La Crònica dels Tres Germans - 40: Después de las tinieblas, espero la luz
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 16/06/2015 a les 11:35:37
Última modificació 16/06/2015 a les 11:35:37
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


40: Después de las tinieblas, espero la luz

 

Per enèsima vegada, el James va obrir els ulls sense tenir gens clar on era. Sentia veus distants, algunes familiars i d’altres desconegudes. Semblava que era en una àmplia habitació on tot era blanc, inclosos els llençols del seu llit. Tenia una agulla clavada a l’avantbraç esquerre, de la qual en sortia un tub que venia d’una bossa plena d’un líquid blau que tenia més amunt.

Ah... Sant Mungo, per fi. Per fi una mica de repòs! Tot i que estava sol a la sala en aquells moments, sabia que la seva família era a la vora, perquè distingia la veu del seu pare discutint amb el pobre sanador de torn.

—Ja li he dit que no ho sé, el que té! Però si el meu fill diu que l’han de posar al sol, posin-lo al sol!

—Però això no té cap mena de...

—Em sembla que no li estic demanant pas res tan difícil! No vull que l’operin del cervell, només que li doni el sol, per Merlí!

Ah... l’Albus. Els sanadors no entenien què havien de fer amb ell. Normal. Va decidir prémer el que semblava un botó vermell per cridar les infermeres, i poc després va veure que una noia amb una trena i una bata rosa va treure el cap per la porta.

—Hola —va saludar el James—. D’això... que li podria dir al meu pare que estic despert? És el qui està escridassant un sanador aquí fora.

Poc després, el Harry i la Ginny entraven per a porta, tots dos blancs i fent ulleres.

—James, per fi! —va exclamar la Ginny, que se li va llançar al damunt—. No saps com de preocupats ens has tingut... tu, i l’Albus i tots!

Després d’un munt de petons i abraçades, el James va entendre que el tema de l’Albus devia de córrer una mica de pressa, i va explicar als seus pares el que havia passat amb els vlads i el que havia fet després amb l’Oracle, tot i que va preferir ometre alguns detalls de l’encanteri per fer reviure el seu germà.

—Li he hagut de donar la pedra, papa —va explicar al final—. Ho sento, però era això o que l’Albus morís.

El Harry va sospirar amb pesar, però després va fer un gest amb la mà com per treure-li importància.

—Bé, millor ella que no els vlads.

—Sí, això vaig pensar jo.

—I segur que et va dir que necessitava sol, només? —va demanar, amb cara preocupada—. Perquè ara mateix l’Albus està com vegetal. Només babeja una mica, parpelleja de tant en tant i murmura sons sense sentit. Els sanadors li volen fer mil proves, però són una mica agressives i no els he deixat que el toquin, de moment.

—Que no facin res —va respondre el James—. L’Oracle em va dir que l’encanteri havia fet efecte, però que la recuperació portaria un temps. Que en uns dies podria parlar i moure’s, i que ens unes setmanes faria vida normal. Però que li toqués el sol per eliminar les restes de toxines de verí dels vlads.

—Molt bé —va assentir el Harry—. No tinc ni idea de quina mena d’encanteri heu fet, però sembla que ha donat resultat. Ens hauràs d’ensenyar com va.

—Tenint en compte que es necessita la Pedra de la Resurrecció està difícil, la cosa —va tòrcer el James—, content que allò li donés una excusa per no haver de donar pèls i senyals sobre l’encanteri.

—Vaja, doncs estem arreglats... —va tornar a sospirar el Harry, frustrat per no poder salvar més vides—. Ginny, vaig a parlar amb els sanadors. Crec que el millor és que li donin l’alta i ens l’enduguem a casa.

—Sí, jo també.

En aquell moment, un cap pèl-roig va aparèixer per la porta.

—Hola, James —va saludar-lo el Ron amb un ampli somriure—. Mhan dit que ja has despertat!

El Harry, que es va posar molt sec i tibat de cop i volta, va sortir de la sala sense ni tan sols dedicar-li una mirada al Ron.

—Veig que algú segueix enfadat —va dir ell quan el Harry es va allunyar.

—Dóna-li una dies, Ron —va sospirar la Ginny—; els nois han pres força mal.

—Però ha anat tot bé! L’Albus ha estat rescatat i sembla que es posarà bé, no?

—Hmm —va fer ella, només, i li va fer un petó al James al front—. Torno en una estona. Li diré al Frank que estàs despert, perquè també està com una moto.

—Com estan? —va saltar el James, culpable de no haver pensat en els seus amics, tan tranquil com estava.

—Ell i la Geena estan força bé —va explicar la seva mare—, però encara en observació.

—I l’Alice? —va preguntar el James, amb l’estómac en un puny.

—L’Alice... físicament està bé. No té res estrictament parlant. Però està en una mena de trànsit. Se n’estan fent càrrec, per això, no et preocupis.

—Vés a avisar el Frank i la Geena que estic bé, doncs, siusplau.

 La seva mare va marxar, i el Ron va entre a fer-li companyia, i es va asseure a la butaca del costat del seu llit. El James se sentia de sobte molt i molt malament. El Frank i l’Alice no els haurien hagut d’acompanyar a buscar l’Albus. Allò no anava amb ells, i ni haurien hagut de... Bé, això per començar. Els havia posat en perill. I després, és clar, i havia el tema de les seves “sàvies” decisions preses sota pressió. Havia estat ell qui havia deixat l’Alice en aquella sala, i havia decidit anar a rescatar tothom abans que ella. En aquell moment, tot havia tingut sentit, però com li quedessin seqüeles d’allò, seria culpa seva, només seva, i no s’ho podria perdonar mai.

Es va adonar que el Ron li parlava sense que ell li prestés la més mínima atenció.

—Perdona, Ron, com dius?

—Que tenim el Mirall! —va dir en veu baixa però emocionada—. La missió a Dublín ha estat un èxit!

El James va assentir. Almenys una bona notícia. Havien aconseguit fer-se amb el Mirall abans que els vlads. Havien perdut dues relíquies, però se n’havien fet amb una.

—He de dir que tot i que em sembla que una mica imprudent el que heu fet... estic molt orgullós de com heu manejat la situació, tots plegats.

—Doncs jo no gaire... —va sospirar el James, pensant en el que havia fet per tornar l’Albus a la vida i patint per com devia estar l’Alice.

—Has mantingut el cap fred en tot moment, James. No t’has deixat endur pel pànic, i has aconseguit que tothom tornés sa i estalvi a casa.

—L’Alice no està bé.

—Ja ho sé, acabo de parlar amb el Neville —va dir el Ron, amb un aspecte força moix—. Diu que ara els sanadors l’ingressaran a psiquiatria i...

—Què!? —el va tallar el James, que va fer un bot.

—Que la portaran a psiquiatria, per poder-li fer un millor segui... es pot saber què fas?

El James s’acaba d’alçar del llit i s’havia posat a arrencar-se els tubs i agulles que tenia pel cos.

—On vas? —va exclamar el Ron, alarmat—. Què fas, què...? No t’hauries de treure aix...!

—L’Alice no pot anar a psiquiatria! —va cridar el James—. Ho sap el Frank? On és? On es l’Alice?

—Què? —va fer el Ron, que no tenia clar si havia d’aturar el James o ajudar-lo—. Doncs suposo que a l’Alice la deuen estar traslladant...

Casum tot! El James va sortir corrent per la porta, descalç i vestit només amb una bata de paper de color blau amb la que ensenyava el cul. A quin coi de planta era?

Va veure un ascensor i s’hi va ficar sense dubtar, abans que el Ron no el pogués atrapar. Psiquiatria era a la quarta planta. Va prémer el botó i va esperar mentre l’ascensor es dirigia cap allà, canviant el pes d’una cama a l’altra amb nerviosisme.

Quan les portes es van obrir, va veure que havia arribat a temps, però ja hi havia un ciri muntat al passadís, davant de la secció de Psiquiatria. El Frank, també descalç i amb bata, estava plantat davant la porta amb els braços estesos, blocant el pas. Un sanador i una infermera tenia l’Alice en una llitera, estirada amb la mirada perduda. Al costat del Frank, el Neville i la Hannah intentaven apartar el seu fill, que es negava a sortir del mig, i la Geena mirava de fer-los entrar en raó a tots plegats.

El James va córrer al costat del Frank sense dubtar-ho.

—Aquí l’Alice no hi entra —va exclamar.

—Ei, estàs despert —va exclamar el Frank, sense deixar la seva posició—. Em penso posar a repartir llenya! Aviso!

—Frank, l’Alice ni tan sols no sap on és —va dir el Neville exasperat—. I l’han de tractar, i ha de ser en aquesta ala de l’hospital, encara que no li agradi. És que no vols que es posi bé?

—Aquí dins no s’hi posarà mai, de bé! —va cridar el Frank.

—Està així precisament per haver estat en un lloc semblant! —va exclamar el James.

—Disculpin —va tallar-los el sanador amb to sec—. Però crec que sabem tractar els nostres pacients.

Aleshores el James es va fixar en la Geena, que s’havia allunyat del grup discretament i els va fer un senyal des de l’ascensor per on havia arribat el James. Ell i el Frank de seguida es van entendre.

—Ara! —va cridar el Frank i, sense dubtar-ho, el James va empènyer el sanador, el Frank va empènyer els seus pares, que van caure a terra, i entre tots dos van agafar la llitera amb rodetes de l’Alice i se la van endur a tota velocitat. La Geena els esperava dins l’ascensor, preparada, i les pontes es van tancar just quan ells hi van entrar, i van deixar els sanadors i els pares dels Longbottom a fora, palplantats.

—Estem segrestant ma germana? —va preguntar aleshores el Frank—. Només per tenir-ho clar.

—Sí —va assentir la Geena, conscient que anaven tots descalços i amb bata—. Però el meu pla arribava fins aquí. Ara què fem?

—Sortim fora de Sant Mungo —va dir el James—. I desaparetem tan bon punt creuem les portes, que aquí no es pot.

—I on anirem?

—A Hogwarts —va respondre—. Podran atendre l’Alice a la infermeria.

El Frank i la Geena només van tenir temps d’assentir, perquè les portes de l’ascensor es van tornar a obrir de seguida.

—Correu! —els va apressar el James.

Per sort, tenien les portes principals a la vora. Van córrer-hi empenyent la llitera, i tant bon punt van creuar-les, van desaparetre.

 

*   *   *

 

CRAC.

Van aparetre a Hogsmeade tal i com anaven. Descalços, ensenyant el cul, i carregats amb una llitera. El Frank va agafar la manta del llit de l’Alice i li va passar a la Geena.

—Té, tapa’t amb això.

La Geena va agafar la manta, agraïda, i s’hi va embolicar.

—Merda, quin fred —va comentar el James, que es notava tota la pell de gallina—. Au, anem al castell, abans que ningú lligui caps i se li acudeixi on som.

Tots tres es van posar empènyer l’Alice camí amunt en direcció al castell. El James se l’anava mirant de reüll. De tant en tant, tot el seu cos tremolava amb espasmes, i emetia alguns sons inconnexes.

—Mireu, ca l’Alfred —va murmurar la Geena quan va passar pel costat dels enderrocs que quedaven de la casa—. Sembla que faci segles que la vam cremar, oi? I només en fa cinc dies...

—Ja és dimecres? —es va sorprendre el James, que es va adonar en aquell moment que no havia demanat a ningú quin dia era—. Pensava que només havia estat inconscient unes hores.

—Dos dies sencers —el va corregir el Frank—. Tenies molta febre, estaves delirant...

—Em sembla que curat del tot no estic —va murmurar el James, pensant que aquella passejada descalç no li podia estar sentant gens bé. Tenia el front bullint i amarat de suor. Però què havia de fer, deixar que s’enduguessin l’Alice a psiquiatria, amb els bojos?

Van flanquejar les portes amb els porcs senglars alats sense que ningú no els veiés ni intentés aturar-los, i van seguir pels jardins.

—Normalment es queda gent, per Setmana Santa, a Hogwarts, no? —va preguntar la Geena, estranyada que no hi hagués ningú als terrenys.

—Ja ens va bé, que no hi hagi ningú... —va dir el Frank—. Ara a veure com fem pujar l’Alice per les escales... algú té vareta?

—Merda, no —va caure-hi el James—. S’han quedat a Sant Mungo.

—Bé, en algun moment o altre s’adonaran que som aquí... l’haurem de pujar a coll.

Així que una vegada van arribar a l’escalinata de pedra, el James i el Frank van carregar l’Alice i van deixar la llitera allà als jardins. Tot  així, el James esperava trobar-se algú al castell, perquè dubtava molt que pogués carregar-la fins a la infermeria. No van haver d’esperar gaire. Justament al vestíbul s’hi van trobar la directora amb la seva neboda, que anava amb una tassa de cafè fumejant a la mà. Totes dues es van quedar de pedra en veure’ls arribar.

—Professora McGonagall —va dir el Frank, dirigint-se directament a la directora—. Ens ha de deixar que portem la meva germana a l’infermeria. Veurà, està en xoc, i érem tots a Sant Mungo, i la volien ingressar a psiquiatria, però no sé si sap que l’Alice no pot...

—No anirà a cap psiquiàtric —va dir la directora, que pel que es veia estava perfectament al cas de la por de l’Alice—. Agatha, porta-la tu cap a la infermeria, siusplau. Saben els seus pares que són aquí?

—No per se —va dir el James, mentre l’Agatha s’enduia el cos de l’Alice levitant escales amunt—, però probablement lligaran caps de seguida...

Tot just havia dit això, que el Harry i el Neville van aparèixer corrent pels jardins en direcció al castell.

—Ara passaran coses —va augurar el Frank, que coneixia el seu pare i la seva opinió sobre l’Alice i les seves pors.

—On és la meva filla? —va exigir saber el Nevill, quan va arribar amb el Harry traient el fetge.

—L’acabem d’enviar a la infermeria, Neville, no pateixi, que és en bones mans —va dir la McGonagall, abans que cap dels altres pogués obrir la boca.

—No —va dir el Neville—. Me l’he d’endur a Sant Mungo. Amb tots els respectes per Madam Pomfrey, necessita atenció mèdica i no pas d’una infermera! Ha d’estar ingressada!

—I els altres també —va remugar el Harry—. Els James s’acaba de despertar d’unes febres altíssimes.

—Molt em temo que la senyoreta Longbottom no voldria estar ingressada a l’ala de psiquiatria —va seguir la McGonagall tranquil·lament—. I ja és major d’edat.

Ah, la legalitat, va pensar el James. L’as a la màniga de la directora.

—Però està inconscient! —va exclamar el Neville, que no entenia què passava allà—. En aquest cas la família està al càrrec de decidir què és el més convenient!

—La seva família més directa, sí —va assentir la directora.

—I jo sóc el seu pare!

—Ja... el tema és que la senyoreta Longbottom té un germà bessó amb el qual comparteix ADN.

El Frank, que sabia perfectament que no tenia el mateix ADN que la seva germana, perquè no eren bessons idèntics, es va quedar mirant la McGonagall amb cara de pòquer. Estava segur que ella ho sabia, també, que només els bessons idèntics comparteixen ADN. La pregunta era, però, si ho sabia el seu pare. I va decidir que no tenia per què informar-lo ell.

—Què vol dir, amb això de l’ADN? —va preguntar el Neville.

—Que legalment parlant, el familiar més proper de l’Alice Longbottom és el Frank Longbottom, que també és major d’edat i, per tant, és qui té en realitat l’última paraula.

—L’Alice no va a psiquiatria —va dir automàticament el Frank—. Si se li han d’administrar medicaments, ho pot fer aquí Madam Pomfrey seguint les instruccions dels sanadors. Però res de medicaments estranys que li facin ballar el cap. Ni de companyies estranyes.

En Neville es va fregar la cara, contrariat, però visiblement preocupat, i tant al Frank com al James els va saber molt greu, però...

—Com no es posi bé per culpa teva, Frank...

—Es posarà bé —va dir el Frank, que ho tenia molt més clar que el James, pel que semblava—. Es posarà bé, aquí, a Hogwarts, amb nosaltres. Amb tu, papa, amb mi, i amb les seus amics. Físicament està bé. Necessita descansar i sentir-se segura, no estar en un hospital rodejada de desconeguts que li fan pànic.

—Tu hauries d’anar a Sant Mungo —va sospirar el Neville—. Tots tres esteu en observació.

—James, siusplau, tornem a l’hospital —va intervenir aleshores el Harry—. La teva mare s’ha endut l’Albus a casa, però tu no estàs bé, encara.

El James no podia estar-hi més d’acord. Sentia tot el seu cos amarat de suor freda, estava tremolant, i trobava a faltar el que fos que contenia aquell líquid blau que li estaven injectant per intravenosa.

Però no podia deixar l’Alice.

—Em quedo aquí —va dir el James—. Segur que Madam Pomfrey em pot cuidar. Si empitjoro tornaré a Sant Mungo, t’ho prometo.

Tant el Harry com el Neville se’ls van quedar mirant de braços creuats, impotents. Se’ls veia que allí de la majoria d’edat dels seus fills no els havia fet gaire gràcia.

—Au, va, papa —es va queixar el Frank—. Si ens tens més controlats aquí que a Sant Mungo!

El Neville va fer un sospir, i finalment va cedir.

—Per què no van a posar-se un pijama en condicions i unes sabatilles i se’n van a infermeria? —va suggerir la McGonagall—. D’aquí a una estona passaré a veure si necessiten res i els faré pujar el dinar.

Tots tres van assentir, i van marxar agraïts a la Sala Comuna, deixant que la directora lidiés amb els seus pares.

 

*   *   *

 

Era ben bé mitjanit, i el James estava llegint un dels còmics que un elf els havia portat. El Frank i la Geena havien pogut sortir de la infermeria aquell mateix vespre, però Madam Pomfrey li havia dit al James que ell s’hi hauria d’estar un o dos dies més.

Va ser aleshores quan el James va observar com l’Alice començava a donar senyals d’alguna mena. Va començar amb un augment dels murmuris que emetia de tant en tant, però en un moment donat, els ulls se li van enfocar de sobte i es va posar a cridar a ple pulmó.

—Alice! —va exclamar el James, que es va aixecar del seu llit de seguida—. Alice, no passa res! Ets aquí amb mi! Sóc el James! Sóc el James, no hi ha vlads!

Va envoltar-la amb els braços, i va sentir que l’Alice s’aferrava fort a ell, amb la cara enfonsada al seu pit. Mica en mica, va deixar de cridar, però sense deixar anar el James. Al cap d’una estona, ell va intentar apartar-se, però l’Alice no el va deixar anar.

—Alice? —va provar el noi, però ella no va respondre, només seguia aferrada a ell—. Està bé, està bé, em quedo aquí amb tu. Creus que em pots fer una mica de lloc?

Sentint-se una mica alleugerit perquè allò semblava una millora respecte del seu estat anterior, el James es va encabir com va poder al llit de l’Alice.

—Ja està, Alice, ja està, no passa res, jo et cuido...

I li va seguir parlant suaument, mentre li amanyegava els cabells, fins que finalment es va quedar adormida, i ell va caure poc després.


Llegit 621 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris16/06/2015 a les 11:41:31
#25822Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Apa!

No és una capítol gaire llarg, ho sé, en realitat voia posar la recuperació de l'Alice, però vull deixar clar que portarà un temps. Sí que deixo entreveure una mica (només una mica) en què es basarà el tractament que farà que pugui tornar a estar "bé". Encara no he dit exactament el que té, però potser us en podeu començar a fer una idea. El poper capítol anirà sobr ella i sobre la seva... nova vida a partir d'ara.

El títol és del Quixot. No sabia ben bé què posar-hi, perquè la veritart és que no hi passa gran cosa, però vaja, necessitava explicar coses sobe com estaven tots, sobre el Mirall, sobre l'Alice... 

Res, doncs, no comento gaire cosa més que tinc feineta per fer! Espero que us hagi agradat uncapíto, de tranquil·litat, que ja sé que els últims... 4 capítols han estat d'infart.

Prometo que la resta de la fanfic serà més rel·laxada i intentaré que torni a ser divertida i entretinguda. Com diu el títol, després de les tenebres, toca una mica de claredat. Tot i que encara passaran coses importants!

Petonets i fins aviat!

A. Black




Cassandra Ross Anònim16/06/2015 a les 12:30:01
#25823Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Diria que el capítol anterior no te'l vaig comentar... Meh.

Mola molt. La veritat. Començant per l'escena dels sanadors i la discussió de si han de posar l'Albus al sol o què. I el final, amb la fuga de l'Alice... Sobretot el tros en el que el Frank demana si estan segrestant la seva germana o què, per deixar les coses clares xD Ha sigut molt interessant sobretot imaginar-te el James amb el cul al aire.

Tot el tros de la fugida per Hogsmeade i l'arribada al castell. Aquesta McGonagall em cau molt bé, com es nota que és el teu personatge preferit xD Em sobta que no s'hi trobessin cap alumne, o algun habitant a Hogsmeade... No sé, per fer un mica més èpic. Però el cert és que ja necessitavem una mica de tranquil·litat.

M'ha agradat molt el capítol perquè tu i jo sabem que és el principi per a la futura relació entre l'Alice i el James.

Fins aviat!

Cassie.




Avatarharry_james_potter 119 comentaris16/06/2015 a les 15:09:08
#25825Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Així que serà el James qui ajudarà l'Alice :) :) :) :D

No tinc ni la més remota idea ni sobre malalties mentals ni sobre crisis nervioses o seqüel·les derivades del pànic, així que no m'atreveixo a dir què pot tindre l'Alice...

 

Per fi una mica d'amor entre aquests dos!!! (ja ho podré treure de la llista, ara només quedarà l'assumpte de l'Albus i el Scorpius...)




AvatarLaia Weasley 140 comentaris16/06/2015 a les 19:48:29
#25827Encara no he escrit cap fanfiction

Perfi Calma!

I els magatotis estan relativament bé! Be l'Alice se que li costara, pero mira potser hi guanya una relacio amb en James ;)

M'ha encantat quan han fet el segrest de l'Alice jajaa, es que no la podien ingresar a psiquatria !

M'encanta quan la McGonagall fa aquestes coses, posantse de part dels seus alumnes! 

I ara encara queden temes per resoldre, aixi que espero que torni l'humor dels capitols ( eh pero que consti que aquets m'han agradat) que pasa amb l'Albus, que pasa am b 'Alice...etc

Un petó!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris16/06/2015 a les 20:58:00
#25830Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Buaaaaaaaaaaah suposo que l'Alice deu tenir transtorn d'estrès post-traumàtic, no? (Es diu així, em sembla xDD). I la volien ficar allà al mig? No pots posar algú que està malament per una situació en la mateixa situació altre cop per curar-lo, jolín, sembla mentida que només se n'adonin els Magatotis! És el mateix que posar algú amb un vertigen molt bèstia al costat d'un precipici, a ningú no se li acudiria, no? Aaaaaaix. Sort que hi ha els altres tres, que se n'ocupen!

I sort de la McGo i l'Agatha, també. Quan vas dir que tindria una ajuda caiguda del cel vaig pensar de seguida en l'Agatha. I si no és ella, la que l'ajuda, serà perquè l'ajuda que tindrà li anirà bé, o sigui que estic tranquil·la, en aquest sentit. (Acabo de veure que ja vas dir que no seria l'Agatha. Hmmm... algú inesperat, eh? Anne Boot? Sloan? Elektra?)

I el que ve ara... dius que serà més tranquil, oi? Pel que fa a les coses importants que han de passar crec que encara hi ha d'haver algun moviment de relíquies, que les estàs situant molt estratègicament. Ha d'avançar l'Alice, amb el tema del trauma i també la seva relació amb el James. I acabo de recordar que la Geena té nòvio xDD També hi ha el mirall, que l'han recuperat (esperem que aquest sigui el bo). Però què en faran, ara? Hi ha cap lloc prou segur?

El que també em pregunto és si aquesta profecia que dius que falta (i que està relacionada amb la pròxima vegada que es reviurà algú) serà en aquesta ff o en una altra. Suposo que deu faltar poc, perquè si no no ens ho diries, no? Que saps que no oblidem! Hahahah

Apa doncs, això és tot, em sembla. Continuo pensant en tot el que has deixat a l'aire! També en l'infiltrat de Hogwarts, que no me n'oblido. Veurem qui és en aquesta ff o en una altra?




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/06/2015 a les 11:14:05
#25833Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hala, quants comentaris, que guai! ^^

 

Cassandra Ross: Hola, Cass!

No, no em vas comentar l'altre capi, però ja sé que era plena selectivitat, així que no pateixis! XD

M'alegro que thagia agradat el capítol! Jo diria que és d'aquells fluixets, però ja va bé rebre bones crítiques! Ja he dit que seria una mica més còmic, ja tocava! Hahaha, m'encanten el Frank i el James ensenyant el cul mentre segresten l'Alice! XD

McGonagall for president! ^^ Al proper capítol també us agradarà, em sembla molt guai la relació que té amb l'Alice. Sí, ja sé que no es troben cap alumne ni ningú a Hogsmeade, però representa que apareten el més a prop del castell, ja a la sortida del poble, on hi ha Ca l'Alfred i al castell, bé, tampoc passen del vestíbul i és evident que hi ha pocs alumnes durant les vacances, que poden estar perfectament a les sales comunes o així, si a fora hi ha fred. La veritat és que no voli lidiar amb companys, i per això ho he fet així! ^^

Sí, la relació entre l'Alice i el James s'anirà fent forta a partir d'aquí.

Fians aviat i gràcies per comentar!

PS: I recordem que el James encara NO SAP que l'Alice i el Paris han trencat! XD Ell no hi era i amb tot el que ha passat, ningú no s'ha recordat de dir-li!

 

 

 

harry_james_potter: Hahaha, no, no és en James. No directament. Sí que està relacionat amb el tema, pe`ro no serà ell qui li donarà idees per sortir-se'n. 

De l'Alice en arlarem més a fons a proper capítol. I sí, la relació entre el James i l'Alice serà més estreta (i més, i cada vegada més! ^^)

Merci pel comemntari!

PS: I recordem que el James encara NO SAP que l'Alice i el Paris han trencat! XD Ell no hi era i amb tot el que ha passat, ningú no s'ha recordat de dir-li!

 

 

 

Laia Weasley: Ohhh, un  altre cop tu per aquí, que bé veure't!

Els Magatotis estan bé, estan bé. L'Alice no, però ho estarà. Mica en mica. El James ajuda ^^

Evidentment que l'Alice no podia anar a psiquiatria! El que passa és que no entenen del tot el que ha passat. L'escena del segrest és divertida, oi? Especialment perquè ells també estan malalts i van en boles! XD I la McGonagall és la millor! ^^

Veure l'Albus i l'Alice als propers capítols i haurà molt d'humor i molt d'amor! Que ja toca, home. Sóc dolenta però recompenso.

Petonets i merci per comentar!

 

 

marta_ginny: Quina vergonya que em comentes abans que jo a tu, que has penjat el capítol abans. Sorry, sorry sorry, ara hi aniré, és el primer que llegiré! T.T

L'Alice, sí, té un transtorn post -raumàtic, però que li ha fet un clic al cervell i ha despertat alguna cosa que hauria hagut d'estar sempre adormida. Crec que en part, la seva por venia perquè ella sabia que... que tenia potencial de psiquiàtric. Ho veurem el proper capítol. 

I els sanadors la volien dur a psiquiatria perquè a) no entenen fins a quin punt li fan pànic els bojos (i a més, en aquest moment, ella no s'adona de res, i mirant-ho objectivament és on haurien de tractar-la) i b) tampoc no acaben d'entendre del tot el que li ha passat. Ni el Frank ni la Geena no l'han vista, recorda-ho, només el James i l'Albus, que estaven inconscients i no ho podien explicar. 

I l'ajuda a l'Alice, no, no serà l'Agatha. He dit algú intel·ligent i has anat a buscar bones possibilitats (L'Anne, l'Sloan, l'Elektra...) Però no. No és cap d'aquestes, però és algu... així. Algú semblant. Algú més adient en el seu cas, i mooolt més secundari, però que ara començarem a veure més, precisament per l'Alice.

I sí, el que ve ara és més tranquil, els dono un respir (Gee aprieta pero no ahoga! XD). Crec que de moment en aquesta fanfic les relíquies es queden on són (tot i que potser començo a fer ja alguna cosa amb el mirall, encara no sé si ho deixaré per la propera fanfiction o ho encabiré ja aquí). L'Alice avançarà, ja al proper capítol, i seguirà amb el seu "tractament" (o la seva nova vida, com ho vulgueu veure), i la seva relació amb el James, properament en AQUESTA fanfiction! XD 

I sí, la Gee té nòvio, no ens n'oblidem, que és força mono! ^^

La profecia que falta no serà en aquesta fanfic. I crec que ni tan sols en la propera. No, serà en l'altra, quan ja estiguin fora de Hogwarts, perquè necessiten que la trobi un personatge que encara no ha sortit (calla, calla, Gee, calla, mossega't la llegua! XD) Ja sé que no oblideu mai res, i ja m'agrada! XD I l'infiltrat de Hogwarts tampoc n sortirà en aquesta fanfic, sinó en la propera, 7è curs a Hogwarts. 

I ja està, merci per comentaaar! Petooons! ^^

 

 




AvatarPotter_granger 349 comentaris17/06/2015 a les 18:11:37
#25842Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Espero que l'Alice no trigui gaire en recuperar-se. Bé, jo crec que necessita estar amb gent propera: la família, els amics...

I m'ha sobtat també que no trobessin ningú pels carrers, però si apareten a prop de l'entrada de Hogwarts ja s'entén. Ostres, he rigut tant mentre segrestaven l'Alice amb el cul a l'aire!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/06/2015 a les 14:28:53
#25847Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Potter_granger: Hola!

L'Alice... no, no trigaà gaire en "recuperar-se". Ho poso entre cometes perquè bé, bé, no hi tornarà a estar. Però aprendrà a portar-ho bé aviat ^^ I sí, necessita la família i els amics com també dius.

I sí, no s'han trobat a ningú perquè no volia que es trobessin més gent pel camí, així que ho he explicat així. A mi també em sembla molt còmica l'escapada de l'hospital amb bata! XD

Gràcies per comentar! ^^




Avatarharry_james_potter 119 comentaris20/06/2015 a les 18:14:53
#25848Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

<<[...] PS: I recordem que el James encara NO SAP que l'Alice i el Paris han trencat! XD Ell no hi era i amb tot el que ha passat, ningú no s'ha recordat de dir-li>>

<<I l'ajuda de l'Alice, no, no serà l'Agatha. He dit algú intel·ligent i has anat a buscar bones possibilitats (L'Anne, l'Sloan, l'Elektra...) Però no. No és cap d'aquestes, però algú... així. Algú semblant. Algú més adient en el seu cas, i mooolt més secundari, però que ara començarem a veure més, precisament per l'Alice>>.

 

Això podria voler dir que qui ajudarà l'Alice serà el Paris? (o la Mcgonagall, però la Minerva...).




Avatarginny loovegod 314 comentaris30/06/2015 a les 23:29:24
#25922Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaaaa!

Sí, ja ho sé, vaig tardíssim (en dos sentits xd ) pero lo prometido es deuda i aquí va el meu comentari!

aviam, cosetes!

1. Per fiii una miqueta de calma. esperem de veritat que sigui aquesta l'última vegada aquest curs que el james es desperta sense saber on és per culpa de les batalles! em fa molta gràcia que la manera de que l'albus es comenci a curar sigui posant-se al sol xd ala, a fer la fotosíntesi! hahhaah pero ara parlant enserio, espero de veritat que es recuperi aviat!

2. Brutaaaaaaal l'escena del rescat amb les bates obertes per darrere XD vaig morir de riure quan ho vaig llegir!! de fet m'ha recordat molt a un segment de l'ellen degeneres: https://www.youtube.com/watch?v=wp7Lrsx6A6c 

(ja està, sorry, és que no m'he pogut contenir xd)

M'ha encantat quan es troben amb les mcgo i la minerva comença a utilitzar els seus discursos legals! i tot i que de vegades cal dir una mentideta, sí que és veritat que era molt i molt necessari. M'encanta la relació entre la Minerva McGonnagall i l'alice, crec que no em canso de dir-ho. Són molt maques hehe ^^

3. Oiiiiix i l'escena del final! Si no fos perquè l'alice ho està passant fatal, moriria d'amor. No havia caigut en què el james encara no sap res de la ruptura! Aii espero que li expliquin aviat, tot i que ells dos ja no estiguin junts, sí que podria ser que el james perdés la força de voluntat tot pensant que l'alice encara és amb el paris... i tot i que no és enganyar, segur que igualment li sentaria molt malament! Tinc moltes ganes de veure l'alice i com millora, ja que aquestes pors són molt difícils de portar bé... Enviali molts petons de part mevaa!

Aaaaniways, millor ho deixo aquí! Continua molt aviat porfiiiiis *_*

 

Erin