Gaelle - Nadal!
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 07/06/2015 a les 14:20:09
Última modificació 07/06/2015 a les 14:20:09
Tots els capítols de Gaelle
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Nadal!

Arriba Nadal. Estic nerviosa. Lluna plena cau just al mig de les vacances, pitjor no podria ser. Espero poder anar prou lluny com per no fer mal a ningú, a l’hora de transformar-me. Ara ja no m’agrada tant, el que sóc, em porta molts problemes. Bé, la majoria del temps. Hi ha estones en què estic encantada, sent dona llop.

Ja sóc al cotxe dels pares. Estic incòmoda, no sé quan sortirà el tema de la licantropia, i em fa por el que puguin dir. Però el moment ha de venir, i és precisament ara.

-Gaelle, com et van transformar? -em pregunta la mare.

Oh, no. Oh, no! Però li he de dir la veritat, no es mereix ser enganyada, a més que tard o d’hora ho acabaria descobrint.

-En un dels meus rampells, em vaig escapar… i em van mossegar.

-Quan et transformes?

-La nit de Nadal.

-Mira que ja és mala sort que no la puguis passar amb nosaltres.

-Hauria d’haver pres poció d’Escanyallops, però a l’escola, que jo sàpiga, no hi ha ningú que pugui fer-la. El professor Llagot ja té molta feina, i…

-Gaelle, tu en saps molt, de Pocions -salta l’Edwin-. Per què no en prepares tu?

-Jo?

-Sí, tu. Què et sembla?

-No ho sé, mai he fet una poció tan laboriosa.

-Au, va, si una vegada vas preparar Veritaserum d’amagat, com no podràs fer poció d’Escanyallops?
-Sí, és veritat. A Hogwarts ho intentaré, ara no tinc aquí la marmita, ni els llibres, ni res. A més, hauria de treure el llibre de la Secció Prohibida… i no hi ha un professor per aquí.

-I no t’ho pot aconseguir la Lily?
-La Lily? Deixa-la estar, a ella!

-Ho dic perquè els seus pares són amics d’escola del professor Longbottom.

-Ah, sí?

-Sí. Escriu-li.

-Passava les vacances a Hogwarts. No, ja ho faré jo. És problema meu, no pas seu.

Miro per la finestra del cotxe. Res ha canviat, però jo ho noto diferent. Serà perquè sóc diferent que quan vaig marxar al setembre. Ho veig tot amb un punt trist, melancòlic, quan al setembre, en marxar, ho veia amb una nota alegre.

La neu cobreix el paisatge, emblanquinant-lo. Depenent de per a qui, el blanc és el color de la puresa, de la vida… o el de la mort. Tanco els ulls, parpellejo diverses vegades per evitar que les llàgrimes surtin, però no ho aconsegueixo. Per què ploro? No ho sé. Però estic trista i ploro.

L’endemà és dia 23. A un de la transformació. No m’aixeco del llit, no tinc ganes de fer res. No em sento gens bé, i no es deu a la proximitat de la lluna plena. Si fos a Hogwarts, tindria temptacions de tirar-me des de la torre d’Astronomia. I el pitjor és que no sé per què sento això. No ho sé, ni puc saber-ho. Enterro el cap a sota del coixí i el cos a sota de les mantes. Fa fred. Tinc fred.

Ve l’Edwin.

-Què et passa, Gaelle? Ens tens preocupats.

-No ho sé. Estic malament, no sé per què.

-És que la transformació vindrà aviat?

-No. No és això. Ja n’he fet tres o quatre, i no em sentia mai així. És una altra cosa, i no sé què.

-Serà… el trastorn bipolar?

-No m’estranyaria. Feia temps que no tenia res tan brusc, per això.

-Tranquil·la. Passarà aviat, d’acord?

-Sí. Això espero.

-Els dic això als pares, no?

-Sí. És l’únic que té una mica de lògica, em penso.

-Tens raó. És l’únic que et podria passar, si dius que no és per la transformació imminent, i no t’ha passat res dolent, últimament.

-Ja. Vés-hi. No vull fer patir els pares.

-Ara torno.

-Molt bé.

Per què és tan bo, l’Edwin? Crec que, després d’això, ja no li gastaré més bromes pesades. No, no ho faré. No s’ho mereix pas. El sento parlar amb els pares. Els diu que estic alacaiguda, que aviat em passarà. Després ve un altre cop.

-Com et trobes, exactament?

-No tinc ganes de fer res. A més, tinc com mal de panxa, i estic trista sense saber-ne la raó. Espero no estar així, demà. Si em transformo aquí al llit, malament.

-Uf, sí. Fatal. Ens mataries a tots.

Somric.

-Ja comences com la Lily?

-Què?

-A fer-me riure del meu problema, vull dir.

-Ah… T’animaré tot el que pugui, Gaelle.

-Gràcies.

Li somric. Ja em sento una mica millor, però segueixo sense ganes de llevar-me. Trec una baralla de cartes i li dic:

-Juguem?

-Espera, que vaig a buscar els pares i fem una partida tots quatre.

-I després tots dos al backgammon.

-Molt bé.

Va a buscar els pares i juguem a cartes. Com sempre, perdo. I com sempre, guanya la mare. No sé per què no ens n’ensenya més. Ah, és clar. Li faríem molta més competència. Però l’Edwin és a punt de guanyar-la, quan tingui un descuit, ell li prendrà el lloc.

Al backgammon fem un petit torneig. Primer ens enfrontem l’Edwin i jo. L’apallisso. La mare també apallissa el pare.

Llavors juguem el pare i jo. És una partida molt renyida, però em guanya ell. Argh, quina ràbia!

Dia 24. Posta de sol. Surto de casa i me’n vaig lluny, corrent el més ràpid que puc. Els pares no han deixat la porta oberta, però sí la finestra de la meva habitació. Per sort, abans de marxar l’he tancada. Si no, crec que no podré resistir la temptació d’entrar i mossegar-los, potser acarnissant-m’hi massa.

Sóc a dos quilòmetres de casa, en ple bosc. Em transformo quan surt la lluna. Corro. L’aire fred no m’afecta gaire. Arribo a la vora d’un precipici. A baix, petits, hi veig arbres. A baix, petit, hi veig un poble. No baixaré. Em portaria massa temps, i quan hi arribés ja seria de dia. Però… per què no? Au, va, vinga. I si puc menjar una mica millor, no?

No veig cap camí per a baixar. I sí que no em tiraré. No estic prou boja ni descontrolada com per a fer-ho. O sí? Em trobaria a faltar algú? Ei, què dic?! És clar que em trobarien a faltar!

Corro per la vora, però sembla no acabar-se mai. El que si s’acaba és la nit. El cel s’aclareix. Abans que marxi, udolo a la lluna. Al cap de poca estona, es fa de dia. Recupero la forma humana.

Torno cap a casa. No duc la vareta. Camino durant tot el matí. Quan per fi arribo, estan esperant-me amb els regals a sobre de la taula. L’Edwin em veu per la finestra i corre a obrir-me. M’abraça.

-Com és que has trigat tant?

-M’he allunyat molt. He arribat a la vora del penya-segat que hi ha a uns cinc quilòmetres.

-Carai… Deus estar cansada. Au, entra, que tens l’esmorzar i els regals a la taula de la cuina.

L’agafo de la mà i el segueixo. Dec dur la roba feta un fàstic. És igual, això. Entrem a la cuina i els pares em somriuen. Jo també. Estic esgotada.

-Vine, Gaelle. Esmorzes, obres els regals i te’n vas al llit, d’acord? Fas una cara de cansada…

-No, no vull anar al llit. Faré la migdiada després de dinar.

-Segur?

-Sí. No tinc gens de son, de veritat.

-Molt bé.

Esmorzo i em poso a obrir els regals. Sorprenentment, només n’hi ha dos. Normalment en rebia cinc o sis. Obro el petit, que és un llibre que tenia moltes ganes de llegir. Com pots endevinar, sobre homes llop. El gran és… Ostres! La nova Raigdefoc! M’encanta, és genial! Segur que els pares, els avis i algun tiet m’han regalat l’escombra entre tots. M’anirà molt bé, a veure si l’any que ve puc ser caçadora a Hogwarts. No, faré els MAG, perquè vull entrar a formar part del cos d’aurors… sent el que sóc.


Llegit 584 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris07/06/2015 a les 19:50:46
#25802Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

M'ha agaradat aquest capítol, tot i que m'ha semblat que s'ha fet Nadal molt de pressa, no? Bé, no passa res, ja tornarem a Hogwarts aviat!

Primer de tot: Que guai! Una freaking Raigdefoc! Quna pena que la Gaelle no jugui ja a quidditch aquest any, però bé, al vinent segur que sí, ella i la Lily, totes dues, que segur que se li dóna molt bé, també! I també M'ENCANTA que vulgui ser auror. A la meva fanfiction, el Harry la fitxaria de seguida, i muntaria una brigada d'homes llop per anar a perseguir malvats XD

M'ha semblat interessant la conversa del cotxe... jo crec que si la Gelle li digués a la McGonagall que és dona llop segur que trobarien la manera que es pogués preparar la poció... però si no ho vol dir, també em semblaria guai que ho intentés ella mateixa... i segur que la Lily la pot ajudar a trobar el llibre; només s'ha de camelar una mica el Neville, que segur que les ajuda encantat.

Ho he passat una mica malament quan ha vist el poble allà baix mentre estaa convertida i ha pensat que "podria anar a menjar una mica". Per un moment he entrat en pànic! Que bé que no hagi passat res!

Doncs res, segueix aviat que està interessant!




AvatarPotter_granger 349 comentaris07/06/2015 a les 21:16:18
#25805Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Sí, la veritat és que sóc cruel i et volia fer patir. El següent no el tinc fet, però l'altre sí, i... (redoble de tambors) La tragèdia apareix!! (s'acaba el redoble). Ho sento, m'he flipat. Vol ser auror, si, com a mínim mentre està més o menys bé. Jeje, sí, la Lily de seguida es camela qualsevol profe. I la Gaelle no és menys... Posen cara de nenes bones i no hi ha qui resisteixi.




Avatarhermione potter 237 comentaris22/06/2015 a les 12:54:29
#25861Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Quin Nadal més ràpid, però quina emoció! 

Mira que transformar-se el dia de Nadal... Té nassos, pobra Gaelle. Pel que he vist, quan està transformada pensa d'una forma més incontrolada que normalment, quin mareig hahaha

Un Raigdefoc! Siiiii!!! Una escombra genial! Quin súper regal, jo també el vull xD

Pensava que la Lily li enviaria algun regal des de Hogwarts i potser en Jannick també, però la escombra ja està guai.

Ens llegim!!!




AvatarAntares_Black 364 comentaris29/06/2015 a les 23:44:21
#25894Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Bon dia! Cada dia està més boig, tot plegat!

Allà al cotxe parlant de la licantropia amb una tranquil·litat...!! A veure, al cap d'un temps ja es tracta el tema amb naturalitat, però que només porta uns mesets que és un licàntrop!! Aquests pares paeixen les coses súper ràpid!

«No veig cap camí per a baixar. I sí que no em tiraré. No estic prou boja ni descontrolada com per a fer-ho. O sí? Em trobaria a faltar algú? Ei, què dic?! És clar que em trobarien a faltar!», i aquí la Gaelle decidint en un soliloqui intern si se suïcida o no xD

Agatha! Com que una brigada d'homes-llop!! Apa aquí, el que ens faltava pel duro!

La Hermione té raó; esperàvem un regal de part de la Lily i un de part d'en Jannick!

Antares