Cròniques de Hogwarts - 15: Tempus fugit i caramels d'anís (Mutatio Papilio)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 26/06/2015 a les 22:21:50
Última modificació 26/06/2015 a les 22:21:50
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


15: Tempus fugit i caramels d'anís (Mutatio Papilio)

Els ulls blavíssims de la professora Darling miren absents cap al final de l'aula d'encanteris, enmig de la seva cara rodona. La bogeria i l'infantilisme habituals en ella s'han esvaït de la seva expressió i, com poques vegades he vist que li passa, ha aparegut en els seus iris una ombra de responsabilitat. És com si li anés més en la senyoreta Rivers que en cap altre alumne... Necessito un caramel d'anís. Com que ella no m'està mirant (perquè si ho fes, no seria gens elegant per part meva), me'n poso un a la boca.

—Què podem fer? —diu amb la mirada immòbil.

Tan de bo que aquesta adultesa (que sembla que defugi, o que sia incapaç de manejar...) que li aflora en aquestes ocasions, s'hi quedés més temps. No aniria malament que cresqués una mica, per variar. Una dona que fa veure que és una nena... Una mica de disciplina, per Ravenclaw!

No estic gens d'humor per parlar d'això ara. M'acomiado de la professora Darling i posposo la conversa sobre la senyoreta River.

Tanmateix, el tema del pare de la senyoreta River m'afecta més del que em pensava. En aquests moments, sento un rebuig especial pels homes. Però ara mateix hi ha un tema en particular que em treu la son. El tic-tac del meu estimat rellotge d'argent de set agulles em fa estar en tensió. I això que necessito el tic-tac com a ritme de vida.

Miro de mantenir un pas uniforme al llarg dels passadissos, i sembla que hagi de perdre l'equilibri en qualsevol moment. Els quadres m'observen i provo d'ignorar les seves mirades que em segueixen. En tombar el passadís, un feix de llum m'encega i m'aturo de seguida. Davant dels meus ulls, un estel fugaç travessa un cel nocturn preciós. Miro el meu voltant un xic desconcertada i descobreixo sorpresa que continuo sent al passadís. Aleshores m'adono que es tracta d'una túnica blau marí, fosca i profunda, amb tot d'estrelles i de planetes lluminosos que giravolten en un univers immens. Reconec perfectament aquesta indumentària màgica.

Alço el cap i veig un bruixot vellet i delicat, molt alt i prim, gairebé trencadís. Els seus ulls enfonsats de color gel, però càlids com dues torxes, em miren afectuosament sota les celles llargues i tupides de color blanc brillant.

—Bona tarda, professora Papilio —diu amb la seva veu feble i fragmentada—. Us veig particularment capficada, avui.

El professor Halley és un bruixot molt savi. Els seus ullets rodons em miren amb candidesa i respecta el meu silenci. Em fico la mà a la butxaca de la túnica amb l'esperança de trobar-hi un dels meus caramels d'anís, però m'acabo d'empassar l'últim que duia. Em distrec mirant el seu barret de bruixot cònic i sense ales, exageradament llarg i punxegut. La punta li cau i a dalt de tot hi penja un quart de lluna. Amb el mateix encanteri que la seva túnica, tot el firmament batega màgicament a la tela del barret.

No li ho puc pas explicar. La pobra senyoreta River ja deu està prou trasbalsada. Encara que també hi ha d'altres coses que m'amoïnen... Ell es recol·loca el manyoc de cabells blancs, recollint-se el serrell sota el barret. Aleshores, m'agafa desprevinguda en prendre la meva mà suaument.

—Oh, no us amoïneu, Tot anirà bé!

Normalment, no deixo que em toquin (i menys un home...!), però el professor Arquimedes Halley és un vellet tan adorable... I l'admiro. És un dels pocs professors amb qui puc parlar de gairebé qualsevol cosa. En sap molt de tot, és pacient i coneix el valor del silenci. És apassionant tant quan calla com quan parla (i a mi em va molt bé, perquè jo no sóc de xarrar gaire...). Sempre ha estat així; des que el vaig conèixer al Concurs d'Encanteris de Transfiguració d'Alt Nivell. Era un dels jutges. Jo tenia disset anys i estava a punt d'acabar els exàmens del MAG de setè. Al cap d'un mes, ja seria fora de Hogwarts. Era un bruixot que voltava els sentanta anys i “seia” a la tribuna flotant amb un encanteri de levitació (com ara, que no li toquen els peus a terra). Li encanten els encanteris de levitació. He recordat el seu nom sempre des d'aquell dia.

La sorpresa va ser meva, quan me'l vaig trobar fa quinze a la reunió de professors d'inici del curs. Ell havia estat vivint a la Lluna (literalment), però havia hagut de baixar i instal·lar-se a terra ferma, ja que els seus ossos delicats no podien aguantar més aquell estat d'ingravidesa.

Sense donar detalls de res, el professor Halley ja sap de què va. Inexplicablement, sempre està assabentat de tot i coneix gairebé tothom.

—Ah, sí —diu—. Vaig conèixer el senyor Austen l'estiu del cinquanta-quatre, a l'illa de Valentina. Un encontre interessant.

Em moro de ganes que em parli més d'això. I se'ns passa l'estona.

 

*   *   *

 

Amb un petit toc de vareta, el meu rellotge de butxaca d'argent s'ha convertit en un formós espill i m'hi remiro bé el rostre. Em veig més arrugues que mai i les celles sembla que m'hagin d'anar caient de mica en mica fins a desaparèixer... Però estiro el coll, em poso una gota de perfum d'anís i em recol·loco el barret negre de tal manera que em faci caure una ombra discreta sobre les ulleres i dissimuli aquestes petites imperfeccions. Quina sort que les dones puguem dur barret en els espais tancats.

A classe no hi ha més que tres alumnes, però jo en tinc set, d'alumnes. La resta ja torna a fer tard. Com sempre. Aquí no hi ha cap mena de disciplina. I en una classe de sisè, per Ravenclaw...! El director d'aquesta escola hauria d'imposar rectitud i valors d'educació, en comptes de decidir cada matí el color de la seva barba espantosa i preguntar-se si el color finalment escollit arribarà a ser la nova tendència de l'estiu!

Travesso el passadís que queda entre els pupitres amb gràcia i la meva túnica negra voleia deixant veure el meu vestit, també negre. Dedico una breu i discreta salutació amb el cap a la senyoreta Benford, que seu tranquil·la a primera fila. Quan arribo a la tarima del professor, em tombo de cara els alumnes amb gest distingit. Faig un repàs ràpid dels presents amb la mirada. Mmm... El senyor Carson seu a primera fila però al racó de l'esquerra i la senyoreta Loxodonta s'ha assegut tres pupitres rere la senyoreta Benford. No para de mirar el senyor Carson amb l'expressió enamoradissa i els ullets enfonsats en les seves galtes greixoses i enceses. La meva entrada gairebé ha fet caure el seu cul d'elefanta a terra. Sempre pateixo per si algun dia trencarà el banquet (els encanteris reparadors no són infinits...).

En veure'm, el senyor Carson canvia els ulls de somiatruites per uns gairebé diria que d'aterrits. Immediatament, alça el cap amb d'un cop sec i amaga la revista Bruixa Indiscreta que estava llegint descaradament abans de la meva classe.

—Si us plau, senyoreta Loxodonta podria seure dues files més endavant, rere la senyoreta Benford?

Amb dificultat, la noia desenganxa el seu volum considerable del banquet. Observo amb basarda com unes estelles comencen a sobresortir i confio que no deixarà totes les banquetes així. La senyoreta Benford manté una posició serena i, com sempre, em mira amb l'expressió delerosa esperant que comenci la classe.

Respiro fons, desitjant esperançadorament que els que falten ni es presentin.

—Per avui hi havia una feina voluntària. Qui de vostès ha tingut el detall de fer-la?

El senyor Carson prova d'amagar-se rere el llibre de text i la senyoreta Loxodonta empassa saliva i la seva cara embotida es posa més roja que mirant el seu company de residència. Sortosament, la senyoreta Benford alça el braç recte per sobre el coll blau de la túnica.

—Perfecte. Deu punts per a Ravenclaw.

Alço la vareta i amb un encanteri no verbal faig levitar el rotlle de pergamí que té sobre el pupitre fins a la taula del professor. Aprovo la feina feta amb un gest de cap. No val la pena que m'esforci a fer cap ganyota (altrament anomenada somriure) per indicar que això és el que s'ha de fer. La feina és sagrada.

—Professora Papilio —demana el senyor Carson alçant el braç (o més ben dit el canell) com una neneta—, aquesta era una feina voluntària, oi? Vull dir... No era pas obligatòria. Vostè va posar feina voluntària.

Tinc la sensació que de vagades parlo per les parets de pedra de Hogwarts. Feina vol dir feina!

—Té tota la raó, senyor Carson —concedeixo mirant de mantenir la serenitat—. Vaig manar aquesta feina com a voluntària. Però qui ha dit a vostè que la voluntat no és important? Els recordo que aquesta és una assignatura optativa. La van escollir vostès lliurement.

El senyor Carson assenteix i percebo en el seu silenci un deix de temor i de preocupació.

—Però, si això li preocupa, estaré encantada de recollir la seva feina fins dilluns al vespre. Es clar que cada dia de retard extrema el criteri de correcció, com ja sap.

Potser hauria de ser més estricta amb els terminis de lliurement, però allí on el talent trontolla és bo donar més oportunitats per demostrar l'esforç propi. Ell fa un sospir d'alleujament. Sé que el senyor Carson necessita un Acceptable (un Notable, si pot —que ho dubto força) als MAG de la meva assignatura. Resulta que vol ser dissenyador de moda màgica. El seu somni és treballar amb Madame Malkin, la mestressa de Túniques per a totes les Ocasions que hi ha la Ronda d'Alla... Segon l'he sentit dir més d'un cop, Madame Malkin és el seu exemple a seguir en el món de la moda. Decididament, aquest noi té unes inclinacions massa femenines...

Assenyalo la pissarra amb la vareta. El guix màgic es posa dret tot sol.

 

Encanteris de transfiguració i permuta en éssers vius

 

Els alumnes es fixen en el títol de la classe d'avui que brilla en gruix màgic sobre la pissarra negra.

—Altrament anomenada transfiguració orgànica.

Però aleshores la porta d'entrada a l'aula grinyola i entra una noia amb l'uniforme de Hufflepuff.

—Perdoni, professora Papilio —es disculpa la senyoreta Donovan—. Hem tingut problemes amb el camp de quidditch i... se m'ha fet tard.

—La disculpo, senyoreta, però ja sap que la puntualitat és primordial. I les normes són les normes: cinc punts menys per Hufflepuff.

—Amb les presses amb prou feines he tingut temps de canviar-me l'uniforme de quidditch i m'he descuidat al llibre.

La noia fa molt mala cara. Segur que no està així per un estúpid assumpte de quidditch.

—No hi fa res, senyoreta Donovan. Segui al costat de la senyoreta Loxodonta i comparteixin el llibre.

L'alumna seu al costat de la senyoreta Loxodonta, que té més ullets pel senyor Carson (que no gosa ni tombar-se per no topar-se-la de cara), que no pas per la Guia de Transfiguració de Nivell Superior, de Xavier Mudancer, autor del llibre de text i una eminència en el nostre món de la noble i sofisticada art la transfiguració.

En fi... Continuem... Però quan em disposo a explicar la importància i la dificultat extrema de les transfiguracions en éssers vius, els estudis que tinc l'atreviment de tractar a classe, la porta es torna a obrir i veig entrar un altre alumne.

—Vaja, senyor Ollard, em pensava que havia deixat les classes. Però veig que només es dedica a fer tard com de costum —el noi es passa els dits pels cabells negre i fa una rialla torta—. Deu punts menys per Hufflepuff.

Ell sospira resignat i seu al final de la classe. Tosso delicadament.

—Senyor Ollard, seria tan amable de seure més endavant, si us plau?

Ell arrossega la cadira endavant mirant-me des de sota les celles. Faig veure que ignoro la impertinència.

—Volia dir a uns pupitres més endavant —ell es posa dret i avança per seure al pupitre del costat d'on havia trobat la senyoreta Loxodonta abans que la canviés de lloc—. Segur que pot venir més endavant encara.

Aquest cop s'asseu a contracor a la segona fila.

—Gràcies —dic empassant la saliva impregnada de l'essència d'anís del caramel—. A propòsit, senyor Ollard, avui ha tingut, per alguna cosa d'aquelles que té la vida, la bondat de portar la feina feta?

El noi arrufa les celles teatralment.

—Feina? La feina que hi havia no era voluntària?

—Cinc punts menys per Hufflepuff.

La senyoreta Donovan bufa i el senyor Ollard es queixa.

—Cinc punts menys!? Però per què?

—Perquè és la meva classe.

—Però...!

—Silenci, Ollard!

Necessito un altre caramel d'anís. Quan continuo explicant la concentració que cal per aquesta mena de transfiguracions avançades, la meva veu queda novament interrompuda. La porta carrisqueja per tercera vegada, però ara per deixar entrar un autèntic huracà.

—Bon dia a tothom!! —exclamen unes veus que m'agradaria que no em resultessin tan familiars...—. Hola, Kenneth! Ei, Noël!

El senyor Connors i el senyor Gallagher entren amb el que ells anomenarien «aire triomfal» a la MEVA classe.

—Vint punts menys per Gryffindor.

—Però professora Papilla... —comença a dir en Gallagher, però en Connors el talla amb un cop de colze, que ell es deu pensar que és dissimulat —Vull dir... professora Papilio... si acabem d'arribar.

—Justament.

—Acabem d'arribar i ja ens treu punts? —es queixa el Connors.

—Vint no li semblen massa? —insisteix en Gallagher.

—En són dos, no? Doncs tot val per dos. Au, val més que seguin i que no obrin boca en tota la classe, els ho adverteixo.

Tots dos seuen junts al final de la classe. Abans que els torni a cridar l'atenció per cercar-los un lloc millor, el senyor Ollard els xiuxiueja:

—Ei, nois, jo de vosaltres no seuria tan enrere...

—Però què dius —fan ells, que es pensen que també xiuxiuegen—. Si sec més endavant, m'eixordo.

Per tota resposta a la cara d'espant del senyor Ollard, aquests dos impresentables es posen drets per canviar de lloc.

—Seguin separats, em faran el favor?

El senyor Connors i el senyor Gallagher no tenen cap talent per la transfiguració, però tampoc no hi tenen cap interès. En Gallagher segur que desitja desempallegar-se dels estudis per ser un ropper... no, un coker... o un rotxer (o com sia que li diguin a això del nyec-nyec txung-txug de les llumetes) d'aquells muggles, i ser un ignorant tota la vida. Per descomptat que només és aquí per anar amb el seu amic de l'ànima d'en Connors. Em pregunto per què en Connors deu voler l'assignatura... Probament només pel mer plaer d'esbotzar-me la classe, hi podeu pujar de peus. Normalment, no els en deixo passar ni una. De fet, a les meves classes sempre es respirar disciplina, correcció i bones maneres. Suposo que avui no tinc el dia... I els alumnes són molt cruels. Atacaran per qualsevol escletxa que els ratolins hagin rosegat a la teva muralla protectora de pedra... que amb el temps es deteriora.

Els dos insolents es miren amb cara de santets i seuen un a cada extrem de l'aula, no sense deixar un canal continu d'unió invisible per en enviar-se senyals visuals.

M'apujo les ulleres amb estil i m'ajusto les ales del barret. Però no puc continuar la classe mentre en Connors i en Gallagher es posen a parlar entre ells i amb l'Ollard d'una punta a l'altra de l'aula.

—Ei, Ollard! —comença en Connors—. Què té la Donovan? Quina cara que fa!

El senyor Ollard no pot resistir-se a respondre el seu amic.

—Ha arribat tard i la professora Papilio ha tret punts a Hufflepuff.

—I com és que ha arribat tard? —demana en Gallagher—. Ella sempre és puntual.

—Es veu que ha tingut problemes amb l'Skye —respon l'Ollard procurant no girar ni el cap.

—Amb l'Skye?

—Uf, jo diria que no és precisament per ella... —afegeix en Gallagher, tot lúcid. Així no es pot fer classe.

—Segur que sí —fa en Connors, segurament convençut que estar tenint una conversa privada—, la noia quan s'enfada és terrible!

La senyoreta Benford se gira dissimuladament.

—Voleu callar, vosaltres tres!? —els demana en un xiu-xiu.

—I a tu què et passa, Benford? —fa en Connors—. Tu també t'has picat amb l'Skye pel quidditch?

—Perdona, Megan —es disculpa el senyor Ollard—. Ara els faig callar.

—Que ens faràs callar? I tu per què?

—Perquè som a classe —s'afanya a dir la senyoreta Benford, que, pobra, lluita perquè no la distreguin.

—Ei, jo no vull un altre càstig —diu en Connors, ja ni preocupant-se d'abaixar la veu—. Que dissabte he quedat amb la Claire, que per fi ha entès que sóc un home sol·licitat i que jo puc quedar amb altres noies.

M'adono que la senyoreta Donovan comença a parpellejar frenèticament.

—Em pensava que volies tornar amb la Donovan —s'estranya l'Ollard.

—Què va! Si ja és aigua passada! —s'exclama en Connors—. A més, si continua així, al final arribarà a entrar el club de les noies elefant, com la Nellie Loxodonta!!

Encara que ja fa estona que he deixat de parlar, tots hem de callar de cop. La senyoreta Donovan acaba d'abandonar la classe corrent i plorant.

—Ja n'hi ha prou! —m'imposo—. Connors, no el vull veure més a la meva classe!! Ja se'n pot anar i no torni!

—Professora Pap... en Joe només feia bro...

—I vostè, Gallagher, ja pot seguir el seu amic!

Quan veig que fa cara de voler protestar, m'avanço:

—I cinquanta punts menys per Gryffindor!

—Però això no és just!

—I tant que és just —contesto mantenint un reny serè, sense sobrepassar el meu volum normal de veu—. Just i equitatiu: vint-i-cinc punts menys per cadascun de vostès!

Els dos impertinents marxen de classe. No em va doldre gens suspendre-li els GNOM de Transfiguració l'any passat, al senyor Gallagher, i no em cauen els anells ara de fer-los fora de la meva classe. Després d'uns segons de silenci, en el quals tots els presents ens recuperem, em poso un altre caramel d'anís a la boca i reprenc el fil de la classe.

 

*   *   *

 

Hem passat una primera mitja hora de classe realment esgotadora. La segona part de la classe, ha estat d'allò més estimulant. La senyoreta Benford ha aconseguit intercanviar les orelles del seu conill blanc amb motes negres, per les anques de la granota de punta de fletxa blava del senyor Ollard. La senyoreta Loxodonta ha aconseguit col·locar la cua del seu ratolí marró al mussol que el senyor Carson ha portat de la mussolerissa per poder fer la classe. Que ell hagi aconseguit, després de molts intents, col·locar-li les plomes al retolí la de senyoreta Loxodonta és tot un mèrit per part seva. La Senyora Nyec, que es com es diu el ratolí, feia una pinta ben curiosa. El pobre senyor Carson no ha parat de fer fàstics durant tota la sessió.

Naturalment, la classe no s'acaba amb les meves felicitacions. Hi ha feina pel proper dia. Cercar informació sobre l'animàgia (però cal anar més enllà que el que en vam estudiar a tercer curs) i practicar les permutes entre animals evolutivament distants; com ara entre un peix i un mamífer, atès que el vincle de sintonia entre els quals és més subtil i, per tant, més difícil d'intercanviar.

El meu rellotge d'argent marca que fins a l'hora de dinar (d'aquí una hora i vint-i-tres minuts, i trenta segons de marge per seure a la tarima del professorat) no tinc cap altra classe. La propera, dilluns a primera hora amb els de primer, que han de ser capaços de transfigurar llumins en agulles. L'últim dia, amb prou feines un parell d'alumnes van aconseguir que el cap del misto es veiés un xic afilat. Però la fusta no havia canviat gens, ni de lluny. Un desastre...

A la tapa llustrosa del rellotge veig involuntàriament el reflex del meu rostre. Cada cop em veig més les arrugues... Ja sé què faré per aquesta estona, i les cames em van soles cap a les masmorres. «Maleïdes escales...!», sospiro i trec la vareta ja com una resposta habitual:

—Immòbilus!

Aquestes escales, sempre amunt i avall... I ja en tinc prou. Passo de llarg de les masmorres, perquè allà on vull anar és...

—Professora Papilio! —exclama una veu que ve d'un cap d'escarola d'un color indefinit.

La professora Hook em mira amb aquells ulls enfonsats i envermellits. De l'ensurt, m'he empassat sense voler el caramel sencer. És una dona intel·ligent i una gran entesa de pociologia. Però de debò que em fa unes aparicions...! Jo, però, sempre serena, per descomptat.

—Professora Hook.

Els alumnes surten de l'aula de pocions per parelles. Però les tres de Gryffindor van en trio, com no podia ser d'altra manera. La senyoreta Rivers s'esforça especialment per respondre les rialles de les seves amigues.

—Em... Black —diu la professora Hook dirigint-se a la senyoreta Black—. Recordi's de presentar-se davant del seu cap de residencia.

—S’alegrarà de veure’m —li respon la noia descaradament—. Gràcies a vostè  ens hem fet íntims, el profesor Strike i jo.

La senyoreta Black i les seves amigues se’n van sense esperar cap resposta. I ara la professora Hook es dirigeix a mi amb expressió interrogativa.

—Baixava per preguntar als elfs domèstics de la cuina a quina hora serà el dinà.

És la pitjor resposta que he donat mai. Avui no estic fina. M'apujo les ulleres i em recol·loco el barret; li faig una breu inclinació de cap a tall de salutació i faig veure que vaig a les cuines. Ha anat d'un pèl que quatre anys de sigil en anar a l'aula i armaris de pocions se'n van en orris. Necessito que em toqui l'aire.

 

*   *   *

 

He passat la tarda preparant les classes de la setmana que ve. S'ha fet fosc i la meva estança deixa d'estar il·luminada pel sol, per deixar-hi entrar la lluna. Ho he intentat, però no em puc adormir. Em llevo i em poso una bata negra de vellut i em tibo un monyo alt. Em fico caramels d'anís a dojo a les butxaques i miro el meu rellotge d'argent. Passen dos minuts de les tres de la matinada. Surto de l'habitació i pujo les escales de cargol de la torre d'astronomia.

El professor Halley està repenjat a la barana i els peus li floten a un dit de terra amb un dels seus encanteris de levitació. El quart de lluna del seu llarg barret li balanceja en la brisa.

—Bona nit, professora Papilio. Una matinada preciosa, no trobeu.

Hauria d'haver caigut en el fet que el professor Halley no acostuma a dormir. Compta les hores despert i veu l'alba i la posta cada dia. Sempre és a la torre d'astronomia, com una ombra natural que ja forma part de la silueta de la nit. Ell i la seva túnica estel·lar il·luminen el cercle de pedra de la torre amb una llum agradable, com una immensa lluerna.

Després d'una estona de silenci, sona en la nit la seva veu fragmentada:

—Què teniu pensat per aquest diumenge?

Jo poso uns ulls com plats.

—Aquest diumenge?

El professor Halley somriu i es fa més evident la prominència de la seva barbeta.

—És dia 21 de setembre!

Aquella frase em sona com si m'haguessin tombat a sobre una galleta d'aigua gelada.

—Oh, no! No m'ho recordeu!

Seria molt poc galant que em preguntés quants en faig. És tota una impertinència preguntar l'edat a una dona...!

—Podríem organitzar un banquet al Gran Saló —proposa amb tota la naturalitat del món, com si això fos el que em faria il·lusió.

—Ni parlar-ne! —contesto tota tensa—. Que no s'us acudeixi de dir-li a ningú que aquest diumenge és el meu aniversari...! Sóc massa vella...!

—Estimada, —diu, i aparta els ulls del cel per mirar-me—, jo tinc cent disset anys, i miro el cel i les persones cada dia amb el mateix entusiasme.

El professor Halley mira cap el seu i totes les estrelles apareixen a la seva mirada. Com pot estar tan tranquil!? Jo estic histèrica!!

 

 

 

Capítol escrit per: Antares_Black


Llegit 827 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris27/06/2015 a les 09:41:02
#25870Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola! Ja he canviat els punts de la Copa com tocava, així que vaig pel comentari! M'ha dit l'Antares que ja comentarà després de nosaltres, per veure les reaccions. 

Bé en primer lloc crec que el capítol està molt i molt treballat! Impecablement escrit i molt elaborat. M'ha agaradat molt poder ficar-me dins la ment de la professora Papilio, que és certament una persona molt interessant i amb un món intern molt gran. 

Com sempre, m'ha semblat molt guai que hi hagués una classe, encara que aquest cop hagi estat amb els de sisè, on coneixem menys gent. Igualment mola que hagi sortit gent coneguda, els dos sapastres de Gryffindor (que veig que no li cauen gens bé a la professora) la capitana de l'equip de Ravenclaw, l'Slytherin finolis amic dels Gryffindor... Aquests personatges no els veiem gaire sovint i mola molt que surtin junts a classe.

I quina classe! Com he rigut amb tots els comentaris "en veu baixa"! Que gran! Que si el quidditch, les novietes del Joe, l'Sky que té tiranitzats els de l'equip de Hufflepuff, i ells dos allà "no, no, que l'Sky té una mala hòstia..." Ha estat molt divertit, realment com tornar a ser a classe a l'institut. I el Carson que quan li diu que s'assegui és endavant, va el tio i belluga la cadira uns centímetres! Brutal! M'ha sabut greu que fessin plorar la Benford... però és que aquells dos tenen la sensibilitat al cul (de totes maneres no crec que ho hagin fet amb mala intenció, és només que no tenen filtre, vaya tela XD). M'ha semblat molt realista, tot plegat. Ja sóc ganes, això de fer de professor U.U'

I m'ha semblat molt fort el que pensa la profe de la noia aquesta grassoneta! Ho ho ho, com se li escapen els pensaments cruels! Mare meva, que li fa fàstic i tot! Menys mal que és tan correcta i mai no li dirà res fora de lloc...

Ah, m'ha ENCANTAT el professor d'Astronomia! Halley, com el cometa, que guai *.* Em sembla meravellós això que sempre leviti i ha vistcut un temps a la Lluna! A LA LLUNA! Massa, massa guai! M'ha semblat entendre que és legerement, oi? Sap que està pensant en el senyor Austen quan es troben... Que guai que el conegui i tot!

Ahh... i la professoa Papilio i la seva edat... entenc que el que va a fer a la classe de Pocions és robar alguna cosa per fer-se cremes antiarrugues? No havia pensat que la professora Hook encara era allà, per això. Algun dia l'enxamparà amb les mans a la massa i es liarà una bona!

També m'ha semblat interessant aquesta posició una mica frígida que té la professora envers els homes. Havia pensat que sent tan elegant i preocupada per la seva edat i el seu aspecte potser seria una mica més coqueta, però és evident que sent força rebuig pels homes, oi? No li agrada que la toquin i el pensament que té quan parla del pare de l'Erin. Primer he pensat que potser és que li agraden les dones, però... potser simplement la seva solteria es deu a alguna cosa més personal (alguna experiència amorosa que l'hagi deixat tocada, o potser sent rebuig per les relacions més personals que les purament cordials o platòniques...) Em fa molta curiositat, tot això, crec que és un personatge molt complex i amb molta història darrere.

Bé, i em sembla que ja m'he allargat prou, així que ho deixo aquí. A veure si puc tenir respostes a alguns dels interrogants en les reves respostes!

Felicitats pel capítol i fins aviat! ^^

A. Black




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris29/06/2015 a les 16:43:57
#25873Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

M'acabo d'adonar que m'he equivocat amb els noms al meu comentari. No és que no s'entengui, Antares, ho has explicat molt bé, és que m'he liat amb tants cognoms dels que no utilitxzem gaire i he confoés "Donovan" amb "Benford" i "Ollard" amn "Carson"... XD No tinc gaire controlats aquests cognoms, crec que em vaig quedar amb el nom... El Kenneth, la Megan, el Noel, etc. XD




Avatarhermione potter 236 comentaris30/06/2015 a les 11:08:29
#25906Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Wiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Feia temps que necessitava capítol d'aquesta FF!

En aquests moments és quan m'adono que em queda molt de camí i que puc escriure molt millor del que ho faig actualment xD Està molt ben escrit i jo l'he trobat molt elegant, no sé si s'entén hahaha

La professora Papilio és una dona que té uns pensaments molt divertits, o si més no almenys jo n'he trobat alguns de força divertits.

Una classe de sisè! Quan he llegit que era de sisè i de Transfiguració he pensat: I en Joe i en David?. I bé, les entrades de tots els personatges han sigut espectaculars xD A mi em faria por arribar tard a la classe de la Papilio, encara em transformaria en gripau o alguna cosa així.

Aquestes converses "en veu baixa" m'han fet riure molt xD Que si l'Skye havia escridassat als jugadors, que si en Joe i les noies... M'ha recordat molt a les meves classes de mates d'aquest any. Tots parlant de qualsevol cosa i la professoraq callada esperant a que callessim (així és com acabo sempre de pet al passadís xD).

Pobra la noia "elefant", mira que sempre s'ha d'anar amb compte amb on i què es diu hahaha

Sóc fan del professor d'Astronomia! El trobo súper interessant i misteriós. També m'ha agradat saber que ella i la Papilio ja es coneixien, m'ha fet gràcia. Jo també vull anar levitant per la vida!!!

La part de Pocions també m'ha agradat, ha sigut com un: Vigili professora Papilio!

Crec que no em deixo res per comentar :)

PEtonets! Ens llegim!!




Cassandra Ross Anònim30/06/2015 a les 12:38:04
#25909Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M'agrada molt com està narrat aquest capítol (deixant de banda que sempre m'ha agradat molt com narres les costes tu), perquè amb la professora Papilio ha sigut com molt elegant. Mola molt.

M'ha agradat molt el tema de la classe de Transfiguració de Sisè. M'he liat una mica amb els personatges (hi ha alguns secundaris que en podries fer fitxa per anar-nos situant una mica), però igualment ho he trobat molt divertit.

Com diuen per aquí als comentaris, és molt èpic el tros del noi aquell que la professora li demana si pot seure més endavant i es mou uns centímetres... Tots els personatges, les converses, la Donovan, tot ha molat molt. I queda molt lligat, perquè fa gràcia que ens anem agafant personatges i situacions d'uns i altres. Quina fixació li ha agafat a la professora amb si un alumne era massa femení?

El professor Halley és un deu ^^ Mola molt. Primer, que m'agrada molt com està explicat el personatge amb lo de les estrelles, el cometa (molt idòni) i tal. Després, que lo que levita mola molt i lo que ha anat a viure a la Lluna (literalment) explicat amb la mateixa lleugeresa de se'n va a fer un any sabàtic a Austràlia mola molt xD ("El professor Halley està a la lluna", OK, ja paro.)

Lo de les pocions i la Hook pot està bé per desenvolupar algun tipus de trama, amb la Black fotuda pel mig, com s'ha vist, per als pròxims capítols. No li senta bé, la vellesa, a la Papilio? xD Això d'anar menjant anís m'ha semblat que era com un mètode de relaxació, no? Com una mica una obsessió, també... Et pots intoxicar per menjar massa anís?

L'escena final és molt divertida, perquè la conversa aquesta amb el professor Halley la trobo com molt filosòfica, no sé. El final és divertidíssim perquè... LA PROFESSORA PAPILIO S'ESTÀ POSANT HISTÈRICA I PERDRÀ ELS PAPERS AVIAT. Ho dic perquè m'ha semblat durant tota el capítol una persona que no exterioritza emocions, fins i tot la narració es mantenia tranquil·la quan hi havia moments mig xungos (per exemple, l'escena de pocions) però ara al final, amb el tema de l'edat... Definitivament, li senta molt malament xD

Com diu l'Agatha, encara que discrepo una mica de la manera que ho explica ella, trobo interessant el tema aquest del rebuig que sent cap als homes (i segons vas dir, desinterès cap a les dones). Suposo que és un tema que anirà sortint més endavant, ja anirem veient com evoluciona. O si no, explica-m'ho més clar que em muntaré les meves pròpies històries.

Petons,

Cassie.

PSD: El comentari de la Black sobre l'Strike no l'he entès. Me'l podeu explicar? Gràcies.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/06/2015 a les 15:39:56
#25915Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Resposta a la Cass sobre el "PS":

La professora Hook no té gens interès en l'Agatha i en un capítol meu (el de la Circe, si ho recordo bé) va dir que "no tenia per què aguantar-la més estona als càstigs", així que ella, quan la castiga, li encoloma el càstig al seu cap de residència, que és l'Strike.

Com que la castiga pràcticament cada dia, l'Agatha passa molta estona castigada amb l'Strike, per això diu que "gràcies a ella s'han fet íntims". Aprofita per deixar-li anar de passada que d'alguna mena és una covarda, perquè en comptes d'enfrontar-se a ella, lencoloma a un altre que no hi té cap culpa. 

 




AvatarAntares_Black 375 comentaris06/07/2015 a les 23:02:44
#25956Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Mercès pels vostres comentaris! Això per començar! (només heu comentat tres persones... Però sempre he preferit la qualitat abans que la quantitat, o sia que més que contenta!). M'han agradat moltíssim!

M'encanten els comentaris llargs! *o*

 

He de dir que em vaig quedar molt bloquejada després del capítol de la Darling i no sabia com posar-m'hi... També és cert la meva situació d'estrès no hi ajudava gens... Encara em sorprèn que me n'hagi sortit!! La classe amb els de sisè, el professor Halley i el seu imminent aniversari van ser els impulsors del capítol!

Agatha: M'agrada moltíssim que t'agradi el personatge de la professora Papilio. Jo també crec que és un personatge molt profund. Fins i tot a mi em va costar molt d'indagar en el seu interior, ficar-me en el seu pensament. Intentar entendre tots els seus motius és una de les tasques més difícils d'escriure sobre ella. I és que ella pot pensar el que vulgui, però probablement està sentint d'altres coses. Conflictes interns que no l'abandonen...

M'ho vaig passar molt bé escrivint la classe! Per horaris no podia escriure cap classe amb els personatges de cinquè (si volia situar el capítol el divendres) i, aprofitant que tenia total llibertat respecte els horaris dels de sisè, vaig pensar que la cosa era perfecta! Una classe de transfiguració amb els de sisè! Idoni per deixar clar el que ella pensa d'en Gallagher i d'en Connors... L'únic que em sap greu és no haver pogut parlar gaire dels vostres personatges... Encara que em va fer molta gràcia poder encabir-hi l'Agatha Black! hahahaaaa De fet, volia fer sortir en Layton també. Vaig pensar que podria anar a la seva classe com a càstig, però... finalment no he trobat un motiu creïble per fer-lo venir a classe (perquè al final van canviar el dia de l'entrenament de l'equip de quidditch i no vaig poder fer servir l'excusa d'“haver estat massa pendent del quidditch i no pas de Transfiguració”... xD). Crec que en Layton i la professora Papilio poden donar molt de joc junts. Espero que en la propera ronda ho pugui fer ;)

Sobre els comentaris en veu baixa... No estava segura de no haver-ho fet massa llarg... M'alegro que finalment hagi sortit bé i us agradi! I també allò d'en Noël, com avança només uns centímetres! Sí, no sé què els passa a la gent que prefereix seure al final...

Abans que posessis el segon comentari, aclarint la confusió que has tingut amb els noms... Estava molt sorpresa!! M'ho vaig rerellegir tot un altre cop, per si era jo que l'havia espifiada. I llavors estava que no entenia res, perquè jo ho havia posat bé. Si no arribes a aclarir-ho al següent comentari, estava per etzibar-te quatre crits! xD Com pot ser que haguessis estat tan poc atenta! És broma! Ja sé que va ser un làpsus!

hermione potter: Oh, agraeixo molt el teu compliment! Però que sàpigues que tu has millorat moltíssim i cada cop escrius millor! Has fet un gran progrés i això s'aconsegueix amb la pràctica. Estàs escrivint molt. Aviat ens passaràs la mà per la cara a totes!

Em fa gràcia que diguis que la professora Papilio té uns pensaments molt divertits! Ja m'ho explicaràs! Sí que és veritat que en certa manera poden semblar força còmics, però en el fons són més aviat tristos... Melancòlics, malaltissos, artificiosos... Em fan llàstima. Viu en moltes presons. Més avall en parlem.

Sí! No arribessis pas tard a cap classe de la professora Papilio! Però no pateixis que no et transformaria pas en res. Ella és molt correcta. Segons les normes de Hogwarts, els càstigs físics (des de penjar els alumnes pels dits a les masmorres fins a sotmetre'ls a maleficis o a encanteris de transfiguració —per molt innocents que et puguin semblar) estan terminantment prohibits. No violaria aquesta norma. Però principalment no ho faria per conviccions pròpies: fer servir la transfiguració per aquest tipus de finalitats és devaluar-la. No ho faria mai, li semblaria un insult. Pots estar tranquil·la, pel que fa això xD Però et retirarà punts igualment, d'això en pots estar ben segura! hahahaaa

Així coincideixes amb la Gee. Ho vaig encertar, doncs, amb la conversa en veu baixa. Bé!! Pobres profes! Ja són ganes, sí...!

Cassandra: Per començar, gràcies per dir-me que t'agrada com narro les coses! Me n'alegro molt!

Pel que fa els personatges... Sí, ja els faré una fitxa. De fet, llevat del professor Halley (que amb aquest segur que no t'has perdut, sinó que et referies a la classe), només m'he inventat un personatge (la Nellie Loxodonta) i les mascotes que tenen els alumnes. Espero que els agradi a les seves respectives autores ;) (després en parlo). És que si no me n'inventava algun, quedava una classe massa buida, no trobes? A classe només hi havia la Megan Benford (la capitana de Ravenclaw, que va fer l'Arwen), en Noël Ollard (el Hufflepuff que el castiguen “sense voler” de la Mercè Granger), en Kenneth Carson (“l'Sly finolis amics dels Gryffindor”, tal com l'anomena la Gee xD. L'únic que he fet és inventar-me el seu cognom i algunes coses de la seva personalitat. Espero que et sembli bé, Mercè), la Donovan (ideada entre la Mercè i la Cassandra Ross, que en va trobar el nom. No he pensat cap nom de pila per a ella), en David Gallagher (l'espellifat de la Mercè Granger xDDD) i el faldiller d'en Joe Connors (he citat una de les seves novietes la Clarie aquella, hermione) i la Nellie Loxodonta (tota meva; ja us en posaré la fitxa de personatge. Confio que a la Mercè no li molestarà que estigui tan penjada d'en Kenneth xD). Això és tot. Entenc que t'hagis perdut una mica (sempre passa quan hi ha personatges nous), però no crec que m'hagi passat, oi? Després ho has seguit tot bé, no?

Em dius: «Quina fixació li ha agafat a la professora amb si un alumne era massa femení?». Això és una cosa de la professora Papilio. És molt carca, si ho heu notat, i té molt interioritzats els papers socials de gènere. Al seu entendre, tenir interès per la moda (com el que té en Kenneth) és propi de les dones. És només un toc més del seu caràcter estancat i rígid. També en parlarem.

Mmm És molt interessant tot el tema de la vellesa, de la Hook, de les pocions, i la seva mania compulsiva per l'anís. Però tot aquest tema el tracto després, que la cosa té mooooolta tela. I sí, els caramels li serveixen per relaxar-se, com bé dius. Responent a la teva pregunta («Et pots intoxicar per menjar massa anís?»): Sí!! Algun dia d'aquests li vindrà un txunguu, ja ho veureu!!! Un element més de la trama. hahaha (oportunitat de l'Agatha per demostrar la seva vàlua com a auror! un punt per la seva relació amb les professores Papilio i Hook... Ho deixo caure...) No, és broma (potser li agafa alguna cosa, però no me la mateu, eeehh QUEDEU ADVERTITS!). Au, seriosament (que consti que ho dic de memòria. Si veig que m'he equivocat en res, tornaré i ho corregiré):

Ella el pren perquè li agrada, fins que s'ha convertit en una mena d'addicció (i això ve de lluny...). L'anís (parlem de l'anís estrellat) té moltes propietats medicinals (és bo pel cor, per exemple), i com tot té una toxicitat si no es controla (i ella no sembla que s'ho controli gaire. S'ho pren tan alegrament). Més que relaxar-la, la deu posar molt nerviosa (és neurotòxic, porta anetol i estragol —estupefaents, narcòtics—, si no em confonc). I, a banda d'afectar-li el fetge, li pot provocar hipersensibilitat (cosa que no ens sorprèn gens, oi?). Pel que fa el fals anís estrellat, t'intoxicaries per la siquimina (que és un alcaloide). He de dir que jo no vaig especificar enlloc quina mena d'anís es tracta... De tota manera: Sí, et pots intoxicar per menjar massa anís. Totes les masses piquen!

Amb això de la conversa final. N'has captat l'essència! :D

----

Com que ja sé que us espanten els missatges massa llargs (és a dir, la majoria dels meus missatges), el partiré. Ara ens endinsarem en termes perillosos...

Seguiu llegint!

Antares




AvatarAntares_Black 375 comentaris06/07/2015 a les 23:06:55
#25957Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

I ara parlem dels temes que comenteu totes i que crec necessari parlant-ne. Per això en faig un apartat a part, tenint en compte les vostres visions i aportacions.

Em sembla que contestaré a partir de les vostres frases literals, perquè la veritat és que m'està costant molt organitzar aquesta resposta...

 

1- Tema professor Halley.

Per començar, agraeixo la rebuda que tingut el professor Halley. Després de la que va tenir en Drake al capítol de l'Edwin, el llistó estava molt alt ;)

«El professor Halley és un deu ^^ Mola molt». Sí que mola, sí, Cassie!

«Sóc fan del professor d'Astronomia! El trobo súper interessant i misteriós.». Jo també el trobo molt interessant i misteriós, hermione! Sí, crec que aquests són els adjectiusmés encertats!! És entranyable! També en sóc fan!

La Gee és l'única que se n'ha adonat?? (No, segurament les altres també, però ja estava dit). Bé!!!!!! «Halley, com el cometa, que guai», sí!!!!! Em vaig trencar molt el cap, per donar-li un nom convincent. Els noms que hem posat fins ara em podrien deixar ben bé en ridícul! La meva primera idea era posar-li el nom d'un planeta nan. Però no m'agradava la sensació que deixarien pel seu significat. De fet, ja parlaré dels noms al fil dels noms dels personatges, o sia que ja m'esplaiaré allí. Per cert, ja saps que Circe també és un cometa?

M'agrada que t'hagis fixat en la túnica, Cassandra: «Primer, que m'agrada molt com està explicat el personatge amb lo de les estrelles, el cometa (molt idòni) i tal». Em va semblar que necessitava un aspecte personal original i que tingués a veure amb l'astronomia! Quan vaig pensar en aquesta túnica màgica i el llaaaaaaaaarg barret punxegut amb la lluneta, vaig saber que era la idea que em calia!! És un dels elements que més m'agraden del professor Halley.

Veig que a totes us ha agradat molt que leviti! Crec que, com la túnica, això contribueix a fer-lo únic! (m'ha fet gràcia especialment la frase de la hermione: «Jo també vull anar levitant per la vida!!!», i jo!!). Suposo que deu tenir a veure amb la seva llaaaaaarga estada a la Lluna, no trobeu? M'encanta com ho ha dit la Cassandra Ross: «que ha anat a viure a la Lluna (literalment) explicat amb la mateixa lleugeresa de se'n va a fer un any sabàtic a Austràlia mola molt xD».

Com bé indiquen la hermione i la Gee respectivament («m'ha agradat saber que ell i la Papilio ja es coneixien, m'ha fet gràcia.». I «Que guai que el conegui i tot!», parlant del senyor Austen), el professor Halley coneix molta gent. Vaig pensar que el fet que poguéssim tractar algun personatge que hagués tingut contacte amb el passat de la professora Papilio, ajudava a poder indagar més en ella. Encara que potser a ella no li fa gaire gràcia, perquè és com si ell pogués saber coses d'ella que la posen “en perill”, “al descobert” (com per exemple el que passa amb el seu aniversari). I també em va resultar graciós que s'haguessin conegut quan ella només tenia disset anys. I, a més, de passada hem sabut que ja era molt bona en transfiguració en aquella època. Fixeu-vos que es parlen vós i no pas de vostè. Això vol dir que tenen una relació de respecte però d'amistat.

Mmm Pel que fan les sigles del Concurs de Transfiguració... Jo volia fer que juntes formessin alguna paraula que pogués fer riure (com el PET o aquestes coses), però no em sortia res prou còmic i ho vaig deixar tal qual. El que passa és que quan m'ho vaig rellegir em va agafar com una paranoia pensant en CETAN. No era la meva intenció (de fet, no té res a veure amb la història, tampoc), però així és com va quedar al final! xD

(per si no ha quedat clar, no em referia al CETAN com a Centro de Educación Técnica del Área Andina —que m'ha fet gràcia veure que és al que surt al Google si poses CETAN—, sinó a l'esperit del falcó Lakota)

Em va semblar que contribuiria molt a la intriga de la trama que el professor Halley conegués el pare de l'Erin, arran de tot el que està succeint en aquest tema. Era l'últim que ens faltava per relacionar-ho tot. Ho vaig comentar a l'Erin i ella em va dir que li semblava bé i em va dir algunes coses del senyor Austen (l'edat i que era de l'illa de Valentina) perquè la cosa encaixés. Aneu a saber què n'hi devia explicar el professor Halley, a la professora Papilio...

Gee, tu també afegeixes: «M'ha semblat entendre que és legerement, oi? Sap que està pensant en el senyor Austen quan es troben...». Mmm Pot ser, és una bona pensada... Però potser senzillament és que és molt savi i intuïtiu... Potser és una altra, l'habilitat que té... No sé si no n'heu tingut prou, de lectores mentum, amb el fantàstic director aquest pintoresc que tenim...

 

Ha estat tot un plaer crear el professor d'astronomia. A veure com me'l traieu en els propers capítols! Crec que l'heu captat molt bé, o sia que suposo que no m'he de preocupar, oi? El tractareu bé ;)

Jo també tinc moltes ganes de tornar-lo a treure en un altre capítol! Perfecte per a l'Edwin!

 

------------

2- Tema professora Papilio

I ara parlarem exclusivament del personatge de la professora Papilio!! Agafeu-vos fort, perquè entrem en terrenys movedissos...

A mi també em resulta moooolt interessant i de vegades em costa comprendre-la fins i tot a mi, com he mig dit al principi del comentari anterior. És un d'aquells personatges amb vida pròpia! Tot personatge té vida, en això crec que estem d'acord, però la professora Papilio és d'aquells que no són del tot dòcils als teus volers i que es van definint per si sols. Algun dia explotaran amb tot el seu potencial com una bomba i ens desplaçaran a nosaltres mateixos, els seus creadors!

Suposo que m'agrada especialment perquè és un personatge molt realista amb moltes neures. Crec que la Gee ho ha dit molt bé: «Em fa molta curiositat, tot això, crec que és un personatge molt complex i amb molta història darrere.». Sí, té molta història al darrere.

«I m'ha semblat molt fort el que pensa la profe de la noia aquesta grassoneta! Ho ho ho, com se li escapen els pensaments cruels! Mare meva, que li fa fàstic i tot! Menys mal que és tan correcta i mai no li dirà res fora de lloc...». No pateixis! Ella mai no ho diria en veu alta! Aquests pensaments formen part d'aquestes cadenes que ella mateixa es crea. Sempre es privarà de fer una cosa, encara que li vingui de gust, si crec que no és “adequat” que ho faci. No es posaria pantalons ni jugaria al quidditch ni menjaria un gelat (i menys en públic) només “perquè és una dona” i “les dones no fan aquestes coses”. O no somriuria mai a un alumne (és clar que igualment ella no somriu mai) o hi mantindria mai una conversa amistosa perquè “són professor-alumne”. Això sí, ella està convençuda que és una feminista lluitadora. Que “les dones podem”, diria ella. Però és ben clar que hi ha barreres que no pot travessar degut al seus propis prejudicis. No sé si se m'entén...

Dieu: «i la professoa Papilio i la seva edat... » i «No li senta bé, la vellesa, a la Papilio? xD (...) Definitivament, li senta molt malament xD», oh sí, ho heu entès la mar de bé! M'ha sorprès també com ho ha dit la Cassandra: «El final és divertidíssim perquè... LA PROFESSORA PAPILIO S'ESTÀ POSANT HISTÈRICA I PERDRÀ ELS PAPERS AVIAT. Ho dic perquè m'ha semblat durant tota el capítol una persona que no exterioritza emocions, fins i tot la narració es mantenia tranquil·la quan hi havia moments mig xungos». Sí, sempre està tranquil·la i serena (tot i mastegar i mastegar anís xD), però el tema de l'edat la supera (encara que ha de passar alguna cosa moooolt grossa perquè ella perdi els papers). Però no és tant l'edat com el temps. El problema per a ella no és ben bé fer-se vella. Sinó que és precisament aquest tempus fugit que la persegueix sempre. M'explico. És un punt que ja vaig posar a la fitxa del personatge: «Tanmateix, sembla que li falti alguna cosa a la vida: Segurament, encara no ha vist realitzades les seves ambicions...». I és precisament això el que li passa. Que es veu estancada. Que sembla que no pugui avançar a la vida. Com si el pas dels anys fos un compte enrere que li diu que se li acaba el temps. No és una persona essencialment ambiciosa (tampoc no té cap tret Slytherin ni la necessitat de destacar), però les persones tenen un afany intern per a trobar-se a si mateixes, i ella encara no ho ha aconseguit. No és feliç. A més, li costa tenir un diàleg amb ella mateixa. Li costa dir-se “ei, què hi faig aquí?” “és on hauria de ser?” “és on VULL ser?” “estic fent les coses que realment VULL fer?” “sóc la persona que VULL ser?”, etc. La voluntat interna (aquest vull) encara l'ha de treballar molt... No, no és feliç.

«La part de Pocions també m'ha agradat, ha sigut com un: Vigili professora Papilio!». Tu ho has dit, hermione! Gee, deies: «Algun dia l'enxamparà amb les mans a la massa i es liarà una bona!». Us imagineu si un dia l'enxampen amb les mans al plat!!?? O, més ben dit, amb les mans a la marmita! hahaha També apuntaves el següent: «entenc que el que va a fer a la classe de Pocions és robar alguna cosa per fer-se cremes antiarrugues?». Mmm Està molt ben pensat. Sí, la cosa no és ben bé això (les arrugues no són el problema en si, sinó la imatge del problema, per dir-ho així), però va per aquí certament.

 

«Això d'anar menjant anís m'ha semblat que era com un mètode de relaxació, no? Com una mica una obsessió, també..». Cassandra, d'això de l'anís ja n'hem parlat més amunt, però m'agrada molt que hi hagis parat atenció. De fet, (i ALERTA SPOILER) vaig triar l'anís pel fet que ella és una papallona d'animàgic (encara no n'he parlat, però tampoc no vaig parlar de les habilitats de l'Edwin... M'ho guardo per la segona ronda huhuhuuu). Em va semblar divertida la correspondència. Però finalment tot plegat va acabar sent més profund del que m'esperava en un primer moment. Per una banda, li dóna un toc còmic al personatge. Encara que, per una altra, contribueix en el seu aspecte més malaltís...

Tant la Gee («m'ha semblat interessant aquesta posició una mica frígida que té la professora envers els homes (...) és evident que sent força rebuig pels homes, oi? No li agrada que la toquin i el pensament que té quan parla del pare de l'Erin.») com la Cassandra Ross («trobo interessant el tema aquest del rebuig que sent cap als homes (i segons vas dir, desinterès cap a les dones)») m'assenyaleu aquesta actitud que la professora Papilio té cap els homes. És un dels temes més interessants d'aquest personatge. A la seva fixa de personatge, jo vaig apuntar el següent: «És soltera. Al llarg de la seva vida, ha tingut molts pretendents, però ella ha rebutjat totes les peticions de mà que li han fet. És una dona exigent, certament. Tanmateix, no sembla que s'interessi pels homes (probablement tampoc per les dones)». Enlloc no vaig parlar de les seves preferències afectives. Enlloc no vaig dir que fos o no fos heterosexual, o que fos o no fos lesbiana. Ho dic més que res pels vostres comentaris («i segons vas dir, desinterès cap a les dones» —jo només vaig dir que no semblava que s'interessés per les dones— o «Primer he pensat que potser és que li agraden les dones, però... potser simplement la seva solteria es deu a alguna cosa més personal (alguna experiència amorosa que l'hagi deixat tocada, o potser sent rebuig per les relacions més personals que les purament cordials o platòniques...»). Estic convençuda que la la professora Papilio és més aviat heterosexual. És a dir, que el fet que fos lesbiana no en seria la causa. Va molt més enllà d'un mer desinterès; com dèiem, és com un rebuig directament. El que diu la Gee em sembla més captivador. Creieu que es deu a un fet des passat? Alguna experiència amorosa que no va anar/acabar gaire bé...? O es deu alguna cosa senzillament de la seva persona? (Aquesta frase m'ha agradat especialment: «potser sent rebuig per les relacions més personals que les purament cordials o platòniques...»). I si tota aquesta actitud seva es deu a alguna barrera interna seva? Una incapacitat deguda als seus fantasmes? A les seves cadenes? Crec que m'agradarà molt seguir tractant aquest tema al llarg de la fanfiction. Pot inspirar molt de debat. Sí, m'agrada.

Per sort o per desgràcia, persones com la professora Papilio existeixen. I, tot i que no és ben bé el missatge que més vull destacar, configuren un tema de salut mental que és molt invisible encara.

 

Espero que hagi quedat tot contestat (dins del que entendreu que puc revelar ara per ara). I, si no, ja sabeu que podeu seguir preguntant.

 

Fins la propera!

Antares

PD: Volem capítol de la Natalie! ;)




AvatarAntares_Black 375 comentaris06/07/2015 a les 23:09:18
#25958Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

I perdoneu-me un tercer missatge... No em puc creure que encara ningú no m'hagi comentat res dels noms (tret, és clar, del del professor Halley)... Potser no ho heu vist, potser no li heu dat cap importància... Bé, ja posaré els noms al fil dels noms dels teus personatges. Ah! I sí, també faré les fitxes.

Ens llegim!

Antares




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris27/01/2016 a les 23:44:52
#26527Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Aaaaaaaaaaaaai és que m'agrada tant com escrius! Suposo que com que fas el que a mi em falla tant, que són aquestes descripcions tan impecables, encara ho valoro molt més, perquè em sembla molt difícil combinar-les en una història.

Que bé que hagis decidit que la classe fos amb els de sisè! La veritat és que la majoria tirem molt dels de cinquè, perquè són més... i els de sisè queden oblidats! A més, trobo que els secundaris que hem creat de sisè també estan molt bé :) Que malament, el Joe i el David... ben fet, home, s'ho busquen hahaha Pobra Donovan! Això de les "noies elefant" m'ha semblat molt cruel. Si és que el Joe... no té remei!

Seria divertit, però, veure com es porta amb els de cinquè, també. Que hi ha cada personatge... és un grup d'allò més entretingut!

M'agradaria molt veure la relació entre la Hook i la Papilio... em semblen una parella de professores ben peculiar! Pragmàticament els va molt bé unir-se en algunes situacions, però fins a quin punt es tenen confiança? No ho sé... estaria bé explorar-ho!

Oh, i el professor Halley! Quin amor d'home! I ha viscut a la lluna! LITERALMENT! M'ha agradat moltíssim aquest fragment, m'ha semblat molt tendre i divertit! I la relació anterior amb la professora Papilio... molt bé, molt bé! A veure què passa amb el seu aniversari hahaha Veig que no li fa gaire gràcia, fer anys... però millor fer-ne que no pas no fer-ne, no?