem vist la Júlia posar-se nerviosa i enfadar-se (cap novetat, d'altra banda xDD) i hem vist en Louis tancar definitivament el seu tema. Sé que vaig dir que intentaria colar-hi en Harry, però no em quadrava el timing, o sigui que... ja el veurem més endavant per motius obvis hahaha

SABIES QUE dos dels cinc professors que van fer el complot de l'Elit són morts? La Jane Doe l'ha matat l'Amy, i el de Transfiguració de Hogwarts el Sawyer (que, de fet, també era un membre original del complot).

(D'acord, ara un SABIES QUE honest de veritat -no dic que l'altre no ho sigui, eh?-. SABIES QUE estic revisant tota la següent generació que vaig crear fa 2-3 anys i m'estic adonant que em vaig flipar MOLT creant fills? En tenen com moltíssims i ens farem un embolic molt gros intentant aclarir-los tots a l'epíleg hahaha)

 

Vinga, fins diumenge!

 

Marta


Llegit 543 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris07/06/2015 a les 12:24:19
#25800Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ostres, és que no sé què dir. A veure. La veritat és que en Fred i l'Alex em fan patir, però suposo que no els passarà res... irreversible. En Heath molarà, com a home llop, espero veure la seva transformació. I bé, m'ha fet moltíssima pena recordar la mort de l'Airina. Tan bona que era... I la de la Julie, és clar. Sé que és molt trist, però jo segueixo tenint la opció Liam-Airina com una de les preferides. No, si al final seré la dramàtica!

Bé, crec que això és tot,

Potter_granger




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/06/2015 a les 19:03:18
#25801Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola! Veig que has trobat una estoneta per poder excriure i peja capítol! Me n'alegro que hagis trobat una estoneta per a tu entre tot l'estrès!

Vale, de moment el Frad i l'Alex estan bé, que és pels qui més patia... Espero que no hi hagi gaires més baixes a la segona part de la batalla... de fet, si no ho recordo malament, quan el Harry reviu, gran part de la baralla és entre ell i el Voldemort, oi? La Molly mata la Bellatrix, però no hi ha gaire més acció, oi? La gran part de les baixes són a la primera part... Però bé, pots posar tu ara mes morts en aquesta segona part... U.U

M'ha fet molta peneta la conversa entre la Marta i el Fred... Tinc moltes ganes de saber finalment qui és el destí que ha acomplert la Julie amb la seva mort! Ho veurem aviat? De estar relacionat amb el Harry i el Voldemort, o amb alguna cosa que podrà fer el Fred ara que és viu? Tinc moltes ganes de saber-ho!

Doncs res, un altre capitolet dels tranquils... ja tinc ganes també que torni l'adrenalina! Petonets! AMb moltes ganes de seguir aviat!

 

Gee




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris10/06/2015 a les 16:33:57
#25810Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Potter_granger: com diu la Gee, ja hem passat la part més perillosa de la nit, o sigui que no cal que estigueu TAN preocupades com abans (tot i que es morirà gent, no ho nego). La transformació no la veurem! Com ja hem dit, aquesta nit no es transformarà gràcies a la poció de la Lydia, i bàsicament és el final de la ff i no tenim temps de veure una altra lluna plena... sorry ^^' però bé, potser trobarem alguna manera d'arreglar-ho. Ja us explicaré algunes coses a l'últim capitol! I ja he parlat massa hahaha No et sentis malament, que això de Liam-Airina seria una cosa que jo podria fer perfectament hahaha però perquè no pateixis, ja et dic que no, que no va per aquí. Però la idea també em sembla guai!

Agatha Black: una estoneta encara vaig tenir-la! I ara ja he acabat la uni, o sigui que tinc més llibertat per fer capítols no tan a corre-cuita hahaha però ja s'acaba! Recordes bé, recordes bé, i segueixo la tendència de la Rowling (tot i que, com ja he dit, alguna mort hi haurà). Buf, és que queda molt poc perquè s'acabi la batalla, perquè són 7 capítols i hi ha els de després de la mort de Voldemort! Aviaaaaat, aviat ho veurem. Al següent recopilarem preguntes i després, les començarem a respondre. Queden molt pocs temes per tancar, i ja toca! En certa manera, està relacionat amb tot el que has dit i amb més coses. Síiii, no ho he fet gaire bé això del repartiment hahaha tornarà, tornarà. Fins el pròxim!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris10/06/2015 a les 17:33:50
#25811Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

(comentari completament unreleated amb el capítol; després m'esborro deu punts)

Ohhhh, Uni acabada, per fí! Felicitats! Ja està de vacances, quina sort! Ara toca rel·laxar-se, recuperar son i gaudir una mica (si no tens recuperacions, pe`ro una bona ravenclaw com tu segur que no sap ni què són, això XD).

Espero que el curs i les teves mil coses hagin anat molt bé. Ja tinc ganes també que segueixis escrivint ara que tens temps de posar-t'hi bé! Fins aviat!




Avatarhpkarina 373 comentaris10/06/2015 a les 21:57:17
#25813Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola! Sé que vinc un poc tard, ho sent, he anat de bòlit! U.U

Pos... Estic trista... És un capítol molt trist.... Tanta gent morta....Jo..... Calia matar a Amy??????? Harry ja s'ha quedat sense Sirius... :( 

M'ha agradat el moment de Marta i Fred, ha estat trist però bonic i me sap molt malament per Fred, ho superarà? i també que feren públic els M&M xD Sobretot el moment de "En Jack i la Roser es van agafar de les mans, emocionats," xDDDDD I que Louis fóra tan bon xic també m'ha agradat!

Estic molt feliç amb la presència dels Titanic <3 <3 <3 <3 <3 <3 In love hahahaha

Buf, no m'esperava que saberen ja que Julie estava morta, quan tot s'acabe, pobres.... Tantes morts i sobretot tantes morts pròximes....

I bé, espere amb impaciència el próxim capítol i saber més de la profecia! Ah! I de personatges, que apareguen els que vulgues! :D

Jo vull llegir l'epíleg LLYA!! haaha

Una besadeta! ^^




AvatarLovegood*Weasley 25 comentaris16/06/2015 a les 20:31:58
#25829Encara no he escrit cap fanfiction

Ho sento que comento MOLT tard...

Això de veure els morts és dur però jo tinc ganes que torni l'adrenalina pura!

M'ha agradat molt la frase final (encara que possiblement és la que he entès més).

I els M&M ja són públics i la mort de la Julie una mica.

Lovegood*Weasley




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris17/06/2015 a les 17:40:52
#25841Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Gee: moltes gràcieeeeeeees! Us estic preparant una sorpreseta per donar-vos les gràcies per haver-me animat tant. Però shhhht! Ja ho veureu! ^^ I les notes bé, no tant com normalment (vull dir, que en alguna he baixat una mica del 8, o sigui que estupendo), però tenint en compte l'estrès que portava a sobre aquest semestre no em puc queixar gens, crec que ho he fet el millor que he pogut!

Roser: jaaaaaaaaa, però és la generació dels Rondadors... la Rowling va decidir gairebé exterminar-la, i jo volia seguir aquesta tònica. O sigui que és culpa de la Rowling, no meva! (?) El Fred, com tots els altres, trobarà la seva manera de sortir-se'n. Quina altra opció tenen? Intento que vagin sortint el Jack i la Roser, que són una monada! El Louis no és mal noi. Té les seves coses, com tots. Intento que siguin personatges realistes, amb virtuts i defectes. El Louis, per exemple, és molt valent i lleial, però té un punt egoista. Oooooooooooh jo tinc moltes MOLTES ganes que llegiu l'epíleg, i espero que encara us hi esperi alguna sorpresa, tot i que hi haurà coses que ja us les esperareu. No puc esperar per escriure'l i veure les vostres reaccions! He de dir que, tot i que té dues parts, el penjaré tot seguit. Però això ja ho veureu!

Rosa: hmmm doncs home, una mica... sobretot tenint en compte que em matxacaves perquè no penjava el següent i tu NI TAN SOLS HAVIES COMENTAT AQUEST. Hum, hombreyá, ja està bé. Hahahaha la frase final és molt èpica i molt pomposa! Però el que és més important és que és realista. A veure què passa!