Gaelle - Epíleg
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 02/08/2015 a les 22:49:30
Última modificació 07/08/2015 a les 19:57:47
Tots els capítols de Gaelle
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Epíleg

M’han ensenyat un lloc increïble. Li diuen l’Observatori. Ja s’endevina la seva funció, no? Podem veure el món dels vius. La majoria l’eviten, però jo m’hi passo temps. No vull deixar la gent per la qual he mort. A vegades faig aparicions als seus somnis, però quedo esgotada.

Ara mateix estic veient què fa en Jannick. Ha canviat d’una manera que m’ha fet mal. Se’n van sortir bé, per sort. Però després es va tornar salvatge. Ja no té pietat. Viu als boscos i ataca tothom qui se li interposa. Diu que no podria suportar viure com a humà sense mi. Quan hi penso se m’enllagrimen els ulls. Intento fer-lo canviar mitjançant aparicions en somnis, però no hi ha res a fer. La Lily ho ha portat d’una manera diferent. La meva mort l’ha ajudat a ser millor i més forta.

També he vist la Joy. Ella no en va saber res fins dues setmanes després. També em fa pena, perquè es mereixia saber-ho el mateix dia, o l’endemà com a molt. Però estava fora, amb els de l’acadèmia d’aurors, i no va veure la carta fins que va tornar. El mussol l’hi va deixar al llit, no la va anar a buscar.

I els pares. Em fan molta pena. A l’abril van perdre l’Edwin. Fa un mes, a mi. No crec que se’n recuperin gaire ràpid. Si ho fan, en uns vuit mesos. La mare està embarassada. Suposo que bessons, perquè està d’un mes i sembla que estigui de dos. Espero que surtin millor que jo.

Baixo d’allà. L’Observatori és a sobre d’una muntanya. Veig que la Syna està parlant amb la Bel·latrix Lestrange. Sabia que s’entendrien, s’assemblen bastant. No són iguals, això és evident, però tampoc són oposades.

Sec en un racó. No em faig gaire amb els que hi ha per aquí, parlo amb poca gent. Però hi ha una persona amb qui sí que tinc bona relació. Se m’asseu al costat.

-Hola, Fred.

-Hola. Passes molt de temps a l’Observatori, no?

-Sí. Vull saber què fan els meus amics, la família…

-Jo també ho feia, al principi. Fins i tot els gastava bromes en somnis. Però ara ja els he deixat en pau. És millor així.

-Vols que gastem una broma? -somric.

-A qui?

-No ho sé. Tria tu.

-A algun cavaller de la mort. Mira, a la Bel·latrix i la noia rossa que parla amb ella.

-Què fem?

-Ni idea. Ja ho pensarem, no?

-Sí. Vaig amb l’Edwin. I a la noia rossa ni la toquis. Es diu Syna.

-I per què no la puc tocar?

-És… bé, com un desdoblament de la meva personalitat.

-Ja ho entenc.

Vaig cap a l’Edwin, que somriu. Està arrepenjat en un arbre.

-Amb qui parlaves?

-Amb en Fred.

-Espera, en Fred Weasley?

-Sí. Som bastant amics.

-T’agrada?

-No. Estic i estaré enamorada d’en Jannick. Això sempre, Edwin.

-Escolta, no m’agrada que siguis aquí, i ho saps.

-Sí. Però hi sóc. I si no hi fos jo, hi seria en Jannick. I jo estaria deprimida. Això tampoc t’agradaria.

-No, no m’agradaria, tampoc.

L’abraço. El meu germà és molt important, per a mi. Vaig patir molt, quan el vaig perdre. I no tornaré a passar per això. De cap manera. Ara és impossible que ens separin, ho sé.

-Per què havíem de venir aquí tan aviat, Edwin? Què faran els pares, sense nosaltres?

-No ho sé. Em sap molt greu per ells. Ens han perdut a tots dos en fa tan poc temps…

-Ja. No entenc per què hem hagut de morir precisament ara.

-A cadascú li toca quan li toca. I mira, hem hagut de morir als disset… Tu als divuit.

-Ho sé. M’acompanyes a l’Observatori?

-Per què?

-Em preocupa en Jannick.

-Has de tallar aquests llaços amb el món dels vius. Així només aconseguiràs patir.

-No puc! No els puc deixar!

-Jo també ho creia. Però quan vaig començar a deixar d’anar-hi… em vaig sentir millor. Com alliberat, saps? Quan vaig deixar de preocupar-me’n tant…. Va canviar tot. Vaig poder gaudir de la vida aquí.

-Això és una eternitat.

-Però els tornaràs a veure! Quan ells morin, en un futur més proper o més llunyà, estarem tots junts!

-Sí, però…

-Ei, tranquil·la. Vols deixar de gaudir del que hi ha aquí? Vols obsessionar-te amb les vides de persones a qui no podràs tocar i amb qui no podràs parlar fins que vinguin aquí. Després tindrem tota una eternitat per a parlar.

Assenteixo amb el cap. L’Edwin té raó, quan es té una eternitat per davant millor que m’expliquin què han vist, que no pas estar observant-los. Tot i així, seguiré veient-los de tant en tant. No gaire estona seguida, ni molt sovint, però sí que els aniré seguint una mica.

En Fred em ve a trobar quan l’Edwin se’n va per la seva banda. Em fa una pregunta que ja m’esperava, però que de tan directa em descol·loca.

-Tu com vas morir, Gaelle?

-Jo… Em vaig interposar entre la persona a qui estimo i un malefici de la mort. I tu?

-Van provocar una explosió… i jo era allà. Ho va fer l'Augustus Rookwood.

-Ostres… Devia ser molt ràpid, no?

-Sí. Un gran dolor durant menys d’un segon… i em vaig trobar en aquell llimb. Evidentment, vaig venir cap aquí.

-I vas estar a l’Observatori veient com acabava la guerra?

-Sí, tot i que en el fons ja ho sabia.

Li somric. És molt bon amic, en Fred. Sé que era el típic bromista del grup i tot això, però igualment és bon amic. Ja hem gastat bromes a diferents persones. No he pogut veure ni en Dumbledore ni en Merlí, però tant se val. Tinc l’Edwin i en Fred.

De sobte, se m’acosta. Penso que em vol abraçar, i jo faig el gest, però m’agafa les espatlles i em porta cap a ell. M’intenta fer un petó. Me’n deixo anar, posant-me vermella.

-Gaelle…

-No. No, Fred. Jo… estimo una altra persona, ja t’ho he dit.

-Ho sento. És que… m’agrades i no ho he pogut evitar.

-Bé… Seguim com a amics?

-Sí. No et vull perdre per culpa d’això.

-Ni jo.

-De veritat, ho sento.

-Tranquil.

Li somric tímidament i abaixo la mirada. Jo… Jo estimo en Jannick, i tot i que estigui morta no li faré el salt. L’esperaré fins que vingui.

Sort que se n’han sortit tots bé. Els aurors van arrestar en Zacharias Smith i en McNair. Ara no em queda cap altra cosa a fer que esperar-los.


Llegit 566 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Cassandra Ross Anònim07/08/2015 a les 18:28:13
#26009Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Ooooh, m'ha agradat moltíssim aquest capítol. Que guai, el món dels morts! Me l'he imaginat molt bucòlic, arrant de la teva descripció. Que guai que la Gaelle es trobi amb el Fred ^^ I també amb el seu germà, que guai. I que els pares esperin bessons...

M'ha agradat molt aquesta fanfiction, i el final aquest també ^^ M'ha recordat un llibre que vaig llegir que també acabava d'una manera semblant, amb la mort de la protagonista i un epíleg que explicava com se n'havia sortit la seva família.

Fins la pròxima!

Cassie.

PSD_. Al Fred, em sembla que no el va matar la Lestrange. Diria que va ser el Rookwood, qui va provocar la seva mort.




AvatarPotter_granger 349 comentaris07/08/2015 a les 19:56:12
#26011Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

M'alegro que t'hagi agradat! Sí, he volgut fer que fos un lloc de descans i repòs. Quin llibre era? Crec que no n'he llegit cap que acabi així...

Òndia, tu! Sí, l'explosió la va provocar en Rookwood, tens raó. M'he colat! (M'ho perdones, oi?) Ara ho canvio.

I bé, a veure si se m'acudeix una idea per a una fanfiction nova!

Potter_granger




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/08/2015 a les 16:33:54
#26028Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola! Havia llegit aquest capítol, feia molt, quan el vas penjar i em pensava que ja l’havia comentat, n’estava convençuda, i acabo de veure que no! Disculpa... a veure si el resfresco una mica i el recordo...

Ah, em sembla molt original aquesta mena de limbo des d’on es veu tot, i l’observatori em sembla molt guai!

Veig que la Gaelle de seguida ha fet amics... és reconfortant que pugui estar amb el seu germà, i que tingui el Fred que també és amic seu ^^ em sembla maco que no vulgui res amb ell, perquè tal i com ho has muntat, es podrà reunir amb el Jannick quan ell mori.

Ara la Syna em cau malament... Mira que fer migues amb la Bellatrix.. ¬¬ són amiguetes i tal. A veure si s’hi acosta massa i la tortura, home! XD

Em sap greu el final pels pares de la Gaelle i pel Jannick, que acaben malament... veig que la Lily i els seus germans ho porten bé, i la Joy també...

La veritat és que se m’ha fet curta, aquesta ff, esperava saber més coses, conèixer més la Joy i en Jannick, saber què hagués passat amb ell i la Gaelle, la Lily... pensava que posaries un curs més o potser quan entressin a l’acadèmia d’aurors, hagués molat... però vaja, és un final maco, això que mori per protegir els seus amics i tal. Està bé ^^

Doncs res, a veure amb què ens sorprens a continuació, que les teves fanfics són molt originals!

Fins aviat! Petons!




Avatarhermione potter 236 comentaris13/08/2015 a les 17:35:24
#26031Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

OOOOHHHH!!!!!

M'ha agradat molt aquest epíleg, genial. M'agradamolt la relació Bellatrix-Syna, m'hagués agradat veure una conversa entre les dues, però ja està bé així.

No recordava que l'Edwin estaria per allà! M'ha fet molta il·lusió veure'l i saber que està bé i no li guarada cap tipus de rencor a la Gaelle.

Que en Fred parli amb la Gaelle em sembla molt bé, però m'ha fet pena per en Fred quan ella l'ha rebutjat. S'ha vist que ella estima incondicionalment a en Jannick.

I, se m'ha fet un foradet al cor quan l'Edwin ha dit que quan morissin els altres tindrien una eternitat per parlar. Quina raó!

Doncs res, el final de la història molt bonic, i com ja t'he dit abans espero que escriguis algo aviat!

Ens llegim!!!




AvatarAntares_Black 379 comentaris02/11/2015 a les 21:26:39
#26297Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Quin final!!

Pintes el món dels morts ben estrambòtic. Massa normal. Amb les coses normals. Com el dels vius. Com si no canviés res, només el “lloc” i la gent. M'ha agrada l'Observatori. En especial el fet d'anar-hi, o de no anar-hi, de no fer-li cas, de tenir la necessitar de ser-hi, d'haver de deixar d'anar-hi... És com si es neguessin haver mort... i tinguessin enyorança.

Fa certa basarda, oi? Una eternitat... I quan ells arribin no seran els mateixos. La vida dels vius transcorre sense els morts... i els vius canvien en el seu curs. Tanmateix, sembla que els morts esperen igualment. Probablement els vius també.

Mmm... M'ha agradat veure en Fred per allí (i l'Edwin, és clar), però no m'ha agradat que li anés a fer un petó... Ha estat estrany... A més, no crec que els morts es puguin enamorar, només que poden seguir estimant i esperar els vius... Però, si més no, ha servit per deixar clar els sentiments de la Gaelle per en Jannick i que no canvien.

M'ha resultat interessant, llegir aquesta visió teva dels món dels morts. Em fa gràcia veure-ho com una continuació de la història que es tenia amb vida. Com la nau de morts de Woody Allen amb la mateixa Mort al timó. Tanmateix, a mi m'agrada pensar en una mort diferent. Aquesta que tu mostres (tan quotidiana) no seria de repòs, em resultaria angoixosa. Jo penso en algun “lloc” molt diferent del que coneixem, una vida eterna. Els retrobaments amb els nostres morts són complets i no hi ha temps. No és una cosa que puguem imaginar...

L'Eternitat «és un lloc on no passa el temps. No hi ha ni abans ni després». M'encanta aquesta frase ^^ (és de Tic Tac; la dona del tren explica a l'Hèctor què és l'Eternitat d'aquesta manera. Ho trobo d'allò més encertat)

Aquesta fanfiction té molt de rere fons, tot intercalant les reflexions amb l'acció i aquesta percepció estranya del món i de si mateixa que té la Gaelle. Crec que quedaria molt bé en forma de còmic o de novel·la gràfica :)

Em quedo pensant que la Bellatrix i la Syna deuen estar tenint una amistosa conversa “de noia a noia” hahahahahaaa

Fins una altra!

Antares