Lily Potter i el centaure platejat - El Bosc Prohibit
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 30/06/2015 a les 15:46:28
Última modificació 30/06/2015 a les 15:46:28
Tots els capítols de Lily Potter i el centaure platejat
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


El Bosc Prohibit

Bé, faig un petit resum perquè fa molt de temps que no escric:

La Lily estava a la infermeria perquè s'havia desmaiat al mig de la sala comuna. Quan estava a la infermeria va aparèixer una elfina que es deia Xipi que li va dir que algú aniria a Hogwarts i els hi faria fer unes proves però que ella no havia de fer cas del que li diguéssin.

La mateixa nit va tenir un altre somni, però va ser diferent, ja que no hi sortia sang, sinó una silueta.

 

Crec que més o menys ho he explicat tot. Potser el trobeu un pèl curt, però tenia ganes de penjar i espero tenir el següent aviat :)

 

-------------------------- --------------------------------------------------

 

EL BOSC PROHIBIT

 

Ja havien passat dos dies des de que la Lily havia tingut aquella conversa tan estranya amb l'elfina anomenada Xipi. Des de que havia acabat a la infermeria ja no havia tingut més somnis i s'havia pogut centrar plenament en coses més importants com saber què passaria aquell any a Hogwarts.

Quan Madame Pomfrey l'havia deixat marxar, després de moltes discussions, el primer que va fer va ser explicar tot el que l'elfina li havia dit als seus amics. En Peter pensava que li havien pres el pèl, en William que ho havia somiat i la Kat no havia donat cap punt de vista.

Era dilluns a la tarda, després d'un llarg dia de cansades i avorrides classes, els quatre amics juntament amb l'Hugo, estaven asseguts al davant de la llar de foc fent els deures o, en el cas de la Kat, fent encanteris.

Una nena que no devia tenir més d'onze anys va apropar-se on estaven i va dir:

-Lily Potter, tingui.

La Lily va agafar el tou de fulls que li donava la nena i es va quedar mirant-la, esperant, almenys, una petita explicació.

-El senyor Potter m'ha dit que li porti aquests fulls a vostè i així vostè serà, cito les seves paraules: “tan bona germana que portarà els deures de Futurologia al professor Firenze”.

-D'acord, dona-m'ho, però diga-li al “Senyor Potter” que és l'última vegada que al seva germana fa això.

La nena va assentir i va marxar, satisfeta d'haver pogut convèncer a la Lily.

-De veritat ho faràs? -li va preguntar en William, sorprès.

-Sí, no sóc tan mala persona com tu...

Tots van riure.

La Lily anava sola pels passadissos de Hogwarts. La classe de Futurologia del professor Firenze estava a tocar de la sala de professors, però de la torre de Gryffindor fins allà hi havia un bon tros de camí.

Quan hi va arribar no hi havia ningú. Va encaminar-se cap a la taula de professor, va deixar-hi els deures i quan es va girar, es va quedar mirant per la finestra, directament al Bosc Prohibit.

Hi havia una silueta, no sabia diferenciar què era, però estava observant el castell. De cop, del llindar del bosc en va sortir la Brownie, la gata de la Lily, i va començar a córrer fins al castell. Quan la Lily va tornar a mirar cap on havia vist la silueta, ja no hi era.

-Vigila amb el que veus, Lily Potter.

La Lily va fer un bot i es va adornar que qui havia parlat era el professor Firenze.

-No t'espantis, però no miris tant al bosc, no hi ha res bo allà dins.

Ella li va fer un somriure tímid i li va dir:

-Li he portat els deures d'en James, es que ell no podia.

El professor va riure i li va contestar:

-Massa ocupat perseguint Slytherins, avui.

La Lily va riure i es va encaminar cap a la porta, però abans de que pogués marxar, el professor li va dir:

-Espero que no hagis vist res que et faci entrar al bosc, Lily Potter.

Ella no va contestar i va anar fins a la sala comuna en silenci.

Podia ser que aquella figura fos el que ella creia que era? O només li havia semblat i ara el seu cap li estava jugant una mala passada? Només tenia una manera de sortir de dubtes: anar al bosc.

Quan va entrar a la sala comuna la Brownie estava estirada damunt de la Kat, i ella li feia carícies darrere les orelles.

-Què t'ha dit el professor Firenze? -li va preguntar en Peter.

-No res, que la pròxima vegada els porti en James -va mentir la Lily.

Durant la resta de la tarda la Lily va estar absent de totes les converses dels seus amics. Ella estava endinsada al seu pensament. Estava tramant un pla per poder anar al bosc sense que cap dels seus amics sospités res i que en pogués sortir lliure i sense cap càstig.

-Es pot saber en què penses, petita Potter?

La Lily va fer un bot, ja era el segon espant d'aquella tarda. Uns ulls blaus la miraven amb curiositat. Ella va tornar a la realitat i es va adonar de que tots els seus amics havien marxat i que només quedaven ella i l'Oliver a la sala comuna.

-Quanta estona fa...

-Fa més o menys una hora que tots han marxat al Gran Saló per sopar. Pel que m'han dit els hi has dit que no tenies gana. I jo porta aquí uns deu minuts mirant-te i no t'has adonat fins ara.

>>Vols baixar a sopar o no?

La Lily es va aixecar i l'Oliver va fer el mateix.

Els dos van baixar junts fins al Gran Saló. Estava quasi buit. En un racó de la taula de Gryffindor hi estava assegut en James, sol.

Es van asseure al seu davant, esperant que els hi expliqués què hi feia, però com que no els hi deia res, la Lily li va preguntar:

-Es pot saber què hi fas aquí tu sol?

El James va aixecar el cap del plat de pollastre i va deixar a la vista un ull de vellut molt inflat.

Les cares de sorpresa que van posar l'Oliver i la Lily va fer que en James encara es deprimís més.

-No us fiqueu mai amb un Slytherin de setè si feu cinquè.

L'Oliver va riure i li va tirar un tros de pa als cabells. En James es va treure el tros de pa i es va pentinar els cabells amb la mà dreta.

-Però per què no li demanes a la Rose que te l'arregli? Es ben fàcil d'arreglar un ull de vellut! -va contestar la Lily, aguantant-se el riure com podia.

En James va fer una ullada a dreta i esquerra i els hi va respondre:

-Si les noies em veuen així, de ben segur que se'm tiren a sobre.

L'Oliver va fer un sospir i la Lily va fer un ganyota al seu germà.

El que quedava de sopar ho van passar en silenci.

Quan la Lily va entrar a l'habitació de les noies de segon de Gryffindor, es va trobar que un dels llits estava desfet, però no hi havia ningú a dins. Era el llit de la Mery. La Lily va observar millor entre la foscor i va veure un silueta d'una noia asseguda davant de la finestra, il·luminada per la lluna.

Ella es va acostar sigil·losament fins que es va asseure al seu costat i la va mirar.

-Com es que no dorms? -li va preguntar la Lily amb cautela.

Els ulls grisos de la Mery estaven vermells com tomàquets. Tenia els cabells enganxats a la cara i dins del puny dret hi tenia aferrat un mocador mullat.

-Els meus... meus pares... -va començar a explicar entre sanglot i sanglot- s'han divorciat...

La Lily no havia conegut mai a ningú que estigués divorciat ni que tingués els pares divorciats, però només pensar que els pares als qui tant estimes se separin i es tornin a ajuntar.

Va passar-li un braç per l'espatlla a la Mery i es va quedar amb ella desperta durant tota la nit.

--------------------------- --------------------------------------------------------------------------- -

Espero que us hagi agradat!

PEtonets!!!!!


Llegit 622 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris30/06/2015 a les 16:25:16
#25920Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ohhhh! Ha estat el meu capítol preferit! Sí que se m'ha fet curt, però és molt maco!

Mira tu, tant preparar un pla per anar al bosc prohibit sense que els seus amics sospitessin i al final ha estat la Mery qui ha fet que no hi anés!

M'ha agradat moltíssim això del James, que li envia "sol·licituds" a la seva germana, amb missatgers i tot, però especialment la trobada amb el Firenze! T'ha quedat súperbé! Crec que has clavat el Firenze, així tot eteri però afable, i al James se'l coneix de sobres! XD I els comentaris aquests de "vigila amb el que veus" i "el bosc no portarà res de bo" són ben bé encertats per ell! Molt guai!

La part del James al Gran Saló ha estat molt divertida, també!

M'agrada aquest estil una mica més narratiu i descriptiu que fas. Els diàlegs són guais, però ajudes molt a posar el lector en situació... Els primers paràgrafs m'han agradat molt, com situes l'acció en l'espai i el temps, expliques què ha passat, on som, qui hi ha, què fan...

Sip, crec que definitivament aquest és el meu capítol preferit de la fanfic. Fes sortir més el Firenze, que el claves!




Avatarhermione potter 235 comentaris30/06/2015 a les 16:35:03
#25921Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

El preferit? de veritat? 

Tan estar pensant en un pla i al final s'ha quedat com a bona amiga, sí :)

Doncs mira que se'm va fer fàcil escriure les paraules d'en Firenze! Vaig començar a escriure una petita conversa entre ells i va sortir sola xD

Vaig pensar en ell enlloc de la professora Trelawny perquè ell ha viscut al bosc i tot plegat haha

En James és un cas hahaha

És el que estic intentant fer més, narrar i descriure és el que més em costa, però narrar llarg, fer paràgrafs, perquè fer petites frases introducctives si que en sé, però trobo que una frase allà solta no queda bé.

Ja intentaré que surti més :)




Unoi Anònim13/09/2015 a les 17:45:22
#26126Encara no he escrit cap fanfiction

Oooooooh, que bonic! I el Firenze l'has descrit molt bé, tots els comentaris així entre misteriosos i amables. A veure si segueixes que ara ja no em puc llegir res més! XD